La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

La Revista
Institut d’Horticultura i Jardineria
Núm. 9 - Maig de 2010

PLANTES TREBALLADES A L’INSTITUT D’HORTICULTURA I JARDINERIA
2 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria

La Revista
Direcció:
Claustre de l’Institut
D’Horticultura i Jardineria
Redacció:
Andreu Marrero
Isabel Escolà
Joan Antonio Llorens
Lídia Àngel
Lluís Recasens
M.Jesús Blasco
Marisol Virgili
Tomás Viñas
Jordi Riba
Montse Marcè
Audald Salvat
Xavier Sentís
Ester Solà
Ana Briñas
Diversos Alumnes de l’Institut
Coordinació:
Montse Marcè
Marisol Virgili
Lluís Recasens
Portades:
Lluís Recasens
Maquetació i impressió:
Gràfiques Dayprint
D.L. T-948-2000
Institut d’Horticultura
i Jardineria de Reus
Autovia Bellisens, s/n Km.2.2
43206 REUS (Tarragona)
Tel: 977 753 929
Tel. i Fax: 977 756 992
e-mail: e3007385@xtec.cat
http://www.hortojardi.com
- El Real Jardín Botánico de Madrid: dos segles d’història.
- La plaça del bar
- Plantes malignes
- SALVAMENT DE PEIXOS ALS CANALS DE L’EBR
- GENT DEL CAMP: Experiències agroecològiques al Camp de Tarragona E
- Bones pràctiques del reg en jardineria
- QÜESTIÓ D’ESTADÍSTIQUES
- GAROÉ, HISTÒRIA O LLEGENDA
- IMPRESSIONS
- ACTIVITATS REALITZADES AMB ELS ALUMNES
- SORTIDA TÈCNICA AL PNIN DE POBLET
- REPOBLACIÓ DE TRUITES AL RIU BRUGENT
- Les grans desconegudes: Les Eufòrbies
- NO ENS ABANDONIS, IMAGINACIÓ
- LA PESCA D’AIGUA DOLÇA. CIPRINITS. TÈCNICA AL COUP
- COM QUEDA LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL?
- L’ INSTITUT D’HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS ORGANITZA UN CONVENI
DE COL·LABORACIÓ AMB SYNGENTA - FLOWERS
UN NOU CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ
PRODUCCIÓ AGROECOLÒGICA
Que els temps actuals canvien, és un fet palès de fa temps. I el nostre institut
no es queda enrere en aquests fets: tenint en compte les evolucions
que es produeixen a nivell de producció agrària tant a les nostres comarques
com a Europa, el centre decideix (de cara al curs vinent) començar un
nou cicle de producció agrícola ecològica seguint una línia més respectuosa
amb el medi ambient i la salut.
Per aquest motiu el centre disposa de 7 hectàrees de finca, de les quals una
superfície de 3500m2 ha estat inscrita per realitzar les pràctiques tècniques
i cultius de producció ecològica i en la qual també es disposarà d’una línia
de conservació d’espècies antigues.
Amb tot s’obtindran productes de qualitat avalats per grans empreses
d’alimentació i restauració que es van interessant, cada vegada més, per aliments
ecològics: és un producte local i en coneixem les tècniques de conreu,
de fertilització agrària, com també aspectes de comercialització d’aquests
productes, cosa que també serà bo per a l’aprenentatge dels alumnes, que
es formaran en totes aquestes noves tècniques agroecològiques: fonaments
agronòmics i zootècnics, taller i equips de tracció, implantació de cultius
ecològics, entre d’altres.
Podran accedir a aquest nou curs tots aquells que tinguin el graduat d’
E.S.O, el Batxillerat o que hagin superat la prova d’accés.
Serà doncs, aquesta, una nova eina de l’ institut que el farà més competitiu
i atractiu a ulls de l’alumnat i l’administració.
Sumari
- ENS VISITEN
- RECUPERACIÓ DE VARIETATS DE ALBERGINIAS ORGANICAS - BIOLÒGIQUES
- Cyphomandra betacea
- EL PARC SAMÀ
- CLIMATACIÓ DE LES PLANTES DEL PARC SAMÀ
- Solanum quitoense
- RECOLLIDA DE MATERIAL VEGETAL AL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA
- Un ecosistema al revedor de casa
- La NASA ha tret unes ulleres liloses que poden veure...
- ON ENS UBIQUEM?
- El dia a dia del nostre institut
- Canviaran aviat els sistemes de patents...
- No se si sabeu........
- VIATGE D’ESTUDIS DE 2n DE BATXILLERAT A SEVILLA PROMOCIÓ 2009/10
- Ja n’hi ha prou!
- CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
- CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
3

El 1755 Fernando VI va aprovar la creació del Real Jardín
Botánico de Madrid, que es va instal·lar inicialment a
la vora del riu Manzanares i que contenia més de 2000
plantes, recollides pel botànic i cirurgià Josep Quer. Sota
el regnat de Carlos III es va traslladar a la seva actual situació,
al Paseo del Prado, que es va inaugurar el 1781.
Poc a poc, es van construir les tres terrasses escalonades,
es van ordenar les plantes segons el mètode proposat
per Carl von Linné i es va construir la tanca que rodeja el
jardí, els emparrats i l’hivernacle.
Des de la seva creació es va fomentar l’ensenyament de
la Botànica, es van promoure expedicions a Amèrica i al
Pacífic, es van encarregar dibuixos de grans col·leccions
de làmines de plantes i es van aconseguir importants
herbaris que van servir de base per a descriure noves
espècies.
Actualment, els seus objectius són la difusió del coneixement
sobre la diversitat vegetal i la seva conservació, la
4 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
El Real Jardín Botánico de Madrid: dos segles d’història.
No és difícil pels que hem viscut el naixement i el creixement
del centre el sentir-nos una mica com a casa nostra.
Pels que heu arribat fa poc potser us sentiu estranys
i en territori enemic.
Fixeu-vos en aquesta foto del maig del 92, la plaça del
bar, un dels espais, crec jo, més idíl·lics de l´escola començava
a prendre forma. S´havien fet reunions, se
n´havia parlat molt. Alguns inspirats van fer el disseny
i d´altres amb les seves mans van posar les pedres i rajoles.
El juny del 2006 ja tenia un aspecte esplèndid dissenyada
amb dos grans cercles centrals i vorejada pels marges
de pedra rústica, amb la font rajant l´aigua per la boca
del peix que vam recuperar de l´antic Mas Bacaia i sobretot
per la majestuositat del jacaranda o xicranda en
plena floració.
Plaça Catalunya, 2 · 43201 REUS
Tel. 977 343 459 · Fax 977 127 072
guardia@plantour.es
www.viatgesdelaguardia.com
La plaça del bar
investigació i la conservació de les col·leccions.
Més dades: Real Jardín Botánico de Madrid
www.rjb.csic.es - Plaza de Murillo, 2
28014 Madrid - Tel. 914 203 017
Audal
Com podeu comprendre a mi em resulta dolorós i em
rebel·lo i m´indigno quan veig com n´està de bruta,
l´escola. Llaunes, bosses, burilles per tot arreu: als jardins,
a la plaça del bar,..
Alguna cosa estem fent malament quan no sabem transmetre
aquest sentiment d´estimació a la nostra escola
als nouvinguts.
J. Felip, professor de Botànica
PRESENTACIÓ OFICIAL DEL
GREMI DE JARDINERS DE
LES COMARQUES
DE TARRAGONA
APOSTEM PEL SECTOR
www.gremijardiners.com

Fletxes enverinades , verí a les tasses de te, bolets
al·lucinògens... Les plantes i els seus components han
estat sempre utilitzats amb finalitats si més no qüestionables.
Malgrat això, les propietats malignes de les plantes no
tenen com a objectiu fer mal als humans sinó adaptar-se
i protegir-se per sobreviure.
Les armes utilitzades per les plantes són molt diverses.
En algunes, la maldat és evident, com les punxants i
afilades espines dels cactus o de les plantes insectívores
que atrapen i torturen les seves víctimes; però altres
produeixen reaccions al·lèrgiques o picors i erupcions
cutànies, malgrat la seva aparença inofensiva.
Dimonis emmascarats:
Encara més traïdores són les plantes d’aparença innocent
i que resulten ser quasi mortals. Algunes són ben
valorades a les nostres llars, com per exemple el filodendre
(Philodendron sp) o les lílies (Spathiphyllum sp)
L’acònit (Aconitum sp) una habitual dels jardins és tan
tòxica que només collir-la pot causar engarrotament i
alentiment del cor.
Les hortènsies i altres plantes de la família de les Hydrangeaceae
poden causar la mort de les mascotes. Aquestes
hortènsies poden semblar un ram ideal per la taula del
cafè, però contenen quantitats molt petites de cianur,
suficient per alentir la respiració, provocar el vòmit o,
fins i tot la mort, en petits animals.
El ruibarbre (Rheum rhabarbarum) utilitzat per fer pastissos
i compotes amb la seva part vermella, amaga en
Cami Vell de Mont-roig s/n
43391 VINYOLS I ELS ARCS
Tel. 977 851 291 · Fax 977 768 001
www.agrotarraco.com
Agrotarraco@agrotarraco.com
Plantes malignes
la part verda grans concentracions d’àcid oxàlic, que és
irritant nerviós i pot causar debilitat, molèsties gastrointestinals
i dificultats respiratòries.
Àngels o dimonis:
La darrera investigació dels components químics de les
plantes han convertit algunes pecadores per al saber
popular en autèntiques santes. Algunes plantes tenen
gran potencial com a verins i alhora com a medicines,
per exemple: la didalera (Digitalis purpurea sp) que pot
irritar la pell, la seva ingesta provoca convulsions, mal
de cap i fins i tot la mort, s’utilitza també per fabricar
un medicament que regula el ritme cardíac i pot salvar
d’una aturada cardíaca; o el teix (Taxus sp) pot tombar
una persona o animal o pot també alentir la propagació
del càncer.
Les lílies (Spathiphyllum sp) que contenen cristalls
d’oxalat de calci que causa cremades als llavis i al llengua
i, si són ingerides, fins i tot la mort de les nostres
mascotes i greus símptomes gastrointestinals en nens. Al
1989 un estudi de la Nasa va trobar que aquesta planta
d’interior absorbeix toxines perilloses que inclouen el
formaldèhid, el benzè i el tricloretilè.
Es creu que es coneixen menys de la meitat de les plantes
existents, i que quan els humans destrueixen l’hàbitat
de les plantes eliminant la vegetació o enverinant el
medi, és possible que perdem per sempre algunes cures
miraculoses.
Lídia Àngel i Maria Jesús Blasco
Ctra. Nacional 340 Km 1173-G.C.Gaia
ALTAFULLA 43893 - Tel. 639 065 150
davidalsj@hotmail.com
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
5

El dia 3 de febrer de 2010 els alumnes de primer curs del
CFGS de Gestió de Recursos Naturals van realitzar una
visita tècnica a la zona de Tortosa on van poder veure
una operació de salvament de peixos mitjançant pesca
elèctrica.
Cada any durant l’hivern es procedeix a buidar els canals
de reg del riu Ebre per poder-los netejar. Quan el nivell
de l’aigua baixa els tècnics del Parc Natural del Delta de
l’Ebre realitzen el salvament dels peixos que han quedat
atrapats. Aquest salvament es realitza amb l’ajut d’un
6 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
SALVAMENT DE PEIXOS ALS CANALS DE L’EBRE
equip de pesca elèctrica, que crea un camp elèctric que
estaborneix els peixos i es poden capturar fàcilment amb
un salabre. Posteriorment els peixos es classifiquen i es
pesen. Els peixos d’espècies autòctones (barbs, carpes,
anguiles, etc.) es tornen al riu mentre que les espècies
al·lòctones (silur, black bass) són sacrificades. Si es troba
alguna espècie amenaçada es porta al Centre de Reproducció
de Peixos, on s’estan realitzant projectes de cria
en captivitat.
Xavier Sentís i Borràs
Esther Solà i Rivera
Tècnics amb el material a punt per iniciar el salvament de peixos Classificació dels peixos
Passeig Prim, 17, 1-1
43202 REUS
Tels. 977 322 457 - 670 678 763
info@jardineriadisc.com
: Peixos d’espècies al·lòctones (silurs).
Hermanos
Roman
C/ Terra Alta, 40 - 43820 Calafell
Tels: 977 693 577 - 607 321 117

GENT DEL CAMP: Experiències agroecològiques al Camp de Tarragona
Agricultura ecològica i agroecologia
L’agricultura ecològica sorgeix de l’aplicació dels mètodes
menys agressius de l’agricultura tradicional, combinats
amb els coneixements tècnics que no malmeten el
Medi Ambient i la mecanització moderna que actualment
tenim a l’abast. L’Agricultura ecològica és reconeguda
internacionalment per la gran qualitat dels seus
productes i per contribuir a la millora dels ecosistemes
naturals. A nivell europeu està regulada pel Reglament
(CEE) 2092/91, i certificada a Catalunya pel Consell Català
de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) que depèn
de la Generalitat. El concepte d’Agroecologia va una
mica més enllà: fa referència a l’aplicació dels principis
de l’agricultura ecològica, als processos agronòmics, ecològics
i socials, tots ells implicats en l’obtenció d’uns aliments
més sans per als/les consumidors/es, afavoridors
del medi ambient i que, a més, genera unes bones condicions
per als treballadors/es del camp col·laborant al
desenvolupament rural.
Algunes experiències agroecològiques al Camp de
Tarragona
Gent del Camp som una agrupació de pagesos/es professionals
i artesans/es que actuem conjuntament per
aconseguir uns aliments de màxima qualitat adreçats al
mercat local i produïts amb criteris agroecològics. Conreem
més de 200 Ha. amb diferents varietats de fruita seca
i dolça, de verdures, llegums, cereals, vinyes, oliveres,
plantes medicinals, oleaginoses i farratgeres. Les nostres
finques es troben a les comarques de la Conca de Barberà,
Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès,
Ribera d’Ebre i Priorat. Ens hi reunim alternativament
i de manera periòdica per a conèixer-nos millor i per a
intercanviar coneixements.
C/ del tren, 8 · 43800 Valls
Tels. 627 473 509 - 678 453 773
Fax. 977 604 327
jaralca@hotmail.com
Els objectius de la nostra associació són
-Practicar i difondre l’Agroecologia, les bones pràctiques
agràries i els sistemes de producció més respectuosos
amb el Medi Ambient.
-Actuar de manera col·lectiva per a la prevenció i reducció
dels agents nocius i plagues vegetals.
-Realitzar funcions que suposin una millora per a la salut
humana, una reducció dels insums agraris (matèries
primeres procedents de fora de la finca) , i la millora de
l’eficàcia en l’ús dels recursos.
-Practicar l’ajuda mútua: compartir coneixements, recursos,
transports, mercats, maquinària, espais...
-Establir mercats locals, mantenir el contacte directe
consumidor/a i pagès/a i promoure els menjadors ecològics.
Alguns consells Agroecològics
− Per a controlar els pugons : Cal prevenir-los reduint
els adobs nitrogenats i l’excés de reg. Si ja els tenim
a la planta podem ruixar-los amb aigua i sabó (potàssic
natural, o qualsevol) al 2%, fer-ho un matí assolellat perquè
el sol del migdia els deshidrati (el sabó els desfà les
seves ceres protectores). Així de senzill i sense contaminar
ni gastar diners.
− Per a evitar altres plagues : Antigament ja es
feia l’anomenada rotació de conreus, canviant cada any
l’emplaçament d’una mateixa verdura per així dificultar
la reinfestació d’una plaga o malura, i també perquè la
planta trobi uns nutrients ja absorvits a l’anterior ubicació.
Si a això li afegim un marc de plantació no gaire
estret facilitarem l’aireació, la insolació i evitarem la
competència entre arrels.
− Aquestes i altres tècniques ens ajuden a reduir
els danys per malalties vegetals, així com facilitar una
bona alimentació equilibrada a les plantes.
Per a més informació o per rebre els nostres aliments
Ecològics, us podeu adreçar a: gentdelcamp@gmail.com
ANDREU PERALTA I MAS
TÈCNIC JARDINER
Plaça de la Quartera 36, 1r, 1a
43730 FALSET
Tels. 977 830 143 - 659 259 047
andreuperalta@hotmail.com
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
7

El jardí sense reg: les millors pràctiques per un jardí
sostenible
És fonamental valorar el paisatge mediterrani i les seves
espècies autòctones i aquelles espècies adaptades al
clima mediterrani, cal inspirar-s’hi en inventar el jardí
del nostre futur. El fet que en els ambients naturals les
plantes es distribueixen entre altres maneres segons la
disponibilitat d’aigua del medi ens ha de fer pensar que
en el jardí senzillament cal fer el mateix.
Cal doncs canviar de model de jardí ideal, deixar de banda
el jardí verd tot l’any, com els anglesos o els de climes
tropicals, ambdós grans consumidors d’aigua. Hem
d’acceptar jardins mediterranis, jardins sense reg, amb
prats o gespes resistents als climes secs que tenen una
latència estiuenca que comporta una pèrdua del color
verd durant una part de l’any.
Cal construir el jardí en funció de l’aigua de reg disponible
i sempre d’acord amb les pautes de la Nova Cultura
de l’Aigua. Si no disposem d’una font d’aigua mínima,
es pot dissenyar un jardí sense reg que, un cop establert,
no calgui regar mai. El ventall de plantes que hi ha actualment
en el mercat, entre les quals les autòctones, és
prou ampli com per dur-ho a terme. Cal a més potenciar
el mercat de les plantes que poden viure amb poca aigua.
A continuació es detallen les bones pràctiques per opti-
8 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
Bones pràctiques del reg en jardineria
Disseny, realització i manteniment dels jardins per a l’ús sostenible de l’aigua i l’entorn natural
Ctra. Tv. 3103 Km.2 · 43391 Vinyols i els Arcs
Tel.: 977 851 565 · Fax 977 850 981
Mòbil: 616 425 038
info@viversbaixcamp.com · www.viversbaixcamp.com
mitzar el consum d’aigua dels jardins o espai verd en el
conjunt majoritari de la societat.
Com podem planificar i construir bé el nostre jardí?
Conèixer el nostre jardí, les seves possibilitats i les nostres
necessitats és el primer pas per construir un jardí
sostenible i mediterrani d’acord amb la disponibilitat
d’aigua.
Adreçant-nos als professionals ens ajudaran a identificar
el tipus de jardí que més ens convé en funció de les seves
característiques: exposició al sol i a l’ombra, exposició
al vent, el tipus de terreny (si és calcari, argilenc, salí),
etc., per així saber quines són les plantes més adequades
i sostenibles, i per instal·lar-hi el sistema de reg més
adequat.
L’opció de sempre ha estat
aprofitar i utilitzar les
aigües pluvials -l’aigua de
pluja que cau a les superfícies
impermeables com
ara les teulades, els terrats,
els paviments i camins impermeables-canalitzantles
cap a cisternes o dipòsits
d’emmagatzematge.
Tota l’aigua de pluvials
que reutilitzem, prèvia
autorització de l’ACA
no ens constarà diners i
no s’extraurà dels rius. Per a més informació consultar
l’aprofitament d’aigua no potable.
Una altra bona opció pot ser aprofitar les aigües freàtiques
de pous i mines sempre que disposem de la concessió
o autorització corresponent, disminuirem el consum
d’aigua potable.
Existeixen moltes solucions senzilles per a reutilitzar
l’aigua que pot ser utilitzada per a regar les plantes.
Per exemple, l’aigua de netejar la fruita i les verdures,
és molt bona per regar les plantes. Per a més consells,
C/ Goya, 42 · 43870 Amposta
Tel. 977 053 013 - 699 906 456 · Fax 977 701 463
info@cultidelta.com · www.cultidelta.com

veure l’apartat d’eficiència en l’ús de l’aigua a la llar.
No us descuideu d’afavorir que l’aigua de pluja arribi a
la zona de les arrels de les plantes treballant la terra i
usant paviments permeables que permetin la infiltració
i també la recàrrega dels aqüífers.
No hem de descuidar facilitar que l’aigua de pluja arribi
a la zona de les arrels de les plantes treballant la terra i
usant paviments permeables que permetin la infiltració
i també la recàrrega dels aqüífers.
Quines són les millors plantes pel nostre jardí?
Els millors consellers són els professionals. Hi ha una
gran varietat de plantes autòctones del nostre territori
i que permeten disposar d’un jardí més sostenible: plantes
aromàtiques i culinàries, arbres fruiters, enfiladisses,
prats, etc. Utilitzem i gaudim de la riquesa florística del
clima mediterrani, és una de les més riques del món amb
25,000 espècies de plantes.
Si desitgem posar gespa, existeixen tipologies de gespes
de clima subtropical o mediterrani àrid (tipus Cynodon,
Zoysia, Paspalum, Stenotraphum, etc.) que consumeixen
menys aigua que les gespes tradicionals.
Implantem plantes autòctones o ben adaptades al clima
de cada lloc, creixeran totes soles.
Si hem previst un correcte abastament d’aigua preferiblement
no potable, com ara aprofitant les aigües pluvials,
el ventall de plantes possibles és més obert.
Implantem plantes hortícoles i fruiters, n’hi ha algunes
que no necessiten gaire aigua, com ara els melons, les
síndries, els alls o les oliveres, les vinyes i els ametllers,
mentre que la majoria no són gaire amigues dels climes
secs i extrems.
Quins són els sistemes de reg millors pel nostre jardí?
Els sistemes de reg automatitzats i eficients, com ara els
regs localitzats degotadors, cintes exsudants, etc., són
sistemes que permeten un estalvi econòmic, de temps i
d’aigua importants en el dia a dia. Els professionals ens
poden assessorar per elegir quin és el millor tipus de reg
que necessitem.
El reg aeri és el reg idoni per a superfícies grans (aspersors)
i mitjanes (difusors)
El reg manual (amb regadora o mànega de reg) el puc
utilitzar en espais petits com terrasses, balcons o patis i
també en les zones de consum baix o moderat amb regs
puntuals, regs de suport.
Quan el teu jardí és gran, de més de 400 m2, demanem
als professionals que ens instal·lin dispositius de control
automàtic del reg com ara els programadors de reg, mesuradors
i sensors de pluja, sensors d’humitat, interruptors
de vent o detectors de fugues d’aigua.
Un consell útil que proposem és utilitzar comptadors
d’aigua que siguin totalitzadors, controlarem el consum
d’aigua i podrem identificar les possibles pèrdues a vegades
difícils d’identificar.
Quins altres recursos sostenibles podem utilitzar al
nostre jardí?
Potenciem l’ús dels productes amb ecoetiqueta o amb
certificació mediambiental ja que garanteixen un millor
comportament ambiental
Si utilitzem encoixinats, pedres o rocalles a la part superficial
de la terra de testos i jardineres o del sòl, les
arrels i la microfauna del sòl queden més protegides i
resisteixen més bé les temporades d’estiu.
En zones ventoses utilitzem tallavents com ara les pan-
talles vegetals de xiprers, pollancres, llorers, baladres o
boixos per protegir de les ventades la vegetació del jardí
interior.
Plantar correctament és el primer pas per veure créixer
el nostre jardí
Abans de la plantació, treballem la terra en profunditat,
aportem-hi compost en detriment de torba o adobs
químics, recursos naturals no renovables i sempre però
sobretot en jardineres i testos assegurem un bon drenatge.
Plantem a primers de tardor i així les plantes poden aprofitar
l’època de pluges, realitzem clots de reg generosos
per recollir l’aigua de pluja i la de reg en la zona de les
arrels de les plantes arbustives i arbres i fem un primer
reg de plantació abundós a baixa pressió que mulli totes
les arrels.
Mantenir i cuidar com cal el nostre jardí
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
9

Adrecem-nos als professionals perquè ens ajudin a mantenir
el nostre jardí com cal: aprofitarem els espais per
donar els usos i finalitats que volem, coneixerem les necessitats
de cada planta i les podrem gaudir més.
Agrupem les plantes segons les necessitats hídriques:
plantes amb un consum baix (plantes crasses i suculentes,
plantes autòctones i palmàcies) que només cal regar en
l’etapa d’implantació i posteriorment han de sobreviure
amb la pluviometria de la zona; plantes amb un consum
moderat (moltes plantes arbustives, plantes vivaces) que
cal regar en períodes de sequera i quan manifestin estrés
hídric; plantes amb un consum alt d’aigua (gespes,
plantes de temporada i plantes d’horta) que cal regar
periòdicament.
Com i quan hem de regar les plantes del nostre jardí?
Evitem el reg en les hores de màxima insolació, a l’estiu
reguem al capvespre i a l’hivern a primera hora del
matí.
Per saber quan regar ensorrem un pal a la terra a uns 30
cm de profunditat, o en testos simplement un dit, si després
de retirar-lo mostra restes de terra, el reg pot esperar;
si en canvi, surt sense restes i sec, la planta necessita
aigua. Deixem quasi assecar la terra abans de tornar a
regar.
Reguem preferiblement amb poca freqüència i major
quantitat; però no reguem en excés. I si identifiquem
que ha plogut més de 10 mm en el pluviòmetre que tenim
al jardí aquest cop ja no hem de regar.
Deixem de regar quan comenci a sortir l’aigua per sota
dels testos i les jardineres, evitarem afavorir l’arribada
del mosquit tigre i estalviarem aigua.
Posem-hi una “carxofa” a la regadora o un difusor a la
mànega, evitarem emportar-nos la terra amb la inèrcia
del raig i arribarem a tots els racons que hi ha arrels.
Tanquem bé el pas de l’aigua immediatament després
d’usar-la. Mantinguem en bon estat els sistemes de reg,
reparem immediatament les petites fuites d’aigua en la
instal·lació de reg. No malbaratem l’aigua.
Conèixer i potenciar l’ús de bones pràctiques
de manteniment
Mantinguem el sòl lliure d’herbes no desitjades, utilitzem
preferiblement composts i adobs d’alliberació lenta,
les plantes del nostre jardí notareu que us ho agrairan.
Evitem la fertilització en excés i fora d’època, fem-ho
10 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
preferentment en època no freda, evitem les podes dràstiques
i fora d’època, fem-ho preferentment a l’hivern.
Col·loquem plats a sota dels testos i les jardineres per
evitar la pèrdua de l’aigua sobrant, sempre i quan no hi
hagi presència del mosquit tigre a la zona. Buidem dos
cops per setmana els recipients de l’exterior que puguin
acumular aigua.
Minimitzar les afectacions de recursos naturals és una
qüestió i un compromís personal amb el medi ambient
de tothom
No aboquem residus contaminants com ara restes de
productes de neteja, tractaments fitosanitaris, dissolvents,
pintures, colorants, que puguin afectar als sistemes
aquàtics. Aprofitem al màxim tots aquests productes
i guardem els residus per dur-los a la deixalleria. Un
sol litre d’oli mineral pot contaminar un milió de litres
d’aigua potable.
Utilitzem productes de neteja biodegradables sense fosfat
ni clor i també els remeis de neteja tradicionals, els
més coneguts són el carbonat sòdic (sosa), el bicarbonat
sòdic, el vinagre, el suc de llimona i el bòrax. Procurem
que per netejar casa nostra no estiguem embrutant el
medi ambient de tothom.
Pautes a seguir en la Nova Cultura de l’Aigua
La Nova Cultura de l’Aigua marca una nova pauta a seguir
concretada en el control de la demanda, l’ús eficient
del recurs, el respecte al funcionament dels ecosistemes
aquàtics i una nova manera de planificar el territori.
La gestió integrada dels recursos hídrics ubica al sector
de la jardineria i els espais verds dins dels usos lúdics,
recreatius i ornamentals, un sector considerat dins dels
petits consumidors d’aigua que cal aprofundir en les seves
necessitats concretes per poder dissenyar mesures
pròpies dins dels futurs Plans de sequera.
El Pla de sequera preveu tres tipus de mesures:
• Reforç de l’oferta
• Racionalització de la demanda
• Conservació i protecció dels recurs i els
ecosistemes aquàtics
En la mesura que li pertoca, el sector està d’acord amb la
Directiva marc de l’aigua contribuint amb la seva implicació
activa com a usuari. Els consum d’aigua dels jardins
actuals són properes als 2.500 m3/ha/any, una quarta
part d’alguns consums agrícoles on es rega a tesa i una
ínfima part del global. En un escenari de normalitat és
el moment de treballar bé per poder afrontar els altres
escenaris amb més normalitat.
Cal trobar solucions pròpies pel sector de la jardineria
i els espais verds basades amb la sostenibilitat, d’acord
amb les mesures següents:
Reforç de l’oferta d’aigua
• Potenciar les fonts alternatives d’aigua
no potable: freàtica, pluvial, depurada, grises,

etc.
• Recollir les aigües pluvials.
• Instal·lar xarxes separades de pluvials i
clavegueram.
• Reutilització de les aigües de depuradores.
Racionalització de la demanda d’aigua
• Canviar de forma sostenible el disseny, la
realització i el manteniment dels jardins i
espais verds.
• Instal·lar sistemes de reg més eficients, amb
recursos que ajuden a estalviar aigua.
• Implantar espècies eficients en l’ús de l’aigua.
• Limitar l’ús de la gespa.
• Posar en marxa la recirculació de l’aigua a les
Aquest curs ens hem reunit a l’institut un grapat de gent
(més de tres cents). Tots mengem i bevem cada dia : alguns
un llengüet embolicat amb paper de cuina, paper
d’alumini i una bossa de plàstic, altres un paquet de galetes
amb envàs de cartró i embolcall de plàstic, alguns
consumim bosses plàstic de patates o xetos o 3d o moltes
coses que totes estan envasades i també ho acompanyem
amb sucs i begudes amb ampolla, tetra-brick,
llauna d’alumini o llautó (de colors : maques, eh?)... I
fa vent!, en aquest país fa molt vent que tot ho escampa
i així pots saber què menja i beu la gent, quin tipus de
galetes prefereix, quantes bosses se’n gasten cada dia,
els refrescos predilectes, la qualitat mitjana de l’alumini
domèstic de les nostres llars.... tot això permet calcular
mentalment i amb bastant aproximació quins són els hàbits
alimentaris del nostre col·lectiu. Les estadístiques, ja
sigui per enganyar, dissimular o aclarir, són una peça fonamental
de la nostra societat, un indici de progrés i de
modernitat. Per això al nostre centre ens hem proposat
avançar un pas més i poder arrodonir les dades.
La veritat és que amb el vent ens trobem amb el problema
que no podem determinar amb exactitud el lloc
i la data de consum dels anteriors productes. A més a
Rbla Mossèn Jaume Tobella s/n
43820 CALAFELL - TARRAGONA
TELF.: 977 693 183 - FAX.: 977 69 30 11
jardineria@jardineriavives.com
www.jardineriavives.com
QÜESTIÓ D’ESTADÍSTIQUES
fonts ornamentals. Conservació i protecció dels
recurs i els ecosistemes aquàtics
• Minimitzar l’afectació dels ecosistemes aquàtics.
• Adoptar mesures preventives i correctores de
protecció dels sistemes fluvials, aqüífers i
drenatges naturals.
Cal anar cap a que l’aigua potable s’utilitzi només per la
nutrició i la higiene. Els jardins, els parcs, els espais verds
i les zones esportives caldria anar cap a un reg amb aigües
no potables com ara aigües pluvials i aigües grises
degudament depurades i regenerades, amb la qualitat
sanitària adequada per a cada tipus d’ús.
vegades es troben barrejats amb restes de “xuletes”,
alguns apunts endarrerits, pilotes velles, paquets de tabac,
guants de treball, i alguna cosa més. Amb aquest
objectiu ens hem proposat la següent fita : dotar el centre
amb contenidors distribuïts pel màxim nombre de
llocs per poder recollir aquestes restes.
Per això necessitem la col·laboració de tothom. Si aconseguim
posar tots els envasos als contenidors grocs, els
papers als blaus i la resta als verds ja només caldrà que
nosaltres continuem arreplegant l’orgànic als de color
marró i així podrem arrodonir les estadístiques sobre
consum amb més facilitat, aproximació i sobretot amb
molta més felicitat, que és el més important per a tots.
Per això no vull deixar de felicitar-vos per endavant per
la vostra col·laboració i implicació amb les estadístiques
-que per ara diuen que aquest és l’IES amb el consum
més diversificat i més massificat i això està a la vista de
tothom, només cal mirar als jardins-. Oi que sí? “Yes...
we can !”
Albert R.S.
Cap del Servei Central d’Intel·ligència
per les Estadístiques de la Brossa. (SCIEB)
Pl. Catalunya A, 2n, 5a
43830 Torredembarra
Tel. 610 988 424
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
11

RESUM HISTÒRIC
Durant segles, fins i tot després de la conquesta espanyola,
es va creure que les illes Canàries eren les cimes
de les muntanyes de l’Atlàntida, el gran continent submergit
del qual va parlar Plató en el seu diàleg “Timeo
i Critias”.
Fins al descobriment d’Amèrica, El Hierro va ser considerat
l’illa de la fi del món. En el segle II de la nostra era,
Ptolemeu en el seu Geographia va considerar com “Non
plus ultra” o “Meridià Zero” el que passa per l’extrem occidental
de l’illa.
Així van romandre
les coses fins
que en segle XIX
va ser desplaçat
pel que passa per
Greenwich.
Igual que el de
tota la primitiva
població
de l’arxipèlag,
l’origen dels bimbaches,
els antics
pobladors del
Hierro, continua
estant rodejat de
misteri. Es tractava
d’un poble pacífic
que posseïa
una complexa estructura
social a
pesar de viure en
una cultura pròpia
del Neolític.
Els bimbaches adoraven dos ídols: el déu Eraoranhan i
la deessa Moneaba i ens han llegat nombrosos petroglifs,
que poden admirar en diversos punts de l’illa i que
encara no han pogut ser desxifrats.
El Hierro va ser pres pel normand Jean de Bethencourt
a principis del segle XV, en el marc de la conquesta de
l’arxipèlag canari per part dels castellans. Els aborígens
van oferir escassa resistència i prompte va ser colonitzada
l’illa amb llauradors procedents de l’Espanya peninsular
que no van tardar a mesclar-se amb la població
original.
L’illa no va ser conquerida en una sola operació. Segons
els testimonis trobats, els primitius herreños havien de
ser molt pocs en el moment de la conquesta pels soldats
de Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle. Anteriorment
l’illa ja havia estat visitada per navegants del mediterrani
que anaven a la cerca d’esclaus. El 1405, Jean de
Bethencourt va desembarcar en el terme de Tecorene, i
12 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
GAROÉ, HISTÒRIA O LLEGENDA
Ubicació actual del Garoé i tolls adjacents
per mitjà d’un intèrpret natural de l’illa el cap dels herreños
va ser convençut perquè acceptés el vassallatge
del senyor de Normandia. Quan va acceptar la rendició,
van ser reduïts a l’esclavitud, tant els habitants de l’illa
com el mateix príncep Armiche.
Conta la llegenda que des d’antic va haver-hi,a Hero (El
Hierro) un arbre que brollava aigua. Els bimbaches el
cridaven Garoé (‘riu, llacuna’) i era un dels seus béns més
preuats en no haver-hi, a l’illa,cap altra font que les seves
fulles. Quan van arribar els conqueridors en el segle
XV capitanejats
pel normand
Jean de Bethencourt,
aquest
va deixar a
l’illa un recanvi
format per soldats
francesos,
flamencs i bascos;
no eren
aquests gent de
pau i prompte
van començar
a maltractar
els bimbaches.
Aquests, al seu
torn, van decidir
mantenir en
secret la ubicació
del seu
Arbre Sagrat.
Ho feien amb
l’esperança que
els estrangers
abandonessin
el lloc en no trobar-hi ni rius ni fonts. Des de la seva
arribada, els conqueridors van aconseguir vèncer els
nadius en els seus continus atacs. No obstant això, no
entenien com era possible que els nadius poguessin
sobreviure sense aigua. Tot els pareixia misteriós, poc
tranquil·litzant, al mateix temps que es preguntaven:
Com poden els bimbaches viure sense aigua i, si la posseïen,
d’on l’obtenien?
Malgrat tot, el secret només es va guardar durant poc
temps: una jove illenca, la princesa Agarfa o Guarazoca
es va enamorar d’un soldat andalús (Gonzalo d’Espinosa)
i va acabar mostrant-li el lloc on es trobava el Garoé.
Els conqueridors no van tardar a apoderar-se de l’arbre,
acabant així amb la llibertat dels bimbaches, els que van
condemnar a mort a la traïdora.
Fins aquí la tradició, però, què hi ha de cert en la llegenda
del Garoé, l’Arbre Sagrat de El Hierro?

EL GAROÉ EN LES FONTS ESCRITES
“I en les terres més altes hi ha uns arbres que gotegen
contínuament aigua bona i clara, que cau a unes fosses
junt amb ells, la millor aigua per a beure que es podria
trobar; i té tal propietat que quan s’ha menjat fins a
la sacietat i es beu d’eixa aigua, abans de transcórrer
una hora tots els aliments han sigut digerits i es té tanta
gana com abans d’haver begut”. [LC (d. 1494: 46v)
2003: 331 o Cioranescu 2004: 180].
Aquest fragment, extret de les Cròniques franceses de
la Conquista de Canàries, reflecteix una constant en la
història del Garoé: l’arbre va tirar arrels a mitjan camí
entre la realitat i la ficció. I és que, a força d’exagerar
un fet explicable per la ciència, anava a crear un dels
majors misteris de l’antiguitat de l’arxipèlag.
L’existència real del Garoé està documentada històricament.
Fins i tot, tenim constància que va seguir en peu
fins al 1610, any en què un huracà el va fer desaparèixer.
Abreu Galindo afirma en la seva Història que el terme
on es trobava l’arbre es cridava Tigulahe (‘reserva,
depòsit’) i era «vna canal que va per una Vall arriva des
de la mar â donar avn frontó de vn cingle» (Abreu ca.
1590, I, 17). De fet, encara en l’actualitat podem visitar
el lloc, situat en les faldes del massís d’Ajonce, en
l’interior de Valverde.
Ara bé, que l’arbre en qüestió fos real, no implica que
també ho fos tot el que es va dir sobre ell. Com adverteix
Viera i Clavijo (2004: 141), ni «brollava en una
sola nit vint mil tonells d’aigua» ni «extreia de la mateixa
aridesa del terreny l’humit copiós que després
destil·lava». Comentaris com aquestos, fruit sens dubte
de l’entusiasme i l’exageració abocada pels seus admiradors,
van distorsionar la realitat atribuint al Garoé
més qualitats de les que posseïa.
Per tant, és possible concloure amb la professora Jiménez
Gómez (1993: 50) que « [...] parlar del Garoé és un
Santiago Russinyol, 2 - 43740 MORA D’EBRE
Gim Bernat, 20/23 D - Hospitalet de L’Infant
Tel. 977 402 133 - 619 746 970
poc més complex que la referència a un arbre significatiu.
El Garoé és un tipus d’arbre, una ubicació geogràfica
precisa, un sistema de safarejos, un mecanisme de
vida pensat i, per això, una estratègia reflexionada per
a la seva protecció».
L’EXPLICACIÓ CIENTÍFICA
La resposta més raonable a l’enigma del Garoé és que
es tractava d’un o més til·lers, el fullatge dels quals
provocava la condensació de la boira i un degoteig
d’aigua, conegut actualment com a pluja horitzontal.
El líquid devia ser arreplegat per mitjà d’uns dipòsits
situats al peu de l’arbre. Abreu Galindo descrivia així
aquest procés ben poc sobrenatural:
“La manera que té en el destil·lar l’aigua aquest Arbre
Sant o garoé, és que tots els dies als matins s’alça un
núvol o boira del mar, prop d’aquesta vall, la que va pujant
amb el vent Sud o llevant de la marina per la canal
dalt, fins a donar en el frontó; i, com troba allí aquest
arbre espés, de molts fulls, assenta’s en ell el núvol o
boira i arreplega-la en si, i vas desfent i destil·lant-ho
pels fulls tot el dia [...]; i el mateix fan els brucs que
estan en aquell contorn, prop d’aquest arbre; sinó que,
com tenen el full més disminuït, no arrepleguen tanta
aigua com el til, que és molt més ampla “ [Abreu (ca.
1590, I, 17) 1977: 85].
Representació del Garoé en temps dels Bimbaches
TOT VERD
C/ Botiga, 9 - 43382 Maspujols
Tel. 655 897 088
jecasanovas@tot-verd.com
Andreu Marrero
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
13

14 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
Ocotea foetens
Ocotea foetens és una espècie fanerògama d’arbres de
fins a 40 m d’altura en la família Lauràcies. És constituent
habitual de la selva laurisilva dels arxipèlags de
Macaronèsica: Madeira i Açores (Portugal), i Canàries
(Espanya). Comunament és la flama “til”, “til·ler”.
Està amenaçat per pèrdua d’hàbitat.
Entre les Fanerògames, Lauràcies és una família poc especialitzada
que comprèn uns 35 gèneres i més de 2.500
espècies distribuïdes pels tròpics i subtròpic, sobretot
pel sud-est d’Àsia i Brasil. La major part són arbres i
arbustos, encara que algunes són enfiladores paràsites
d’altres plantes.
Generalment, presenten fulles més o menys coriàcies,
sense estipules i persistents; en moltes espècies tenen
glàndules secretores d’olis essencials (llorer, càmfora,
canella, etc.). Les flores apareixen agrupades en sanglots;
els fruits són baies o drupes, a vegades amb la
base rodejada pel receptacle de la flor que es converteix
en una cúpula més o menys carnosa, com en el cas
del til (Ocotea foetens).
A Canàries hi ha quatre espècies nadiues que formen
part i donen nom a la laurisilva: el llorer o lloro (Laurus
azorica), el barbusano (Apollonias barbujana), el til
(Ocotea foetens) i el viñátigo (Persea indica). Hi ha dos
C/ Adrià Gual, 23 · Nau 16
43205 Reus
Tel. 636 72 62 56 - 977 27 60 34
info@agronova.cat
BOTÀNICA
Exemplar adult
varietats de llorer, la típica (var. azorica) i la varietat
longifolia, exclusiva de Madeira i La Gomera. El mateix
ocorre amb el barbusano, amb la subespècie barbujana,
que creix en totes les Illes Occidentals, i la subespècie
ceballosi, que només viu en La Gomera.
Estat actual de l’exemplar plantat en 1949
Andreu Marrero
C/ Noves Tecnologies, 9 · Pol. Ind. Borges 1
43350 Les Borges del Camp
Tel. 977 56 09 09 - Fax 977 85 75 25
jardicamp@cifec.cat

Podríem dir que les impressions són les sensacions que
tenim, en un moment donat, ja siguin externes o internes.
El que vivim, en cada instant, forma part del nostre
àlbum de records.
Les persones que entren a formar part del nostre institut
des de qualsevol vessant: estudiant, professor/a, personal
de serveis, tenen el seu primer dia. Aquest moment
està carregat d’idees algunes preconcebudes i d’altres
de pensades. Sempre, però, és un temps de pura adrenalina
pel que s’espera i pel que es troba, pel que es desitja
i pel que reps, pel que es veu i pel com et veuen.
Poques vegades, tanmateix, manifestem les nostres impressions
si no és en un cercle familiar o d’amistats.
He volgut recollir, aquest curs, algunes impressions de
persones diverses que hem tingut la sort que estiguin
entre nosaltres. Seran elles les protagonistes, qui ens
manifestin les seves sensacions el primer dia que van
aterrar al nostre institut.
“Sóc la Patricia. Ara visc a Reus però durant la primària
vaig estar vivint a Arbúcies, un poble al voltant de Girona.
Quan vaig acabar la primària vaig venir a Reus on
vaig fer l’ESO a l’escola ARCE. Aquest any he començat
1r de BAT a l’ IES d’horticultura i jardineria.
Aquí ja hi van venir els meus cosins i em van dir que estava
molt bé. Vaig veure l’ambient natural que l’envolta,
la gent que hi ve i em va agradar. Aquest any tinc la
sensació que m’anirà molt més bé del que creia des d’un
principi, però no em penso confiar, estic més aplicada i
em trobo amb ganes de menjar-me el món i el que vingui
amb ell.
També ha coincidit que, aquest any, els meus companys
de classe m’han elegit com la seva delegada. Això també
em fa ser més forta. Potser no té res d’important però
sentir que altra gent confia en mi..., no sé com explicarho.
Entrar al BAT per a mi suposa veure que creixo, que a
poc a poc les coses avancen, que m’ho estic guanyant.
En aquest institut, hi he entrat amb dues noies de la
mateixa escola a la que anava abans i, en poc temps, ja
estic bé amb tothom, cosa que no m’havia passat mai.
Estic molt a gust, i em sento bé. Faig el que vull i la gent
COMERCIAL INDUSTRIAL DE NETEJA
MÁQUINES, ARTICLES I QUIMICS
Extremadura, 5-7 - Apartat de correus 47
43850 Cambrils TARRAGONA
Tels. 977 36 59 62 - Fax 977 79 28 97
cinmaq@infonegocio.com
IMPRESSIONS
no em mira malament, accepten les meves opinions tot i
ser diferents a les seves, m’accepten tal com sóc”
Patrícia de Alberdi Guaita alumna de 1r de Batxillerat
“Volia fer alguna cosa millor en la meva vida i no sabia
què, així que vaig decidir canviar de rumb. El més difícil
ha estat saber què triar sense equivocar-me. Com que
sóc bastant adulta i vaig deixar fa temps els estudis ,
vaig començar per preparar-me per accedir a un grau
mig de formació professional i, mentrestant, pensant
en què m’agradaria treballar en el futur. Per sort, la tutora
que vaig tenir , com que era una persona interessada
en el benestar dels alumnes , va portar una llista
de cursos de FPGM i per això vaig poder triar el que més
m’agradava i m’interessava.
M’agrada la natura i tot allò que és verd i viu sobre la
terra, i com que sóc una persona bastant activa, crec
que les dues coses combinades poden donar bons resultats.
I per això sóc a l’IES d’Horticultura i Jardineria.
Quan vaig arribar al centre , tenia molta por perquè
no sabia què m’esperava, però la secretària va ser molt
amable i em va ajudar amb els documents que havia
d’entregar i jo no entenia res. La meva primera impressió
va ser positiva i vaig veure l’institut bastant net i cuidat.
Els jardins de plantes i flors em van donar tranquil·litat
i ganes per començar ràpid les classes.
El primer dia de les classes vaig començar una mica espantada
perquè ja m’havia passat el temps d’estudiar...
encara que per estudiar sempre hi ha temps. I a més,
en veure que tots els alumnes de la classe són joves,
vaig pensar que per l’edat que tinc no encaixaria amb
els companys i la por del principi es va difuminar quan
vaig veure que s’avenien amb mi i sempre que demano
ajuda em donen un cop de mà.
El tutor i els professors són amables i comprensius i fan
entendre a cadascú, que per prestar atenció a les classes
i portar-se bé, s’aprenen moltes coses interessants del
món natural de les plantes i molt més.
L’ institut és únic, diferent dels altres. Es troba en mig
del camp ,lluny de la ciutat i per això costa una mica de
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
15

fer campana. El pati no és només un terreny de pedres i
formigó, sinó un gran jardí d’arbres i plantes molt macos
i variats. Les zones verdes o la gespa et conviden
a descansar. Els hivernacles són impressionants per les
seves dimensions.
Estic contenta d’haver triat aquesta escola i tot el conjunt
d’aquesta experiència em satisfà d’una forma molt
agradable. Quan ja creia que havia perdut el tren, he
tingut l’oportunitat d’adaptar-me a una nova forma de
vida i d’aprendre coses noves i interessants, que podré
girar el rumb del meu món i millorar en el terreny laboral
i... per què no? una mica en el personal”
Iulia Turcanu alumna de 1r de CFGM Cultius Intensius
“Quan vaig arribar per primer cop a l’institut, em va fer
la sensació que era un lloc agradable i acollidor; donades
les seves dimensions i la seva situació fora de la ciutat.
Em van sorprendre els jardins i hivernacles que hi ha al
voltant de l’edifici. Això fa que sigui més bonic l’entorn
de la zona on et trobes.
Com que m’agrada molt la natura, em vaig sentir molt
a gust. Em va semblar que era el lloc adequat per poder
estudiar el que sempre m’ha agradat.
Estava acostumat a estudiar en instituts i col·legis que
es trobaven dins de la ciutat, i sense cap jardí dintre del
centre.
A part, que també les classes eren sempre en aules i amb
la teòrica del llibre, i gairebé mai es feien sortides a l’aire
lliure. Això és el que m’ha agradat d’aquest centre. Em
trobo a gust, no sempre fent el mateix. Tenint uns dies a
la setmana, que veiem les coses explicades en llibres i de
forma teòrica, i altres, formant-nos professionalment en
allò que hem triat (veient de manera pràctica com són
les coses que hem vist els darrers dies a l’aula).
Això fa que també sigui més entretingut, i puguem
aprendre molt més.
També he trobat diferències entre batxillerat i cicle formatiu.
I és que a batxillerat estudies allò que vols de manera
general i teòrica, de vegades toca estudiar matèries
que no trobem interessants per allò en el que et vols
formar. En canvi en un cicle, només fas el que t’interessa,
i el que necessites aprendre per treballar en la professió
que has escollit. Les assignatures estan totalment rela-
Av. del Comerç, 9 · local 2
43206 Reus
Tel. 977 333 057 · joanijosep@gmail.com
16 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
cionades amb allò de què vols treballar.
També trobo que és molt relaxant poder passejar a l’hora
de l’esbarjo pels jardins del voltant del centre. Ajuda a
trobar-se satisfet amb els companys que pensen igual
que tu i amb qui pots parlar de temes mediambientals.
Tot i que trobo algunes mancances a l’hora de desplaçarte
de la zona on vius fins al centre on realitzes els estudis.
Pel que fa als companys i professors, el fet de ser pocs en
comparació amb d’altres instituts ajuda perquè la relació
sigui més directa i personal. Això també fa que no et
sentis com un número.
A l’hora de les pràctiques canviem molt sovint de companys,
cosa que fa que ens coneguem més entre nosaltres.
Em fa molta il·lusió fer pràctiques al bosc i en espais naturals
on sé que estaré a la natura i que ajudaré a la seva
conservació”
Albert Guirado, alumne de 1r de CFGM de Treballs Forestals.
“Resultará cierto eso de que todo esfuerzo tiene su recompensa
y la mía tenía que llegar…
Ha sido genial que después de toda la tensión pasada
con la prueba de acceso por fin esté en el centro realizando
algo que me apetecía hacer de verdad.
Me costó mucho darme cuenta de qué sector podía
aportarme la suficiente motivación como para dedicarle
el tiempo suficiente en especializarme o sacarme una
titulación, pues han hecho falta unos cuantos años y un
poco de vida laboral para que me surgieran curiosidades
e intereses varios por el medio natural…
Empecé el curso muy motivada y a la vez un poco asustada
por lo que me iba a encontrar, pues claro, yo llevaba
mucho tiempo sin estudiar y de repente en cuestión
de poco tiempo he tenido que recuperar el tiempo
perdido a nivel de conocimientos y una vez pasada esa
fase adentrarme en un mundo que me llamaba mucho
la atención pero que no dejaba de ser desconocido en
muchos aspectos.
Mi sorpresa ha sido que ese miedo apenas me ha durado
una semana desde que empezamos, pues lo cierto es
que no esperaba encontrarme tan a gusto e integrada.
Institut d’Horticultura i Jardineria
Autovia Bellisens, s/n. km2.2 · 43206 Reus
Tel. 977 75 39 29 · Fax 977 75 69 92
e-mail: e3007385@xtec.cat
http://www.hortojardi.com

Muchos han sido los factores que han participado en
espantar esas inquietudes.
Desde el primer día he congeniado de manera genial
con mis compañeros. De hecho hay muchos que se encontraban
en la misma situación que yo, y otros muchos
que ya venían de estudios medio relacionados con este
ciclo, de los cuales recibimos mucho apoyo para las cosas
que no nos quedan del todo claras a los que partimos
de cero.
Es genial el encontrarse en un ambiente donde se comparten
curiosidades, conocimientos, inquietudes…
El centro está rodeado de jardines, invernaderos, talleres,
donde día a día ponemos en práctica las cosas que
se nos van enseñando, de manera que es más fácil poder
asimilar conceptos y hacer mucho más amenas las
clases.
Tengo la sensación de que el hecho de tomar este centro
como un punto de partida ha sido una buena idea, me
siento muy respaldada por el centro como para no dar
pie a la desmotivación.
Los profesores, los medios con los que poner en práctica
los conocimientos y el compañerismo, me parecen puntos
muy positivos”.
Sheila Micó Fernández alumna de 1r Recursos
“Quan es comença una activitat nova, com una feina,
hom sempre està amatent de com serà aquesta nova activitat,
si acomplirà les expectatives que hi ha dipositat,
com seran els companys, l’entorn, etc. Per això, els primers
contactes amb el nou emplaçament sempre estan
acompanyats d’una estranya barreja fruit de compaginar
la il·lusió de començar una nova aventura, un nou
repte, una nova experiència, amb els nervis propis de
les incerteses que es presenten, i més, quan se sap, com
en el meu cas, que, després d’haver aprovat unes oposicions,
pot ser, si no el lloc definitiu, sí un lloc on s’hi pot
estar una llarga temporada.
És per això, que després d’haver pres possessió de la
meva plaça, fruit de la impaciència per saber com seria
el meu nou lloc de treball, el mateix dia ja em vaig presentar
aquí a l’IES i la impressió ja des del principi va ser
molt bona, ja que vaig tenir la sort de trobar-me amb el
secretari, que em va ensenyar tot el centre i ja quan el
vaig veure em va agradar molt tot l’entorn: un IES petit,
abastable humanament, al costat mateix de casa, envol-
CASA ESPECIALIZADA EN INSTRUMENTOS
DE MEDICION FORESTALES, TOPOGRAFICOS
Y GEODESICOS
Felip Benessat, 4 08202-SABADELL (Barcelona)
Tel. 902 887 417 - Fax 937 261 689
forestal@darvas.net
tat de natura i vegetació, la qual cosa mentre es treballa
ajuda a relaxar-se un munt.
I vaja, aquestes bones impressions del principi s’han anat
confirmant al llarg de tots els dies que he estat aquí.
La desorientació pròpia dels primers dies, d’amotllar-se
a un nou entorn laboral, amb l’ajuda i paciència dels
companys de seguida va donar pas a una seguretat derivada
d’haver après ràpidament totes les senzilles tasques
que em corresponien desenvolupar en el lloc que
estic ocupant.
A més, la feina és molt motivadora, degut al bon ambient
que hi ha i les bones relacions, no només amb els companys
del PASS, sinó també amb el professorat i l’equip
directiu, la qual cosa fa que cada dia es vingui amb la
il·lusió renovada de complir amb la feina ben feta.
En definitiva, només puc dir que les bones impressions
que he tingut des del principi no han fet més que refermar-se
amb l’experiència diària, per la qual cosa considero
que és una sort treballar en un lloc així, ja que, arran
de tot el que he dit, s’està molt bé desenvolupant les
tasques professionals en aquest entorn”.
Jordi Torrell, conserge
Aquest curs treballaré a l’IES d’horticultura i Jardineria!
M’han dit que és un centre docent amb unes característiques
especials !
IES especial? Suposo que es refereixen al tipus
d’instal·lacions que té: plantetes, arbres, hivernacles,
tractors... Però jo no li veig res més especial, els meus
nous companys, són persones com en qualsevol altre
lloc, són persones normals.
L’IES està poblat de persones normals, amb les seves virtuts
i els seus defectes. Uf, quina sort!.
Els meus nous companys de feina, aquestes persones
normals, m’han fet molt més planer, a mi persona normal,
passar el tràngol d’un nou lloc de treball. Gràcies!
Em pregunten sobre com va anar la meva incorporació,
Parc Ind. Riu Clar 5.1.5 · Nau 52-57 · Pol. Riu Clar
43006 Tarragona · Tel. 977 242 460
nika@autocaresnika.com
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
17

doncs puc dir que el sentiment que vaig tenir quan vaig
entrar a la sala de professors és com si m’obrissin casa
seva. Sí, es respirava, i es respira, un ambient molt de
família.
És o serà casa meva l’IES? Decididament no. És el lloc
on em desenvolupo professionalment i on comparteixo
part del meu temps amb els meus companys.
Tinc o tindré un vincle emocional? Probablement el tindré,
perquè el tracte amb persones, companys, alumnes,
... fa imprescindible utilitzar la part emotiva, si no quin
sentit té treballar com a robots? De fet, considero que la
part gratificant de ser “profe” és el tracte amb persones
amb emocions.
I quins sentiments em desperten els alumnes? Per sobre
de tot, respecte i acceptació del que són i com són. Jo
només sóc un vehicle de transmissió de certs tipus de coneixements,
(és pel que em paguen)? No. Implícitament
en transmetre els coneixements, hi han d’estar incloses,
la manera de transmetre’ls, les regles de joc del respecte
mutu.
Els alumnes són la peça important. Sense ells no hi hauria
IES. De fet, jo dic que els alumnes són els meus clients
i que el meu desenvolupament professional consisteix
a donar un servei específic a aquestes persones que els
classifiquem com a alumnes.
18 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
www.escolaartfloral.org
932 470 205
ASSOCIACIÓ DE VIVERISTES DE TARRAGONA
IES d´Horticultura i Jardinería
Autovia de Bellisens, km.2 43206 REUS
TELF CONTACTE 647.470.768 FAX:977.756.992
e-mail: viveristesdetarragona@hotmail.com
I com va ser la meva acollida per part dels alumnes? En
un primer moment va ser amb una actitud de prudència
i observació, sobretot per part dels alumnes de segon
curs, per “veure” quin tipus de professora sóc. És natural,
tenien ja unes referències de primer curs i jo era una
“nova incorporació al clan”. Per part dels alumnes de
primer, també hi havia un punt d’espectació, molt divertit.
Ara, que ja saben com sóc en el meu paper de
professora.
En aquestes alçades de curs, portem tres mesos, noto
com un equilibri, tant per part dels companys com dels
alumnes. Què vol dir equilibri? Doncs com en una balança,
perquè estigui equilibrada, en les dues parts hi
ha d’haver el mateix pes. I quins són els pesos en un IES,
i en qualsevol entorn, perquè es mantingui l’equilibri?
Doncs són bàsicament: Respecte a la pròpia persona i al
altres i comprensió, és a dir, posar-se en les sabates dels
altres, “veure” i “entendre” les coses no com un mateix
sinó com les veu l’altra persona. És potser el que avui dia
es coneix amb el nom d’empatia.
Companys, alumnes, empatitzem-nos amb alegria i disfrutem
del nostre IES!
Rosa Laboria, professora
Magatzem i oficina: Carmenes s/n
43747 Benissanent
Tel. /Fax.: 977 407 664 · Mòbil: 629 829 227
viverspoyo@hotmail.com

El dia 9 d’octubre de 2009 els alumnes de segon curs
del CFGM de Treballs Forestals, acompanyats per
professors de l’Institut i el director del PNIN (Paratge
Nacional d’interès Natural) de Poblet, el Sr. Joan
Llagostera, van realitzar una visita tècnica a la zona
de Rojals, a la Conca de Barberà.
Primerament es va visitar un bosc on s’està realitzant
un estudi experimental de gestió i neteja del
sotabosc mitjançant la introducció d’un ramat de
cabres. Per una banda, el sotabosc serveix d’aliment
al bestiar i per altra es controla l’acumulació de
combustible i per tant es contribueix a la prevenció
dels incendis forestals. Per ajudar a rendibilitzar
l’explotació del bestiar s’han realitzat un seguit
d’actuacions com ara:
- Construcció d’un tancat i instal·lació de diferents
abeuradors per al bestiar.
- A l’inici de l’experiència es va realitzar una estassada
dels matolls i una aclarida de peus per facilitar
l’entrada del bestiar al bosc.
- Està previst sembrar plantes farratgeres (cereals
o alfals) a les zones més frescals on antigament ja
hi havia cultius agrícoles. Aquest farratge ajudarà a
millorar l’alimentació del bestiar, ja que la qualitat
nutricional del sotabosc no és gaire elevada.
Seguidament van visitar una zona propera on
s’estaven realitzant uns tractaments silvícoles de millora
de la massa forestal. Aquests tractaments te-
Explicació del model de gestió del sotabosc als alumnes
de l’escola
ACTIVITATS REALITZADES AMB ELS ALUMNES
SORTIDA TÈCNICA AL PNIN DE POBLET
nen la finalitat de dosificar la competència, per tal
de millorar la massa que queda en peu. En aquest
cas concret, consistia a abatre (tallar), esbrancar,
trossejar (en alguns casos) i retirar del bosc tots els
pins que s’havien vist afectats per les ventades de
gener de 2009.
Les operacions d’abatuda i esbrancament dels arbres
es realitzaven de manera manual per un operari forestal
que utilitzava les diferents tècniques que els
alumnes han vist explicades a classe, dins del crèdit
d’Aprofitaments Forestals. Cal remarcar la importància
donada per part de l’operari a les mesures de
protecció alhora de treballar amb la serra mecànica,
així com l’ús de l’Equip de Protecció Individual (EPI).
L’operació de desemboscament consisteix a treure
del bosc les piles de fusta reunides anteriorment. Els
alumnes van poder observar que aquesta operació
es realitzava per una mula, és a dir, per tracció animal.
La tracció animal va ser molt utilitzada fins la
segona meitat del segle XX, actualment però, encara
s’utilitza. Donades les característiques de relleu
que té la zona de PNIN de Poblet: zones de difícil
accés i forts pendents on la maquinària pesada no
pot accedir. També cal dir, que fer aquesta operació
mitjançant tracció animal té una despesa elevada i
s’han de preveure les necessitats de menjar, aigua i
refugi per part de l’animal. Els pins abatuts i esbrancats
es reunien a peu de pista per facilitar la seva
posterior recollida.
Xavier Sentís i Borràs
Esther Solà i Rivera
Ramat de cabres pasturant al sotabosc
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
19

Estat en què va quedar el bosc després de les ventades Operació de desembosc de la fusta mitjançant tracció
animal.
El dia 29 d’octubre de 2009 els alumnes de segon A del
CFGM de Treballs Forestals, conjuntament amb els responsables
de la societat de Pesca de Valls, van realitzar una
repoblació de truita de riu autòctona (Salmo trutta) al riu
Brugent, entre les localitats de La Riba i Farena.
Pel que fa a la pesca, el riu Brugent es troba dividit en 2
trams:
- Tram de pesca intensiva amb mort (FR-001): Va des de
l’aiguabarreig amb el Francolí fins a la presa de Mas de
Figuerola (La Riba). Aquest tram es repobla amb truita irisada
- Tram de pesca de salmònids sense mort (FR-002): Va des
de la presa de Mas de Figuerola fins a la palanca de Farena.
Aquesta zona es repobla amb truita comuna autòctona.
La repoblació es va realitzar amb truites provinents de la
piscifactoria que el DMAH (Departament de Medi Ambient
i Habitatge) té a Pont de Suert. Les truites es van transportar
dins un camió-cuba amb oxigenació. Un cop al lloc els
alumnes repartien les truites pel riu amb l’ajut de cubells
de goma. En total es van repoblar 700 exemplars de truita
amb unes dimensions aproximades de 280 g i 25 cm cadascuna.
Xavier Sentís i Borràs
Esther Solà i Rivera
C/ Estació, 37 · Tels. 977 82 31 43 - 977 82 33 85
Fax 977 82 37 16
43890 L’Hospitalet de L’Infant
20 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
REPOBLACIÓ DE TRUITES AL RIU BRUGENT
Repoblació de truites
Ctra. de la Sènia 27 · Ap. correus 157
43330 Riudoms
Tel. 977 754 098 · Fax 977 120 798
agrotepes@agrotepes.com · www.agrotepes.com

Quan anem a passejar, ens solem fixar en les plantes amb
flors vistoses, com roselles (Papaver rhoeas), margarides
silvestres, dent de lleó (Taraxacum officinale), cap d’ase,
borratges (Borago officinalis), entre altres. Si ens aturem
un moment i fem una ullada també trobarem unes
plantes molt interessants denominades vulgarment lletereses,
anomenades així, per la gran quantitat de làtex
que segrega quan es tallen o es fan malbé. Una altra
característica pròpia són les seves flors en forma de ciati
recobertes de bràctees, de vegades de color rogenc com
en E. Griffitii.
El nom d’eufòrbia el va dedicar el botànic suec Carlos
Linneo al metge grec Euphorbus (segle I a.C.), el qual
va treballar al servei del rei Juba II de Mauritània. Les
Euphorbies s’han cultivat per a ús alimentari, com la
mandioca ( Manihot esculenta); pels seus dots medicinals,
com l’oli de ricí (Ricinus communis), i les càpsules
fetes de farina i la llet extreta de la planta de E. Chamaesyce,
com a purgant (la saba que desprèn és tòxica
si s’ingereix directament), o també pot tenir un interès
industrial, com l’obtenció del cautxú, gomes i el tornassol,
o com a tint (Chrozophora tinctoria).
La família de les euforbiàcies comprèn un nombre molt
elevat d’espècies, més de 7000, la majoria de les quals
les trobarem als països càlids i freqüentment als temperats,
rarament als llocs freds.
Solament el gènere Euphorbia, contempla més de 1600
lletereses, les quals es diferencien molt entre elles. Si hi
ha algun gènere amb molta diversitat de formes i grandàries
és aquest.
Podem trobar plantes tapissants com E. Capitulata, herbàcies,
E. Lathyris, n’hi ha de rastreres E. Myrsinitis o
E.postrata, arbustives, E. Amygdaloides, i E. Pulcherrima,
més coneguda com Poinsetia o Flor de Pasqua, la qual en
estat natural, a Mèxic, pot arribar a fer 3m d’altura, o de
port arbori com la E. Mellifera, que pot arribar en estat
salvatge fins a 15m d’altura. Normalment les trobem en
llocs assolellats, però també les trobarem en llocs humits
o ombrívols com la E.amygdaloides Purpurea.
Les grans desconegudes: Les Eufòrbies
En canvi, a la nostra regió n’hi ha sobre un centenar i
totes són de classificació herbàcia i, com a molt, subarbustives.
Aquí es troben solitàries i esparses.
Si anem passejant per camins o conreus abandonats, ens
trobarem amb una gran quantitat d’eufòrbies. La E. helioscopia,
la coneixerem per les cinc bràctees que embolcallen
a una inflorescència doble en umbel·la de cinc
pecíols a la primera umbel·la, i tres a la segona, les seves
fulles són espatulades. E.serrata, una de les més fàcils
de reconèixer, ja que és l’única que trobarem per aquí
amb les fulles serrades. E.segetalis, amb una tija única
allargada amb flors llargament peciolades i esparses, i
fulles verticil·liades a tot al llarg. Si anem d’excursió a la
muntanya, pels senders o pistes forestals podem veure
la E.characias, la qual distingirem per l’altura 0’5 m i els
seus òrgans nectarífers de color quasi negre en forma de
mitja lluna. En zones esclarissades, degradades o en les
fissures de la roca mare que romanen al descobert trobarem
E. minuta, planta molt petita de tan sols uns centímetres
d’altura i de tiges rogenques, la qual està protegida
al Parc Natural de la Serra del Montsant, altres de
poca intensitat són E. falcata, E. Exigua, E.chamaesyce, E.
Peplus. Penetrant més en les brolles i sent comú veurem
E. Nicaeensis, de bràctees grogues i tiges d’un color rosat,
l’umbel·la té entre deu o dotze flors o E. Flavicoma
amb fulles que em recorden a Neridium oleander.
I si volem veure una de les més altes de la nostra regió
anirem a Cap de Creus (Girona) vora el mar en veure un
arbust de 1-2 m d’alçària E. Dendroides.
Ara que coneixem una mica millor la família de les
Euphorbies en resultaran una mica menys desconegudes.
Per:
Remei García Hipólito
(em sembla tan interessant com difícil de seguir si no
hi ha fotografies que ajudin a la interpretació del text.
Guanyaria molt si hi fossin)
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
21

Com a professora de llengua, un dels meus entreteniments
(que no deixa de ser instructiu, naturalment) és el de saber
quanta imaginació tenen els alumnes a l’hora d’elaborar
un text. Evidentment la seva imaginació (i com més madur
és l’alumne, millor es veu) no deixa mai de sorprendre’m.
Sense anar més lluny, un dia els vaig demanar que em fessin
una redacció sobre si creien que era millor el cinema
o el teatre. I no sé el motiu pel qual el resultat no em va
sorprendre gens: els alumnes preferien cent vegades més
el cinema que el teatre (tot i que un tant per cent molt
petit veia que el teatre aportava més coses que el setè art).
Segons ells, el teatre era avorrit, valia molts diners, no tenia
efectes especials i, el més important, que m’ho descuidava,
era que no es podia menjar crispetes!. Davant d’aquests
arguments vaig posar-me a tremolar pensant què passaria
al cap de pocs dies, quan havíem d’anar al teatre Bràvium a
veure Nada, de Carmen Laforet.
Arribat el dia (23 de febrer), tots els alumnes i les professores
acompanyants ens vam reunir puntualment davant
del teatre. Vam entrar, ens vam col·locar correctament als
seients i la directora va aparèixer en escena per demanar
dos dels principis bàsics dels espectadors: silenci i mòbils
apagats. Immediatament va començar la representació. I
també la meva admiració davant d’allò que els meus ulls
contemplaven.
No explicaré l’obra (qui vulgui que la llegeixi, que val la
pena) però sí que em fixaré en els recursos tècnics utilit-
22 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
NO ENS ABANDONIS, IMAGINACIÓ
zats. En primer lloc, a l’obra original hi apareixen molts
personatges i a l’adaptació teatral només eren dues les actrius
que els interpretaven a tots. Aquí és on es demostra el
talent dels actors catalans. I, a més, el llenguatge que empraven
era idèntic al de l’original: llenguatge literari que
dificulta més la memorització i la comprensió. En segon
lloc, la utilització dels símbols. És impossible, en un espai
tant petit, com hi poden tenir cabuda tots els ambients que
apareixen a l’obra original. Doncs a l’adaptació, es va saber
fer a través de signes que mostraven cada zona de l’obra.
I no només això, sinó que les actrius tenien una veu que
enamorava: transparent, clara, evocadora...
Qui ja s’havia llegit l’obra prèviament va poder admirar la
destresa de tot l’equip en ser capaç de crear una adaptació
de tot un clàssic espanyol de postguerra. I aquells que
encara no se l’havien llegit, quan ho facin, veuran la gran
inventiva d’aquella directora que només demanava silenci
per a la concentració de les actrius. El resultat: brutal!
I el que és més important: els alumnes van poder observar
tots aquests fets; en van gaudir i van sortir amb un bon gust
de boca. Espero que ara valorin millor el teatre i s’animin
a anar-hi més sovint. I a mi, només em resta dir una cosa:
visca la imaginació!
Montse Marcè

LA PESCA D’AIGUA DOLÇA. CIPRINITS. TÈCNICA AL COUP
La pesca al coup és una modalitat nascuda a França,
lloc on es va originar la pesca de competició. Està destinada
principalment als ciprínids de mida petita: bogues,
barbs, i petites carpes.
Es tracta d’una pesca en la qual s’intenta atraure el
peix a un lloc fix per mitjà d’un bromeig previ (llençar
a l’aigua menjar per atraure els peixos). Per a això es
procurarà fer arribar al peix l’esquer arrossegat pel corrent,
de la forma més natural possible.
Conseqüentment els punts que prenen més importància
en la pràctica d’aquest tipus de pesca són:
• La selecció correcta dels esquers a utilitzar, juntament
amb el gras d’aquests.
• La determinació de les zones de pesca més adequades,
és a dir, els llocs on es trobin les desitjades peces,
per la qual cosa s’han de conèixer a la perfecció els
hàbits de les espècies a capturar i tenir en compte les
condicions climàtiques així com l’estat de les aigües en
el moment de la pesca.
La canya a utilitzar dependrà directament de l’escenari
en què anem a desenvolupar l’acció de pesca, de manera
que la longitud de la mateixa dependrà de l’amplada
del lloc així com de la vegetació que hi trobem. En general
podríem decantar-nos per les canyes de longitud
mitjana, d’entre 5 i 8 metres (poden arribar fins a 16
metres). A més, serà convenient que siguin molt lleugeres
i sensibles; el material que es presenta com a més
adequat és el carboni. La pesca al coup es practica sense
rodet.
Llinya: en la pesca al coup s’ha d’intentar sempre pescar
tan fi com sigui possible (el qual estarà en funció, és
clar, de l’espècie que tinguem pensat capturar).
Ham: es recomana l’ús d’hams dotats de micro mort, ja
que no trenquen l’esquer amb la mateixa facilitat que
ho fa la resta. Els números més adequats són el 12, el
14 i el 16
. Esquer: la varietat d’esquers a utilitzar és enorme, des
dels naturals fins als artificials. La selecció dependrà de
l’espècie que desitgem capturar i del moment en què
anem a realitzar la pesca.
Flotador: en el mercat es poden trobar diferents tipus
de flotadors amb diferents formes. L’elecció d’uns o altres
estarà en funció de les característiques que presentin
les aigües en el moment de la pesca (parades o mogudes).
Com a regla general, podem dir que el flotador
ha de ser el més petit possible.
L’esquer ha de posicionar-se aigües amunt del lloc
on considerem que es troben els peixos. L’esquer
s’enfonsarà a causa de l’acció del plom i així comença
l’acció de pesca. El pescador ha de subjectar l’aparell per
la canya fent que l’ham precedeixi la resta. D’aquesta
manera, en passar l’esquer per davant dels peixos,
aquests li entraran, la qual cosa serà detectada per un
enfonsament del flotador. De vegades, aquesta picada
és més contundent. En altres, és lleugera, la qual
cosa s’advertirà pel moviment del flotador. El pescador
haurà de saber advertir si cada vegada que passi un
d’aquests moviments es tracta d’una picada o si ha estat
provocat per les sacsejades de l’aigua.
Un dels punts més importants en la pesca al coup és
que la línia estigui perfectament equilibrada, de tal
manera que acusi totes les picades per petites que
aquestes siguin.
Per a la selecció correcta del lloc on pot trobar les
seves peces, s’han de tenir en compte les següents consideracions:
• Vigileu la naturalesa del fons en què es pescarà.
Si aquest és fangós serà fèrtil i comptarà amb gran
vegetació, per la qual cosa serà un bon lloc per trobar
gran quantitat de peixos (que troben aquí les condicions
més favorables per al seu desenvolupament) .
• Tingueu en compte que als ciprínids els solen
agradar de les zones tranquil·les i profundes.
• No passeu de llarg de les aportacions d’aigua al
riu (afluents), per petites que aquestes siguin.
Tingueu en compte que una pujada del nivell de l’aigua
sempre és beneficiosa per a la pesca (si no es produeix
de forma molt brusca). L’època primaveral (en què les
temperatures són més suaus i els peixos estan disposats
a fresa), es mostra com la més adequada per a la pràctica
d’aquest tipus de pesca.
Animeu-vos a pescar al coup i molta sort.!
Fernando Curto Fornós
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
23

24 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
COM QUEDA LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL?
Actualment la Formació Professional està immersa en
un seguit de canvis que a mitjà termini portaran al
nostre centre a una nova estructura d’estudis. La Llei
Orgànica d’ Educació (LOE) 2/2002 art.39-44 manté
l’estructura actual en CFGM (Cicles Formatius de Grau
Mitjà), CFGS (Cicles Formatius de Grau Superior) i regula
les condicions d’accés als cicles. Reals Decrets posteriors
regulen la composició de les famílies professionals
i ordenen l’estructura dels cicles en mòduls ( el mòdul
es l’equivalent a l’actual crèdit). Pel que fa a la família
Agrària es defineixen nous cicles: Cicle mitjà de Producció
agroecològica i Cicle mitjà de Producció agropecuària
que substituiran els actuals de Cultius intensius, Cultius
extensius i Ramaderia. El cicle mitjà de Jardineria manté
el títol però apareixen alguns canvis en el seu currículum
(el currículum és la distribució i composició dels mòduls
que formen un cicle), en concret es dóna més importància
a les tècniques de venda en jardineria i floristeria i
composicions florals. A dia d’avui encara no se sap com
quedaran el cicle de grau mitjà de Treballs forestals i
conservació del medi natural i el superior de Gestió i Organització
dels Recursos Naturals i Paisatgístics.
Un canvi destacable que apareix amb la LOE és la creació
del mòdul de Projecte als cicles superiors que substituirà
l’actual crèdit de síntesi.
Careterra de Cambrils, 2666 - 43206 Reus
Tels. 977 120 704 - 654 898 841
jardineriacoca@wanadoo.es
Partida Comas, s/n · Ap. correus 185 · 43870 Amposta
Tel. 977 700 013 · Fax 977 704 030
deltacactus@deltacactus.com
www.deltacactus.com
D’altra banda, el departament d’Educació conjuntament
amb la Confederació de Cambres de Comerç de
Catalunya està portant a terme un programa experimental
que millorarà la gestió de la Formació en Centres
de Treball (FCT). Aquest programa estableix un sistema
d’homologació de les empreses que col·laboren tenint
alumnes en pràctiques, i actualitza el sistema del Banc
Integrat de Dades (BID). Aquest procés d’homologació
ha de garantir la idoneïtat de les empreses per acollir
aquests alumnes i això vol dir el compliment d’unes condicions
determinades per part de l’empresa i el pacte
dels plans d’activitats d’acord amb els nous currículums.
El nostre centre és un dels quatre de la província de
Tarragona que hi participa des del curs 2008-09 i això
ha suposat un esforç per part dels coordinadors/res i tutors/es,
la qual cosa és d’agrair ja que un procés experimental
implica treballar més i, a vegades, en unes condicions
que no són les més adequades: aplicatius que no
funcionen correctament, repetició de processos, canvis
inesperats... Aquest nou sistema de gestió de la FCT serà
d’aplicació a tots els centres de Catalunya en els pròxims
dos cursos i ha de garantir la qualitat en la formació
pràctica en centres de treball.
Jordi Riba
Cap d’estudiS
Sopar de Nadal 2009
Partida Mas Marcona, s/n · 43300 Mont-roig del Camp
Tel. 977 179 642 · Fax 977 179 527
gasso@viviersgasso.com
www.viviersgasso.com

L’ INSTITUT D’HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS ORGANITZA UN CONVENI DE
COL·LABORACIÓ AMB SYNGENTA FLOWERS
Syngenta Flowers
Syngenta Flowers té una llarga història en la indústria de
les plantes ornamentals. Cada any, Syngenta Flower produeix
més de 500 milions d’esqueixos i més de cinc milions
de grams de llavors. Els seus centres de producció principal
estan ubicats a Kenya, Etiopia i Guatemala. Des de fa
més de 140 anys, tenen obert el camí en l’aplicació de la
tecnologia innovadora i tècniques de millora genètica en
benefici dels productes professionals i pels consumidors finals.
Els seus esforços han donat lloc a la propagació d’una
oferta genètica que no té comparació en la indústria de
les flors.
Més de cent anys d’activitats de millorament professional
han donat lloc a una oferta de genètica que és inigualable
en la indústria de les flors. Les seves activitats abarquen
la propagació de quatre zones climàtiques principals a fi
d’oferir el millor rendiment per als seus clients allí on es
troben..
Els seus principals centres d’investigació i desenvolupament
es troben a Enkhuizen, Països Baixos, Hillscheid,
Alemanya, Gilroy, Califòrnia, EE.UU. i Alva.
Proven el material genètic en quatre zones climàtiques
principals: continental, oceànica, subtropical humida, subtropical
seca
Syngenta es pren de manera molt seriosa la Salut, Segurtat
i Medi Ambient.
Syngenta disposa d’una política per a garantitzar una gestió
responsable de totes lesseves activitats.
Aquest any s’ha presentat tota la seva gama de geranis a
l’ Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus- Spain.
Han estat cultivades amb tècniques i temperatures locals i
pensem presentar-les conjuntament amb Syngenta Flower
als professionals del mediterrani a finals de Maig.
Del 3 i 4 de Juny - Presentació professional de Noves Varietats
Ornamentals.
JORNADES DEL GERANI
INSTITUT D´HORTICULTURA I JARDINERIA
També presentarem tota una gamma de plantes de tem-
Vivers: Ctra. Montbrió-Riudecanyes km. 1
Avda. Catalunya, 13 · 43772 Botarell
Tel./Fax 977 826 345 - 617 487 492
josgall@slave.net
porada que em realitzat per esqueixos comparant-los
amb una altra que es propaga per llavors.
Tots aquests cultius que presentarem en l’ Institut
d’Horticultura i Jardineria són llavors i material vegetal
subministrat por Syngenta Flower.
Syngenta Flower ens ha facilitat 83 varietats de Geranis,
111 varietats de planta de temporada produïda per
esqueixos,que això ha sumat unes 21000 plantes.
Respecte les llavors, ens ha subministrat 139 varietats,
que això ha sumat unes 115.000 llavors.
Totes les sembres i produccions florals les han realitzat els
alumnes de Cicles formatius mitjos i superiors de l’ Institut
d’Horticultura i Jardineria de Reus.
Gràcies a la col.laboració de Syngenta i l’Institut
d’Horticultura i Jardineria realitzat aquest repte de propagar
i realitzar aquesta col·lecció de més de 345 varietats
de diferents estudiant les tècniques de propagació,
els emmacetats, els substrats, la fertilització els regs els
pinçats els aspectes botànics, els colors, la seva morfologia,
les condicions climàtiques i tot el control de varietats
i etiquetatge.
Diversos Cicles Formatius han participat en aquest projecte.
També hem establert una col·laboració amb Jyffypots
Ibèrica. Aquesta, ens ha subministrat 6000 torretes sostenibles
per tal de difondre-les. Aquestes torretes tenen la
gran particularitat que es descomponen en el moment de
la seva plantació en els jardins sense deixar cap tipus de
residus en el moment de la seva fabricació i implantació,
ja que s’utilitzen materials reciclats.
Syngenta Flowers
Tavessera de Gràcia, 73-79 7ª planta
08006 Barcelona
Tel. 934 040 525
Fax. 934 040 490
Jiffy Products España S.L.U.
Carretera Estación KM4 W30
30891 Puerto Lumbreras, Murcia
T +34 968 402 623
F +34 968 419 023
Ctra. Tarragona 85 · 43204 REUS
Mòbil: 699 450 304
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
25

És obvi que el procés educatiu impartit en els centres
s’enriqueix molt si les classes habituals es veuen complementades
amb intervencions específiques que vénen
des de l’exterior.
Enguany els nois i noies de batxillerat han rebut diverses
conferències i xerrades que els han pogut servir per
incrementar els seus coneixements, per créixer com a
persones, per contrastar punts de vista diferents. En
fem un petit extracte.
20 d’octubre de 2009: Taller sobre sexualitat
Dins la programació de Tutoria de 1r de Batxillerat,
dues estudiants de medicina de la Facultat de Reus van
impartir una xerrada-col·loqui sobre qüestions referents
a la sexualitat i als joves
on es van tractar temes
com: precaucions, el sexe
segur, possibles contagis…
25 de novembre de 2009:
Xerrada sobre drogues i
festa
També dins d’aquesta programació
tutorial 2009/10
un expert en aquesta qüestió
que és tan present en
la vida dels joves va trencar
tòpics molts dels quals
formen part de l’imaginari
d’aquest col·lectiu com per exemple: el consum
d’alcohol inhibeix els efectes de la marihuana que
s’hagi pogut consumir abans. També es va fer una exposició
sobre els efectes que poden produir cadascun
dels diferents tipus de drogues posant especial èmfasi
en l’addicció que produeixen.
10 de desembre de 2009: Xerrada sobre les malalties
minoritàries, lema de la Marató de TV3.
Després de visualitzar un documental de petit format,
una biòloga, experta en la matèria, va fer una
exposició molt interessant als alumnes de batxillerat i
a un grup dels cicles formatius sobre aquesta qüestió
poc coneguda pel públic en general, com per exemple:
el lupus, el dèficit de
l’hormona de creixement
GH...
9 de febrer de 2010: Xerrada
“Els camps de concentració
de Mathausen”
Dos fills de dos presoners
que van deixar la vida al
camp de concentració nazi
de Mathausen, acompanyats
d’alguns familiars i
26 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
ENS VISITEN
amics, van poder explicar
aquella tràgica vivència
viscuda en 1a persona durant
dues hores als alumnes
de 1r i 2n de batxillerat,
després de poder
visualitzar un petit documental.
Aquesta proximitat
va fer molt emotiva i
realista l’exposició. Ningú
en va sortir indiferent.
23 de març de 2010: Xerrada
“Situacions de risc en els joves”
Els mossos d’esquadra van poder fer una clara exposició
en una sessió tutorial a 1r de batxillerat sobre els
riscos més freqüents entre els joves. Així es van tocar
qüestions com: drets i deures dels ciutadans, armes
blanques prohibides.. I van trencar molts tòpics: la
prohibició del cultiu de la marihuana a casa, els buits
legals sobre aquesta qüestió (es poden vendre les llavors
d’aquesta planta però quan sobrepassa uns valors
de THC és il·legal)...
20 d’abril: “Taller sobre
habilitats emprenedores”
Es va tractar el tema de
l’autoocupació: A partir
d’una exposició sobre
les qualitats que cal tenir
per entrar en el món
empresarial, d’ una reflexió
sobre personatges
que han reeixit en aquest
àmbit, els alumnes de 1r
de batxillerat en una sessió
de tutoria van poder resoldre un test que els feia
visualitzar de prop les seves aptituds com a possibles
futurs emprenedors.
Abril de 2010: dins de la matèria de modalitat impartida
a 2n de batxillerat de Geografia, l’exsenador
per la demarcació de Tarragona en l’anterior legislatura,
Lluís Aragonès que va treballar en la comissió
d’infraestructures, va fer una conferència a aquests
alumnes sobre aquesta qüestió tan d’actualitat on es
tractaven els dèficits i les perspectives de futur si es vol
tenir un país competitiu en el món
Lucía Luque, Ruth Muntada,
Maria Soriano i Marisol Virgili

RECUPERACIÓ DE VARIETATS DE ALBERGINIAS ORGANICAS - BIOLÒGIQUES
Actualment s’està prohibint la utilització dels herbicides
en els països més proteccionistes pel que fa al medi ambient.
Hem de ser conscients de protegir la nostra salut alimentària
i deixar d’utilitzar tots aquests productes tant corrosius
per la nostra salut alimentària.
Hem d’utilitzar productes naturals i intentar salvaguardar
les espècies biològiques.
Cada any es perden quantitats de varietats locals que
cultivaven els nostres avantpassats i ningú s’ha preocupat
de protegir-les.
Hem de deixar la millor herència a les nostres generacions
futures tot preocupant-nos de conrear totes aquestes
varietats autòctones i biològiques que existeixen.
Actualment són molts els que col·leccionen hortalisses i
les cultiven per tal de divulgar-les.
L’Institut d’Horticultura i Jardineria aquest any ha intentat
localitzar tota una sèrie de varietats d’Albergínies
locals que es cultiven al món però cap d’elles es cultiva
de manera intensiva ,global. i comercial .
A la natura hi ha moltes varietats desconegudes que no
s’han treballat ni recuperat com en aquest cas de les albergínies.
N’hi ha de tot tipus de colors, textures i formes
i fins i tot es troben en perill d’extensió
Les llavors d’aquesta col lecció d’albergínies provenen
de jardins botànics, organitzacions de protecció de la
naturalesa d’Àsia, Usa, Europa, Amèrica del sud etc
Actualment disposem d’eines per promoure i preservar
el nostre patrimoni agrícola hortícola i culinari. , per poder
tenir una major salut alimentària.
Aquesta, és de la família de les Solanàcies. És originària
dels Andes i es troba en horts familiars d’Argentina
i Mèxic. És una planta que es produeix a Colòmbia,
Brasil, Nova Zelanda, Kenya, Sud- Àfrica, Califòrnia i
la Índia. Té de tres a quatre metres d’alçada i fa fulles
de 30 cm de llarg. Els seus fruits són comestibles i es
Les nostres varietats d’albergínies són organico- biològiques.
No han estat mai modificades i les estem cultivant
de forma biològica sense incorporacions de cap pesticida,
fungicida etc. Les estem tractant amb sistemes de
control biològic. La nutrició nitrogenada la incorporem
molt equilibrada perquè la planta no tingui excessos
Hem començat amb aquesta línia i continuarem amb
ella realitzant col·leccions i incorporant a la nostra cadena
alimentària varietats sanes, biològiques o orgàniques
innovadores (recuperades dels nostres avantpassats i
adaptades a les nostres situacions actuals per poder
deixar a les nostres generacions futures sense danyar
l’ecosistema)
Volem difondre i animar a la nostra societat a realitzar
horts ecològics i que protegeixin aquest tipus de varietats.
Estem cultivant aquestes 52 varietats d’albergínies que
properament les divulgarem informant les seves qualitats
en revistes tècniques.
Informarem de l’evolució d’aquesta iniciativa a la nostra
pàgina web en l’apartat de notícies
El nostre objectiu és educar sobre les possibilitats i la
diversitat que tenim al món vegetal.
Utilitzant aquestes varietats biològiques tindrem aliments
més segurs i una vida més saludable.
RECULL FOTOGRÀFIC DE LA PRODUCCIÓ DE GERANIS I
PLANTES DE TEMPORADA
LLR
Cyphomandra betacea
poden menjar crus i guisats.
Durant 24 mesos produirà fruits. Aquesta planta també
és anomenada tamarillo i és de color taronja fosc.
Al seu interior hi ha nombroses llavors de color granat
intens.
El seu gust és agredolç.
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
27

A Colòmbia es prepara com a suc o beguda. A Nova
Zelanda s’utilitza com a verdures en amanides.
Els seus usos medicinals estan relacionats amb les
afeccions de gola i grip.
CULTIU
Creix en climes de bosc humit amb temperatures entre
els 13 ° i 24 ° C, amb una pluviositat de 600 a 1.500
mm anuals.
Planta delicada al fred i als vents, per la qual cosa ha
de cultivar-se en zones protegides. Prefereix sòls fèrtils
i abonats.
Sensible a les sequeres.
Creixement vigorós.
Malalties causades per fongs, com ara: Colletotrichum
gloeosporioides, Alternaria sp. i Cercospora sp.; antracnosi,
C. Gloeosporiodes, Colletotrichum acutatum,
Oidium sp. i la mort de plantes associades a Pythium
sp. i Phytophthora sp.
Es multiplica per llavors, que germinen amb molta facilitat
amb temperatures superiors a 20 La germinació
normalment tarda 20 dies en germinar.
LLR
El Parc Samà , és un producte més de les fortunes que,
a partir del 1778 – quan s´aixeca la prohibició de comerciar
directament amb les colònies - els indians feren a
Cuba. Els Samà s´havien assentat a Marianao, a les afores
de L´Havana, on tenien una finca immensa amb un
palau Envoltat de jardins tropicals.
La finca de Cambrils fou adquirida per Salvador Samà, ja
Marquès de Marianao, el 1872. A més distancia, hi afegiren.
Un gran vedat de caça que ocupava el que avui és
tota la Zona de Miami als baixos de Montroig. Al mig de
les 250 hectàrees de Cambrils, cercades per fer-hi vedats
de caces selectives, també hi aixecaren un palau amb un
jardí.
El palau d´estil colonial amb les 14 hectàrees de jardí
rememoraven l´ambient tropical de la seva finca de
L´Havana. Per construr-ho el 1881 van recórrer al famós
arquitecte Josep Fontseré,procedent de Vinyols, que a
la mateixa Época dissenyava el Parc de la Ciutadella a
Barcelona.
Fontseré va dibuixar-hi un llac, amb illa, pont i cova, i
amb una glorieta que guaitava sobre un parc atepeït
per tota la Flora i fauna que va poder portar de Cuba. Al
mig s´ estenia una avinguda de palmes reals envoltades
de gàbies amb lloros, micos, cocodrils… que des de la
28 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
EL PARC SAMÀ
porta principal envoltava la casa pujant fins a l´última
cascada.
Durant la Guerra civil del 1936, quan el Parc va convertir-se
en el quarter que subministrava els combatents al
front de l´Ebre, els jardins foren malmesos i de les espècies
que havien arribat de Cuba en quedà poc.
No obstant avui encara en sobresurten les palmeres i els
cedres centenaris que conformen les grands línies del
traçat Original del parc.
Ll.R. 30.04.10

Carles III d’Espanya, el 17 d’agost de 1788, i científics
recol.lectors a les colònies del nou món, volien portar a
la península Ibèrica, concretament a Madrid i Aranjuez,
tota una sèrie de plantes exòtiques. Carles III va fundar
el jardí de climatització de La Orotava, després d’haver
fundar el Reial Jardí Botànic de Madrid.
Totes les plantes que venien del nou món passaven a
aclimatar-se al jardí botànic de La Orotava.
Al morir Carles III, el rei Carles IV va continuar amb el
mateix projecte.
Al 1792 les primeres 35 plantes es sembraren però
l’intent de climatació i el seu trasllat a l’interior de la
península Ibèrica no funcionava massa bé.
Però si que va funcionar de manera efectiva amb totes
les plantes que venien de Cuba, de la finca de Marianao,
al costat de l’Havana.
El Marquès de Marianao enviava totes les seves plantes
i llavors al jardí botànic de La Orotava.
Quan aquestes plantes estaven aclimatades les enviava
al Parc Samà de Cambrils. No és d’estranyar, doncs, que
el primer jardiner del Parc Samà fos un canari.
Naranjilla o nuquí és una planta solanàcia que creix de forma
espontània als Andes, entre els 1.200 i 2.100 metres,
trobant-se especialment, en condicions de sotabosc, en
llocs freds i sombrejats, propers a corrents d’aigua, amb
temperatures entre 17° y 20° C. Es troba a Colombia, Equador
i Costa Rica.
La planta es propaga fàcilment per llavor, és de ràpid
creixement i fructifica als 10 ó 12 meses i creix fins a 1.50
a 2.50 metres d’alçada. Es ramifica des de el sòl i els troncs
són molt robustos, semillenyosos i cilíndrics.
Presenta fulles de gran tamany, aterciopelades, de 30 a 45
cm de llarg.
Floreix a l’ombra i fructifica en forma quasi continuada,
mantenint uns pocs fruits. El període productiu amb la collita
de fruits dura al voltant de 12 mesos.
El fruit és ovoide, de 4 a 6 cm de diàmetre, amb una closca
groga, ataronjada o parda, coberta de petites i fines espines
o pels fibrosos. La jugosa pulpa té un sabor àcid i
s’utilitza per preparar sucs de nèctar.
El 16 i 17 de juny del 2010 es celebrarà la novena edició
del Dia de l’Emprenador de Barcelona.
• Més orientació al negoci i al contacte.
• Més participatiu.
• Més internacional
Es desenvoluparà un programa específic orientat a
l’atracció de talent emprenedor i a afavorir el contacte
amb l’emprenedor local.
CLIMATACIÓ DE LES PLANTES DEL PARC SAMÀ
Solanum quitoense
Si vols organitzar una empresa durant aquests dos dies
pots assistir al Palau de Congressos de Catalunya.
• Trobaras assessorament, serveis, suport i oportunitats
de negoci.
• Podras trobar socis, inversors, proveedor i
clients.
Entra a formar part del món dels emprenedors.
Anima’t!
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
29

Un dia de la tardor de l’any 2.009, concretament el dimarts
17 de novembre, els alumnes de 2n d’Explotacions Agràries
Intensives van anar al Jardí Botànic de Barcelona acompanyats
pels professors Lluís Recasens i Josep Codina.
L’objectiu de la visita era recollir branques de diverses espècies
de plantes de la zona homoclimàtica Sud-Àfrica del
Jardí amb la finalitat de fer esqueixos en el nostre centre.
Prèviament s’havia fet una preselecció consultant llibres
diversos i per internet d´un centenar de plantes d´origen
sud-africà que es podrien trobar en el Jardí.
Es va aprofitar aquesta època de l´any per fer la visita degut
al fet que es volia iniciar en el Jardí l’esporga i també
les tasques d’eliminació d’espècies invasores. D’aquesta
manera també es podia reciclar part de la matèria orgànica
originada en aquestes activitats.
Els alumnes anaven provistos de tisores, grans cubells per
posar les branques, bosses de plàstic i etiquetes. En total
es van agafar branques de 40 espècies diferents. A partir
de les branques els alumnes van fer centenars d’esqueixos
en els dies immediatament posteriors a la seva recollida.
La majoria han arrelat. Amb això s’espera obtenir plantes
adultes per la seva posterior ubicació en diversos llocs del
nostre centre o en altres indrets de climatologia similar,
per observar el grau d’adaptació d’aquestes plantes a les
condicions climàtiques de l’àrea mediterrània.
També vam fer una visita al Banc de Llavors dins les
instal·lacions del Jardí. En ell es conserven llavors de diferents
espècies o varietats d’espècies en perill d’extinció per
tal d’evitar la seva desaparició.
El Jardí Botànic de Barcelona totalment renovat va ser inaugurat
l’any 1.999. Està situat a la muntanya de Montjuïc
amb un terreny de forts desnivells (140 m cota màxima i
100 m de cota mínima). Ateny unes 14 ha de superfície,
amb vistes sobre el delta del Llobregat, l’anella olímpica
30 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
RECOLLIDA DE MATERIAL VEGETAL AL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA
Aquest curs ha augmentat tant la matricula del centre, hi ha
tants alumnes, que com podeu veure els papers no hi caben
als arxivadors
i bona part de l’ àrea metropolitana, amb les muntanyes
del massís del Garraf i de les serres de Collserola i Marina
en el llunyà horitzó.
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona gestiona el manteniment del Jardí. Els seus
objectius principals són: contribuir a la preservació de les
espècies vegetals per al futur i fer-ne divulgació per tal
d’augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a
la natura i el valor de la biodiversitat.
Les zones homoclimàtiques a les de la conca mediterrània
són: Austràlia (sud i sud-oest), Sud-Àfrica, el centre de Xile
i l´oest de Califòrnia. El bioma mediterrani està constituït
pel conjunt de comunitats vegetals i animals, allunyades
en l’espai, però de característiques similars, resultat de coincidències
climàtiques.
El Jardí ofereix les col·leccions de plantes mediterrànies
distribuïdes en sectors segons la seva procedència geogràfica
(Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-Àfrica i conca
mediterrània) i, a la vegada, agrupades d’acord amb els
paisatges que formen a la natura. Aquestes agrupacions
anomenades fitoepisodis, són les unitats expositives i de
gestió del Jardí Botànic. Actualment hi són representats
87 fitoepisodis. Els que mostren els boscos són a les parts
més altes i els dominats per les plantes arbustives ocupen
les zones centrals i baixes. Tot plegat suma unes 1.500 espècies.
Tot el bioma mediterrani representa més del 20% de la
diversitat vegetal mundial. En canvi, la seva superfície només
representa el 2% de la superfície de la Terra.
La conca mediterrània està subdividida en 4 zones: Oriental,
Occidental, Nord d’ Àfrica i Canàries.
IMPRESSIONS
He visitat pocs Jardins Botànics a la meva vida. Aquest de Barcelona
m’agradaria visitar-lo amb més deteniment durant diversos
dies. És un Jardí modern, amb un emplaçament privilegiat,
un manteniment molt acurat, una gran diversitat d’espècies i
espaiós. La distribució dels espais i dels itineraris ha estat fet
amb molt de seny tant des del punt de vista del curiós turista
com de l’investigador universitari.
Val la pena que aneu a visitar-lo, tant professors com alumnes!

Les plantes son una part de l’acuari opcional, hi ha gent
que te l’acuari sense plantes, hi ha qui opta per un acuari
tipus biotop de llacs africans, també qui te peixos fitofags i
no guanya per a reposar plantes, o qui no posa plantes perque
se li moren, o qui les posa de plastic per evitar el manteniment
que comporten. Pero realment som concients
del paper que
fan les plantes
en el nostre petit
ecosistema
acuatic? En el
moment en que
decidim posar
un acuari a casa
hem de tenir en
compte diferents
factors, el principal
es que tindrem
un volum
d’aigua reduït i
tancat que no es
renova ni circula
i aixo es un dels
principals factors
que ens ha de fer
pensar com fer que es mantingui per si sol el sistema amb
les majors garanties d’exit i d’equilibri. Per tant cada habitant
tindrà el seu paper a l’hora de mantenir les condicións
del nostre petit entorn i hem de saber entendre
alguns cicles vitals i necesaris que es duran a terme dins
l’urna.
Escollir el tema de l’acuari és el nostre punt de partida,
doncs es un coneixement bàsic pel futur equi.libri del progecte,
igual que una casa no la comensarem per la teulada
sinó pels ciments, haurem de fer un plantejament de la
situació final avans de comensar a comprar els habitants a
la primera botiga que entrem.
Podem distingir entre dues formes bàsiques d’urnes: els
acuaris nus (sense decoració) i acuaris bestits (armats completament).
També hauriem de diferenciar entre Acuari
low-tech (baixa tecnología) que són aquaris que consten
dels aparells basics i que “funcionen” amb espècies de
plantes poc exigents, es a dir, amb pocs requeriments de
llum i abonats. I Acuari high-tech (alta tecnología) aquests
acuaris permeten el manteniment d’espècies exigents mitjançant
equips auxiliars.
Els acuaris ja siguin low o high tech, els clasificarem en
funció de la fauna i flora que continguin, distingint entre
els mes habituals com:
Acuario comunitari:
Es el clàssic acuari per a principiants, en ell conviuen especies
de peixos i plantes que en general són compatibles
originaris de diferents part del mon. Esta considerat (erroniament)
l’acuari mes facil de cuidar.
Acuari geografic:
Un ecosistema al revedor de casa
Es aquell en que peixos i plantes provenen de la mateixa
zona geogràfica.
Acuario biotopo:
L’acuari biotop es un dels més ambiciosos dels progectes,
des del punt de vista biologic, intenta recrear, el més fidelment
posible, l’ambient acuatic a que pertanyen els
peixos i plantes. Per tant el més dificil de dur a terme ja
que necesitem coneixements detallats del biotop que es
vol reproduir a més de la necesitat de materials decoratius
que trobariem en aquell entorn natural. Entre els biotops
més reproduïts trobariem els biotops amazonics, els asiatics
i els africans.
Acuari especific:
Es aquell dedicat a una sola especie, resulta molt acullidor
per als nostres peixos ja que intentarem reproduir les condicions
idoneas per les exigències d’aquella determinada
espècie.
Acuari holandes:
El acuari holandés deu el seu nom a l’habilitat que tenen
els holandesos en la posta en marxa d’aquest tipus
d’acuaris, on els peixos queden en segon pla i les plantes
cobren el seu protagonisme, constitueix la viva representació
d’un jardí subacuatic.
Acuari japones: (paisatjistas) o també enomentats, iwagumis,
constitueixen l’última tendència en acuaris plantats.
El seu diseny i tractament de plantes els fa únics i d’una
vellesa dificils de superar. El seu gran impulsor va ser
Takashi Amano, reproduïnt paisatges terrestres en mèdis
acuatics.
Pero, quina es la misió de les plantes en el nostre acuari?
Les plantes juguen un paper important en el manteniment
de l’equilibri del nostre ecosistema subacuatic. Les plantes
sumergides són potentes suministradores d’oxigen, quan
disposen de llum
suficient bombejen
sense parar
oxigen a l’aigua,
en molts casos són
molt més eficients
que els mecanismes
artificials com
les pedres difusores.
Quant s’arriba
quasi al estat de
saturació d’oxigen
en l’aigua es despre
oxigen de
manera visible en
forme de bombolles.
Aquest oxigen
produït serveix per a la respiració dels peixos, microorganismes
i les propies plantes i ajuda en els procesos de
descomposició de sustàncies de rebuig i nocives, com per
exemple els excrements, algues mortes, particules orgàniques,
etc.. A mes a més una de les funcións més impor-
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
31

tants es que oxiden el nitrat i compostos nítrics tòxics en
elevades concentracións, no podem oblidar que al tenir
un sistema tancat y recirculat es pot acumular en quantitats
extremadament perilloses per la salut i l’equilibri de
l’acuari. El nitrit es toxic en petites cuantitats arribant ,
depenent de la resistència dels animals, a ser letal en molt
petites concentracions. El Nitrit apareix quant es trenca
l’equilibri entre amoniac o amoni resultant de l’oxidació
del nitrogen organic, que realitza la microflora. El nitrat
apareix quant l’acuari esta en equilibri biologic, on hauriem
de trobar valors d’amoni inexistents i rics en nitrats,
indicant-nos que el cicle del nitrogen s’està duent a terme
correctament. La seva toxicitat es molt inferior i generalment
només és perillosa en quantitats exagerandes. Les
bacteries que s’encarreguen de la descomposició del nitrogen
organic s’instal.laran en el filtre, que proporcionarem
a l’urna, i també al substrat d’aquesta. L’asentament
d’aquesta flora bacteriana ens asegurarà l’equilibri quan
el sistema estigui madur i ciclat. La correcta oxigenació del
tanc influeix especialment en el cicle del nitrogen degut
que,el nitrogen orgànic, es descomposa correctament en
presencia d’oxigen i la manca d’aquest retrasarà la conversiò
a nitrat afaborint les etapes d’amoni i nitrits.
Les plantes acuatiques també combaten eficaçment organismes
patògens, en diferents experiments s’ha demostrat
que, en diverses plantes acuatiques, els patogens són
eliminats per bacteries simbiotiques que microrrizen les
seves arrels. A més a mes també filtren substàncies tòxiques.
Les plantes poden impedir de manera excel.lent el
creixement d’algues ja que competeixen pels nutrients, i
com a vegetals superiors que són, están en clar aventatge,
i eviten la seva prol.liferació.
Necesitats de les plantes d’acuari:
Per a poder proporcionar als nostres peixos i plantes les
condicións necesaries pel seu venestar tenim que ser conscients
que l’aigua en que residiran, el seu ambient, es escencial.
Hem de proporcionar una qualitat d’aigua d’inici
ajustada a les necesitats particulars de PH i duresa. Necesitarem,
a mes a més, cumplir amb una rutina de canvis parcials
d’aigua, periòdiques, ja que no hem d’oblidar el fet
que l’aigua esta tancada en un recipient sense renovació.
Un dels primers problemes que ens trobem devant d’un
acuari plantat es la Il.luminació. Es una pregunta recorrent
saber quina es la lluminària més adecuada . No existeix
una resposta única, y escullirem la font lluminosa depenent
de diferents factors.
Avans de saber si una font de llum es bona o dolenta ens
haurem de familiaritzar amb els parametres que ho indiquen.
Es important saber que hem de tenir tant: cualitat
o intensitat de llum, com quantitat de llum, perque un
acuari plantat dongui els seus fruids.
Despres de parlar de la il.luminació podriem fer referencia
a la pràctica cada vegada més extesa per a acuaris plantats
que és l’ingecció de CO2. Encara hi ha qui discuteix el seu
us, encare que el carboni es esencial per a tots els essers
vius i potser més per a les plantes. Les plantes necesiten de
carboni per a la sintesis d’hidrats de carboni, i la seva font
de carboni es el CO2 disolt a l’aigua. La critica més frecuent
en l’us de CO2 als acuaris es la posibilitat que aquest
asfixi els peixos, sobretot per la nit, pero s’ha valorat que
32 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
la concentració que s’ingecte per a les plantes es molt inferior
al que faria falta per asfixiar els peixos.
En l’acuari plantat la injecció de CO2 es doncs aconsellable
sempre i quant es superi els 0,5 w/l d’il.luminació. Una
ingecció correcta de CO2 es traduirà en un desenvolupament
vigoros de les plantes, i aquestes produiran oxigen
al punt de saturar l’aigua fins a observar el fenoment del
perlat d’on brotaran bombolletes de les fulles de les plantes
i asegurarà l’equilibri entre els dos gasos.
El PH de l’aigua també es veu influit per l’ingecció de
CO2, i la relació
existent amb
la duresa dels
carbonats.
Una part del
CO2 es tornara
acid carbonic,
que com
altres acids
serà tamponat
per la duresa
en carbonats
segons els
paràmetres
quimics en
que mantinguem
el nostre
acuari.
L’abonat per a les plantes només es realitzará en el cas
de tenir llum i CO2 suficients, pel contrari será utilitzat
molt lentament per les plantes i l’exedent pot comportar
l’aparició d’algues. Els microelements necesaris no caldrá,
normalment, reposar-los, doncs aquets s’incorporen amb
l’aigua dels canvis periodics. Podem fer un aport, en tot
cas, de potasi en forma quelatada (sulfat potasic) ja que
pot ser l’únic element que no ens subministri, en quantitat
suficient, l’aigua de canvi.
Per a un bón desenvolupament de les plantes haurem de
tenir en compte el substrat de base. Doncs no només es
un element decoratiu sinó que realitzarà la funció de magatzem
de nutrients, base per a la microfauna y suport
mecanic de les plantes entre d’altres. Es molt important
que sigui neure, una tria freqüent es l’arena silícica que
no ens fara variar els parametres de l’aigua (PH, KH, GH),
s’hauràn de vigilar les d’origen calcari, a no ser que volguem
mantenir espècies de biotops alcalins, ja que ens
faràn pujar la duresa en carbonats.
Vistes les necesitats generals podriem dir que ja estém
en disposició de crear la nostre petita porció de naturalesa.
Per ultim m’agradaria afegir que no totes les plantes
es comportaràn igual amb les mateixes condicións, hi
ha plantes de creixement “rapid”, altres de creixement
“lent”, unes que tenen necesitats luminiques elevades,
d’altres creixeran bé a la sombra d’altres plantes o decoració,
unes tindràn un port ample, d’altres no s’elevaràn
més de 3 Cm, etc. Coneixer la morfologia i fisiologia de
cada espècie escullida permetrà crear un paisatge al nostre
gust, que combinat amb la creativitat de cadascú ens
donarà com a resultat un petit ecosistema únic.
Plantes per al primer pla.
Son plantes d’acuari, que tenen el tamany adequat (no

gaire altes) per ser plantes en primer pla, es reprodueixen
per estoló i en poc temps, si la llum es adient, poden entapitzar
la part devantera de qualsevol acuari.
• Echinodorus bolivianus
• E. latifolius
Plantes per al centre
Son indicades com a punt de atració optic , sobretot si
n’ajuntem varies.
• Cryptocoryne affinis
• C. wendtii
Plantes solitarias
Son plantes dominants, que criden l’atenció i atreuen mirades.
• Barclaya longifolia
• Echinodorus amazonicus
Plantes de tall
Són plantes que creixen molt en altura , superant a vegades
l’altura del propi acuari i queden flotant a la superfície
si no es poden. Solen ser enomenades de creixement ràpid
i avides consumidores de nitrats .
• Alternanthera reineckii
• Bacopa monnieri
Plantes flotants
També de propagació i creixement ràpid grans consumidores
de nitrats, són molt adecuades per acuaris de cria
d’alevins i peixos que requereixin de habitats amb alguns
llocs sombrejats.
• Limnobium laevigatum
• Pistia stratiotes
La NASA ha tret unes ulleres liloses que poden veure 20 dies abans la falta d’aigua en una gespa o diagnosticar enfermetats com
Fusarium, Rizoctonia, etc. Si esteu interessats ho podeu consultar en el departament de Recursos Naturals.
Institut d’Horticultura i Jardineria
ON ENS UBIQUEM?
Institut d’Horticultura i Jardineria
Autovia Bellisens, s/n. km2.2 · 43206 Reus
Tel. 977 75 39 29 · Fax 977 75 69 92
e-mail: e3007385@xtec.cat
http://www.hortojardi.com
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
33

El Pere, que sempre sap escoltar i donar conversa tant a
alumnes, professors. Mostra d’aquesta atenció és l’aperitiu
que va oferir al centre l’últim dia abans de les vacances de
Nadal.
El dilluns 19 d’abril del 2010, els ministres d’Economia i
d’Agricultura, Natura i Qualitat Alimentària en els Països
Baixos, van enviar una carta al Parlament neerlandès sobre
el paper del Dret de patents en els fitomilloradors.
Aquesta carta anava acompanyada per l’informe “Millora
de negocis”, compilat per Wageningen UR. En la seva carta
als Ministres hi havia la intenció de posar una sèrie de
34 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
El dia a dia del nostre institut
Aquest centre ofereix al sector viverístic i al Gremi de Jardiners
cursos de formació constant i als professors cursos
de formació permanent.
Totes aquestes instal·lacions estan ben cuidades i en perfecte
estat gràcies al saber fer i a la dedicació dels tècnics
de camp: el Blai i el Miquel.
Canviaran aviat els sistemes de patents i els sistemes proteccionistes de les patents
sobre el material vegetal?
qüestions derivades de la utilització actual de les patents
en els fitomilloradors de l’agenda europea i internacional.
També han indicat la seva intenció de proporcionar major
suport al sistema de coneixement públic europeu per tal
que segueixi exercint un paper important en aquest àmbit.
Fitomilloradors innovadors és essencial per mantenir
la seguretat alimentària i qualitat dels aliments, i per a
l’agricultura sostenible.

Que l’únic teix autòcton (Taxus baccata L.) que hi ha a
l’escola, procedeix d’un treball de síntesi realitzat per J.
Bondia a l’escola de Mas Sedó, que va experimentar en
la propagació del teix a partir d’estaques i amb diverses
variables de gruix, època, i substrat. Amb les plantes
arrelades, algunes es van repicar a torretes de 3L i
alhora del canvi d’escola(any 1992), a les instal·lacions
actuals un exemplar es va plantar al lloc on està ara (al
costat de les escales que baixen al bar).
El teix és un arbre dioic,(rarament pot ser monoic) i el
de l’escola es masculí (flors unisexuals ) per això no el
podem veure mai amb els arils vermells característics.
Prefereix sòls calcaris, entre 500 i 1500 m d’altitud i és
sensible a les gelades tardanes(brosta tendre).
L’altre curiositat, és que els teixos tenen creixement monopòdic
com a mínim en els primers 20-30 anys (conserven
un eix central de creixement), i en canvi l’exemplar
de l’escola no té aquesta facultat, degut a la seva procedència
d’estaca de branca lateral, que en algunes espècies
de gimnospermes com és el cas,(també en altres
com p.ex. Araucaria excelsa),perden la propietat de generar
suficients auxines per desenvolupar un creixement
apical dominant.
La família de les taxàcies es molt antiga, doncs l’espècie
Palaeotaxus rediviva data del Triàsic, es a dir, de fa més
de 160 milions d’anys. El gènere Taxus comença a trobarse
en el Juràssic. El nostre teix, no apareix fins al Quaternari
i en l’actualitat, apart del tipus descrit per Linné,
s’ha diversificat en set subespècies més.
El nom genèric Taxus, és romà, ja utilitzat per Virgili i
Plini, derivat sembla del grec “taxis” que vol dir fila, per
la disposició de les seves fulles o de “toxicos” verí.
El nom específic baccata prové del llatí “bacca”, baia,
amb referència al tipus de fruit.
A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i
als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels
Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya.
El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i
n’existeixen moltes varietats. La seva fusta s’empra per
a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els
arilli, contenen una substància anomenada taxina que
s’empra en tractaments de quimioteràpia i es tòxica.
Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes
pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les
esglésies cristianes
De fusta dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt
be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament
s´utilitzava per fabricar arcs i també llances, que els romans
anomenaven “taxus”. Per la resistència a la putrefacció,
alguns faraons l´utilitzaven per construir-ne
No se si sabeu........
sarcòfags. S´utilitzava molt en ornamentació, donant-li
formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades,
avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament
i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui
en dia, es troba en via d’extinció; ara està protegit i n´es
evident la recuperació.
El teix té fama des de l´antiguitat d´emmenagog i narcòtic.
És una planta molt verinosa a causa de l´alcaloide
taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i
després la mort. Tot l´arbre és tòxic, excepte l´aril que
envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera
per a tots els animals, ja que en alguns remugants,
especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament
bé, encara que les vaques avorten. Pels èquids és
mortal i per l´home altament perillosa. Tot i això i el seu
aspecte, bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc
a quantitat de llegendes i històries, més o menys certes,
però sempre interessants.
Últimament s´ha descobert, que el taxol, que s´extreu de
l´escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses,
eficaç contra el càncer d´ovari, pell, mama
i colon; amb el greu inconvenient que són necessaris
molts quilos d´escorça per obtenir petites quantitats de
taxol; obstacle que serà aviat superat amb l´obtenció de
grans quantitats de taxol a través de mètodes de laboratori
basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents
del teix, segons estudis realitzats a Center for Plant Biotechnology
de la Universitat de Toronto (Canadà)
Encara falten molts arbres autòctons que estiguin presents
als nostres jardins,com per exemple dels gèneres:
Acer, Sorbus, Fraxinus, Salix, Quercus,......... i seria desitjable
incrementar la representació dels nostres arbres i
els treballs experimentals que se’n puguin derivar, ajudant
així a la seva divulgació i conservació.
Joan Antonio Llorens
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
35

Del 24 al 27 de març de 2010 setze alumnes de segon de
batxillerat, acompanyats pels
professors Josep M. Lambea i Isabel M. Escolà, vam realitzar
el nostre viatge d’estudis a Sevilla i Còrdova.
L’avió sortia de Reus a les 6:30 del matí i a dos quarts
de cinc tothom era ja a l’aeroport , no fos cas que algú
s’adormís i perdés l’avió. A les vuit érem
a Sevilla. Teníem una cara de son!
Un autocar ens esperava per traslladarnos
a l’hotel. Es tractava d’uns aparthotels
molt cèntrics, en ple barri de
Triana.
Un cop deixàrem l’equipatge ens dirigírem
tot caminant cap a la Catedral.
Creuàrem el
Guadalquivir per un dels ponts tot
veient la Torre del Oro i arribàrem a la
Catedral. Després de fer un recorregut
interior per aquest edifici vam pujar a
la Giralda que, per a alguns, semblava
que no s’acabaria mai.
Després de dinar vam visitar la Casa de
Pilatos i posteriorment ens traslladàrem
a l’hotel. N’hi va haver que abans van
entrar en un súper per comprar quatre
coses que a altes hores de la nit cuinarien
i que, a l’endemà, a més d’un passaria
factura. Us sonen els xurros?
Al segon dia tocava visitar los Reales
Alcázares i poc abans de sortir de l’hotel, tant professors
com alumnes, però més els professors, vam tenir una visita
inesperada: tres companys de classe que havien dit
que no vindrien al viatge decideixen agafar l’avió i venir a
veure’ns! Es veu que s’avorrien!
Després de los Alcázares vam anar fins a la Plaça d’Espanya,
36 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
VIATGE D’ESTUDIS DE 2n DE BATXILLERAT A SEVILLA PROMOCIÓ 2009/10
Ja n’hi ha prou! és una obra teatral de petit format del
grup Teatreacció, companyia que es dedica a preparar
muntatges teatrals per a la reflexió de temes que preocupen
els joves.
Aquest muntatge versa sobre la qüestió de la violència
tractada des de diferents àmbits: el bulling, la violència
vers la gent gran, la violència de gènere... Tres actors que
encarnaven un reguitzell de personatges anaven descrivint
situacions en clau d’humor mentre tractaven aquest
tema de fons present en la vida quotidiana.
La representació de l’obra es dugué a terme a la Sala
d’Actes de l’Institut el dia 21 de desembre de 2009 i hi
assitiren l’alumnat de batxillerat en una activitat programada
des de la tutoria. En finalitzar l’obra, es va establir
un col·loqui entre els actors i els alumnes assistents.
Fa dos anys, la mateixa companyia ja ens havia visitat per
oferir-nos la seva obra No em ratllis! que tractava el tema
Ja n’hi ha prou!
impressionant!
A la tarda, després de dinar, ens va agafar un xàfec. Ens
vam comprar uns impermeables en un “ Todo a 100” i també
algunes noies unes flors que ens vam posar al cap ( hi
ha algun noi que també se les posà) anunciant ja, com algun
sevillà va dir, la Feria de Abril. La veritat és que féiem
una fila horrorosa però era divertit.
Tot i que no teníem gaires ganes de
visitar el Museo de Bellas Artes, els
professors ens van recomanar de
fer-ho. Sempre s’aprenen coses!
A la nit ens vam reunir tots en un
pub irlandès i vam ballar fins a les
tantes en un bar discoteca que vam
trobar. El fet de compartir aquells
moments amb els professors va ser
una nova experiència per nosaltres
i la veritat és que ens ho vam passar
molt bé.
El tercer dia el vam passar a Còrdova.
Va anar d’un pèl de no perdre
el tren. El cansament començava a
notar-se. Còrdova ens va semblar un
poblet comparat amb Sevilla. Vam
passejar pel Barri de la Juderia, pels
seus carrers estrets amb les seves
flors i els seus “patios”.
Un cop a Sevilla, estàvem tan cansats
que ja no teníem ànims per sortir.
L’endemà a primera hora vam agafar l’avió que ens
portaria a Reus.
Va ser un viatge que perdurarà sempre a les nostres
ments!
Marta Moreno, Cristina Prats,
Rosina Vilalta i Isabel Escolà
del consum de drogues entre els joves. Tant una obra com
l’altra van tenir una molt bona acollida entre els que van
poder gaudir d’aquests espectacles de petit format.
Marisol Virgili
tutora de 1r de batxillerat

CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
Producció Agroecològica
Tenint en compte els canvis que actualment s’estan produint a nivell de producció agrària tant a les nostres comarques com a
d’Europa i seguint una línia més respectuosa amb el medi ambient i salut. El nostre centre decideix començar un nou cicle de
producció agrícola ecològica el curs vinent. Les característiques d’aquest cicle són les següents:
Durada: 2000 hores en 2 cursos.
1584 hores és realitzen al centre i 416 hores en empreses de producció agrícola ecològica.
Titulació: Tècnic en producció agroecològica
Mòduls:
- Fonaments agronòmics I zootècnics.
- Taller i equips de tracció
- Implantació de cultius ecològics.
- Infraestructures i instal·lacions agrícoles.
- Producció vegetal i ramadera ecològica.
- Principis de sanitat vegetal
- Maneig sanitari de l’agrosistema
- Formació i orientació laboral.
- Empresa i iniciativa emprenedora.
- Comercialització de productes agroecològics.
Competència general:
La competència general d’aquest títol consisteix en obtenir productes agropecuaris ecològics amb tècniques agrícoles i ramaderes
i millorar la biodiversitat i estabilitat del medi Aixa com la fertilitat del sòl, en condicions de qualitat, aplicant la reglamentació
de producció ecològica, de benestar animal, de prevenció de riscos professionals i de protecció ambiental.
Nivell d’accés:
- Graduat en E.S.O.
- Batxillerat
- Prova d’accés (informació al propi centre)
CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
Treballs forestals i de conservació del medi natural
Nivell: Formació professional de grau mitjà.
Durada: 2000 hores en 2 cursos acadèmics. 1600 hores es realitzen al centre i 400 hores a empreses del sector.
Titulació: Tècnic en treablls forestals i de conservació de medi natural.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una explotació agrària familiar.
- Instal·lacions agràries.
- Mecanització agrària.
- Aprofitaments forestals.
- Aprofitaments cinegètics i piscícoles.
- Producció de plantes.
- Gestió dels recursos forestals.
- Defensa de les masses forestals.
- Activitat d’ús públic en espais naturals.
- Agrotecnologia.
- Formació i orienatció laboral.
- Treballs de síntesis relacionat amb el medi natural.
Competència professional:
- Realitzar els processos i treballs necessaris per a l’obtenció de productse forestals, explotant-los racionalment.
- Realitzar els processos i treballs necessaris per a la implantació d’arbres i arbustos en el forest, com també els de manteniment,
conservació, inventari i defensa de les masses foreestals.
- Realitzar les tasques de control i vigilància del medi natural, com també les activitats d’ús públic dels espais naturals.
- Realitzar les tasques/operacions de reproducció, propagació i producció de plantes en viver.
- Organitzar i gestionar una explotació familiar agrària.
- Preparar, manejar i mantenir en ús les instal·lacions, la maquinària i els equips de l’explotació agrària.
Nivells d’accés: ESO, Batxillerat, FP de 1r grau de qualsevol especialitat.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al mateix centre (pendent d’aprovació).
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
37

CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
Jardineria
Nivell: Formació professional de grau mitjà.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1600 hores al centre i 400 hores en empreses del sector.
Tributació: Tècnic en Jardineria.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una explotació agrària familiar.
- Producció de plantes - Implantació de jardins i zones verdes.
- Disseny de jardins - Conservació i millora de jardins i zones verdes.
- Jardineria d’interiors i ornaments florals - Mecanització agrària.
- Agrotecnologia - Mètodes de control fitosanitari.
- Instal·lacions agràries - Formació laboral.
- Síntesi (projecte de jardineria).
Competències professionals:
- Realitzar les tasques d’execució, implantació, conservació i millora de jardins i espais verds.
- Realitzar les tasques de reproducció, propagació i productes de plantes en viver.
- Realitzar les operacions de control fitosanitari, prservant el medi ambient.
- Executar projectes de jardineria i paisatgisme.
Nivells d’accés: FP de 1r grau de qualsevol branca, ESO, Batxillerat.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al propi centre.
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics
Nivell: Formació de grau superior.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1600 hores al centre i 400 hores en empreses relacionades amb el sector.
Tributació: Tècnic Superior en Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics.
Crèdits:
- Organització i gestió d’una empresa agrària.
- Gestió dels aprofitaments forestals.
- Gestió i organització de la producció de planta.
- Gestió sivícola - Instal·lació i manteniment de jardins i restauració del pasisatge.
- Gestió de l’ús públic i del medi natural - Mecanització i instal·lacions d’una empresa agrària.
- Aprofitaments cinegètics i piscícoles.
- Tècniques de laboratori d’anàlisi de sòls i aigües.
- Oficina tècnica - Formació laboral.
- Treball de síntesi relacionat en jardineria i el medi natural.
Competència professional:
- Gestionar i organitzar una empresa agrària.
- Gestionar i organitzar l’establiment i millora dels espais verda.
- Gestionar i organitzar processos de reproducció, propagació i producció vegetal en viver.
- Programar i controlar les operacions de restauració, manteniment, defensa i ordenació dels recuroso forestals.
- Programar i controlar les activitats d’ús públic i conservació del medi natural.
Accés directe: Batxillerat, COU, FP de 2n grau i Mòdul Professional III.
Accés mitjançant prova lliure: Informació de condicions d’aquesta prova al propi centre.
Accés a estudis universitaris: Un cop aprovat el cicle formatiu es pot accedir a les escoles d’enginyeria tècnica agrícola i forestal en totes
les seves especialitats. A més, d’altres enginyeries i estudis de ciències del medi ambient.
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Tècnic/a superior en prevenció de riscos professionals
Nivell: Formació de grau superior.
Durada: 2000 hores en 2 cursos. 1610 hores en el centre educatiu i 390 hores en el centre de treball (pràctiques).
Tributació: Tècnic/a de prevenció, Tècnic/a de seguretat i higiene.
Crèdits:
- Gestió de la prevenció - Riscos derivats de les condicions de sseguretat.
- Riscos físics ambientals - Riscos químics i biològics ambientals.
- Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball
- Emergències - Relacions en l’àmbit de treball.
- Formació i orientació laboral.
- Formació en centres de treball.
Sortides professionals:
- Qualsevol sector d’activitat econòmica, en general, dins de l’àrea de la prevenció de riscos lligada directament al procés de producció
de béns i serveis, tant en empreses grans com en mitjanes i petites, de caràcter públic i privat; també en empreses de serveis mitjanes o
petites externes a la indústria. Entre els sectors en què pot desenvolupar l’activitat, destaquem els classificats com activitats d’especial
perillositat. Accés directe: Batxillerat, COU, FP de 2n grau i Mòdul Professional III.
38 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria

RECULL DE FOTOGRAFIES DE PRODUCCIÓ DE PLANTES
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
39

La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
L’Institut d’Horticultura i Jardineria disposa de laboratoris, unes bones instal·lacions i
de professors especialistes capaços d’afrontar els nous reptes de la societat: ecologia,
mediambient, recursos naturals i salut alimentària.
Formem professionals i emprenedors per cobrir les àrees punteres del nostre sector.
L’institut habitualment organitza estades tècniques a Canàries, França, Portugal
i a altres països europeus, a empreses punteres del sector.
Institut d’Horticultura i Jardineria
Autovia Bellisens, s/n. km2.2 · 43206 Reus
Tel. 977 75 39 29 · Fax 977 75 69 92
e-mail: e3007385@xtec.cat
http://www.hortojardi.com