Geometria Fractal: jugant amb el caos i la natura - Facultat de ...

Geometria Fractal de la Naturalesa: "Ni els núvols són esfèrics, ni les muntanyes còniques, ni les costes
circulars, ni l'escorça suau, ni tampoc el raig és rectilini", i aquest interès per la complexitat de la natura
ha estat plasmat en la geometria fractal.
Aquesta nova eina ha evolucionat amb molta velocitat en la comunitat científica per tal d'estudiar
innovadors models de formació i creixement de fenòmens i objectes naturals, ja que sembla que la
naturalesa, a més de ser sàvia, té una gran predilecció per l'estètica fractal, només cal fixar-nos en
l'abundància de paisatges fractals al nostre voltant.
Un exemple clar de la geometria fractal a la natura podria
ser una muntanya, originada per l'erosió de la pluja, el
vent, la fractura de les roques per canvis de temperatura,
pressió i moviments sísmics que creen la serralada rocosa
en la que es troba la muntanya. Per tant, la muntanya es
modifica a tota escala de la mateixa manera, i aquesta
complexitat presentarà similituds entre el perfil de la
serralada, el de la muntanya i el d'una petita pedra del
seu cim, vessant o peu. També en l'àmbit geogràfic, podem observar com les ramificacions dels
diferents cabals i afluents des del naixement fins a la desembocadura d'alguns rius o la multitud
d'entrants i sortints de les línees costaneres, formen en conjunt corbes amb propietats fractals.
També podem trobar exemples sorprenents de la geometria fractal en els
éssers vius. Un dels casos més meravellosos és el Brocoli Romanesco, que
presenta una autosimilitud pràcticament exacta. Un altre exemple clàssic
seria una de les primeres plantes del nostre planeta, la falguera, que
mostra una autosimilitud quasi perfecta entre les seves ramificacions.
Aquestes bifurcacions són els dissenys biològics més abundants degut a la
seva senzillesa i eficàcia a l'hora de cobrir una superfície o volum, una de
les qualitats que comparteixen les ramificacions amb la resta de fractals
que podríem definir com un "fractal natural" d'iteracions limitades, ja
que el codi genètic de la planta ordena a les branques principals i
secundàries amb la mateixa regla d'iteració: "Creix i bifurca't creant una
rèplica teva en cada ramificació". Aquesta propietat, tant de falgueres o
arbres, permet maximitzar la superfície i captar el màxim de llum, CO2 i
oxigen possible en el cas de les plantes.
De la mateixa manera, fins i tot podem trobar ramificacions amb formes
fractals, auguri de bona salut, en el nostre propi organisme amb diferents
avantatges: ens permet cobrir i alimentar el màxim de cèl·lules i assegurar
la pressió sanguínia, en el cas del sistema nerviós o les venes i arteries; ens
possibilita maximitzar l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni en cada
inspiració, en el cas del bronquis i alvèols pulmonars; o fins i tot, garanteix
el bon funcionament dels sistemes
fisiològics, tant de distribució (sistema sanguini, limfàtic), com de
recol·lecció (digestiu, pulmonar) i de processament d'informació
(neurones i sistema nerviós) amb resistència a lesions o fallades parcials,
degut altra vegada a la seva autosimilitud i la redundància d'estructura,
segons científics i metges especialitzats en la fractalitat dins de l'ésser
humà.
RFL 8