La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.
La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.
La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Quan anem a passejar, ens solem fixar en les plantes amb<br />
flors vistoses, com roselles (Papaver rhoeas), margari<strong>de</strong>s<br />
silvestres, <strong>de</strong>nt <strong>de</strong> lleó (Taraxacum officinale), cap d’ase,<br />
borratges (Borago officinalis), entre altres. Si ens aturem<br />
un moment i fem una ullada també trobarem unes<br />
plantes molt interessants <strong>de</strong>nomina<strong>de</strong>s vulgarment lletereses,<br />
anomena<strong>de</strong>s així, per la gran quantitat <strong>de</strong> làtex<br />
que segrega quan es tallen o es fan malbé. Una altra<br />
característica pròpia són les seves flors en forma <strong>de</strong> ciati<br />
recobertes <strong>de</strong> bràctees, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> color rogenc com<br />
en E. Griffitii.<br />
El nom d’eufòrbia el va <strong>de</strong>dicar el botànic suec Carlos<br />
Linneo al metge grec Euphorbus (segle I a.C.), el qual<br />
va treballar al servei <strong>de</strong>l rei Juba II <strong>de</strong> Mauritània. Les<br />
Euphorbies s’han cultivat per a ús alimentari, com la<br />
mandioca ( Manihot esculenta); pels seus dots medicinals,<br />
com l’oli <strong>de</strong> ricí (Ricinus communis), i les càpsules<br />
fetes <strong>de</strong> farina i la llet extreta <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong> E. Chamaesyce,<br />
com a purgant (la saba que <strong>de</strong>sprèn és tòxica<br />
si s’ingereix directament), o també pot tenir un interès<br />
industrial, com l’obtenció <strong>de</strong>l cautxú, gomes i el tornassol,<br />
o com a tint (Chrozophora tinctoria).<br />
<strong>La</strong> família <strong>de</strong> les euforbiàcies comprèn un nombre molt<br />
elevat d’espècies, més <strong>de</strong> 7000, la majoria <strong>de</strong> les quals<br />
les trobarem als països càlids i freqüentment als temperats,<br />
rarament als llocs freds.<br />
Solament el gènere Euphorbia, contempla més <strong>de</strong> 1600<br />
lletereses, les quals es diferencien molt entre elles. Si hi<br />
ha algun gènere amb molta diversitat <strong>de</strong> formes i grandàries<br />
és aquest.<br />
Po<strong>de</strong>m trobar plantes tapissants com E. Capitulata, herbàcies,<br />
E. <strong>La</strong>thyris, n’hi ha <strong>de</strong> rastreres E. Myrsinitis o<br />
E.postrata, arbustives, E. Amygdaloi<strong>de</strong>s, i E. Pulcherrima,<br />
més coneguda com Poinsetia o Flor <strong>de</strong> Pasqua, la qual en<br />
estat natural, a Mèxic, pot arribar a fer 3m d’altura, o <strong>de</strong><br />
port arbori com la E. Mellifera, que pot arribar en estat<br />
salvatge fins a 15m d’altura. Normalment les trobem en<br />
llocs assolellats, però també les trobarem en llocs humits<br />
o ombrívols com la E.amygdaloi<strong>de</strong>s Purpurea.<br />
Les grans <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s: Les Eufòrbies<br />
En canvi, a la nostra regió n’hi ha sobre un centenar i<br />
totes són <strong>de</strong> classificació herbàcia i, com a molt, subarbustives.<br />
Aquí es troben solitàries i esparses.<br />
Si anem passejant per camins o conreus abandonats, ens<br />
trobarem amb una gran quantitat d’eufòrbies. <strong>La</strong> E. helioscopia,<br />
la coneixerem per les cinc bràctees que embolcallen<br />
a una inflorescència doble en umbel·la <strong>de</strong> cinc<br />
pecíols a la primera umbel·la, i tres a la segona, les seves<br />
fulles són espatula<strong>de</strong>s. E.serrata, una <strong>de</strong> les més fàcils<br />
<strong>de</strong> reconèixer, ja que és l’única que trobarem per aquí<br />
amb les fulles serra<strong>de</strong>s. E.segetalis, amb una tija única<br />
allargada amb flors llargament peciola<strong>de</strong>s i esparses, i<br />
fulles verticil·lia<strong>de</strong>s a tot al llarg. Si anem d’excursió a la<br />
muntanya, pels sen<strong>de</strong>rs o pistes forestals po<strong>de</strong>m veure<br />
la E.characias, la qual distingirem per l’altura 0’5 m i els<br />
seus òrgans nectarífers <strong>de</strong> color quasi negre en forma <strong>de</strong><br />
mitja lluna. En zones esclarissa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s o en les<br />
fissures <strong>de</strong> la roca mare que romanen al <strong>de</strong>scobert trobarem<br />
E. minuta, planta molt petita <strong>de</strong> tan sols uns centímetres<br />
d’altura i <strong>de</strong> tiges rogenques, la qual està protegida<br />
al Parc Natural <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong>l Montsant, altres <strong>de</strong><br />
poca intensitat són E. falcata, E. Exigua, E.chamaesyce, E.<br />
Peplus. Penetrant més en les brolles i sent comú veurem<br />
E. Nicaeensis, <strong>de</strong> bràctees grogues i tiges d’un color rosat,<br />
l’umbel·la té entre <strong>de</strong>u o dotze flors o E. Flavicoma<br />
amb fulles que em recor<strong>de</strong>n a Neridium olean<strong>de</strong>r.<br />
I si volem veure una <strong>de</strong> les més altes <strong>de</strong> la nostra regió<br />
anirem a Cap <strong>de</strong> Creus (Girona) vora el mar en veure un<br />
arbust <strong>de</strong> 1-2 m d’alçària E. Dendroi<strong>de</strong>s.<br />
Ara que coneixem una mica millor la família <strong>de</strong> les<br />
Euphorbies en resultaran una mica menys <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s.<br />
Per:<br />
Remei García Hipólito<br />
(em sembla tan interessant com difícil <strong>de</strong> seguir si no<br />
hi ha fotografies que ajudin a la interpretació <strong>de</strong>l text.<br />
Guanyaria molt si hi fossin)<br />
<strong>La</strong> <strong>Revista</strong>_<strong>Institut</strong> d’<strong>Horticultura</strong> i <strong>Jardineria</strong><br />
21