Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya
Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya
Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
activitats<br />
immensa catifa d’aquest color, que<br />
vira al groc <strong>de</strong> l’arròs madur i d<strong>el</strong>s<br />
rostolls, i marró a l’hivern, <strong>el</strong> marró<br />
<strong>de</strong> la terra verge i eixuta.<br />
L’allau d’aigua dolça durant l’estiu<br />
a les llacunes i, més tard, al mar,<br />
fa que la salinitat d’aquests indrets<br />
sigui més baixa a aquesta època <strong>de</strong><br />
l’any que a l’hivern, quan <strong>de</strong> fet hauria<br />
<strong>de</strong> ser a l’inrevés, ja que l’evaporació<br />
<strong>de</strong>guda a les altes temperatures<br />
<strong>de</strong> l’estiu fa augmentar la<br />
concentració <strong>de</strong> sals. Aquesta situació<br />
atípica té gran influència en <strong>el</strong>s<br />
ritmes biològics i en <strong>el</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> diverses espècies <strong>de</strong><br />
peixos i marisc.<br />
LA PESCA<br />
El d<strong>el</strong>ta <strong>de</strong> l’Ebre és una zona<br />
a<strong>de</strong>quada per a la pesca, <strong>de</strong>gut a la<br />
combinació <strong>de</strong> l’aigua dolça i la salada<br />
i a la gran quantitat <strong>de</strong> nutrients<br />
que <strong>el</strong> riu aporta al mar. De fet,<br />
<strong>el</strong> d<strong>el</strong>ta <strong>de</strong> l’Ebre concentra més d<strong>el</strong><br />
10 % <strong>de</strong> les captures pesqueres d<strong>el</strong>s<br />
ports catalans i la quarta part d<strong>el</strong>s<br />
ports tarragonins. El principal port<br />
pesquer, amb més <strong>de</strong> 160 embarcacions,<br />
és <strong>el</strong> <strong>de</strong> Sant Carles <strong>de</strong> la<br />
Ràpita. A la subhasta s’hi troba tot<br />
tipus <strong>de</strong> peix blau, marisc i crustacis,<br />
en especial <strong>el</strong> llagostí.<br />
Les tranquil·les aigües <strong>de</strong> la badia<br />
d<strong>el</strong> Fangar i d<strong>el</strong> port d<strong>el</strong>s Alfacs<br />
han estat idònies per a la instal·lació<br />
<strong>de</strong> vivers <strong>de</strong> musclos i ostrons. També<br />
cal <strong>de</strong>stacar la pesca <strong>de</strong> l’angula<br />
i <strong>de</strong> l’anguila.<br />
PASSOS DE BARCA<br />
Des d’Amposta fins a la <strong>de</strong>sembocadura<br />
d<strong>el</strong> riu no hi ha cap pont<br />
per travessar-lo. És per això que<br />
<strong>el</strong>s dos nuclis urbans més importants<br />
situats al b<strong>el</strong>l mig d<strong>el</strong> D<strong>el</strong>ta,<br />
D<strong>el</strong>tebre al marge esquerre d<strong>el</strong> riu i<br />
Sant Jaume d’Enveja al marge dret,<br />
estan comunicats mitjançant transbordadors<br />
(figura 9), que permeten<br />
Figura 10. Festa <strong>de</strong> la plantada a l’illa <strong>de</strong> Buda.<br />
<strong>el</strong> pas <strong>de</strong> persones, bicicletes i cotxes.<br />
Actualment, hi ha un pont en<br />
construcció que unirà aquestes dues<br />
poblacions.<br />
FESTES POPULARS<br />
Com a la resta <strong>de</strong> pobles <strong>de</strong><br />
<strong>Catalunya</strong>, tots <strong>el</strong>s pobles d<strong>el</strong> D<strong>el</strong>ta<br />
c<strong>el</strong>ebren les seves festes majors<br />
amb manifestacions musicals, sessions<br />
<strong>de</strong> ball, concursos <strong>de</strong> pesca,<br />
gegants, correfocs i altres activitats,<br />
Figura 11. Festa <strong>de</strong> la sega a l’illa <strong>de</strong> Buda.<br />
però mereixen esment especial les<br />
festes r<strong>el</strong>aciona<strong>de</strong>s amb les faenes<br />
<strong>de</strong> l’arròs p<strong>el</strong>s mèto<strong>de</strong>s convencionals,<br />
concretament les festes <strong>de</strong> la<br />
plantada, <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> juny, i les festes<br />
<strong>de</strong> la sega, <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> setembre.<br />
En aquestes festes es planta i se<br />
sega l’arròs tal com es feia abans<br />
<strong>de</strong> l’aparició <strong>de</strong> la maquinària agrícola,<br />
per tal <strong>de</strong> recuperar una <strong>de</strong><br />
les tradicions més antigues d<strong>el</strong> d<strong>el</strong>ta<br />
<strong>de</strong> l’Ebre (figures 10 i 11).<br />
Joan Astor<br />
34 <strong>NPQ</strong> 451 • maig-juny 2010