GAUDEIX DELS RELATS GUANYADORS AQUÍ! (pdf) - Torrelles de ...

MODALITAT C - Nois/es de 11 a 12 anys, ambdós inclosos (nascuts els anys 1998 i 1999)
Un món petit
L' Albert, vivia en una petita illa que es deia Tércan, on hi vivia tan poca gent, que tothom es
coneixia.
L'illa no tenia port, i l'Albert li ho havia preguntat a la gent però ningú li sabia donar una
explicació, l'illa només tenia aeroport.
Ell treballava en un petit banc al centre de l'illa.
El seu millor amic i company de feina es deia Jon, eren amics des de l'infància.
Un dia en Jon li va dir que marxava de vacances, i des d'aquell dia no el va tornar a veure. Al
principi va pensar que se n'havia anat a viure a un altre lloc, fins que li van dir que havia tingut un
accident d'avió.
Al cap d'uns anys en Jon va tornar a aparèixer a la feina. Ell no entenia res, perquè li havien dit
que era mort, però no era cert. Es va quedar desconcertat i el seu amic no li va donar cap mena
d'explicació.
L'Albert tenia por a volar i per tant mai havia sortit de l'illa.
Un dia, treballant, es va tallar amb un full, i va anar a l'infermeria per a curar-se la ferida.
No hi havia ningú, però va veure una porta oberta, i hi va entrar. Era una habitació molt petita on
hi entrava poca llum, i hi havia una màquina que no semblava humana, semblava extraterrestre.
Quan l'Albert estava apunt de tocar-la va sentir com entrava algú a l'infermeria. Era l'infermera
acompanyada d'un home, i parlaven un idioma molt estrany que l'Albert no coneixia ni havia
sentit mai. Es va quedar amagat sense moure's i va veure com l'infermera pitjava un botó, i la
paret es va obrir per la meitat, l'home va entrar, i la porta es va tancar darrera seu, l'infermera va
marxar, sense veure l'Albert.
Allò el va deixar ben sorprès, no es va atrevir a pitjar el botó i entrar per aquella porta.
Quan li va explicar a en Jon es va quedar molt sorprès, i va fer cara de no creure gaire el que
deia l'Albert. Ell estava preocupat perquè tot plegat era molt estrany i en passava alguna de molt,
molt grossa.
De tornada cap a casa va notar que el seguia un cotxe. En arribar a casa però el cotxe ja no hi
era.
Quan ja era de nit, un home va trucar a la porta de casa i li va demanar que l'acompanyés. Al
negar-s'hi, l'home el va agafar pel braç però l'Albert es va esmunyir i va córrer cap al pàrquing
per agafar el cotxe. En la persecució, l'Albert va tombar un got d'aigua; l'home al trepitjar l'aigua
va caure al terra i l'aigua el va anar desfent fins a fer-lo desaparèixer del tot. L'Albert es va
quedar al•lucinat i va sortir corrents a agafar el seu cotxe. De sobte, van començar a sortir naus
espacials que aterraven al carrer, I sortien persones de dins. Tal com anaven caminant, la pell
els hi anava caient fins a mostrar el seu aspecte original que era extraterrestre. L'Albert va
pensar que l'única possible solució tenia que estar darrera d'aquella porta que havia vist a la
infermeria.
Va anar cap allà i darrera la porta va trobar una nau extraterrestre de petites dimensions. Va
entrar-hi i hi havia un petit ésser. L'Albert estava tan espantat que sense pensar-s'ho gaire va
començar a fer preguntes a aquell ésser.
El que li va explicar, li va canviar la vida: