29.04.2013 Views

La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Quan anem a passejar, ens solem fixar en les plantes amb<br />

flors vistoses, com roselles (Papaver rhoeas), margari<strong>de</strong>s<br />

silvestres, <strong>de</strong>nt <strong>de</strong> lleó (Taraxacum officinale), cap d’ase,<br />

borratges (Borago officinalis), entre altres. Si ens aturem<br />

un moment i fem una ullada també trobarem unes<br />

plantes molt interessants <strong>de</strong>nomina<strong>de</strong>s vulgarment lletereses,<br />

anomena<strong>de</strong>s així, per la gran quantitat <strong>de</strong> làtex<br />

que segrega quan es tallen o es fan malbé. Una altra<br />

característica pròpia són les seves flors en forma <strong>de</strong> ciati<br />

recobertes <strong>de</strong> bràctees, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> color rogenc com<br />

en E. Griffitii.<br />

El nom d’eufòrbia el va <strong>de</strong>dicar el botànic suec Carlos<br />

Linneo al metge grec Euphorbus (segle I a.C.), el qual<br />

va treballar al servei <strong>de</strong>l rei Juba II <strong>de</strong> Mauritània. Les<br />

Euphorbies s’han cultivat per a ús alimentari, com la<br />

mandioca ( Manihot esculenta); pels seus dots medicinals,<br />

com l’oli <strong>de</strong> ricí (Ricinus communis), i les càpsules<br />

fetes <strong>de</strong> farina i la llet extreta <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong> E. Chamaesyce,<br />

com a purgant (la saba que <strong>de</strong>sprèn és tòxica<br />

si s’ingereix directament), o també pot tenir un interès<br />

industrial, com l’obtenció <strong>de</strong>l cautxú, gomes i el tornassol,<br />

o com a tint (Chrozophora tinctoria).<br />

<strong>La</strong> família <strong>de</strong> les euforbiàcies comprèn un nombre molt<br />

elevat d’espècies, més <strong>de</strong> 7000, la majoria <strong>de</strong> les quals<br />

les trobarem als països càlids i freqüentment als temperats,<br />

rarament als llocs freds.<br />

Solament el gènere Euphorbia, contempla més <strong>de</strong> 1600<br />

lletereses, les quals es diferencien molt entre elles. Si hi<br />

ha algun gènere amb molta diversitat <strong>de</strong> formes i grandàries<br />

és aquest.<br />

Po<strong>de</strong>m trobar plantes tapissants com E. Capitulata, herbàcies,<br />

E. <strong>La</strong>thyris, n’hi ha <strong>de</strong> rastreres E. Myrsinitis o<br />

E.postrata, arbustives, E. Amygdaloi<strong>de</strong>s, i E. Pulcherrima,<br />

més coneguda com Poinsetia o Flor <strong>de</strong> Pasqua, la qual en<br />

estat natural, a Mèxic, pot arribar a fer 3m d’altura, o <strong>de</strong><br />

port arbori com la E. Mellifera, que pot arribar en estat<br />

salvatge fins a 15m d’altura. Normalment les trobem en<br />

llocs assolellats, però també les trobarem en llocs humits<br />

o ombrívols com la E.amygdaloi<strong>de</strong>s Purpurea.<br />

Les grans <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s: Les Eufòrbies<br />

En canvi, a la nostra regió n’hi ha sobre un centenar i<br />

totes són <strong>de</strong> classificació herbàcia i, com a molt, subarbustives.<br />

Aquí es troben solitàries i esparses.<br />

Si anem passejant per camins o conreus abandonats, ens<br />

trobarem amb una gran quantitat d’eufòrbies. <strong>La</strong> E. helioscopia,<br />

la coneixerem per les cinc bràctees que embolcallen<br />

a una inflorescència doble en umbel·la <strong>de</strong> cinc<br />

pecíols a la primera umbel·la, i tres a la segona, les seves<br />

fulles són espatula<strong>de</strong>s. E.serrata, una <strong>de</strong> les més fàcils<br />

<strong>de</strong> reconèixer, ja que és l’única que trobarem per aquí<br />

amb les fulles serra<strong>de</strong>s. E.segetalis, amb una tija única<br />

allargada amb flors llargament peciola<strong>de</strong>s i esparses, i<br />

fulles verticil·lia<strong>de</strong>s a tot al llarg. Si anem d’excursió a la<br />

muntanya, pels sen<strong>de</strong>rs o pistes forestals po<strong>de</strong>m veure<br />

la E.characias, la qual distingirem per l’altura 0’5 m i els<br />

seus òrgans nectarífers <strong>de</strong> color quasi negre en forma <strong>de</strong><br />

mitja lluna. En zones esclarissa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s o en les<br />

fissures <strong>de</strong> la roca mare que romanen al <strong>de</strong>scobert trobarem<br />

E. minuta, planta molt petita <strong>de</strong> tan sols uns centímetres<br />

d’altura i <strong>de</strong> tiges rogenques, la qual està protegida<br />

al Parc Natural <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong>l Montsant, altres <strong>de</strong><br />

poca intensitat són E. falcata, E. Exigua, E.chamaesyce, E.<br />

Peplus. Penetrant més en les brolles i sent comú veurem<br />

E. Nicaeensis, <strong>de</strong> bràctees grogues i tiges d’un color rosat,<br />

l’umbel·la té entre <strong>de</strong>u o dotze flors o E. Flavicoma<br />

amb fulles que em recor<strong>de</strong>n a Neridium olean<strong>de</strong>r.<br />

I si volem veure una <strong>de</strong> les més altes <strong>de</strong> la nostra regió<br />

anirem a Cap <strong>de</strong> Creus (Girona) vora el mar en veure un<br />

arbust <strong>de</strong> 1-2 m d’alçària E. Dendroi<strong>de</strong>s.<br />

Ara que coneixem una mica millor la família <strong>de</strong> les<br />

Euphorbies en resultaran una mica menys <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s.<br />

Per:<br />

Remei García Hipólito<br />

(em sembla tan interessant com difícil <strong>de</strong> seguir si no<br />

hi ha fotografies que ajudin a la interpretació <strong>de</strong>l text.<br />

Guanyaria molt si hi fossin)<br />

<strong>La</strong> <strong>Revista</strong>_<strong>Institut</strong> d’<strong>Horticultura</strong> i <strong>Jardineria</strong><br />

21

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!