14.05.2013 Views

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

temps, sempre tenia bones idees i collava la Junta per<br />

realitzar-les.<br />

En aquells temps inicials d’<strong>Esclat</strong>, quan els nostres fills<br />

arribaven als 18 anys, s’acabava l’etapa escolar i no hi<br />

havia res més, s’havien de quedar a casa. Així que els<br />

pares vam decidir de fer un centre ocupacional per<br />

després dels 18 anys. Però des de la Junta Directiva no<br />

ens en sortíem. Ja teníem prou problemes a casa i a la<br />

feina i no donàvem l’abast.<br />

Llavors se li va encarregar a la Sra. de la Fuente, per<br />

a tots, la Lola, que tirés endavant el projecte, i ja ho<br />

veuen, fins aquí hem arribat... de moment. Així doncs,<br />

Lola, també moltes gràcies. I, si us plau, continua coordinant<br />

aquest equip.<br />

Continuem amb els agraïments...<br />

7. Educadors, personal d’oficina, ajudants, voluntaris,<br />

personal de cuina i de neteja, i molta altra gent que<br />

treballa des de l’ombra.<br />

Som un equip de gent que<br />

ha treballat, treballa i pensa<br />

continuar treballant a favor de les<br />

persones amb paràlisi cerebral i<br />

altres afectacions similars.<br />

El Presdient xerrant amb en Julian,<br />

la Carmen i en Jordi, usuaris d’<strong>Esclat</strong>.<br />

Font: Generalitat.<br />

aquel tiempo, siempre tenía buenas ideas e insistía a la<br />

Junta para llevarlas a cabo.<br />

En aquellos tiempos iniciales de <strong>Esclat</strong>, cuando nuestros<br />

hijos llegaban a los 8 años, se terminaba la etapa<br />

escolar y no había nada más, se tenían que quedar en<br />

casa. Así que los padres decidimos hacer un centro<br />

ocupacional para después de los 8 años. Pero desde<br />

la Junta Directiva no acabábamos de conseguirlo. Ya<br />

teníamos bastantes problemas en casa y en el trabajo, y<br />

no llegábamos a todo.<br />

Entonces se le encargó a la Sra. de la Fuente, para todos,<br />

Lola, que impulsara el proyecto, y ya lo ven, hasta aquí<br />

hemos llegado... de momento. Así pues, Lola, también<br />

muchas gracias. Y, por favor, sigue coordinando este<br />

equipo.<br />

Sigamos con los agradecimientos...<br />

. Educadores, personal de oficina, ayudantes, voluntarios,<br />

personal de cocina y de limpieza, y mucha otra gente<br />

Somos un equipo de gente que<br />

ha trabajado, trabaja y piensa seguir<br />

trabajando a favor de las personas<br />

con parálisis cerebral y otras<br />

afectaciones similares.<br />

També els cònjuges, els marits o les mullers dels que hem<br />

dedicat hores a <strong>Esclat</strong> i potser no hem estat tantes hores<br />

a casa com voldríem o com caldria per atendre les pròpies<br />

famílies. Aquestes persones no es veuen, però fan funcionar<br />

la institució, fan funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Mireu... Torno a l’exemple del motor de cotxe que sempre<br />

explico. Quan comprem un cotxe, generalment mirem el<br />

model, el color, la potència, el consum per cent quilòmetres,<br />

la velocitat, la represa, etc. Però ningú no pensa en<br />

l’oli, que està amagat en un racó, que ningú no veu, però<br />

Déu nos en guard que manqui. Tot es para. El cotxe no<br />

funciona. Doncs aquestes persones que hem esmentat<br />

són l’oli que fa funcionar la institució.<br />

8. No voldríem acabar el capítol d’agraïments sense tenir<br />

un record especial per la recentment traspassada Sra.<br />

M. José Vázquez, que, des de la Federació ECOM tant va<br />

treballar per aconseguir aquest equipament que avui inaugurem<br />

i que, juntament amb la Sra. Rita Granada (aquí<br />

present), va ser una de les que van fer moltes gestions per<br />

obtenir de l’Ajuntament de Barcelona el terreny on avui<br />

s’assenta aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina. Des d’allà on<br />

sigui, que rebi el nostre millor agraïment.<br />

President, com veieu, no som uns indignats. No som impacients,<br />

intentem ser perseverants. Tal com vós dèieu fa<br />

pocs dies que havíem de ser, perseverants, encara que en<br />

aquella ocasió us referíeu a un altre tema, però la idea és<br />

la mateixa. Només som un equip de gent que ha treballat,<br />

treballa i pensa continuar treballant a favor d’aquest collectiu<br />

de persones amb paràlisi cerebral i altres afectacions<br />

similars.<br />

Som un equip que treballem junts: l’Administració, les<br />

federacions, les institucions, les fundacions, tots els que<br />

abans ja hem esmentat, les famílies d’<strong>Esclat</strong>, les empreses<br />

col·laboradores, particulars, els professionals d’<strong>Esclat</strong>,<br />

els voluntaris, etc. Aquest és l’equip. Aquest és l’equip que<br />

ha fet <strong>Esclat</strong>. L’esclat de vida per als nostres usuaris i les<br />

seves famílies.<br />

En el llibre editat per Dèria Editors i titulat Què pensa<br />

Albert Vilalta, en les cinc darreres línies del text, l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (que va ser el primer conseller de<br />

Medi Ambient) ens explica que durant un viatge a la Xina,<br />

en plena revolució cultural, li va preguntar a l’enginyer autor<br />

d’un pont rècord mundial de llum, sense ell saber-ho,<br />

si n’era l’autor, i l’enginyer xinès li va contestar: “No, l’autor<br />

és el poble”. Doncs bé, i en les proporcions degudes, en el<br />

nostre cas, l’autor d’<strong>Esclat</strong> és l’equip.<br />

I un equip (amb majúscules) que treballa per al país, no<br />

per buscar lluïments personals, sinó per donar servei als<br />

que ho necessiten. Treballant sovint de forma silenciosa i<br />

anònima. Estem aplicant una lliçó o un ensenyament que<br />

vaig tenir la sort de rebre l’any 1972, mentre treballava<br />

a l’Ajuntament de Barcelona. Resulta que l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (i torno a parlar d’ell perquè va ser<br />

el meu mestre en comportament honest i honrat dins<br />

que trabaja desde la sombra.<br />

También los cónyuges, los maridos o las esposas de los<br />

que hemos dedicado horas a <strong>Esclat</strong> y quizás no hemos<br />

estado tantas horas en casa como quisiéramos o como<br />

haría falta para atender a las propias familias. Estas<br />

personas no se ven, pero hacen funcionar la institución,<br />

hacen funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Miren... Vuelvo al ejemplo del motor de coche que siempre<br />

cuento. Cuando compramos un coche, generalmente<br />

miramos el modelo, el color, la potencia, el consumo<br />

por cien kilómetros, la velocidad, el reprís, etc. Pero nadie<br />

piensa en el aceite, que está escondido en un rincón,<br />

que nadie ve, pero ¡ay si nos falta! Todo se para. El coche<br />

no funciona. Pues estas personas que hemos citado son<br />

el aceite que hace funcionar la institución.<br />

8. No quisiéramos terminar el capítulo de agradecimientos<br />

sin tener un recuerdo especial por la recientemente<br />

traspasada Sra. M.ª José Vázquez, que, desde la Federación<br />

ECOM tanto trabajó para conseguir este equipamiento<br />

que hoy inauguramos y que, junto con la Sra. Rita<br />

Granada (aquí presente), fue una de las que hicieron<br />

muchas gestiones para obtener del Ayuntamiento de<br />

Barcelona el terreno donde hoy se asienta esta residencia<br />

<strong>Esclat</strong> Marina. Esté donde esté, que reciba nuestro<br />

mejor agradecimiento.<br />

Presidente, como ve, no somos unos indignados. No<br />

somos impacientes, intentamos ser perseverantes. Tal<br />

y como decía usted hace pocos días que debíamos ser,<br />

perseverantes, aunque en aquella ocasión re refería<br />

a otro tema, pero la idea es la misma. Tan sólo somos<br />

un equipo de gente que ha trabajado, trabaja y piensa<br />

seguir trabajando a favor de este colectivo de personas<br />

con parálisis cerebral y otras afectaciones similares.<br />

Somos un equipo que trabajamos juntos: la Administración,<br />

las federaciones, las instituciones, las fundaciones,<br />

todos a los que antes ya he mencionado, las familias de<br />

<strong>Esclat</strong>, las empresas colaboradoras, particulares, los<br />

profesionales de <strong>Esclat</strong>, los voluntarios, etc. Éste es el<br />

equipo. Éste es el equipo que ha hecho <strong>Esclat</strong> (que en<br />

castellano significa “estallido”); el estallido de vida para<br />

nuestros usuarios y sus familias.<br />

En el libro editado por Dèria Editors y titulado Què pensa<br />

Albert Vilalta, en las cinco últimas líneas del texto, el<br />

Honorable Señor Albert Vilalta (que fue el primer consejero<br />

de Medio Ambiente) nos cuenta que durante un<br />

viaje a China, en plena revolución cultural, le preguntó<br />

al ingeniero autor de un puente récord mundial de luz,<br />

sin él saberlo, si él era el autor de la obra, y el ingeniero<br />

chino le contestó: “No, el autor es el pueblo”. Pues bien,<br />

y en las proporciones debidas, en nuestro caso, el autor<br />

de <strong>Esclat</strong> es el equipo.<br />

Y un equipo (en mayúsculas) que trabaja para el país,<br />

no para buscar logros personales, sino para dar ser-<br />

6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!