<strong>Sineu</strong> és un municipi mallorquí pertanyent a la com- arca <strong>de</strong>l Pla. Limita amb els termes <strong>de</strong> Costitx, Inca, Llubí, Maria <strong>de</strong> la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i Lloret <strong>de</strong> Vistalegre. Dins el terme municipal es troben vestigis prehistò- rics que evi<strong>de</strong>ncia que fou habitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps enrere. De l’època pretalaiòtica ens han arribat un nombre consi<strong>de</strong>rable <strong>de</strong> coves, utilitza<strong>de</strong>s bàsica- ment com a habitatges, com són la cova <strong>de</strong>s Co- nills, la <strong>de</strong> Son Costa, la <strong>de</strong> Son Mas, la <strong>de</strong>s Come- llar Fondo <strong>de</strong> Son Rossinyol i la <strong>de</strong>s Pou d’En Banys. L’època talaiòtica es representada pels talaiots <strong>de</strong> Son Creixell, Sa Ritxola, Son Rossinyol, Son Ven- rell, Son Alcaines, <strong>de</strong>s Puig <strong>de</strong> Sa Creu i per la ne- cròpoli <strong>de</strong>s Serral <strong>de</strong>s Moro (Son Estela). L’època islàmica es coneix, bàsicament, a partir <strong>de</strong> la documentació creada <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta catalana <strong>de</strong> Mallorca. El Llibre <strong>de</strong>l Repartiment <strong>de</strong> Mallorca (1231), esmenta per primera vegada el districte <strong>de</strong> Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE SINEU Breu història <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> districte comptava amb un total <strong>de</strong> 82 alqueries i rafals. També hi havia un nucli <strong>de</strong> població més gran i<strong>de</strong>ntificable amb l’actual vila, amb cases, una necròpoli i banys; també hi hauria una mesquita i, probablement, un alcàsser. La conquesta cristiana <strong>de</strong>l districte es féu a finals <strong>de</strong> l’any 1229 sense gaire resistència. En el Reparti- ment, <strong>Sineu</strong> correspongué a la porció reial. Jaume I féu immediatament nombroses donacions <strong>de</strong> terres als seus porcioners. El procés <strong>de</strong> creació i <strong>de</strong> consolidació <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> fou lent. Possiblement la fundació <strong>de</strong> la parròquia data <strong>de</strong> la primera organització religiosa, feta per Ferrer <strong>de</strong> Pallarès, prepòsit o pabor<strong>de</strong> <strong>de</strong> Tarragona, l’any 1236. En tot cas, la parròquia <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> ja apareix en la butlla papal d’Innocenci IV <strong>de</strong> 1248. El terme municipal compre- nia també els municipis <strong>de</strong> Lloret <strong>de</strong> Vistalegre i Sant Joan. L’any 1295 se segregà <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> la par- ròquia <strong>de</strong> Lloret <strong>de</strong> Vistalegre i el 1298 la <strong>de</strong> Sant Joan. Durant el segle XIV la vila va viure una època d’esp- lendor. Jaume II i el seu fill, el rei Sanç, residiren llargues tempora<strong>de</strong>s al palau que el primer hi féu construir. El camí reial <strong>de</strong> Palma a <strong>Sineu</strong>, documentat l’any 1309, era una <strong>de</strong> les vies <strong>de</strong> comunicació més im- portants <strong>de</strong> Mallorca. A principis <strong>de</strong>l segle XIV es