Tradició oral de Constantí - Tinet

seguit la Laura Ferran explica com feien de petits les
caramelles.
Les caramelles, doncs ara no ho sé quin mossèn era que
ens ensenyava cançons, allà la sala parroquial, i anàvem
amb un cistell per tots els carrers, i quan arribàvem a les
cases, amb una corda que portàvem, passàvem la corda
per la corriola i la gent de la casa ens hi posava un
pollastre o un conill potser a vegades també ens hi
posaven avellanes, el que fos, i llavors anàvem els joves
fent una excursió a menjar-nos-ho a Paretdelgada, a
l’ermita. Allà a Paretdelgada sempre hi havia fonts, i ens
agradava anar-hi a menjar.
La platja
Abans, a la platja, hi anàvem a carro per anar-hi des de
Constantí, allí, a la platja del Serrallo em sembla que n’hi
diuen. I clar, com que abans no hi havia totes les coses
que hi ha ara, doncs preníem una borrassa, una fusta,
qualsevol cosa i preníem pebrots, tomàquets, oli, pa i ens
fèiem una amanida i anàvem a la platja a banyar-nos. I de
gent, uff, molta molta, quasi tot el poble.
Dels gitanos, i d’altres drapaires
Abans, a casi totes les cases hi havia conills i els
diumenges es matava un conill i llavons s’agafava la pell i
es penjava, pots comptar, pels corrals, si tenies un terrat
al terrat i mira, si era a l’estiu mosques rai, i una pudor... i
al diumenge venien aquests gitanos, aquesta dona, ella es
deia Providència i el seu home es deia Santacana i ell, si
tenia una mica, sempre anava a la vela, content i bé,
s’estaven dos o tres dies aquí. Llavors, ells passaven i et
demanaven la pell, i tu els hi donaves la pell del conill i
39