Memòria 2009 - Abacus

Memòria
09
“ Els esforços
quan se sumen
es multipliquen”

Memòria 09
Sumari
Carta de la Presidència 3
Carta de la Direcció General 4
Abacus en 10 xifres 5
La cooperativa i els seus productes 6
Organigrama 7
Missió, visió, valors i eixos estratègics 9
Diàleg i transparència amb els grups d’interès 11
Premis i reconeixements rebuts 15
Productes i serveis comercials 16
Dimensió econòmica 24
Gestió de capital 25
Gestió empresarial 30
Sistemes de gestió 31
Ús de recursos 32
Empreses proveïdores i contractades 33
Dimensió ambiental 34
Polítiques i gestió ambiental 35
Gestió de recursos 36
Afectacions al medi 40
Accions ambientals 41
Dimensió social 43
Democràcia interna 44
Els socis i les sòcies de consum 50
Els socis i les sòcies de treball 52
Intercooperació 59
Comunitat local 62
Índex de la Memòria de Sostenibilitat 66
Taules de continguts del Global Reporting Initiative 67
Taula de principis de l’economia social 71
Verificació de la Memòria 73
Socis i sòcies de treball 74
Delegats/es socis/es de consum 76
Els nostres establiments 77
Direcció del projecte
Àrea de Participació
d’Abacus cooperativa
Edita
Abacus cooperativa
Redacció i disseny
l’Apòstrof
Fotos de les portades
Shutterstock (portada)
Marinva (p.6)
Getty Images (p.24, 34, 43)
Roger Serrat Calvó (p.65)

Carta de la Presidència
M’adreço a vosaltres per fer-vos una breu introducció de la dimensió
social que impregna de manera transversal la memòria de sostenibilitat
de la cooperativa.
En primer lloc, vull remarcar que signo aquesta memòria com a vicepresident
d’Abacus cooperativa en substitució de Raimon Ribera,
que va deixar la presidència per la impossibilitat de compatibilitzarla
amb l’activitat professional. L’exigència derivada de la presidència
d’Abacus cooperativa és fruit de l’activitat social i institucional, cada
dia més rellevant, i per tant, el resultat directe de l’increment de la notorietat
de la nostra organització. Tot i que signo aquesta introducció,
crec que és just reconèixer en la figura de Raimon Ribera els mèrits
que li corresponen, a ell i a tot l’equip de professionals que donen
suport a l’activitat institucional i social de la cooperativa.
Mantenir i aprofundir en els valors sembla molt més complex per a
les empreses en moments en què els ritmes econòmics no són favorables.
Aquestes formes, que marquen la manera de procedir de les
societats mercantils, per fortuna, afecta en molta menys mesura les
empreses d’economia social com les cooperatives. Abacus, el 2009,
tot i haver aplicat una política d’austeritat necessària per a la sostenibilitat
empresarial, hem estat capaços de respondre a la reducció de
despeses amb imaginació, fomentant la participació i promovent la
col·laboració. D’aquesta manera, hem aconseguit mantenir el nivell
d’activitat social i institucional. Fer-ho ha suposat una important prova
d’esforç i de compromís dels socis i sòcies de treball i col·laboradors
de la cooperativa. Crec que en aquests moments en què les dificultats
són més evidents és quan més s’ha d’incidir en la col·laboració per
sumar èxits de forma conjunta.
Hem acabat l’any 2009 amb més de 650.000 socis i sòcies de consum,
una xifra que va creixent any rere any uniformement a tot el territori,
no només als llocs de nova implantació. Es tracta del millor aval del
nostre projecte empresarial i social, i d’una evidència de com, després
de més de quatre dècades, la proposta de producte i de valors que
ofereix Abacus cooperativa segueix vigent.
Un dels reptes més importants que reflecteix la Memòria és el compromís
que ha assolit la cooperativa amb el conjunt de la societat en
la reducció substancial de l’impacte de la nostra activitat empresarial
en el medi ambient. La memòria inclou precisament dades objectives
que han de permetre avaluar els resultats de la política de sostenibilitat
que aplica Abacus.
La resposta dels socis i sòcies de consum a l’oferta de la cooperativa
també ha estat destacada aquest 2009 amb l’increment de més d’un
10% de les adquisicions de béns respecte de l’any anterior. És un indicador
important que mostra com les polítiques de selecció i orientació
dels establiments, així com la qualitat de l’atenció i el servei que es
presta als establiments Abacus, s’ajusten a les expectatives.
També anem per bon camí en la implantació de les polítiques d’igualtat
d’oportunitats i de conciliació de la vida professional amb la laboral.
Aquestes polítiques han estat reconegudes per les administracions públiques,
les institucions i l’opinió pública, de manera que, avui, Abacus
és una de les empreses de referència de Catalunya en aquest camp.
Un altra qüestió destacada és l’aprofundiment de la nostra acció d’intercooperació,
avui més necessària que mai, ja sigui amb les empreses
sòcies del Grup Clade, o amb les empreses que han materialitzat
el fons de capital cooperatiu Eurecos. Això ens ha permès aprofitar
bones sinergies i oportunitats.
Per acabar, vull destacar la importància de la projecció social d’Abacus,
que es fa palesa amb l’exercici de les meves noves funcions com
a vicepresident. Abacus és una organització apreciada, estimada i ben
compresa, i la tasca que fem és considerada socialment rellevant. És
el fruit d’una feina continuada i insistent, centrada en un model de
negoci capaç de conjugar el benefici social amb l’econòmic, una singularitat
que en moments com els que avui vivim encara ens atorga
més protagonisme.
ÀNGEL MESTRES
Vicepresident amb funcions de Presidència
Memòria 09 3

Carta de la Direcció General
A l’hora d’analitzar el que ha succeït durant el 2009 des de la perspectiva
d’Abacus cooperativa, m’agradaria reflectir, primer de tot, la
força del model cooperatiu per afrontar situacions adverses i complicades.
L’últim any, una bona part del col·lectiu de socis de treball ha conegut
per primera vegada situacions complicades on l’equilibri entre allò
individual i allò col·lectiu s’ha posat a prova, i podem dir que la cultura
cooperativa ha sortit reforçada durant el transcurs del període, corroborant
el que la història de la cooperativa ha demostrat i que ens dóna
una conclusió: les empreses de l’economia social, com és la nostra,
manifesten una major fortalesa, cohesió i capacitat per abordar situacions
de crisi econòmica. Aquesta és una bona noticia.
Aquest punt de partida encara atorga més valor a les dades econòmiques
que reflecteixen els resultats d’Abacus en aquest 2009. Cal destacar
que la cooperativa ha superat, per primer cop a la seva història,
la xifra dels 100 milions d’euros de valor dels productes distribuïts. És
una xifra important que, amb la millora del resultat final, reforça el
conjunt de mesures i actuacions preses per afrontar aquest complex
moment econòmic i social que està vivint el país.
Cal, per tant, reconèixer l’esforç i la col·laboració de tots els socis
de treball, de tots els que formem part de la cooperativa. Hem estat
capaços, tots plegats, d’entendre la situació en què estem, i els
seus riscos, així com de fer-ne una lectura adequada. Hem pres més
consciencia que mai que, en aquests moments d’incertesa, hem de
fer millor la nostra feina, de forma més eficient, i que la suma dels
esforços de tots tan sols té un destinatari: Abacus cooperativa. Hem
aconseguit reduir la despesa, contenint-la. Hem estat austers, però
no hem deixat de ser valents i d’invertir en les oportunitats estratègiques
que hem anat detectant.
Aquesta política ens ha permès tancar l’exercici amb 33 establiments,
gràcies a l’obertura de noves botigues i espais sota la marca Abacus,
com ha estat el cas de l’Abacus de l’Illa Diagonal, a l’establiment Ca-
prabo; l’establiment de Sant Cugat del Vallès, o l’establiment al nou
campus d’ESADE CREÀPOLIS.
També cal remarcar, i més en una any tan complex com el 2009, la
gran confiança que desperta Abacus a les organitzacions i als particulars
que han participat en el finançament de la nostra activitat.
El bon comportament de les admissions de capital voluntari ha estat
una mostra més de la solidesa que hi ha darrere del nom d’Abacus
cooperativa.
La inauguració i posada en marxa de la nova central logística ha estat
també la culminació d’un important procés que ha de conduir al
que ha de ser l’Abacus del futur. La materialització d’aquest projecte
també suposa que una empresa líder en el nostre àmbit disposi de
la potencia logística necessària per mantenir i avançar en aquest
lideratge.
Al llarg d’aquest any 2009, ha estat igualment rellevant la materialització
de l’aposta d’Abacus per nous sectors vinculats a la nostra
activitat i que han de marcar el futur empresarial de la cooperativa.
Aquesta inquietud s’ha materialitzat en acords tan importants com la
participació en 36L Books, una editorial digital líder al nostre país, la
qual cosa ha posicionat alhora Abacus com una plataforma capdavantera
en la distribució d’aquest nou format per als llibres.
Crec que l’any 2009 ens ha de servir com a exemple i omplir-nos de
confiança en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat per afrontar
situacions difícils i convertir-les en oportunitats. Hem demostrat que
en som capaços, ara només cal mantenir-nos atents i seguir en la
mateixa línia, aprofitant l’esforç, el sacrifici i la creativitat de cadascú
de nosaltres. És el que ens fa diferents i, també, millors. Hem de continuar
donant, cadascú, el millor que tenim.
MIQUEL ÀNGEL OLIVA
Director General
Memòria 09 4

Abacus en 10 xifres
1
2
3
4
25,55
milions d’euros
en fons propis
100,77
milions d’euros
en productes distribuïts
3.672.880
tiquets de compra
emesos
33
establiments
21.061
m2 5 10
de superfície de venda
Memòria 09 5
6
7
8
9
467
socis i sòcies de treball
659.240
socis i sòcies de consum
7.191.000
euros de retorn cooperatiu
per als socis i sòcies de consum
138.156,53
euros destinats al Fons d’Educació
i Promoció Cooperativa
785
activitats culturals i socials
per a adults i infants

La cooperativa i els seus productes
“ Hi ha una força motriu més poderosa
que el vapor, l’electricitat i l’energia
atòmica: la voluntat”
Albert Einstein
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
6

Organigrama
Organigrama Composició dels òrgans socials i directius
Socis/es
de treball
Consell Social
Assemblea General
Consell Rector
Presidència
Direcció General
Comitè de Direcció
Soci/a-client/a
Socis/es
de consum
Consell
de consumidors
Consell Rector
Àngel Mestres i Vila Vicepresident amb funcions
de presidència
Maria Capilla Gallardo i Medina Secretària
Gemma Puig i Masip Vicesecretària
Florenci Almúnia i Ribera Vocal
Mireia Domènech i Bonet Vocal
Mercè Fluvià i Creus Vocal
Alba Gómez i López Vocal
Xavier López i Garcia Vocal
Anna Martínez i Salas Vocal
Adelina Ortega i Rodríguez Vocal
Francesc Xavier Vicente i Garcia Vocal
Lluïsa Yangüela i Pujol Vocal
José Manuel Ardiaca i Royo Soci col·laborador
Clara Martinez i Casals Suplent
Juanjo Villalobos i Bernal Suplent
Consell de Consumidors
Àngel Mestres i Vila President
Eva Algans Rodríguez Vocal
Roser Argemí d’Abadal Vocal
Modesta Marg. Condeminas Castella Vocal
Agnès Giner Camprubí Vocal
Jordi Maduell Sancho Vocal
Imma Marín Santiago Vocal
Núria Riba Pérez Vocal
Oriol Ripoll González Vocal
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
7

Consell Social
Representants dels socis
Joan Prims Vila President
Melània Angosto Melechón Vocal
Josep M. Augé Santcliments Vocal
Pau Bernal Gallegos Vocal
Jordi Castellà Rodríguez Vocal
Míriam Gilboy Vocal
Anabel Morales Vinagre Vocal
Representants dels no socis
Jordi Gabarró Domènech Vocal
Francesc Jové Molero Vocal
Roger Jubierre Bartoll Vocal
Comitè de Direcció
Miquel Àngel Oliva del Olmo Director general
Joan Dosrius Bermejo Director de Logística
Albert Forcades i Valero Director de Gestió
de Botigues
Jordi Martínez Bonet Director d’Altres Canals
de Venda i Expansió
Àlvar Pardos Sanchis Director de Tecnologia
i Sistemes d’Informació
Àlex Pérez Gracia Director de Producte
Andreu Pérez Martínez Director de Màrqueting
Marta Rodríguez Martín Directora de Recursos
Humans
Comissió Permanent d’Admissió de Socis de Consum
Àngel Mestres i Vila
Gemma Puig i Masip
Lluïsa Yangüela i Pujol
Comissió Permanent de Valoració de Llocs de Treball
Florenci Almúnia i Ribera
Adelina Ortega i Rodríguez
Joan Prims Vila
Marta Rodríguez Martín
Intervenció de Comptes
Titulars Suplents
Pere Corberó Comas Joan Batlle Bastardas
Toni José Creus David Martínez Espinosa
Enric Masllorens Escubós
Comissió Permanent de Faltes i Sancions
Àngel Mestres i Vila
Anna Martínez i Salas
Francesc Xavier Vicente i Garcia
Comitè de Recursos
Titulars Suplents
Enric Balanzó Fernández Esteban Palomo Luján
Elisabet Martínez Salas Jordi Sisquella Banús
Edelmir Sancho Pérez
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
8

Missió, visió, valors i eixos estratègics
Missió
La vocació principal de la cooperativa és satisfer el soci-client
oferint-li una selecció de productes i serveis per a la cultura i
l’educació. Per a la cooperativa, però, la dinamització cultural,
la responsabilitat social, la innovació i el lideratge són també
trets propis de la nostra identitat.
Visió
+ Participació
+ Innovació
+ Lideratge
+ Productes per a l’educació i la cultura
+ Presents a la societat i en el territori
+ Teva
+
Innovació i lideratge
Projectes compartits
Persones que participen
Principis cooperatius
Òrgans participatius
Resultats socioeconòmics
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
9

La responsabilitat social,
la innovació i el lideratge
són trets propis de la
nostra identitat
–
–
–
Valors compartits
Cooperativisme
La permanència empresarial d’Abacus cooperativa es garanteix
amb la participació de les persones.
PERSONES QUE PARTICIPEN
Orientació al consumidor
L’oferta que promou Abacus es basa en les necessitats dels
socis consumidors i clients; per això, la integració de productes
i serveis de la cooperativa garanteix els valors, el bon preu, la
informació, la qualitat i l’atenció als consumidors.
ESCOLTAR, SATISFER, EVOLUCIONAR
Responsabilitat social
El marc d’arrelament social i territorial de la cooperativa
integra valors com la sostenibilitat, la solidaritat, l’ètica,
l’atenció per la llengua i la cultura catalanes i la integració
dels nouvinguts.
ABACUS, EMPRESA SOCIAL
Lideratge
El lideratge, així com la bona gestió de la cooperativa, s’entén
des de tres eixos:
El dels socis i sòcies de treball en tots els àmbits de la seva
actuació i de manera central a la botiga.
El del desenvolupament d’un model d’empresa capdavanter
en l’àmbit cooperatiu i en l’organitzacional.
El de la formulació de propostes culturals i educatives ideades
per apropar la cooperativa als ciutadans.
LÍDERS FENT UNA EMPRESA CAPDAVANTERA
Innovació
Abacus treballa per ser present a nous mercats, oferir nous
productes i serveis i fer les coses d’una manera creativa, sempre
amb la fita de millorar els serveis i en consonància amb
els processos de transformació globals.
NOU, MILLOR, FUTUR
Eixos estratègics
Malgrat la conjuntura difícil d’aquest darrer exercici 2009,
Abacus va assolir una xifra de vendes per sobre de 100 milions
d’euros en productes distribuïts. Amb la voluntat de seguir
creixent en superfície de venda, en productes distribuïts, en
persones sòcies i en presència en el territori, la cooperativa va
plantejar un Pla de Gestió per al 2009 en què els principis de
precaució i esforç de tots els membres de la cooperativa van
ser fonamentals.
Per altra banda, la cooperativa va seguir desenvolupant els eixos
del Pla Estratègic Abacus 2008-2010, una guia que aquest
2010 es renovarà i que va ser fruit d’un ampli procés de reflexions,
propostes i encaixos, encapçalat pels socis i sòcies de
treball i de consum. Tenint presents els quatre grans eixos estratègics
de la cooperativa, que són, segons aquest document,
les persones, el creixement, el màrqueting i la innovació, el balanç
estratègic d’aquest 2009 va ser molt positiu, ja que es van
impulsar la majoria d’accions previstes en cadascun d’ells.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
10

Diàleg i transparència amb els grups d’interès
Identificació dels grups d’interès
Socis/es de consum: són el col·lectiu fundacional de la cooperativa
i la seva raó de ser. El socis i sòcies de consum són,
juntament amb els socis i sòcies de treball, els propietaris de
la cooperativa. La seva participació i implicació abraça des de
la compra de béns a Abacus fins a la participació més activa a
les assemblees, al Consell de Consumidors o a les reunions
informatives.
Socis/es de treball: són un públic clau. Són propietaris de la
cooperativa i els responsables de mantenir l’activitat i de donar
servei als socis de consum i clients. La seva participació s’articula
a les assemblees, al Consell Social i al Consell Rector.
Treballadors/es: tot i que encara no són socis de la cooperativa,
comparteixen amb el socis de treball la responsabilitat en
el manteniment de l’activitat. Una bona part de treballadors de
la cooperativa, si ho desitgen, poden optar a ser socis i sòcies
de treball al cap d’un temps de pertànyer a l’organització
Clients: són totes les persones, entitats o empreses que escullen
els establiments d’Abacus per comprar, aprofitant els
nostres criteris de selecció de producte –ja sigui a través de les
botigues, o bé per via telemàtica–. La relació que s’estableix entre
Abacus i els seus clients és de confiança. Una bona part de la
clientela, a més, acaba esdevenint socis i sòcies de consum.
Proveïdors: Abacus ha establert uns lligams estrets amb proveïdors
basats en la confiança, la seriositat i el rigor. L’objectiu
és que participin en l’oferta als soci/es de productes del seu
interès, que compleixin els paràmetres de qualitat i que siguin
fidels als valors que els socis i sòcies de consum demanen.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
11

Comunitat educativa: el projecte Abacus va sorgir d’un grup
de mestres compromesos amb la renovació pedagògica. Els
membres d’aquest col·lectiu, siguin o no socis, continuen sent
un dels pilars fonamentals de la cooperativa, que orienta bona
part de la seva activitat a satisfer les seves necessitats.
Entitats i organitzacions de la societat civil: la xarxa social
dels territoris és clau en el desenvolupament de la cooperativa,
i molt especialment totes aquelles organitzacions amb
què compartim valors i una manera d’entendre la societat. Amb
aquestes organitzacions realitzem activitats sinèrgiques per
sumar esforços i assolir els objectius comuns.
Col·laboradors: és un grup heterogeni d’empreses, professionals
i entitats que presten el servei o ofereixen el seu producte
a la cooperativa i que impulsen, conjuntament amb aquesta,
activitats diverses. La relació amb aquest col·lectiu és molt es-
treta i es basa també en la confiança i en el fet de compartir
valors i objectius.
Administracions públiques: Abacus manté una estreta
relació amb diferents administracions per tal de generar les
sinergies que es deriven de la part més social de la nostra activitat.
Tant en l’àmbit autonòmic com en el local, Abacus posa
a la disposició de les diferents administracions el coneixement
i l’experiència en el món educatiu, cultural i de l’economia social.
Aquesta relació es fa palesa amb la signatura d’acords i
convenis.
Empreses cooperatives: per Abacus, el cooperativisme no
és només una forma de gestió empresarial, sinó també una
manera d’entendre el món. L’estreta relació amb altres cooperatives,
especialment amb les catalanes, ens permet assolir
un dels nostres objectius corporatius: promoure els valors que
s’associen al cooperativisme i impulsar l’economia social.
Comunitat local: l’entorn immediat de cada establiment
Abacus és molt important. La interacció contínua amb la comunitat
permet conèixer-nos millor i donar un servei eficient
i de qualitat.
Distribuïdors: l’activitat de la cooperativa es desenvolupa de
forma sinèrgica amb un ventall d’empreses i de distribuïdors
que serveixen productes i serveis similars als que ofereix Abacus.
En el transcurs de tot l’any, la cooperativa estableix converses
amb aquest grup per dur a terme col·laboracions, projectes
comuns o bé per afavorir el coneixement mutu.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
12

Abacus
Relació amb els grups d’interès Atenció al soci/a i resposta al client/a
Òrgans socials
Assemblea General
Assemblees Preparatòries:
– de Socis/es de Treball
– de Socis/es de Consum
Consell Rector
Consell de Consumidors
Consell Social
Comunicació
Butlletí electrònic
Catàlegs
Comunicats interns
Informatiu
Butlletí Intern de Cultura Cooperativa
Correu postal i electrònic
Mitjans de comunicació
Espais públics
Il·lumina’ns
Reunions:
– de centre
– de Plans de Gestió
– informativa anual
– de coordinació
– interdepartamentals
– preparatòries
– amb agents socials
– amb agents comercials
– amb agents administratius
Grups
d’interès
En totes les comunicacions que s’estableixen amb els socis
de la cooperativa es garanteix el compliment de la Llei de protecció
de dades, i a més, des de 2009, la base de dades dels
clients no socis que compren a través del web està registrada
a l’Agència de Protecció de Dades.
Durant el 2009, Abacus va seguir enfortint les vies d’informació
i participació dels socis de consum. La voluntat que els socis
i clients de la cooperativa rebin una atenció especialitzada i
completa, es va palesar, un any més, a través de les eines que
la cooperativa manté per oferir aquest servei d’atenció, com
ara el Servei d’Atenció Telefònica (SAT), el Centre d’Atenció al
Soci/a Consumidor/a (CASC) i el servei d’atenció del correu
electrònic (comunico@abacus.coop). Un dels trets més destacats
d’aquest 2009, però, ha estat l’increment de comunicacions
dels socis i consumidors de la cooperativa a través
d’Internet. En conjunt, es van registrar 6.340 peticions per via
telemàtica, que representen un 10 % més que les que es van
registrar el 2008.
Durant el 2009, Abacus va
seguir enfortint les vies
d’informació i participació
dels socis i sòcies de
consum
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
13

La innovació del programa “Il·lumina’ns”
En el marc del programa “Il·lumina’ns”, dedicat a implementar
projectes d’innovació proposats per les sòcies i els socis
de treball i els treballadors i treballadores de la cooperativa,
aquest 2009 es van presentar 26 propostes, provinents de tots
els àmbits de treball de la cooperativa. Després d’analitzarles,
11 d’aquestes idees van ser acceptades; 10 van ser desestimades;
2 ja estaven essent gestionades a la cooperativa, i 3
van ser ajornades. En el transcurs de tot l’exercici de 2009, el
grup d’innovació que lidera el projecte “Il·lumina’ns” va reunir-se
en 8 ocasions i va constatar que aquest segon any d’implantació
del programa n’ha permès la consolidació.
Abacus fa el balanç social
El balanç social és un document que serveix per reflectir i divulgar
el grau de responsabilitat social d’una organització.
Abacus cooperativa va participar en la campanya del Balanç
Social 2008 promoguda per la Xarxa d’Economia Solidària
(XES), emplenant el seu document de balanç social. Es tractava
d’avaluar les aportacions durant l’exercici 2008 en matèria
de democràcia, igualtat, sostenibilitat, qualitat laboral i professional
i compromís social, entre altres, i poder-les agregar
a les d’altres entitats de l’economia social i solidària per oferir
una foto conjunta de la seva aportació a la societat catalana.
Entre les 46 entitats que van participar en l’edició de 2009, destaquem
altres cooperatives de consum com Arç Intercooperació
Econòmica i Rocaguinarda, cooperatives de treball com
Col·lectiu Ronda o Mol-Matric; fundacions com Arrels o Roca
i Galés, i associacions com Minyons Escoltes o el Setem. Algunes
conclusions extretes dels resultats agregats són que el
81% de les entitats tenen una política o pla de sostenibilitat, el
93% reciclen els residus i, que participen, en conjunt, en 150
entitats i iniciatives socials.
La cooperativa va
participar en la campanya
del Balanç Social 2008
promoguda per la Xarxa
d’Economia Solidària
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
14

Les bones pràctiques
de la cooperativa en
matèria d’igualtat van ser
distingides amb el Segell
d’Igualtat d’Oportunitats
Premis i reconeixements rebuts
Segell d’Igualtat d’Oportunitats
El Consell Comarcal del Baix Llobregat va atorgar el 2 de
febrer de 2009 el Segell d’Igualtat d’Oportunitats a Abacus
Cooperativa, juntament amb altres empreses com Nestlé,
SEAT i Sertel, i als ajuntaments de Castelldefels i Sant Just
Desvern.
Aquest segell és un reconeixement a les bones pràctiques en
matèria d’igualtat dins de les organitzacions, i cada any premia
aquelles empreses i administracions que apliquen mesures
per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i
dones. Abacus va ser premiada pel programa Concilia Abacus,
que incorpora un seguit d’actuacions destinades a afavorir la
promoció de la igualtat de gènere dins de la cooperativa.
Premi Carme Serrallonga
El 22 d’abril Abacus va rebre el Premi Carme Serrallonga a
la qualitat lingüística, impulsat per la Comissió de Dinamització
Lingüística de la Facultat de Filologia de la Universitat
de Barcelona. El guardó, que aquest 2009 celebrava la setzena
edició, va destacar la tasca de la cooperativa a favor de
la difusió de l’ús i la correcció de la llengua catalana en el
sector de la distribució de productes culturals i educatius a
través del domini lingüístic català.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
15

Productes i serveis comercials
DISTRIBUCIÓ I VENDA
Productes distribuïts per seccions
La papereria concentra prop del 30% de les vendes totals, seguida
del llibre de text, amb vendes de més del 22%, i de la secció
de joguines, que supera el 15%. El model d’establiments, per
tant, es manté estable.
29,95%
29,05%
Papereria Joguines Música
i multimèdia
22,25%
30,05%
23,37%
18,13%
17,05%
16,67%
22,45%
9,24%
8,84%
8,64%
2,95%
2,83%
2,85%
9,20%
8,75%
Llibreria Text Llibreria Llibreria
Ficció No Ficció
2007
2008
2009
1,16%
1,03%
0,96%
Reprografia
9,38% 9,03%
8,63%
7,54%
Llibreria
Infantil i Juvenil
Reserves de llibres de text
La campanya per reservar llibres de text de 2009 va revalidar
l’èxit d’anys anteriors: es van realitzar 18.233 reserves, un 5%
més que les de 2008. Aquesta campanya, que cada any permet
als socis i clients encarregar els llibres de text i quaderns d’estiu
abans del 31 de juliol, enguany tenia el lema “Puja a la Xarxa
d’Estalvi Abacus ara i no baixis fins al setembre”, i va gestarse
conjuntament amb la Campanya de Joguines i la Campanya
de Tornada a l’Escola per tal d’oferir més facilitats i un estalvi
major als socis i clients durant la temporada d’estiu. Aprofitant
aquesta sinergia, la difusió de la campanya va ser molt potent i
va abastar des de la cartelleria aèria fins a la publicitat en els
mitjans de comunicació.
Cal dir, per altra banda, que les escoles van acollir molt bé la
campanya: la cooperativa va aconseguir col·laborar amb 472 escoles,
la qual cosa va representar un potencial de compra d’uns
50.000 nens i nenes, uns resultats que van millorar els de 2008.
Reserves 2007 Reserves 2008 Reserves 2009
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
16
15. 132
17. 220
18. 233

Fidelització dels socis de consum
Durant el 2009, el nombre de tiquets emesos a les caixes de
la cooperativa va incrementar-se en un 10,19% en comparació
del 2008. Pel que fa a la fidelització dels socis, aquest 2009 es
va registrar una altra dada interessant: el 67,27% dels 374.600
socis que van comprar a Abacus ho va fer almenys tres vegades,
una xifra que supera en 11 punts la de 2008.
Tiquets emesos 2009 3.672.880
Tiquets emesos 2008 3.333.304
Increment 10,19%
EXPANSIÓ AL TERRITORI
Abacus arriba a ESADE CREÀPOLIS
La cooperativa ha seguit enfortint la presència a les universitats
catalanes en aquest 2009 amb l’obertura d’un nou establiment al
recinte universitari d’ESADE CREÀPOLIS, dins del terme municipal
de Sant Cugat del Vallès. Amb 72 m 2 de superfície de venda, és
el vuitè establiment universitari de la cooperativa.
Nou establiment a l’Illa Diagonal
El 24 d’agost de 2009, la cooperativa va inaugurar la cinquena
botiga de la ciutat de Barcelona, l’establiment de l’Illa Diagonal,
situat dins del recinte Caprabo. Es tracta del primer establiment
que Abacus instal·la a l’interior d’un centre comercial a
Catalunya, té més de 500 m 2 de superfície. Aquest establiment
va servir per crear 12 nous llocs de treball.
Tercer establiment del Vallès Occidental
El 13 de novembre de 2009, la cooperativa va consolidar la presència
al Vallès Occidental amb l’obertura d’un nou establiment,
situat a la plaça del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb 1.100
m 2 de superfície, aquesta botiga va generar 14 llocs de treball.
Aquest establiment és el primer de la cooperativa que incorpora
el nou producte de Puericultura. La planta superior brinda un espai
cultural adreçat a totes les associacions de la comarca.
Caprabo distribueix productes d’Abacus
El 2009 la cooperativa va ampliar l’acord que l’any anterior
havia segellat amb Caprabo, a través del qual la cadena de
supermercats es comprometia a vendre productes Abacus de
manera permanent. Mentre que el 2008 Caprabo servia productes
de la cooperativa a 21 botigues, aquest 2009 la venda
es va ampliar a 39.
Durant el 2009, la
cooperativa va inaugurar
tres establiments
nous, dos a Sant Cugat
del Vallès –a ESADE
CREÀPOLIS i a la plaça
del Monestir– i un al
recinte Caprabo de l’Illa
Diagonal de Barcelona.
Avui disposa de 33
botigues, un 6% més
de superfície de venda
que l’any 2008
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
17

La nova central logística
de la cooperativa
permetrà integrar
l’activitat logística
i millorar la competivitat
i l’eficiència
NOVA CENTRAL LOGíSTICA
Inauguració i implantació
de la nova central logística
El 17 de novembre de 2009, el president de la Generalitat,
José Montilla, va inaugurar la nova Central Logística d’Abacus,
construïda a Vilanova del Camí (Anoia), a fi d’agrupar i
traslladar l’activitat logística de la cooperativa per millorar la
competitivitat i respondre a les expectatives previstes de creixement
i desenvolupament.
La nova central, que ha requerit una inversió de 21 milions
d’euros, és un exemple de la col·laboració entre les administracions
públiques i la força emprenedora d’Abacus cooperativa.
Així ho palesa el seu finançament, una mostra d’intercooperació
entre l’economia social catalana i francesa, resultat
de la constitució de la societat Eurecos amb les mútues franceses
Mutuelle Assurance des Commerçants et Industriels de
France (MACIF) i Mutuelle Assurance Automobile des Instituteurs
de France (MAIF), el banc Crédit Coopératif, Atlantis,
asseguradora de l’economia social a Catalunya, i la mateixa
Abacus cooperativa.
La nova nau, ubicada al Polígon Riera de Castellolí, pròxima a
alguns eixos viaris importants com l’Autovia A-2 i l’Eix Diagonal
Vilafranca-Manresa, té una extensió de 23.500 m2 i unes
infraestructures que fan possible la preparació de 22.400 línies
diàries, que permeten, al mateix temps, treballar amb 21.160
articles al dia. En la construcció de la central logística, hi han
col·laborat empreses de primer ordre i han prevalgut els criteris
de sostenibilitat mediambiental.
Els sistemes de gestió informatitzada i els sistemes automatitzats
d’emmagatzematge, manutenció i preparació dels
articles de què disposa la central són capdavanters en l’àmbit
de la logística i permeten optimitzar l’espai, incrementar
la productivitat i millorar les condicions laborals de les prop
de 120 persones que hi treballen. Amb aquesta nova central,
Abacus cooperativa se situa a l’avantguarda de la logística de
béns culturals, educatius i d’oci, tant a l’àmbit de Catalunya
com de tot l’Estat.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
18

Els criteris de selecció
de producte palesen
els valors centrals de
la cooperativa, que al
mateix temps treballa
intensament per orientar
els consumidors i
consumidores
INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ AL CONSUM
La marca Abacus
Durant el 2009, la cooperativa va ampliar la gamma de productes
per fer manualitats, per a l’escriptura i els manufacturats
del paper, prioritzant els materials naturals, com la cera
d’abella i els colorants de tipus alimentari. També va iniciar la
producció d’una gamma de llibretes fetes amb paper reciclat.
Per altra banda, en la secció de joguines la marca pròpia va
seguir creixent: es van crear, entre altres productes, un conjunt
de titelles, el joc Recicla i Guanya per divulgar el reciclatge entre
els infants, i una gamma de planxes, tant d’ús escolar com
familiar.
Abacus edita
Abacus va publicar el desembre de 2009 la nova col·lecció
Contes d’en Nic, dirigida als infants de 4 i 5 anys. Coeditada
amb l’Editorial Cruïlla, la col·lecció inclou tres títols (Oh, quin
tipi!, Neda, cavallet i Anem a la lluna?) adreçats als més petits.
Durant aquest 2010 s’ha previst editar, en conjunt, sis títols
més de la col·lecció.
A més, dins la col·lecció Món Abacus es van publicar dos nous
títols: La resta és silenci, de Jordi Sierra i Fabra, i Els secrets de
la vida, de Núria Pradas. També amb la vocació de fomentar la
lectura entre infants i joves, la cooperativa va publicar 100.000
exemplars del catàleg Històries Menudes número 8, dedicat a
l’escriptor Mark Twain, coincidint amb el 175è aniversari del
seu naixement.
Nous productes als establiments
Al nou establiment de Sant Cugat del Vallès es va impulsar
una secció específica de puericultura, una iniciativa pionera
que es vol traslladar en un futur a altres establiments d’Abacus.
A més, amb la idea d’ampliar l’oferta de regals no materials,
durant el 2009 una desena d’establiments van començar
a oferir paquets de serveis d’oci per regalar experiències (viatges,
nits d’hotel, massatges...).
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
19

Els catàlegs d’Abacus
recullen cada any els
productes més nous
i interessants del
mercat, i des d’una
vessant pedagògica
n’expliquen els usos i les
particularitats
Abacus publica 12 catàlegs de productes
Al llarg de 2009, Abacus cooperativa va editar dotze catàlegs
i altres materials amb les novetats principals i les propostes
de productes més suggeridors. En total, es va editar el mateix
nombre de catàlegs que l’any 2008; però, si tenim en compte
la xifra d’exemplars, el tiratge total de 2009 –1.840.850 exemplars–
va ser un 12,63% superior. Alguns catàlegs, com el de
Tornada a l’escola, van canviar de format, i altres van substituir
el paper pel format electrònic, com el Setciències o la Guia
Multimèdia, que va actualitzar-se aprofitant aquesta reconversió.
Els catàlegs que es van seguir imprimint van emprar
paper ecològic 100%.
Revista Hivern 09 421.000
Catàleg Hivern 09 168.050
1r Desplegable Hivern 09 220.300
2n Desplegable Hivern 09 385.200
Desplegable Sant Jordi 51.600
Catàleg Estiu 70.000
Històries menudes 09-10 núm. 100.000
Catàleg Tornada a l’escola 410.900
Catàleg General curs 09-10 9.200
Catàleg Papereria 4.600
Difusió de les novetats editorials
A partir del segon trimestre del 2009, Abacus va fer un nou pas
en la promoció i difusió de les novetats editorials entre els socis
i sòcies a fi d’aportar-los l’experiència i el criteri d’Abacus en la
selecció dels productes, oferint-los elements de valor afegit.
En el marc d’aquesta iniciativa, es va oferir un servei de reserva
avançada perquè els socis i sòcies poguessin disposar d’un
exemplar assegurat el dia del seu llançament. Al mateix temps,
se’ls va obsequiar amb regals exclusius. Totes aquestes novetats,
a més, es van poder adquirir a través del sistema de prereserves
en línia que la cooperativa va posar en marxa amb èxit.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
20

Comerç just
Durant el darrer exercici, Abacus cooperativa ha mantingut
l’oferta de productes de comerç just de forma diferenciada a
14 establiments, promovent així la compra socialment més
responsable, un dels valors bàsics de l’activitat de la cooperativa,
que s’inclou en els criteris de selecció de producte.
2009: l’aposta pel llibre digital
Entre les apostes estratègiques de la cooperativa d’aquest
2009 destaca el foment del llibre digital, un canal nou que ja
ha començat a transformar la nostra manera d’entendre la
lectura. Amb la voluntat de participar en aquest canvi de tendència,
el juny passat la cooperativa va constituir amb el Grup
Cultura 03, l’Editorial Vicens Vives i un grup d’inversors particulars
el distribuïdor editorial digital 36L Books, el primer
d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. A la campanya
de Nadal’09, Abacus ja va vendre l’e-leqtor, un dispositiu
ideat per llegir llibres digitals, que usa tecnologia E-ink i pot
emmagatzemar més d’un miler de llibres. Des del desembre
passat, les persones sòcies i els clients de la cooperativa disposen
d’un fons editorial digital integrat per més de mil llibres
electrònics, molts en català. Els títols d’aquests e-books s’han
anat incrementant setmanalment.
El juny passat la
cooperativa va constituir
amb el Grup Cultura 03,
l’Editorial Vicens Vives
i un grup d’inversors
el distribuïdor editorial
digital 36L Books
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
21

La festa de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi és cada any una data especial per a la
cooperativa i les xifres tornen a palesar l’èxit de la celebració
d’aquest dia del llibre i la rosa de 2009: en conjunt, 30 establiments
van romandre oberts al públic arreu del país, els quals
van oferir uns 60.000 llibres. A més, es van instal·lar 28 parades
als carrers, que van acollir 132 autors amb el propòsit de signar
llibres als ciutadans. A banda de les últimes novetats del mercat
literari, les parades van distribuir 100.000 punts de llibre
commemoratius.
La festa de les lletres també va aprofitar les potencialitats de la
xarxa per llançar la campanya “Una rosa virtual”, que va permetre
a 8.732 socis i sòcies enviar una rosa per via telemàtica
als seus contactes i fer-los una recomanació literària.
Sant Jordi també va ser una festa important per als més menuts.
Amb el nom de “Petit Sant Jordi”, diverses botigues
d’Abacus van acollir una jornada festiva per als infants, pionera
al país. Amb l’objectiu de transmetre els valors i la tradició de la
llegenda de Sant Jordi, uns 4.200 infants van visitar les parades
i van gaudir de les representacions de la història de Sant Jordi,
així com dels tallers de punts de llibre, i van poder conèixer
de prop alguns personatges famosos de l’imaginari infantil. A
més de tot això, durant l’abril 670 mestres i educadors van descarregar-se
les receptes creatives de Sant Jordi per a l’escola,
una proposta per fer titelles de dracs per als diferents nivells
educatius d’Infantil i Primària, canalitzada a través del web de
la cooperativa.
Promocions al llarg de l’any
Durant l’exercici de 2009, la cooperativa va promocionar i fomentar
els productes, a través de diferents campanyes impulsades
en diversos períodes de l’any.
Coincidint amb la festa del Carnestoltes, els establiments van
promoure la campanya “Ser original costa molt poc”, en què es
van promocionar els productes relacionats amb aquesta festa i
es va posar a l’abast de les persones sòcies i clientes idees per
crear màscares i disfresses. A més, per primera vegada es van
impulsar les “Receptes Creatives”, un seguit d’idees adreçades
als educadors, pares i mares que es van presentar en format
fitxa, però que durant la campanya de setembre es van reconvertir
en format audiovisual.
Una de les novetats del 2009 va ser la creació d’“El + del soci”,
en què durant un període de gairebé un mes –del 16 de març al
4 d’abril i del 8 al 30 de maig–, els socis i sòcies van poder gaudir
de tot un seguit d’avantatges. S’iniciava, així, un nou període
de fidelització per als socis consumidors.
Més endavant, la campanya d’estiu es va presentar amb el lema
escollit “Abacus cooperativa, Puja ara al tren de l’estalvi i no
baixis fins al setembre!”. D’aquesta manera, els socis van poder
gaudir d’un estalvi en material de papereria i facilitats per
comprar els quaderns d’estiu i de reforç, reservar els llibres de
text i adquirir tot el material escolar. Alhora, van poder gaudir
d’una relació de qualitat/preu immillorable, especialment en la
marca pròpia, que havia ampliat el producte.
Del 9 de novembre al 5 de gener, el Nadal va centrar una gran
campanya promocional, que es va estructurar en dues fases, de
manera que les compres es van poder anticipar amb comoditat.
Amb el lema “Aquest Nadal és possible...”, es va apropar la selecció
de productes d’Abacus i els seus valors.
Una de les novetats
del 2009 va ser la creació
d’”El + del soci”, en què
durant gairebé un mes
les persones sòcies
van gaudir de diversos
avantatges
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
22

Abacus es consolida a
la xarxa: el web registra
1.670.500 visites i renova
l’estructura
En aquest darrer exercici, també es va treballar per afavorir la
visualització de la cooperativa als mitjans de comunicació. Al
marge dels anuncis de les campanyes als diferents mitjans,
aquest 2009 Abacus va patrocinar el programa radiofònic “Eduqueu
les criatures”, la secció de llibres de la publicació Time
Out, el reportatge principal de la publicació Sàpiens i la recomanació
de lectures i de la Revista tres bessones.
ABACUS A LA XARXA
El web d’Abacus s’adapta als nous temps
A través del web, la cooperativa es va seguir consolidant a la
xarxa durant el 2009. Es van registrar un total de 1.670.500
visites, d’una durada mitjana de gairebé 4 minuts, i de 6.543
cerques. A fi de millorar-ne i incrementar-ne la usabilitat, la
cooperativa va canviar la presentació de la pàgina, articulantla
en dues parts diferenciades: la part de compra, anomenada
Botiga, i la part dels continguts, anomenada Món Abacus.
Aquest canvi estructural va comportar, alhora, una transformació
de la manera de comprar, ja que va dotar l’usuari de
més protagonisme. D’altra banda, el nou web d’Abacus també
va transformar les relacions entre els usuaris i la cooperativa.
Per mitjà de l’espai per a socis, els usuaris van poder començar
a donar-se d’alta en línia, sol·licitar un duplicat del carnet
de soci, conèixer les activitats que es fan als establiments, així
com conèixer més detalls de la cooperativa.
El racó del mestre, un espai virtual
per a la comunitat educativa
A fi d’aprofundir en els vincles que tradicionalment la cooperativa
ha traçat amb el món educatiu, Abacus va crear El racó del
mestre, un espai monogràfic adreçat a la comunitat educativa.
Els continguts que brinda aquest espai són amplis i variats:
catàlegs, activitats, serveis, eines didàctiques, com lectures,
manualitats, tallers de formació, etc. En destaca especialment
el projecte Aula, com també els catàlegs Setciències i Històries
Menudes, que s’han convertit en un referent per als mestres.
Aquesta eina es va reforçar amb la tramesa mensual d’un butlletí
concebut i orientat exclusivament per als professionals del
món educatiu: el Butlletí per a mestres.
Eduqueu les criatures
Amb la col·laboració del periodista Carles Capdevila, responsable
del programa radiofònic setmanal, Eduqueu les criatures
(Catalunya Ràdio), Abacus va posar en marxa (Eduqueu les
criatures), l’espai virtual a dins de la secció Orientació al Consum
del web de la cooperativa. La secció incorpora articles i
fitxes temàtiques, així com recomanacions de llibres, joguines
i articles amb vocació pedagògica que es poden trobar a les
botigues Abacus.
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
23

Dimensió econòmica
“ No hi ha una millor prova del progrés
d’una civilització que la del progrés de
la cooperació”
John Stuart Mill
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
24

Gestió del capital
COMPTE DE PèRDUES I GUANYS
Els excedents de l’exercici 2009 han estat de 921.043,54 euros, un 28,22% superior a l’exercici anterior. Abacus cooperativa
segueix creixent.
Compte de resultats Exercici 2009 Exercici 2008
Import net de la xifra de negoci 100.777.239,46 99.559.414,37
Aprovisionaments -72.324.374,37 -69.664.189,30
Altres ingresos d’explotació 1.537.969,65 2.116.702,33
Despeses de personal -14.283.043,77 -17.009.511,73
Altres despeses d’explotació -10.378.792,65 -10.156.907,42
Amortització de l’immobilitzat -2.834.742,72 -2.386.062,09
Imp. de subv. de l’imm. no fin. i altres 0,00 12.000,00
Deteriorament i resultat per alien. de l’immob. -192.226,95 0,00
Altres resultats 64.945,98 23.902,45
Resultat de l’explotació 2.366.974,63 2.495.348,61
Ingressos financers 111.293,14 224.974,65
Despeses financeres -1.477.816,51 -1.847.367,33
Deteriorament i result. per en. inst. fin -10.526,32 -95.838,56
Resultat financer -1.377.049,69 -1.718.231,24
Resultat abans d’impostos 989.924,94 777.117,37
Impost sobre beneficis -68.881,40 -58.762,28
Resultat de l’exercici 921.043,54 718.355,09
Memòria 09 Dimensió econòmica
25

BALANç
Any rere any, la cooperativa presenta un passiu i un actiu sòlids,
una demostració de la solvència d’Abacus. A l’exercici 2009,
s’augmenten els Fons propis i es manté l’elevat Fons de maniobra.
L’augment dels excedents generals permet afrontar amb
tranquil·litat els nous projectes.
Actiu
Actiu corrent
40,07%
2008 (42,74%)
Actiu no
corrent
59,93%
2008 (57,26%)
Memòria 09 Dimensió econòmica
Passiu
Passiu corrent
35,13%
2008 (35,49%)
Passiu no corrent
29,37%
2008 (31,08%)
Patrimoni net i
Passiu
35,50%
2008 (33,43%)
26

INGRESSOS FONS PROPIS
Així mateix, la xifra dels productes distribuïts per la cooperativa
també ha augmentat respecte de l’anterior. A l’exercici 2009, es
van superar els cent milions d’euros en concepte d’ingressos,
concretament 100,77 milions, xifra que representa un 1,22%
més que l’exercici anterior. Sens dubte, l’obertura dels dos establiments
de Sant Cugat i el de l’Illa Diagonal han contribuït a
aquest increment.
58,46
66,21
70,75
81,04
93,82
99,56
100,77
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Milions d’euros
Els fons propis de la cooperativa han assolit en l’exercici 2009
els 25,5 milions d’euros en comparació dels 23,6 milions de
l’exercici anterior. Destaquen els 17 milions de capital social
cooperatiu, és a dir, l’aportat pels socis i sòcies. Amb aquestes
dades, Abacus pot afrontar amb tota garantia els reptes de
futur.
Capital aportat
pels socis
66,58%
2008 (59,80%)
Excedent de la
cooperativa
3,61%
2008 (3,04%)
Reserves
29,82%
2008 (37,19%)
Memòria 09 Dimensió econòmica
27

INVERSIONS
El ritme inversor d’Abacus a l’exercici 2009 ha estat
marcat per les inversions en la central logística i el
nou sistema informàtic, amb 6.145.135 milions invertits,
la qual cosa té un gran valor de futur en moments
complexos com l’actual.
En compliment de l’article 58 dels estatuts socials d’Abacus,
Societat Cooperativa Catalana Limitada, els sotasignats: Enric
Masllorens Escubós, Pere Corberó Comas i Toni José Creus,
interventors de comptes de la Cooperativa, reunits a la sala
Juli Vela, del carrer Còrsega, 269, el dia 15 d’abril de 2010,
volem fer constar que hem rebut totes les facilitats per examinar
els llibres de comptabilitat, així com altres documents
que han ocasionat les operacions comptables registrades, i
que, sobre la base del nostre coneixement i criteri, el balanç
de situació i el compte de pèrdues i guanys de l’exercici anual
finalitzat a 31 de gener de 2010, reflecteixen adequadament la
2.626.631
Els interventors,
Pere Corberó Comas
Toni José Creus
Enric Masllorens Escubós
15 d’abril de 2010
Memòria 09 Dimensió econòmica
5.402.121
3.000.794
7.078.186
INFORME DELS INTERVENTORS DE COMPTES D’ABACUS, SCCL
3.458.298
3.955.025
11.592.307
3.104.417
7.645.300
6.143.283 6.145.135
3.755.786
2004 2005
2006 2007 2008 2009
situació financera i el resultat de les operacions efectuades
en aquest període, i que la memòria que s’hi adjunta conté la
informació necessària i suficient per a la seva comprensió i
interpretació.
Cash Flow Inversió
28

INFORME D’AUDITORIA DE COMPTES ANUALS
Als socis de la societat Abacus, S.C.C.L.
Hem auditat els comptes anuals de la Societat Abacus, S.C.C.L.
que comprenen el balanç de situació a 31 de gener de 2010, el
compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni
net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria dels comptes anuals
corresponents a l’exercici anual finalitzat en aquesta data, la
formulació dels quals és responsabilitat del Consell Rector de
la Societat. La nostra responsabilitat és expressar una opinió
sobre els esmentats comptes anuals en el seu conjunt, basada
en el treball realitzat d’acord amb les normes d’auditoria generalment
acceptades, que requereixen l’examen, mitjançant la
realització de proves selectives, de l’evidència justificativa dels
comptes anuals i l’avaluació de la seva presentació, dels principis
comptables aplicats i de les estimacions realitzades.
D’acord amb la legislació mercantil, el Consell Rector presenta, a
efectes comparatius, amb cadascuna de les partides del balanç de
situació, del compte de pèrdues i guanys, de l’estat de canvis en el
patrimoni net, de l’estat de fluxos d’efectiu, i de la memòria dels
comptes anuals, a més de les xifres de l’exercici tancat a 31 de gener
de 2010, les corresponents a l’exercici anterior. La nostra opinió
es refereix exclusivament als comptes anuals tancats a 31 de gener
de 2010. Amb data 3 d’abril de 2009 vam emetre el nostre informe
d’auditoria sobre els comptes anuals de l’exercici tancat a 31 de
gener de 2009 en el qual vam expressar una opinió favorable.
La societat presenta els seus comptes anuals incorporant la
fusió amb la societat Cultura i Comerç, SCCL. Està previst que
l’Assemblea que se celebri el proper mes de maig aprovi l’esmentada
fusió. A data d’emissió d’aquest informe resta pendent
de celebrar la mencionada Assemblea.
Segons la nostra opinió, tret de l’efecte de qualsevol ajustament
que pogués ser necessari si es conegués el desenllaç final de la
incertesa descrita al paràgraf 3, els comptes anuals de l’exercici
tancats a 31 de gener de 2010 adjunts expressen, en tots els aspectes
significatius, la imatge fidel del patrimoni i de la situació
financera de la Societat Abacus, S.C.C.L. a 31 de gener de 2010
i dels resultats de les seves operacions, dels canvis en el patrimoni
net i dels fluxos d’efectiu corresponents a l’exercici anual
finalitzat en aquesta data, i contenen la informació necessària i
suficient per a la seva interpretació i comprensió adequada, de
conformitat amb els principis i normes comptables generalment
acceptats en la normativa espanyola que resulten d’aplicació i
que guarden uniformitat amb els aplicats en l’exercici anterior.
L’informe de gestió adjunt de l’exercici tancat a 31 de gener de 2010
conté les explicacions que el Consell Rector considera oportunes
sobre la situació de la Societat, l’evolució dels seus negocis i sobre
altres assumptes i no forma part integrant dels comptes anuals.
Hem verificat que la informació comptable que conté l’esmentat informe
de gestió concorda amb la dels comptes anuals de l’exercici
tancat a 31 de gener de 2010. El nostre treball com a auditors es limita
a la verificació de l’informe de gestió amb l’abast esmentat en
aquest mateix paràgraf i no inclou la revisió d’informació diferent
de l’obtinguda a partir dels registres comptables de la Societat.
Serveis Professionals d’Auditoria i Consultoria, S.L.P.
ROAC 731
Yolanda Soto Blasco
Barcelona, 16 d’abril de 2010
Memòria 09 Dimensió econòmica
29

Gestió empresarial
Noves empreses participades per Abacus
El juny de 2009, en el marc de l’aposta estratègica pel llibre digital,
Abacus cooperativa va constituir, juntament amb el Grup
Cultura 03, l’Editorial Vicens Vives i un grup d’inversors particulars,
el distribuïdor digital 36L Books, del qual Abacus té el
25% de participació. Tots els artífexs d’aquesta iniciativa, única
a l’Estat espanyol, estan convençuts que es tracta d’una oportunitat
única per trobar un espai en el mercat emergent del
llibre digital en el context de la transició del paper a la pantalla
digital en què es troba immers avui el món editorial.
36L té molts reptes de futur tecnològics i comercials ara que
la tinta i el paper han deixat de ser irreemplaçables. El llibre
digital té la potencialitat de transformar la creació i distribució
de continguts, així com la manera de llegir- los.
El conseller delegat de la nova societat és Ernest Folch, editor
d’Ara Llibres, i el president és Ferran Soriano, president de la
companyia aèria Spanair.
Memòria 09 Dimensió econòmica
30

Aquest darrer exercici
va estar marcat per
una millora contínua
del servei a fi d’assolir
nous reptes de qualitat
a través d’inversions en
infraestructures
Sistemes de gestió
La qualitat com a política
El gener de 2010 la cooperativa va renovar la certificació UNE-
EN-ISO 9001:2008 per a la venda per catàleg de llibres; papereria;
joguines; equips informàtics i els respectius complements;
mobiliari per a centres educatius; fotocopiadores; faxs i els
seus consumibles, així com els serveis postvenda.
Aquest darrer exercici va estar marcat per una millora contínua
del servei a fi d’assolir nous reptes de qualitat a través d’inversions
en infraestructures (com el nou centre logístic, el magatzem
automàtic, l’ERP, etc.). Amb aquest fita es va consolidar el
compromís amb la qualitat del servei que es brinda als nostres
consumidors i consumidores, que utilitzen els nostres canals
de venda per adquirir els productes seleccionats amb els valors
de la cooperativa.
A més, l’exercici de transparència es va fer palès amb la publicació
de la memòria de sostenibilitat de la cooperativa, que es
fa anualment, i que recull els balanços dels resultats emmarcats
en les dimensions econòmica, ambiental i social.
Implantació del programa SEGA
Durant el 2009, la cooperativa ha desenvolupat el programari
SEGA, que ha permès la integració amb la part mecànica del
magatzem. Aquest canvi afavoreix l’augment de la productivitat,
la reducció del nombre d’operacions de manipulació del magatzem,
un major control de les ubicacions utilitzades i l’optimització
de l’espai disponible per a les mercaderies.
El sistema també està ideat per millorar el creixement de l’activitat
logística de la cooperativa, gestionar un increment de comandes
de clients i donar suport a les botigues noves.
Memòria 09 Dimensió econòmica
31

Ús dels recursos
Compres en el territori
Una de les prioritats en el moment de triar els subministradors
dels productes que s’ofereixen als establiments de la cooperativa
és el desenvolupament del territori, tal com palesa el
gràfic.
Procedència geogràfica dels proveïdors
Catalunya
58,40%
Espanya
32,42%
Altres països
9,18%
Importacions amb les màximes garanties
Abacus cooperativa importa d’altres estats els primers productes
de la secció de papereria. Es tracta d’importacions fetes
amb la màxima qualitat i garantint el compliment dels requisits
mediambientals i socials. Així, els socis i clients disposen de
material de belles arts amb el certificat FSC i altres materials
de papereria amb la marca Abacus a uns preus competitius.
Aquesta millora ha permès no dependre d’intermediaris i garantir,
alhora, les condicions mínimes de qualitat i respecte pel
medi ambient.
Memòria 09 Dimensió econòmica
32

Tots els productes que
els socis i sòcies de
consum poden trobar als
establiments compleixen
uns requisits ètics i
socials
Empreses proveïdores i contractades
La responsabilitat social dels proveïdors
A través de la política de responsabilitat social integral, Abacus
vetlla perquè els productes i serveis que ofereixen els seus
proveïdors compleixin les garanties ètiques i mediambientals.
El sistema emprat per avaluar el grau de responsabilitat social
d’aquests proveïdors és un document que les empreses i
organitzacions han de respondre i on se’ls pregunta pel sistema
de gestió de la qualitat (que pot acreditar-se per mitjà d’un
certificat ISO, EMAS o EFQM). En el cas que les organitzacions
no disposin de certificació, la cooperativa els facilita un qüestionari
per conèixer les perspectives que tenen d’obtenir-la
en el futur proper i els reclama quines mesures de control de
qualitat apliquen als seus productes i serveis. Durant el 2009
es van avaluar 57 empreses, 13 de les quals tenen certificació
ISO 9001 de gestió de qualitat, i 6 d’aquestes també tenen ISO
14001 de gestió ambiental.
Els criteris de selecció del producte i els
valors d’Abacus
Tots els productes que els socis i sòcies de consum poden
trobar als establiments compleixen uns requisits ètics i socials.
En el procés de tria dels productes que ofereix, la cooperativa
intenta sempre conèixer amb detall el seu origen a
fi d’evitar que provinguin d’empreses que vulneren els drets
humans. Per altra banda, Abacus defuig els productes que
tenen un caràcter sexista o que promouen actituds intolerants
o violentes.
Els criteris de selecció de producte palesen els valors centrals
de la cooperativa, que es resumeixen en cinc punts: compromís
social, compromís amb l’educació, compromís amb el país,
compromís mediambiental i compromís amb la bona relació
qualitat/preu i l’originalitat. Aquests valors generals es traslladen
a tota la gamma de productes, amb uns criteris específics
per a cada sector.
Memòria 09 Dimensió econòmica
33

Dimensió ambiental
“ L’adequada gestió de problemes
complexes i d’alta rellevància pública
com els relatius a la millora del
medi ambient i dels estàndards de
sostenibilitat requereix la utilització
de metodologies participatives i
integradores”
Joan David Tàbara
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
34

Polítiques i gestió ambiental
Compromís amb el medi
Fidel al compromís de responsabilitat social, en els darrers
anys la cooperativa ha anat integrant millores en els hàbits
de gestió i desenvolupament mediambiental. Alguns exemples
són els projectes de minimització de residus, duts a terme
durant els anys 2007 i 2008; la renovació dels criteris de
selecció de producte per ampliar els criteris mediambientals;
l’eliminació de bosses de plàstic; la promoció de l’educació
per la sostenibilitat, o els criteris de sostenibilitat per
als nous establiments i infraestructures.
Totes les accions que es duen a terme pretenen minimitzar
els impactes ambientals de l’activitat de la cooperativa, derivats
del consum energètic i d’aigua, de la generació de residus
i de l’emissió de gasos a l’atmosfera.
Els nous establiments
tenen en compte criteris
d’estalvi energètic
i l’ús de materials
més sostenibles
Memòria 09 Dimensió ambiental
35

La política de compromís
ambiental es concreta
en la tipologia de
materials utilitzats per
desenvolupar les tasques
de la cooperativa
Gestió de recursos
LA GESTIÓ DELS RESIDUS
Els residus són el primer recurs
La gestió dels residus a la cooperativa és cabdal i permet, per
una banda, que aquests esdevinguin un recurs, i per l’altra, que
es minimitzin les afectacions de l’activitat al medi. Per això, durant
el 2009 es van gestionar de forma segregada tots el residus
generats a les oficines, magatzems i establiments, utilitzant
els criteris de minimització i reutilització previs a la generació
d’aquests residus.
Complint amb aquest compromís, Abacus va seguir recollint
tant els residus propis com els que les persones sòcies i els cli-
Quilograms Quilograms de residus de residus plàstics plàstics generats
generats
ents van dur als establiments, especialment tòners i piles. Als
serveis centrals s’hi van enviar a reciclar 1,87 tones de paper,
una xifra semblant a la de 2008 (1,94 tones), i molt inferior a la
de 2007 (3 tones). Els magatzems, que centralitzen les recollides
de tots els establiments i de bona part de les oficines, van
reciclar una quantitat de material semblant a la dels anys anteriors,
excepte en el material informàtic i els metalls, la quantitat
dels quals va ser superior a conseqüència del buidatge de dues
8.390
14.290
11.630
naus del magatzem de Rubí, que van generar un material que la
2007 2008 2009
nova central logística no va poder aprofitar.
Tones de paper i cartró generats
Quilograms de residus metàl·lics generats
Tones de residus de paper i cartró generats Quilograms de residus metàl·lics generats
159
279
274
2007 2008 2009
Memòria 09 Dimensió ambiental
6.180
2007
1.450
2008
4.800
2009
36

Aquesta política de compromís ambiental també es concreta en
la tipologia de materials utilitzats per desenvolupar les tasques
de la cooperativa. És exemplar la prioritat d’utilitzar en tots els
documents paper reciclat o de fibra verge certificada per protegir
els boscos primaris, així com la dinàmica d’imprimir tan
sols els documents estrictament necessaris. D’acord amb això,
el 2009 només es va consumir una mitjana de 51 fulls de paper
per cada metre quadrat de superfície de venda, dels quals 38
van ser de paper 100% reciclat, una quantitat lleugerament superior
a la de 2008 (43 fulls per m 2 de venda), però molt inferior
a la de 2007 (107 fulls per m 2 de venda), un fet que denota la
conscienciació creixent per no malgastar paper.
Com a novetat, el 2009 es va incorporar una màquina al magatzem
que aprofita el cartró de les caixes en desús i permet
reomplir les que porten comandes als establiments, als socis
i als clients, la qual cosa afavoreix la reutilització del material
abans de ser reciclat.
Fulls de paper consumit per m2 superfície de venda
Fulls de paper consumit per m2 de superfície de venda
Any Banals (kg) Material informàtic (kg) Fluorescents (u.) Piles (kg*) Fusta (Tn) Tòners (u.*) Inkjet (u.*) Cintes (u.*)
2009 20.500 750 600 570 80 4.287 6.710 176
2008 9.360 1.300 900 571 81 4.250 8.134 138
2007 2.360 1.476 805 610 40 3.735 6.452 195
* Aquestes quantitats són el resultat dels residus generats per la cooperativa i dels residus recollits pels socis-clients
Memòria 09 Dimensió ambiental
12 2
95
2007
3
40
2008
13 33
38
2009
Paper reciclat Paper no reciclat
37

ELS RECURSOS ENERGèTICS
La gestió de l’energia
En el darrer exercici, la cooperativa va augmentar més el consum
elèctric global que la superfície de venda, per la qual cosa
es va fer servir més energia que el 2008 per cobrir tota l’activitat.
Segons els gràfics, l’augment del consum energètic s’ha
concentrat especialment als magatzems, de resultes de l’inici
de l’activitat de la central logística de Vilanova del Camí. Amb
tot, l’augment de consum registrat als serveis centrals i als establiments
també ha superat lleugerament el creixement de la
cooperativa.
Consum d’energia elèctrica per àmbits
Kw/h
4.500.000
4.000.000
3.500.000
3.000.000
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
2005 2006 2007 2008 2009
Magatzems i oficines de Rubí
SSCC Barcelona
Establiments
Consum d’energia elèctrica per m 2 de venda
Kwh/m 2 venda
Quant al consum de combustibles en els sistemes de calefacció,
la cooperativa va utilitzar gas en un dels establiments, la
qual cosa va fer augmentar el consum en un 56% respecte al
2008, encara que va seguir sent un 34% inferior al de 2007. Per
altra banda, els magatzems de Rubí, que van utilitzar gasoil,
van aconseguir reduir el consum en un 47%.
El 2009, Abacus va iniciar el control del consum de combustible
en el transport. Les dades indiquen que els vehicles de transport
de productes van recórrer més de 666 mil quilometres en
total, i això va suposar el consum de més de 123 mil litres de
gasoil. Cal dir, però, que els desplaçaments de personal van
disminuir en gairebé 25 mil quilometres en comparació amb
l’exercici anterior.
Memòria 09 Dimensió ambiental
300
250
200
150
100
50
0
2005 2006 2007 2008 2009
38

L’AIGUA COM A RECURS
La gestió de l’aigua
El consum d’aigua de la cooperativa rau especialment en els
usos higiènics i d’hidratació del personal. Les aigües residuals
generades són de tipus domèstic i, per tant, no requereixen
tractaments previs a l’abocament.
La tendència d’ús d’aquest recurs ha estat similar al consum
energètic, i ha registrat un creixement per sobre de l’increment
de la superfície de venda. L’augment d’ús de l’aigua s’ha degut
a l’increment del nombre d’establiments, però, especialment a
la inauguració de la nova central logística. Es preveu, que quan
els magatzems de Rubí deixin d’operar, els nivells de consum
d’aigua s’estabilitzin.
Consum d’aigua per àmbits
Magatzems
i oficines de Rubí
Memòria 09 Dimensió ambiental
m 3
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
m 3 /m 2 venda
Establiments
SSCC Barcelona
2005 2006 2007 2008 2009
Consum d’aigua per m 2 de venda
0,35
0,30
0,25
0,20
0,15
0,10
0,05
0,00
2005 2006 2007 2008 2009
39

Afectacions al medi
L’emissió de gasos d’efecte hivernacle
El consum energètic de la cooperativa produeix unes emissions
de diòxid de carboni (CO 2 ) directes i unes altres d’indirectes, segons
la font energètica emprada. En el balanç de 2009 s’han
inclòs les emissions derivades del transport dels magatzems
als establiments. Sense tenir en compte aquesta nova dada, el
darrer exercici va registrar un augment global de 277 tones de
CO 2 respecte als altres exercicis a causa de l’esmentat augment
del consum elèctric i de gas.
Emissions a l’exercici 2009
Consum Factor d’emissió Emissió total
Electricitat 5.237.051 kWh 0,356 kg CO 2 / kWh 1.864,39 tones CO 2
Gasoil 22.400 litres 2,7 kg CO 2 / litre 60,48 tones CO 2
Gas natural 6.104 m 3 2 kg CO 2 / m 3 12,21 tones CO 2
Automòbil 81.171 km 0,15 kg CO 2 / km 12,18 tones CO 2
Transport 123.013 litres 2,7 kg CO 2 / litre 332,14 tones CO 2
TOTAL 2.281,40 tones CO 2
Memòria 09 Dimensió ambiental
40

Accions ambientals
Implantació pilot de bosses més sostenibles
Durant el 2009, Abacus va impulsar una nova iniciativa per reduir
les bosses de plàstic. La proposta va començar a gestar-se el
2008, conjuntament amb la Fundació Privada Catalana de Prevenció
de Residus i Consum Responsable, i del març al juny de
2009 es va concretar en una reeixida prova pilot en tres establiments
de la cooperativa (Sabadell, Girona i Barcelona). Amb el
lema “Abacus = R3, La fórmula sostenible”, una al·lusió al concepte
de les tres erres de la gestió de residus –Reduir, Reutilitzar
i Reciclar–, la iniciativa va aconseguir reduir en un 83% el consum
de bosses de plàstic convencionals a favor d’unes bosses
alternatives reutilitzables i unes altres de compostables, elaborades
a partir de midó de patata.
Els resultats de la iniciativa, fets públics durant l’exercici de 2009,
van ser molt positius: es va aconseguir reduir fins a 496.000 bosses
de plàstic, la qual cosa va significar la no emissió de més de
10 tones de CO 2 , una quantitat equivalent al fum produït per un
cotxe durant més de 71.700 km, i el no consum de més de 21
MWh, equivalent a mantenir encès un televisor (de 92w) més de
26 anys.
Aquests resultats van encoratjar l’obertura d’una nova botiga a
Sant Cugat del Vallès que no subministra bosses de plàstic i van
preparar el camí a l’extensió global del projecte a tots els establiments
de la cooperativa, prevista per a aquest 2010.
Resultats ambientals de la prova pilot
a 3 establiments
10,1 tones
de CO 2
no emès
El CO 2 produït
per un cotxe
durant
71.797 Km
Memòria 09 Dimensió ambiental
=
=
496.052 bosses
de plàstic
estalviades
83,40% de reducció
de consum
de bosses
=
=
21,3 (MWh)
d’energia
estalviada
Un televisor
de 92 w encès
durant
26,47 anys
41

Promoció de l’estalvi energètic i els recursos
Durant tot l’any 2009 es van promoure internament petites accions
per tal de mantenir la conscienciació en favor de l’estalvi
energètic i de recursos: es van enviar comunicats interns amb
recomanacions per treballar de forma més sostenible –com
ventilar, usar de forma eficient els aparells informàtics, aprofitar
la llum solar i els fulls de paper, etc.–. Al marge d’això, des de
desembre de 2009 es van començar a vendre llums de baix consum
a tots els establiments de la cooperativa, en el marc de la
campanya de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia
(IDAE) del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Aquesta
fita va permetre facilitar als socis i clients informació i productes
per reduir el consum energètic domèstic fins a un 80%.
Participació en actes sobre responsabilitat
ambiental
Al juliol, Abacus cooperativa va presentar l’experiència pilot
d’introducció de bosses reutilitzables i compostades a la Jornada
sobre la situació de les bosses de plàstic a Catalunya,
emmarcada dins del Cicle de debats per a la prevenció de residus,
organitzat per la Fundació Privada Catalana per la Prevenció
de Residus i Consum Responsable.
En el transcurs de 2009, diversos representants de la cooperativa
van assistir als esmorzars de l’Agenda 21 Barcelona, de
la qual Abacus és membre signant, i a l’acte d’entrega dels
premis Acció 21, atorgats pel Consell Municipal de Medi Ambient
i Sostenibilitat.
Memòria 09 Dimensió ambiental
42

Dimensió social
“ La tasca cooperativista és una tasca
d’acció social, eminentment positiva i de
construcció d’un nou món”
Joan Salas i Anton
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
43

Des d’un punt de vista
de gènere, el Consell
Rector, el Consell de
Consumidors i el Consell
Social estan formats
majoritàriament per
dones (que representen
el 53% del conjunt)
Democràcia interna
PARTICIPACIÓ REAL EN ELS òRGANS CONSULTIUS I DE DECISIÓ
Consell Rector
El Consell Rector és l’òrgan de govern i representació de la
cooperativa, que estableix les directrius generals d’actuació i
de gestió, i n’exerceix el control. Té, doncs, totes les facultats
per gestionar Abacus i està format per sis representants dels
socis de consum, sis dels socis de treball.
Entre les diferents accions i mesures correctores que el Consell
Rector va efectuar durant l’exercici 2009 destaca la revisió del
Pla Estratègic vigent per tal d’adaptar-lo a la complexa situació
econòmica present, i del Pla de Gestió 09, inspirat en els principis
de precaució i d’esforç de tots els membres d’Abacus. El
Consell va seguir cada un dels eixos del Pla, a fi de garantir que
es complien els objectius estipulats, i sobretot va fer un acurat
seguiment de les vendes i les despeses, aplicant les mesures
correctores que va considerar necessàries en cada moment.
Així mateix, durant el transcurs de l’exercici s’ha debatut i
vetllat pel seguiment d’aquelles accions que han tingut una
transcendència important en la gestió de la cooperativa i
d’aquelles que, per la seva importància dins del cooperativisme,
han exigit una reflexió en profunditat, com ha estat la
proposta de nova Llei de cooperatives amb l’acompanyament
significatiu de la FCCUC (Federació de Cooperatives de Consumidors
i Usuaris de Catalunya).
Finalment destacar alguns dels punts tractats per a la bona
marxa de la cooperativa i dels nostres socis consumidors,
com han pogut ser l’aprovació del document de “criteris de
selecció de producte”, les avaluacions de les assemblees preparatòries
i general i l’eliminació de les bosses de plàstic.
Consell Social
L’any 2009, el Consell Social va tenir una participació activa en
el procés de comunicació de les accions que afectaven els socis
i sòcies de treball d’Abacus. Destaca l’esforç i el compromís
dels membres del Consell Social que van desplaçar-se a
tots els centres de treball per explicar les mesures establertes
al Pla de Gestió.
En conjunt, es van celebrar 4 reunions plenàries que van registrar
un 90% d’assistència i en les quals van participar els representants
de centre, una figura important en la interlocució entre el
Consell Social i la resta de socis i sòcies de treball dels centres.
De les comissions permanents, durant aquest exercici va destacar
la tasca de la Comissió de Seguretat i Salut, que va ser
molt activa i va mantenir reunions periòdiques per tractar temes
de prevenció i seguretat en l’àmbit de treball. Per altra
banda, el Consell Social també va participar en la Comissió
de Festius, la Comissió Concilia i, a final d’any, es va crear la
Comissió de Trasllat a les noves oficines.
Durant el 2009, el Consell Social també va elaborar un document
informatiu sobre la figura del delegat soci de treball,
explicant els seus drets i obligacions. Al final de l’exercici, els
membres el Consell Social es van reunir amb els socis i sòcies
de treball membres del Consell Rector per transmetre
els neguits i els comentaris sorgits a les reunions de centre i
dels quals va ser assabentat el Consell Social. Aquesta reunió
es va valorar positivament i es va acordar seguir treballant
conjuntament aquells temes que afecten els socis i sòcies de
treball i els treballadors i treballadores.
Memòria 09 Dimensió social
44

Consell de Consumidors
Aquest òrgan delegat del Consell Rector, que ha de promoure
la participació i comunicació dels socis i sòcies de consum en
els afers relacionats amb l’acció consumidorista i societària de
la cooperativa, ha realitzat cinc sessions durant l’exercici 2009.
També ha fet un seguiment trimestral de la marxa de la cooperativa
mitjançant els informes presentats per la Presidència
i la Direcció General, i ha participat en l’organització i la
realització de les Assembles Preparatòries de Socis i Sòcies
de Consum a les circumscripcions territorials (Barcelona,
Manresa, Figueres, Lleida, Sabadell, Reus i València). En el
marc d’aquestes assemblees, es van renovar 4 membres del
Consell de Consumidors per la circumscripció de Barcelona
i es va incorporar un nou membre per aquesta mateixa circumscripció,
un altre per la circumscripció de Figueres i un
darrer per la de Reus. Aquests darrers casos són la línia en
la qual el Consell creu que s’ha de seguir per enfortir l’arrelament
territorial.
El Consell també ha valorat i participat en les diverses accions
socials i ambientals en que la cooperativa treballa, com la
continuïtat del cicle Diàlegs al voltant de... i els Premis Abacus,
així com l’inici de la prova pilot per substituir les bosses
de plàstic en tres establiments. En aquesta línia, s’ha treballat
perquè el 2010 tots els establiments disposin de bosses reutilitzables
i compostables.
Memòria 09 Dimensió social
45

Òrgans de participació i representació dels socis i sòcies
Assemblea
General
Assemblees
Preparatòries
Consell
Rector
Intervenció
de comptes
100 delegats/des socis/es de treball
150 delegats/des socis/es de consum
Socis/es de treball
Socis/es de consum
6 representants dels socis/es de consum
6 representants dels socis/es de treball
La presidència recau en un soci/a de consum
2 socis/es de consum
1 soci/a de treball
Comitè
de recursos
Memòria 09 Dimensió social
Consell
Social
Consell
de Consumidors
Comissions de
treball temàtiques
2 socis/es de treball
1 soci/a de consum
Entre 7 i 11 socis/es de treball
Entre 7 i 11 socis/es de consum
Socis/es de treball
Socis/es de consum
La democràcia està a la
base del cooperativisme:
empreses basades en la
sobirania de les persones,
en el cas d’Abacus, de les
persones consumidores i
treballadores
46

Les assemblees són
l’espai més important
on els socis i sòcies
expressen la seva
sobirania com a
propietaris de la
cooperativa
ASSEMBLEES 2009
Assemblees Preparatòries
de Socis i Sòcies de Consum
Les assemblees són l’espai més important on els socis i sòcies
expressen la seva sobirania com a propietaris de la cooperativa,
donant la seva opinió, així com elegint i sent elegits com
a persones delegades sòcies de consum i com a membres del
Consell de Consumidors.
Al mes de maig van tenir lloc les set Assemblees Preparatòries
de Socis de Consum a les circumscripcions de Barcelona,
Manresa, Sabadell, Figueres, Lleida, Reus i València. En
aquests encontres es van renovar els membres del Consell de
Consumidors: 4 renovacions a Barcelona, i 3 noves incorporacions,
una a Barcelona, l’altra a Figueres i la tercera a Reus. A
part d’això, aquestes assemblees també van servir per elegir
els nous delegats i delegades sòcies de consum, en substitució
dels dos socis que es van donar de baixa a Barcelona i
Sabadell.
Assemblea Preparatòria
de Socis i Sòcies de Treball
Abans de l’Assemblea General, també es va celebrar una Assemblea
Preparatòria de Socis i Sòcies de Treball, que va tenir
lloc el 24 de maig a les Escoles Pies d’Igualada, una ubicació
que va permetre als treballadors que ho van desitjar cloure la
jornada amb una visita a la Nova Central Logística de Vilanova
del Camí.
Assemblea General
El 28 de maig, l’Auditori de l’IDEC de la Universitat Pompeu
Fabra de Barcelona va acollir l’Assemblea General, el principal
òrgan decisori de la cooperativa, tal com correspon a
una empresa gestionada democràticament com la nostra. A
l’Assemblea es va presentar la Memòria‘08, el document que
recull els resultats socials, ambientals i econòmics de la cooperativa,
així com totes les accions impulsades en l’exercici
anterior, i a més es van aprovar els comptes anuals, l’aplicació
dels excedents, els comptes del grup Abacus, la renovació
de l’empresa auditora i l’aprovació de les noves admissions de
Capital Social Voluntari.
Memòria 09 Dimensió social
47

Canvi en la presidència
L’any 2009 hem assistit al relleu de la presidència d’Abacus
cooperativa: Raimon Ribera ha estat substituït pel vicepresident,
Àngel Mestres, que ha assumit les funcions de Presidència,
a instàncies del Consell Rector. La impossibilitat de
simultaniejar l’activitat professional i docent amb la creixent
activitat institucional, derivada de la presidència d’Abacus cooperativa,
va dur Raimon Ribera a posar el càrrec de president
a la disposició del Consell Rector, que el va acceptar i va assignar
aquestes funcions a la vicepresidència, relleu natural
del president.
El Consell Rector va agrair i valorar positivament la tasca duta
a terme per Raimon Ribera al llarg d’aquests dos anys al capdavant
de la cooperativa.
PARTICIPACIÓ ECONòMICA
Estalvi i inversió ètica en Abacus
Invertir en Capital Social Voluntari d’Abacus té un triple sentit.
En primer lloc, constitueix una via de participació dels socis,
tant de consum com de treball. En segon lloc, fomenta el procés
de creixement de la cooperativa, ja que l’ajuda a afrontar
noves inversions. Per últim, permet als socis dipositar els seus
diners en un fons sòlid que combina rendiment econòmic amb
rendiment social, la qual cosa fan d’aquesta admissió de Capital
Social Voluntari un producte d’inversió ètica, en complir
amb els principis de participació, coherència, transparència i
implicació propis de les finances ètiques. Al llarg de 2009, la cooperativa
va dur a terme dues noves emissions d’aquest tipus:
la setena, de l’1 de febrer de 2009 al 31 de juliol de 2009 (amb
un interès del 4,50%), i la vuitena, de l’1 d’agost de 2009 fins
al 31 de gener de 2010 (amb un interès de 3,25%). El Consell
Rector va aprovar aquests interessos i va optar per augmentar
el mínim garantit.
En el moment del tancament de l’exercici, l’import de les aportacions
vigents pujava a 9.395.700 euros, un 37% més que el
2008, amb un increment del 24% d’aportacions fins a les 1.890.
Aportacions vigents el 2009
Nombre d’aportacions 1.890
Socis consumidors 856
Socis treballadors 67
Repetidors d’inversió 967
Mitjana de la inversió 5.058
Inversió màxima 162.000
Inversió mínima 300
Inversió més freqüent 3.000
Memòria 09 Dimensió social
48

Evolució del nombre d’aportacions i del Capital Social Voluntari
Aportacions
Capital
652.200
186
2005
Durant les dues emissions de l’exercici de 2009, els esforços
comunicatius es van centrar en els valors socials de la cooperativa,
recordant que els estalvis invertits en la cooperativa
són una inversió ètica. El lema “Fes-te responsable dels
teus diners. Estalvia invertint en Abacus cooperativa” fa palés
aquests valors.
349
2.443.000
991
2006 2007
4.828.800
1.524
6.859.800
2008
1.890
9.395.700
2009
Inversors per procedència geogràfica
Seguint la tònica dels exercicis anteriors, la circumscripció
de Barcelona concentra la majoria d’inversors, si bé el nombre
dels que provenen de la resta de circumscripcions també
augmenta.
Figueres 4,33%
Manresa 6,07%
Sabadell 9,10%
València
3,68%
Lleida 2,82%
Reus 5,53%
Altres 1,52%
Barcelona
66,96%
A la base de l’estalvi
i les inversions ètiques,
la cooperativa prioritza
la participació. Això es
tradueix en l’aportació
de valor a la societat
i al medi; el rendiment
dels diners que provenen
d’activitats positives
per a la societat; la
inversió en un projecte
del qual formem part;
la transparència; el
consum conscient
i el compromís solidari
Memòria 09 Dimensió social
49

La participació dels socis
de consum en l’activitat
econòmica i social de la
cooperativa millora els
productes i serveis
que reben
Els socis i les sòcies de consum
Augmenten les persones sòcies
Any rere any, la cooperativa creix gràcies a la confiança que
ens atorguen les persones que compren a les nostres botigues.
El posicionament en el territori és un dels puntals que
ha permès que en el darrer exercici de 2009 Abacus assolís la
xifra de 659.240 persones sòcies. D’aquestes, 37.729 són sòcies
de consum noves i 7.063 sòcies beneficiàries també noves.
Tenint present que el 2008 s’havien registrat 621.511 socis i
sòcies de consum, l’increment del 2009 va ser del 6,07%.
Evolució quantitativa dels socis i sòcies de consum
i dels socis i sòcies beneficiaris
88.129
583.302
2007
95.275
2008
621.511
socis/es beneficiaris socis/es de consum
102.338
659.240
2009
Altes mensuals de persones sòcies de consum
Si observem el comportament d’altes mensuals, constatarem
que els mesos de juliol i setembre concentren 2000 més altes
de socis a la cooperativa que la resta de mesos; això es deu,
sobretot, a la major afluència de persones 1000 no sòcies durant
l’època d’adquisició de llibres i l’època de tornada a l’escola.
0
Feb Març Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Gen
Memòria 09
2009
2008
Dimensió social
7000
6000
5000
4000
3000
2000
1000
7000
6000
5000
4000
3000
0
Feb Març Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Gen
2009
2008
2007
50

Socis i sòcies de consum per circumscripció
La majoria d’establiments Abacus es concentren a l’àrea metropolitana
de Barcelona, i això propicia que el major nombre
de socis i sòcies de consum s’adscriguin a aquesta circumscripció.
Amb tot, a mesura que es van incorporant nous establiments
a la xarxa de la cooperativa, la representació de la
resta de territoris creix i es consolida, tal com ho proven les
xifres de 2009 .
Avantatges dels socis i sòcies de consum
Com a cooperativa de consum, la satisfacció de les necessitats
dels socis i sòcies de consum constitueix la principal
preocupació d’Abacus. Per això, a més d’oferir-los des de la
cooperativa els millors productes i serveis per a la cultura i
l’educació, s’intenta també enriquir aquesta oferta posant a
la seva disposició altres avantatges suplementaris mitjançant
acords amb altres entitats.
Percentatge de socis i sòcies per circumscripció
Altres 1,60%
València 6,32%
Reus 5,03%
Sabadell 14,25%
Barcelona 58,60%
Memòria 09 Dimensió social
Lleida
3,29%
Manresa
5,67%
Figueres
5,26%
51

Els 467 socis i sòcies
de treball són el puntal
de la cooperativa:
participen en l’activitat
professional, l’aportació
de capital i la distribució
d’excedents
Els socis i les sòcies de treball
ESTABILITAT DE LA PLANTILLA
Evolució dels socis i sòcies de treball
En l’exercici de 2009 es van incorporar nous socis i sòcies de
treball, que van situar la xifra global de persones sòcies a 467,
la qual cosa representa un increment del 9,62% respecte al
2008. Aquestes noves incorporacions són el resultat de la consolidació
dels llocs de treball de la cooperativa. En conjunt,
durant el 2009 la mitjana de jornades anuals va disminuir en
comparació de l’any anterior: si bé el 2008 n’hi va haver 681,
aquest 2009 van ser-ne 669, un 1,8% menys. Així mateix, durant
l’exercici de 2009, 31 persones van ser promocionades a
llocs de més responsabilitat.
Cal afegir, a més, que el 2,14% del conjunt de socis i sòcies de
treball l’integren persones amb alguna discapacitat. Aquesta
xifra supera els requeriments de la Llei 13/1982, segons la
qual les empreses públiques i privades amb una plantilla superior
als 50 treballadors tenen l’obligació de contractar un
percentatge de treballadors amb discapacitat superior al 2%.
Evolució de de la contractació
la contractació
Memòria 09 Dimensió social
368
2007 2008 2009
426
Socis/es de treball
467
663
681
669
2007 2008 2009
Mitjana de jornades anuals
52

Distribució de categories per gènere
A la cooperativa existeixen 4 categories generals de treball; la
més rellevant de les quals és la d’operatius. De fet, el 64% dels
treballadors/es, dels socis/es i dels socis/es a prova formen
partd’aquesta categoria. Des del punt de vista del gènere, les
dones representen la majoria en gairebé totes les categories.
Distribució de càrrec
66
37
Homes
26
5
236
65
Dones
Operatius Comandaments Tècnics Directius
31
1
Treballadors/es per edats
El gruix dels treballadors/es socis/es de treball de la cooperativa
es concentra en la franja d’edat d’entre 30 i 50 anys.
Un tret destacat d’Abacus és la feminització de les treballadores:
les dones representen, en conjunt, més del 71% de
l’organització.
Memòria 09 Dimensió social
24
55
20-30 30-40 40-50 50-60 60-65
Homes
Dones
45
136
44
97
18
34
11
3
53

Socis i sòcies de treball per àmbit
L’increment d’establiments –fins a 32– i d’horaris comercials
va fer palesa la necessitat d’augmentar també el personal en
aquest àmbit, per la qual cosa va seguir essent durant el 2009
el col·lectiu més nombrós de la cooperativa, representant el
64% del global. Per altra banda, la proporció de personal de
magatzem es va mantenir gairebé igual respecte al 2008, igual
que el personal dedicat als serveis centrals.
Evolució de socis i sòcies de treball per àmbit
59%
62%
64%
15%
15% 14%
26%
2007
2008
2009
23%
22%
Establiments Magatzems Serveis Centrals
Rotació mitjana de la plantilla
La rotació mitjana de la plantilla aquest 2009 va disminuir en
relació amb la de 2008, de l’1,70% al 0,70%. Els establiments
segueixen encapçalant la llista de rotacions, com succeïa en
els exercicis anteriors.
Serveis Centrals 0,14%
Establiments 0,93%
Magatzem 0,52%
Rotació global 0,70%
Memòria 09 Dimensió social
54

Mitjana d’antiguitat a l’empresa
La majoria dels socis i sòcies a prova i dels socis i sòcies de
treball fa entre un i cinc anys que treballen a la cooperativa.
Aquesta dinàmica s’ha mantingut de manera uniforme els
darrers anys amb valors similars als de 2009 sobretot perquè
amb els nous establiments i les necessitats sorgides arran
de les noves infraestructures ha requerit un increment de
personal.
Antiguitat dels socis i sòcies a prova
i socis i sòcies de treball
55,69%
1-5
20,39%
6-10
11,18%
11-15
6,08%
16-20
4,31%
21-25
2,35%
>26
CONDICIONS SOCIOLABORALS
Els salaris de la cooperativa
El salari més baix de la cooperativa va representar 1,54 vegades
el Salari Mínim Interprofessional, i el van cobrar el 13,27%
dels socis de treball.
El ventall retributiu de la cooperativa està esteblert entre 1,15
i 6,50, de manera que la diferència entre el coeficient brut més
baix i el més alt és de 5,35.
Servei mèdic per a tots els treballadors
i treballadores
Les prestacions socials que ofereix la cooperativa als treballadors
i treballadores van més enllà de les que exigeix la llei.
A més del servei mèdic a què tenen dret tots els treballadors
i treballadores, la cooperativa proporciona el 100% del complement
laboral durant les baixes per IT-AT (Incapacitat Temporal
i Accident de Treball), així com altres avantatges que
proporciona el Programa Concilia.
Les prestacions socials
que ofereix la cooperativa
van més enllà del que
estableix la llei
Memòria 09 Dimensió social
55

Igualtat d’oportunitats
Fruit de l’experiència en politiques d’igualtat, emmarcades en
el Pla d’Igualtat impulsat per la cooperativa l’any 2008, Abacus
va participar durant el 2009 en diversos actes de presentació
del Pla, i va rebre, al mateix temps, el reconeixement
d’empreses i administracions públiques per les polítiques
d’igualtat que aplica. Com esmentàvem a l’apartat de Premis
i reconeixements rebuts, precisament les polítiques d’igualtat
de la cooperativa van ser distingides amb el Segell d’Igualtat
d’Oportunitats que atorga el Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Així mateix, Abacus va participar també en el Projecte Nust
(Nous Usos Socials del Temps) de l’Ajuntament de Barcelona,
juntament amb altres empreses, i va aportar l’experiència
particular en relació amb la política de Banc d’Hores i el programa
Concilia. A més, durant aquest darrer exercici, la cooperativa
va presentar públicament el Pla d’Igualtat a diversos
consistoris catalans, com el de Terrassa o el d’Igualada.
Conciliació de la vida personal i laboral
Un dels pilars de la política conciliadora de la cooperativa és
precisament el Programa Concilia, impulsat l’any 2008 en el
marc del Pla d’Igualtat d’Abacus. Aquest programa, que té forma
de guia, va permetre que durant el 2009 bona part de les
persones treballadores seguissin gaudint de les mesures de
flexibilitat i conciliació laboral.
Percentatge de persones que van gaudir el 2009
de mesures de conciliació
17 setmanes per maternitat 4%
Jornada reduïda per cura 15%
Permís ret ribuït per avis 5%
Visita mèdica d’urgència 5%
Dissabtes alterns 40%
Torn intensiu de magatzem 20%
Jornades continuades a les botigues 35%
Memòria 09 Dimensió social
56

Avantatges dels socis i sòcies de treball
Sense la dedicació diària dels seus treballadors, Abacus no
existiria. En justa reciprocitat pel seu esforç, i en consonància
també amb els valors cooperatius d’equitat i preocupació pels
altres, un dels objectius d’Abacus ha estat sempre oferir unes
bones condicions laborals i complementar-les facilitant als
socis i sòcies de treball una sèrie d’avantatges en l’adquisició
de tota mena de béns i serveis. Durant el 2009, s’ha arribat a
acords amb empreses de serveis per oferir promocions atractives
als socis de treball.
SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL
Endavant amb la prevenció de riscos laborals
Per a la cooperativa, la prevenció de riscos laborals és una
part essencial de la gestió i l’organització empresarial. El compromís
d’arribar a un elevat nivell de seguretat i salut en el
treball va guiar la gestió de la cooperativa durant el 2009, un
any marcat per la implicació en matèria de seguretat de tots
els responsables de les diferents àrees, així com per la formació
dels treballadors. Amb relació al document d’avaluació de
riscos laborals, durant el 2009 el nivell d’implicació d’accions
correctores o preventives fruit de l’avaluació de riscos va ser
del 85%.
Quant a la formació en matèria de seguretat i higiene, la cooperativa
va formar 210 persones; 203 de les quals van rebre una
formació relacionada amb PRL (Prevenció de Riscos Laborals)
específica del seu lloc de treball; 6 van assistir a un curs bàsic
de prevenció i riscos; 6 van rebre formació bàsica en PRL sobre
plataformes elevadores; 3 van formar-se per a Recurs Preventiu,
i una persona va rebre formació superior en PRL i especialitat
en psicosociologia i ergonomia aplicada.
Baixes i accidents laborals
Aquest 2009 la durada mitjana de les baixes va ser de 4 dies i
la taxa d’absentisme mèdic va representar un 2,09%. Al darrer
exercici es van produir els mateixos accidents laborals que al
2008. Es van comunicar al Departament de Treball a través de
Cat360, i posteriorment, van ser analitzats amb la voluntat d’incloure’ls
a la planificació i a l’avaluació de riscos de centre.
Un any més,
la cooperativa va vetllar
per la seguretat i la
salut dels treballadors
i treballadores a través
del Comitè de
Seguretat i Salut, integrat
per representants
del Consell Social,
delegats de prevenció
i representants de
l’empresa, que va
emparar el 100%
de la plantilla
Memòria 09 Dimensió social
57

FORMACIÓ
L’Escola del Soci avança
Durant els mesos de gener i febrer es van fer a les instal·lacions
de la cooperativa tres Focus Group (grups de treball) adreçats a
les persones sòcies i treballadores d’Abacus per tal de contribuir
a definir el disseny dels itineraris de formació de la futura
Escola del Soci. Les propostes sorgides d’aquestes sessions
van servir de base per al projecte definitiu de l’Escola del Soci.
Convenis de pràctiques d’inserció social
Un any més, Abacus va difondre el model cooperatiu i va oferir
a alguns estudiants l’oportunitat de fer pràctiques als Serveis
Centrals, als establiments o als magatzems de la cooperativa.
Aquests convenis es van centrar en els col·lectius desafavorits:
11 dels 63 joves que van fer les pràctiques formaven part d’algun
d’aquests col·lectius. Els centres d’on procedien els estu-
Tipus de formació
6,27%
18,28%
Millora del
servei
20,96%
15,67%
Especialització
en producte
10,51%
14,42%
15,71%
14,39%
Ofimàtica Tècnica Habilitats
directives
diants van ser universitats, instituts, escoles, fundacions, administracions
i centres d’inserció laboral, entre altres.
Més formació continuada
Durant el 2009, la cooperativa va promoure el desenvolupament
professional dels treballadors i treballadores: es va augmentar
en un 12,01% la formació per a la millora del servei, i un
9,59% la formació de prevenció de riscos laborals, en comparació
de la formació feta durant el 2008. En conjunt, aquest any
es van dedicar 6.654 hores a la formació, en què van participar
628 persones de la plantilla. La mitjana d’hores de formació
(10,59 h), però, va ser inferior a la de 2008 (12,58 h). Les sessions
formatives van ser avaluades pels participants amb una
puntuació mitjana de 4,76 sobre 6 punts.
Memòria 09 Dimensió social
14,15%
12,00% 11,61%
2,02%
Prevenció
de riscos
laborals
25,75%
11,28%
4,60%
1,95%
2008 2009
0,40%
Societària Idiomes Medi
Ambient
58

Intercooperació
CLADE, GRUP EMPRESARIAL COOPERATIU
Grup Clade supera els 4.000 llocs de treball
durant el 2009
El 2009, Clade, Grup Empresarial Cooperatiu, format per 12 empreses
catalanes, va superar els 4.000 llocs de treball, una xifra
considerablement superior a les 3.594 persones que treballaven
al grup el 2008.
La majoria de socis del grup van incrementar les seves plantilles,
una dinàmica accentuada en el cas de Suara, dedicada
a l’atenció a les persones, que va registrar un increment en
l’ocupació del 22%.
4.040
1.248
310.296 M €
DADES
I XIFRES
2009
650.
000
16.108 M €
1.127
Incorporació al grup de dos socis nous
Entre les principals fites del 2009 de Clade destaquen el creixement
del grup amb la incorporació de dos nous socis: l’IUCT,
empresa líder en biotecnologia amb seu a Mollet del Vallès, i la
Fundació Catalana de Cooperació, que agrupa les cooperatives
agràries més importants de Lleida.
El Grup passa d’aquesta manera dels 6 socis fundacionals a
una dotzena de socis representatius dels sectors de l’agroalimentació,
la cultura i la comunicació, el sector immobiliari i la
construcció, l’educació, l’atenció a les persones, els serveis a la
indústria, el Medi Ambient, R+D/Biotecnologia i la consultoria.
L’ampliació del grup ja s’havia fixat com un dels eixos del Pla de
gestió per al 2009, juntament amb l’objectiu de consolidar la posició
financera dels socis, millorar el coneixement de la marca,
potenciar un model empresarial comú i reforçar la intercooperació
i les aliances.
Activitats del grup
Durant el mes de juliol i en el marc de la Setmana de l’Economia
Cooperativa, representants de Clade van mantenir contactes
amb el grup valencià ASCES per posar en comú els projectes
respectius i explorar vies de col·laboració.
El 2009 també ha estat marcat per una gran activitat pel que fa
a la transferència de coneixement en el marc de l’organització.
Així, entre altres activitats, és rellevant la sessió de treball amb
José María Aldecoa, president del Consell General del primer
grup cooperatiu espanyol, Corporación Mondragón, que va tenir
lloc el mes de gener amb els gerents dels socis de Clade.
Intercooperar amb altres
cooperatives i empreses
de l’economia social és
la prolongació natural
de la voluntat d’unir
esforços que ens va
portar a crear Abacus
Memòria 09 Dimensió social
59

Per altra banda, durant el 2009 Clade també ha desenvolupat
una intensa activitat de relacions amb l’administració i l’entorn
polític. El mes d’abril, el director general de Grup Clade, Xavier
López, va comparèixer davant la Comissió de Treball, Indústria,
Comerç i Turisme del Parlament de Catalunya, a petició conjunta
de tots els grups parlamentaris. Durant la compareixença, López
va subratllar la importància del cooperativisme en el context
econòmic actual i el paper que pot jugar un grup multisectorial
com Clade amb un model d’empresa basat en les persones.
Promoció i notorietat
En aquest aspecte, destaca la celebració al novembre de la IV
Jornada Clade “Repensar l’empresa des dels valors”. Més de
200 empresaris i representants d’institucions públiques i privades
van assistir a una jornada en què es van qüestionar les
bases sobre les quals s’ha creat l’empresa tradicional, més basada
en el capital i el mercat que no pas en les persones i els
valors. Entre els ponents més destacats, hi havia el fundador
de l’empresa biotecnològica catalana Oryzon Genomics, Carlos
Buesa; el conseller delegat de 36L Books i editor d’Ara Llibres,
Ernest Folch, i la directora de l’Skoll Centre for Social Entrepreneurship
a Oxford, Pamela Hartigan.
Les empreses sòcies del grup van mostrar durant el 2009 que
no perden l’esperit de millorar contínuament. En aquest sentit,
el mes de juny Clade va presentar el projecte d’implantació del
Quadre de Comandament d’Indicadors per part de cinc empre-
ses sòcies -Cooperativa Plana de Vic, Grup Qualitat, La Fageda,
La Vola i Suara- al III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció,
que va tenir lloc a la seu d’ESADE.
El 2009 també ha estat un any per a la consolidació del projecte
SICOOP, la societat de capital risc pionera a Catalunya i a l’Estat
en el finançament de projectes i societats cooperatives i que
està participada per Clade, ICF, Caixa Catalunya, Caixa Manresa,
Caixa Sabadell i Crédit Cooperatif i Esfin/IDES.
Grup Clade està format per:
Memòria 09 Dimensió social
60

RELACIONS INSTITUCIONALS
Consell de
les Persones
Consumidores de
Catalunya
FETS -
Finançament
ètic i Solidari
Abacus és una empresa ciutadana, que se sap part de la societat
i vol col·laborar activament en la seva millora partint de la
pròpia identitat. El seu ferm compromís amb la cultura, l’educació,
el cooperativisme o el consum responsable porten Abacus
a treballar colze a colze amb altres agents econòmics i socials
en el si de moltes organitzacions representatives d’aquests sectors.
Arç
cooperativa
Agència
Catalana de
Consum
Abacus
cooperativa
Confederació de
Cooperatives de
Catalunya Hispacoop
òmnium
Cultural
Federació de
Cooperatives de
Consumidors
i Usuaris de
Catalunya
(FCCUC)
Aposta
cooperativa
Fòrum
d’Economia
Social
Memòria 09 Dimensió social
61

Comunitat local
COL·LABORACIONS AMB LA MALLA SOCIAL DEL TERRITORI
Col·laboracions amb entitats
Per Abacus la rendibilitat social és tan important com la
rendibilitat econòmica. Per això, un any més, la cooperativa
va destinar una important partida de recursos econòmics i
materials a col·laborar amb entitats i institucions dels diferents
territoris on té establiments per finançar activitats que
promouen la solidaritat, la sostenibilitat, la llengua i la cultura
catalanes, l’ensenyament i el cooperativisme.
Concretament, el 2009, la cooperativa va establir 61 acords de
col·laboració i patrocini amb associacions, administracions,
escoles i ONG repartides pels diferents territoris; aquests
acords es van traduir en una aportació total de gairebé 24 mil
euros per part de la cooperativa. A fi d’establir prioritats a l’hora
de valorar les demandes de col·laboració, es van seguir criteris
com la proximitat, l’interès social, les relacions comercials, les
relacions institucionals, la qualitat participativa, l’adscripció a
un conveni i l’activitat de l’entitat.
Col·laboracions al territori
Badalona 6
Barcelona 5
Castelló 2
Figueres 1
Girona 4
Granollers 4
Igualada 1
Lleida 8
Mollet 4
Sabadell 2
Sant Boi de Llobregat 6
Sant Cugat del Vallès 4
Tarragona 4
UAB 5
València 3
Vilanova 2
Total 61
A més d’aquestes col·laboracions, la cooperativa va cedir espais,
infraestructures i materials a una vintena d’entitats locals
perquè hi fessin reunions, exposicions, xerrades i altres actes.
Així mateix, els establiments van servir també per difondre
entre els socis i clients informació d’interès de diverses entitats
amb les quals Abacus té convenis.
La comunitat local
i la presència als territoris
són eixos fonamentals
per a la cooperativa,
els ideals de la qual
transcendeixen
els aspectes comercials
Memòria 09 Dimensió social
62

Convenis d’educació, cultura,
cooperativisme, solidaritat i sostenibilitat
La vinculació amb el territori va seguir sent un eix imprescindible
per a la cooperativa, i això li va permetre continuar fomentant
sinergies amb les entitats en la promoció dels valors
compartits. Entre els convenis renovats o mantinguts durant
l’exercici de 2009, destaquen els que relacionen la cooperativa
amb entitats de l’àmbit cultural, lingüístic, solidari, cooperatiu,
del camp de la sostenibilitat, de la diversitat i de la innovació
creativa.
Convenis vigents el 2009
Entitats Àmbit
Arç Intercooperació Econòmica Cooperativisme
Fundació Blanquerna Educació
La Xarxa Virtual Cooperativisme
Col·legi Oficial de Químics
de Catalunya i Balears
Cooperativisme
Pi d’en Xandri, SCCL Cooperativisme
Cooperativa de consum Col·legi
Oficial d’Aparelladors i Arquitectes
de Catalunya
Ajuntament de Granollers Cultura
Capital de la Cultura Catalana Cultura
Cooperativisme
Associació de mestres Rosa Sensat Educació
El resultat del Projecte Teaming
Fruit d’una proposta acceptada en el marc del programa “Illumina’ns”,
el 2008 es va posar en marxa el projecte Teaming,
una iniciativa que consistia en l’aportació voluntària d’un euro
de la nòmina dels empleats per aconseguir un fons comú.i destinar-lo
a una causa social. De l’octubre de 2008 fins al març
de 2009, 88 persones es van inscriure al projecte i van recaptar
792 €, que es van destinar a NEXE Fundació, una entitat sense
afany de lucre dedicada a l’atenció i a la millora de la qualitat
de vida d’infants amb pluridiscapacitat. De l’abril al setembre
de 2009, els integrants del Teaming van recaptar 656 €, que van
ser destinats a l’associació no governamental YANAPI d’ajuda a
la infància en risc d’Amèrica Llatina, i especialment, a Bolívia.
L’exercici de 2009 va concloure amb un Teaming de 1.626 €
Entitats Àmbit
SUARA Cooperativisme
La Mostra d’Igualada (Ajuntament) Cultura
Fundació Casc Antic Solidaritat
Fundació Fòrum de les Cultures Cultura
Plataforma per la Llengua Cultura
Intermón Solidaritat
Fundació Prevenció Residus Sostenibilitat
Educació Sense Fronteres Solidaritat
Fundació Bofill Educació
òmnium Cultural Cultura
TR@MS Educació
Les aportacions
voluntàries dels socis i
sòcies van sumar un
Teaming de 1.626 euros
al final de 2009
Memòria 09 Dimensió social
63

ACTES I ACTIVITATS CULTURALS DE LA COOPERATIVA
Premis Abacus
Aquest 2009 es va celebrar la cinquena edició dels Premis Abacus,
una cita anual que ha esdevingut tota una referència en
els camps de l’educació, la cultura i el cooperativisme a Catalunya.
L’escenari escollit per a la cerimònia del lliurament dels
Premis va ser el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona,
un espai únic i simbòlic, testimoni de segles d’història. L’acte,
presidit per l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, va guardonar la
trajectòria de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
de Catalunya, del Taller de Músics i de la Xarxa d’Economia
Solidària, en les tres categories de la convocatòria, Educació,
Cultura i Cooperativisme, respectivament. Raimon Ribera, en
aquell moment president d’Abacus cooperativa, va subratllar
que la concessió d’aquests mèrits reconeix la feina de persones
i organitzacions que treballen en àmbits propis de l’activitat
d’Abacus i que comparteixen, per tant, els valors de l’entitat,
com el compromís i la responsabilitat amb l’entorn social. Com
és tradició, l’elecció dels premiats va ser el resultat d’un procés
participatiu, obert als delegats socis i sòcies de consum i als
socis i sòcies de treball. En aquesta edició, a més, es van tornar
a distingir projectes consolidats, que promouen la catalanitat i
la diversitat.
Cicle Diàlegs al voltant de...
L’èxit en la participació va marcar el segon cicle de Diàlegs al
voltant de..., organitzat per la cooperativa. Aquesta segona edició
del cicle, que va tenir lloc de l’octubre al desembre a l’establiment
del carrer Còrsega de Barcelona, va seguir fidel a la
voluntat de reflexionar sobre els temes d’actualitat des d’una
perspectiva de futur. El cicle va programar quatre diàlegs, centrats
en la reflexió econòmica sobre la crisi capitalista i l’economia
social, alguns aspectes de l’actualitat com la nova revolució
del llibre digital, o els reptes de futur en l’educació i el consum
responsable de joguines. Podeu veure tots els vídeos dels diàlegs
a: www.abacus.coop/dialegs-al-voltant-de
Dissabtes Infantils
En el marc de la programació dels Dissabtes Infantils, la cooperativa
va organitzar prop de 600 activitats durant el 2009,
en què van participar, aproximadament, 16.000 infants. Les
activitats van ser heterogènies: sessions de contes i poesia
infantil, de jocs, de multimèdia, de maquillatge i tallers de
manualitats, així com tallers especials durant les festes.
Memòria 09 Dimensió social
64

Grup de lectura
El 3 de març va tenir lloc la primera trobada del el Grup de lectura
del TR3SC a l’Espai Cultural Balmes. Es tracta d’una nova
activitat pensada per als amants dels llibres i de la literatura,
que va néixer fruit d’un acord entre la cooperativa i el TR3SC.
Entre els mesos de març i maig, el grup va fer 5 trobades.
Agenda cultural
Al llarg del 2009, Abacus cooperativa va seguir impulsant una
agenda cultural rica d’activitats en els propis establiments:
xerrades i presentacions de llibres, revistes i productes multimèdia.
En conjunt, es van celebrar 53 activitats, 19 més que
el 2008, que van consistir en presentacions, xerrades i exposicions.
La majoria d’aquestes van tenir lloc a l’establiment de
Balmes (16), però també van acollir presentacions els establiments
de Mollet (4), Granollers (3), Vilanova (3) i Girona (2),
entre altres.
Activitats en què ha participat Abacus
Al llarg de 2009 Abacus va ser present a les cerimònies de
lliurament del Premi Novel·la Negra RBA; el Premi Planeta;
la Nit de les Lletres Catalanes; el Premi Barcanova; el Premi
Nadal; el Premi Edebé; el Premi Vaixell de Vapor; el Premi
Ramon Llull, i així mateix, també va assistir a les Fires de Nuremberg
i d’Intergift.
A més, va participar a la I Setmana de l’Economia Cooperativa,
que va tenir lloc del 30 de juny al 2 de juliol al Palau
de Congressos de Barcelona i que va ser organitzada per la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Departament
de Treball i la Direcció General d’Economia Cooperativa. La
trobada, que va durar tres dies, va constar d’un ampli ventall
de ponències, activitats, taules rodones, així com espais d’assessorament
i d’emprenedoria amb tallers, seminaris, etc.
Per altra banda, la cooperativa també va aportar la seva experiència
en els actes del Dia Internacional del Cooperativisme,
que va organitzar el projecte Sants Cooperatiu el 4 de juliol en
aquest barri barceloní a fi d’afavorir la difusió dels valors del
cooperativisme i la interrelació entre les cooperatives.
L’agenda cultural que
la cooperativa va impulsar
el 2009 va constar
de 53 activitats, com
ara presentacions,
xerrades i exposicions
Memòria 09 Dimensió social
65

Índex de la Memòria de Sostenibilitat
“ La lliure empresa no es pot justificar
només per ser un bon negoci.
Només es pot justificar perquè
és bona per a la societat”
Peter Drucker
Memòria 09 La cooperativa i els seus productes
66

Índex de la Memòria de Sostenibilitat
TAULES DE CONTINGUTS DEL GLOBAL REPORTING INITIATIVE
La Memòria 09 és un reflex del nostre compromís i la voluntat
de creixement amb responsabilitat social, i presenta el triple
balanç de resultats –econòmic, ambiental i social– de l’exercici
comprès entre l’1 de febrer de 2009 i el 31 de gener de 2010.
La Memòria de Sostenibilitat d’Abacus, que es presenta cada
any a l’Assemblea General de la cooperativa, es basa en els
criteris de la guia G3 del Global Reporting Initiative (GRI).
Les taules que segueixen a continuació són una guia dels continguts
que conformen la nostra memòria en relació amb el
que preveu l’estàndard GRI.
Taula de contingut del Global Reporting Initiative
Aspecte Detall
Ind. GRI
general Pàgina
1. Estratègia i Detalls estratègics 1.1 3-4
anàlisi
1.2 3-4
2. Perfil de Detalls de
2.1 29
l’organització l’organització
2.2 19-23
1 NA: No s’aplica.
2 ES: Regulat als estatuts socials d’Abacus cooperativa.
2.3 7-8
2.4 76
2.5 76
2.6 29
2.7 16-17
2.8 5
2.9 17-18
2.10 15
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
1, 2
67

Aspecte Detall
Ind. GRI
general Pàgina
3. Paràmetres Perfil de la Memòria 3.1 28; 66
de la Memòria
3.2 67
Abast i cobertura de la
Memòria
3.3 67
3.4 67
3.5 67
3.6 77
3.7 73
3.8 30
3.9 67
3.10 17; 40
3.11 17*; 40
índex del contingut GRI 3.12 66-73
Verificació 3.13 73
* Es compta per separat l’establiment universitari i el no universitari de Vic, en anteriors
memòries comptava com un.
1, 2
Aspecte Detall
Ind. GRI
general Pàgina
4. Govern, Govern 4.1 7-8
compromisos i
participació dels
4.2 46
grups d’interès
4.3 46
Compromisos amb
iniciatives externes
Participació dels grups
d’interès
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
1, 2
4.4 13-14; 44-47
4.5 NA 3
4.6 ES 4
4.7 ES 5
4.8 9-10
4.9 44-47
4.10 44-47
4.11 9-10
4.12 62-65
4.13 63
4.14 11-13
4.15 11-13
4.16 11-13
4.17 13
NA 3 : A la cooperativa no hi ha incentius econòmics per objectius.
ES 4 : La regulació dels possibles conflictes d’interessos es troba regulat a l’art. 57 dels estatuts
de la cooperativa.
ES 5 : Els procediments per escollir els membres de Consell Rector es troben a l’art. 47 dels
estatuts.
68

Taula d’indicadors del Global Reporting Initiative
Indicadors Aspectes
Ind. GRI
gestió Pàgina
Indicadors Desenvolupament econòmic EC1 25-28
econòmics
EC2 35-40
EC3 55-57
EC4 NA6 Presència en el mercat EC5 55
EC6 32
EC7 NA7 Impactes econòmics EC8 59-65
indirectes
EC9 59-65
NA 6 : Durant l’exercici 2009 no es van rebre subvencions significatives.
NA 7 :Tots els directius i responsables provenen de les regions geogràfiques d’on Abacus desenvolupa
l’activitat cooperativa.
NA 8 : Tot el consum d’aigua de la cooperativa prové de la xarxa pública de subministrament.
NA 9 : L’activitat de la cooperativa no es desenvolupa dins d’espais naturals protegits ni en
zones on es puguin produir afectacions a la biodiversitat.
NA 10 : No es produeixen emissions significatives de substàncies destructores de la capa
d’ozó.
NA 11 : No es produeixen emissions significatives de NO, SO ni d’altres gasos contaminants.
NA 12 : No s’han produït abocaments accidentals significatius.
NA 13 : No es transporten residus perillosos de manera significativa.
NA 14 : No es recullen els embalatges dels productes venuts als establiments.
NA 15 : No s’ha rebut cap sanció per incompliment de la normativa ambiental.
NA 16 : Les despeses ambientals es troben integrades en les altres despeses d’explotació referenciades
a la taula de compte de pèrdues i guanys.
Indicadors Aspectes
Ind. GRI
gestió Pàgina
Indicadors Materials EN1 36-37
ambientals
EN2 36-37
Energia EN3 38; 40
EN4 38; 40
EN5 38
EN6 18-19; 41-42
EN7 18; 41-42
Aigua EN8 39
EN9 NA8 EN10 39
Biodiversitat EN11 NA9 EN12 NA9 EN13 NA9 EN14 NA9 EN15 NA9 Emissions, vessaments i EN16 40
residus
EN17 40
EN18 41-42
EN19 NA10 EN20 NA11 EN21 39
EN22 36-37
EN23 NA12 EN24 NA13 EN25 39
Productes i serveis EN26 41-42
EN27 NA14 Compliment normatiu EN28 NA15 Transport EN29 40
General EN30 NA16 Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
69

Indicadors Aspectes
Ind. GRI
gestió Pàgina
Indicadors Ocupació LA1 52-55
socials:
pràctiques
laborals i ètica
LA2
LA3
54
55-57
del treball Relacions empresa-
LA4 52
treballadors
LA5 ES17 Indicadors
socials: drets
humans
Salut i seguretat a la feina LA6 57
LA7 57
LA8 NA18 LA9 NA19 Formació i educació LA10 58
LA11 58
LA12 58
Diversitat i igualtat
LA13 7-8; 53
d’oportunitats
LA14 55-56
Pràctiques d’inversió i HR1 NA
proveïment
20
HR2 33
HR3 58
No discriminació HR4 NA21 Llibertat d’associació i
convenis col·lectius
HR5 NA22 Explotació infantil HR6 33
Treballs forçats HR7 33
Pràctiques de seguretat HR8 NA23 HR9 NA 24
ES 17 : El període de preavís dels canvis en l’organització es troba regulat als estatuts socials.
NA 18 : No s’ha detectat cap malaltia greu entre els socis de la cooperativa.
NA 19 : No existeix representació sindical.
NA 20 : Totes les inversions es fan sota els valors cooperatius, entre els quals hi ha el respecte
pels drets humans.
NA 21 : No s’ha detectat cap incident de discriminació.
NA 22 : Donat el caràcter democràtic de la cooperativa, no hi ha riscos de llibertat d’associació.
NA 23 : La cooperativa no té personal de seguretat propi.
NA 24 : No es desenvolupa l’activitat en zones on les poblacions indígenes puguin ser afectades
d’alguna manera.
Indicadors Aspectes
Ind. GRI
gestió Pàgina
Indicadors Comunitat SO1 59-65
socials: societat Corrupció SO2 ES25 Indicadors
socials:
Responsabilitat
sobre productes
SO3 58
SO4 NA26 Política pública SO5 NA27 SO6 NA28 Comportament de
competència deslleial
SO7 NA29 Compliment normatiu SO8 NA30 Salut i seguretat del client PR1 33
PR2 NA31 Etiquetatge de productes i PR3 33
serveis
PR4 NA32 Comunicacions de
màrqueting
PR5 13
PR6 13
PR7 NA33 Privacitat dels clients PR8 NA34 Compliment normatiu PR9 NA35 ES 25 : Tant els estatuts socials com el Reglament de règim intern i el Reglament de funcionament
dels òrgans de la societat cooperativa regulen l’activitat cooperativa i preveuen els
riscos relacionats amb la corrupció.
NA 26 : No s’ha detectat cap cas de corrupció.
NA 27 : La cooperativa no es posiciona quant al desenvolupament de polítiques públiques.
NA 28 : No es fa cap aportació econòmica a partits polítics o institucions que s’hi relacionen.
NA 29 : La cooperativa no desenvolupa la seva activitat de manera monopolística.
NA 30 : No s’ha rebut cap sanció ni multa significativa per incompliment de lleis i regulacions.
NA 31 : No s’ha detectat cap incident quant a afectacions a la salut dels productes i serveis de
la cooperativa.
NA 32 : No s’ha detectat cap incident significatiu quant a la informació i l’etiquetatge dels productes
i serveis de la cooperativa.
NA 33 : No s’ha detectat cap incident quant a les comunicacions de màrqueting.
NA 34 : No hi ha hagut cap reclamació quant a la privacitat o la fuga de dades personals.
NA 35 : No s’ha rebut cap sanció significativa quant a l’incompliment normatiu en relació amb
el subministrament i l’ús de productes i serveis de la cooperativa.
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
70

TAULA DE CONTINGUTS DE L’ECONOMIA SOCIAL
Taula de principis de l’economia social Tercer principi. Organització i cultura
Per a l’elaboració de la memòria, s’han tingut en compte els principis de l’economia
social, responent als indicadors que caracteritzen l’activitat cooperativa
que desenvolupa Abacus.
Els principis de les següents taules destaquen els indicadors de caire social a
l’hora de desenvolupar l’activitat i fan balanç del desenvolupament econòmic,
ambiental i social.
Primer principi.
Primacia de les persones i de l’objecte social sobre el capital Pàgina
ES1.1. Descripció d’una breu memòria que posi de manifest la
primacia de les persones i de l’objecte social sobre el capital
Segon principi. Adhesió voluntària i oberta Pàgina
ES2.1. Requisits per a l’adhesió de noves i nous membres a
l’organització
3-4
ES 36
ES2.2. Requisits i condicions de sortida de l’organització ES 37
ES2.3. Evolució de socis, sòcies o membres, descrivint la
variació d’altes i baixes
ES 36 : Regulat als articles 8 i 11 dels estatuts socials.
ES 37 : Regulat a l’article 16 dels estatuts socials.
50-52
empresarial amb vocació de gestió participativa i democràtica Pàgina
ES3.1. Percentatge de persones o grups amb dret de vot en els
òrgans màxims de decisió, respecte al total de persones de
l’organització
ES3.2. Grau de renovació en els òrgans de representació de
l’organització, indicant la fórmula de renovació prevista
ES3.3. Grups de treball o espais generats que afavoreixen la
presa de decisions de l’organització
ES3.4. Percentatge de persones de l’organització que participa
en algun dels grups o espais generats
ES3.5. Procés d’informació pel qual les persones de
l’organització tenen accés a la informació en la seva triple
vessant (societària, empresarial i econòmica), indicant els
canals, la freqüència, així com els i les destinatàries
ES3.6. Percentatge de membres de l’organització que han
rebut o participat en activitats de formació específica en
economia social en l’últim any respecte al total de membres de
l’organització
ES3.7. Percentatge mitjà de participació real en els màxims
òrgans de decisió
ES3.8. Descripció del procés preparatori del màxim òrgan de
representació social
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
46
47
7-9;
11-13;
44-45
46
11-13;
44-45;
47
58
46-47
46
71

Quart principi. Conjunció dels interessos
de les persones usuàries i de l’interès general Pàgina
ES4.1. Definició d’un mapa dels grups d’interès focalitzats en
l’organització
ES4.2. Fluxos relacionals existents entre l’organització i els
seus grups d’interès
ES4.3. Existència d’un apartat sobre els drets humans (rebuig
al treball infantil i al treball forçós i obligatori, llibertat
d’associació, prohibició d’acceptació de suborns, corrupció...)
dintre de la política de responsabilitat social
ES4.4. Adaptació a la identitat cultural dels territoris on actua
l’organització
ES4.5. Existència d’una sistemàtica de valoració de la
satisfacció dels grups d’interès
11-12
11;13
33
62-65
13;
44-47
NA 38 : L’activitat cooperativa es desenvolupa en emplaçaments que no afecten espècies o espais
naturals significatius.
NA 39 : La cooperativa es regeix per la normativa aplicable quant a l’accessibilitat a tots els
centres de treball i establiments.
Cinquè principi.
Defensa i aplicació dels principis de solidaritat Pàgina
ES5.1. Organització d’actes socials, culturals o solidaris,
i col·laboracions monetàries o de qualsevol altre tipus en
aquests actes 62-65
ES5.2. Existència d’actuacions vinculades a inversions
socialment responsables 48-49
ES5.3. Existència d’una declaració formal que demani a les i als
proveïdors i empreses contractades un compromís de gestió
respectuosa amb el medi i socialment responsable 33
ES5.4. Consideració de criteris ambientals en la selecció
d’empreses proveïdores, productes i serveis 33;35
ES5.5. Nombre i tipologia d’activitats de cooperació realitzades
amb altres organitzacions 59-65
ES5.6. Percentatge de compres produïdes al territori (matèries
primeres, serveis i actius fixos) / total de compres 32
ES5.7. Existència de polítiques o procediments d’igualtat
d’oportunitats en la selecció, promoció i desenvolupament de
les persones de l’organització 56
ES5.8. Coneixement i documentació dels impactes ambientals
significatius que es deriven de l’activitat 36-39
ES5.9. Definició i documentació d’objectius ambientals anuals
en funció dels impactes ambientals significatius 35
ES5.10. Desglossament del personal per tipus de treball,
contracte i regió, incloent-hi els llocs de treball ocupats per
persones amb discapacitat sobre el total de l’organització 53-54
ES5.11. Nombre total de personal desglossat per grups d’edat,
sexe i regió, especificant el personal discapacitat
ES5.12. Rotació mitjana de la plantilla desglossada per grups
d’edat, sexe i regió, especificant el personal discapacitat
ES5.13. Mesures adoptades per tal de col·laborar en la
preservació o restauració d’espècies o espais naturals
propers, així com les riqueses naturals i culturals propietat de
l’organització
ES5.14. Disposar d’una auditoria d’accessibilitat global,
reconeguda a escala mundial
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
53
54
NA 38
NA 39
72

Sisè principi. Autonomia de gestió
i independència respecte dels poders públics Pàgina
ES6.1. Descripció d’una breu memòria que detalli els requisits
i limitacions de la sobirania de gestió dels màxims òrgans de
decisió de l’organització
Setè principi. Aplicació dels excedents
o de la seva major part en la consecució dels objectius a favor
de l’interès general, dels serveis a les i als membres Pàgina
ES7.1. Percentatge sobre el passiu que es correspon amb fons
col·lectius o irrepartibles
ES7.2. Percentatge de distribució d’excedents destinats a fons
col·lectius o irrepartibles
ES7.3. Percentatge d’excedents assignats als i a les membres
de l’organització o a la incorporació de persones (excedents
capitalitzats o monetaris)
ES7.4. Augment o disminució dels guanys retinguts al final del
període
47
27
27
25
25-28
Taula de continguts de principis de l’economia social 71-73
VERIFICACIÓ DE LA MEMòRIA
La present Memòria de Sostenibilitat d’Abacus cooperativa
ha estat elaborada d’acord amb les directrius de la Guia
d’Elaboració de Memòries de Sostenibilitat (GRI G3). Abacus
cooperativa cobreix en el seu informe de Responsabilitat Social
Empresarial els requisits associats al Nivell A d’aplicació del
GRI G3, el qual implica que compleix amb les especificacions
associades del nivell quant a perfil, enfocament de gestió i
indicadors de desenvolupament.
Autodeclarat
Revisat
per tercers
Revisat per GRI
C C+ B B+ A A+
Al mateix temps, ha estat elaborada d’acord amb els
indicadors dels principis de l’economia social establerts en
el Manual especial per a l’economia social, Cicle preparatori
per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat GRI: Manual
per a organitzacions petites i mitjanes. Abacus cooperativa
autodeclara que cobreix en el seu informe de Responsabilitat
Social Empresarial els requisits associats al Nivell [1], el qual
implica la informació d’un 100% dels indicadors de l’economia
social definits, incorporant com a mínim un indicador de cada
principi.
Memòria 09 Índex de la Memòria de Sostenibilitat
73

Memòria 09
Socis i sòcies de treball
Abella Schulz, Carolina
Adan Ares, Montserrat
Aguilar Laso, Jesús
Aige Alcaraz, Melania
Alba González, Anabel
Albarracín Carpena, Oscar
Alcalde Sánchez, Josefa
Alcántara Palecha, Irene
Alcober Font, Pau
Alegre Claramunt, Rosa Maria
Alsina Torres, Xavier
Álvarez Creus, Araceli
Álvarez Urgelles, Núria
Amil Cano, Jennifer
Andreu Portoles, Teresa
Aneas Gras, Mª De Las Nieves
Angosto Melenchon, Melania
Antón Ferreras, Almudena
Aragonés Domingo, Olga
Araujo Moreira, Leticia Daniela
Argilaguet Marques, Esther
Arriaga Poblador, M. Mercè
Arribas Rovira, Sergi
Artacho Artacho, Maria Estrella
Auge Santcliment, Josep Maria
Ávila Fuentes, Sergi
Ávila Rodríguez, Jesica
Baena Garcia, Rosalia
Bailón Hernández, Montserrat
Balaguer Sanz, Anna
Balanzó Fernandez, Enric
Bañeres Llovera, Carmen
Barco Villar, Noèlia
Barrachina Valles, Elsa
Barrio Estany, Nuria
Bartoll Moreno, Mònica
Bausells Visent, Carolina Montse
Bedmar Rodríguez, Josefa
Bedmar Rodríguez, Teresa
Beltran Gomez, Joan
Benach Miralles, Montserrat
Bencells Sunyer, Patrocini
Bergada Sabaté, Victoria
Bermejo Muñoz, Mireia
Bernal Gallegos, Pau
Bernal Porto, Susana
Bernat Prats, Joan Carles
Blasco Escudero, Concepció
Bocanegra Oliu, Diana
Borrell Mallorqui, Josep
Bosch Felip, Pere Valentí Bottini
Flores, Rosnir Gabriela
Bouamer, El Anzouli
Bouzzit Benamri, Hassana
Bru Martínez, Josep
Bruqué Soriano, Montserrat
Buendia Diaz, M. Mercedes
Bustos Hidalgo, Isabel
Caballé Capdevila, Cristina
Cabrera Soriano, Dolors
Cadenas López , M. Àngels
Callejón Almendros, Maria
Camargo Fernandez, Silvia
Campa Rios, Maria Lluïsa
Cañas Gómez, Silvia
Canovas Martí, Núria
Canovas Pagès, Francesc Josep
Canovas Peset, Miriam
Cantador Hernández, M. José
Cardo Casals, Mari Carmen
Carmona Paez, Francisca
Carrasco Fernández, Juan Pedro
Carrasco Polo, Manuel
Carrera Marques, Mireia
Casanoves Giralt, Marta
Castellà Rodríguez, Jordi
Castillo Núñez, Maria José
Caston Iglésias, Maite
Castro Rodríguez, Sandra
Catasús Colomé, Núria
Cazalla Casas, M. Del Carmen
Cervello Vila, Joan
Chamorro De La Cruz, Javier
Civit Fons, Victoria
Codina Teixidor, Lluís
Collado Martínez, Francisca
Comino López, Juan Diego
Consuegra Planas, Adriana
Corbalan Palomeque, Sandra
Cortada González, Antònia
Cortada González,Esperança
Costa Artal, Ramón
Costa Artal, Roser
Cruz Barros, Irene
Dalmases Marquina, Marta
Daza Bautista, Vanesa
De La Torre Cantos, Mario
Del Hoyo Rodriguez, Patricia
Devesa Vives, Carme
Diaz Félez, Maria Rosa
Domingo Madueño, Montserrat
Domingo Pujol, Consol
Domingo Ramos, M. Ángeles
Dosrius Bermejo, Joan
El Mourabit, Mohamed
Escola Gasulla, M. Isabel
Escudero Guiu, Carme
Escudero Guiu, M.Lourdes
Espinola Ruiz, Josefa
Esquirol Palau, Eulalia
Estebán Blanco, Miquel Angel
Estebán Querencia, Elsa
Esteras Fontanet, Laia
Esteve Gubern, Georgina
Fabregat Ventura, Cinta
Farreras Torra, Raquel
Feliu Escude, Lluís
Fernández Cabello, Dolores
Fernández Gascón, Mercedes
Fernández Silvestre, Eva
Fernando Mico, Laia
Ferrer Águila, Sonia
Ferrer Jiménez, Enriqueta
Ferrer Lloret, Sonia
Ferrer, Eva Margarita
Ferro Enríquez, Mónica
Ferrón Solà, Toni
Figueruelo Montalvo, M. Del Mar
Foix Canto, Eva
Folch Mas, Ana Isabel
Folch Molero, Mònica
Font Gasca, Montserrat
Franco Trujillo, Albert
Fuentes Arenas, Tomàs
Fuentes Ruiz, Marcos
Fuertes Planelles, Oriol
Fusté Brualla, Elena
Gabarró Domenech, Jordi
Galdeano Bujanda Mercedes
Gallardo Medina, Capilla
Gallart Ramon, Gemma
Garcia Cruz, Ana
Garcia Mallén, Noemí
Garcia Navarro, Joan Carles
Garcia Oller, Beatriz
Garcia Ramírez, Lourdes
Garcia Sánchez, Carlos Javier
Garriga Móra, Maria
Garzon Rivera, Angela Yaneth
Gayan Gusi, Carme
Gil Ventura, Alícia
Gilavert Margalef, Anna
Gilboy, Míriam
Gimeno Garrote, Sonia
Girón Jarque, Yolanda
Gómez Mahia, Xavier
Gómez Ruiz, Olga
Gómez Sanchez, Ana Maria
Gómez Vares,Albert
González Cabanero, M. Nieves
González Comín, Miriam
González Garcia, Laura
González Portocarrero, Juan
González Rodríguez, Lucía
González Salvany, Francesc X.
González Santiago, Guillem
González-Anleo Simon, Conrad
Grane Alsina, Jordi
Griñó Santed, Ingrid
Gual Devesa, Ramón
Guardiola Pujol, Assumpció
Guillén Muñoz, Juan D.
Guinart Aloy, Assumpció
Guinart Guri, Carles
Guinart Redon, Silvia
Guirró Navarro, Montserrat
Guiu Barbera, Hèctor
Gutiérrez Domenech, Gemma
Gutiérrez Gonzalez, Mercè
Gutiérrez Martinez, Núria
Gutiérrez Puerto, Àlex
Hernández Diaz, Rosa Mª
Hernández Garcia,Olga
Hernández Guzmán, Azucena
Herrera Díaz, Encarnación
Hidalgo Aguilera, Eva
Hidalgo Ariza, M. Pilar
Hurtado Vinat, Sílvia
Ibáñez Garcia, Elena
Ibáñez Rodríguez, Estefania
Ibáñez Vázquez, Xavier
Ibáñez Vázquez, Yolanda
Ibarra Queralt, Carles
Jiménez Collazo, Inmaculada
Jiménez Guil, Aida
Jiménez Hernandez, Juan Jesús
Jiménez Ramirez, Cristina
Jiménez Ruiz, Mercedes
Jiménez Serra, Juan José
Jordi Sabaté, Francesc A.
Jorge Lucha, Eva Maria
Jorquera Godrid, Andreu
Jose Creus, Antoni
Junca Badia, Mònica
Juncadella Farré, Josep
Laborda March, Daniel
Lafuente Mendoza, Lourdes
Laguna Niebla, Imma
Lardín Castelló, Jordi
Lecina Valdeon, Irene
León Vila, Julián
Lite Martínez, Raúl
Llanes Marques, Natàlia
Lleonart Ruiz, Oscar
Loire Máximo, Núria
López Cabrera, Sandra
López Cantero, Ana
López Flores, Maria Rosa
López Ginel, Mª Angeles
López Merchante, Judit
López Vivancos, Mario
Lucio Subirachs, Pedro
Luque Limones, Marta
Macia Astorch, Elisabet
Manzanares Boira, Juan José
Marcer Ollé, Maria
Marcos Martin, Maria Lluïsa
Marín Arraz, Ángeles
Martí Garcia, Susana
Marti Vallejo, Maite
Martí Vallejo, M. Ángeles
Martín Escudero, Eva
Martínez Acosta, Noelia
Martínez Bonet, Jordi
Martínez Casals, Clara
Martínez Espinosa, David
Martínez González, Pilar
Martínez Jiménez, Cristina
Martínez Martinez, Cristina
Martínez Pérez, Gemma
Martínez Salas, Anna
Martínez Salas, Carmen
Martínez Salas, Elisabet
Martos Martínez, Yolanda
Mas Corbella, Bibiana
Mascarella Vilageliu, Hel·lena
74

Memòria 09
Massip Porcellà, Raquel
Massons Soler, Laia
Mateu Rodríguez,Graciel·la
Matilla Martínez, Carme
Medina Lorenzo, Silvia
Medina Zurita, Ana
Mejide Manresa, Rosa Maria
Melo Garcia, M. Dolors
Méndez Amador, Clara
Mendoza Doncel, Maria
Mercader Vidal, Mercè
Merchante Moreno, Montserrat
Merchante Moreno,M. Carmen
Mesas Garcia, Lourdes
Miguel Maroño, Vanessa
Millan Fornés, Montserrat
Miralles Truyols, Magdalena
Miranda Perez, Enric
Mirete Mata, M. Lluïsa
Mismas Serrano, Matilde
Mismas Serrano, Montserrat
Mismas Serrano, Núria
Molina Corbera, Pau
Molina Duque, Joaquina
Monico Garola, Núria
Montané Torrebadell, Montserrat
Monte Oller, Eva Maria
Montero Argudo, Marcos
Montilla Vaca, Eva Maria
Montoriol Sabate, Rosa
Moraleda Verbo, Francisco
Morales Gago, Elisabet
Morales Salces, Elisa
Morales Vinagre, Anabel
Moreno Fernández, Araceli
Moreno Garcia, Pilar
Moreno Rayo, Eva M.
Moreno Rubí, Lourdes
Morquecho Lopez, Mireia
Morros Novella, Mòonica
Muñoz Cano, Fidel
Muñoz Escriba, Eva
Muñoz Hernández, Patrícia
Muñoz Lahoz, Nuria
Muñoz López, Manuel
Muñoz Muñoz, Alfonso
Muntés Zabala, Bernat
Nicolás Trujillo, Anabel
Nicolau Rocabayera, Anna
Núñez San José, Gemma
Nzakina, Gregorio Obo
Oliva Buenaventura, Núria
Oliva Del Olmo, Miguel Àngel
Oliveres Pairo, Elisenda
Ortega Rodriguez, Adelina
Osorio Navarro, Ana Vanessa
Otal Pallas, Cristina
Pacheco Gallen, Jessica
Padros Salvany, Berta
Pallarès Sánchez, Yolanda
Palomo Luján, Mari
Palomo Luján, Esteban
Panades Llurdes, Nuria
Parcerisa Armengod, Carles
Parcet Bertran, Lluís
Pardos Sanchis, Àlvar
Pareja Borrell, Sonia
Parera Mateu, Anna
Parrado Parrado, M. Ángeles
Parro Varquiel, Eva
Pascual Vilalta, Mònica
Pellejero Ramírez, Yolanda
Peñalver Fabregat, Soraya
Peñuela Piñol, Anna
Pereira Vera, Alexandra
Pérez Arnabat, Rosa M
Pérez Barrios, M. Dolors
Pérez Cabrera, Ismael
Pérez Gracia, Àlex
Pérez Marti, Cristian
Pérez Marti, Noèlia
Pérez Marti, Sonia
Pérez Perez, Ana Maria
Pérez Reina, Eva
Pérez Romero, Xavier
Pérez Vargas, Lídia
Peset Meca, Dolors
Picas Segura, Oriol
Pilan Torrente, Silvia
Piñeiro Lopez, Maria
Pino Escudero, Maria
Pino Montoro, Manel
Pintanel López, Maria Luz
Planas Puig, Núria
Plasa Rosell, Eulàlia
Platero Rodríguez, Dulce María
Polo Bonet, Antonio
Polo Bonet, Jesús
Porta Machordom, Xavier
Prats Romero, Sara
Prieto Alonso, Silvia
Prims Vila, Joan
Puchades Navarro, Amparo
Puerto Vázquez, Omar
Pueyo Subiron, Jordi
Puig Fusté, Mercè
Puig López, Alicia
Puig Masip, Gemma
Quer Capdevila, Sandra
Quiñones Mora, Maria
Rafecas Pastor, Jordi
Raluy Parera, David
Ramírez Westenhofer, M. Isabel
Ramon Pons, Antoni
Ramos Pino, Isabel
Reig Miro, Josep Maria
Riba Sendra, Judith
Ribó Ferrer, M. Rosa
Rica Agusti, Glòria
Ricart Martin, Núria
Riera Barcons, Jaume
Rincón Rodriguez, Verònica
Rios Amores, Òscar
Ripoll Barbera, Fatima
Rius Coll, Gerard
Rius May, Marc
Roca Navarro, Jordi
Rodes Albert, Manel
Rodrigo Janoher, Laura
Rodríguez Belmar, Juan
Rodríguez Clari, Neus
Rodríguez Franco, Eva
Rodríguez Martin, Marta
Rodríguez Rodriguez, Rocío
Rojas Carner, Glòria
Rollan Font, Àlex
Roman Pérez, Miguel Anton
Romero Bartolí, Mireia
Rosillo Almeida, Letty Yolanda
Rubio Amador, M José
Rubio Jiménez, Mercedes
Ruiz Moya, Sonia
Ruiz Perpinyà, Anna
Ruiz Perpinyà, Gonçal
Ruiz Rubia, Ana Isabel
Ruiz-Roso Parralejo, F. Javier
Sabaté Bonet, Lourdes
Sabaté Escoda, Roger
Sáez Timoneda, Raúl
Sala Fernandez, Maria
Salas Pujol, Robert
Salido Sanchez, Emilia
Salva Palau, David
Sánchez Carrion, Josefa
Sánchez Lopez, Ana M.
Sánchez Manzano, Isabel
Sánchez Navarro, J. Antonio
Sánchez Sánchez, Elena
Sánchez Torregrosa, Raquel
Sancho Guinart, Mercè
Sanclement Obiols, Natàlia
Sanmartín Tápia, Isabel
Santillana Narváez, Manuel
Santistebán Dancausa, Eduardo
Saperas Cambra, Helena
Sastre Gallego, Ramon
Saura Molinero, Amaya
Saurí Montagut, M. José
Sauri Montagut, M. Reyes
Sellarés Alegre, Joan
Serafini Guardino, Marta
Serra Cid, Marta
Serra Pradell, M.Dolors
Serrador Ballester, David
Serrano Valiña, Esther
Sicília Gil, Quim
Silvestre Fernández, Encarnación
Silvestre Saura, Montserrat
Sirolla Torrebadell, Berta
Sobrino Salguero, Aitor
Solà Rey, Elisabeth
Solé Barcelona, Meritxell
Solé Pares, Carmen
Soto Navarro, Núria
Soto Tejedor, Isabel
Suazo Garea, Iván
Tena Serna, Joan Manel
Tirado Gascon, Alícia
Toral Amenos, Clàudia
Torne Guasch, ÀAlex
Torrell Puig, Rosa M.
Torrellas Bonmatí, Roser
Torrents Font, Magdalena
Torres Avila, Verònica
Torres Duque, Laura
Tost Jeremias, Sebastià
Traite Claveria, F. Javier
Trevejo Portillo, Càndida
Tutusaus López, Xavier
Usarralde Pevidal, Ester
Vázquez Alvarez, Susana
Vélez Molina, Inmaculada
Ventura Agut, Cristina
Vera Guerra, Fernanda
Vicario De La Rosa, Joan Carles
Vicente Garcia, F. Xavier
Vidal Bueno, Montserrat
Vidal Florensa, Georgina
Vila Gómez, M. Dolors
Villalobos Bernal, Juan José
Villanueva Benayas, Alícia
Villar Civit, Antonio
Villar Civit, Rosa
Villodres De Diago, Laura
Viñals Blanca, Núria
Víudez Garcia, Ana Dolores
Víudez Garcia, Sandra
Vives Lapoint, Lourdes Elizabeth
Vivó Feliu, José Miguel
Yangüela Pujol, Lluïsa
Zuñiga Nate, Roser
75

Memòria 09
Delegats/es socis/es de consum
Agramunt Mayà, Marc
Águeda Cáceres, Epifanio
Algans Rodríguez, Eva
Almúnia Ribera, Florencio
Argemí d’Abadal, Roser
Arisa Argemí, Anna
Arribas Esteve, Helena
Bàdenes Rodríguez, M. Pura
Bargalló Chaves, David
Batallé Pou, Francesc
Batlle Izard, Marc
Batllori Obiols, Roser
Benages Nozal, Jordi
Benet Sarubé, Joan Josep
Besora Oliva, Ramón
Bonet Agustí, Lluís
Bou Gibert, Lluís-Emili
Brell i López, Marc
Busquet Duran, Jordi
Cabré Mallafré, Miquel
Calzada Pujol, Àngela
Camps i Vilà, David
Camps Vidal, Núria
Capella Portusach, Marga
Carreras Sureda, Llorenç
Casquero González, F. Manuel
Catafau Ramón, Gessamí
Chacón Chacón, Isabel
Codina Filba, Toni
Comín Oliveres, Toni
Condeminas Castellà, Modesta
Corberó Comas, Pere
Corbinos Martínez, Josep M.
Cordobés Armendáriz, Antonio J.
Coromines Casals, Agustí
Cortés Puig, Tahis
Delcán Zamudio, Benet
Domènech i Bonet, Mireia
Duatis Puigdollers, Sebastià
Egal, Rodérick
Escrich Vidal, Victòria
Escuder i de la Torre, Oscar
Esquer Vidal, Rosario
Faura Ventosa, Ignasi
Fauró Sánchez, Carles M.
Flix Miguel, Francesc Manuel
Florenciano García, Rafel
Fluvià Creus, Mercè
Fortuny Cornet, Jordi
Fradera Calls, Marta
Fuster i Muñoz, Anna
Fuster Sobrepere, Claudi
Gairal Llaveria, Rosa
Galán Gordillo, Francisco Manuel
Gallardo Medina, Luïsa
Garcia Cestona, Miguel Angel
García González, Joan
Garcia Jané, Jordi
Garcia Martínez, M. Carmen
Gassó i Quixal, Manel
Genís i Reixach, Narcís
Giner Camprubí, Agnès
Giró Gili, Santi
Gómez i Garcia, Diego E.
Goti Gisbert, Adriana
Gracia Martínez, Carles
Grau López, Cristina Rosa
Guilera i Escofet, Maria
Guiu Payà, Jordi
Hidalgo Moya, Juan Ramón
Jiménez Dominguez, J. Antonio
Jordi Amorós, Catalina
Jordi Sabaté, Gemma
Lana Voltà, Jesús
Lapiedra Mur, Jesús
Lázaro Garcia, Quim
Lloret Iñesta, Frederic
Lluch Crespo, Gemma
López Garcia, Xavier
Luna Sanjuan, Marta
Maduell Sancho, Jordi
Mañá Terré, Teresa
Manzano Tovar, Raül
Marco Sanclement, Lluís
Marín Santiago, Imma
Martínez Gimenez, Jose Luis
Martínez Prat, Anna Rosa
Martínez Saez, Fernando
Masllorens Escubos, Enric
Mazarico Sanvicens, Pere
Méndez i Estradé, Jordi
Mendizabal Riera, Enric
Mestres Vila, Àngel
Miró Gilabert, Pep
Moncho Pérez, Gemma
Montorio Oncino, Cèsar
Montroy Martínez, Ferran
Moré i Mateu, Miquel
Moreno Millán, Francesc
Morón Sompolinski, Sílvia
Mundet Cerdan, Daniel
Muñoz Quintana, Pepa
Novella Cámara, Anna
Oliveres Boadella, Arcadi
Oller Freixa, Montserrat
Padrós Vidal, Sebastià
Pallarés Roqué, Marta
Palos Ezquerra, Xavier
Pelegrí Martínez, Suna
Piella Vilaregut, Pere Jordi
Planas Serra, Joan
Ramoneda Rimbau, Amàlia
Real Sebastián, Ana
Riba Pérez, Núria
Ribera Regull, Raimon
Rico i Planas, Carme
Riera Gassiot, Josep M.
Rillo Ruiz, Maite
Ripoll González, Oriol
Roda Martí, Belén
Romans i Noguera, Vicent
Rosell Masjuan, Francesc
Roure Blàvia, Eduard
Ruiz Gómez, Vicenç
Salvat Mestre, Eudald
Sampere Giménez, Sergi
Sánchez Tabarés, Ramón
Selles Martínez, Vicenç
Serra Santasusana, Teresa
Serrano Llàcer, Rosa
Serrat Crespo, Josep Ramón
Sisquella Banús, Jordi
Sitjà Domènech, Ramon
Sòria Bernalte, Anna
Tascón Tello, Diego
Teixidor Rovira, Anna
Torre Alcoceba, Margarita
Trenchs Figuerola, Pilar
Triadú Carré, Joan
Turón Balcells, Muntsa
Udina Abelló, Teresa
Valero Lahuerta, Lluís
Vela Oliván, Alfred
Via Llop, Jordi
Vidal Alegret, Elisabet
Vidal Martínez, Isabel
Vidal Valls, Ernest
Vivancos Martí, Jordi
Vives i Oller, Imma
Weissmann, Hilda
76

Memòria 09
Els nostres establiments
Barcelona
Ausiàs Marc, 16-18
Balmes, 163
Còrsega, 269
Gran de Sant Andreu, 54
Mercat d’Hostafrancs
Creu Coberta, 93
L’Illa Diagonal
Av. Diagonal, 545-557
Badalona
Francesc Macià, 60-64
Cornellà de Llobregat
Bellaterra, 41
Granollers
Pompeu Fabra, 5
Igualada
Santa Caterina, 22
Manresa
Barreres, 22
Mollet del Vallès
Rambla Balmes, 3
Sabadell
Tres Creus, 86-88
Sant Boi de Llobregat
Mercat de Sant Jordi:
Indústria, 16
Santa Coloma de Gramenet
Irlanda, 90-92
Sant Cugat del Vallès
De la Torre, 6
Vic
Sagrada Família, 16
Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Mediterrània, 8
Girona
Barcelona, 42-44
Figueres
Plaça del Gra, 7
Lleida
Rambla d’Aragó, 14-16
Tarragona
Gasòmetre, 32
Reus
Raval de Santa Anna, 48
Castelló
Pl. Jutge Borrull, 5
València
Boulevard Austria:
Don Juan de Austria, 4
ESTABLIMENTS EN UNIVERSITATS
Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Campus Nord, plaça del Mig
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Campus de la Ciutadella
Edifici Roger de Llúria
Ramon Trias Fargas, 25
Campus 22@
Nau Roc Boronat
Roc i Boronat, 138.
Universitat Ramon Llull (URL)
ÀBAC - Fundació Blanquerna
Císter, 34
ÀBAC - ESADE
Av. d’Esplugues, 92
Bellaterra
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Campus de Bellaterra
Plaça Cívica, Cerdanyola
Sant Cugat del Vallès
Esade Creapolis
Av. Torre Blanca, 57
Vic
Universitat de Vic (UVic)
Sagrada Família, 7
www.abacus.coop
OFICINES SERVEIS CENTRALS
Barcelona
París, 204
Còrsega, 271
Enric Granados, 112
Perú, 174
MAGATZEMS
Rubí
Pg.de la Riera, s/n –Conflent
Vilanova del Camí
Pol. Industrial Castellolí
Carrer dels Impressors, 137
Ajuda’ns a millorar la memòria.
Dóna la teva opinió a
participacio@abacus.coop
77