MERCAR, - Associació Esclat
MERCAR, - Associació Esclat
MERCAR, - Associació Esclat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
temps, sempre tenia bones idees i collava la Junta per<br />
realitzar-les.<br />
En aquells temps inicials d’<strong>Esclat</strong>, quan els nostres fills<br />
arribaven als 18 anys, s’acabava l’etapa escolar i no hi<br />
havia res més, s’havien de quedar a casa. Així que els<br />
pares vam decidir de fer un centre ocupacional per<br />
després dels 18 anys. Però des de la Junta Directiva no<br />
ens en sortíem. Ja teníem prou problemes a casa i a la<br />
feina i no donàvem l’abast.<br />
Llavors se li va encarregar a la Sra. de la Fuente, per<br />
a tots, la Lola, que tirés endavant el projecte, i ja ho<br />
veuen, fins aquí hem arribat... de moment. Així doncs,<br />
Lola, també moltes gràcies. I, si us plau, continua coordinant<br />
aquest equip.<br />
Continuem amb els agraïments...<br />
7. Educadors, personal d’oficina, ajudants, voluntaris,<br />
personal de cuina i de neteja, i molta altra gent que<br />
treballa des de l’ombra.<br />
Som un equip de gent que<br />
ha treballat, treballa i pensa<br />
continuar treballant a favor de les<br />
persones amb paràlisi cerebral i<br />
altres afectacions similars.<br />
El Presdient xerrant amb en Julian,<br />
la Carmen i en Jordi, usuaris d’<strong>Esclat</strong>.<br />
Font: Generalitat.<br />
aquel tiempo, siempre tenía buenas ideas e insistía a la<br />
Junta para llevarlas a cabo.<br />
En aquellos tiempos iniciales de <strong>Esclat</strong>, cuando nuestros<br />
hijos llegaban a los 8 años, se terminaba la etapa<br />
escolar y no había nada más, se tenían que quedar en<br />
casa. Así que los padres decidimos hacer un centro<br />
ocupacional para después de los 8 años. Pero desde<br />
la Junta Directiva no acabábamos de conseguirlo. Ya<br />
teníamos bastantes problemas en casa y en el trabajo, y<br />
no llegábamos a todo.<br />
Entonces se le encargó a la Sra. de la Fuente, para todos,<br />
Lola, que impulsara el proyecto, y ya lo ven, hasta aquí<br />
hemos llegado... de momento. Así pues, Lola, también<br />
muchas gracias. Y, por favor, sigue coordinando este<br />
equipo.<br />
Sigamos con los agradecimientos...<br />
. Educadores, personal de oficina, ayudantes, voluntarios,<br />
personal de cocina y de limpieza, y mucha otra gente<br />
Somos un equipo de gente que<br />
ha trabajado, trabaja y piensa seguir<br />
trabajando a favor de las personas<br />
con parálisis cerebral y otras<br />
afectaciones similares.<br />
També els cònjuges, els marits o les mullers dels que hem<br />
dedicat hores a <strong>Esclat</strong> i potser no hem estat tantes hores<br />
a casa com voldríem o com caldria per atendre les pròpies<br />
famílies. Aquestes persones no es veuen, però fan funcionar<br />
la institució, fan funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />
Mireu... Torno a l’exemple del motor de cotxe que sempre<br />
explico. Quan comprem un cotxe, generalment mirem el<br />
model, el color, la potència, el consum per cent quilòmetres,<br />
la velocitat, la represa, etc. Però ningú no pensa en<br />
l’oli, que està amagat en un racó, que ningú no veu, però<br />
Déu nos en guard que manqui. Tot es para. El cotxe no<br />
funciona. Doncs aquestes persones que hem esmentat<br />
són l’oli que fa funcionar la institució.<br />
8. No voldríem acabar el capítol d’agraïments sense tenir<br />
un record especial per la recentment traspassada Sra.<br />
M. José Vázquez, que, des de la Federació ECOM tant va<br />
treballar per aconseguir aquest equipament que avui inaugurem<br />
i que, juntament amb la Sra. Rita Granada (aquí<br />
present), va ser una de les que van fer moltes gestions per<br />
obtenir de l’Ajuntament de Barcelona el terreny on avui<br />
s’assenta aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina. Des d’allà on<br />
sigui, que rebi el nostre millor agraïment.<br />
President, com veieu, no som uns indignats. No som impacients,<br />
intentem ser perseverants. Tal com vós dèieu fa<br />
pocs dies que havíem de ser, perseverants, encara que en<br />
aquella ocasió us referíeu a un altre tema, però la idea és<br />
la mateixa. Només som un equip de gent que ha treballat,<br />
treballa i pensa continuar treballant a favor d’aquest collectiu<br />
de persones amb paràlisi cerebral i altres afectacions<br />
similars.<br />
Som un equip que treballem junts: l’Administració, les<br />
federacions, les institucions, les fundacions, tots els que<br />
abans ja hem esmentat, les famílies d’<strong>Esclat</strong>, les empreses<br />
col·laboradores, particulars, els professionals d’<strong>Esclat</strong>,<br />
els voluntaris, etc. Aquest és l’equip. Aquest és l’equip que<br />
ha fet <strong>Esclat</strong>. L’esclat de vida per als nostres usuaris i les<br />
seves famílies.<br />
En el llibre editat per Dèria Editors i titulat Què pensa<br />
Albert Vilalta, en les cinc darreres línies del text, l’Honorable<br />
Senyor Albert Vilalta (que va ser el primer conseller de<br />
Medi Ambient) ens explica que durant un viatge a la Xina,<br />
en plena revolució cultural, li va preguntar a l’enginyer autor<br />
d’un pont rècord mundial de llum, sense ell saber-ho,<br />
si n’era l’autor, i l’enginyer xinès li va contestar: “No, l’autor<br />
és el poble”. Doncs bé, i en les proporcions degudes, en el<br />
nostre cas, l’autor d’<strong>Esclat</strong> és l’equip.<br />
I un equip (amb majúscules) que treballa per al país, no<br />
per buscar lluïments personals, sinó per donar servei als<br />
que ho necessiten. Treballant sovint de forma silenciosa i<br />
anònima. Estem aplicant una lliçó o un ensenyament que<br />
vaig tenir la sort de rebre l’any 1972, mentre treballava<br />
a l’Ajuntament de Barcelona. Resulta que l’Honorable<br />
Senyor Albert Vilalta (i torno a parlar d’ell perquè va ser<br />
el meu mestre en comportament honest i honrat dins<br />
que trabaja desde la sombra.<br />
También los cónyuges, los maridos o las esposas de los<br />
que hemos dedicado horas a <strong>Esclat</strong> y quizás no hemos<br />
estado tantas horas en casa como quisiéramos o como<br />
haría falta para atender a las propias familias. Estas<br />
personas no se ven, pero hacen funcionar la institución,<br />
hacen funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />
Miren... Vuelvo al ejemplo del motor de coche que siempre<br />
cuento. Cuando compramos un coche, generalmente<br />
miramos el modelo, el color, la potencia, el consumo<br />
por cien kilómetros, la velocidad, el reprís, etc. Pero nadie<br />
piensa en el aceite, que está escondido en un rincón,<br />
que nadie ve, pero ¡ay si nos falta! Todo se para. El coche<br />
no funciona. Pues estas personas que hemos citado son<br />
el aceite que hace funcionar la institución.<br />
8. No quisiéramos terminar el capítulo de agradecimientos<br />
sin tener un recuerdo especial por la recientemente<br />
traspasada Sra. M.ª José Vázquez, que, desde la Federación<br />
ECOM tanto trabajó para conseguir este equipamiento<br />
que hoy inauguramos y que, junto con la Sra. Rita<br />
Granada (aquí presente), fue una de las que hicieron<br />
muchas gestiones para obtener del Ayuntamiento de<br />
Barcelona el terreno donde hoy se asienta esta residencia<br />
<strong>Esclat</strong> Marina. Esté donde esté, que reciba nuestro<br />
mejor agradecimiento.<br />
Presidente, como ve, no somos unos indignados. No<br />
somos impacientes, intentamos ser perseverantes. Tal<br />
y como decía usted hace pocos días que debíamos ser,<br />
perseverantes, aunque en aquella ocasión re refería<br />
a otro tema, pero la idea es la misma. Tan sólo somos<br />
un equipo de gente que ha trabajado, trabaja y piensa<br />
seguir trabajando a favor de este colectivo de personas<br />
con parálisis cerebral y otras afectaciones similares.<br />
Somos un equipo que trabajamos juntos: la Administración,<br />
las federaciones, las instituciones, las fundaciones,<br />
todos a los que antes ya he mencionado, las familias de<br />
<strong>Esclat</strong>, las empresas colaboradoras, particulares, los<br />
profesionales de <strong>Esclat</strong>, los voluntarios, etc. Éste es el<br />
equipo. Éste es el equipo que ha hecho <strong>Esclat</strong> (que en<br />
castellano significa “estallido”); el estallido de vida para<br />
nuestros usuarios y sus familias.<br />
En el libro editado por Dèria Editors y titulado Què pensa<br />
Albert Vilalta, en las cinco últimas líneas del texto, el<br />
Honorable Señor Albert Vilalta (que fue el primer consejero<br />
de Medio Ambiente) nos cuenta que durante un<br />
viaje a China, en plena revolución cultural, le preguntó<br />
al ingeniero autor de un puente récord mundial de luz,<br />
sin él saberlo, si él era el autor de la obra, y el ingeniero<br />
chino le contestó: “No, el autor es el pueblo”. Pues bien,<br />
y en las proporciones debidas, en nuestro caso, el autor<br />
de <strong>Esclat</strong> es el equipo.<br />
Y un equipo (en mayúsculas) que trabaja para el país,<br />
no para buscar logros personales, sino para dar ser-<br />
6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat