GAUDEIX DELS RELATS GUANYADORS AQUÍ! (pdf) - Torrelles de ...

More documents

Recommendations

Info

$(programa_Estiu12ok_Maquetaci\363n 1) - Torrelles de Llobregat$

histèric. El ponting sempre li havia subministrat una bona dosi d'adrenalina, però en aquesta ocasió les circumstàncies havien superat totes les seves expectatives. Encara penjat de la corda, i un cop calmat, va agafar el mòbil de la butxaca i va trucar a la seva secretària: "Sara, anul·li totes les activitats que tingui programades pels propers caps de setmana ". Un mes després, en un matí clar i xafogós d'estiu, un dels seus millors amics li disparava al pit. — No, no! Si us plau, NO! Va sentir l'impacte, va veure la seva jaqueta tacada de vermell, i va desplomar-se al terra. Amb cara d'incredulitat i amb un dolor insuportable que li cremava per dins, comprovava impotent com se li escapava la vida. Uns segons més tard era mort. Malgrat que li havia vist perfectament la cara mai no va arribar a saber qui havia estat l'assassí ni per què l'havia matat. Per al forense en canvi la causa de la mort va ser clara: "Un atac de cor, provocat per un fort ensurt, en el transcurs d'una partida de paintball". "...una bala de pintura... l'ha mort... una bala de pintura... " repetia mecànicament la seva secretària. En certa manera també tenia raó, encara que en el fons tots dos s'equivocaven. En realitat... l'havia matat l'amnèsia. Pseudònim: Miguel de la Cuadra Ricard Olalla Jiménez
MODALITAT F - Relats curts ambientats a Torrelles (narració actual com històrica). Una melodia per a la Gina Encara no són les deu del matí, però a Torrelles ja fa una calor del dimoni. En Hank s'atura, deixa al terra la seva vella maleta de cuir i s'eixuga el front amb un mocador. El campanar de l'església ja és a tocar, però a aquestes alçades de la vida en Hank ha après a prendre's les coses amb calma. Aquest viatge s'ha endarrerit trenta anys, ara ja no vindrà de cinc minuts... Mentre les gotes de suor s'obren pas per la pell solcada de la seva cara, en Hank treu el saxo de la maleta i se'l col·loca a l'esquena. Repartir el pes hagués estat una gran idea si se li hagués acudit una hora enrere, quan enfilava les primeres rampes de la carretera que porta a Torrelles. Ara, amb el sol socarrant el seu cabell blanquinós, en realitat això no té gaire importància. Resta un últim esforç. Una pujada i prou. Mira un cop més el campanar i fa un petó a la medalla que porta penjada del coll. "Ja sóc aquí, Gina - xiuxiueja -, com et vaig prometre". Avui ja fa un any que ella no hi és. Vés per on, de vegades el temps passa tan lent... En pocs minuts arriba, per fi, al poble. Les cames li tremolen, i no precisament pel cansament. Està clar que els anys l'han canviat, però Torrelles és exactament com la Gina li havia explicat. A la dreta, presidint el turó, el campanar esmolat de l'església. Al davant, l'ateneu. En Hank es deixa portar per la seva intuïció. Saluda amb timidesa dues senyores que surten del forn. Un home gran se'l mira de dalt a baix quan es creuen al carrer Major. En Hank ha recorregut mig món, i no esperava pas una altra reacció: al cap i a la fi, es diu amb un somriure, què nassos fa un negre gegant amb un saxo a l'esquena passejant de bon matí per Torrelles? Tot i que no coneix el poble, té una idea sobre el lloc exacte on ha d'anar. La Gina li va explicar desenes, potser centenars de vegades: aquella cruïlla al final del carrer Major l'ha de portar escales amunt, fins un indret on es domina la vista. En Hank no ha sigut mai un home esportista, això segur. Només cal veure'l bufar sense alè mentre es recupera, encara, de la darrera pujada. Però aquest cop no s'hi val posar excuses. Com que encara és d'hora, se li acut que pot fer un cafè: un cafè llarg i ben carregat, com li agradava a ella. "Ets massa vell per passar pàgina", es diu a sí mateix negant amb el cap. Dit i fet: al final del carrer veu una cafeteria oberta; sembla un lloc acollidor, amb el seu terra de parquet i les seves taules rodones de fusta. Bon dia - saluda en un català prou correcte. La parròquia del bar se'l mira amb curiositat. Ell esboça un somriure amb cara de circumstàncies i s'acomoda en una de les taules del racó intentant passar desapercebut. Demana el seu cafè i se'l pren sense perdre detall del que passa a l'altra banda de la finestra. Un home solitari compra el diari i el llegeix mentre remena un tallat. Dos nens surten al carrer amb l'aspecte radiant de les vacances acabades de començar. Torrelles es va despertant amb un badall serenament compartit per tot el poble. En Hank treu de la butxaca el seu vell rellotge, ja rovellat. Són tres quarts d'onze. Apura d'un glop el cafè i surt al carrer amb la seva maleta i el seu saxo. Deixa unes monedes a la barra i s'acomiada discretament. Encara no ha tancat la porta i ja sent els primers comentaris. Algú sap qui és? Enfila de nou el carrer Major i busca un lloc apropiat. Sense saber ben bé com, el troba de seguida: és un raconet a l'ombra, protegit del sol implacable que avui sembla haver matinat més que ningú. A uns quants metres hi ha un forn on venen 'torretes', aquelles galetes que la Gina tant trobava a faltar. En Hank no imaginava que algun dia arribaria a veure-les, i molt menys a tastar-les. Després anirà a comprar-ne. Però ara té una feina a fer. I l'escenari ja està escollit.
Page 1 and 2: RELATS GUANYADORS 2010 MODALITAT A
Page 3 and 4: Però l'encantament no va durar mol
Page 5 and 6: La seva illa, en realitat, era un m
Page 7 and 8: professional en el sector i que por
Page 9 and 10: MODALITAT E - Joves i adults a part
Page 11: Amb gestos mecànics comprovava el
Page 15 and 16: MODALITAT G - Relats curts de l’A
Page 17 and 18: Ho veig tot fosc. No sento el cos.

GAUDEIX DELS RELATS GUANYADORS AQUÍ! (pdf) - Torrelles de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?