carrer - Favb

Publicació bimestral - W 48 setembie - octubre 1997
Obradors, 6-8 baixo5-QS002 Barcelona
DE VEGADES A LA CIUTAT
ELS COTXES
DIFICULTEN ALS NUVIS ARRIBAR A L'ALTAR (plaça Mossèn Clapés)
A diferència de la Catedral, els
grafitis no s'han esborrat en
altres parròquies dels barris
L'economia submergida
està present als casaments
A la foto de l'esquerra, un
indigent s'autoconvida a
una celebració civil als jutjats
A la dreta, ofereixen tabac de
contraban a la limousinedels nuvis
:

CARTES CARRER setembre-octubre de 1997
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Badal, Brasil i Bordeta
422 80 30
Baix Guinardó
436 81 80
Barceloneta
221 72 44
Baró de Viver
346 43 12
Barri del Call
317 29 65
Bon Pastor
346 46 18
Camp d'en Grassot
457 01 30
Camp Nou
339 91 23
Can Baró
284 98 09
Can Caralleu
280 07 24
Can Clos
332 02 44
Can Ensenya
359 06 80
Canyelles
427 66 11
Carmel
357 57 48
Casc Antic
319 75 65
Cases E. Aunós
223 23 94
Cera
241 05 92
Els f Fí^r«.
de distribució
fl^ CARRER
Ciutat Meridiana
276 30 94
Clot-Camp de l'Arpa
232 46 10
Clota
357 72 59
Coll-Vallcarca
210 16 88
Congrés
340 70 12
Coor. Casc Antic
310 53 33
Diagonal Mar
303 32 85
Dreta Eixamplo
487 80 92
Esquerra Eixample
453 28 79
Estrelles Altes
431 31 29
Font Castellana
21996 13
Font d'en Fargues
420 40 66
Font Guatlla-Magòria
424 85 06
Font del Mont
406 90 49
Fort Pienc
231 11 46
Galvany
209 65 74
Gòtic
315 18 20
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3
Informació Cultural. Rambles, 118
La Rosa de Foc. Rec, 69
CC.OO. Via Laietana, 16
El Cafetí. Hospital, 99
El Giaciar. Plaça Reial
Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260
Forn de pa Aubet. Sicília, 205
Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275
Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281
Confeccions El Rellotge
AutoseiT/ei Navarro. Av Mistral, 6
Celler de l'Estevet.
Gelateria-Pastisseria Bonastre
Centre Social de Sants. Olzínelles, 30
Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10
CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116
CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397
CC La Bàscula. Foc, 128
C. S. Personals Corts. Masferrer, 33
CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13
Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9
Quiosc. Plaça de Sarrià
Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3
Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7
Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42
CC Coll. Aldea, 15-17
CC La Sedeta. Sicília, 321
C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8
Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9
Polispotliu Perill. Perill, 16-22
Polisportiu Claror. Sardenya, 333
CC El Carmel. Santuari, 27
Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40
CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20
C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8
Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13
Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n
C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n
Centre Sóller. Plaça Sóller s/n
Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276
CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25
Papereria Llibreria. Finestrelles, 56
CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38
CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111
Can Guardiola. Cuba, 2
Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n
Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n
Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés
CC La Sagrera. Martí Molins, 29
Farmàcia. Bolívia, 19
Llibreria Etcètera. Llull, 203
El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46
CC Sant Martí. Selva de Mar, 215
Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14
Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda)
Casal Alternatiu. La Verneda, 18
C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n
Foment Maninenc. Provença, 595
Gràcia
218 46 48
Gran Via
454 51 97
G. Via-Penj-Espronceda
308 77 34
Guineueta
428 46 23
Horta
420 90 06
Hostafrancs
426 91 66
Joan Maragall
347 73 10
La França
325 08 93
La Palmera
305 37 05
La Pau
313 28 99
La Satàlia
441 96 49
La Vinya
331 44 40
Les Corts
330 74 36
Maresme
266 18 56
Mont d'Orsà-Vallvidrera
406 84 53
Montbau
428 29 34
Navas
340 62 49
Edita
Federació d'Associacions de
Veïns de Barcelona
Obradors, 6-8 baixos
08002 Barcelona
Telèfon: 412 76 00
Fax:412 58 88
Consell de direcció
Roser Argemí i Andrés Naya
Cap de redacció
Marc Andreu
Consell de redacció
Laia Altarriba, Christian Andreu,
Marta Bach, Bernat Batlle, Carles
Camarena, Carios Duarte, Núria
Gonzàlez, Elia Herranz, Ctielo
Losada, Rosa Maria Palència, Marta
Pluja, Roger Puyal, Carme Sànctíez,
Àlex Tisminetzky, Carles Valls,
Lorena Van den Berg, Jordi Vila
Consell assesor
Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús
Berruezo, Esther Cànovas, Joan
Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull,
Josep Ramon Gómez, Joan B.
Isart, Alfons López, Eugeni
Madueflo, Pep Martí, Mariano
Meseguer, Pep Miró, José Molina,
Eduard Moreno, Ferran Navarro,
Imprès en paper ecològic de 65 grams
Dipòsit legal; B - 21300 -1995
Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran
Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson,
Àngel Valverde, Pau Vinyes
Secretària de redacció
Montse Ayats
Administració
Marga Parramon
Publicitat
Isabel Mancebo i Alonso Bríto
Maquetació i autoedició
Equip La Veu del Carrer
Fotografia
Dani Codina, Miguel López,
Josep Masip, Rubén Pérez
Portada
Miguel López/G3 a partir de fotos
de Dani Codina i Josep Masip
Fotomecànica i Impressió
Grinver, S.A. (T. 373 68 61)
Distribució
Trèvol Missatgers
La FAVB no està necessàriament
d'acord amb les opinions que
s'expressen als articles signats per
particulars o col.lectius.
Qualsevol reproducció total o parcial
del contingut d'aquesta revista haurà
de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la
col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat
de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. t
Comiat a
Pasqual
Maragall
®
Agraïm a l'alcalde Maragall el gest d'haver volgut dir adéu
personalment a la junta de la Favb, com ho ha fet amb d'altres
entitats i ciutadans i ciutadanes amb qui ha treballat durant el seu
mandat. Encara que pugui haver estat només un acte formal,
nosaltres li ho agraïm i molt, perquè creiem que la vida està feta
d'aquests'petits detalls. I malgrat que pugui semblar que incompleix
el seu compromís amb els electors que el volien al capdavant de la
ciutat fins al final del mandat, ens alegrem que un polític al nostre
país sigui capaç de dimitir. Creiem que és bo que im polític no es
cregui indispensable i insubstituïble en el seu càrrec, i més després
d'haver-hi estat tants anys!
Pel que fa a la seva tasca com alcalde, creiem que no és
precisament ara el moment per fer les reclamacions. La ciutat, els
seus habitants i les associacions de veïns ja li ho han dit, si ha volgut
escoltar-los. Nosaltres valorem tot allò que ha fet bé, i critiquem tot
allò que no ha fet tan bé i tot allò que no ha fet i que la ciutat
necessitava. El resultat ens sembla insuficient, perquè sempre tot és
millorable, però sobretot perquè pensem que Pasqual Maragall és
una persona que estima i ha estimat Barcelona, i en canvi no ha
tingut la mateixa dedicació ni consideració per a tots els barcelonins
i barcelonines dels barris que més ho necessitaven.
Però sí que volem recordar-li un tema: la participació.
Valorem positivament les relacions entre la nostra federació i
l'Ajuntament de Barcelona, perquè tot i haver tingut punts alts i
baixos, i haver estat molt tenses en alguns moments, s'han mogut
en un terreny polèmic, i de confrontació dialèctica i de carrer, que
han permès aconseguir conjuntament millores importants per a la
ciutat. També valorem positivament d'haver aconseguit que aquesta
negociació fos constant, però sempre més feble per part nostra
perquè el sistema i les circumstàncies fan que els polítics no hagin
d'escoltar res més que les urnes.
La participació no ha estat un objectiu prioritari en el seu
mandat, encara que tampoc no ha estat totalment deixada de
banda. Per això ara li demanem que en el seu fiítur, personal i
polític, tingui en compte que la nostra ciutat només podrà avançar si
aprofundim entre tots la democràcia participativa. Li recordem que
fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes a tots els nivells
en la cosa pública és el sistema de fer-nos, a tots i totes, més
responsables de la vida col·lectiva; si hi participem, ens estimarem
més la nostra ciutat. I tots sabem que és al nivell local, en l'àmbit
municipal, on primer s'ha de posar en pràctica. L'alcalde Maragall
ha tingut aquesta oportimitat i no l'ha aprofitat. Que no la tomi a
deixar fjerdre!
Li desitgem molta sort en el futur. I esperem que tot allò que la
ciutat de Barcelona li ha donat, sàpiga fer-ho repercutir en benefici
de la nostra ciutat, del nostre país i de tot el món. Aprofitem l'adéu a
Maragall per donar la benvinguda al seu successor, a qui demanem
que tingui molt present que la participació ciutadana real és el gran
tema {jendent del nostre ajuntament.
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Ntra. Sra. de la Salut
204 86 04
Ntra. Sra. del Port
431 30 16
Nou de la Rambla
441 01 83
Paraguai-Perú
278 06 93
Parc
221 04 87
Parc de l'Escorxador
325 00 44
Parc la Vall d'Hebron
428 05 43
Penitents-Taxonera
420 20 97
Poblenou
266 44 41
Poble Sec
441 36 65
Polvorí
432 36 42
Porta
359 44 60
Prosperitat
276 30 15
Provençals Verneda
307 46 95
Racó de les Corts
440 48 50
Rambles
317 29 40
Ramon Albó
357 13 33
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars
i la seva distribució és gratuïta
CARTES
DELS
LECTORS
Raval
441 77 21
Roquetes
359 65 72
Ronda Sant Antoni
442 24 12
Ronda Sant Pere
317 31 39
Sagrada Família
246 53 19
Sagrera
408 13 34
Sant Andreu
345 96 98
Sant Antoni
423 93 54
Sant Cristòfol
432 34 71
Sant Genis
201 60 58
Sant Gervasi
417 21 65
Sant Gregori
200 13 04
St. Martí Provençals
314 17 04
Sants
331 10 07
Sarhà
204 90 58
Sudoest del Besòs
278 18 62
Taulat
307 08 11
lo meion pí CAS Mo»/ArKK"^s
Ecpat al dossier
"Barcelona eròtica"
Acabem de rebre i llegir, esfereïts i
esfereïdes, l'article que en Jaume V.
Aroca ha escrit sobre nosaltres... i ens
hem quedat de pedra i garratibats.
Us preguem que feu tot el possible
per donar a conèixer que Ecpat és una
associacióque lluita contralaprostitució
i pomografia infantils associades a
l'anomenat turisme sexual, i no contra
el turisme sexual, com dieu a la
capçalera del vostre article.
Tot i que el contingut de l'article ens
Aclariments
En l'article d'Ecpat del dossier del
número 47, i per manca d'espai, no
vem poder posar les dades d'aquesta
associació. Ho fem ara:
Ecpat - Esparía
Junta de Comerç, 24, pral. la
08001 Barcelona
Tel: 318.72.34/ Fax: 318.63.22
e-mail: concerta@abaforum.es
http://wvwv.crm.es/concert
Torre Baró
276 16 82
Torre Llobeta
429 07 06
Tres Torres
205 77 89
Triangle de Sants
431 75 45
Thnitat Nova
353 88 44
Trinitat Vella
346 10 38
Turó de la Peira
358 06 95
Unió-M. Bartiera-Sta Margarida-Pcnedides
317 16 11
Vallbona
354 89 82
Verdum
276 02 30
Verneda Alta
314 58 13
Via Trajana
381 16 25
Xile
440 35 12
Zona Sud Sant Andreu
346 72 03
Zona Universitària
401 77 43
Canvis: Montse Ayats
Telèfon 412 76 00
El Roto/El País
sembla prou bo, qualsevol persona
mínimament entesa en temes
periodístics sap que la informació que
retindran la major part dels potencials
lectors i lectores de "La Veu del Carrer"
és precisament el titular de l'article.
Que la gent d'aqu í vagi a cardar als
països del Sud, si la cosa va entre
adults, tant se'ns en fot. I ja hi ha prou
gent i institucions moralitzants i
moralitzadores perquè, a sobre, ens
titllin a nosaltres d'allò que no som.
Us animem a continuar treballant
amb nosaltres.
Josep-Miquel Alegret
L'article "Barcelona en una vinyeta" del
darrer número, va quedar incomplert.
Ens faltava donar-vos l'adreça del
recent inaugurat museu del còmic
a Barcelona, que és:
Museu del còmic
Santa Carolina, 25
Telèfon: 446.20.03
El proper Carrer el podreu
recollir als punts de distribució
a principis de desembre
FORA TAXA DEL CLAVEGUERAM DEL REBUT DE L'AIGUA

setembre-octubre de 1997
i.u rvtt ítet
CARRER
Una vella de cinc anys
ROSER ARGEMÍ I ESPERANZA ÀLVAREZ
Ara fa cinc anys es va estrenar la
torre de Collserola construïda per
facilitar les comunicacions dels
Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
L'Ajuntament de Barcelona va decidir
posar la torre de telecomunicacions
en plena zona forestal, al
turó de la Vilana, un lloc polèmic
per a un edifici fora de mida, però
molt visible des de tot arreu. La
decisió de l'administració no va trobar
massa reticències perquè la
majoria de barcelonins no demanaven
gaire explicacions quan es
tractava dels Jocs.
Era el mes d'octubre del 1987
quan la Corporació Metropolitana
de Barcelona va presentar el projecte
per construir un complex de
telecomunicacions a la zona forestal
del turó de la Vilana. Els veïns
van presentar dos recursos: un,
com a associació de veïns, representada
per la lletrada Carme
Ballbé, i un altre, dels veïns més
afectats del camí de la Font de la
Budellera, representats pel lletrat
Tomàs Pou.
* Negociacions
L'associació de veïns de Vallvidrera,
tot i que estava segura que
guanyaria el recurs, va decidir negociar
amb l'Ajuntament per què
i,què aconseguiria guanyant un
recurs quan ja estès construïda la
torre, i estiguessin fets tots els estralls
al seu entorn? Durant la negociació,
l'associació va aconseguir
modificar el projecte inicial. Una
part de la torre ha quedat soterrada,
l'edifici de serveis s'ha reduït a
la meitat, no s'ha fet el restaurant
en geoda, ni el túnel ni la carretera
que passava prop de la font de la
Budellera, s'han mantingut els camins
cadastrals i l'aparcament és
més petit.
Una sentència va
dictaminar que la
torre no es podia
construir en zona
forestal i que va
ser aprovada amb
errors de
procediment
L'aparcament està fet... però
mai ha estat obert. És ben trist
que l'Ajuntament es gasti diner
públic per donar un servei i després
aquest servei no es posi mai
en funcionament.
El temps ha donat la raó als
veïns de la Budellera, que han
guanyat el recurs. La sentència
dictamina que la torre no es podia
construir en una zona forestal i
que el pla va ser aprovat amb
errors de procediment.
Però la torre hi és, i afecta els
veïns de l'entorn. Francisco Gran,
tècnic en telefonia que treballa a
Vallvidrera, afirma que la torre de
Collserola genera un camp magnètic
que causa molts desordres i
interferències en tot tipus d'aparells
elèctrics a la zona, que no-
Encara que mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment, la torre de
Collserola ja està desfasada per l'avenç de les telecomunicacions i la
televisió per cable. A més, el "pirulet" causa interferències als aparells
elèctrics dels veïns i ja no presta servei com a mirador públic.
El símbol de la modernitat i els Jocs Olímpics rep crítiques de veïns i tècnics
més es poden resoldre amb blindatges
"com els usats per la CIA"
0 similars.
Santiago Ponseti, gerent de
Torre de Collserola SA, opina que
"aquestes deficiències es produeixen
perquè la instal·lació dels
habitatges no està ben feta, ja
que no disposen dels filtres corresponents".
Elisenda Malaret, professora
de dret administratiu de la Universitat
de Barcelona, especialitzada
en el camp de les telecomunicacions,
comenta que aquests
problemes han de ser denunciats,
i demostrats, pels veïns que
els pateixen perquè la llei hi posi
solució.
* El dret a usar l'espai
L'espai ofereix moltes possibilitats
per ser usat, diu r\/lalaret. L'ús de
l'espai que permet els sistemes de
comunicació per ràdio és finit. Només
pot acceptar un cert nombre
de freqüències i, per tant, ha d'estar
sotmès a una legislació i a una
autoritat competent que doni el
permís a cada ràdio.
Però aquest mateix espai també
és usat per a moltes altres comunicacions,
televisió, telèfons,
internet, ...que es poden transmetre
ràpidament, i més a través de
fibra òptica. Teòricament aquests
nous sistemes són més lliures i
faciliten l'accés a la comunicació a
tothom, però els monopolis poden
arribar a dominar-ho tot, encara
que les legislacions nacionals i internacionals
intenten de limitar-los.
Totes les comunicacions estan
entrant en uns canvis profunds,
tant pel corrent liberalitzador
d'abast mundial, que vol treure les
restriccions legals que puguin posar-hi
els diferents estats, com per
la ràpida evolució dels nous sistemes.
Aquests nous sistemes de
transmissió es basen en el principi
de la integració; no són exclusius
sinó que usen diferents tipus de
mitjans, des de les ones fins al
cable, els satèl·lits, la fibra òptica i
tots els nous invents que surtin.
Perquè el més important és transmetre
a molta gent i arribar fins a
l'últim racó de món.
Així és que el símbol més visible
dels Jocs Olímpics de Barcelona,
la torre de Collserola, mai no ha
arribat a funcionar a ple rendiment.
I l'avenç de les telecomunicacions
i la implantació de la televisió per
cable no li auguren un futur
esperançador, sinó l'evidència del
seu desfasament.
Responsables de la torre i veïns
DANI CODINA
DANI CODINA
difereixen a l'hora de valorar si la
torre de telecomunicacions ha assolit
els objectius pels quals es va
construir. Coincideixen en la desaparició
de les nombroses antenes
que s'estenien al llarg de la serra
de Collserola, perquè uns i altres
valoren que s'ha complert en gran
mida, encara que l'antena de la
SER continua en peu al Tibidabo.
En canvi, a nivell de ciutat, han
proliferat tot tipus d'antenes de telefonia
mòbil, perquè s'ha demostrat
que la torre era insuficient, o
massa cara. L'Ajuntament ha continuat
donant llicències per a antenes
al Carmel i a d'altres barhs, a
part d'haver permès a Telefónica
construir la torre Calatrava el mateix
1992 a Montjuïc.
Per a Jaume Ciurana, regidor
del districte de Sarrià-Sant Gervasi,
la torre no ha complert els seus
objectius "perquè hi ha zones fos­
Un "pirulet" de 6.000 milions
CRÒNICA
ques a la ciutat i Barcelona Televisió,
la televisió municipal, no arriba
a tota la ciutat". Fins i tot a Collserola
mateix, la Guàrdia Urbana del
districte, ha hagut de posar una
altra antena a la Vil·la Joana perquè
si es posava a la torre, feia
interferències. I per la zona de les
Planes, es mouen amb telefonia
mòbil perquè els altres sistemes
no hi arriben.
Per al gerent de Torre de
Collserola SA, Santiago Ponseti,
"la torre ha complert el programa
previst per a deu anys i encara pot
donar molta més rendibilitat, ja que
no totes les plantes estan plenes i
dues totalment buides. En aquests
moments, tota la televisió que es
veu a l'àrea metropolitana surt de
Torre de Collserola, i també és el
nus pel qual passen les senyals
per a tot Catalunya. El 90% de les
ràdios FM que s'escolten també
passa per aquí, excepte la SER; i
l'ona mitjana s'emet des de Mollet,
ja que no poden estar juntes: són
incompatibles".
Els veïns creuen que el problema
principal és que van construir
la torre amb 288 metres d'alçada
quan sabien que amb 100 metres
menys ja resolien les deficiències
de les telecomunicacions existents
en aquell moment, i quan ja
es perfilava que el futur passava
per la fibra òptica. "Però l'alcalde
Maragall volia la torre més alta de
l'Estat espanyol".
* Mirador tancat
Un altre objectiu, en què es basava
el protocol signat entre l'Ajuntament
de Barcelona i Torre de
Collserola, era la creació d'un mirador
des del punt més elevat de la
ciutat. La planta 10 va ser l'escenari
triat. Una gran vidriera, poc pensada
per ser netejada, oferia al
públic una panoràmica de
Barcelona i el seu entorn des del
mes de març del 1993. La gestió
del mirador va ser atorgada a l'empresa
Grand Tibidabo per a un
termini de 12 anys. El passat 31 de
desembre del 1996 aquesta va tancar
el mirador. Ara, el tema està en
mans dels jutges.
Paradoxalment, el mirador oferia
la mateixa vista que ofereix la
terrassa de l'església del
Tibidabo, lloc molt més accessible
tant pel que fa al transport
com al preu.
• La torre de Collserola, obra de l'americà Norman Foster, va
costar 5.500 milions de pessetes, segons dades de Santiago
Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA. El pressupost del
complex del mirador, amb els seus accessos i l'aparcament municipal
va afegir 900 milions.
La torre està constituïda com a societat anònima, en la qual el
soci majoritari és Telefónica amb el 42% de les accions. El segueix
Retevisión amb el 36%, el Centre de Telecomunicacions de la
Generalitat de Catalunya amb el 17% i el 5% restant pertany a
l'Entitat Metropolitana del Transport. La plantilla fixa de la societat
anònima és de 5 persones, i uns 60 tècnics dels diferents socis i
clients.
El gerent del Tibidabo, Santiago Sardà, ens ha facilitat les
xifres de visitants al mirador: el 1993, 184.253 visitants, perquè
era novetat; el 1994, 138.436 visitants, perquè s'hi va fer una forta
inversió publicitària; el 1995, 115.466 visitants, ja amb unes
pèrdues de més de vint milions de pessetes; i 59.751 visitants el
1996, any e, :;uè es va fer una reducció de calendari.

En
In Ifi/

setembre-octubre de 1997 CARRER CRÒNICA
Los desahucios son un gran negocio (1)
LoRENA VAN DEN BERG/NURIA GONZÀLEZ
Las estadísticas indican que en
Barcelona se producen unos 60
desahucios cada dia. Normalmente
son familias o pequenas empresas
que, endeudadas, no pueden afrontar
el pago de los alquileres de
pisos y locales. Esto desencadena
un proceso judicial que acaba con
el denominado lanzamiento, es
decir, la ejecución de la sentencia
de desahucio y el consiguiente
despojo de sus posesiones.
Una sèrie de empresas auxiliares
colaboran con la justícia en
estàs operaciones de desahucio,
acompaüan a las comisiones
judiciales en los desaiojos y realizan
los trabajos físicos de abrir las
puertas de los inmuebles cuando
el demandado no està presente,
sacan sus muebles, enseres o
incluso la maquinaria encontrada
en el piso o local comercial, y
ademàs la transportan, teóricamente,
al vertedero o a los depósitos
judiciales.
* Cuatro empresas
Actualmente son cuatro las
empresas que actúan de esta manera
en Barcelona. Jekar, dirigida por
el matrimonio formado por Jesús
Cuartero y Carmen Jiménez, es una
de ellas. En enero pasado ambos
fueron detenidos por agentes de la
policia judicial de la Guardia Civil de
Barcelona. El Juzgado número 8
investigabadesdehaciatiempojunto
a la Guardia Civil las presuntas
irregularidades que Jekar cometia
en los lanzamientos en los que
participaba. El matrimonio fue
acusado de apropiación indebida,
hurto y falsificación de documento.
Però Jekar dice limitarse a actuar
cuando los procuradores de los
demandantes les llaman para vaciar
un piso y que solo comercializan los
bienes y enseres cuando se da la
cesión expresa del dueho.
Estàs empresas suelen aprovecharse
de las situaciones de
penúria y analfabetisme de la gente
que es desahuciada para hacer
Algunas empresas
auxiliares
procuran que la
notificación de
desahucio no sea
recibidapor los
afectados para
poder así vaciar
pisos y locales con
toda impunidad
negocio, rayando asi en la
ilegalidad. Acostumbran a actuar
de f ormas distintas según los casos.
En ocasiones procuran que la
notificación de desahucio y
lanzamiento no sea recibida por
los afectados para poder así vaciar
pisos y locales con toda impunidad.
Si los documentos se reciben,
tratan de hacertodo lo posible para
quedarse con las cosas mas
valiosas. Aprovechan el vacio legal
Mas de doce causas interpuestas por ciudadanos desahuciados de sus viviendas han sido
archivadas en los juzgados de Barcelona en los últimos cinco ahos. Ademàs de verse
forzados por la ley a abandonar sus casas, estàs personas han perdido sus muebles y
objetos personales a manos de empresas que se lucran aprovechando su estado de
desvalimiento y los vacíos que deja la ley para actuar en los desahucios.
• ^*''" • '^'^''ï #
• En barcelona 60 pisos y locales son desahuciados cada dia
que permite la existència de estàs
empresas auxiliares para hacerse
con los muebles, enseres y
materiales de algunes de los
desahucios sin invertir en ello ni
una sola peseta.
Una de las ventajas con las que
cuentan estàs empresas es el
desconocimiento por parte de las
personas desahuciadas de los
complicades términosjurídicos, por
lo que rara vez se oponen a las
labores de apropiación. Normalmente
proponen al desahuciado
llevarse sus muebles en depósito a
un almacén de la empresa a cambio
de altas tarifas y por un tiempo
concreto. Todas las condiciones
del trato se recogen en un
documento firmado por las partes
en el que se especifica que si, tras
el plazo fijado, los muebles no son
retirades, pasan a propiedad de la
empresa. Jekar mantiene que solo
cobra por la extracción de los
muebles y por actuar como guardamuebles
con tarifas siempre muy
ventajosas para sus clientes.
Cuando se trata de pisos, los
demandades, acosados ante la
pérdida de su vivienda, suelen
aceptar el trato desigual para sallr
del apuro. La empresa se
aprovecha de estàs situaciones que
se traducen en una segura
obtención de beneficiós en sus
operaciones: si el desahuciado
desea recuperar sus muebles,
deberà pagar por ellos, y si no
puede hacerlo, la empresa se
apropia de sus bienes y los pone a
la venta con un 100% de ganancia.
No se lleva a cabo ademàs ningún
tipo de inventario ni registro de los
objetos obtenidos que se clasif ican
genéricamente y sin màs especificaciones,
haciendo casi una
misión imposible su posterior
recuperación.
Estàs empresas poseen, por
otra parte, sus propias redes de
distribución para poner a la venta
Tienda de gangas
toda la mercancía obtenida sin
coste alguno. Jekar, por ejemplo,
posee un almacén y dos tiendas de
objetos usados. De Tot y De Tot II,
en las que venden muebles,
electrodomésticos y todo tipo de
objetos obtenidos en los lanzamientos
en los que participa. En
ocasiones, si se apropian de
algunes enseres de mayor valor
los colocan en el circuito de
anticuarios.
Asi, estàs empresas cierran el
cicló aprovechando la situación
privilegiada de conocer información
• De Tot II està situada en la calle Nou de la Rambla de Barcelona, en
pleno distrito de Ciutat Vella, y es una de las dos tiendas de Jekar.
Muchos futuros desahuciados y posibles compradores son habitantes
de este mismo barrio, una zona con un alto indice de pobreza y con una
gran población de inmigrantes africanes y asiàticos. Estàs clases màs
desfavorecidas y los buscadores de gangas son los clientes habituales
de la tienda a la que acuden para comprar de todo: platós, vasos,
cubiertos o muebles usados ya que sus ingresos no les permiten acceder
a objetos de primera mano.
En De Tot II se puede encontrar pràcticamente de todo: tocadiscos
antigues a 1.500 pesetas, fotògrafias enmarcadas del Che Guevara, al
mismo precio, planchas, làmparas, antigues molinillos de cafè, todo tipo de
menaje de cocina con huella de haber pasado ya por muchas manos, etc.
La dependienta de De Tot II asegura, no obstante, que los objetos que
of ertan son comprades a usuàries que ya no los necesitan y que deciden
deshacerse de ellos y niega que sean obtenidos a *ravés de embargos
o desahucios de ningún tipo.
JOSEP MASIP
sobre los desahucios y escudàndose
en su condición de
empresas auxiliares de la justicia.
Su inversión es siempre mínima,
lo necesario para mantener
vehiculos para el transporte, un
Si el desahuciado
desea recuperar sus
muehleSy debera
pagar por ellos, y si
no puede hacerlo,
la empresa se
apropia de sus
bienes y los pone a
la venta con un
100% de ganancia
almacén y pequetïas tiendas en
las que vender los muebles y
materiales apropiades. No es de
extrafiar entonces que ante tan
bajos costes de mantenimiento,
el negocio esté asegurado por
poco que obtengan de la venta de
los objetos.
La segunda parte de este
articulo, dedicada a los desahucios,
se publicarà en elpróximo número
de "La Veu del Carrer".

CRÒNICA CARRER setembre-octubre de 1997
Carn de gos
La gossera de Barcelona va recollir 5.861
gossos l'any 1996, dels quals van ser
sacrificats quasi 5.000 (el 85%)
CARME S. PALMA
Amb l'estiu, han tornat les campanyes
perevitar l'abandonament
d'animals. Uns animals -la majoria
gossos- que, si no acaben
morts en qualsevol carretera, són
recollits pels serveis municipals
que els porten a les instal·lacions
de Zoonosi de l'Ajuntament de
Barcelona -més conegudes com
a "gossera", però també es recullen
gats. Enguany, han arribat a
la gossera 2.820 gossos en els
primers sis mesos. En les èpoques
més "tranquil·les", segons
el responsable directe del servei
de Zoonosi i de la gossera, Víctor
Peracho, hi ha recollits uns setanta
gossos alhora, però també
hi ha temporades més crítiques,
que coincideixen normalment amb
les setmanes anteriors a les vacances
d'estiu i les de Setmana
Santa, en què es pot arribar a
omplir totes les gàbies.
Normalment, els animals que
entren al centre tenen dos finals
possibles: l'eutanàsia -mitjançant
una anestèsia intramuscular i un
barbitúric- o bé que algú els adopti.
La majoria dels que han arribat
els últims quatre mesos al centre,
però, han estat sacrificats, perquè
la via de l'adopció està aturada a
causa de dues vacants de veterinaris,
segons informacions del servei
de Zoonosi. L'adopció és l'única
possibilitat de mantenir vius
durant més temps els animals, i és
una fórmula que té en compte l'edat
dels gossos, com es comporten i el
seu estat sanitari. Però en aquests
moments, tots els animals que entren
a les instal·lacions municipals
i no són recuperats pels seus amos
en menys de vuit dies, són sacrificats
sense distincions. Les estadístiques
d'anys anteriors indiquen
que només el cinc per cent dels
gossos recollits a la gossera acaba
sent adoptat, mentre que el deu
per cent és recuperat pels seus
amos i la majoria, el 85 per cent, és
sacrificat. Segons Peracho, "s'han
de fer molts programes i campanyes
per conscienciar la gent" i
assenyala la importància de tenir
en compte que "l'animal abandonat
entra en un circuit en què, fàcilment,
el seu destí és el sacrifici".
Per tal de fer unes normes reguladores
de les relacions de convivència
persona-animal, s'ha creat
recentment el Consell Municipal
de Convivència, Defensa i Protecció
dels Animals. Els objectius
d'aquest consell són la "defensa i
conservació de la biodiversitat animal
urbana", per la qual cosa es
compta amb la participació ciutadana.
A banda del mateix Ajuntament,
en aquest consell -el primer
fòrum cívic i institucional alhora
creat a Barcelona- s'hi troben
representades diverses entitats
animalistes de la ciutat, el
Col·legi Oficial de Veterinaris, el
de biòlegs, el Museu de Zoologia,
el Zoo de Barcelona, la Favb, i es
compta també amb la presència
d'experts.
Segons Albert Pubill, membre
de la comissió de Comerç i Consum
de l'Ajuntament de Barcelona
• Un gos intueix el seu destí a la gossera municipal
i membre del nou consell municipal,
"el concepte d'animals a la
ciutat s'ha mercantilitzat, i l'animal
ha passat a ser un objecte i no un
subjecte". Així, la gent compra animals
i els regala sense tenir en
compte molts cops si l'altra persona
se'n podrà fer càrrec o no, fins
quan, o sense pensar què passarà
quan aquest animal es faci gran.
"Cal introduir un criteri de
corresponsabilitat, sobretot pel que
fa a la consciència" diu Pubill. "És
necessari controlar el mercat d'animals,
establir unes mesures de control
mitjançant l'esterilització i aconseguir
una certa cultura animalista",
afegeix. Una altra proposta des
de l'ajuntament és l'establiment
Adoptar animals, una opció nnés racional
• El servei de Zoonosi ofereix la possibilitat d'adoptar alguns dels animals
que arriben al centre. Els interessats han de contactar amb la gossera, on
han d'anar després per veure els animals en adopció, que es troben en
gàbies separades de la resta. Posteriorment, mantenen una entrevista amb
el veterinari, que decidirà si compleixen els requisits bàsics -tenir un perfil
adient i que les característiques del gos coincideixin amb les seves possibilitats-
i finalment, s'esterilitza l'animal abans de sortir del recinte. La
persona que adopta ha de pagar, en total, 11.840 pessetes. A més, l'ha
d'inscriure en el registre d'animals de companyia de l'ajuntament.
Escola Professional
de la Dona
Diputació de Barcelona
d'unes normes d'identificació que
permetin tancar el circuit i poder
així trobar els amos dels animals
perduts o abandonats.
Pel que fa a la presència dels
animals de companyia a la ciutat.
Pubill afirma que "Barcelona té un
urbanisme que condiciona molt la
vida dels animals" -per manca d'espais
verds, per exemple- i per això
"la convivència és un tema clau. No
es pot dividir la ciutat entre animalistes
i no animalistes". Pubill afegeix
que "cal iniciar campanyes
per divulgar la defensa i la importància
dels animals, des de les
escoles, seguint l'exemple d'educació
viària".
• Manca de corresponsabilitat
Darrerament, la secció de Zoonosi
ha rebut dures crítiques en diversos
mitjans i des de diferents associacions
i entitats. Un dels principals
problemes que s'observen des
d'alguns sectors és el fet que la
major part dels animals que arriben
a les instal·lacions de
Barcelona provenen de fora de la
ciutat, ja que hi ha un conveni amb
la Generalitat i la Diputació en
aquest sentit. Albert Pubill creu que
el consistori ha d'establir uns conve-
SEMINARIS OCTUBRE/DESEMBRE 97
»BATIK
Durada: 30 hores
Divendres de 10 a 13 h.
del 10 d'octubre al 12 de desembre
Inscripció:
del 25 de setembre al 3 d'octubre
GIRS IDIOMÀTICS DE L'ALEMANY
Durada: 20 hores
Divendres de 10 a 12 h.
del 17 d'octubre al 19 de desembre
Inscripció:
del 25 de setembre al 3 d'octubre
CONEIXEMENT DEL PAÍS: LES ILLES BRITÀNIQUES EL LLIBRE ARQUITECTURAL
Durada: 20 hores
Dijous de 18 a20 h.
del 17 d'octubre al 19 de desembre
Inscripció:
del 25 de setembre al 3 d'octubre
Durada: 18 hores
Dilluns i dimecres de 18 a 21 h.
del 10 al 26 de novembre
Inscripció:
del 3 al 7 de novembre de 1997
PARAMENT DE TAULA
Carrer de la Pietat, s/n
08002 Barcelona
Tel. 310 65 66
Fax. 310 66 58
Durada: 10 hores
Dimarts i djous de 17 a 19 h.
del 18 de novembre al 2 de desembre
Inscripció:
del 3 al 7 de novembre de 1997
CUINA DE NADAL
Durada: 12 hores
Dimarts d'l 1 a 13 h.
del 3 de novembre al 15 de desembre
Inscripció:
del 20 al 22 d'octubre de 1997
Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 310.65.66 de 9 a 13 i de 16 a 20 li.
^:^^^^-'y>^i..
JOSEP MASIP
nis amb aquestes dues institucions
que el descarreguin de responsabilitats:
"No és qüestió d'establir
fronteres, però hi ha una
despesa i una responsabilitat que
ha de ser mancomunada i que,
ara per ara, la carrega bàsicament
l'ajuntament". Una altra possibilitat,
segons Pubill, seria arribar
a un acord entre Generalitat,
Diputació i Ajuntament per crear
un espai més gran on s'atengués
els animals de Barcelona i l'àrea
metropolitana.
Les instal·lacions on es troba la
gossera -construïdes l'any 1972estan
enmig de la muntanya de
Collserola, i la seva capacitat és
per a 160 animals. Des que es va
crear, s'hi fan remodelacions constants,
segons Víctor Peracho, que
afegeix: "Des de dins (del servei)
fem el que podem pel nostre funcionament,
i la nostra intenció és
que es redueixi el nombre de sacrificis
i creixi el de les adopcions".
Peracho admet també que, pel que
fa al funcionament de la gossera,
"tot és millorable", però que cal una
implicació de totes les institucions
i, principalment, una conscienciació
dels ciutadans envers el tema
dels animals.
PflSflFfl5
Organització de festes
Telf. 412.05.58
RE^LS
^SETANTA
TOT EN RETOLACIÓ
284 81 40
C/ Congost, 36 baixos
08024 BARCELONA
PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS

setembre-octubre de 1997 CARRER CRÒNICA
Velocity'97: queda molt per pedalar
CÉSAR AGUADO/XAVIER PALOS
Usuaris de bici cada matí anant
cap al centre de la ciutat. Tècnics
que creuen ciutats cada vegada
més segures per a la bici; conductors
que les respecten i que condueixen
a 50 km/hora o 30 km/hora
per la ciutat; polítics que comprenen
que el futur ecològic i sostenible
arriba amb els usuaris de transports
col·lectius, amb els ciclistes,
amb els vianants. Això s'ha vist a
Velocity'97, el congrés internacional
de planificació per a la bicicleta,
que s'fia celebrat a Barcelona del
15 al 19 de setembre, organitzat
per l'Ajuntament i els usuaris de la
bici (Amics de la Bici - usuaris de
Barcelona - i la ECF, Federació
d'Usuaris d'Europa).
Aquest exemple fia d'influir en les
polítiques de Barcelona, Catalunya i
Espanya. És per això que Amics de
la Bici, Favb i Acció Ecologista fian
publicat un manifest on s'analitza la
poca sostenibilitat de la mobilitat a la
ciutat. I per això es reclamen voreres
amples o úniques; vies-bici més ràpides
i segures, zones en les que els
cotxes només puguin circular a 30
km/fiora, l'acompliment d'aquestes
normes, que fiaurien d'anar acompanyades
de campanyes de promoció.
De la mateixa manera que la
Favb ha donat suport a aquest
manifest, també s'hauria de donar
suport a Can Bici, la coordinadora
de defensa de la bici a Espanya. El
dijous 18 van exposar les raons per
les que cal modificar al Senat part
de la ponència que es redacta per
adaptar les normes de circulació a
la pràctica del ciclisme.
La qüestió que més es va debatre
al congrés va ser l'obligació d'utilit-
Els ciclistes urbans no volen que els obliguin a dur casc. El congrés
internacional de planificació per a la bicicleta celebrat a Barcelona va
concloure que són els cotxes els que han de ser més prudents.
TRÈVOL
La celebració, al mes d'agost, del 5è Campionat del món d'ecomissatgers va precedir el Velocity '97.
zar casc. Des del punt de vista de
que és la víctima la que ha de posar
remei. Es va explicar que l'únic país
que va obligar a portar casc va ser
Austràlia, on la proporció de fractures
al cap motivades per accidents
continua igual; però no la utilització
7iP;i TTitTi ij-i-f'ï ^ M .nít^i-n
LMA coMEMA
Dt LocoS CM
UTA CLAVER
Semaiü de Teatro
Los ovnis, una patraiia
La CUV escomfó biyo la apaiiencia
extraterrestre los experimentos
con avioiws espia norteamericanos
TreintaycacoaíiossiBMarilvn
JuBo Mesías insiiiua su reMro
líriestudmOilundiOoooila Agtïncia '^oce jue 'a CIR ;»efe'ia camirtiar
Centrat de imeligencia norTe^neii üusB'ptmfnsmiistiajolaapaíleiMiM
cana (CIAt hg cicsvelaòo que la ma ae ovni;,, para evilw que e( pueüiti
yor par te

8
La Veu del
EL CUARTO FOSC CARRER setembre-octubre de 1997
Enric Trunó no compleix
President del Ple del Consell de
Districte de Sants-Montjuïc. Entre
les seves nombroses responsabilitats
té la de fer complir
les normes reguladores de lorganització
dels districtes, que
en el seu article 13 diuen: "El
Consell de Districte celebrarà
sessions ordinàries un cop al
mes". Doncs bé, Enric, uns veïns
de La Bordeta ens diuen que
durant els últims temps convoques
el plenari quan et sembla.
Tu n'ets el responsable, però
ens diuen que no seria d'estranyar
que el calendari el negociïs
amb el Pere Alcover.
Enric, compleix amb la teva
obligació i respecta el reglament:
convoca mensualment la sessió
plenària i permet que els
veïns i veïnes parlin en tots els
punts de l'ordre del dia, tal i com
diu el reglament. Avui et toca a
Pere Macias
tu, per la informació que hem rebut;
però el teu lloc al cuarto fosc el
podrien ocupar la majoria de presidents
de districte, que tampoc respecten
el reglament.
J.M. Balcells
Cap de premsa de l'alcalde Maragall
durant els últims mesos. Venia de
dirigir Ràdio Nacional d'Espanya a
Catalunya; i, molt abans, havia estat
membre actiu de l'Associació de Veïns
de la Guineueta. El van trucar per
telèfon periodistes i dirigents de la
Favb. i el filtre de torn preguntava de
quin tema es tractava. Quan se li deia
que era per pariar dels deutes municipals
del nuvi de la infanta Cristina,
sempre contestaven: "No pot. Està
reunit". En Josep Maria no trobava
temps. No obstant, més d'una vegada
va ser ell qui, per iniciativa pròpia, va
trucar a directius dels mitjans de comunicació
per comentar que el tema
era delicat, que millor no publicar-lo
perquè que corrien el risc que fos
desmentit, ja que els deutes havien
estat saldats ràpida i misteriosament.
Tots sabem que la llibertat de premsa
té els seus matisos... però, Josep
Maria, no siguis tu matís.
Els d'Olot diuen moltes coses d'ell. Ara, en la seva carrera
meteòrica, ha arribat fins a conseller de Política Territorial i Obres
Públiques. Abans ocupava la Conselleria de Medi Ambient, i des
d'allà va manifestar a la premsa: "Si depengués de mi, acabaria
amb la guerra de l'aigua en un mes". No va dir res més. El to no
era gens clar.
El tanquem, cordialment, al cuarto fosc. conseller. Volem que
reflexioni i que faci el que no han fet els seus antecessors Molins,
Cullell, Roma i.Mas.
Dialogar i atendre. Buscar solucions. En democràcia, això és el
que cal fer davant d'un conflicte social. Sis anys d'espera, més de
cinc mil milions sense pagar. 75.000 famílies insubmisses
fiscalment. Estem a l'espera.
Seria trist que vostè passes a la història com a sisè conseller
d'una llarga i trista llista.
UBAE, SEMPRE AL TEU COSTAT!
AACAIAUUNYA
A£ BON PASTOR
AEOUTAT VELLA
AE GRÀCIA
A£H0RTA«UINASDÓ
AELESCCWTS
AE NOU BARRIS
AESANT ANIMEU
AE SARRIÀ SANT GERVAS!
AE SANTS, HOSTAFRAÍ>K:S r
BORCafTA
Avda. Rasos d« Peguera, 242 - ($(X33 Baivdona
Costa Daurada, s/n - (K030 Barcelona
La Rambla, 18 - 08002 Baicdona
VMIUS,7- 08012 Barcebna
Ciències, s/n - 08032 Barcelona
Passatge Vintró, 2 - 08026 Barcelona
Anglesola, 32, - («014 Barcelona
Artesania, 63 - 08033 Barcelona
Virgili, s/n (Polisportiu) - 08030 Barcelona
C. dels Esports, s/n (Can Caralleu) - mí7 Bama
Olzineiles, 7 3r pis - 08014 Barcelona
Tenim
una activitat
pensada per a TU!
2760102
3120702
3022877
2076673
3571908
231 % 11
439 2704
3500172
3464601
2037874
4216734
MIL997
BAJICJ^LONA
Enric Satué, avantguardista
Dissenyador olímpic i barceloní. Tota
una autoritat en el seu camp. El posem
al cuarto fosc per atrevit i avantguardista.
Per formar tàndem amb Albert
Batlle i creure que el logotip del casament
reial era de tema lliure.
Un dia Satué va presentar a
l'Albert Batlle un logotip pel casament
que jugava amb els noms dels
nuvis: "CRISTINAKI". Però els responsables
no es van atrevir; van
moderar els seus plantejaments i
van presentar un nou logotip amb
roses i pilota inclosa. La casa reial i
l'alcalde se'n van assabentar per la
premsa. De la Zarzuela van dir: "Fora
pilotes". I l'Albert Batlle vaempal.lidir.
La pilota va arrossegar les roses i tot
va quedar en una cosa més senzilla:
la paraula Felicitats en tres idiomes.
De tot plegat, l'Enric Satué va
sortir-ne tocat. Però pocs dies després
la Internacional Socialista es va
compadir d'ell i li va encarregar un
logotip que expressés cap a on
va el socialisme. Va acceptar
l'encàrrec. A més a més, la
gent de Felipe Gonzàlez li van
garantir que no es repetiria allò
de "Pilotes fora". Suposem que
ja se n'encarreguen ells.
FELICITATS
FELICÏDADES
ZORIONAK
ifei^
NO PASSIS DE LLARG!
AEimNiTArvaiA
AEVALLD·HEBIK^N
AJGUAJOCCDEHTNESS
SAM
BIM
CJHAJflXJOL BCN^ANTS
mxuNivecsrrAi»
cjovemn-iESosTs
CESÍMPALCANCUYÀS
aX)B MARISTES SANTS
C. NAUT. CASTELLDEFELS
ESCOUTARR
KMMLm?NTÓ COLOM
P.MPAtCïïRILL
P. MPAL. CASTELLAR VALLÈS
PARC ESPORTIU MPAL.
CAN DRAGÓ
ÀMMTSEafCTïr
\'OLÜNTAJMS2000
Via Barcino, s/n (piscines) - (B(B3 Barcelona
Arquitectura, s/n - 08035 Barceícwta
C amte Borrell, 21-33 - 0815 Barcelona
Torre d'en Oaiüans, 6 - 08014 Barcekaw
Ctos, 6* - 08014 Barcelona
CarterasCandi,174t.2a. - 08029 Baicdiona
l'g. Vall d'Ifebrón, 166-168 - 0^)35 Barcelona
Nicaragua, 81,4rt 2a. - («029 Barcelona
.Avda. Rasos de Peguwa, 242 - 08033 Barcdona
Antoni Campmany, 80 - 08014 Baredona
Passeig Marítim, 271-275 - 08860 Castelldefels
Passeig Vall d'Hebrón, 171 - («036 Barcelona
U Rambla, 18 - 08002 Banxlona
Perill, 16-22-08012 Barcelona
País Vdendà, s/n - 08211 CasteDat dei Vallès
Rosselló i Porcel, 7-11 - 08016 Barcelona
Gran de Gràcia, 71,5è la. - 08012 Barcelcma
Av. Canlenal Vida! i Banaquer, 30 - tti035 Bama
3113701
4281072
4430335
4245798
4210150
4390610
4280203
4390610
2760102
422 6122
665 2646
4280667
3023295
45944 30
7142811
2760480
4160867
4206988

setembre-octubre de 1997 CARRER OPINIÓ
Acció Ecologista No cremem, reciclem
ajornament de la construcció
de la incineradora de 350.000 tones/any
prevista des de feia molts anys per a la
Zona Franca és una bona notícia per al
moviment ecologista català, per a les plataformes
d'Europa i l'Estat espanyol contra
la incineració, i per a totes les veïnes i
veïns de Barcelona. També és una victòria
molt important aconseguida per les 63
entitats que formen la Plataforma Cívica
per a la Reducció dels Residus. Sense la
nostra activitat, i la de tots els col·lectius
que com Greenpeace també s'han mobilitzat
contra aquest projecte, no haguéssim
aconseguit aturar-lo. Felicitem en especial
el moviment veïnal de la Zona Franca per
la victòria aconseguida.
Però és una victòria fràgil i parcial. És
fràgil perquè la construcció d'aquesta
macroincineradora només s'ha ajornat, no
s'ha descartat. Si els resultats de la reducció,
recuperació i reciclatge no assoleixen els
objectius previstos, l'Entitat Metropolitana
manté en reserva els pressupostos per activar-la
de nou. Es una victòria parcial perquè
els objectius de recuperació que es fixen
pressuposen seguir cremant residus a les
incineradores de Montcada i Sant Adrià, i
encara preveuen ampliar un 22% la seva
capacitat conjunta des de les 350.000 tones/
any actuals fins a 424.000 tones/any 2006,
Només si el reciclatge és superior al previst
l'Entitat Metropolitana admet reconsiderar
el funcionament d'aquestes dues velles
incineradores. Això suposa conculcar
unilateralment l'acord ja assolit de tancar la
incineradora de Montcada abans del 1999, i
seguir mantenint dues fonts de conflicte
amb el moviment ecologista, veïnal i de
consumidors conscients.
Ajornar la construcció de la incineradora
de la Zona Franca ha estat un primer pas
en la bona direcció. Per primer cop l'Enti­
tat Metropolitana
dóna una oportunitat
al reciclatge, i al
tancament i restauració
de l'abocador
del Garraf. Però la
passa es queda massa
curta per donar
una solució real a la
situació d'infart en
què es troba la ges-
Es iiiia victòria fràgi.l i
parcial. Es fràgil
pt^rtiiiè la cí>.iistrycció
ífsàquestíi
,míic.roinci,ee.raclora
iio,fiiés s*lia ajc>ni,atj ii,c>
slia dtiíscartat
tió de les deixalles metropolitanes, per
culpa de les mateixes administracions que
ara han reconsiderat el seu projecte
d'incineradora per a la Zona Franca. Essent
aquestes administracions, i les forces
polítiques que els hi han estat donant
suport, les responsables de la situació,
també ho seran si no s'assoleixen els objectius
de recuperació que elles mateixes s'han
fïxat. Mentre segueixin cremant residus a
les incineradores de Montcada i Sant Adrià,
les escòries tòxiques es seguiran abocant.
Això impedeix una veritable clausura de
l'abocador del Garraf, i que es donin totes
les condicions que fan ambientalment acceptables
els nous dipòsits controlats.
Per això des d'Acció Ecologista exigim
tancar la incineradora de Montcada abans
del 1999, la de Sant Adrià abans del 2004,
i descartar definitivament la de la Zona
Franca. Des d'ara aquest és l'objectiu principal
de la nostra activitat en l'àmbit metropolità,
i per això creiem més necessari
que mai llançar des de la Plataforma Cívica
per a la Reducció dels Residus, i amb el
suport de tot el moviment ecologista català,
una Iniciativa Legislativa Popular al
Parlament de Catalunya amb 65.000 sig-
MJxm ITJL/TLMm-JlLi ^ rm
ReMsla iiifiisuai de distiibuciò aratuita. ('; del l·i>c s/n, lelC 2')(:) 50 07, E-mail: amcli« íuturnei,cs Setembre 1

nt
i el (jar arrer
CARLES VALLS
Un taller de treballs florals, un
altre de teixits a mà, un de patch,
un taller de restauració de paper
0, fins i tot, un estudi de
pintura. Al carrer Canet cada
portal és un taller d'artesans.
Però aquest carrer de Sarrià
no tan sols és l'aparador dels
artesans, sinó la memòria arquitectònica
del Sarrià d'abans.
Les cases baixes, amb les façanes
ben polides, conviden a passejar-s'hi,
tafanejar els tallers i
oblidar-se dels sorolls motoritzats
de la ciutat.
Les cases del carrer Canet
formaven part de la colònia industrial
que pertanyia a la masia
de Can Canet de la Vila.
Ara, encara hi viuen alguns fills
i néts dels primers veïns del
carrer Canet.
Als anys setanta, gràcies a la
pressió veïnal, es va evitar que
les cases es convertissin en pisos,
i varen ser comprades per
l'ajuntament per destinar-les a
activitats culturals.
Fou a finals dels vuitanta,
quan l'ajuntament i el Districte
de Sarrià van engegar aquest
projecte de convertir-lo en un
carrer d'artesans.
l.ít Veu dí'l
CRÒNICA CARRER Maig-Juny de 1997
Canet, el carrer dels artesans
El carrer Canet de Sarrià disposa de cinc tallers d'artesans i en una de les seves
cases hi ha la seu de l'Associació de Veïns de Sarrià
La presidenta de l'Associació
d'Artesans del Carrer Canet,
Flora Miserachs, confia que
"el projecte s'acabi" i que, finalment,
tot el carrer sigui destinat
a tallers. En aquests moments,
cinc tallers són l'ofici i benefici
del carrer sarrianenc.
Al número quatre del carrer
Canet, des de fa un any i mig, hi
ha el local de l'Associació de
Veïns de Sarrià. També és la
seu de la Televisió Sarrià-Sant
Gervasi que ha condicionat el
primer pis com a plató. Però el
que destaca més d'aquesta casa
és la nota exòtica que dóna una
gran palmera plantada al mig
del pati. En Miquel, que fa d'objector
a l'associació, comenta
que s'ha hagut de retallar la
palmera "perquè no molestés
els veïns".
Unes portes més avall trobem
un taller d'art floral. Flora
Miserachs, com un llibre obert,
parla del nom de totes les roses
que van enjardinar el carrer Canet
el dia de Sant Jordi.
En el següent taller, posen fil
a l'agulla a nombrosos teixits
fets a mà. Es tracta del taller de
teixidors de Terrassa.
Seguidament, en una altra
Els tallers són el resultat d'un projecte cultural endegat per l'Ajuntament
casa d'artesans, es treballa en
la composició de petits retalls
de roba, o patch. Cortines, peces
de vestir pigmentades amb
Les cases típiques de Sarrià
• Els artistes fan servir el carrer com a taller i l'associació de veïns té una casa amb pati com a local
mil-i-un estampats bigarren un
taller on floreix la roba.
Un altre dels tallers té empaperat
el rebedor com si fos un
JOSEP MASIP
JOSEP MASIP
llibre. És el taller de restauració
• Les cases del carrer Canet
són "les típiques del poble de
Sarrià", explica Ramon Tort, arquitecte
sarrianenc.
Es tracta d'una casa d'una
planta, amb una àmplia entrada
que fa de rebedor i l'escala per
pujar al pis de sobre. Al fons hi
ha una cuina menjador i té una
eixida posterior on hi ha els sanitaris.
L'eixida era el lloc d'acollida
de la família quan el mal
temps no convidava a fer vida al
carrer.
A dalt hi ha dos dormitoris,
amb un balcó que dóna al carrer
i l'altre darrere la casa.
Ramon Tort comenta que
aquest tipus de casa de Sarrià
"era condicionada per la cessió
de terreny de les monges de
Pedralbes". L'ordenació urbana
del poble de Sarrià era constituïda
per petites parcel·les de 5 a
7,5 metres (d'un cos o cos i
mig), que l'abadessa de
Pedralbes cedia en ús dels seus
drets, en contracte emfitèutic als
pobletans.
Tort explica que Sarrià va
créixer en sentit vertical entre
dues rieres que "l'argollaven",
formant el carrer Major de
Sarrià. I el carrer Canet, és un
dels carrers que hi desemboca.
A la tardor sortirà el llibre
"Història il·lustrada de Sarrià",
d'Ignasi Aragó, Jordi Jové i
Ramon Tort, publicat per editorial
Columna, que recull més
d'un centenar de fotografies,
molt inèdites sobre aquest barri
que conserva la personalitat de
poble.

setembre-octubre de 1997 CARRER DOSSIER
Segons una tal, al
i Urdangarín
i ciutat. El mateix
percentatge de barcelonins creu que
Casar-se a Barcelona
la ciutat. El clima mediàtic rosa de
ben segur que ha influït molt a crea
aquesta opinió. CARRER,
modestament, vol contrarrestrar-lo
casaments a la
d'aquelles pare
it; els
»aguen
DOSSIER
impostos i un munt de dineí
entrar a l'altar ^ ' '
fumant-se una cigarreta de
contraban. A més, complementem
el dossier amb un sainet reial (i
real) sobre els deutes municipals
del nuvi aspirant a borbònic.
De la parella republicana al casament monàrquic
Anna Alabart
®
n queden les unions republicanes
-civils 0 de fet-, aquelles que
havien estat defensades pels joves
que, al final dels anys seixanta i primers
setanta, lluitaven per la llibertat, la
igualtat, els drets civils i contra la hipocresia?
Llavors semblava poc honest que un
no practicant es casés per un ritual que no
compartia i també ho semblava que l'Església,
a la qual l'havien integrat quan no
sabia fer res més que plorar, es resistís a
reconèixer la seva condició de no creient i,
com a càstig, si volia fer un matrimoni
civil, l'obligués a apostatar.
Però si algun mèrit no se li pot discutir
a l'Església Catòlica és el de la seva experiència
organitzativa. I, en pura teoria d'organitzacions
si es vol que aquestes perdurin
més enllà, fins i tot, dels seus objectius
primers, és clar el que cal fer: oferir uns
incentius per als quals els "socis" es mantinguin
a les entitats i els "no socis" s'hi subscriguin.
Els casaments, les comunions i, també,
els enterraments religiosos han complert
aquest paper. No es pot discutir que les
millors "funcions" són les religioses. Tot està
preparat i pensat: els edificis, les flors, les
músiques, els llums; fins i tot, en la forma, les
paraules d'acomiadament, benvinguda o felicitació.
Èxit assegurat!
És clar que en el cas de les noces hi
juguen molts altres factors. D'una banda
uns i, sobretot, unes joves als quals entusiasme
-ben-lluny de l'austeritat dels anys
setanta- sentir-se "reis i reines per un
dia". És a dir, a uns pares republicans els
han sortit uns fills monàrquics. Potser els
pares ja no són tan republicans, potser els
seus ideals, a força de topar amb la
quotidianitat, han anat diluint-se. En tot
cas, és clar que no han sabut transmetre'ls.
I ara, a més, els avis, que van veure amb
desconsol les ànsies de llibertat dels seus
fills, aplaudeixen les decisions dels néts i
sotmeten, un cop més, la generació del mig
a quedar emparedada, enredada en les
seves pròpies contradiccions. És la venjança
de la tradició.
D'altra banda els mass-media -sempre
els mass-media- acaben de crear un clima
adient: les noces de les princeses, ministres,
artistes i toreros són retransmeses
per TV, escrites i reproduïdes als diaris, a
les revistes del cor i a moltes de les que no
ho son. Tot és tan bonic!
La vida de parella, com l'amor, és un
plebiscit de cada dia, incompatible amb els
contes de fades espatllats per la moral
monàrquica de la indissolubilitat del contracte
matrimonial.

El casament reial que van veure per la tele 800 milions de persones de tot el món no té res a veure
amb les cerimònies nupcials que els fotògrafs de CARRER van recollir a diferents indrets de la
ciutat. La parròquia de la plaça Mossèn Clapés estava plena de cotxes i bastides que els nuvis van
haver d'esquivar; a la fat;ana do i'osglésia de Nostra Senyora del Pi (foto de portada) no li havien
esborrat els grafitis; i en aquest mateix escenari, igual que a la sortida dels jutjats, els marginats
de la nostra societat venien tabac de contraban o s'autoconvidaven al banquet.
GUAJA
Des de 1985 som pioners
Artesania ètnica dels cinc
continents
Peces de col.lecció, regal í
decoració
Articles de gran originalitat i
de qualitat contrastada
VENIU A CONÈIXER
LES DARRERES
ADQUISICIONS
C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem)
08001 BARCELONA
Tel; 317,61,87-Fax; 33175.84
QUI NO PAGA
NO ES CASA
:r^í^:^^^-^.r^,J^i~^>·-^^'^vm^^^^^:^:^^^.^;^^^^f^^^^^
ELS CASAME
Andreu i Júlia, Sant Antoni. La parella ha viscut sempre al barri. Porten
anys festejant i han preparat el seu casament durant bastant temps. Ens
diuen:
"Al nostre barri la parròquia no demana res per celebrar el casament, però
se sol donar entre 30.000 i 40.000 pessetes. Pots contractar música, o guarnir
l'església amb flors, i això val unes 25.000 pessetes més. Com que ens va
semblar que era important tenir un bon reportatge que inclogués fotos i
vídeo, el cost final ha passat de les 150.000 pessetes".
"Dels vestits que vam mirar, ella va escollir-ne un de preu mitjà, blanc i amb
una cua llarga. Si li afegim els complements obligats (vel, sabates i tocat),
l'import va pujar a les 180.000 pessetes". "El meu vestit -continua dient
lAndreu-, rondava els vint mil duros i el ram de flors de la núvia les 20.000
pessetes". El ja flamant marit afegeix que les aliances eren les típiques d'or
groc, "deu mil pessetes per dit".
La núvia ens explica quant li va costar el pas per la perruqueria. "Em vaig
fer dues proves abans del dia de l'esdeveniment, a deu mil pessetes cada
una. El dia D em van pentinar i em van maquillar per 20.000 pessetes més.
Ah! pel que fa a les participacions, vam editar-ne cent d'un paper normalet,
i ens van cobrar 15.000 pessetes, perquè si volíem alguna originalitat, el
preu augmentava considerablement".
Els vam demanar pel restaurant, i alhora van dir: "Aquest s'emporta el peix
gros. El nostre menú era dels mitjans, i els cents convidats van menjar diversos
plats per un import total de 1.100.00 pessetes. Aaixò hi hem d'afegir les
flors del centre de taula, a 3.000 pessetes cada un. A l'apartat de música el sea
ESTEM AL TEU SERVEI
TRUCAN'S AL 424 00 67
COTA
1 Bisbe, 2 < ^ Jaume I
2 Rocafort, 67-69 < ^ Rocafort
3 Joan Güell, 153, entl. A < ^ Les Corts
4 Cantàbria, 42 bis < ^ La Pau, Verneda
5 Rda. Sant Antoni, 102 enti. 1ra Gornal
9 RZona Franca, 142 BUS
lOGrandeSantAndreiíí^
11 Provença,455-457^'
12 Muntaner, 430 (Sota P''^
13PiiMargall,24(Vilad^'^^
14 Gran Via, 1019 (PLPr**^"
15Sants,46Pl-í'5
16Rosas,11(L'Hospiia'^*''
AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERMÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ,

S REALS (QUE NO REIALS) DE BARCELONA
'puja i baixa, segons quants músics lii vulguis. Un conjunt de qua-
'Hes val unes 135.000 pessetes. Si et conformes amb un disjokei,
ír 80.000 pessetes".
-izontinua dient- el vam posar nosaltres i no vam pas llogar cap
e. que costa unes 30.00Q pessetes, sinó que vam fer servir el cotxe
^lue vam guarnir. Ens va sortir bastant més barat".
Vam ser marit i muller, vam anar-nos-en de viatge. Com que és un
•'ida, vam escollir bé; el Carib. 150.000 pessetes per cap".
^es pares van posar l'eixovar, els jocs de llit brodats i han col.labodespeses.
Avui no devem res i teiiím feina tots dos. De tornada del
- nuvis vam passar comptes i no ens podíem creure que havíem
•türes per valor més de dos milions de pessetes".
^Ures?
^ent no, gràcies".
^na Mari^ Nou Barris. Són molt joves. L'amor i alguna circumstàn-
'3r els va animar a tancar els ullis i llançar-s'hi. Ella té 19 anys i el
Sense feina ella, i amb un contracte de tres mesos a mitja jornada
^f les participacions en una impremta del barri per 5.000 pessetes,
^ar moltes voltes, vam emprovar-nos molts vestits. L'Anna Maria
'r de blanc. Ens vam gastar 140.000 pessetes entre tots dos, i la vam
Estàvem molt guapos". El Joan es va arreglar el cabell per 2.000
^ la perruqueria de sempre, i ella va anar a pentinar-se i maquillar-
Perruqueria del barri per 7.000 pessetes (preu d'amiga).
109
%
< ^ Torres i Bages
Sagrada Família
IS)
's, 3) Bus 56
iants
\ ^ Pubilla Cases
Cciul·lid Cmna^ 17
Banca l·isvtB, 3
P.'Umilw,92
Cdl.U
Fernando, 13
H«pitQl,JO
fi, BueflsiKSM, 2
AGÜAÍM lA SEVA
Telèfon 316^6 61
Telèfon 318 8294
Te(èlon3545428
Telèfon 302 32 49
Teléfcn3027539
Telèíon3027488
Teléfe)n3I78702
COMfHA
REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,
HOTELS, BARS. C0L,LEGI5, EÍC,
La cerimònia va ser a una parròquia del Vallès. "Ens hi
aplegarem unes 80 persones entre familiars i amics. Va
fallar l'organista i ens vam quedar sense música. Quan
anàvem a firmar els papers, ens van portar un sobre per
posar-hi el donatiu. La voluntat van ser 2,000 pessetes.
Les aliances, que el capellà ens va fer posar malament,
perquè es va equivocar de dit, eren d'or blanc, i no sabem
el preu perquè ens les van regalar".
"A l'hora de decidir el reportatge fotogràfic, vam veure
que el de 50.000 pessetes era ridícul, tenia poques fotos.
Després ens van oferir les fotos i el vídeo per 150.000 pessetes:
era una passada, però vam escollir un reportatge de
60.000 pessetes, que ens va semblar suficient".
I del restaurant, què ens en dieu?
"Nosaltres havíem anat diverses vegades a un restaurant
del Vallès on s'havien casat una sèrie d'amics. Coneixíem
l'amo i es va enrotllar molt bé. La convidada ens va costar
600,000 pessetes i vam sopar molt bé 80 amics i amigues.
La sarsuela de peix tenia escamarlans i tot, d'una
mida considerable. A més ens va regalar la música; un sol
músic que sonava com tota una orquestrina, Va ser tot un
luxe. L'ajuda dels pares de l'Anna va ser determinant per
poder pagar tot això".
La núvia va fer una festa de comiat a la Isla Fantasia, on
li van donar de regal una nit de franc en un liotel.
Pensaven anar-hi però el sopar i la festa es van allargar.
Arribar de matinada a un hotel que havien de deixar a les
12 del matí del dia següent no tenia massa sentit, i van
anul.lar la reserva. Se'n van anar al seu piset. 50 metres
quadrats a Martorelles, que han pogut comprar perquè
en Joan havia heretat a la mort del seu pare gairebé un
quilo, i per completar-ho, van firmar una hipoteca que els
té lligats durant vint-i-tants anys a una quota de 30.000
pessetes al mes.
"Vam arribar-hi de matinada -ens diuen- i quan vam tancar
la porta vam caure al sofà i vam mirar els mil detalls..,
que eren nostres. Amb la nostra feina i la dels amics i
familiars el pis era habitable. Semblava de pel·lícula",
1 els nens?
"No hi caben",
Inaki i Cristina, Ciutat Vella. EI 4 d'octubre aquesta
parella encantadora es va casar a la Catedral, No hem
pogut posar-nos en contacte amb ells perquè estan molt
enfeinats, i no hem pogut saber les despeses del seu casament.
Però tots en sabem alguna cosa pels diaris i revistes.
Segur que hi ha coses que no ens han explicat. Però la
Pilar Miró i les 147 cameres de TVE no es van perdre cap
detall, i al nostre video, o al de! veí, segur que hi ha el
reportatge.
Text; Catherina Azón.
Fotos: Josep'Masip i Dani Codina.
Maquetació: Miguel López (G3),
Estilisme: CARRER
RECOLLINT ARRÒS,- Aquesta activitat, fins ara desconeguda, va ser captada per un fotògraf de CARRER una
tarda de setembre davant de la parròquia de Sant Joan de Gràcia, a la plaça de la Virreina, Sortien els nuvis de
l'església i, després de la sessió fotogràfica de rigor, van abandonar Lindret. Aleshores van aparèixer els tres vailets
de la foto i van recollir els grans d'arròs en bosses de plàstic. En acabar eJ joc (o la feina), els nens es van
allunyar de la plaqa. EI fotògraf esva preguntar: On anirà a parar aquest arròs?
CUBA:
MEXICO:
MALÍ:
Suministro, tnstalación y
Restauración de todo
tipo de parquets
EXPOSICION Y VENTA
Arizala, 21
Tel. 333 32 15
BARCELONA
Crta. Barcelona, 4
Tels. 658 10 83 / 658 43 15
VIl.ADECAlSrS (Barcelona)
T]
ELTELEFON DELS VEÏNS I
412 55 44
VIAJES DE TURISMO Y AMISTAT 1997
NUEVAS RUTAS: TRAS LAS HUELLAS DEL CHE (15 dlas)
FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD: HABANA 97
BRIGADAS SOLIDARIAS - VIAJES EN GRUPO E INDIVIDUALES
RUTA MAYA - VIAJES A MEDIDA

La Veu del
DOSSIER CARRER setembre-octubre de 1997
Tots som iguals davant la llei (fiscal)
Sainet reial (i real conto la vida misma)
amb liiaki Urdangarín com a protagonista
L'aire condicionat del despatx d'alguna dependència
municipal alleugereix la calor de l'agost barceloní. X fa
imprimir el document que té a la pantalla de l'ordinador:
un llistat de les multes de circulació i els impostos de
vehicles i béns immobles que deu el ciutadà Ignacio
Urdangarin des de l'any 1993 fins l'actualitat. El total del
deute es de 535.572 pessetes, 301.572 en impostos diversos
i 234.000 en multes de circulació.
X. -Vet aquí un ciutadà exemplar!
X escriu a l'ordinador: "Creiem que es una immoralitat
que l'Ajuntament de la ciutat actuï amb tanta prepotència
a l'hora de cobrar els impostos i multes als ciutadans
honrats, arribant a l'extrem de l'embargament de comptes
corrents, sous i salaris, i últimament devolucions
d'Hisenda i propietats particulars per petits deutes i, en
canvi, amb certs personatges o entitats famoses hi hagi
una falta de diligència sospitosa. Es per això que us
convidem a denunciar públicament aquesta situació, tant
la del senyor Urdangarín com a morós, com la de l'Ajuntament
com a poc eficient gestor..."
X signa el text com a Comissió Anticorrupció, imprimeix
el document i el fica dins un sobre amb segells. Hi
escriu l'adreça: "La Veu del Carrer. Federació d'Associacions
de Veïns de Barcelona. Obradors, 6-8. Barcelona."
X. -j'Se van a enterar!
Un periodista de La Veu del Carrer truca per telèfon a
R., funcionari municipal de confiança a l'àrea d'Hisenda.
CARRER - Hem rebut aquest anònim i, abans de fer res,
volíem assegurar-nos que és veritat...
R. -Deu ser una broma. Si no ho veig no m'ho crec.
El periodista de CARRER li envia una còpia per fax i,
cinc minuts després, el torna a trucar. A l'aparell es posa
la secretària.
Secretària - No sé pas on és R. Ha anat a recollir un fax
i se n'ha anat corrent.
Unes hores després el periodista de CARRER pot
tornar a parlar amb R.
R. - Té tota la pinta de ser veritat i de que aquest paper
hagi sortit de dins de l'Ajuntament. Però compte, eh!. Això
és molt greu. Pensa que en tot el consistorit només hi ha
cinc o sis persones que tinguin accés a aquestes dades! Ien
qualsevol cas, jo amb tu no he parlat mai.
Redacció d'El Periódico. M., periodista d'aquest diari,
truca a l'oficina de premsa de l'Ajuntament i demana pel
cap, en B. Li respon J., el sotscap.
Text: Maria Josep Jornet i Benet ^ Dibuix: Azagra - Direcció escènica: Maria Josep Flotats
J. -B. no s'hi pot posar, està reunit. Què volies?
M. -Era per saber l'opinió de VAjuntament sobre una
informació que tenim confirmada, que l'Urdangarín, ja
saps, el novio, doncs que deu més de mig milió de pessetes
en multes i impostos municipals.
J. - Sí, ja. Però B. està reunit.
M. parla amb el seu subdirector d'El Periódico. Poc
després, ves per on, l'atrafegat B., cap de premsa de
l'Ajuntament, troba un moment per parlar amb un altre
subdirector del mateix diari.
Subdirector -Sembla que l'Iüaki acaba de saldar els
deutes. De moment no publicarem res, fins que no poguem
confirmar exactament quin dia ha pagat.
Redacció de La Vanguardia. El periodista E. explica al
seu cap que té la noticia. Decideixen publicar una informació
curta si E. la confirma. Aquest truca una regidora
amb qui té confiança. A l'endemà va a veure-la al seu
despatx.
Regidora. -Sí, sí, sembla que aquest document ha sortit
de VAjuntament, sembla verosímil. Però, bé, abans de res
he parlat amb el cap de premsa, per veure què havia de dirte,
i m'ha dit que l'Ajuntament ni desmentirà ni confirmarà
la informació, si es que arribeu a publicar-la.
Els periodistes M. i E. parlen per telèfon.
M. -Què et sembla, això? Arribarem a publicar-ho?
E. -Em meravella comprovar què poc demòcrates que
som. Aquí només pots ser crític amb les monarquies
estrangeres. Durant el franquisme passava igual, les úniques
crítiques que es publicaven sortien a la secció d'Internacional.
M. -Què fem, doncs?
E. -Pensem una manera...
Estudi 1 de Ràdio Barcelona. Gemma Nierga, directora
del programa La Ventana, dóna la noticia i demana als
'oients què els semblaria que l'Ajuntament perdonés el
deute a l'esportista com a regal de casament.
Oient 1. -A mi me han embargada una cuenta porque
debía una multa, y si ese sefior debe tanto dinero, a ver
porqué no le han embargada a él también.
Oient 2. -...y que pague y santaspascuas, oye.
Oient 3. "... pues vaya ejemplo, después de lo que està
haciendo la ciudad para que se ca.se...
Hi ha una trucada que no surt per antena. És el cap de
l'oficina de premsa de La Zarzuela; "El senyor Urdangarin
ja ha pagat", diu. Però no explica ni quan, ni on.
Oient 6. -Hola, Gemma, me llamo Juan Carlos...
Gemma. -No serà usted el Rey!
Oient 6. -No, no, qué va, no, tranquila, te llamo desde
Palència para decirte que me parece muy mal que
Urdangarin no cumpla coma ciudadano...
El periodista M. comenta al subdirector d'El Periódico
que la SER ha donat la noticia d'Undargarín. El subdirector
parla amb un altre subdirector i aquest, finalment, va a
veure el director. I en aquest li surt la vena republicana.
Director -Endavant, demà una plana.
El periodista E. truca al cap de premsa de l'Ajuntament
per preguntar-li exactament quan s'ha pagat el deute, i en
quina situació estava el cobrament de les quantitats
endeutades des de l'any 1993. Torna a agafar el telèfon el
subaltern J.
J. -En B. no es pot posar, està reunit.
P. -Es pel tema Urdangarin. Han dit a la ràdio que...
J. -Ah, sí, no podem dir res. Ens ho impedeix la llei del
contribuent, les dades fiscals són secretes.
L'endemà la informació surt publicada a El Periódico i
a La Vanguardia. "El pago de la deuda con el Ayuntamiento
se produjo poco después de que la FAVB recibiera una
carta firmada por una desconocida comisión anticorrupción
donde se denunciaba la morosidad del futuro esposo de la
infanta", deia el primer rotatiu. "Las multas que pago
Urdangarin, la mayoría por estacionamiento indebido de
su moto, ascendían a 155.00 pesetas. El prometido de la
infanta Cristina pago también 92.910 pesetas por el
Impuesto de Bienes Inmuebles de los anos 1996 y 1997, y
158.400 pesetas por los impuestos de circulación de su
moto y su coche que no había pagado desde el ano 1993."
Les agències de noticies Reuter i Associated Press repiquen
la noticia en anglès i francès per tot el món. A la
ràdio, només Antoni Basses i Josep Cuní la van recollir als
seus programes. Un dia després El País la va publicar en
forma de nota perduda entre les notícies roses. I Tele 5, al
seu programa "Qué me dices", va donar-li la volta i va
presentar Urdangarin com un gendre exemplar que abans
de casar-se netejava el seu expedient de morós.
E. i M. comenten amb un col·lega que ha fet de corresponsal
a Londres com hauria tractat la premsa anglesa
una notícia com aquesta.
Col.lega: -La premsa popular l'hauria escampat amb
pèls i senyals, i la premsa seriosa hauria plantejat un
debat ciutadà que hauria acabat primer al ple municipal
i, després, al Parlament.

l.ít Veu del
setembre-octubre de 1997 CARRER ENTREVISTA
Eugeni Pérez Sànchez.
Lluitador pels drets dels disminuïts físics.
"Caminaré, encara que
sigui amb el cuV^
Eugeni esapJHR fer els 75 anys,
però la vitalitat que té el fa semblar
més jove, tot i els cabells blancs.
— Al seu llibre vostè relata
l'aventura, gairebé pel.liculesca,
quan a l'any 40, la fam i la
penúria darrera la presó del seu
pare, condemnat i assenyalat per
"rojo", van obligar-los a una
segona emigració. La seva mare,
vostè i les seves dues
germanetes van venir caminant
des del seu poble de naixement,
Mazarrón, a Múrcia, fins a
Barcelona. Em va impressionar
com en diverses ocasions van
trobar gent disposada a donar-los
menjar i allotjament. Com van
trobar tanta gent solidària?
Encara hi ha gent que obre les
portes de casa seva als
desconeguts?
•i Sí, vam trigar divuit dies a
arribar a Barcelona. El que passa
és que avui no sabem trucar a les
portes que cal. Jo no sé si encara
la gent fa el mateix. Jo sí, perquè
en vaig aprendre a casa. Mai dono
diners, però sí menjar. A casa
meva sempre hi havia gent necessitada
a l'hora de dinar. Cadascú
amb la seva consciència.
— Després de l'accident vostè va
rebutjar una cotxet amb maneta
que li van donar els amics perquè
es va entossudir a caminar.
També es va negar a ser
considerat inútil i fins i tot va
aprendre a cosir per treballar. És
aquesta l'actitud de la majoria
dels disminuïts avui?
1^ Caminar va ser la meva obsessió.
Jo sabia que no podia ser el
mateix d'abans, però em vaig dir
"caminaré encara que sigui amb
el cul". Vaig aprendre a cosir, a
pintar postals i a dibuixar. Els
meus amics de la JOC em van
donar classes de matemàtiques.
Sempre he estat molt tossut.
— Al llibre vostè és molt dur amb
qui es vol aprofitar de la seva
situació, com aquell sancallós
que volia targeta per aparcar.
Alguns només pensen en el
subsidi?
^ Entre els coixos hi ha picaresca,
com entre els anomenats "normals".
No tothom té la rebel·lia
que jo tinc, sempre he estat capficat.
A alguns cal que els Tensenyin.
— Per això vostè es va dedicar a
donar-los ànims?
•i Com que jo treballava com a
Una entrevista de Rosa Maria Palència
Amb Fajut de només un bastó, puja i
baixa les escales com si no res. Pocs
saben que FEugeni s'aguanta sobre
dues cames artificials
Eugeni Pérez Moreno, un exemple de solidaritat
voluntari a la Creu Roja des
dabans de l'accident, després,
sempre que hi havia un cas semblant
al meu, em cridaven per fer
Ystriptease: anava a visitar-los i
els mostrava la meva situació.
Els deia i els dic: "'Si jo he pogut
caminar, tu també podràs". I els
preguntava: "'Tens la tercera pota
bé? Doncs aleshores saltaràs".
— La mateixa tàctica va aplicar
amb la seva filla albina, oi?
^ Sí, reconec que he estat molt
dur amb ella, no volia fer-la inútil.
Quan queia alguna cosa a terra
i demanava ajuda, jo li deia
"filla, palpant també es veu"". He
estat dur, però la meva filla té
feina i és autosuficient.
— D'on li surten les forces a
vostè mateix?
^ La veritat és que no sé d'on
surten les forces, si sabés d'on
surten les meves, les enllaunaria.
Jo sóc agnòstic, però malgrat
això, compleixo amb el precepte
d""estimar el proïsme com a tu
mateix". Deu ser que jo m'estimo
moltíssim. Cada dia em miro al
mirall i em faig un parell de petons.
Animar els altres també et
dóna forces. Hi ha milers d'anècdotes
per explicar. Fa dotze anys
una dona em va trucar perquè el
seu fill havia perdut en accident
una mà, un braç sencer i el dos
ïï
yi w
f>V
i '/]
DANI CODINA
peus. Ara aquest noi condueix i
camina sense necessitar bastó.
— Però suposo que després del
seu accident devia passar per
moments de depressió i
desànim?
•• Doncs vaig tenir molt de temps
per meditar, però em vaig proposar
sortir-me'n. La mare em deia:
"El sol surt cada dia i no es poden
posar portes al cel". Mai la vaig
veure plorar. Ella a mi tampoc.
— S'acaben de celebrar 21 anys
des de la "rebel·lió dels coixos" a
Barcelona, de la qual vostè va
ser un actiu promotor. Avui
sorprèn llegir els pretextos que
aleshores donaven les
administracions per no acceptar
les seves demandes. Com ara
que les voreres s'inundarien si
s'hi posaven guals o que si el
transport adaptat seria una
molèstia per als "normals".
iH Aleshores no entenien res. Es
negaven a adaptar el transport
perquè deien que no podrien treure
els discapacitats en un cas d'accident.
Jo els deia: doncs com a
tothom que està ferit, amb una
llitera. El que sempre hem demanat
és que les infraestructures
facin servei a tothom. Els guals
serveixen també a les persones
grans, a les que arrosseguen un
carret de la compra o els pares
Retrat
Un coix
tossut i
entranyable
' ^
llim
\\
L'il de novembre de
1949 la vida de l'Eugeni
Pérez Sànchez va
canviar per sempre. El
jove de 27 anys va caure
d'un tramvia a la plaça
Dr. SeiTat de
Barcelona. L"inipacte
contra els cables
elèctrics va destrossarli
les dues cames. Amb
una força de voluntat a
tota prova, des del
primei' moment
l'Eugeni va prometre's a
ell mateix que sortii'ia
de l'hospital caminant i
ho va aconseguií'. Mai
es va deixar envaii' per
Tautoconipassió. Des
d'aleshoi'es l'Eugeni ha
dedicat tot els seus
esforços a lluitar a favor
de les persones amb
disminució. O dels
"cojos". com ell diu. Fa
uns mesos l'ajuntament
va editar el seu llibre
"Retazos de mi
memòria". Llegir-lo és
de solidaritat i
d'humilitat per als que
ens considerem
"normals".
que necessiten cotxets de nens.
— Com la reflexió que vostè li va
fer a l'arquitecte Gregotti
respecte a fer els sanitaris de
l'Estadi Olímpic polivalents i no
només per a disminuïts. Diu
vostè que el Gregotti va
exclamar: "Eccol. Hem de
canviar aquest concepte".
tm No entenc perquè han de fer
coses específiques. Un sanitari
mig metre més ample, que faci
servir tothom, costa menys que
fer-ne dos. Igualment les rampes,
i moltes coses més.
— Es pot dir que a Barcelona ja
ho heu aconseguit, o encara
queda molt per fer?
^ Barcelona és pionera. Jo he
viatjat molt i he conegut ciutats
com Londres que és infernal. No
és fàcil, però s'ha avançat molt.
Hi ha algunes estacions de metro
adaptades, com tota la línia 2,
però encara falten
infraestructures.
^ Suposo que també falta
sensibilitat per part dels
"normals". Dic això perquè
m'agradaria comentar una
anècdota del llibre: en una reunió
de transport a l'ajuntament,
davant d'alguns que ironitzaven
sobre una persona que va
demanar el servei d'un microbús
adaptat per anar a un meublé,
vostè va defensar el dret
d'aquesta persona. Els "normals"
encara estem molt lluny
d'entendre que vosaltres teniu els
mateixos drets que els altres?
^ Sí, no tothom s'adona que, sobretot,
som persones. La gent creu
que no tenim sexe, com els àngels.
El sexe ha estat molt important
a la meva vida. Ara fa poc,
una molt bona amiga meva, arquitecta,
es va suïcidar. Li faltava
una mà, però des de sempre la
seva mare va dir-li que amagués
el monyó. Això passa perquè la
gent no està educada.
— Vostè va participar en el
seguiment de moltes obres
públiques a la Barcelona dels
anys vuitanta. Pocs sabran que,
gràcies a la seva intervenció 48
hores abans que s'inaugurés, es
van adaptar els sanitaris i els
telèfons de l'Estació de França.
Vostè va amenaçar l'arquitecte
de portar el cas al jutjat de
guàrdia si no feia les reformes.
^ I tant. La llei existeix, però no
tothom vol molestar-se.
— Encara es fa aquest
seguiment?
•• Sí, però és difícil. Quan van
remodelar l'estació de Renfe de
Sant Andreu van treure l'ascensor
i van posar escales. Vam paralitzar
les obres fins que van posar
una cadira muntaescales. Encara
no compleix la normativa, però
és millor que no res. Això és com
quan hi ha un deute, el deutor no
es nega a pagar, però no paga.
— Vostè ha col·laborat amb
"diverses institucions i
administracions, sempre
voluntàriament. Per què?
•• Per què ja tinc prous diners
amb la pensió. No fumo, no bec,
no vaig al futbol. Tampoc m'agraden
els càrrecs, no sóc més que
ningú. La satisfacció que et dóna
no es paga amb diners. Es com el
cant d'un ocell que no es pot comprar.

OPINIÓ
Després de molts anys de debat i coincidint amb
l'abandó de l'alcaldia per part de Pasqual Maragall,
s'ha aprovat la Carta Municipal. Aquesta Carta substitueix
la que, l'any 1960, va aprovar l'Ajuntament de
José Maria de Porcioles. Aquella era una llei especial,
que, en dictadura, responia a un model de ciutat i a uns
temps molt diferents dels actuals. L'aprovació de la
Carta és una bona notícia per a la ciutat, pel fet que ha
estat consensuada entre totes les forces polítiques i
suposa un esforç per descentralitzar i apropar l'administració
als ciutadans i ciutadanes. No obstant això, la
FAVB i altres entitats ciutadanes haurien volgut ser
cridades per discutir-la i opinar-ne, de tal manera que
així la sentissin i la fessin també seva. Però es va
produir la trista paradoxa que la llei que pregona i
encoratja la participació dels ciutadans s'ha aprovat en
primera instància -ara haurà de continuar el seu camí
pel Parlament i finalment les Corts Generals de l'Estat-
sense el coneixement de les entitats ciutadanes. És
Pep Martí
Sociòleg
a Carta preveu que els Districtes
acompleixin una funció més tècnica -
de desconcentració de funcions i serveis de
l'Ajuntament central- que no política, ja
que no inclou la possibilitat d'elecció directa
dels consellers. La Carta sembla que
respecta el principi general que a la ciutat
s'ha de garantir la unitat de govern. Tampoc
diu enlloc de quina manera s'establiran
mecanismes de control perquè l'Ajuntament
dugui a terme les funcions que la
Carta li encomana. Un exemple: Algunes
de les formes de participació recollides en
el Reglament de Participació actual no han
existit.
La Carta hauria d'assenyalar futures
reglamentacions per garantir la no arbitrarietat
de l'Ajuntament en aspectes
mediambientals, de participació, etc. També
hauria d'assenyalar explícitament -o
remetre's al Reglament de Participacióde
quina manera es comptabilitzaran el
nombre mínim de ciutadans que volen exercir
la iniciativa ciutadana. En l'article 32,
la Carta assenyala que els ciutadans que
vulguin exercir la iniciativa ciutadana en
aspectes "d'activitats d'utilitat pública i de
competència municipal" hauran d'aportar
diners, béns... Tot el pressupost municipal
és aportat pels ciutadans. Hi ha alguns
aspectes en el redactat que indueixen a
confusió. La forma de "persona física sense
afany de lucre" és discutible.
S'assenyala que l'Ajuntament proposarà
que determinades entitats siguin declarades
d'utilitat pública per part de l'Admi-
JOSEP MASIP
nistració corresponent i que aquestes entitats
(les declarades d'utilitat pública o les
proposades per l'Ajuntament que ho siguin)
podran presentar al·legacions o propostes
a l'ordre del dia del Consell Plenari.
La Veu del
CARRER
per això que, en saber-se que després de ser aprovada
pel Ple municipal no s'obriria cap període d'informació
al públic, diverses entitats -entre les quals hi ha la
FAVB- van sol.licitar a les autoritats municipals que
es celebrés una audiència pública. L'acte va ser convo-
Cara i creu de la
CARTA
MUNICIPAL
cat fora de termini, per al dia 14 de juliol, i es va
suspendre, justificadament, a causa del fet que aquell
dia es va celebrar la multitudinària manifestació contra
els assassins de Miguel Àngel Blanco. El fet sorprenent
fou que la nova convocatòria es vafer per al dia 21,
a posteriori de l'aprovació de la Carta al Ple, raó per la
qual va resultar estèril l'interès de les entitats de
Falta control dels ciutadans
Caldria aclarir aquest punt i, sobretot,
treure la limitació que suposa que només
les entitats designades per algun nivell de
l'Administració pública puguin disposar
d'aquest dret. Malgrat aquestes consideracions,
crec que el conjunt de l'avantprojecte
de llei de Carta és acceptable,
especialment si es regulen posteriorment
alguns dels aspectes més confusos i de
control exclusiu de l'Ajuntament.
La Carta té un aspecte molt positiu: el
reconeixement de la defensa dels drets
fonamentals de totes les persones que es
trobin a la ciutat, residents i no residents.
I un aspecte molt negatiu: si tenim present
les actuacions passades i actuals de l'Ajuntament
en aquesta matèria, el redactat
dels articles que fan referència el medi
ambient -contaminació acústica, camions
de recollida d'escombraries, incineradora,
autobusos...- poden semblar demagògics.
En aquest aspecte s'hauria d'anar més
enllà de les bones intencions i establir
mecanismes correctors i de control que
depenguin dels ciutadans i no només de
l'Ajuntament. Perquè en aquest, com en
d'altres aspectes prou coneguts, no hi ha
garantia que l'Administració municipal no
actui de manera arbitrària.
setembre-octubre de 1997
debatre i opinar sobre la Carta amb intenció d'elevar
propostes al plenari -que aquest és l'objectiu de l'audiència
pública- perquè les reculli. Convocar l'audiència
amb posterioritat al plenari ens va semblar una incongruència,
una falta de respecte i una burla a aquestes
entitats. Per pal.liar aquests despropòsits, la FAVB va
sol.licitar poder intervenir en el plenari municipal
abans que es fessin les votacions, però els municipis
van tornar a negar-ho. Encara que la FAVB confia
poder introduir les seves objeccions a la Carta en el
decurs de la tramitació parlamentària que es segueix
ara, i confia que la Generalitat, el Parlament o el
Congrés dels Diputats demostrin la sensibilitat que li
ha mancat a l'Ajuntament, i ens convidin a explicar
públicament la nostra opinió; mentre això succeeix,
hem demanat a diverses persones, amics i col·laboradors
de CARRER que expressin la seva visió crítica de la llei
que, segons diuen els seus promotors més entusiastes,
ha de configurar la Barcelona del segle XXI.
KIM MANRESA
Clarobscurs en habitatge
Mercè Tatjer
Geògrafa
n els articles que fan referència
a l'habitatge, com ara el número 82,
la Carta hauria de ser més contundent
en qüestions de rehabilitació i conservació
dels edificis, tenint en compte els
trets específics de Barcelona, com són
l'antiguitat del parc d'habitatges i els
valors patrimonials historicoartístics dels
immobles residencials i dels barris històrics.
Les referències a qüestions socials
en matèria d'habitatge són minses (article
85.4), i només s'al·ludeix a la "diversitat
social", una expressió genèrica que
a poc compromet. També resulta molt
genèrica la referència a reservar espais
per a habitatges de qualsevol règim de
protecció pública (86.1). Caldria especificar
més, de manera que es centressin
.JOSEP MASIP
els esforços en l'habitatge de protecció
pública de titularitat municipal. Trobo
molt positiu que l'avantprojecte esmenti
la implantació de sistemes i materials no
lesius per al medi ambient (86.3), però és

11
La Veu deí
setembre-octubre de 1997 CARRER OPINIÓ
Justícia municipal: tímida i confusa
Josep Molina
Advocat
1 títol VII de la Carta estableix
que la "justícia municipal de pau de
Barcelona té com a finalitat resoldre conforme
a dret i amb criteris de conciliació,
participació, immediació, equitat, rapidesa
i proximitat, els conflictes de petita
entitat". Suposa un esforç molt positiu
per descentralitzar l'administració de la
justícia i per apropar-la al ciutadà. De
fet, suposa l'adequació dels Jutjats de
Pau als àmbits dels Districtes, similars
als que ja existeixen a les poblacions on
no hi ha jutjats de primera instància o
instrucció. La justícia municipal podrà
actuar, segons estableix l'article 151 de
l'avantprojecte, per equitat, a petició de
les parts, i en conciliació. L'article 156,
per la seva part, li atribueix les següents
«Justícia Municipiil a
les iieccissitats dels
aciniiiiistrats cal
.111 oci i ficar Ikiis
proccïssals i bàsiques
competències. En l'àmbit civil: substanciació,
decisió i execució dels processos
que la llei determini. En matèria penal:
els judicis de faltes. Assumptes
contenciósadministratius: ingressos públics
i infraccions administratives d'àm-
JOSEP MASIP
bit local en matèria de trànsit i seguretat
viària. Laboral: controvèrsies de caràcter
individual entre empresaris i treballadors.
Encara que valorant positivament
l'inici del procés de descentralització
de la justícia per districtes, hi ha
afers confusos o pocs clars, com deixar
que sigui la llei la que determini de quina
manera s'han de resoldre els assumptes
civils. Cal preguntar-se si als Jutjats de
Pau de Barcelona s'aplicaran les mateixes
competències o es pretén modificar la
llei vigent per ampliar-les (per tal que
coneguin sobre judicis verbals de fins a
80.000 pessetes). Quant a l'ordre penal,
els Jutjats haurien de tenir competències
sobre prevenció delictiva o funcions
instructores. En l'àmbit contenciósadministratiu,
la Carta hauria de tenir en
compte plets de poca entitat d'assumptes
relacionats amb l'urbanisme, ja que les
sales del contenciósadministratiu actuals
estan saturades i els processos triguen
una mitjana de més de quatre anys
a resoldre's. Finalment, en l'ordre laboral,
cal saber com es combinaran les atribucions
de la Justícia Municipal amb les
que ja imparteixen els Centres d'Arbitratge
i Mediació existents. Es podria
dir, a tall de resum, que si bé és positiva
la descentralització de l'acció de la justícia
per Districtes que fomenta la Carta,
la forma com s'ha de fer resulta tímida i
confusa. Però per poder adaptar la Justícia
Municipal a les necessitats reals dels
administrats, cal modificar lleis processals
i del Poder Judicial. I ningú ha dit
que això estigui previst.
Poques novetats en urbanisme
Farran Navarro
Arquitecte
n l'apartat destinat a l'urbanisme,
l'avantprojecte de Carta Municipal
aporta poques novetats. Sembla que
la principal preocupació dels que l'han
redactat és la competència, en el sentit
d'aconseguir que l'Ajuntament de
Barcelona tingui més autonomia per
aprovar plans i projectes.
Si traiem tot allò que és còpia literal de
la legislació urbanística catalana, i que per
tant caldria suprimir de la Carta, podem
destacar els següents aspectes:
negatiu que no parli de propiciar noves
formes d'habitatge -lloguer en immobles
de titularitat pública, per exemple-, i en
especial un major protagonisme municipal,
d'acord amb les necessitats actuals i
previsibles dels habitants de la ciutat a
mig i curt termini (gent gran, joves, immigrants...).
Amb la nova Carta es poden
perdre algunes institucions com el Patronat
Municipal de l'Habitatge, que potser
en els darrers anys no ha sabut o no
li han deixat donar resposta als problemes
d'habitatge, però que, si més no, era
un organisme que havia fet un paper
important en altres temps i encara podria
fer-lo. No estic segura que el Consorci
d'Habitatge -que serà sempre un organisme
de consens en el qual l'Ajuntament
està en minoria, i no se per quèpugui
substituir-lo adequadament. Finalment,
una reflexió de tipus general: si
bé els marcs jurídics són importants, no
sempre poden preveure noves situacions
i necessitats; d'aquí que la voluntat política
de donar respostes als nous problemes
segueix sent un element clau que
només l'exercici de la participació democràtica
i real pot garantir.
-La creació de la Subcomissió d'Urbanisme
de Barcelona, amb representació
paritària Ajuntament-Generalitat, que
tindrà les competències per aprovar el
Pla General i les modificacions de les
zones verdes (!).
-La figura dels plans especials inte-
DANl CODINA
grals, amb la qual es vol salvar la distància
entre el pla i el projecte executiu.
-La competència municipal per aprovar
plans parcials especials.
-Les excepcions al dret de la reversió
en cas de requalificació de finques expropiades
per a usos dotacionals. Entre
aquestes excepcions s'inclou la permanència
de l'ús dotacional durant vuit
anys. I després? Podrà l'Ajuntament
requalificar com a edificable i vendre
una finca expropiada? Què quedarà del
patrimoni municipal del sòl?
-Els límits a les transferències de sostre
edificable, en el sentit de no reduir les
dotacions ni els espais verds per a cada
Districte. Aquestes limitacions no permetrien,
si la Carta ja fos aprovada, operacions
com la del camp de l'Espanyol.
I això és tot. Com si una carta municipal
fos l'instrument adient per resoldre la
manca de diàleg entre dues administracions
governades per diferents partits.
El que no diu la Cíirta
Entre els temes que la carta hauria
d'abordar i no ho fa, en matèria urbanística,
voldria destacar-ne cinc:
1. El caràcter de Barcelona com a capital
d'una regió metropolitana; la relació
urbanística amb el territori metropolità.
2. El control dels preus del sòl i del
mercat immobiliari, condició indispensable
perquè l'administració pública pugui
governar la ciutat. Això vol dir patrimoni
i regulació de la físcalitat.
3. La definició dels estàndards de qualitat
de vida que Barcelona ha d'assolir
(mobilitat, dotacions, equilibri...).
4. La creació d'aquells instruments
pels quals l'ajuntament s'obliga a executar
el planejament i els programes aprovats
per ell mateix, les possibles accions
de la societat civil, la responsabilitat
davant de l'incompliment.
5. El futur dels terrenys públics no
municipals, i que ja no són útils per a la
funció a la qual eren destinats (Renfe,
Ministeri de Defensa, Diputació,...), de
manera que no sigui especulant amb
aquests terrenys com es resol la gestió
deficitària dels organismes públics, mentre
que, d'altra banda, la ciutat va perdent
espais per respirar.
Sembla que la Carta
Finstrument
adient per resoldre
la manca de diàleg
entre dues
administracions
goveriiadc^s per
diferents partits
Objecció al
Consorci de
THabitatge
Ferran Sagarra
Arquitecte
a política d'habitatge té una
incidència local -en la forma física de
la ciutat, en la caracterització social
dels barris i en el mercat immobiliarique
la diferencien d'altres que tenen
efectes més difusos o que, com la política
de transports, actuen a l'escala
més general de les relacions
intermunicipals. Per aquest motiu, els
ajuntaments amb prou capacitat tècnica
i econòmica han de disposar d'instruments
operatius per fer front i dirigir
una política pròpia d'habitatge.
En un context de màxima centralitat
regional com el del municipi de
Barcelona, la política d'habitatge públic
o subvencionat és crucial per tal de
decidir tant la composició social del
municipi com la seva política urbanística,
tasca aquesta última que el nostre
ordenament atribueix als municipis.
D'altra banda, si bé és evident que
és la Generalitat qui té la competència
en matèria de planificació i de programació
de l'habitatge públic i els mitjans
necessaris per desenvolupar-la,
en el cas de Barcelona es fa difícil separar
la política d'obtenció de sòl de la
programació de les inversions en matèria
d'habitatge públic.
DANI CODINA
Cal, per tant, trobar mecanismes de
coordinació de funcions entre les dues
administracions per a la planificació i
programació de l'habitatge, tot delegant
les tasques de gestió de les operacions
concretes i la seva posterior administració
al municipi, que ho pot fer a través del
Patronat Municipal de l'Habitatge o altres
ens que es puguin crear.
Els consorcis, tal com es defineixen
en l'avantprojecte de Carta, són excessivament
rígids i simples per a la complexitat
-històrica i també desitjablede
les institucions que gestionen la
política d'habitatge. En aquest afer convindria
substituir el Consorci per una
Taula o Ens Coordinador de la política
de sòl i la d'habitatge, tot mantenint i
augmentant, si cal, els patronats, instituts
i empreses que desenvolupen les
promocions i la gestió concretes.
En qualsevol cas, l'avantprojecte de
Carta hauria d'establir la obligatorietat
per part de la Generalitat de programar
plurianualmente inversions en
habitatge per a la ciutat de Barcelona.

La Veu del
BARCELONÈS CARRER setembre-octubre de 1997
ESTABLIMENTS
Herbolari Farran:
un salt cap al futur
Els herbolaris tradicionals també es modernitzen
CHELO LOSADA
Des de fa més de 50 anys funciona al
passatge Bacardí número 1 l'herbolari
Farran. La iniciativa va sorgir de
Ferran Farran i, ara per ara, ja es
troben a la tercera generació de
Farrans.
La venda a l'engròs va ser la
principal activitat fins a mitjans dels
50 i desprès van anar passant de mica
en mica a la venda al detall, a causa
de la demanda dels veïns del barri. Es
a aquesta activitat a la qual es
dediquen per complet en aquests
moments.
El ventall de productes s'ha anat
fent cada vegada més ampli.
Actualment es poden trobar tot tipus
d'herbes, aliments dietètics, caramels i
productes bàsics d'altres cultures com
poden ser l'herba mate o el cuscús.
Aquests darrers productes s'han anat
afegint a l'oferta ja existent a
l'herbolari Farran a mesura que han
arribat els immigrants de diferents
països, com per exemple el Marroc o
molts de l'Amèrica Llatina.
A poc a poc, i a causa de les
ampliacions constants de productes, el
FORN DE PA D'AVINYO
PA i BOLLERIA ARTESA
ESPECIALITAT COQUES
ESCUDELLERS, 59
Tel. 301 57 43
REPARTIMENT DIARI
A RESTAURANTS I
COL·LECTIUS
PASTISSERIA GRANJA
AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)
Tel. 302 24 41
RUBEN PÉREZ
local del passatge Bacardí va quedar
petit. Van decidir traslladar-se i, ara
fa uns tres mesos, van trobar l'espai
adient a la plaça Reial número 18.
El local de la plaça Reial és molt
més gran, els passadissos més amples i
tot el conjunt és molt més còmode per
als clients. També disposen d'un
ascensor per tal que aquelles persones
amb algun tipus de discapacitat
puguin accedir a la botiga.
Al nou local han tingut en compte la
gent que ve de lluny per comprar i per
aquest motiu han creat un racó de
degustació amb algunes taules per
poder descansar còmodament o fins i
tot llegir diaris, revistes o llibres
relacionats amb el tema de les herbes
0 el naturisme, tal com va declarar el
senyor Enric Farran, propietari de
l'herbolari.
Però això no és tot, també
organitzaran activitats diverses, des
de cursos i conferències fins a
presentacions de productes o tallers.
D'altra banda, enviaran documentació
a qualsevol dels clients interessats en
temes com les herbes, la dietètica, les
espècies, la cosmètica, etc.
^1 umik'iiiK L|^
üL 32/92 96
liniE IIALV
• K I S 1 (> K \ > 1 t: 1
C/ REC (jto pe del Born)
Telf. 319.79.73
Horario: 13 a 16 y 20 a 24 h.
Cerrado: Sàbado a mediodía
Cerrado: Domingo
RESTAURANT VEGETARIÀ
u
Menús naturals equilibrats i diferents
SOOpta
...i si sou un grup nombrós
OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS
ReCMit Mandleta, IS
08028 Barcelona - M. 448^.16
EXPOSICIONS
Un segle de comerç entre
Catalunya i els territoris d'Ultramar
CHELO LOSADA
Barcelona està i ha estat sempre
molt lligada al mar i a totes les
activitats que l'envolten. Gràcies al
mar i a la navegació la ciutat
comtal va prosperar molt durant
els segles XVIII u XIX.
L'estreta relació existent entre
Barcelona i el mar va propulsar, fa
uns mesos, l'organització d'una
exposició permanent al Museu
Marítim de Barcelona. Aquesta
exposició comprèn l'esplendor de la
Barcelona marítima entre 1750 i
1850 i porta per títol: De la barca a
la companyia.
L'exposició intenta explicar com
va canviar Barcelona durant
aquests anys: el primer barri fora
de les muralles, la formació d'una
societat industrial i les noves
instal.lacions de les indústries als
pobles dels voltants. Tota
l'exposició és molt gràfica. Es
poden veure diferents instruments
de navegació, documents d'aquella
època així com els vaixells típics
d'aquells anys.
Uns contenidors de fusta
simulen els utilitzats en aquells
temps i dins d'ells es poden veure
tot de documents, ex-vots i altres
objectes relacionats amb
l'exposició. Els contenidors volen
escenificar l'exposició i fer que els
visitants es situïn totalment en
l'ambient de llavors. També es
poden veure diferents vídeos per
situar l'acció de l'exposició.
Un dels contenidors simula
l'interior d'un vaixell. Allà es poden
veure les cabines del capità i dels
mariners, les mercaderies
Drogueria í Perfumeria
E. FUERTES
«^RAPICLAU
ReparacJón de Calzado
Duplicado de Llaves
Placas de Matrícula, Coche y Motos
Afilamos Tijeras y CuchJllos
C/. Boada, 7-13-Tel. 359 81 04
C/. Dr. Trueta, 236 - Tel. 221 13 80
AVINYÓ
Pintures, Esmalts, Pinzells, Papers pintats. Articles neteja,
Colònies, cosmètica, perfums, sabons
Avinyó, 58 -Tel. 301.55.70 - 08002 BARCELONA
importades i exportades i també
simula el rebost d'un vaixell.
Els perills de la navegació també
eren molt importants i anaven des
dels accidents fins els pirates,
passant per les deficiències
tècniques, higièniques i sanitàries.
Activitats i serveis
L'exposició De la barca a la
companyia és una de les més
importants en quant a espai, però
el Museu Marítim disposa d'altres,
com poden ser: l'evolució i
funcionament de les Drassanes, la
pesca tradicional, el món de les
galeres o la marina de vapor.
Una de les activitats més
lúdiques del museu és La gran
aventura del mar. Aquesta
exposició permanent s'ha de fer
amb auriculars. Es pot viatjar
virtualment en un dels primers
submarins i anar veient, sentint i
olorant tal i com ho van fer en un
dels seus viatges. També es pot
veure com remaven els galiots o
com es feien els vaixells.
El Museu Marítim també ofereix
un servei de biblioteca, arxiu
d'imatges i arxiu de documentació.
ÈELÀfií^lÀ
^4 rio c^^
Casa fundada l'any 1912
FABRICACIÓ PRÒPIA
I ARTESANA
OBERT TOT L'ANY
Pa cruixent amb tomàquet i...
Gofres
També tenim orxata sense sucre
Rambla Poble Nou, 44-46
Tel. 309 18 72 - Barcelona

setembre-octubre de 1997 CARRER BARCELONÈS
LLIBRES
La Sagrera, del
Rec Comtal al
TGV
Xavier BaHÍana, Martí Checa,
Joan Miquel Palomar, Pere
Solà, Joaquim Terré (Editat
per X. Basiana: Tel. 340 74
68)
Un llibre imprescindible per
als veïns de La Sagrera i de
qualsevol barceloní que
vulgui conèixer la història, el
present i el futur d'aquest
barri d'acusada personalitat.
Els autors, professionals
de/o vinculats al barri,
reconstrueixen la historia
escrita i gràfica del barri,
començant per l'època
medieval, la consolidació
municipal de Sant Martí, la
transformació de l'espai ara
agregat a Barcelona en
terreny de desenvolupament
industrial, l'organització de
la població en entitats
polítiques i culturals, el
creixement urbà, la crònica
de la vida quotidiana i
finalment el projecte de
transformació urbanística
vinculat a l'arribada del TGV
a Barcelona. Només dues
objeccions: al llibre li manca
cos -de lletra-: la que hi ha
no és apta àdhuc per a
quarentons, i li sobren les
disculpes dels autors, que
semblem demanar-nos perdó
per oferir-nos una recopilació
històrica tan interessant.
CASA
BEETHOVEN
RAMBLA DE SANT JOSEP, 97
08002 BARCELONA
TEL. i FAX (93) 301 48 26
http://www.casabeethoven.com-acfiu.es
ludwinRvb@com-actiu.es
La ciutat de la gent
La Paloma, carrer del Tigre, Barcelona, febrer 1996.
Manuel J. Borja-Villel, Jean François
Chevrier, Craigie Horsfield (fotos). Miren
Etxezarreta, Albert Recio i Lourdes
Viladomiu (Fundació Tàpies)
Es tracta d'un llibre extraordinari, publicat a
partir de l'exposició que es va presentar amb
el mateix nom a la Fundació Tàpies (maigagost
de 1996) i il·lustrat amb 77 fotografies
de Craigie Horsfield. Llibre i exposició
formen part d'una idea més ambiciosa que
pretén analitzar l'evolució de Barcelona en
els darrers anys per tal de reconstruir una
contraimatge capaç de ser confrontada amb
el mite de ciutat moderna, olímpica i
extravertida que les instàncies de poder han
creat. Les imatges reproduïdes en el llibre
intenten descriure les relacions humanes: les
identitats dels individus i les comunitats que
constitueixen la ciutat, així com les seves
memòries i experiències particulars. El llibre
es completa amb la transcripció d'una
conversa entre Borja-Villel, Chevrier i el
Ventalls
Mantellines
Mitges
Guants i
Merceria
Fundada l'any 1824
Boqueria, 26 - 08002 Barcelona
Tel. 317.18.40 - Metro Liceo
pastisseria
L'ESTELr*
CRAIGIE HORSFIELD
fotògraf Horsfield, els testimonis vitals de tres
protagonistes i l'assaig "Barcelona, una ciutat
extravertida", de Etxerreta, Recio i Viladomiu.
Davant de les tendències conservadores que ens
empenyen a la desaparició de qualsevol tipus
de solidaritat, diu Borja-Villel, a la evidència
de que tot el que no és rentable es suprimeix
per obsolet, davant aquesta realitat cada cop
més visible, la convivència col·lectiva, la ciutat
com a lloc de trobada, corre el risc de
desaparèixer. Es per això que "La ciutat de la
gent" intenta reconstruir l'altra realitat, la que
la mitologia olímpica ha anul·lat, amagat,
menyspreat, la de la història col·lectiva, la de la
memòria comuna, per anteposar-la a la realitat
oficial. Com a projecte global, "La ciutat de la
gent" no ha acabat, doncs a més de la exposició
fotogràfica i la edició del llibre, porten
continuar discutint i analitzant Barcelona a
partir de les aportacions d'altres col·lectius
professionals integrats per antropòlegs,
economistes i treballadors socials.
i-H 00
=^ lO l^>
13 "^ 'oj
S'S g
comercial bolsera
TOT EN EN\ OLTORII EMBALATGE
TOT PER LES SEVES FESTES
FUNDADA L'ANY 1919
Xuclà, 15 T. 3171428 Paral·lel, 115 T. 4416675
Els vapors a
Sants
Dolors Baqué, Àngel Calvo, Carles
Enrech, M. Lluïsa Gutiérrez, Alex
Sànchez (Ajuntament de BCN)
El llibret recull quatre estudis
d'altres empreses emblemàtiques
de la història industrial del barri de
Sants: el Vapor Vell, fàbrica
Rivière, Manufactures Serra i
Balet i Can BatUó. Són quatre
aportacions molt valuoses per
entendre la història industrial i
obrera de Sants, ara que es
celebren els 150 anys de la
construcció al barri de la primera
gran fàbrica moderna: el Vapor
•0*»^bmm'
Bs «ipo« o &)ofe
qi]@daínsdei'ar}iiu.3
Vell del patrici barceloní Joan
Güell -als interessats en ampliar
coneixements els recomanen
efusivament "La burguesia
catalana", de Francesc Cabana
(Proa)-. Segons explica Alex
Sànchez al pròleg, aquesta
recopilació de històries de les
quatre grans empreses és només
una peça del mosaic que
permetrà reconstruir el caràcter
de població industrial que Sants
va tenir durant els darrers 150
anys. Per fer-ho cal posar-se a
treballar des d'una perspectiva
més general i sistemàtica, en la
línia del que els historiadors
Jordi Nadal i Xavier Tafunell
han fet per explicar el caràcter de
Sant Martí de Provençals, l'altra
barri que juntament amb Sants,
Gràcia i Sant Andreu han
conformat els pulmons
industrials de Barcelona.
GRISTALEFilA - GAFiPIMTEFilA DE ALUlVIlNIO / PVC
DIVISIONES DE ALUMINIO
REJAS DE SEGURIDAD
PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO
]i) 9í í/c descuf'iilos en cttalquier instalavión de iiíuimnio. mumpiims de ham, Tejü:i de seguridad. corlüms [degahles
Hnos. JURADO
C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 453 87 16
Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 415 57 26
Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 359 99 56 - 359 90 00
RUJOLS JOIERIA RELLOTGERIA
DISSENYS I REPARACIONS
SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909
HOSPITAL, 29
TEL. 318 22 84
08001 BARCELONA
APARCAMENT GRATUÏT
AL MATEIX EDIFICI

La Veu del
REPORTATGE CARRER setembre-octubre de 1997
Un reportatge de
Àlex Tisminetzky
Mesos després de ser notícia, la majoria de cases
okupes desallotjades per la policia són ara espais
abandonats o plens de runa
Passeig per la Barcelona desallotjada
[visitant les
antigues cases "okupes" desallotjades
per la policia a la nostra ciutat.
Aquelles que han estat primera
plana pels disturbis que van desencadenar,
com al Princesa, els
Gats o Providència o les que no
tingueren tant ressò però que patiren
la mateixa sort. Molts mesos i
anys després de ser notícia, els
espais que varen donar cabuda a
tallers, concerts i activitats de tot
tipus ara romanen deshabitats,
molts plens de runa i males herbes,
fruit de l'evident abandonament del
que són objecte.
Amb l'ajuda d'una llista dels
desallotjaments més "famosos",
hem aprofitat les vacances d'estiu
passejant pels carrers de Barcelona
per comprovar una realitat difícilment
comprensible.
Primer una i després altra, el
paisatge s'anava repetint a cada
antiga casa ocupada. És igual que
hagin passat uns mesos com anys,
doncs l'espectacle d'abandonament
és el mateix; a Sant Marc,
antiga casa gracienca que fou desallotjada
fa més d'un any, les runes
i les males herbes omplen l'espai
on els veïns venen denunciant que
DANI CODINA
• Els okupes pinten amb imaginació el solar de la seva antiga casa del carrer Providència, 117
hi ha rates i s'acumula la brutícia.
Al número 117 del carrer Providència,
un mur tapia un descobert on
fa uns mesos hi havia la casa d'uns
quants joves a l'igual a l'antiga casa
dels Gats: l'única pressa sembla
haver estat enderrocar els habitatges
per evitar posteriors ocupacions.
A l'Escohal 24, l'edifici continua
igual que aquell dia de fa qua­
DANI CODINA
tre mesos que la policia va fer aparició
amb nou furgons per fer fora
els que l'estaven rehat)ilitant després
de 15 anys d'abandonament.
Per la nostra sorpresa, vem trobar
l'excepció que confirma la regla,
a l'antiga casa de Massens,
prop d'Alegre de Dalt, on s'hi estaven
realitzant unes obres. Una estona
d'admiració ens va fer supe­
A l'antiga casa okupada
dels Gats, l'única pressa ha
sigut enderrocar l'edifici
per evitar noves
okupacions.
El Cine Princesa continua
tapiat i sense destí
social i cultural
conegut. Ull
La brutícia s'acumula
a l'antiga casa
okupada del
carrer Escorial, 24.
La casa de les Naus (Alegre
de Dalt, 52) demostra que
l'okupació rehabilita
espais
rar l'incredulitat inicial en veure
aprofitat un espai "alliberat" per la
policia per fer-hi habitatges, encara
que no vem voler preguntar els
preus per quedar-nos amb un mínim
bon sabor de boca.
Però la realitat ens va fer baixar a
terra en continuar la visita; murs i
brutícia eren les restes del que havien
estat espais lúdics i reivindicatius.
on els tallers de pintura, teatre o
literatura convivien amb llocs de reunió
de multitud de col·lectius de
solidaritat, antiracistes,... Vem trobar
altres cases que no han estat
enderrocades, però el seu constant
deteriorament salta a la vista, les
teranyines són també fàcilment visibles
a les antigues cases de l'Economat
i Princesa, a Ciutat Vella. Aquesta
última, que va desencadenar desenes
de detinguts i ferits en contundents
manifestacions de protesta,
només ha estat tapiada i sembla
admirar-se encara del per què es va
fer aquell increïble desplegament
policial, quin és el sentit de les condemnes
a presó i de les declaracions
del nostre estimat alcalde sobre
la necessitat del desallotjament.
Les preguntes se'ns anaven acumulant
en el transcurs deia visita i no
podíem deixar d'interrogar-nos sobre
com és possible que les autoritats
varen defensar com a urgents
actuacions policials quan actualment
dels espais desallotjats ningú en fa
cap mena d'ús, ni privat ni social o
quin interès tenen els propietaris en
mantenir nius de brutícia enmig de la
ciutat? on és la racionalitat de fer fora
els okupes de casa seva per no ferne
res?
Preguntes sense resposta que
potser ja és hora que algú les assumeixi
amb les conseqüents responsabilitats,
doncs no podem fer altra
cosa que qüestionar-nos quins interessos
hi ha darrera d'unes accions
tan irracionals com injustes.
DANI CODINA
DANI CODINA

La Veu del
setembre-octubre de 1997 CARRER VEÏNS
L'escola pública Reina Violant busca la
manera de guanyar espai educatiu
Amb el lema "Espais per créixei", l'Associació de Mares i Pares de l'escola Reina Violant de Gràcia intenta
aconseguir el consens per tirar endavant les reformes. Asseguren que tot el barri hi sortirà guanyant.
, GRÀCIA
'ELIA HERRANZ
Primer de tot, cal aconseguir que es
compleixin les normatives mínimes
de seguretat escolar. Després, s'ha
de lluitar per un projecte a llarg termini
que permeti que els nens vagin a
l'escola en les millors condicions.
Quan arriba l'hora del pati, els
nens juguen, per torns, al terrat tancat
de l'escola i a un petit recinte, "el
pipican". En total, 550 metres quadrats
d'espai de joc quan la llei n'exigeix
més del doble per a una població
de 150 nens que té el centre. No
és l'única situació problemàtica. La
millora i ampliació de les
instal·lacions, la reforma de les escales
exteriors, molt perilloses els
dies de pluja, el compliment de la
normativa contra incendis i de supressió
de barreres arquitectòniques
són, juntament amb l'ampliació dels
patis, les actuacions exigides amb
més urgència per la comunitat escolar.
L'escola té 25 anys. Al barri de
Gràcia, l'espai no és precisament un
bé sobrant. Però els promotors de
les millores per a l'escola pensen
que ensopeguen amb més parets de
les que els pertoquen.
L'ampliació dels patis, prevista
per al 1990, afecta les finques annexes
a l'escola, ja expropiades però
on encara viu una família, i l'actual
aparcament de la Guàrdia Urbana
del carrer Trilla, espai catalogat pel
PERI com a equipament docent.
Aquest aparcament, situat enmig de
dos patis de l'escola, ha estat polèmic
per diverses raons. L'estiu passat
va ser tancat (abans era un pas
entre els carrers Trilla i Badia) i els
veïns van redactar un escrit de protesta
on reivindicaven el pas i denunciaven
la perillositat dels carrers del
L'escola necessita ampliar els seus patis. Ja no té més terrats
barri. La regidoria de Gràcia va donar
com a única resposta a les queixes
una carta de la Guàrdia Urbana
adduint motius de "seguretat" i negant
que els voltants del centre docent
fossin perillosos per als escolars
i veïns.
Els afectats insisteixen que el trànsit
i l'estacionament de vehicles difi-
Reflexiones: la convivència social en Roquetes
.ROQUETES
I MANUEL RODRÍGUEZ
Soy un vecino que ha dedicado
una gran parte de su vida al
movimiento asociativo, y me preocupa
ver como actitudes insoüdarias
y que rompen la convivència
se estan aduehando de nuestros
barrios.
Roquetes como todos sabemos
es un barrio donde la presencia de
inmigrantes es abrumadora, donde
la expresión cultural mayoritaria es
la de caràcter andaluz mezclada
con elementos catalanes.
En Roquetes los problemas son
muchos y variados. Existe marginación,
que en vez de reducirse
va en aumento y es deber de todos,
administración y entidades, buscar
soluciones.
Las personas de Roquetes hemos
vivido en pròpia carne las dificultades
que encuentra todo/a
emigrante. Por suerte, con voluntad
y con esfuerzo, la mayoría de los
que tuvimos que salir de los pueblos
que nos vieron nacer, hemos sabido
convivir en armonía en esta tierra
catalana. Però esta convivència se
està deteriorando en Roquetes; la
razón, el trato entre payos y gitanos.
Pienso que todos debemos
hacer esfuerzos en reducir la
tensión y saber situar los problemas
donde corresponda.
Si se producen dificultades de
convivència en una escalera, es
necesario resolverlo en el seno de
esa comunidad y no generalizarlo.
Si se producen actos incívicos, se
deben buscar las vías para su
solución, que nunca pueden ser
culpabilizar a todo un colectivo.
Para encauzar todas estàs
cuestiones es necesario que la
administración proponga a la
comunidad gitana una organización,
un local donde puedan
reunirse y tratar los problemas que
surjan. No tiene que ser un
organisme exclusivo de gitanos;
debe ser sensible a los temas de
esa comunidad.
Por otra parte la asociación de
vecinos debería acoger en su seno
a esta vocalía, como a otra cual-
quiera y tratar con ella todos los
problemas que surjan de la convivència
entre las personas.
La administración debería promover
y mantener durante el
tiempo necesario esta vocalía,
ademàs de hacer el seguimiento,
junto con ella de las personas con
problemas de marginación existentes
en Roquetes, sean estàs
las que sean.
Ademàs debería consensuar
con las entidades vecinales la llegada
o no de nuevas personas
con problemas de marginación,
ya que de no ser así se corre el
riesgo de romper la convivència
vecinal.
Si la administración promueve y
hace el seguimiento, si las
entidades vecinales facilitan la
creación y la relación con un
organisme de gitanos, estaremos
en el camino para solucionar y
reducir los conflictes entre vecinos/
as, y Roquetes volverà a ser un
barrio con numerosas def iciencias,
però con una convivència entre
personas ejemplar.
La adaptación a otra cultura no
tiene que significar abandono de la
tuya. Todos/as debemos ampliar
nuestros conecimientes, nuestra
tolerància, el respeteaotrasformas
de actuar.
DANI CODINA
cuiten molt l'accés a l'escola, i més si
tenim en compte que les voreres
tenen menys de tres pams d'amplada.
La Guàrdia Urbana del carrer
Trilla s'ha negat apariar amb La Veu
de/Carrersobre totes aquestesqüestiens
responent que "no hi ha cap
problema" i remetent-se a la carta ja
esmentada.
L'objectiu que s'ha proposat la
gent que promou "Espais per créixer",
però, va molt més enllà d'aquestes
millores urgents. Volen una
infraestructura educativa que respongui
a les necessitats del barri,
que impliqui tot el veïnat i que sigui
factible. La proposta, que encara ha
de discutir-se al Consell Escolar,
preveu la reforma i l'ampliació del
centre actual, que integra tots els
seus espais al conjunt, i l'adquisició
de nous edificis per incorporar una
guarderia i un parvulari públics al
barri. La idea és aconseguir l'antiga
i abandonada escola O.S.I, molt a
prop de l'escola Reina Violant, per
albergar un centre d'educació infantil
complet. En cas que l'Ajuntament
vengués la Villa Urània, finca on es
troba l'actual parvulari, els diners
haurien de servir per cobrir part de
les despeses de les reformes. La
finca va ser llegada per l'astròleg
Comas i Solà (l'escola Reina Violant
porta també el seu nom) amb la condició
que fos un espai per a la cultura. La
Favb ha demanat a l'Ajuntament i a la
Generalitat que es respecti aquest
desig, però les institucions han desestimat
qualificar l'edifici com a equipament
docent i cultural, decisió a la qual
s'ha interposat un recurs.
De moment, comencen les classes
sense les millores que semblen
més urgents. Els promotors de la
reforma no es donen per vençuts i
tracten d'implicar tot el veïnat; saben
que una lluita a ^structiva sempre
és més difícil.
EL PARC
Promeses per al 1998
Segons podem llegir al butlletí de
l'Associació de Veïns, aquesta
entitat ha rebut diferents
compromisos per part del regidor
del districte, el senyor Narvàez.
Convertir en un bulevard l'actual
avinguda Meridiana, des de l'inici
fins a Marina/Almogàvers. Això
comportarà que el carrer
Buenaventura Muíioz, entre
Sardenya i Marina, ampliï les
voreres. Dels semàfors reivindicats
des de fa temps, mesos enrere es
va col·locar el que correspon a la
cantonada Almogàvers/Nàpols, i
s'ha compromès a instal.lar-ne un
altre a principis d'any a la
cantonada Sardenya/Almogàvers.
SANT ANDREU
Tancament de la piscina Ignasi
Iglesias
Si ningú hi posa solució, aquest
mes de setembre l'ajuntament
tancarà la piscina d'aquest centre
escolar. Un informe tècnic del
districte xifrava en 80 milions el
seu manteniment. Les
característiques d'unes
instal·lacions que es van construir
durant els anys 70 i les dificultats
pressupostàhes obliguen a tancaries.
La piscina donava serveis a
disset entitats i, encara que el
districte indica que aquest servei
es redistribuirà entre totes les
instal·lacions del districte, els pares
de l'escola Ignasi Iglesias i alguns
col·lectius de minusvàlids no hi
estan d'acord i anuncien
mobilitzacions contra la decisió de
tancament.
LES CORTS
Gasolinera en un local cedit a
l'ajuntament
Veïns de la zona delimitada pels
carrers Equador, Breda, Entença i
Marquès de Setmenat han
reaccionat amb indignació davant
l'anunci de la instal·lació d'una
gasolinera en un espai qualificat de
zona verda i cedit pels veïns a
l'ajuntament.
L'espai s'ha anal degradant des
que es va cedir. S'ha convertit en
un punt negre on es trafica
descaradament amb drogues. Els
veïns reclamen que s'urbanitzi com
a zona verda tot el terreny.
LA VERNEDA
Es moren la meitat dels arbres
plantats
Dels 554 arbres plantats al tram
central de la Rambla Guipúscoa,
286 no han brotat. La majoria són
freixes i plàtans plantats a l'hivern.
La constructora haurà de tornar a
plantar aquells arbres que no tinguint
fulles. L'obra, que es va acabar el
mes de juliol passat, no s'ha
entregat encara i està previst que la
inauguri Maragall el proper mes de
setembre, abans de cessar.
Línia 2 de metro: falten trens
En el moment de tancar aquesta
edició es va inaugurar la línia 2 del
metro. Catorze anys d'espera i
alegria general. L'endemà es va
poder comprovar que la inauguració
havia estat a mitges; els trens
trigaven molt en arribar. I és que
l'endarreriment que va haver-hi quan
es van comprar, es paga ara. A més
a més, han suprimit les línies
d'autobús 18 i 48.

VEÏNS
La Associació de
Veïns Trinitat Vella
escribe a Eugeni
Forradellas:
"Hemos recibido su carta en la que
solicitan que "no coloquemos carteles
en las paredes ni pancartas que no
cumplan con la legislación existente".
Al parecer, esta "legislación" es una
normativa que han aprobado ustedes
recientemente para impedir incluso el
reparto de octavillas en mano.
Por nuestra parte hemos de decirles
que las organizaciones populares
desde siempre hemos utilizado los
medios que ustedes ahora pretenden
coartar. Y los hemos utilizado no porque
nos guste ensuciar las paredes -
cuando pegamos carteles lo hacemos
con cello- sinó simplemente, porque
no tenemos otros medios.
Esas normativas que ustedes han
aprobado notienenuncaracter"cívico".
Alcontrario. Significanundaroatentado
a la libertad de expresión de las clases
màsdesfavorecidas.quenoposeemos
otro medio para expresarnos y
comunicamos. Y es escandaloso que
unos partides llamados de "izquierdas"
sean quienes lo apliquen.
Si las acatàramos, supondrían una
limitación esencial de nuestra
capacidad de comunicación con los
ciudadanos, y por ello esta Asociación
de Vecinos solo acceptarà dichas
normativas cuando la libertad de
expresión en televisión, radio y prensa
sea tan asequible a los trabajadores, a
los sectores populares y a sus
organizaciones como lo es a los que
poseen el poder económico y político.
Les anunciamos, ya desde ahora,
que continuaremos el reparto de
octavillas, la colocaclón de pancartas y
otros medios de propaganda cuando
sea necesario y les proponemos revocar
dichas medidasantidemocràticas".
Collserola, només una
La Veu del
CARRER
Nombroses entitats ecologistes, veïnals i
culturals de Nou Barris estan fent unes
Jornades per a la defensa de la serralada.
, NOU BARRIS
F REDACCIÓ
L'acte central d'aquestes Jornades, el
dissabte 4 i el diumenge 5 d'octubre,
serà una acampada popular al Coll
d'en Canyelles. Allí es discutirà la proposta
de manifest que publiquem:
"Collserola no és un espai natural
segur; les transfonnacions demogràfiques
a Barcelona fan que, mentre que
el nucli urbà ha perdut població els
últims anys, l'entorn metropolità ha
anat creixent i les tendències fan pensar
que cada cop sigui més gran la
pressió pel creixement extensiu de la
ciutat. Això fa que, malgrat que no
augmenti la població de Barcelona, sí
que ho fa la necessitat d'espai urbanitzable,
fet que afavoreix l'especulació i
les pressions entom de la Serra.
La inexistència d'una regulació única
de protecció del Parc i dels seus
encara molt rics espais naturals, fa que
les pressions per a la urbanització
especulativa de la seva perifèria i d'alguns
indrets interiors sigui cada cop
més gran. Aquesta pressió sobre el
Parc també provoca que es vagin imposant
progressivament unes maneres
de gaudir més properes al
consumisme que a fer compatible l'ús
social amb la conservació del patrimoni
natural i cultural.
És peraixò que les persones i grups
que estimem Collserola com un espai
natural que cal gaudir amb harmonia i
protegir especialment, reivindiquem la
necessitat d'incrementar el nivell de
conservació i restitució dels seus va­
MUSEU MARÍTIM
No TE'L PERDIS
Et sorprendrà!
Exposicions i Activitats
de cap de setmana
Oïi^:
Horari:
De dimarts a diumenge, de 10 a 19 h.
Avda. de les Drassanes, s/n - 08001 Barcelona
Tel. (93) 301 18 71 - Metro línia 3
lors naturals i l'ampliació dels seus
límits. Només aquesta pràctica pot
contribuir que es pugui fer realitat l'aspiració
de viure Barcelona com una
ciutat ecològicament sostenible.
Progrés no vol dircreixement il.limitat
de la ciutat sinó augment de la qualitat
de les condicions socials de vida. Observem
i denunciem que els diferents
intents d'actuació urbanística sobre el
Parc van destinats a afavorir un model
de ciutat de creixement continuat i
d'urbanització progressiva
ecològicament insostenible, que, a
més, reprodueix l'existència de dues
Collseroles, la rica i la pobra.
Per garantir el desenvolupament
equilibrat del Parc cal eliminar projectes
que l'amenacen i impulsar-ne de
nous que garanteixin la conservació
del sistemes naturals amb unes necessitats
socials d'espai no subordinades
al model de creixement il·luminat
de la ciutat i del Parc de Collserola vist
com unazona de pícnic. Per evitar això
proposem les següents mesures:
-Establiment d'un marc jurídic que
garanteixi la conservació integral del
Parc i que doti l'organisme que el
gestiona de competències efectives.
-Soterrament de les línies a causa
del perill continuat d'incendis i l'impacte
sobre l'entom.
-Que s'aturi el projecte de perilongament
de la carretera de les Aigües
que suposa la construcció d'una pista
d'onze quilòmetres des de Penitents
fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana.
-Que s'elimini el projecte de construcció
del Túnel d'Horta que travessaria
tota la Serra, de Barcelona a Sant
H^^HIHH ''o''^'
^^^^^^^H qui
^^^^^^^H a ocupar-te
^^^^^^^^B de
^^^^••^B P. Orsola Guedini
JPI^^Q^' 54 pòg. PVP: 800 PTA
mjàjvcJHa
Educar de 0 a 6 anys
Preu subscripció : 4.375 PTA
Escola de Català
per o adults
Setembre 1997
Nivells A, B, C i D
Cursos específics
Enric Granados, 46, pral
08008 Barcelona
Tel.: (93) 454 51 31
RESIDÈNCIA CLARA
EN BARCELONA (HORTA) LO QUE
VD. BUSCA PARA SUS MAYORES:
CASA-TORRE NUEVA
24 plazas en 16 habitacjones y 9 banos. todas con
ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor,
cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato
esmerado y familiar con personal cualificado
Véala: le gustaré. Santa Otília, 13-15
T. 420 95 62
Pregunte por la Sra. CLARA
setembre-octubre de 1997
NO VOLEM DUES COLLSEROLES
, JORNADES PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA
Convoca: Campanya Dafensem Collserola
Cugat. Aquest projecte està subordinat
a un model de creixement de la
ciutat incompatible amb la preservació
del medi natural i que prioritza el transport
privat per damunt del transport
públic. Avui hi ha suficients accessos
de Barcelona al Vallès i a la inversa.
-Recuperació de les zones del Parc
més properes a la ciutat i evitació dels
processos de degradació com el que
s'està donant a l'entom del castell de
Torre Baró. Creació de corredors verds
que uneixin la Serra amb zones verdes
de la ciutat.
-Desenvolupament de totseIsPERI
Activitats de
Tardor i Hivern
• Cursos • Conferències
• Debats • Sortides pedagògiques...
• Cursos de FORCEM
Fer de mestre/a avui!
Programa de preparació
per a les proves d'accés
al Cos de Mestres d'Ensenyaments
Primaris
R O) Truca'ns
S E í^ Apunta-t'hi
. . _ T'esperem!
JlssMiwié d* M·str·s
Rosa Seuat
Còrsega, 271, boixos • 08008 Barcelona
Tel.: (93) 237 07 01 • Fax; (93) 415 36 80
r~^
^
yW\
L^J
^X
Nou Barrís, 29 de setembre a l'11 cToctubre 1997
4 i S d'octubre, açAcnpada al Coll d'en Canyelles
pendents als barris que limiten amb la
Serra. Realització dels projectes de
reforma amb participació veïnal i amb
criteris mediambientals.
-Establiment de mesures per evitar
la hipermassificació de l'ús del Parc.
Recuperació dels camins històrics, foment
de l'accés a la Serra a peu i amb
transport públic.
-Potenciació una cultura
mediambiental. Vigilància de la cacera
furtiva, protecció de laflorai lafauna en
general, reducció del trànsit rodat...
-Recuperació d'espais agrícoles.
Eliminació de les edificacionsil.legals."
\J, é
EJlKCyTIV/©
Mucho mas que una
Agencia de Viajes
Avda. Príncep d'Astúries, 60
Tel: (93) 217.70.02 - Fax: (93) 217.11.53
e-mail:tuatua@ viajes-ejecutivo.es
SI NECESSITES UN
TAXI, TRUCA'NS
BARNA
TAXI
357 77 55
FESTES INFANTILS
Súper pallassos musicals
ll.lusionistes, animadors, putxinel.lis
Karaoke - so - fum - escuma...
i tot tipus d'espectacles
A casa vostra, o al club, urbanització,
col·legi, parvulari, associació de veïns, etc
CRUÏLLA d'espectacles
BUSTAMANTE
Consell de Cent, 448, entl. 3a
08013 BARCELONA
«2461288- Fax: 231 4803

setembre-octubre de 1997
Narciso Ximenez Rojas
President de l'AV Sud-Oest del
Besòs
"La Rambla Prim
seria diferent
sense la
participació dels
barris afectats"
EL COR ROBAT
CATHEHINA AZON
PUYAL
Natural de Sevilla. Guàrdia Civil, va arribar a Catalunya quan el van
traslladar a Tremp (Lleida). Des de 1960 viu al barri del Sud-Oest
del besos, ja que en un dels seus blocs van adjudicar pisos a
membres de la Guàrdia Civil. És president de l'associació de veïns
des del 1992.
— Que fa un Guàrdia Civil a l'associació de veïns?
— Em vaig associar durant la dictadura; encara que ho teníem
prohibit, els caps van fer la "vista gorda".
— Es manifestava?
— No m'agraden gaire les manifestacions. Lògicament durant
la dictadura no. Ara ho faig de tant en tant. En els darrers talls
de trànsit per la "guerra de l'aigua" hi he participat.
— Parlem del seu barri. Transports?
— No entendré mai perquè ens van treure la línia 41. Des del
1991 que reivindiquem comunicació amb la part alta de la ciutat.
— En el llibre "La Barcelona dels barris" plantejàveu la
necessitat d'un CAP.
— Sis anys insistint i, si compleixen, abans de finals d'any
començaran les obres. A l'associació hi ha una comissió de
seguiment i participem en la comissió de sanitat de la Favb.
— Vostè viu en un barri "aluminotic"?
— Si. Tiraran a terra set blocs i gairebé tots els altres habitatges
necessiten grans rehabilitacions.
— Per quan els nous habitatges?
— Diuen que els treballs començaran a final d'any, però no
diuen quin tipus de treballs i van molt lents.
— Tot el contrari que les obres del Liceu?
— Prefereixo no opinar... és una vergonya...
— Com va la participació a l'entitat?
— Abans deixim dir alguna cosa més sobre l'habitatge. Hem de
recuperar la cultura del manteniment que teníem als nostres
pobles: pintar de blanc els patis i les façanes, tenir cura dels
edificis. Com a propietaris tenim responsabilitats.
— La Rambla Prim?
— Seria diferent sense la participació dels barris afectats, vem
fer canviar el projecte. Però és només una de les façanes del
nostre barri.
— Què vol dir?
— Ara un dels problemes més importants que tenim és la
urbanització de l'interior del barri.
— Escolti, s'oblida de contestar com va l'associació.
— Des del 1992 hem passat de 600 a 2.000 socis. La gent ve, ja
que no ens casem amb cap partit.
— Està en contra dels partits polítics?
— No. L'associació ha de fer només la política que interessa al
barri.
— Parlant de polítics, triï un d'aquests dos regidors:
Narvàez o Nadal?
— Difícil, però em quedo amb Narvàez perquè és de Sevilla.
La terra i els orígens compten molt.
La Veu del
CARRER
Mútua veïnal "Sinera MPS"
FAVB
Una experiència d'economia social i de serveis en els barris de Catalunya
JOANB.ISART
FBARCELONA
El moviment veïnal de Catalunya ha
donat un pas endavant en el que és
l'economia social i de serveis als barris
de Catalunya.
Sinera té tres anys, però la seva
història ve de més lluny. Era a mitjans
de la dècada dels vuitanta quan les
associacions de veïns d'uns barris de
Manresa i Sabadell posaven en marxa
un servei col·lectiu per als seus associats,
un sistema tan simple com pagar
entre tots els serveis d'enterrament
dels socis, de manera que amb una
petita aportació de cadascú es cobrien
les despeses funeràries.
A començaments dels anys noranta,
uns barris de poblacions del Baix
Llobregat van posar en funcionament
un servei semblant que es va implantar
amb gran èxit entre els veïns. Però
aquest creixement tan ràpid va posar
en guàrdia les companyies d'assegurances
i una de les asseguradores el
va demandar judicialment per competència
deslleial; en realitat sí que estàvem
fora la llei d'assegurances.
A partir del fet esmentat, el moviment
veïnal no va tenir altra sortida que
crear un sistema dins la legalitat, que li
permetés seguir endavant. Llavors la
Junta de la Confavc pren la decisió de
crear la Mútua Veïnal "Sinera MPS".
Durant aquests quatre anys d'existència,
el creixement experimentat per
Sinera ens ha demostrat que som
Fort-Pienc
LA REVISTA DEL BARRI
^Ml»
S'ATUREN LES OBRES
DELS EQUIPAMENTS
l art-f^Ki ju «•'
I e/s i^Miportfmfi, per ífuan? juan? fital írrutt,,-. d'acvrJ Jmh í'AjzinJmntjiti
LAJUNTAMENT I EBRO AGRICOLAS S.A..
VOLEN FER UNA RESIDÈNCIA DE LUXE
NO AL GERIÀTRIC PRIVAT
A L'ILLA FICHET
Pàg. 4-5 I Editorial
• AaíCdelullol I A4U0A NS A SEGUIR I
FlfmlljOR MILLORAT EL BARRI: |
nKignPT-piFWf: I
La revista del barri
L'Associació de Veïns de Fort-
Pienc publica el número cinc, en
plena festa major, amb la
intenció d'aprofitar aquest
esdeveniment per plantejar que
s'aturen les obres dels
equipaments, i que l'ajuntament
i Ebro Agrícola, S.A. volen
construir una residència de luxe
per a gent gran com si fos un
equipament reivindicat. Inicien
una campanya de recollida de
signatures contra el geriàtric
privat i a favor dels equipaments
públics. Anuncien el proper
número de la revista per al mes
de setembre.
capaços de crear els nostres propis
serveis, equiparables, en qualitat, als
que pugui donar qualsevol companyia
privada, però un 35% més barats.
Avui, podem dir que Sinera, amb el
seu superàvit, un cop descomptats els
impostos de societats i fetes les reserves
necessàries, ha pogut comprar
uns locals propis al costat de la Vila
Olímpica, a l'avinguda Icària. En
aquests locals hi tindrà un espai per a
la seu oficial de la Confavc, que fins ara
tenia un despatx a l'Hotel d'Entitats.
Revistes de barri
La Marquesina
Torna a aparèixer la revista del
barri de Baró de Vives amb
motiu de la festa major. El 1986
es va publicar el número 7 de
"La Marquesina" i va
desaparèixer. Onze anys
després inicien aquesta segona
etapa, on anuncien una
periodicitat trimestral. El número
zero que comentem consta de 32
pàgines i, entre altres
informacions, fa referència a
l'oposició frontal al Pla Sant
Andreu-Sagrera.
311 1
. y,:..,f. .// . &',,,„. \ • A'-BM
„. ./ ^,.,
]Am K
2* ÈPOCA • N°
r^^ ^2ftHl^B^^
^^7*tlll 1' !JSͧÍ|Bg
FÍESTAMAYORJT^^S
••RISKI^^^^^^^^W^
^^ J
•ftf?^^
•HHà.^ %\^^B^
^9 t ~~ IHI
o
JUNIO 1997
t?
LA DEIXALLERIA
NO IRA EN BARON
DE VIVER
í^íi^^CH
iNOALPUN
H SANT ANDREU-
B SAGRERA1 1
A Barcelona Sant Antoni és un barri
pioner dintre de l'associacionisme veïnal
i estem força satisfets d'allò que
s'ha anat aconseguint per al barri des
de l'any 1968, però pensem que ha
arribat l'hora de fer un pas més i poder
oferir a tots els veïns un servei com el
de Sinera.
Et convidem a passar per l'associació
de veïns del teu barri per informarte'n.
No hi pensis més, i si no ets soci
encara, vine a omplir la butlleta i també
apunta't a Sinera.
^HabloiKK de Vmium?l
ESPECIAL VERANO I
Sol luria aita treaco. cortei y ssltai. Sot», ose widor £
)i»e«( viajar, ite·conectar, Mft·rse, pagaioso mata "
I-E33-
BïCiílar Itwla movimnpio. Oisirulaf. lec»!» t·twïasura.
canla' sriOa' pndBise paí \a montafia, aguOiü. n'oertno' r.i latio paiwte*. 24
rwdai en st maF. Ai^nitxe. rsir aringaa tvi'as *«< hacev raoa
El NinoKanon
Revista editada pel col·lectiu del
mateix nom, del barri de
Verdum. A les vuit pàgines que
té anuncia la nova adreça de les
seves activitats, i en el número
de juny estimula a participar en
les moltes activitats que es
realitzen pels diferents
col·lectius i entitats del barri
durant els mesos de juliol i
agost, pensant en els veïns i
veïnes que no surten de
vacances. Informa els lectors, en
un to irònic, que l'única platja de
Verdum són les fonts públiques,
l'estany del Parc de la Guineueta
i els safareigs públics.

Adiós, Sarriàj odiós
Sal i pebre
Anem enrere
« e · · · a · · · « · · * * · » · * ·
Van convocar contra la mort i les llibertats. Vam ser
milions els que ens vam manifestar. Però no poques
veus reclamaven la pena de mort i, en nom de la
llibertat, van insultar les mares basques amb el crit:
Fills de putaaaü
Van anunciar un recital solidari amb les víctimes del
terrorisme i per a les llibertats. Van monopolitzar totes
les víctimes en la persona del regidor del PP i massa
assistents van esbroncar Raimon i José Sacristàn.
Insolidaris contra altres llengües, altres cultures.
Intolerants amb les idees.
Van convocar per la llibertat i van reunir totalitaris
d'ahir, avui i demà.
zeta
Parlant del
CARRER
• • • • « •
L'acudit
/ de la ciutat
CASAM6/Ú7 DB LA mfAhyTA BLBHA)
COM QVB M duTAT BSTAVA ToTA
BN OBfZe^, VA is CAURe i BA4
^ARA viscA BARCBi-OAlA
i BM rszoSO Q\JB fAhJ OBRBS
PBL CASAMBNT DB UA
INFANTA cfíisrÍA/A i
UALTfSB 01A BM VA/^
FoTRB UALTjze peu-
setembre-octubre de 1997
Entre la
nostàlgia y la
deuda
José Martí Gómez
®ntre los cascotes de! estadio se
sepultan también algunos de mis
recuerdos de nino, cuando iba a
Sarrià a ver jugar al Espanyol, un
equipo que, como los hermanos Marx,
salió de la nada y ha acabado alcanzando
las cimas de la pobreza.
Entonces Sarrià tenia una tribuna con
techo de uralita^ palmeras en lui còrner
del gol norte, una riera paralela a las
gradas de general y un chalet entranable
por el que salían los jugadores.
Con la transición que nos llevaba del
hambre del estraperlo, al final de las
cartillas de racionamiento, llego a Sarrià
el marcador simultaneo Dardo, las torres
de iluminación y la voz de Montse, la hija
del lechero, mi primer amor, que me dijo
que lo nuestro era imposible porque su
padre le había explicado que en Sarrià
todos éramos de Franco. "La madre que
parió al lechero", dijo mi padre, un
republicano que odiaba el futbol.
Un ascenso del equipo a Primera lo
recuerdo abrazàndome a Re, despelotado
en el vestuario. Con los nerviós del
momento, le feUcité estrechàndole el pene
en lugar del brazo. Mi esposa, una
barcelonista por parte de padre, lo
comprendió cuando se lo expliqué
emocionado. Me aseguró que ella hubiera
hecho lo mismo con Kubala.
Porque a Sarrià lo ha dinaraitado una
inmensa deuda que, por la forma en que se
gestó, deberia invalidar para ocupar un
cargo a los que formaron en la junta
directiva cuando la vergüenza de la deuda
se perpetuo. Es lo que verdaderamente
importa, porque eso es lo que provoca la
nostàlgia.
SaiTÍà ha sido dinamitado porque el
futbol ya hace tiempo que dejó de ser lo
que era y el Espanyol hace anos que no
sabé adónde va.
Secuencia de la voladura del campo de
Sarrià en la que queda patente la
resistència de la tribuna por venirse
abajo (fotos Josep Masip)
Q fé ^
Manel Puyal
NO TB CAP
/UfBS Fi LLA,
i ^
OI
•f^^ I