Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE SANT SEBASTIÀ,
PATRÓ DE PALMA
La Seu, 20 de gener de 2012
32
Estimats germans:
Hem escoltat a la segona lectura, de la carta als cristians hebreus,
que “no tenim aquí la ciutat que ha de durar per sempre,
sinó que en cercam una altra que ha de venir”. Precisament en el
marc de les festes que celebram a la ciutat present, la nostra, la de
la nostra terra estimada, quan n’honram el patró, el màrtir Sebastià,
i quan fa poc hem commemorat de forma solemne l’aniversari
de la seva constitució actual, bo serà que reprenguem el fil de les reflexions
que férem en la passada nit de Nadal, en culminar l’Advent,
la reflexió sobre l’esperança cristiana.
Cal manifestar en primer lloc la nostra memòria agraïda als
beneficis rebuts del Senyor, que conduí, amb la seva Providència el
nostre poble, cristià, el seu poble, el Poble de Déu, en aquesta terra
i en aquesta ciutat.
Podríem allargar-nos certament recordant segles de desenvolupament
amb llums i amb foscors, amb fruits de santedat sorgits
entre nosaltres, com és el cas d’un dels primers batiats aquí: Ramon
Llull, fill major de la nostra Església.
Però volem prendre la història no com a enyorança ni molt
menys com a lament dirigit als temps presents, la volem prendre, a
la història, i la memòria agraïda als beneficis i al perdó del Senyor,
com a signe de l’esperança, d’allò que ens espera en el futur: la
ciutat definitiva.
Els israelites sospiraren per Jerusalem, símbol del centre de la
terra promesa, molts dels nostres avantpassats ho feren per aquesta
ciutat, i també molts saberen sospirar per la Jerusalem celestial
i passar-hi des de la ciutat terrenal.
Germans, l’esperança de la ciutat definitiva no n’allunyà molts
d’ells, i no ho ha de fer en nosaltres, d’allunyar-nos de treballar per
la ciutat present i temporal; per això és clar que ens toca el treball
actiu per la ciutat del present, en la qual tots tenim la nostra
parcel·la de responsabilitat, des dels qui la governen i hi tenen responsabilitats
democràticament configurades, bé de comandament
o de proposta alternativa, fins al darrer que hi passa i hi viu i hi
comparteix les penes i alegries, els goigs i els sofriments d’aquesta
ciutat, i que s’ha de manifestar compromès i solidari amb els seus