Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya

activitats
tent i moltes vegades intens, degut
a que el riu passa encaixonat entre
muntanyes abans d’arribar al Delta,
formant un tub natural responsable
de la canalització dels vents que hi
circulen a gran velocitat, sobretot
durant l’hivern.
NUCLIS URBANS
Els nuclis urbans que circumden
el Delta són: l’Ampolla (3.118 h.),
l’Aldea (4.063 h.), Amposta, la capi-
Figura 6. Martinet ros pescant en un canal.
Figura 7. Flamencs sobrevolant la península del Fangar.
tal del Montsià (21.240 h.) i Sant
Carles de la Ràpita (15.511 h.). Al
bell mig del Delta s’hi troben: Deltebre,
municipi que aglutina les dues
antigues partides de Jesús i Maria i
la Cava (11.751 h.), Camarles
(3.555 h.), Sant Jaume d’Enveja
(2.995 h.), els Muntells (522 h.), el
Poble Nou del Delta (167 h.) i Balada
(18 h.). També hi ha dues urbanitzacions
a tocar de mar: Riumar
(330 h.) i els Eucaliptus (125 h.), que
pertanyen als municipis de Deltebre
i Amposta, respectivament.
LES LLACUNES
Totes les llacunes del Delta són
d’aigües més o menys dolces, degut
principalment a l’aportació d’aigües
provinents dels arrossars, i
posseeixen al seu voltant un cinturó
de vegetació helofítica (amb la
part inferior coberta d’aigua) composta,
sobretot, de canyars i canyissers.
Les més importants són la de
Canal Vell i de les Olles a l’hemidelta
nord, l’Encanyissada, la Tancada,
la Platjola i l’Alfacada a l’hemidelta
sud, i Calaix Gran i Calaix de Mar a
l’illa de Buda.
Esment especial mereixen els
ullals de Baltasar o ullals de l’Arispe,
situats a la part occidental de
l’hemidelta sud en el punt de contacte
entre el Delta i el continent. Es
tracta de surgències subterrànies
permanents d’aigua dolça continental
provinent de la serra del Montsià
i dels Ports de Tortosa, que formen
petites llacunes aïllades d’un diàmetre
entre 5 i 55 m, i una fondària
entre 2,5 i 6 m.
FLORA I FAUNA
Pel que fa a la flora, aquesta ve
determinada pel notable gradient de
salinitat del Delta, que oscil·la des
dels sòls salats fins a les terres fèrtils
i aptes per al conreu.
Les comunitats vegetals més importants
són les pròpies de les zones
d’alta salinitat, degut a la gran
influència del mar. A les dunes es
troben principalment el borró, la lleterassa
de platja o lletera marina i
el lliri de mar. A les zones amb sòls
molt salats i inundats durant bona
part de l’any trobem la sosa. Els sòls
de baixa salinitat són ocupats pel
jonc marí. Els canyars, els canyissers
i les bogues són molt abundants
a les llacunes. A les riberes
salabroses s’hi troben els tamarius.
Als ullals creixen els nenúfars. Fi-
32 NPQ 451 • maig-juny 2010