ÀREA CIENTÍFICA Materials per a nouvinguts

ÀREA CIENTÍFICA
Materials per a nouvinguts
Primer Cicle d’ESO
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca

ÍNDICE Página
I. LA MATERIA........................ 3
II. EL MOVIMIENTO ................. 23
III. LA FUERZA......................... 43
IV. LA ENERGÍA ....................... 57
V. FUENTES DE ENERGÍA ........... 67
VI. LA LUZ Y EL SONIDO ............ 95
VII. EL SOL Y LA ATMÓSFERA .......111
VIII. EL AGUA............................131
IX. LA ENERGÍA INTERNA ...........147
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 1 -

ÍNDEX Pàgina
3. LA MATÈRIA ....................... 4
4. EL MOVIMENT .................... 24
5. LA FORÇA .......................... 44
6. L’ENERGIA ......................... 58
7. FONTS D’ENERGIA ............... 68
8. LA LLUM I EL SÒ ................. 96
9. EL SOL I L’ATMOSFERA ........ 112
10. L’AIGUA ........................... 132
11. L’ENERGIA INTERNA .............148
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 2 -

TEMA I
L A M A T E R I A
1. Los sistemas materiales
2. La materia de los cuerpos
3. De qué está hecha la materia
4. De qué está hecho el átomo
5. Estados de la materia
6. Cambios de estado
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Para tu salud
Actividades
- 3 -

TEMA I
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
L A M A T È R I A
1. Els sistemes materials
2. La matèria dels cossos
3. De què està feta la matèria
4. De què està fet l'àtom
5. Estats de la matèria
6. Canvis d'estat
Per a la teua salut
Activitats
- 4 -

1. LOS SISTEMAS MATERIALES
¿Qué es un sistema material?
Es una parte del Universo.
Un científico estudia una parte del Universo.
Cada científico estudia una parte distinta del Universo
Cada científico estudia un sistema material.
Científicos Sistema material
Los astrónomos estudian las estrellas
Los médicos estudian el cuerpo humano
Los químicos estudian las sustancias
Los …………………………………………………………………………………
Los ………………………………………………………………………………..
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 5 -

1. ELS SISTEMES MATERIALS
¿Què és un sistema material?
És una part de l’Univers.
Un científic estudia una part de l’univers.
Cada científic estudia una part diferent de l'univers
Cada científic estudia un sistema material.
Científics Sistema material
Els astrònoms estudien les estreles
Els metges estudien el cos humà
Els químics estudien les substàncies
Els …………………………………………………………………………………
Els ………………………………………………………………………………..
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 6 -

2. LA MATERIA DE LOS CUERPOS
Todas las cosas son “materia”
Todas las cosas tienen “materia”
Todas las cosas están hechas de “materia”
Un cuerpo materia
Una mesa está hecha de madera
Un cuchillo está hecho de hierro
Un vaso está hecho de cristal
Un libro ………………….……………………………………..…..
Un pantalón …………………………………….………………….…..
Un rotulador ……………………………………………………….…..
MATERIA es todo lo que tiene masa y ocupa un volumen.
La masa es la cantidad de materia que tiene un cuerpo.
El volumen es el espacio que ocupa.
¿El amor tiene masa? …
¿El amor ocupa un volumen? …
Luego el amor no es material.
¿Un niño tiene masa? …
¿Un niño ocupa un espacio( un volumen)? …
Luego un niño sí es materia.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 7 -

2. LA MATÈRIA DELS COSSOS
Totes les coses són “matèria”
Totes les coses tenen “matèria”
Totes les coses estan fetes de “matèria”
Un cos matèria
Una taula està feta de fusta
Un ganivet està fet de ferro
Un got està fet de vidre
Un llibre ………………….……………………………………..…..
Uns pantalons …………………………………….………………….…..
Un retolador ……………………………………………………….…..
MATÈRIA és tot el que té massa i ocupa un volum.
La massa és la quantitat de matèria que té un cos.
El volum és l’espai que ocupa.
L’amor té massa? …
L’amor ocupa un volum? …
Després l’amor no és material.
Un xiquet té massa? …
Un xiquet ocupa un espai( un volum)? …
Després un xiquet sí que és matèria.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 8 -

3. ¿DE QUÉ ESTÁ HECHA LA MATERIA?
Toda la materia está hecha de partículas.
Toda la materia está formada por partículas.
Estas partículas se llaman átomos.
SUSTANCIA es cada tipo distinto de materia
Materias distintas están formadas por átomos diferentes.
Las sustancias están formadas por átomos diferentes.
Representación de un átomo
4. ¿DE QUÉ ESTÁ HECHO EL ÁTOMO?
Cada átomo está formado por un núcleo y una corteza.
- El núcleo es el centro del átomo.
En el núcleo hay dos tipos de partículas muy pequeñas:
. Protones de carga eléctrica positiva.
. Neutrones sin carga eléctrica.
- La corteza es la parte exterior del núcleo
En la corteza hay unas partículas muy muy pequeñas:
Son Electrones con carga negativa.
Los electrones dan vueltas alrededor del núcleo.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 9 -

3. DE QUÈ ESTÀ FETA LA MATÈRIA?
Tota la matèria està feta de partícules.
Tota la matèria està formada per partícules.
Estes partícules es s’anomenen àtoms.
SUBSTÀNCIA és cada tipus diferent de matèria
Matèries distintes estan formades per àtoms diferents.
Les substàncies estan formades per àtoms diferents.
Representació d’un àtom
4. DE QUÈ ESTÀ FET L’ÀTOM?
Cada àtom està format per un nucli i una corfa.
− El nucli és el centre de l’àtom.
En el nucli hi ha dos tipus de partícules molt xicotetes:
. Protons de càrrega elèctrica positiva.
. Neutrons sense càrrega elèctrica.
- La corfa és la part exterior del nucli
En la corfa hi ha unes partícules molt molt xicotetes:
Són Electrons amb càrrega negativa.
Els electrons donen voltes al voltant del nucli.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 10 -

5. ESTADOS DE LA MATERIA
Podemos encontrar materia en tres estados diferentes:
Sólido: piedra, hielo, vaso.
Líquido: gasolina, agua, leche.
Gas: aire, gas butano, vapor de agua.
Características:
Sólido: Tiene siempre la misma forma.
El volumen no cambia.
Sus partículas no se mueven. Están fijas.
Un coche es un sólido
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 11 -

5. ESTATS DE LA MATÈRIA
Podem trobar matèria en tres estats diferents:
Sòlid: pedra, gel, got.
Líquid: gasolina, aigua, llet.
Gas: aire, gas butà, vapor d’aigua.
Característiques:
Sòlid: Té sempre la mateixa forma.
El volum no canvia.
Les seues partícules no es mouen. Estan fixes.
Un cotxe és un sòlid
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 12 -

Líquido: Tiene la forma del recipiente.
Su volumen no cambia.
Las partículas pueden moverse un poco.
El agua está en estado líquido
Gas: Tiene la forma del recipiente.
El volumen de un gas cambia.
Ocupa el volumen del recipiente.
Sus partículas se mueven en todas las direcciones.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
gas butano
- 13 -

Líquid: Té la forma del recipient.
El seu volum no canvia.
Les partícules poden moure’s un poc.
L'aigua està en estat líquid
Gas: Té la forma del recipient.
El volum d'un gas canvia.
Ocupa el volum del recipient.
Les seues partícules es mouen en totes les adreces.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Gas butà
- 14 -

6. CAMBIOS DE ESTADO
En la Naturaleza podemos encontrar la misma sustancia en
los tres estados de la materia.
Ejemplo: Podemos encontrar hielo, agua líquida y vapor de agua.
A esto se le llama cambios de estado.
Fusión: Es el cambio de sólido a líquido
El hielo cambia a agua líquida cuando lo calentamos.
Decimos que el hielo se ha fundido.
Vaporización: Es el cambio de líquido a vapor.
El agua líquida pasa a vapor de agua.
Sublimación: Es el paso de sólido a gas
El hielo pasa a vapor sin hacerse agua.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 15 -

6. CANVIS D'ESTAT
En la Naturalesa podem trobar la mateixa substància en els
tres estats de la matèria.
Exemple: Podem trobar gel, aigua líquida i vapor d'aigua.
Açò s'anomena canvis d'estat.
Fusió: És el canvi de sòlid a líquid
El gel canvia a aigua líquida quan ho calfem.
Diem que el gel s'ha fos.
Vaporització: És el canvi de líquid a vapor.
L'aigua líquida passa a vapor d'aigua.
Sublimació: És el pas de sòlid a gas
El gel passa a vapor sense fer-se aigua.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 16 -

Y al contrario, paso al revés:
Condensación: Paso de gas a líquido.
(licuación) El vapor de agua pasa a agua líquida
Solidificación: Paso de líquido a sólido
Agua líquida pasa a hielo.
Sublimación: Paso de gas a sólido
De hielo a vapor de agua.
PARA TU SALUD
¡Cuidado!
Porque hay átomos “radiactivos” cerca de ti. Estos átomos
radiactivos pueden producir “cáncer”.
¿Qué señal avisa de “peligro- radiación? ¿dónde la ves?
PÍNTALA AQUÍ
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 17 -

I al contrari, pas al revés:
Condensació: Pas de gas a líquid.
(liquació) El vapor d'aigua passa a aigua líquida
Solidificació: Pas de líquid a sòlid
Aigua líquida passa a gel.
Sublimació: Pas de gas a sòlid
De gel a vapor d'aigua.
PER A LA TEUA SALUT
Atenció!
Perquè hi ha àtoms “radioactius” prop de tu. Estos àtoms
radioactius poden produir “càncer”.
Quina senyal avisa de “perill- radiació? On la veus?
PINTA-LA ACÍ
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 18 -

ACTIVIDADES
1. Escribe tres ejemplos de sólido, líquido y gas.
Sólido líquido gas
. . .
. . .
. . .
2. Verdadero o falso:
• Todos los sólidos están formados por átomos. V F
• Todos los líquidos están formados por átomos. V F
• Todos los gases están compuestos por átomos. V F
• Los átomos son partículas grandes. V F
• El hierro sólido y el hierro líquido están formados
por átomos de distinta clase. V F
3. Relaciona
Núcleo del átomo
Corteza del átomo
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 19 -
Electrones
Protones
Neutrones

ACTIVITATS
1. Escriu tres exemples de sòlid, líquid i gas.
Sòlid líquid gas
. . .
. . .
. . .
2. Verdader o fals:
Tots els sòlids estan formats per àtoms. V F
Tots els líquids estan formats per àtoms. V F
Tots els gasos estan compostos per àtoms. V F
Els àtoms són partícules grans. V F
El ferro sòlid i el ferro líquid estan formats per
àtoms de distinta classe. V F
3. Relaciona
Nucli de l'àtom
Corfa de l'àtom
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 20 -
Electrons
Protons
Neutrons

4. Completa el cuadro:
Sólido
Líquido
Gas
Forma fija Adopta la forma
del recipiente
5. Dibuja el diagrama de cambios de estado
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 21 -
Ocupa todo el
volumen

4. Completa el quadro:
Sòlid
Líquid
Gas
Forma fixa Adopta la forma
del recipient
5. Dibuixa el diagrama de canvis d'estat
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 22 -
Ocupa tot el
volum

TEMA II:
E L M O V I M I E N T O
1. Conceptos básicos
2. Trayectorias.
3. Movimiento uniforme
4. Movimiento uniformemente acelerado
5. Problemas resueltos
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 23 -

TEMA II:
E L M O V I M E N T
1. Conceptes bàsics
2. Trajectòries.
3. Moviment uniforme
4. Moviment uniformement accelerat
5. Problemes resolts
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 24 -

T.II : Vocabulario para empezar
Sumar:
Restar:
Multiplicar:
Dividir:
Empezar:
Resultado:
Unidad:
Espacio:
Tiempo:
Velocidad:
Aceleración:
Flecha:
Fuerza:
Movimiento:
Móvil:
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 25 -

T.II : Vocabulari per a començar
Sumar:
Restar:
Multiplicar:
Dividir:
Començar:
Resultat:
Unitat:
Espai:
Temps:
Velocitat:
Acceleració:
Fletxa:
Força:
Moviment:
Mòbil:
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 26 -

1. CONCEPTOS BÁSICOS:
Posición
Es el lugar dónde está un cuerpo
Reposo
Un cuerpo está en reposo cuando no cambia de posición. Está
parado, quieto.
Cuando un cuerpo está siempre en el mismo lugar, decimos que
está en reposo.
Movimiento
Un cuerpo está en movimiento cuando cambia su posición.
Se mueve de un lugar a otro lugar.
Móvil
Es un objeto en movimiento
Distancia recorrida
Es el espacio que hay desde la posición inicial a la posición final.
1 km = 1.000 metros 1 metro = 0.001 km
1 metro = 100 centímetros 1 cm = 0.01 metros
Tiempo
Medimos el tiempo en segundos o en horas.
1 hora = 3.600 segundos
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 27 -

1. CONCEPTES BÀSICS:
Posició
És el lloc on està un cos
Repòs
Un cos està en repòs quan no canvia de posició. Està parat,
quiet.
Quan un cos està sempre en el mateix lloc, diem que està en
repòs.
Moviment
Un cos està en moviment quan canvia la seua posició.
Es mou d'un lloc a un altre lloc.
Mòbil
És un objecte en moviment
Distància recorreguda
És l'espai que hi ha des de la posició inicial a la posició final.
1 km = 1.000 metres 1 metre = 0.001 km
1 metre = 100 centímetres 1 cm = 0.01 metres
Temps
Mesurem el temps en segons o en hores.
1 hora = 3.600 segons
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 28 -

2. TRAYECTORIAS:
Es el camino que sigue un móvil.
1. Trayectoria recta:
. El movimiento es RECTILÍNEO si sigue una línea recta.
Ejemplo de trayectoria recta.
2. Trayectoria curva:
. El movimiento es CURVILÍNEO si la trayectoria es curva.
Ejemplo de trayectoria curva
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 29 -

2. TRAJECTÒRIES:
És el camí que segueix un mòbil.
1. Trajectòria recta:
. El moviment és RECTILINI si segueix una línia recta.
Exemple de trajectòria recta.
2. Trajectòria corba:
. El moviment és CURVILINI si la trajectòria és corba.
Exemple de trajectòria corba
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 30 -

3. MOVIMIENTO UNIFORME
Es el movimiento de un móvil que recorre espacios iguales en
tiempos iguales y sigue una línea recta.
Es decir, La velocidad no cambia con el tiempo.
1. Velocidad en un movimiento uniforme
Velocidad es resultado de dividir el espacio que recorre un
móvil y el tiempo que tarda en recorrerlo.
Llamamos v - a la velocidad,
s - espacio recorrido,
t - tiempo
Fórmula de la velocidad (forma de hallar la velocidad)
s
v =--------
t
Unidades de velocidad: metro/segundo o en kilómetros / hora
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 31 -

3. MOVIMENT UNIFORME
És el moviment d’un mòbil que recorre espais iguals en temps
iguals i segueix una línia recta.
És a dir, La velocitat no canvia amb el temps.
1. Velocitat en un moviment uniforme
Velocitat és resultat de dividir l'espai que recorre un mòbil i el
temps que tarda a recórrer-ho.
Cridem v - a la velocitat,
S - espai recorregut,
T - temps
Fórmula de la velocitat (forma de trobar la velocitat)
S
v =--------
t
Unitats de velocitat: metre/segon o en kilòmetres / hora
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 32 -

¿Cómo representamos este movimiento?
La velocidad es constante, no cambia.
2. Espacio en un movimiento uniforme
Para hallar el espacio recorrido en un tiempo multiplicamos la
velocidad por el tiempo.
s = v . t
3. Tiempo en un movimiento uniforme
Para hallar el tiempo que tarda un móvil en recorrer una
distancia a una velocidad, se divide el espacio por la velocidad.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
s
t = -------
v
- 33 -

Com representem este moviment?
La velocitat és constant, no canvia.
2. Espai en un moviment uniforme
Per a trobar l’espai recorregut en un temps multipliquem la
velocitat pel temps.
s = v . t
3. Temps en un moviment uniforme
Per a trobar el temps que tarda un mòbil a recórrer una
distància a una velocitat, es divideix l’espai per la velocitat.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
s
t = -------
V
- 34 -

4. MOVIMIENTO UNIFORMEMENTE ACELERADO.
En este movimiento, la velocidad cambia con el tiempo. No
tiene la velocidad constante.
La velocidad cambia porque lleva aceleración.
En este movimiento, la aceleración no cambia; siempre tiene
la misma aceleración.
La aceleración es el cambio de velocidad con el tiempo
La fórmula de la aceleración es
v
a = ------- m/s² si la velocidad viene en m/s
t y el tiempo en segundos
¿Cómo representamos un movimiento uniformemente
acelerado?
La aceleración no cambia con el tiempo
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 35 -

4. MOVIMENT UNIFORMEMENT ACCELERAT.
En este moviment, la velocitat canvia amb el temps. No té
la velocitat constant.
La velocitat canvia perquè porta acceleració.
En este moviment, l’acceleració no canvia; sempre té la
mateixa acceleració.
L’acceleració és el canvi de velocitat amb el temps
La fórmula de l’acceleració és
V
a = ------- m/s² si la velocitat ve en m/s
t i el temps en segons
Com representem un moviment uniformement accelerat?
L’acceleració no canvia amb el temps
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 36 -

5. PROBLEMAS RESUELTOS:
1. Hallar la velocidad que lleva un automóvil que recorre
740 kilómetros en 6 horas.
Solución: Aplicamos la fórmula de la velocidad.
740
V = --------- = 123’3 km/h
6
2. Hallar la velocidad que ha llevado un automóvil que ha
recorrido 740 kilómetros en 6 horas y 10 minutos.
Solución:
. Cambiamos el tiempo a horas:
10 1 37
6h. 10min. = 6----- h = 6 ----- h = ------ h
60 6 6
. Aplicamos la fórmula de la velocidad:
37 740 x 6
v = 740 : ------ = ---------- = 120 km/h
6 37
3. Hallar el espacio recorrido por una moto que va a 80
km/ h en un tiempo de 3 horas.
Solución:
Aplicamos la fórmula del espacio.
S = v . t = 80 x 3 = 240 kilómetros
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 37 -

5. PROBLEMES RESOLTS:
1. Trobar la velocitat que porta un automòbil que recorre
740 quilòmetres en 6 hores.
Solució: Apliquem la fórmula de la velocitat.
740
V = --------- = 123'3 km/h
6
2. Trobar la velocitat que ha portat un automòbil que ha
recorregut 740 quilòmetres en 6 hores i 10 minuts.
Solució:
. Canviem el temps a hores:
10 1 37
6h. 10min. = 6----- h = 6 ----- h = ------ h
60 6 6
. Apliquem la fórmula de la velocitat:
37 740 x 6
V = 740 : ------ = ---------- = 120 km/h
6 37
3. Trobar l'espai recorregut per una moto que va a 80
km/ h en un temps de 3 hores.
Solució:
Apliquem la fórmula de l'espai.
S = v . t = 80 x 3 = 240 quilòmetres
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 38 -

4. ¿Cuánto tiempo tarda un tren en recorrer 665
kilómetros si va a una velocidad constante de 95 km/h?
Solución:
Aplicamos la fórmula del tiempo.
s 665
t = ---- = ------ = 7 horas
v 95
5. ¿Cuál es la velocidad en metros/segundo de un coche que
va a 80km por hora?
. Para cambiar de km/h a m/sg
Como 1 kilómetro son 1.000 metros
Como 1 hora son 3.600 segundos
Multiplicamos por 1000 y dividimos por 3600
80 x 1000
80 km/h = ------------------------ = 22’2 m/sg
3600
. Para cambiar de m/sg a km/h
Multiplicamos por 3600 y dividimos por 1000
22’2 x 3600
22’2 m/sg = ------------------------- = 80 km/h
1000
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 39 -

4. Quant de temps tarda un tren a recórrer 665
quilòmetres si va a una velocitat constant de 95 km/h?
Solució:
Apliquem la fórmula del temps.
S 665
T = ---- = ------ = 7 hores
v 95
5. Quina és la velocitat en metres/segon d'un cotxe que va
a 80km per hora?
. Per a canviar de km/h a m/sg
Com 1 quilòmetre són 1.000 metres
Com 1 hora són 3.600 segons
Multipliquem per 1000 i dividim per 3600
80 x 1000
80 km/h = ------------------------ = 22'2 m/sg
3600
. Per a canviar de m/sg a km/h
Multipliquem per 3600 i dividim per 1000
22'2 x 3600
22'2 m/sg = ------------------------- = 80 km/h
1000
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 40 -

ACTIVIDADES
1. Elige la frase correcta, con un círculo:
En un movimiento uniforme la velocidad cambia / es constante
El camino recorrido es una trayectoria recta / trayectoria curva
2. La fórmula de la velocidad en un movimiento uniforme es:
v = explica cada letra
3. El espacio en un movimiento uniforme es igual a :
s = explica cada letra
4. Tacha lo que no está bien:
El espacio se mide en kilómetros, metros, segundos.
El tiempo se puede medir en horas, metros, segundos.
La velocidad se mide en km/h, m/s, s/m
5. PROBLEMA
Si un coche va a una velocidad de 100 km por hora siguiendo un
movimiento uniforme.
¿Cuántos kilómetros recorre en 3 horas?
¿Cuántos metros recorre en esas 3 horas?
¿Qué velocidad lleva en metros por segundo?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 41 -

ACTIVITATS
1. Tria la frase correcta, amb un cercle:
En un moviment uniforme la velocitat canvia / és constant
El camí recorregut és una trajectòria recta / trajectòria corba
2. La fórmula de la velocitat en un moviment uniforme és:
V = explica cada lletra
3. L'espai en un moviment uniforme és igual a :
S = explica cada lletra
4. Tatxa el que no està bé:
L'espai es mesura en quilòmetres, metres, segons.
El temps es pot mesurar en hores, metres, segons.
La velocitat es mesura en km/h, m/s, s/m
5. PROBLEMA
Si un cotxe va a una velocitat de 100 km per hora seguint un moviment
uniforme.
Quants quilòmetres recorre en 3 hores?
Quants metres recorre en eixes 3 hores?
Quina velocitat porta en metres per segon?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 42 -

TEMA III:
L A F U E R Z A
1. ¿Qué es la fuerza?
2. Características de la fuerza. Leyes fundamentales.
3. El peso de los cuerpos
4. Módulo, dirección y sentido de la Fuerza.
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 43 -

TEMA III:
L A F O R Ç A
1. Què és la força?
2. Característiques de la força. Lleis fonamentals.
3. El pes dels cossos
4. Mòdul, direcció i sentit de la Força.
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 44 -

T.IV: Vocabulario para empezar
Fuerza:
Peso:
Masa:
Atracción:
Dirección:
Sentido:
Módulo:
Ejercer:
Reposo:
Balanza:
Cambio:
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 45 -

T.IV: Vocabulari per a començar
Força:
Pes:
Massa:
Atracció:
Direcció:
Sentit:
Mòdul:
Exercir:
Repòs:
Balança:
Canvi:
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 46 -

1. QUÉ ES FUERZA?
Fuerza es la causa que hace cambiar a los cuerpos:
. De reposo, pasan a moverse.
. De un movimiento, pasan a otro movimiento,
. Cambian de forma, se deforman.
2. CARACTERÍSTICAS DE LAS FUERZAS.
LEYES FUNDAMENTALES
Ley de la inercia
La velocidad de un cuerpo cambia sólo si hay una fuerza
sobre él.
Si no hay fuerza sobre un cuerpo,
- Sigue con la velocidad que tenía.
- Sigue estando en reposo.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 47 -

1. QUÈ ÉS FORÇA?
Força és la causa que fa canviar als cossos:
. De repòs, passen a moure's.
. D'un moviment, passen a un altre moviment,
. Canvien de forma, es deformen.
2. CARACTERÍSTIQUES DE LES FORCES.
LLEIS FONAMENTALS
Llei de la inèrcia
La velocitat d'un cos canvia només si hi ha una força
sobre ell.
Si no hi ha força sobre un cos,
- Seguix amb la velocitat que tenia.
- Continua estant en repòs.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 48 -

Ley fundamental
Una fuerza sobre un cuerpo produce una aceleración en
ese cuerpo.
La fórmula de la Fuerza es:
F = m . a
Donde F es fuerza que actúa sobre el cuerpo
m es la masa del cuerpo
a es la aceleración que se produce
Luego podemos decir que
La aceleración que produce una fuerza es:
F
a = ----
m
Unidades de Fuerza:
La fuerza se mide en Newton
Si la masa está en kilogramos
Y si la aceleración está en m/sg2
Ley de acción y reacción
Por cada fuerza de acción, hay una fuerza de reacción
contraria
Si un cuerpo actúa con una fuerza sobre otro; el segundo actúa
con la misma fuerza sobre el primero.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 49 -

Llei fonamental
Una força sobre un cos produïx una acceleració en eixe
cos.
La fórmula de la Força és:
F = m . a
On F és força que actua sobre el cos
M és la massa del cos
A és l'acceleració que es produïx
Després podem dir que
L'acceleració que produïx una força és:
F
A = ----
M
Unitats de Força:
La força es mesura en Newton
Si la massa està en quilograms
I si l'acceleració està en m/sg2
Llei d'acció i reacció
Per cada força d'acció, hi ha una força de reacció
contrària
Si un cos actua amb una força sobre un altre; el segon actua
amb la mateixa força sobre el primer.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 50 -

3. EL PESO DE UN CUERPO
El peso de un cuerpo es la fuerza con que la tierra lo
atrae.
Es una fuerza vertical, que va dirigida al centro de la tierra.
La tierra atrae a los cuerpos con la llamada FUERZA DE
GRAVEDAD.
La tierra atrae a los cuerpos con una aceleración de 9.8
m/sg2
Se escribe así: g = 9.8 m/sg2
Luego, la fórmula del peso es:
La masa se mide en kilogramos
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 51 -
P = m. 9’8 Newtons

3. EL PES D'UN COS
El pes d'un cos és la força amb què la terra ho atrau.
És una força vertical, que va dirigida al centre de la terra.
La terra atrau als cossos amb l'anomenada FORÇA DE
GRAVETAT.
La terra atrau als cossos amb una acceleració de 9.8 m/sg2
S'escriu així: g = 9.8 m/sg2
Aleshores, la fórmula del pes és:
P = m. 9’8 Newtons
La massa es mesura en quilograms
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 52 -

4. MÓDULO, DIRECCIÓN Y SENTIDO DE UNA
FUERZA
Una fuerza se representa por una flecha.
Esa flecha se llama “vector”
Cada vector tiene tres características:
Módulo es la cantidad de fuerza. Ejemplo F = 2 newtons
Dirección: Es la recta donde aplicamos la fuerza
Sentido: es una punta de flecha en el segmento.
Sistemas de Fuerzas:
Es una unión o el conjunto de fuerzas aplicadas a un mismo
cuerpo.
La RESULTANTE es la suma de todas las fuerzas aplicadas.
Es la suma de los vectores.
Piensa lo que pasa en esta foto y contesta:
¿Qué fuerzas actúan?
¿Qué pasa al soltar la cuerda y la flecha?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 53 -

4. MÒDUL, DIRECCIÓ I SENTIT D'UNA FORÇA
Una força es representa per una fletxa.
Eixa fletxa s'anomena “vector”
Cada vector té tres característiques:
Mòdul és la quantitat de força. Exemple F = 2 newtons
Direcció: És la recta on apliquem la força
Sentit: és una punta de fletxa en el segment.
Sistemes de Forces:
És una unió o el conjunt de forces aplicades a un mateix cos.
La RESULTANT és la suma de totes les forces aplicades.
És la suma dels vectors.
Pensa el que passa en esta foto i contesta:
Quines forces actuen?
Què passa al soltar la corda i la fletxa?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 54 -

ACTIVIDADES
1. Contesta a estas preguntas:
- ¿Qué pasa cuando estás subido en un autobús y el conductor frena?
¿por qué?
- ¿Qué pasa cuando subes a una barca parada?
¿Por qué?
- ¿Qué pasa si te tiras de un coche que aún no está parado?
¿Por qué?
2. ¿Qué fuerzas hay en un trineo que se mueve llevado por tres
perros?
Dibuja el trineo, el hombre del trineo y los perros.
3. ¿Cuánto pesas?
¿Pesarías lo mismo en la Luna?
¿Tendrías la misma masa en la Tierra y en la Luna?
4. Si aplico a un carrito una fuerza de 4 newtons, y el carrito tiene
una masa de 30 kg. ¿Qué aceleración le voy a producir?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 55 -

ACTIVITATS
1. Contesta a estes preguntes:
- Què passa quan estàs pujat en un autobús i el conductor frena?
per què?
− Què passa quan puges a una barca parada?
Per què?
− Què passa si et tires d'un cotxe que encara no està parat?
Per què?
2. Quines forces hi ha en un trineu que es mou portat per tres
gossos?
Dibuixa el trineu, l'home del trineu i els gossos.
3. Quant pesos?
Pesaries el mateix en la Lluna?
Tindries la mateixa massa en la Terra i en la Lluna?
4. Si aplique a un carret una força de 4 newtons, i el carret té una
massa de 30 kg. Quina acceleració li vaig a produir?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 56 -

TEMA IV:
L A E N E R G I A
1. ¿Qué es la ENERGÍA?
2. Tipos de Energía
• Energía interna
• Energía potencial
• Energía cinética
Para tu salud
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 57 -

TEMA IV:
L ’ E N E R G I A
1. Què és l'ENERGIA?
2. Tipus d'Energia
− Energia interna
− Energia potencial
− Energia cinètica
Per a la teua salut
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 58 -

T.IV: Vocabulario para empezar
Energía:
Mover:
Cambiar:
Transformar:
Vibrar:
Poder:
Vivir:
Propiedad:
Interior:
Exterior:
Altura:
Velocidad:
Suelo:
Tirar:
Encontrar:
Hallar:
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 59 -

T.IV: Vocabulari per a començar
Energia:
Moure:
Canviar:
Transformar:
Vibrar:
Poder:
Viure:
Propietat:
Interior:
Exterior:
Altura:
Velocitat:
Sòl:
Tirar:
Trobar:
Trobar:
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 60 -

1. ¿QUÉ ES LA ENERGÍA?
Todos los sistemas materiales tienen energía. Con la energía
un cuerpo puede moverse, cambiar, vibrar.
Sin energía no podemos vivir.
Energía es una propiedad de los sistemas materiales. Con
energía UN SISTEMA MATERIAL puede cambiar.
2. TIPOS DE ENERGÍA
A. Energía interna: Es la energía que hay en el interior de
los cuerpos.
B. Energía Potencial: Es la energía que tiene un cuerpo porque
está a una altura del suelo.
¿Sabes qué significa mg?........ Es el peso del cuerpo.
El cuerpo que cae tiene energía potencial por estar en alto.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 61 -

1. QUÈ ÉS L'ENERGIA?
Tots els sistemes materials tenen energia. Amb l'energia un
cos pot moure's, canviar, vibrar.
Sense energia no podem viure.
Energia és una propietat dels sistemes materials. Amb
energia UN SISTEMA MATERIAL pot canviar.
2. TIPUS D'ENERGIA
A. Energia interna: És l'energia que hi ha en l'interior dels
cossos.
B. Energia Potencial: És l'energia que té un cos perquè està a
una altura del sòl.
Saps què significa mg?........ És el pes del cos.
El cos que cau té energia potencial per estar enlaire.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 62 -

La fórmula para encontrar la energía potencial de un cuerpo
es:
E. potencial = m . g . h
m es la masa del cuerpo ( en kilogramos)
g = 9.8 m/s2
h es la altura desde el suelo (en metros)
C. Energía cinética: Es la energía que tiene un cuerpo porque
está en movimiento.
El chico del arco tira una flecha con una velocidad.
Si lleva mucha Ec, llega muy lejos.
La fórmula para encontrar la energía cinética de un cuerpo es:
E. cinética = ½ m . v²
m es la masa del cuerpo
v es la velocidad del cuerpo que se mueve.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 63 -

La fórmula per a trobar l'energia potencial d'un cos és:
E. potencial = m . g . h
m és la massa del cos ( en quilograms)
g = 9.8 m/s2
h és l'altura des del sòl (en metres)
C. Energia cinètica: És l'energia que té un cos perquè està en
moviment.
El xic de l'arc tira una fletxa amb una velocitat.
Si porta molta Ec, arriba molt lluny.
La fórmula per a trobar l'energia cinètica d'un cos és:
E. cinética = ½ m . v²
m és la massa del cos
v és la velocitat del cos que es mou
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 64 -

ACTIVIDADES
.
.
.
1. Explica qué es energía:
2. Escribe el significado de cada letra:
M
V
G
H
Ec
Ep
3. Completa:
- Si un cuerpo se mueve lleva energía ….…………..…
- Si tú estás en lo alto de una torre tienes energía ……….
- Si un coche baja una calle empinada tiene energía …………….
- Si estoy en reposo , no tengo ………………………………
4. Halla la energía potencial de una pelota que está a una altura de 3
metros.
5. Halla la la energía cinética que lleva un coche que tiene una masa de
1000 kg y va a una velocidad de 90 km/h ( kilómetros por hora)
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 65 -

ACTIVIDADES
.
.
.
1. Explica què és energia:
2. Escriu el significat de cada lletra:
M
V
G
H
Ec
Ep
3. Completa:
− Si un cos es mou porta energia ….…………..…
− Si tu estàs en la part alta d'una torre tens energia ……….
− Si un cotxe baixa un carrer empinat té energia …………….
− Si estic en repòs , no tinc ………………………………
4. Troba l'energia potencial d'una pilota que està a una altura de 3
metres.
5. Troba la l'energia cinètica que porta un cotxe que té una massa de
1000 kg i va a una velocitat de 90 km/h ( quilòmetres per hora)
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 66 -

TEMA V:
FUENTES DE ENERGÍA
1. ¿Qué es una Fuente de Energía?
2. Clasificación de las fuentes de energía
3. Energías renovables
4. Energías no renovables
Para tu salud
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 67 -

TEMA V:
FONTS D’ENERGIA
1. Què és una Font d'Energia?
2 Classificació de les fonts d'energia
3. Energies renovables
4. Energies no renovables
Per a la teua salut
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 68 -

T.V: Vocabulario para empezar
Fuente:
Agua:
Viento:
Carbón:
Petróleo:
Nuclear:
Térmica:
Solar:
Gas:
Natural:
Molinos:
Nuevo:
Renovable:
Residuo:
Vegetal:
Animal:
Nocivo:
Turbina:
Alternador:
Eléctrica:
Calentar:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 69 -

T.V: Vocabulari per a començar
Font:
Aigua:
Vent:
Carbó:
Petroli:
Nuclear:
Tèrmica:
Solar:
Gas:
Natural:
Molins:
Nou:
Renovable:
Residu:
Vegetal:
Animal:
Nociu:
Turbina:
Alternador:
Elèctrica:
Calfar:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 70 -

1. ¿Qué es una FUENTE DE ENERGÍA?
Desde hace mucho tiempo los hombres usan el agua y el
viento para mover molinos y sacar agua de los pozos.
Una fuente de energía es un medio para conseguir energía.
Sin energía, la vida no es posible.
Distintas formas de conseguir energía.
En la foto podemos ver tres formas de producir energía.
¿Puedes decir cuáles son?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 71 -

1. Què és una FONT D'ENERGIA?
Des de fa molt de temps els hòmens usen l'aigua i el vent per
a moure molins i traure aigua dels pous.
Una font d'energia és un mig per a aconseguir energia.
Sense energia, la vida no és possible.
Distintes formes d'aconseguir energia.
En la foto podem veure tres formes de produir energia.
Pots dir quines són?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 72 -

2. CLASIFICACIÓN DE LAS FUENTES DE ENERGÍA
A. Renovables: Son las fuentes de energía que nunca se
acaban.
- Tipos:
o . Energía solar
o . Energía eólica
o . Energía de la biomasa
o . Energía hidráulica
- Características:
Positivas
Negativas
Nunca se agotan (inagotables) No siempre dan la misma
energía(irregulares)
No son peligrosas para la Son caras
salud.
Cuidan el medio ambiente Están estudiándolas todavía
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 73 -

2. CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS D'ENERGIA
A. Renovables: Són les fonts d'energia que mai s'acaben .
- Tipus:
o . Energia solar
o . Energia eòlica
o . Energia de la biomassa
o . Energia hidràulica
- Característiques:
Positives
Negatives
Mai s'esgoten (inesgotables) No sempre donen la mateixa
energia(irregulars)
No són perilloses per a la Són cares
salut.
Cuiden el medi ambient Estan estudiant-les encara
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 74 -

B. No renovables:
Son las energías que se agotan. Si las gastas, ya no
vuelven a renovarse.
- Tipos:
o Carbón
o Petróleo
o Gas natural
o Nuclear
o Geotérmica
- Características:
Positivas Negativas
Producen gran cantidad de
energía.
Son menos caras que las
renovables.
Están muy estudiadas y
desarrolladas
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Se agotan
Son muy malas para el medio
ambiente.
Son peligrosas para la salud
- 75 -

B. No renovables:
Són les energies que s'esgoten. Si les gastes, ja no
tornen a renovar-se.
- Tipus:
Carbó
Petroli
Gas natural
Nuclear
Geotèrmica
- Característiques:
Positives Negatives
Produïxen
d'energia.
gran quantitat
Són menys cares que les
renovables.
Estan molt estudiades i
desenvolupades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
S'esgoten
Són molt roïnes per al medi
ambient.
Són perilloses per a la salut
- 76 -

3. ENERGÍAS RENOVABLES.
Energía eólica
Es la energía que conseguimos por medio del viento.
El viento mueve las aspas de los molinos; y estas mueven una
turbina. Y la turbina mueve un alternador.
Así conseguimos energía eléctrica.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Molinos de viento modernos
- 77 -

3. ENERGIES RENOVABLES.
Energia eòlica
És l'energia que aconseguim per mitjà del vent.
El vent mou les aspes dels molins; i estes mouen una turbina. I
la turbina mou un alternador.
Així aconseguim energia elèctrica.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Molins de vent moderns
- 78 -

. Energía solar
Molino de viento antiguo
Es la energía que conseguimos con los rayos del sol.
Los rayos del sol llegan a unas “placas solares” que
tranforman(cambian) la energía del sol en energía eléctrica
o en energía para calentar el agua.
Energía del sol
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 79 -

. Energia solar
Molí de vent antic
És l'energia que aconseguim amb els rajos del sol.
Els rajos del sol arriben a unes “plaques solars” que
tranforman(canvien) l'energia del sol en energia elèctrica o
en energia per a calfar l'aigua.
Energia del sol
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 80 -

Energía hidráulica
Es la energía que conseguimos por el movimiento del agua.
El agua está acumulada en un lago, embalse.
Entonces el agua cae desde muy arriba y con la fuerza del agua
mueve unas turbinas. Las turbinas mueven un alternador; y
éste produce Energía eléctrica.
Central hidroeléctrica
Energía mareomotriz
Es la energía acumulada en el agua del mar, en las olas o en
las mareas. El movimiento mueve unas turbinas. Casi no se
usa.
Con la energía de las olas podemos conseguir energía eléctrica.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 81 -

Energia hidràulica
És l'energia que aconseguim pel moviment de l'aigua.
L'aigua està acumulada en un llac, embassament.
Llavors l'aigua cau des de molt dalt i amb la força de l'aigua
mou unes turbines. Les turbines mouen un alternador; i este
produïx Energia elèctrica.
Central hidroelèctrica
Energia mareomotriu
És l'energia acumulada en l'aigua del mar, en les onades o
en les marees. El moviment mou unes turbines. Quasi no
s'usa.
Amb l'energia de les onades podem aconseguir energia elèctrica.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 82 -

Energía de la biomasa
Podemos Conseguir energía quemando los restos de
materia vegetal, restos de comidas, basura de las ciudades.
Problema: Se produce gas CO2 que contamina la atmósfera.
Centros para reciclado de estos productos hay por toda
España. Problema: malos olores y gases perjudiciales para
el medio ambiente.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 83 -

Energia de la biomassa
Podem Aconseguir energia cremant les restes de matèria
vegetal, restes de menjars, fem de les ciutats.
Problema: Es produïx gas CO2 que contamina l'atmosfera.
Centres per a reciclat d'estos productes hi ha per tot
Espanya. Problema: males olors i gasos perjudicials per al
medi ambient.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 84 -

4. ENERGÍAS NO RENOVABLES
Carbón, petróleo y gas natural
Son los tipos de energía tradicionales. Son muy cómodos de
usar y de transportar.
Un 75% de personas usamos estos tipos de energía
Consecuencias: Efecto invernadero y lluvia ácida.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Central petrolera en el mar
Estufa de carbón
- 85 -

4. ENERGIES NO RENOVABLES
Carbó, petroli i gas natural
Són els tipus d'energia tradicionals. Són molt còmodes
d'usar i de transportar.
Un 75% de persones usem estos tipus d'energia
Conseqüències: Efecte hivernacle i pluja àcida.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Central petroliera en el mar
Estufa de carbó
- 86 -

Energía nuclear
En 2001 las centrales nucleares de España produjeron el
25% de la energía eléctrica que necesitamos.
No expulsa gases malos nocivos ( malos ) a la atmósfera.
Los residuos nucleares son radiactivos- producen cáncer.
¿Qué significa?
Energía geotérmica
Conseguimos energía geotérmica del interior de la Tierra.
En el interior de la tierra hay fuego. Este fuego calienta agua y
sale al exterior como vapor de agua.
El vapor de agua se usa para mover una turbina o para
calefacción.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Gas que proviene del interior de la tierra
- 87 -

Energia nuclear
En 2001 les centrals nuclears d'Espanya van produir el 25%
de l'energia elèctrica que necessitem.
No expulsa gasos roïns nocius ( roïns ) a l'atmosfera.
Els residus nuclears són radioactius- produïxen càncer.
Què significa?
Energia geotèrmica
Aconseguim energia geotèrmica de l'interior de la Terra.
En l'interior de la terra hi ha foc. Este foc calfa aigua i ix a
l'exterior com a vapor d'aigua.
El vapor d'aigua s'usa per a moure una turbina o per a
calefacció.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Gas que prové de l'interior de la terra
- 88 -

PARA TU SALUD
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 89 -

PER A LA TEUA SALUT
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 90 -

ACTIVIDADES
1. ¿Qué significa energía renovable?
2. ¿Qué significa energía no renovable?
3. Escribe cinco fuentes de energía renovable :
.
.
.
.
.
4. Escribe cinco fuentes de energía no renovable:
.
.
.
.
.
5. Ventajas de las Energías renovables:
6. Inconvenientes de la energías renovables:
7. Ventajas de las energías no renovables:
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 91 -

ACTIVITATS
1. Què significa energia renovable?
2. Què significa energia no renovable?
3. Escriu cinc fonts d'energia renovable :
.
.
.
.
.
4. Escriu cinc fonts d'energia no renovable:
.
.
.
.
.
5. Avantatges de les Energies renovables:
6. Inconvenients de l'energies renovables:
7. Avantatges de les energies no renovables:
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 92 -

8. Inconvenientes de las energías no renovables
9. ¿Qué tipos de energías usas tú?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 93 -

8. Inconvenients de les energies no renovables
9. Quins tipus d'energies uses tu?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 94 -

TEMA VI:
LA L U Z Y EL S O N I D O
1. Conceptos fundamentales
2. Velocidad de propagación de la luz
3. Velocidad de propagación del sonido
4. Propagación de la luz y el sonido
5. La reflexión de la luz
6. La refracción de la luz
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 95 -

TEMA VI:
LA L L U M I EL S Ò
1. Conceptes fonamentals
2. Velocitat de propagació de la llum
3. Velocitat de propagació del so
4. Propagació de la llum i el so
5. La reflexió de la llum
6. La refracció de la llum
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 96 -

T.VI: Vocabulario para empezar
Luz:
Sonido:
Luminoso:
Iluminado:
Objeto:
Recibir:
Dar:
Emitir:
Distinguir:
Visible:
Reflejar:
Propia:
Propagar:
A través de:
Observar:
Línea:
Recta:
Curva:
Onda:
Canal:
Transportar:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 97 -

T.VI: Vocabulari per a començar
Llum:
So:
Lluminós:
Il·luminat:
Objecte:
Rebre:
Donar:
Emetre:
Distingir:
Visible:
Reflectir:
Pròpia:
Propagar:
A través de:
Observar:
Línia:
Recta:
Corba:
Ona:
Canal:
Transportar:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 98 -

1. CONCEPTOS FUNDAMENTALES
Manantial Luminoso o fuente luminosa es todo objeto que da
luz. Ejemplo: una vela, bombilla, sol, televisor.
Objeto iluminado no da luz, recibe la luz de otro objeto y la
refleja.
Manantial sonoro o foco sonoro es todo objeto que emite
sonido que puede oír el oído humano.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 99 -

2. CONCEPTES FONAMENTALS
Brollador Lluminós o font lluminosa és tot objecte que dóna
llum. Exemple: una vela, pereta, sol, televisor.
Objecte il·luminat no dóna llum, rep la llum d'un altre objecte
i la reflexa.
Brollador sonor o focus sonor és tot objecte que emet so que
pot sentir l'oïda humana.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 100 -

3. VELOCIDAD DE PROPAGACIÓN DE LA LUZ
La luz se propaga más deprisa que el sonido.
Por eso podemos ver los rayos antes que oír el sonido de los
truenos.
La velocidad de la luz en el aire es de
c = 300.000 km/s
3. VELOCIDAD DEL SONIDO
La velocidad de propagación del sonido es mucho menor que
la de la luz.
La velocidad del sonido en el aire es de vsonido = 340 m/s
Problema:
En una noche de tormenta vemos un relámpago y con el reloj
contamos 2.5 segundos hasta que oímos el trueno.
¿A qué distancia estará la tormenta?
d = v sonido . t = 340 m/s . 2.5 s = 850 metros.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 101 -

3. VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DE LA LLUM
La llum es propaga més de pressa que el so.
Per això podem veure els rajos abans que sentir el so dels
Trons.
La velocitat de la llum en l'aire és de
c = 300.000 km/s
3. VELOCITAT DEL SO
La velocitat de propagació del so és molt de menor que la de
la llum.
La velocitat del so en l'aire és de vsò = 340 m/s
Problema:
En una nit de tempestat veiem un rellamp i amb el rellotge
comptem 2.5 segons fins que sentim el tro.
A quina distància estarà la tempestat?
d = v so . T = 340 m/s . 2.5 s = 850 metres.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 102 -

4. PROPAGACIÓN DE LA LUZ Y DEL SONIDO
La luz y el sonido se propagan en línea recta. Por eso
podemos imaginar rayos luminosos y sonoros.
La energía de la luz y del sonido se propagan por ondas en
todas las direcciones.
Cada onda tiene una longitud de onda y una frecuencia.
Cuando ponemos la radio, buscamos diferentes “emisoras”.
Cada una emite a una frecuencia distinta:
Por ejemplo, “Radio Nacional” está en la frecuencia 92.5 mH
“La Cadena Ser”, en la frecuencia 102.5 megaHerzios.
Actividad
Busca tú otras emisoras de radio y escribe su frecuencia
de emisión. ¿Y la radio de Xàbia?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 103 -

4. PROPAGACIÓ DE LA LLUM I DEL SO
La llum i el so es propaguen en línia recta. Per això podem
imaginar rajos lluminosos i sonors.
L'energia de la llum i del so es propaguen per ones en totes
les adreces.
Cada ona té una longitud d'ona i una freqüència.
Quan posem la ràdio, busquem diferents “emissores”.
Cada una emet a una freqüència distinta:
Per exemple, “Ràdio Nacional” està en la freqüència 92.5 mH
“La Cadena Ser”, en la freqüència 102.5 megaHerzios.
Actividad
Busca tu altres emissores de ràdio i escriu la seua
freqüència d'emissió. I la ràdio de Xàbia?
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 104 -

5. LA REFLEXIÓN DE LA LUZ
Reflexión al cambio de dirección de un rayo luminoso
cuando llega a un espejo.
Los rayos que llegan a un espejo se desvían de su dirección.
El rayo que llega se llama rayo incidente.
El rayo que sale se llama rayo reflejado.
Ley de la reflexión:
El ángulo de incidencia es igual al ángulo de reflexión.
El ángulo que forma el rayo incidente con la línea normal
(perpendicular al espejo) es igual al ángulo de reflexión, que
forma el rayo reflejado con esa línea normal.
Actividad
1. La luna es un foco luminoso o refleja la luz del sol?
2. ¿Sabes qué es un submarino? ¿Cómo pueden ver desde el
interior del mar lo que pasa fuera?
¿Qué es un periscopio?
Dibújalo
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 105 -

5. LA REFLEXIÓ DE LA LLUM
Reflexió al canvi de direcció d'un raig lluminós quan
arriba a un espill.
Els rajos que arriben a un espill es desvien de la seua direcció.
El raig que arriba s'anomena raig incident.
El raig que ix s'anomena raig reflectit.
Llei de la reflexió:
L'angle d'incidència és igual a l'angle de reflexió.
L'angle que forma el raig incident amb la línia normal
(perpendicular a l'espill) és igual a l'angle de reflexió, que
forma el raig reflectit amb eixa línia normal.
Activitat
1. La lluna és un focus lluminós o reflexa la llum del sol?
2. Saps què és un submarí? Com poden veure des de l'interior
del mar el que passa fora?
Què és un periscopi?
Dibuixa-ho
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 106 -

6. LA REFRACCIÓN DE LA LUZ
Refracción es el cambio de dirección de un rayo al pasar
de un medio a otro distinto.
Medio, significa aquí un tipo de materia. Por ejemplo la luz
puede pasar del aire al agua, a pasar de agua a aceite,…
Ley de la refracción:
Aquí podemos ver reflexión y refracción de rayos.
El ángulo de incidencia es siempre mayor que el ángulo de
refracción.
Por eso vemos el rayo refractado torcido.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
El lápiz parece roto por la refracción de la luz.
- 107 -

6. LA REFRACCIÓ DE LA LLUM
Refracció és el canvi de direcció d'un raig al passar d'un
mig a un altre distint.
Mig, significa ací un tipus de matèria. Per exemple la llum pot
passar de l'aire a l'aigua, a passar d'aigua a oli,…
Llei de la refracció:
Ací podem veure reflexió i refracció de rajos.
L'angle d'incidència és sempre major que l'angle de
refracció.
Per això veiem el raig refractat torçut.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
El llapis pareix trencat per la refracció de la llum.
- 108 -

ACTIVIDADES
1. Termina las frases:
o Una bombilla es un ……………………….
o La luna es un …………………………………
o La velocidad de la luz es …………….
o La velocidad del sonido es de ….
o Le sonido se propaga en ……………
o La luz sigue una línea ………………….
o En la reflexión, el ángulo de incidencia es………………
o En le refracción, el ángulo de incidencia es …………..
2. Busca información de los tipos de radiación que vienen del
sol.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 109 -

ACTIVITATS
1. Acaba les frases:
o Una pereta és un ……………………….
o La lluna és un …………………………………
o La velocitat de la llum és …………….
o La velocitat del so és de ….
o Li so es propaga en ……………
o La llum seguix una línia ………………….
o En la reflexió, l'angle d'incidència és………………
o En li refracció, l'angle d'incidència és …………..
2. Busca informació dels tipus de radiació que vénen del sol.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 110 -

TEMA VII
E L S O L Y L A A T M Ó S F E R A
1. El sol y la Energía solar
2. La atmósfera como filtro de energía
3. La capa de ozono
4. El efecto invernadero
5. El calor de los cuerpos
6. Efectos del calor sobre los cuerpos
Para tu salud
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 111 -

TEMA VII
E L S O L I L’ A T M O S F E R A
1. El sol i l'Energia solar
2. L'atmosfera com a filtre d'energia
3. La capa d'ozó
4. L'efecte hivernacle
5. La calor dels cossos
6. Efectes de la calor sobre els cossos
Per a la teua salut
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 112 -

T. VII - Vocabulario para empezar:
Estrella:
Radiación:
Reacción:
Núcleo:
Nuclear:
Energía:
Atmósfera:
Átomo:
Filtro:
Ozono:
Cáncer:
Invernadero:
Regulador:
Temperatura:
Térmico:
Termómetro:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 113 -

T. VII - Vocabulari per a començar:
Estrela:
Radiació:
Reacció:
Nucli:
Nuclear:
Energia:
Atmosfera:
Àtom:
Filtre:
Ozó:
Càncer:
Hivernacle:
Regulador:
Temperatura:
Tèrmic:
Termòmetre:
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 114 -

1. EL SOL. ENERGÍA SOLAR.
Hay vida en la tierra porque tenemos energía del sol.
El Sol es la estrella de nuestro sistema solar. Es una estrella
de tamaño medio, temperatura media y que tiene una edad
media.
En su interior se producen reacciones de fusión nuclear:
4 H ------- > He + ENERGÍA
(4 hidrógenos) dan Helio y mucha energía)
Esas reacciones nucleares en el Sol son las responsables de la
energía que llega a la Tierra.
Es una energía muy fuerte. La luz que emite el sol está
formada por varios tipos de luces.
No todos los tipos de luces son buenos para la vida en la
Tierra:
Los rayos ultravioletas son los que causan cáncer en la piel.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 115 -

1. EL SOL. ENERGIA SOLAR.
Hi ha vida en la terra perquè tenim energia del sol.
El Sol és l'estrela del nostre sistema solar. És una estrela de
grandària mitjana, temperatura mitjana i que té una edat
mitjana.
En el seu interior es produïxen reaccions de fusió nuclear:
4 H ------- > He + ENERGIA
(4 hidrògens) donen Heli i molta energia)
Eixes reaccions nuclears en el Sol són les responsables de
l'energia que arriba a la Terra.
És una energia molt forta. La llum que emet el sol està
formada per diversos tipus de llums.
No tots els tipus de llums són bons per a la vida en la Terra:
Els rajos ultravioletes són els que causen càncer en la pell.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 116 -

2. LA ATMÓSFERA COMO FILTRO DE ENERGÍA
La radiación del sol es muy fuerte. El sol emite muchos
rayos diferentes, algunos son muy nocivos para nosotros.
Pero La Tierra tiene una forma de protegerse de esos rayos.
La Tierra tiene una capa de gas que la rodea. Esa capa se llama
atmósfera.
La atmósfera es un “filtro solar” que no deja pasar a la
mayoría de los rayos gamma y los rayos ultravioleta (UV).
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 117 -

2. L'ATMOSFERA COM A FILTRE D'ENERGIA
La radiació del sol és molt fort. El sol emet molts rajos
diferents, alguns són molt nocius per a nosaltres.
Però La Terra té una forma de protegir-se d'eixos rajos.
La Terra té una capa de gas que la rodeja. Eixa capa
s'anomena atmosfera.
L'atmosfera és un “filtre solar” que no deixa passar a la
majoria dels rajos gamma i els rajos ultravioleta (UV).
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 118 -

3. LA CAPA DE OZONO
La atmósfera que rodea a la Tierra tiene una capa de ozono
a unos 25 km. El ozono es un componente que no deja pasar a la
Tierra los rayos ultravioletas del sol.
Esos rayos ultravioleta son los causantes de las quemaduras y
cánceres de piel.
Ahora estamos produciendo desde la Tierra unos gases,
llamados CFC, que rompen esa capa. Por eso llegan más rayos
ultravioletas a la Tierra que antes.
¿Dónde están esos gases CFC? En los esprays, en los
congeladores de neveras y en los sistemas de refrigeración de
los coches.
Una partícula de CFC mata a 100.000 partículas de ozono.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Agujero de la capa de ozono
- 119 -

3. LA CAPA D'OZÓ
L'atmosfera que rodeja a la Terra té una capa d'ozó a uns
25 km. L'ozó és un component que no deixa passar a la Terra
els rajos ultravioletes del sol.
Eixos rajos ultravioleta són els causants de les cremades i
càncers de pell.
Ara estem produint des de la Terra uns gasos, cridats CFC,
que trenquen eixa capa. Per això arriben més rajos
ultravioletes a la Terra que abans.
On estan eixos gasos CFC? En els esprays, en els congeladors
de neveres i en els sistemes de refrigeració dels cotxes.
Una partícula de CFC mata a 100.000 partícules d'ozó.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Forat de la capa d’ozò
- 120 -

4. EL EFECTO INVERNADERO
La luz del sol atraviesa la atmósfera hasta llegar al suelo.
Allí parte de esa energía vuelve de nuevo al aire porque el suelo
hace de espejo, es decir, refleja esos rayos del sol.
El problema es que, en estos últimos años, en la atmósfera
hay demasiado CO2. Ese gas ha formado una capa que no deja
salir la luz reflejada y la devuelve a la Tierra.
Esto se llama “efecto invernadero”.
La luz del sol reflejada por la Tierra no puede salir y vuelve otra vez a la Tierra.
Consecuencias:
- La tierra está más caliente que antes. Ha aumentado la
temperatura de la tierra.
- Deshielo en los polos de la Tierra y aumento del nivel del
mar.
- Cambios en el clima. Inundaciones en muchos países y
sequía en otros.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 121 -

4. L'EFECTE HIVERNACLE
La llum del sol travessa l'atmosfera fins a arribar al sòl.
Allí part d'eixa energia torna novament a l'aire perquè el sòl fa
d'espill, és a dir, reflexa eixos rajos del sol.
El problema és que, en estos últims anys, en l'atmosfera hi ha
massa CO2. Eixe gas ha format una capa que no deixa eixir la
llum reflectida i la torna a la Terra.
Açò s'anomena “efecte hivernacle”.
La llum del sol reflectida per la Terra no pot eixir i torna una altra vegada a la
Terra.
Conseqüències:
- La terra està més calenta que abans. Ha augmentat la
temperatura de la terra.
- Desgel en els pols de la Terra i augment del nivell del mar.
- Canvis en el clima. Inundacions en molts països i sequera en
altres.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 122 -

¿Por qué ha aumentado la cantidad de CO2?
- Porque hemos quemado demasiado carbón, petróleo y gas.
- Porque cada día hay menos árboles :
Los hombres cortan demasiados árboles.
Hay demasiados incendios.
En la foto podemos ver a las fábricas echando anhídrido carbónico a la
atmósfera. Esta capa de CO2 no deja salir el calor de la Tierra.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 123 -

Per què ha augmentat la quantitat de CO2?
- Perquè hem cremat massa carbó, petroli i gas.
- Perquè cada dia hi ha menys arbres :
Els hòmens tallen massa arbres.
Hi ha massa incendis.
En la foto podem veure a les fàbriques tirant anhídrid carbònic a l'atmosfera.
Esta capa de CO 2 no deixa eixir la calor de la Terra.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 124 -

5. EL CALOR EN LOS CUERPOS
Temperatura es una característica de los cuerpos que mide
su energía interna.
Podemos medir la temperatura con el termómetro.
Termómetro de escala centígrada:
Mide de 0º a 100º
0º es la temperatura de fusión del agua.
100º es la temperatura de ebullición del agua.
Celsius inventó este termómetro en el siglo XVIII.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 125 -

5. LA CALOR EN ELS COSSOS
Temperatura és una característica dels cossos que mesura la
seua energia interna.
Podem mesurar la temperatura amb el termòmetre.
Termòmetre d'escala centígrada:
Mesura de 0é a 100é
0é és la temperatura de fusió de l'aigua.
100é és la temperatura d'ebullició de l'aigua.
Celsius va inventar este termòmetre en el segle XVIII.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 126 -

6. EFECTOS DEL CALOR SOBRE LOS CUERPOS
• El calor hace variar la temperatura de los cuerpos
• Si ponemos en contacto un cuerpo caliente y otro frío, al
final tienen los una temperatura templada SE llama
temperatura de equilibrio.
• El calor hace que los cuerpos cambien de estado sólido, a
líquido y de líquido a gas.
• El calor hace que los cuerpos aumenten su volumen, es
decir, se dilaten.
• Unos cuerpos transmiten bien el calor, son los
conductores.
Otros cuerpos no transmiten bien el calor, son los
aislantes.
PARA TU SALUD
. Cuando sales al sol, debes ponerte crema protectora, es
decir, un filtro solar.
. No uses aerosoles con CFC. Mira bien el envase y no lo
compres, si no dice que es “amable con el medio ambiente”
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 127 -

6. EFECTES DE LA CALOR SOBRE ELS COSSOS
La calor fa variar la temperatura dels cossos
Si posem en contacte un cos calent i un altre fred, al
final tenen els una temperatura temperada
s'Anomena temperatura d'equilibri.
La calor fa que els cossos canvien d'estat sòlid, a
líquid i de líquid a gas.
La calor fa que els cossos augmenten el seu volum, és a
dir, es dilaten.
Uns cossos transmeten bé la calor, són els conductors.
Altres cossos no transmeten bé la calor, són els
aïllants.
PER A LA TEUA SALUT
. Quan sals al sol, has de posar-te crema protectora, és a dir,
un filtre solar.
. No uses aerosols amb CFC. Mira bé l'envàs i no ho compres,
si no diu que és “amable amb el medi ambient”
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 128 -

ACTIVIDADES
1. Estudia la composición de los aerosoles “esprays” de tu casa.
¿Cuáles tienen CFC?
2. Dibuja la atmósfera que rodea la Tierra. Señala las capas, la
capa de ozono, y las alturas a las que están.
3. Termina cada frase con una palabra:
El sol es una …………………………
En el sol se producen ………………………………………..
El sol emite rayos buenos para la vida y otros perjudiciales. Los
nocivos son ………………………………..
La atmósfera es una capa de gas que …………………………y sirve de
…………………………………….. .
La capa de ozono es una capa que protege de los rayos
………………………………… .
El efecto invernadero se llama así porque la luz ………………………
por la tierra no puede ……………………….. y vuelve a la Tierra otra
vez.
4. Contesta brevemente:
¿Por qué la capa de ozono está rota?
……………………………………………………………………………………………………………..
¿Por qué es malo el efecto invernadero?
…………………………………………………………………………………………………………….……
¿Qué podemos hacer para cerrar la capa de ozono?
……………………………………………………………………………………………………………
¿Qué podemos hacer para evitar el efecto invernadero?
…………………………………………………………………………………………………………………
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 129 -

ACTIVITATS
1. Estudia la composició dels aerosols “esprais” de ta casa.
Quins tenen CFC?
2. Dibuixa l'atmosfera que rodeja la Terra. Assenyala les
capes, la capa d'ozó, i les altures a què estan.
3. Acaba cada frase amb una paraula:
El sol és una …………………………
En el sol es produïxen ………………………………………..
El sol emet rajos bons per a la vida i altres perjudicials. Els
nocius són ………………………………..
L'atmosfera és una capa de gas que …………………………i servix de
…………………………………….. .
La capa d'ozó és una capa que protegix dels rajos
………………………………… .
L'efecte hivernacle s'anomena així perquè la llum ………………………
per la terra no pot ……………………….. i torna a la Terra una altra
vegada.
4. Contesta breument:
Per què la capa d'ozó està trencada?
……………………………………………………………………………………………………………..
Per què és roín l'efecte hivernacle?
…………………………………………………………………………………………………………….……
Què podem fer per a tancar la capa d'ozó?
……………………………………………………………………………………………………………
Què podem fer per a evitar l'efecte hivernacle?
…………………………………………………………………………………………………………………
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 130 -

TEMA VIII:
E L A G U A
1. ¿Qué es el agua?
2. El agua: Disolvente de las rocas
3. El agua: Regulador de la temperatura
4. Los ríos
5. El ciclo del agua
6. Los movimientos del mar
Para tu salud
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 131 -

TEMA VIII:
L ‘ A I G U A
1. Què és l'aigua?
2. L'aigua: Dissolvent de les roques
3. L'aigua: Regulador de la temperatura
4. Els rius
5. El cicle de l'aigua
6. Els moviments del mar
Per a la teua salut
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 132 -

T VIII: Vocabulario para empezar
Revisar vocabulario TEMA I -Sistemas materiales.
Ciclo:
Precipitación:
Lluvia:
Granizo:
Nieve:
Arroyo:
Río:
Lago:
Torrente:
Garganta:
Cañón:
Cueva:
Cima:
Cauce:
Cascada:
Valle:
Transportar:
Desbordarse:
Desembocadura:
Sedimentación:
Corriente de agua:
Soluble:
Roca:
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 133 -

T VIII: Vocabulari per a començar
Revisar vocabulari TEMA I -Sistemes materials.
Cicle:
Precipitació:
Pluja:
Pedra:
Neu:
Arroyo:
Riu:
Llac:
Torrent:
Gola:
Canó:
Cova:
Cima:
Llit:
Cascada:
Vall:
Transportar:
Desbordar-se:
Desembocadura:
Sedimentació:
Corrent d'aigua:
Soluble:
Roca:
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 134 -

1. ¿QUÉ ES EL AGUA?
Es el componente más abundante de los seres vivos. Más del
60% del cuerpo humano es agua.
Sin el agua no podemos vivir ni animales ni plantas.
Características:
Es un buen disolvente.
Es un buen regulador de la temperatura.
¿Qué es agua potable?
Es el agua apta para el consumo humano. Es decir, que se
puede beber.
Para hacerla potable es necesario seguir un proceso para
quitar sustancias y desinfectarla.
2. EL AGUA: DISOLVENTE DE LAS ROCAS.
Las rocas se disuelven con el agua de la lluvia. Los materiales
más fáciles de disolver son el yeso y las sales cálcicas y
potásicas.
Esa disolución de las rocas produce cuevas, agujeros en la
superficie, estalactitas y estalagmitas en grutas, ríos
subterráneos, cañones y manantiales o fuentes naturales.
En Cuenca es famosa “La ciudad encantada”. Allí el agua ha
hecho formas muy interesantes en las rocas.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 135 -

1. QUÈ ÉS L'AIGUA?
És el component més abundant dels sers vius. Més del 60%
del cos humà és aigua.
Sense l'aigua no podem viure ni animals ni plantes.
Característiques:
És un bon dissolvent.
És un bon regulador de la temperatura.
Què és aigua potable?
És l'aigua apta per al consum humà. És a dir, que es pot
beure.
Per a fer-la potable és necessari seguir un procés per a llevar
substàncies i desinfectar-la.
2. L'AIGUA: DISSOLVENT DE LES ROQUES.
Les roques es dissolen amb l'aigua de la pluja. Els materials
més fàcils de dissoldre són l'algeps i les sals càlciques i
potàssiques.
Eixa dissolució de les roques produïx Coves, forats en la
superfície, estalactites i estalagmites en grutes, rius
subterranis, canons i brolladors o fonts naturals.
En Conca és famosa “La ciutat encantada”. Allí l'aigua ha fet
formes molt interessants en les roques.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 136 -

3. EL AGUA: REGULADOR DE LA TEMPERATURA
El mar cubre más del 70% de la superficie de la Tierra. De
cada 100 litros de agua, 94 litros son de agua salada.
El agua tarda más en calentarse que el suelo cerca de él.
El agua tarda más tiempo en enfriarse que el suelo cerca de
él. Por eso se producen las brisas.
Las brisas son vientos que se producen en las costas.
- Durante el día el aire que está cerca del suelo se calienta más
y asciende (sube). Ese “hueco” vacío viene a ocuparlo el aire
cercano al agua que está a menos temperatura.
- Durante la noche, la tierra se enfría antes que el mar. El
aire que está en contacto con el mar está más caliente y
asciende; y este hueco pasa a ser ocupado por el aire en
contacto con la tierra, que se encuentra a menos
temperatura.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 137 -

3. L'AIGUA: REGULADOR DE LA TEMPERATURA
El mar cobrix més del 70% de la superfície de la Terra. De
cada 100 litres d'aigua, 94 litres són d'aigua salada.
L'aigua tarda més a calfar-se que el sòl prop d'ell.
L'aigua tarda més temps a refredar-se que el sòl prop d'ell.
Per això es produïxen les brises.
Les brises són vents que es produïxen en les costes.
- Durant el dia l'aire que està prop del sòl es calfa més i
ascendix (puja). Eixe “buit” ve a ocupar-lo l'aire pròxim a
l'aigua que està a menys temperatura.
- Durant la nit, la terra es refreda abans que el mar. L'aire
que està en contacte amb el mar està més calent i ascendix; i
este buit passa a ser ocupat per l'aire en contacte amb la
terra, que es troba a menys temperatura.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 138 -

4. LOS RÍOS
Los ríos son cursos de agua permanente.
Partes de un río:
1. Curso alto en las zonas altas de las montañas. El agua va
a mucha velocidad.
Erosiona las paredes del cauce y produce
- Valles en forma de V.
- Valles en forma de garganta o cañón (de paredes
verticales).
- Cascadas o cataratas.
2. Curso medio. La pendiente es más pequeña, la velocidad
disminuye. El río transporta materiales que trae del curso
alto. Produce:
- Valles anchos, de fondo plano.
- Meandros, curvas en los ríos donde deja materiales
(sedimentación).
3. Curso bajo que acaba en el mar, de pendiente horizontal.
Predomina la sedimentación de materiales porque el agua ya
no va con fuerza.
Predominan:
- Llanuras muy buenas para cultivar (agricultura).
- Deltas, que son acumulaciones de materiales en la
desembocadura de los ríos.
En algunos ríos existen embalses de agua, que recogen agua
para tiempo de sequía.
En zonas muy frías se producen ríos de nieve que se llaman
glaciares.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 139 -

4. ELS RIUS
Els rius són cursos d'aigua permanent.
Parts d'un riu:
1. Curs alt en les zones altes de les muntanyes. L'aigua va a
molta velocitat.
Erosiona les parets del llit i produïx
- Valls en forma de V.
- Valls en forma de gola o canó (de parets verticals).
- Cascades o cascades.
2. Curs mitjà. El pendent és més xicotet, la velocitat
disminuïx. El riu transporta materials que porta del curs alt.
Produïx:
- Valls amples, de fons pla.
- Meandres, corbes en els rius on deixa materials
(sedimentació).
3. Curs baix que acaba en el mar, de pendent horitzontal.
Predomina la sedimentació de materials perquè l'aigua ja no
va amb força.
Predominen:
- Planes molt bones per a cultivar (agricultura).
- Deltes, que són acumulacions de materials en la
desembocadura dels rius.
En alguns rius hi ha embassaments d'aigua, que arrepleguen
aigua per a temps de sequera.
En zones molt fredes es produïxen rius de neu que s'anomenen
glaceres.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 140 -

5. EL CICLO DEL AGUA
Entendemos ciclo del agua como el camino que sigue el agua
en la Tierra.
1. Evaporación: La energía del sol produce evaporación del
agua en el mar, en los lagos, en los ríos, en la tierra y en las
plantas.
2. Condensación: Cuando el vapor de agua llega a las capas
altas de la atmósfera se enfría, se condensa. Es decir, ese
vapor forma pequeñas gotitas de agua. Así se forman nubes.
3. Precipitación: El viento arrastra las nubes y al enfriarse,
producen lluvia, nieve o granizo que cae a la tierra. La lluvia
devuelve el agua a la tierra y a las plantas.
4. Infiltración: El agua que viene de las montañas forma ríos o
se infiltra en el terreno formando aguas subterráneas. Al final
del camino esas aguas llegan a los lagos, o al mar.
Así se cierra el ciclo. El sol vuelve a evaporar el agua.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 141 -

5. EL CICLE DE L'AIGUA
Entenem cicle de l'aigua com el camí que seguix l'aigua en
la Terra.
1. Evaporació: L'energia del sol produïx evaporació de l'aigua
en el mar, en els llacs, en els rius, en la terra i en les plantes.
2. Condensació: Quan el vapor d'aigua arriba a les capes
altes de l'atmosfera es refreda, es condensa. És a dir, eixe
vapor forma xicotetes gotetes d'aigua. Així es formen núvols.
3. Precipitació: El vent arrossega els núvols i al refredar-se,
produïxen pluja, neu o pedra que cau a la terra. La pluja torna
l'aigua a la terra i a les plantes.
4. Infiltració: L'aigua que ve de les muntanyes forma rius o
s'infiltra en el terreny formant aigües subterrànies. Al final
del camí eixes aigües arriben als llacs, o al mar.
Així es tanca el cicle. El sol torna a evaporar l'aigua.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 142 -

6. LOS MOVIMIENTOS EN EL MAR
En el mar se producen tres tipos de movimientos: mareas,
corrientes y olas.
- Las mareas son cambios en el nivel del mar.
Se producen cada 6 horas.
La causa es la atracción de la Luna y un poco la del sol.
- Las corrientes marinas son movimientos de masas de agua .
Se producen por el viento, por las mareas, por el contacto
entre agua fría y caliente; o entre agua con mucha sal y menos
sal.
- Las olas son ondas en la superficie del mar producidas por el
viento.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 143 -

6. ELS MOVIMENTS EN EL MAR
En el mar es produïxen tres tipus de moviments: marees,
corrents i onades.
- Les marees són canvis en el nivell del mar.
Es produïxen cada 6 hores.
La causa és l'atracció de la Lluna i un poc la del sol.
- Els corrents marines són moviments de masses d'aigua .
Es produïxen pel vent, per les marees, pel contacte entre aigua
freda i calent; o entre aigua amb molta sal i menys sal.
- Les onades són ones en la superfície del mar produïdes pel
vent.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 144 -

PARA TU SALUD
. El agua es un bien escaso, es muy importante cuidarla. No
debemos gastar más de lo necesario.
. El agua es un buen disolvente de sustancias nocivas y un
elemento muy necesario para nuestro cuerpo; por eso es bueno
que bebamos 2 litros de agua al día.
¡No dejes nunca un grifo abierto o goteando!
ACTIVIDADES
1. Busca fotos de ríos en Internet. Entra en www.google.es
y allí pincha en imágenes; indica qué quieres buscar y
adelante.
El trabajo tendrá las siguientes partes:
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- Las partes de un río.
- Tipos de ríos.
- Erosiones producidas por un río.
- Tipos de valles y desembocaduras.
- Algunos ríos famosos en el mundo.
- 145 -

PER A LA TEUA SALUT
. L'aigua és un bé escàs, és molt important cuidar-la. No hem
de gastar més del que és necessari.
. L'aigua és un bon dissolvent de substàncies nocives i un
element molt necessari per al nostre cos; per això és bo que
beguem 2 litres d'aigua al dia.
No deixes mai un aixeta oberta o gotejant!
ACTIVITATS
1. Busca fotos de rius en Internet. Entra en www.google.es i
allí punxa en imatges; indica què vols buscar i avant.
El treball tindrà les parts següents:
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
− Les parts d'un riu.
− Tipus de rius.
− Erosions produïdes per un riu.
− Tipus de valls i desembocadures.
− Alguns rius famosos en el món.
- 146 -

TEMA IX:
LA ENERGÍA INTERNA DE LA TIERRA
1. Origen de la Energía interna de la Tierra
2. Los volcanes
3. Los terremotos
4. El movimiento de los continentes
Actividades
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 147 -

TEMA IX:
L’ ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
1. Origen de l'Energia interna de la Terra
2. Els volcans
3. Els terratrémols
4. El moviment dels continents
Activitats
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 148 -

T.IX: Vocabulario para empezar
Origen:
Interno:
Interior:
Continente:
Océano:
Aumentar:
Disminuir:
Profundo:
Responsable:
Incandescente:
Material:
Calentar:
Enfriar:
Ceniza:
Zona:
Distribución:
.
.
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 149 -

T.IX: Vocabulari per a començar
Origen:
Intern:
Interior:
Continent:
Oceà:
Augmentar:
Disminuir:
Profund:
Responsable:
Incandescent:
Material:
Calfar:
Refredar:
Cendra:
Zona:
Distribució:
.
.
.
.
.
.
.
.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 150 -

1. ORIGEN DE LA ENERGÍA INTERNA
La Tierra está muy caliente en su interior.
Cada 100 metros de profundidad, la temperatura aumenta 3º.
Los científicos calculan que en el centro de la tierra la
temperatura es de 5.000º.
¿De dónde viene esa energía interna?
La Tierra ha ido enfriándose de fuera hacia dentro, pero
todavía no se ha enfriado del todo.
En el interior de la Tierra se están produciendo reacciones
nucleares que producen mucha energía.
2. LOS VOLCANES
Los volcanes son una prueba de que existe energía interna en
nuestro planeta.
Un volcán es una salida al exterior de material incandescente.
Ese material se llama magma.
El magma sale al exterior debido a fuerzas internas que le
empujan hacia fuera.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 151 -

1. ORIGEN DE L'ENERGIA INTERNA
La Terra està molt calenta en el seu interior.
Cada 100 metres de profunditat, la temperatura augmenta 3r.
Els científics calculen que en el centre de la terra la
temperatura és de 5.000é.
D'on ve eixa energia interna?
La Terra ha anat refredant-se de fora cap a dins, però encara
no s'ha refredat del tot.
En l'interior de la Terra s'estan produint reaccions nuclears
que produïxen molta energia.
2. ELS VOLCANS
Els volcans són una prova de que hi ha energia interna en el
nostre planeta.
Un volcà és una eixida a l'exterior de material incandescent.
Eixe material s'anomena magma.
El magma ix a l'exterior a causa de forces internes que li
espenten cap a fora.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 152 -

Los volcanes expulsan gases, sólidos 8 polvo volcánico y
gravilla y bombas volcánicas) y lava líquida.
Partes de un volcán:
1. Cono volcánico: Es el cono que hace la lava cuando se
enfría.
2. Cráter: es el agujero por donde sale la lava.
3. Chimenea: Es el conducto por donde sube el magma desde
el interior a la superficie.
4. Cámara magmática: es la zona interior donde está el
magma.
Zonas volcánicas en el planeta.
Existen volcanes por todo el mundo pero hay zonas donde se
concentran y otras donde no hay ninguno.
Hay una zona volcánica a lo largo de toda la costa atlántica
de América del Norte y América del sur.
Hay otra zona volcánica a lo largo de la costa Este del océano
atlántico, desde Alaska hasta Oceanía.
En España tenemos el volcán del Teide en las Islas Canarias.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 153 -

Els volcans expulsen gasos, sòlids 8 pols volcànica i graveta i
bombes volcàniques) i lava líquida.
Parts d'un volcà:
1. Con volcànic: És el con que fa la lava quan es refreda.
2. Cràter: és el forat per on ix la lava.
3. Ximenera: És el conducte per on puja el magma des de
l'interior a la superfície.
4. Cambra magmàtica: és la zona interior on està el magma.
Zones volcàniques en el planeta.
Hi ha volcans per tot el món però hi ha zones on es
concentren i altres on no hi ha cap.
Hi ha una zona volcànica al llarg de tota la costa atlàntica
d'Amèrica del Nord i Amèrica del sud.
Hi ha una altra zona volcànica al llarg de la costa Este de
l'oceà atlàntic, des d'Alaska fins a Oceania.
A Espanya tenim el volcà del Teide en les Illes Canàries.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 154 -

3. LOS TERREMOTOS
También son una manifestación de la energía interna de la
Tierra. Son movimientos del suelo que producen destrucción
total de ciudades y muerte de muchas personas.
Los terremotos se miden con una escala de intensidad llamada
Escala de Richter. Esta escala va de 0 a 9 grados. Un
terremoto de grado 7 es un terremoto destructivo.
Origen de los terremotos:
Se producen porque en el interior de la tierra unas placas de
rocas se rompen y se desplazan centímetros o metros.
Partes de un terremoto:
- Hipocentro: es el foco o lugar donde empieza el terremoto.
Está en el interior de la Tierra y produce grandes ondas
sísmicas.
- Epicentro: Es el lugar de la superficie más cercano al
hipocentro y donde se producen los afectos mayores.
La intensidad de los volcanes se mide con los sismógrafos.
Distribución de los terremotos:
Las zonas de terremotos coinciden con las zonas volcánicas.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 155 -

3. ELS TERRATRÉMOLS
També són una manifestació de l'energia interna de la Terra.
Són moviments del sòl que produïxen destrucció total de
ciutats i mort de moltes persones.
Els terratrémols es mesuren amb una escala d'intensitat
anomenada Escala de Richter. Esta escala va de 0 a 9 graus.
Un terratrémol de grau 7 és un terratrémol destructiu.
Origen dels terratrémols:
Es produïxen perquè en l'interior de la terra unes plaques de
roques es trenquen i es desplacen centímetres o metres.
Parts d'un terratrémol:
- Hipocentre: és el focus o lloc on comença el terratrémol.
Està en l'interior de la Terra i produïx grans ones sísmiques.
- Epicentre: És el lloc de la superfície més pròxim a
l'hipocentre i on es produïxen els afectes majors.
La intensitat dels volcans es mesura amb els sismògrafs.
Distribució dels terratrémols:
Les zones de terratrémols coincidixen amb les zones
volcàniques.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 156 -

4. EL MOVIMIENTO DE LOS CONTINENTES
Los continentes se mueven.
A comienzo del siglo XX, el científico Alfred Wegener
explicaba el origen de los continentes así:
- Hace 200 millones de años los continentes estaban unidos
formando un solo continente llamado Pangea, rodeado de un
solo océano llamado Pantalasa.
El Pangea se dividió poco a poco y los trozos fueron
separándose hasta llegar a estar como están ahora.
Pero nadie sabía explicar el por qué de esa división.
- En 1968 otros científicos (Le Pichon y Morgan)
descubrieron que la tierra estaba rota en placas.
¿Cuántas placas hay? Existen 8 placas principales en el
mundo y tienen un espesor de unos 100 km.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Mapa de las placas en la litosfera de la Tierra
- 157 -

4 EL MOVIMENT DELS CONTINENTS
Els continents es mouen.
A començament del segle XX, el científic Alfred Wegener
explicava l'origen dels continents així:
- Fa 200 milions d'anys els continents estaven units formant
un sol continent anomenat Pangea, rodejat d'un sol oceà
anomenat Pantalasa.
El Pangea es va dividir a poc a poc i els trossos van anar
separant-se fins a arribar a estar com estan ara.
Però ningú sabia explicar el per què d'eixa divisió.
- En 1968 altres científics (Le Pichon i Morgan) van
descobrir que la terra estava trencada en plaques.
Quantes plaques hi ha? Existixen 8 plaques principals en el
món i tenen un grossària d'uns 100 km.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
Mapa de les plaques en la litosfera de la Terra
- 158 -

- Al Norte, la Placa norteamericana y Placa euroasiática.
- Al Sur, la Placa del Pacífico, la placa de Nazca, la placa
sudamericana, la placa africana y la placa indoaustraliana al
Sur.
- Y en el Polo Sur, la placa de la antártica.
¿Por qué se producen los terremotos y volcanes?
Los terremotos y los volcanes se producen, por tanto, por el
choque entre placas.
¿Por qué se mueven las placas?
El calor interno produce unas corrientes por debajo de las
placas que las mueven.
ACTIVIDADES
1. Busca información sobre el Tsunami de Indonesia.
2. ¿Qué es un maremoto?
3. ¿En qué placa está situada España?
4. ¿Busca información de las zonas volcánicas y de
terremotos en España.
5. ¿Es tu país un lugar de seísmos peligrosos?
6. Dibuja el mapa del planeta y colorea las placas.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 159 -

- Al Nord, la Placa nord-americana i Placa euroasiàtica.
- Al Sud, la Placa del Pacífic, la placa de Nasca, la placa sudamericana,
la placa africana i la placa indoaustraliana al Sud.
- I en el Pol Sud, la placa de l'antàrtica.
Per què es produïxen els terratrémols i volcans?
Els terratrémols i els volcans es produïxen, per tant, pel xoc
entre plaques.
Per què es mouen les plaques?
La calor interna produïx uns corrents per davall de les plaques
que les mouen.
ACTIVITATS
1. Busca informació sobre el Tsunami d'Indonèsia.
2. Què és un sisme submarí?
3. En quina placa està situada Espanya?
4. Busca informació de les zones volcàniques i de
terratrémols a Espanya.
5. És el teu país un lloc de sismes perillosos?
6. Dibuixa el mapa del planeta i pinta les plaques.
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 160 -

BIBLIOGRAFIA:
WEBS:
- Material Curricular de l’àrea científica de les
editorials: Santillana, Edebé, McGraw-Hill, Bruño,
SM, Anaya, Marfil.
- Instituto de Astrofísica de Canarias
(http://www.iac.es/educa/materiales.html)
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
(http://www.xtec.es/recursos/ciencies/index.htm)
- Centro Nacional de Información y comunicación
Educativa
- (http://www.cnice.mec.es/profesores/asignaturas/
ciencias_naturales)
IMATGES UTILITZADES: obtingudes a través del buscador
Google (http://images.google.es/)
Antonia Trompeta Carpintero
Marc Ramis Llorca
- 161 -