01.05.2013 Views

Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya

Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya

Descarrega el NPQ - Col·legi Oficial de Químics de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

activitats<br />

immensa catifa d’aquest color, que<br />

vira al groc <strong>de</strong> l’arròs madur i d<strong>el</strong>s<br />

rostolls, i marró a l’hivern, <strong>el</strong> marró<br />

<strong>de</strong> la terra verge i eixuta.<br />

L’allau d’aigua dolça durant l’estiu<br />

a les llacunes i, més tard, al mar,<br />

fa que la salinitat d’aquests indrets<br />

sigui més baixa a aquesta època <strong>de</strong><br />

l’any que a l’hivern, quan <strong>de</strong> fet hauria<br />

<strong>de</strong> ser a l’inrevés, ja que l’evaporació<br />

<strong>de</strong>guda a les altes temperatures<br />

<strong>de</strong> l’estiu fa augmentar la<br />

concentració <strong>de</strong> sals. Aquesta situació<br />

atípica té gran influència en <strong>el</strong>s<br />

ritmes biològics i en <strong>el</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />

<strong>de</strong> diverses espècies <strong>de</strong><br />

peixos i marisc.<br />

LA PESCA<br />

El d<strong>el</strong>ta <strong>de</strong> l’Ebre és una zona<br />

a<strong>de</strong>quada per a la pesca, <strong>de</strong>gut a la<br />

combinació <strong>de</strong> l’aigua dolça i la salada<br />

i a la gran quantitat <strong>de</strong> nutrients<br />

que <strong>el</strong> riu aporta al mar. De fet,<br />

<strong>el</strong> d<strong>el</strong>ta <strong>de</strong> l’Ebre concentra més d<strong>el</strong><br />

10 % <strong>de</strong> les captures pesqueres d<strong>el</strong>s<br />

ports catalans i la quarta part d<strong>el</strong>s<br />

ports tarragonins. El principal port<br />

pesquer, amb més <strong>de</strong> 160 embarcacions,<br />

és <strong>el</strong> <strong>de</strong> Sant Carles <strong>de</strong> la<br />

Ràpita. A la subhasta s’hi troba tot<br />

tipus <strong>de</strong> peix blau, marisc i crustacis,<br />

en especial <strong>el</strong> llagostí.<br />

Les tranquil·les aigües <strong>de</strong> la badia<br />

d<strong>el</strong> Fangar i d<strong>el</strong> port d<strong>el</strong>s Alfacs<br />

han estat idònies per a la instal·lació<br />

<strong>de</strong> vivers <strong>de</strong> musclos i ostrons. També<br />

cal <strong>de</strong>stacar la pesca <strong>de</strong> l’angula<br />

i <strong>de</strong> l’anguila.<br />

PASSOS DE BARCA<br />

Des d’Amposta fins a la <strong>de</strong>sembocadura<br />

d<strong>el</strong> riu no hi ha cap pont<br />

per travessar-lo. És per això que<br />

<strong>el</strong>s dos nuclis urbans més importants<br />

situats al b<strong>el</strong>l mig d<strong>el</strong> D<strong>el</strong>ta,<br />

D<strong>el</strong>tebre al marge esquerre d<strong>el</strong> riu i<br />

Sant Jaume d’Enveja al marge dret,<br />

estan comunicats mitjançant transbordadors<br />

(figura 9), que permeten<br />

Figura 10. Festa <strong>de</strong> la plantada a l’illa <strong>de</strong> Buda.<br />

<strong>el</strong> pas <strong>de</strong> persones, bicicletes i cotxes.<br />

Actualment, hi ha un pont en<br />

construcció que unirà aquestes dues<br />

poblacions.<br />

FESTES POPULARS<br />

Com a la resta <strong>de</strong> pobles <strong>de</strong><br />

<strong>Catalunya</strong>, tots <strong>el</strong>s pobles d<strong>el</strong> D<strong>el</strong>ta<br />

c<strong>el</strong>ebren les seves festes majors<br />

amb manifestacions musicals, sessions<br />

<strong>de</strong> ball, concursos <strong>de</strong> pesca,<br />

gegants, correfocs i altres activitats,<br />

Figura 11. Festa <strong>de</strong> la sega a l’illa <strong>de</strong> Buda.<br />

però mereixen esment especial les<br />

festes r<strong>el</strong>aciona<strong>de</strong>s amb les faenes<br />

<strong>de</strong> l’arròs p<strong>el</strong>s mèto<strong>de</strong>s convencionals,<br />

concretament les festes <strong>de</strong> la<br />

plantada, <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> juny, i les festes<br />

<strong>de</strong> la sega, <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> setembre.<br />

En aquestes festes es planta i se<br />

sega l’arròs tal com es feia abans<br />

<strong>de</strong> l’aparició <strong>de</strong> la maquinària agrícola,<br />

per tal <strong>de</strong> recuperar una <strong>de</strong><br />

les tradicions més antigues d<strong>el</strong> d<strong>el</strong>ta<br />

<strong>de</strong> l’Ebre (figures 10 i 11).<br />

Joan Astor<br />

34 <strong>NPQ</strong> 451 • maig-juny 2010

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!