La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

Les plantes son una part de l’acuari opcional, hi ha gent
que te l’acuari sense plantes, hi ha qui opta per un acuari
tipus biotop de llacs africans, també qui te peixos fitofags i
no guanya per a reposar plantes, o qui no posa plantes perque
se li moren, o qui les posa de plastic per evitar el manteniment
que comporten. Pero realment som concients
del paper que
fan les plantes
en el nostre petit
ecosistema
acuatic? En el
moment en que
decidim posar
un acuari a casa
hem de tenir en
compte diferents
factors, el principal
es que tindrem
un volum
d’aigua reduït i
tancat que no es
renova ni circula
i aixo es un dels
principals factors
que ens ha de fer
pensar com fer que es mantingui per si sol el sistema amb
les majors garanties d’exit i d’equilibri. Per tant cada habitant
tindrà el seu paper a l’hora de mantenir les condicións
del nostre petit entorn i hem de saber entendre
alguns cicles vitals i necesaris que es duran a terme dins
l’urna.
Escollir el tema de l’acuari és el nostre punt de partida,
doncs es un coneixement bàsic pel futur equi.libri del progecte,
igual que una casa no la comensarem per la teulada
sinó pels ciments, haurem de fer un plantejament de la
situació final avans de comensar a comprar els habitants a
la primera botiga que entrem.
Podem distingir entre dues formes bàsiques d’urnes: els
acuaris nus (sense decoració) i acuaris bestits (armats completament).
També hauriem de diferenciar entre Acuari
low-tech (baixa tecnología) que són aquaris que consten
dels aparells basics i que “funcionen” amb espècies de
plantes poc exigents, es a dir, amb pocs requeriments de
llum i abonats. I Acuari high-tech (alta tecnología) aquests
acuaris permeten el manteniment d’espècies exigents mitjançant
equips auxiliars.
Els acuaris ja siguin low o high tech, els clasificarem en
funció de la fauna i flora que continguin, distingint entre
els mes habituals com:
Acuario comunitari:
Es el clàssic acuari per a principiants, en ell conviuen especies
de peixos i plantes que en general són compatibles
originaris de diferents part del mon. Esta considerat (erroniament)
l’acuari mes facil de cuidar.
Acuari geografic:
Un ecosistema al revedor de casa
Es aquell en que peixos i plantes provenen de la mateixa
zona geogràfica.
Acuario biotopo:
L’acuari biotop es un dels més ambiciosos dels progectes,
des del punt de vista biologic, intenta recrear, el més fidelment
posible, l’ambient acuatic a que pertanyen els
peixos i plantes. Per tant el més dificil de dur a terme ja
que necesitem coneixements detallats del biotop que es
vol reproduir a més de la necesitat de materials decoratius
que trobariem en aquell entorn natural. Entre els biotops
més reproduïts trobariem els biotops amazonics, els asiatics
i els africans.
Acuari especific:
Es aquell dedicat a una sola especie, resulta molt acullidor
per als nostres peixos ja que intentarem reproduir les condicions
idoneas per les exigències d’aquella determinada
espècie.
Acuari holandes:
El acuari holandés deu el seu nom a l’habilitat que tenen
els holandesos en la posta en marxa d’aquest tipus
d’acuaris, on els peixos queden en segon pla i les plantes
cobren el seu protagonisme, constitueix la viva representació
d’un jardí subacuatic.
Acuari japones: (paisatjistas) o també enomentats, iwagumis,
constitueixen l’última tendència en acuaris plantats.
El seu diseny i tractament de plantes els fa únics i d’una
vellesa dificils de superar. El seu gran impulsor va ser
Takashi Amano, reproduïnt paisatges terrestres en mèdis
acuatics.
Pero, quina es la misió de les plantes en el nostre acuari?
Les plantes juguen un paper important en el manteniment
de l’equilibri del nostre ecosistema subacuatic. Les plantes
sumergides són potentes suministradores d’oxigen, quan
disposen de llum
suficient bombejen
sense parar
oxigen a l’aigua,
en molts casos són
molt més eficients
que els mecanismes
artificials com
les pedres difusores.
Quant s’arriba
quasi al estat de
saturació d’oxigen
en l’aigua es despre
oxigen de
manera visible en
forme de bombolles.
Aquest oxigen
produït serveix per a la respiració dels peixos, microorganismes
i les propies plantes i ajuda en els procesos de
descomposició de sustàncies de rebuig i nocives, com per
exemple els excrements, algues mortes, particules orgàniques,
etc.. A mes a més una de les funcións més impor-
La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
31