Tradició oral de Constantí - Tinet

Catalunya (1915-1929), i l’Obra del Cançoner Popular de
Catalunya (iniciada el 1922 i interrompuda amb l’esclat
de la guerra civil).
Després de la guerra civil i fins a la dècada dels 50, cal
destacar l’esforç realitzat pels folkloristes Joan Amades i
Ramon Violant. En el cas d’Amades, la seva obra va ser
immensa. En les dècades posteriors, cal esmentar
especialment la tasca duta a terme per erudits que han
dedicat una part de la seva activitat intel·lectual a l’estudi
del folklore, com ara Josep Romeu i Figueres.
3.2. Etnopoètica 2
Heda Jason (1977) defineix l’etnopoètica ciència que
estudia l’art verbal i, per extensió, la que estudia aquelles
produccions en les quals el discurs ocupa una part
important del conjunt d’elements que caracteritzen l’acte
etnopoètic. L’etnopoètica és, en paraules de Jason,
aquella branca del folklore que s’ocupa de l’estudi de les
manifestacions artístiques de base verbal que produeix la
gent. És, segons aquesta folklorista, “un art verbal
realitzat per executants amb talent en un procés
d'improvisació”.
L’etnopoètica requereix, doncs, la participació d’uns
executants amb habilitat per comunicar de forma
artística uns determinats missatges i, a més, amb
capacitat d’improvisar, és a dir, d’introduir variacions en
cadascun dels elements que intervenen en l’acte
etnopoètic (missatge, aspectes gestuals...).
2 Adaptació de la definició proposada en el llibre de la professora Carme
Oriol, Introducció a l’Etnopoètica, publicat l’any 2002.
17