des. 2009 des. 09 - Ateneu Popular 9 Barris

Passi
de diapositives
L
La meva filla i jo vivim al rovell
de l’ou de l’Eixample. Està
bé viure a l’Eixample… O això
pensava fins que vaig conèixer
l’Ateneu. Llavors se’m van fer
evidents totes les mancances
És bonic aterrar
a l’Ateneu!
MM’han demanat quatre ratlles
per parlar de com veiem
l´Ateneu Popular 9 Barris des
de l´Escola Infantil de Circ. El
primer que faig és buscar en la
imaginació una imatge poètica
que il·lustri aquesta relació . Se
m’acut que l´Ateneu és el ventre
d’una mare, un ventre fèrtil d´on
han nascut belles criatures, on
es pareixen bones idees i on es
gestaran nous projectes. Una
d’aquestes “criatures” que ja
fa temps que va veure la llum,
i que ara podríem dir que és
com un germà gran, és l´Escola
Infantil de Circ.
La llavor de l´Escola va néixer al
carrer però aviat va trobar caliu
del meu barri, un lloc on (si
tens diners) pots comprar de tot
–des de cervesa de Namíbia fins
a un rellotge Cartier— però on,
en canvi, els veïns no tenen cap
espai per relacionar-se entre ells,
per trobar-se amb els amics o per
fer activitats que els vinguin de
gust. Això sí, estem rodejats de
‘clubs de fitness’, que és com
en diuen aquí del
gimnàs.
I si vius al centre de
Barcelona i t’agrada
el circ, doncs ho
tens clar. Com és
que tots els espais
de circ queden
tan refotudament
lluny? Nou Barris, el
Fòrum, Poblenou, el
Montseny, Vilanova…
Aquest any, la meva
filla i jo volem
demanar als reis
mags un Ateneu per
entre les parets de l´Ateneu. Això
va donar solidesa i continuïtat al
projecte i així segueix sent uns
quants anys després. Penso que
és bonic aterrar a l´Ateneu un
dimarts o un dijous a la tarda i
veure com bull d’activitat. Nens
i nenes (més de 80!) d´entre
6 i 14 anys berenant, fent els
deures, esperant que sigui
l’hora de començar l’activitat.
Monocicles passejant-se pel bar,
malabars amunt i avall, rodes
pels passadissos... i xivarri!
a l’Eixample. Jo li dic a la nena
que això és gairebé impossible,
perquè quan van fer l’Ateneu van
trencar el motllo. Però ella em
contesta que els reis ho poden
tot i, és clar, jo què li he de dir!
Encara que visquem a més
de deu parades de metro de
distància, amb els anys ens
hem fet l’Ateneu una mica
nostre. Em vénen al cap moltes
diapositives d’aquesta relació,
algunes amb banda sonora i tot.
Per exemple, la meva filla encara
es recorda de l’enganxifosa
tonada de l’Oniricus, el darrer
Circ d’Hivern: “Una màquina
no pot per tu crear / utilitza la
teva imaginació / i el teu món
tu crearàs”. Jo no puc oblidar
algunes escenes de El Circ de
Sara, amb el Kike i el Luciano de
Zahir Circo; em va agradar tant
aquella història que la vaig tornar
a veure a Tàrrega. També tinc
molt present el primer comentari
Crec que tot això omple de vida
l´Ateneu i que justament això és
fer Ateneu.
La majoria dels que formem el
claustre de professors de l´Escola
Infantil hem estat amb anterioritat
usuaris de l´Ateneu i potser per
aquest fet tenim una estimació
especial per aquest projecte. Un
Nº 114 / Pàg 9
de la meva filla només acabar la
representació del Click: “Però,
mama, això no és circ! On són els
pallassos i els malabaristes?” I el
Klezmer i els combinats…
Hi ha diapositives més personals.
La del dia que ens vam apuntar
amb la nena a fer circ en família
a la carpa de la Rogelio Rivel
(de vegades, ella i jo encara
practiquem acrobàcies de terra
que vam aprendre allà). O
aquella altra escena, després
d’una funció nocturna, en què
vaig haver de baixar les escales
fins al metro amb la meva filla
de 20 quilos adormida a coll. A
l’Ateneu hi passa de tot. Fins i
tot s’hi pot trobar parella. Ho dic
per experiència.
Gemma
Tramullas
Periodista
projecte fet de moltes miquetes
de moltes coses diferents. Sens
dubte això és el que crec que fa
de l´Ateneu un
lloc singular.
Marcel Aguilar
Professor EIC
La primera fàbrica
de creació
de Barcelona