La Revista-Maig 2010 - Institut Horticultura i Jardineria de Reus.

RESUM HISTÒRIC
Durant segles, fins i tot després de la conquesta espanyola,
es va creure que les illes Canàries eren les cimes
de les muntanyes de l’Atlàntida, el gran continent submergit
del qual va parlar Plató en el seu diàleg “Timeo
i Critias”.
Fins al descobriment d’Amèrica, El Hierro va ser considerat
l’illa de la fi del món. En el segle II de la nostra era,
Ptolemeu en el seu Geographia va considerar com “Non
plus ultra” o “Meridià Zero” el que passa per l’extrem occidental
de l’illa.
Així van romandre
les coses fins
que en segle XIX
va ser desplaçat
pel que passa per
Greenwich.
Igual que el de
tota la primitiva
població
de l’arxipèlag,
l’origen dels bimbaches,
els antics
pobladors del
Hierro, continua
estant rodejat de
misteri. Es tractava
d’un poble pacífic
que posseïa
una complexa estructura
social a
pesar de viure en
una cultura pròpia
del Neolític.
Els bimbaches adoraven dos ídols: el déu Eraoranhan i
la deessa Moneaba i ens han llegat nombrosos petroglifs,
que poden admirar en diversos punts de l’illa i que
encara no han pogut ser desxifrats.
El Hierro va ser pres pel normand Jean de Bethencourt
a principis del segle XV, en el marc de la conquesta de
l’arxipèlag canari per part dels castellans. Els aborígens
van oferir escassa resistència i prompte va ser colonitzada
l’illa amb llauradors procedents de l’Espanya peninsular
que no van tardar a mesclar-se amb la població
original.
L’illa no va ser conquerida en una sola operació. Segons
els testimonis trobats, els primitius herreños havien de
ser molt pocs en el moment de la conquesta pels soldats
de Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle. Anteriorment
l’illa ja havia estat visitada per navegants del mediterrani
que anaven a la cerca d’esclaus. El 1405, Jean de
Bethencourt va desembarcar en el terme de Tecorene, i
12 La Revista_Institut d’Horticultura i Jardineria
GAROÉ, HISTÒRIA O LLEGENDA
Ubicació actual del Garoé i tolls adjacents
per mitjà d’un intèrpret natural de l’illa el cap dels herreños
va ser convençut perquè acceptés el vassallatge
del senyor de Normandia. Quan va acceptar la rendició,
van ser reduïts a l’esclavitud, tant els habitants de l’illa
com el mateix príncep Armiche.
Conta la llegenda que des d’antic va haver-hi,a Hero (El
Hierro) un arbre que brollava aigua. Els bimbaches el
cridaven Garoé (‘riu, llacuna’) i era un dels seus béns més
preuats en no haver-hi, a l’illa,cap altra font que les seves
fulles. Quan van arribar els conqueridors en el segle
XV capitanejats
pel normand
Jean de Bethencourt,
aquest
va deixar a
l’illa un recanvi
format per soldats
francesos,
flamencs i bascos;
no eren
aquests gent de
pau i prompte
van començar
a maltractar
els bimbaches.
Aquests, al seu
torn, van decidir
mantenir en
secret la ubicació
del seu
Arbre Sagrat.
Ho feien amb
l’esperança que
els estrangers
abandonessin
el lloc en no trobar-hi ni rius ni fonts. Des de la seva
arribada, els conqueridors van aconseguir vèncer els
nadius en els seus continus atacs. No obstant això, no
entenien com era possible que els nadius poguessin
sobreviure sense aigua. Tot els pareixia misteriós, poc
tranquil·litzant, al mateix temps que es preguntaven:
Com poden els bimbaches viure sense aigua i, si la posseïen,
d’on l’obtenien?
Malgrat tot, el secret només es va guardar durant poc
temps: una jove illenca, la princesa Agarfa o Guarazoca
es va enamorar d’un soldat andalús (Gonzalo d’Espinosa)
i va acabar mostrant-li el lloc on es trobava el Garoé.
Els conqueridors no van tardar a apoderar-se de l’arbre,
acabant així amb la llibertat dels bimbaches, els que van
condemnar a mort a la traïdora.
Fins aquí la tradició, però, què hi ha de cert en la llegenda
del Garoé, l’Arbre Sagrat de El Hierro?