La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

tants es que oxiden el nitrat i compostos nítrics tòxics en
elevades concentracións, no podem oblidar que al tenir
un sistema tancat y recirculat es pot acumular en quantitats
extremadament perilloses per la salut i l’equilibri de
l’acuari. El nitrit es toxic en petites cuantitats arribant ,
depenent de la resistència dels animals, a ser letal en molt
petites concentracions. El Nitrit apareix quant es trenca
l’equilibri entre amoniac o amoni resultant de l’oxidació
del nitrogen organic, que realitza la microflora. El nitrat
apareix quant l’acuari esta en equilibri biologic, on hauriem
de trobar valors d’amoni inexistents i rics en nitrats,
indicant-nos que el cicle del nitrogen s’està duent a terme
correctament. La seva toxicitat es molt inferior i generalment
només és perillosa en quantitats exagerandes. Les
bacteries que s’encarreguen de la descomposició del nitrogen
organic s’instal.laran en el filtre, que proporcionarem
a l’urna, i també al substrat d’aquesta. L’asentament
d’aquesta flora bacteriana ens asegurarà l’equilibri quan
el sistema estigui madur i ciclat. La correcta oxigenació del
tanc influeix especialment en el cicle del nitrogen degut
que,el nitrogen orgànic, es descomposa correctament en
presencia d’oxigen i la manca d’aquest retrasarà la conversiò
a nitrat afaborint les etapes d’amoni i nitrits.
Les plantes acuatiques també combaten eficaçment organismes
patògens, en diferents experiments s’ha demostrat
que, en diverses plantes acuatiques, els patogens són
eliminats per bacteries simbiotiques que microrrizen les
seves arrels. A més a mes també filtren substàncies tòxiques.
Les plantes poden impedir de manera excel.lent el
creixement d’algues ja que competeixen pels nutrients, i
com a vegetals superiors que són, están en clar aventatge,
i eviten la seva prol.liferació.
Necesitats de les plantes d’acuari:
Per a poder proporcionar als nostres peixos i plantes les
condicións necesaries pel seu venestar tenim que ser conscients
que l’aigua en que residiran, el seu ambient, es escencial.
Hem de proporcionar una qualitat d’aigua d’inici
ajustada a les necesitats particulars de PH i duresa. Necesitarem,
a mes a més, cumplir amb una rutina de canvis parcials
d’aigua, periòdiques, ja que no hem d’oblidar el fet
que l’aigua esta tancada en un recipient sense renovació.
Un dels primers problemes que ens trobem devant d’un
acuari plantat es la Il.luminació. Es una pregunta recorrent
saber quina es la lluminària més adecuada . No existeix
una resposta única, y escullirem la font lluminosa depenent
de diferents factors.
Avans de saber si una font de llum es bona o dolenta ens
haurem de familiaritzar amb els parametres que ho indiquen.
Es important saber que hem de tenir tant: cualitat
o intensitat de llum, com quantitat de llum, perque un
acuari plantat dongui els seus fruids.
Despres de parlar de la il.luminació podriem fer referencia
a la pràctica cada vegada més extesa per a acuaris plantats
que és l’ingecció de CO2. Encara hi ha qui discuteix el seu
us, encare que el carboni es esencial per a tots els essers
vius i potser més per a les plantes. Les plantes necesiten de
carboni per a la sintesis d’hidrats de carboni, i la seva font
de carboni es el CO2 disolt a l’aigua. La critica més frecuent
en l’us de CO2 als acuaris es la posibilitat que aquest
asfixi els peixos, sobretot per la nit, pero s’ha valorat que
32 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
la concentració que s’ingecte per a les plantes es molt inferior
al que faria falta per asfixiar els peixos.
En l’acuari plantat la injecció de CO2 es doncs aconsellable
sempre i quant es superi els 0,5 w/l d’il.luminació. Una
ingecció correcta de CO2 es traduirà en un desenvolupament
vigoros de les plantes, i aquestes produiran oxigen
al punt de saturar l’aigua fins a observar el fenoment del
perlat d’on brotaran bombolletes de les fulles de les plantes
i asegurarà l’equilibri entre els dos gasos.
El PH de l’aigua també es veu influit per l’ingecció de
CO2, i la relació
existent amb
la duresa dels
carbonats.
Una part del
CO2 es tornara
acid carbonic,
que com
altres acids
serà tamponat
per la duresa
en carbonats
segons els
paràmetres
quimics en
que mantinguem
el nostre
acuari.
L’abonat per a les plantes només es realitzará en el cas
de tenir llum i CO2 suficients, pel contrari será utilitzat
molt lentament per les plantes i l’exedent pot comportar
l’aparició d’algues. Els microelements necesaris no caldrá,
normalment, reposar-los, doncs aquets s’incorporen amb
l’aigua dels canvis periodics. Podem fer un aport, en tot
cas, de potasi en forma quelatada (sulfat potasic) ja que
pot ser l’únic element que no ens subministri, en quantitat
suficient, l’aigua de canvi.
Per a un bón desenvolupament de les plantes haurem de
tenir en compte el substrat de base. Doncs no només es
un element decoratiu sinó que realitzarà la funció de magatzem
de nutrients, base per a la microfauna y suport
mecanic de les plantes entre d’altres. Es molt important
que sigui neure, una tria freqüent es l’arena silícica que
no ens fara variar els parametres de l’aigua (PH, KH, GH),
s’hauràn de vigilar les d’origen calcari, a no ser que volguem
mantenir espècies de biotops alcalins, ja que ens
faràn pujar la duresa en carbonats.
Vistes les necesitats generals podriem dir que ja estém
en disposició de crear la nostre petita porció de naturalesa.
Per ultim m’agradaria afegir que no totes les plantes
es comportaràn igual amb les mateixes condicións, hi
ha plantes de creixement “rapid”, altres de creixement
“lent”, unes que tenen necesitats luminiques elevades,
d’altres creixeran bé a la sombra d’altres plantes o decoració,
unes tindràn un port ample, d’altres no s’elevaràn
més de 3 Cm, etc. Coneixer la morfologia i fisiologia de
cada espècie escullida permetrà crear un paisatge al nostre
gust, que combinat amb la creativitat de cadascú ens
donarà com a resultat un petit ecosistema únic.
Plantes per al primer pla.
Son plantes d’acuari, que tenen el tamany adequat (no