GAUDEIX DELS RELATS GUANYADORS AQUÍ! (pdf) - Torrelles de ...

MODALITAT D - Nois/es de 13 a 17 anys, ambdós inclosos
Identitat
Anava conduint tranquil·lament per l'autopista. Tenia ganes de tornar a Torrelles. Havia anat de
vacances a un poblet perdut en mig de les muntanyes aragoneses. Era bonic, i la gent era molt
amable i hospitalària. Però havia arribat l'hora de tornar. Ja havien passat dos mesos des de la
"Gran Baralla". Havia discutit amb els meus pares per una raó que ara no recordo. La qüestió és
que havia donat un cop de porta i havia marxat, sense gairebé res, tret dels meus diners i alguna
peça de roba. A les muntanyes havia tingut temps de sobra per reflexionar sobre el que havia fet,
el que havia dit i com podia solucionar-ho. I ara em dirigia altre cop cap a casa, a Torrelles. Vaig
sortir de l'autopista i vaig agafar el pont cap a Sant Vicenç. Vaig seguir cap al barri de Sant
Antoni. Un cop més, vaig observar que des de la ventada, és veien moltes més cases, i que ja no
era tan bonic. Vaig enfilar la pujada cap a les barbacoes. Vaig abaixar les finestres per olorar la
carn a la brasa però no em va venir cap olor. Estranyada, vaig treure el cap per la finestreta i vaig
veure que ja no hi eren. Les barbacoes, vull dir. Vaig moure el cap, mirant de distreure'm.
L'hauran traslladat a un altre lloc, o potser les han tancat, que ja se sap que amb la crisi..., anava
pensant. Vaig encendre la radio, en l'emissora que hauria de ser la dels quaranta principals. Per
la meva sorpresa, van sonar cançons que jo mai no havia escoltat. Bé, havia estat fora molt de
temps i era comprensible que hi haguessin noves cançons, però un neguit se'm va instal·lar al
pit.
Sense adonar-me'n vaig veure que gairebé havia aturat el cotxe í que al meu darrere s'estava
formant una cua. Vaig seguir conduint sense immutar-me. Quan hauria d'haver arribat a
Torrelles, vaig veure que tot eren camps de conreu. Que estrany, vaig pensar.... No recordava
tota aquesta extensió agrícola, i tan sols feia dos mesos que no venia per aquí.... Una mica més
endavant vaig veure un punt d'informació. Sense que jo me n'adonés, el neguit havia anat
augmentant per moments. Em semblava tot tan irreal que no em va sorprendre veure un punt
d'informació en mig de camps de conreu.
Vaig aturar el cotxe i pràcticament vaig sortir volant. Vaig mirar al meu voltant. Realment, estava
al mig del no-res, si es podia dir no-res d'aquella enorme extensió. Una empleada, perfectament
vestida i pentinada em mirava amb atenció des del punt d'informació. Vaig acostar-m'hi amb
cautela. Vaig decidir saludar-la i preguntar per Torrelles, ja que no tenia ni idea d'on estava.
Bon dia - vaig saludar jo - Estic una mica perduda i m'agradaria saber on soc, exactament.
Ella em va mirar una mica preocupada. Això volia dir que la meva màscara de tranquil·litat no
l'havia convençuda del tot. Malgrat això, era una professional, i em va respondre molt
educadament.
Miri al seu voltant, estem a la plantació agrícola de Tor... En aquest punt jo la vaig interrompre,
emocionada:
De Torrelles, oi que sí? La pobra dona em va mirar com si estigués mig trastocada.
Senyoreta, anava a dir la plantació agrícola de Torda de Dalt. - aleshores va començar
l'explicació - Torda de Dalt és un poble pioner en tècniques agrícoles. Inspirats en els antic
egipcis, hem creat una gran superfície, regada per un riu artificial, que té crescudes com el Nil. -
Ah... - vaig fer jo, totalment desconcertada - Sembla molt interessant, però m'estan esperant. Em
podria dir per on queda Torrelles de Llobregat, més o menys?
Perdoni, però jo no he sentit mai a parlar de Torrelles de Llobregat. Està segura de que el poble
tenia aquest nom? Potser s'ha confós o vagi vostè a saber... Que consti que jo sóc una