Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La Veu del<br />
Publicació mensual Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona N^ 25 Juliol de 1994<br />
Judici als assassins de "Sonia",<br />
rúítima víctima dels feixistes<br />
El passat 31 de maig es va iniciar<br />
davant i'Audiència Provincial<br />
de Barcelona ei judici con-<br />
^'"a set joves perlabrutalpaliissa<br />
•"ealitzada a tres persones que<br />
Pernoctaven ai parc de iaCiutadeiia<br />
de Barcelona, el 6 d'octubre<br />
de 1991.<br />
Eis fets suposaren la mort de<br />
^Uan José Recaivo Zafre (So<br />
nia) i greus ferides a Ernesto<br />
Romero Arévalo {Dori),<br />
transexuais que exercien la<br />
prostitució en les rodalies dei<br />
<strong>carrer</strong> Wellingtoní que, degut a<br />
ies seves precàries condicions<br />
de vida, no disposaven d'ailotjament.<br />
Labrutalitatdel'actuaciódels<br />
que són capaços de matar a<br />
cops de peu a persones indefenses<br />
i el fet que els que seuen a<br />
la banqueta participen d'una<br />
ideologia feixista, preconitzadora<br />
de la violència contra<br />
col.lectius racials i marginals de<br />
la societat, donen unadimensió<br />
enormement preocupant als<br />
fets.<br />
PÀGINA 6<br />
Piscines i<br />
Esports:<br />
el "culebró"<br />
inacabable<br />
.«TÍT^ilíSl<br />
Per Maria Eugènia Ibànez<br />
PÀGINA 3
2 CARTES<br />
Amics del Raval<br />
442 60 58 (dx)<br />
Badal, Brasil I Bordela<br />
422 80 30 (dm)<br />
Baix Guinardó<br />
436 81 80 (dl)<br />
Barceloneta<br />
300 13 45(dm)<br />
Baró de Viver<br />
311 99 29(dx)<br />
Bon Pastor<br />
346 46 18 (dl)<br />
Camp d'en Grassot<br />
457 01 30 (dl)<br />
Camp Nou<br />
339 91 70<br />
Can Caralleu<br />
204 68 73<br />
Can Clos<br />
332 02 44 (dl)<br />
Can Ensenya<br />
359 06 80<br />
Canyelles<br />
427 66 11 (dx, dv)<br />
Carmel<br />
357 57 48 (dl)<br />
Casc Antic<br />
319 75 65 (dm)<br />
Cases Barates E.<br />
Aunós<br />
422 86 27<br />
Ciutat Meridians<br />
350 55 11<br />
ASSOCIACIONS I)K VKINS DK BAKCK1X)NA<br />
Clot-Camp de TArpa<br />
232 46 10 (dm)<br />
Coll-Vallcarca<br />
219 74 22<br />
Congrés<br />
352 24 54<br />
Diagonal Mar<br />
303 32 85 (dj)<br />
Dreta Eixample<br />
215 97 80<br />
Esquerra Eixample<br />
453 28 79 (dx)<br />
Estrelles Altes<br />
331 34 98<br />
Font d'en Fargues<br />
357 25 65 (dv)<br />
Font Guatlla-Magòria<br />
423 38 11<br />
Fort Pius<br />
246 06 32<br />
Galvany<br />
209 65 74<br />
Gòtic<br />
315 49 56<br />
Gràcia<br />
213 80 58 (dm)<br />
Gran Via<br />
454 51 97<br />
Gran Via-Perú-<br />
Espronceda<br />
308 66 21<br />
Guineueta<br />
428 46 23 (dj)<br />
Horta<br />
420 90 06<br />
Hostafrancs<br />
424 32 90 (dm)<br />
Joan Maragall<br />
347 73 10 (dx)<br />
Juan Antonio Parera<br />
307 46 84 (dj)<br />
La França<br />
325 08 93<br />
La Llacuna<br />
300 43 94<br />
La Mercè<br />
203 81 19<br />
La Palmera<br />
305 37 05<br />
La Pau<br />
313 28 99 (dj)<br />
La Satàlia<br />
441 96 49<br />
La Vinya<br />
331 44 40<br />
Les Corts<br />
330 74 36<br />
Mare de Déu del Port<br />
331 34 98 (dx)<br />
Maresme<br />
266 27 14<br />
Mont d'Orsà-<br />
Vallvidrera<br />
205 49 68 (dm)<br />
Montbau<br />
428 29 34 (dm,dv)<br />
Solidaritat amb<br />
Cuba<br />
Des de fa un temps, Cuba 'la perla del Carib', la<br />
resistent socialista enfront del bloqueig dels EUA,<br />
està estirant bona part de l'activitat solidària tan<br />
diversa com existeix a la ciutat de Barcelona. Una<br />
d'aquestes expressions és l'agermanament que un<br />
grup d'entitats ciutadanes, amb l'Ajuntament de<br />
Barcelona, hem fet amb la ciutat de l'Havana, la<br />
capital de Cuba.<br />
Sense entrar en detalls d'ordre polític, sense allò<br />
que en diuen ingerències externes, Barcelona s'ha<br />
afegit a aquest clam gairebé universal contra un<br />
bloqueig comercial tan llarg com injustificat.<br />
A Cuba, d'ençà del 'nou' ordre mundial, les coses no<br />
poden funcionar. Malgrat que han desenvolupat un<br />
bon sistema sanitari, un exemplar sistema educatiu,<br />
una bona base d'investigació científica en el camp dels<br />
medicaments i tecnologia mèdica, en les aplicacions<br />
industrials de la canya de sucre, malgrat aquests<br />
esforços concrets per trobar una via d'independència<br />
econòmica, per afermar la 'tossuda i obligada<br />
independència política', malgrat això i altres coses, el<br />
bloqueig està impossibilitant vies de sortida al camp<br />
econòmic internacional. El bloqueig comercial esdevé<br />
una arma terriblement política.<br />
La nostra solidaritat és fortament humana, però<br />
per les circumstàncies també té un valor polític<br />
general. Defensem l'autodeterminació dels pobles,<br />
defensem el poble cubà i les seves conquestes socials.<br />
Per això farem tot el que estigui a les nostres mans<br />
perquè el sistema escolar, el sistema sanitari, els<br />
transports públics i tantes coses bàsiques segueixin<br />
funcionant.<br />
Dins la comissió ciutadana d'agermanament amb<br />
l'Havana cada sector s'ocupa d'allò que li és més<br />
proper. Les associacions de veïns de Barcelona hem<br />
assumit el compromís de suport al programa de<br />
necessitats escolars dissenyat i quantificat per<br />
l'assemblea del poder popular de l'Havana.<br />
A Cuba, com a tot arreu, perquè els ciutadans<br />
pensin i decideixin lliurement, no hi valen bloquejos<br />
ni pressions fora de tota mida humana.<br />
La veu del<br />
CARRER<br />
Edita<br />
Federació d'Associacions de<br />
Veïns de Barcelona<br />
Obradors, 6-8 baixos<br />
08002 - Barcelona<br />
Telèfon: 412 76 00<br />
Fax:412 58 88<br />
Consell de direcció<br />
Roser Argemi. Andrés Naya,<br />
Àngel Valverde<br />
Consell de redacció<br />
Marc Andreu, Marta Bacti, Jordi<br />
Baroja, Carol Biosca. Rosa Maria<br />
Palència, Marta Pluja, Tito Ros<br />
Consell assessor<br />
Anna Alabart. Ernest Alós, Jesús<br />
Berruezo, Esttier Cànovas, Joan<br />
Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull,<br />
Josep Ramon Gómez del Moral,<br />
Joan B. Isart, Alfons López,<br />
Eugeni Maduefio, Oriol Marti. Pep<br />
Martí, Pep Martínez, Mariano<br />
Meseguer, Pep Miró, José Molina,<br />
Eduard Moreno, Ferran Navarro,<br />
Núria Pompeia, Albert Recio, Juan<br />
Antonio Reyes, Ferran Sagarra,<br />
José Manuel Salgado (Nou<br />
Barris). Mercè Tatjer, Ole<br />
Tfiorson, Pau Vinas (Sant<br />
Andreu), Goya Vivas<br />
Secretària de redacció<br />
Isabel Sànchez<br />
Administració<br />
Marga Parramon<br />
Publicitat<br />
Isabel Mancebo<br />
Maquetació i autoedició<br />
José Àngel Borlàn<br />
Joan Carles Magrans<br />
Serveis d'autoedició de<br />
"La Veu del Carrer"<br />
Fotomecànica<br />
Pacmer, s.a.<br />
Impressió<br />
Granvir<br />
Distribució<br />
General Servei<br />
Trèvol Missatgers<br />
La FAVB no està necessàriament<br />
d'acord amb les opinions que<br />
s'expressen als articles signats per<br />
particulars o col·lectius.<br />
Qualsevol reproducció total o parcial<br />
del contingut d'aquesta revista haurà<br />
de fer esment del seu autor i origen.<br />
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del<br />
Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya<br />
ASSOCIACIONS DK VKINS DK BARCKKONA<br />
Nou de la Rambla<br />
329 74 16<br />
Paraguai-Perú<br />
314 89 97<br />
Parc<br />
221 04 87 (dl)<br />
Parc del Vall d'Hebron<br />
428 37 95<br />
Pedralbes<br />
204 53 43<br />
Penitents-Teixonera<br />
357 06 55<br />
Poblenou<br />
485 19 50 (dl)<br />
Poble Sec<br />
441 36 79<br />
Polvorí<br />
432 36 42 (dm)<br />
Porta<br />
359 44 60<br />
Prosperitat<br />
353 86 44 (dl)<br />
Provençals de la<br />
Verneda<br />
307 46 95 (dj)<br />
Racó de les Corts<br />
440 51 63<br />
Rambles<br />
317 29 40<br />
Ramon Albó<br />
357 13 33 (dx)<br />
Raval<br />
441 77 21 (dv)<br />
Imprès en paper ecològic de 65 grams TJ ATT^ÏJ Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars,<br />
f^xW JLV i l3 seva distribució és gratuïta<br />
CARTES<br />
DELS<br />
LECTORS<br />
Les instal·lacions escolars<br />
Ens ha criídat l'atenció la notícia<br />
que el ministeri d'EcJucació i Ciència<br />
de Madrid ha destinat un pressupost<br />
de mil milions de pessetes<br />
pertal d'utilitzar, en la mesura del<br />
possible, certes instal·lacions<br />
dels col·legis, que els dissabtes i<br />
els diumenges no tenen utilitat.<br />
Es presenten, d'antuvi una<br />
sèrie de dificultats. La principal<br />
podria ésser, sens dubte, la possible<br />
oposició dels propis directors<br />
deiscol.legisa l'ús de l'escola<br />
per part de gent del barri que no<br />
és escolar. Es plantegen també<br />
problemes d'ordre, de personal<br />
de control, d'organització, de<br />
saber limitar l'ús o d'assenyalar<br />
les dependències que són utilitzables,<br />
de les que es creu que no<br />
poden posar-se a l'abast de les<br />
associacions del propi barri, etc.<br />
Però el fet és que la idea que<br />
aquestes instal·lacions puguin<br />
ser un element d'integració del<br />
barri a través de les seves asso<br />
ciacions de gent jove i de gent<br />
gran, segueix sent una idea<br />
atraient, malgrat les seves<br />
dificultats. És un element més<br />
per donar vida al barri i per cohesionar-lo.<br />
Creiem que s'hauria<br />
d'estudiar, puix la posada en marxa<br />
d'aquesta idea en un barri pot<br />
ser un element extraordinàriament<br />
vivificador del mateix barri.<br />
Secretariat de la Gent Gran<br />
La pobresa és una agressió<br />
Davant de la polèmica oberta en<br />
alguns sectors sobre la Llei de<br />
Normalització Lingüística del<br />
català, Càritas Diocesana de Barcelona<br />
va manifestar que en els<br />
sectors de pobresa i marginació<br />
social i econòmica, on Càritas<br />
treballa, en cap moment no hem<br />
sentit veus contràries a l'ensenyament<br />
del català a les escoles. Al<br />
contrari, en aquests ambients<br />
socials, certament "agredits" per<br />
la pobresa i per diferències de tot<br />
tipus (culturals, econòmiques) es<br />
veu l'aprenentatge del català com<br />
una cosa positiva i lògica, i no<br />
com una agressió a la formació<br />
Roquetes<br />
359 65 72 (dx)<br />
Sagrada Família<br />
246 53 19 (dm)<br />
Sagrera<br />
408 13 34 (dl)<br />
Sant Andreu<br />
345 96 98 (dj)<br />
Sant Antoni<br />
423 93 54 (dm)<br />
Sant Cristòfol<br />
331 61 85<br />
Sant Genis<br />
418 35 20 (ds)<br />
Sant Gervasi<br />
417 90 65 (dm)<br />
Sant Gregori<br />
201 22 80<br />
Sant Martí de<br />
Provençals<br />
308 69 63<br />
Sant Ramon Nonat<br />
440 14 50<br />
Sants<br />
331 10 07 (dl)<br />
Santuan Ntra. Sra. de<br />
la Salut<br />
280 32 42<br />
Sarrià<br />
204 90 58 (dl)<br />
Sudoest del<br />
Besòs<br />
278 18 62(dj)<br />
Jviliol de 1994<br />
Taulat<br />
307 08 11 (dx)<br />
Torre Baró<br />
350 47 99 (dv)<br />
Torre Llobeta<br />
429 26 24 (dl)<br />
Tres Torres<br />
205 77 89 (dm)<br />
Triangle de Sants<br />
431 75 45 (dl)<br />
Trinitat Nova<br />
353 88 44 (dl)<br />
Trinitat Vella<br />
346 10 38(dj)<br />
Turó de la Peira<br />
358 06 95 (dl)<br />
Vallbona<br />
354 89 82 (ds)<br />
Verdum<br />
359 67 87 (dx)<br />
Verneda Alta<br />
314 58 13 (dm)<br />
Verneda Baixa<br />
314 25 87 (dv)<br />
Zona Sud Sant Andreu<br />
346 85 75 (dv)<br />
Zona Universitàna<br />
203 85 48<br />
Si detecteu algun error o<br />
canvi, aviseu la Isabel<br />
Sànctíez al telèfon<br />
412 76 00<br />
dels nens.<br />
Lesfamíliesque tractem estan<br />
convençudes que conèixer bé<br />
les llengües del país on viuen<br />
ajudarà la promoció dels seus<br />
fills, ja que la llengua és un bé<br />
cultural, i no un destorb. Som<br />
testimonis que pares de famílies<br />
castellanoparlants mostren una<br />
inequívoca satisfacció quan<br />
diuen que el seu fill "també" parla<br />
català.<br />
A Càritas tenim la certesa que<br />
per als fills d'aquestes famílies<br />
l'aprenentatge del català és un<br />
factor més de promoció social i<br />
no, un element discriminatori.<br />
Per aquest motiu, a Càritas de<br />
Barcelona, veiem amb tristesa i<br />
perplexitat que des d'alguns<br />
sectors es vulguin crear situacions<br />
de conflicte, i s'esmercin<br />
tantes energies a atacar el que,<br />
en definitiva, és una riquesa i un<br />
bé cultural. Sobretot en moments<br />
en què els esforços de tots els<br />
estrats socials, amb la classe<br />
pol ítica al davant, haurien d'estaí<br />
dedicats a construir una societat<br />
més justa i millor.<br />
Càritas Diocesana<br />
NOVA ADREÇA DE LA FAVB: Obradors, 6-8 baixos - 08002 Barcelona. Tel. 41276 00. Telèfon dels Veïns: 412 76 49 Fax 412 58 88
Juliol de 1994<br />
3<br />
Ltt reu tiel<br />
CARRER CRÒNICA<br />
Piscinas y Deportes: El culebrón inacabable<br />
MARÍA EUGÈNIA IBÀNEZ<br />
La construcción del polémico polideportivo<br />
soterrado de Sotaverd<br />
en los antiguos terrenos de Piscinas<br />
y Deportes està paralizada<br />
desde hace meses porque, según<br />
fuentes de la empresa, la<br />
venta de plazas de aparcamiento<br />
no ha alcanzado el ritmo previsto.<br />
Es decir, si no se venden<br />
los "pàrkings" no hay edificio soterrado<br />
ya que la venta debe<br />
financiar las obras del club deportivo<br />
privado. En este nuevo<br />
capitulo del "culebrón" de Piscinas<br />
y Deportes se dan incumplimientos<br />
del contenido del plan<br />
especial y de la concesión administrativa<br />
en relación con los cuales<br />
parece lógico pensar que el<br />
Ayuntamiento deberà definirse.<br />
En el capitulo dedicado a las<br />
etapas del plan especial se seàala<br />
que la apertura de todas las instalaciones<br />
deberà realizarse, como<br />
màximo, 18 meses después de la<br />
concesión de la licencia. Este documento<br />
fue otorgado por el Ayuntaniiento<br />
de Barcelona el 2 de diciembre<br />
de 1991 y, en consecuencia, el<br />
plazo de venció el 2 de junio de<br />
1993. El pliego de condiciones administrativas<br />
que regula la concesión<br />
de Piscinas y Deportes prevé<br />
sanciones, incluso la extinción de la<br />
concesión, en el supuesto de incumplimiento<br />
de plazos. Però el<br />
Ayuntamiento, de momento, no se<br />
ha pronunciado al respecto.<br />
Al margen de la atonia econòmica,<br />
explicación oficial de la lenta<br />
venta de plazas de aparca-<br />
Piscinas i Esports<br />
Parc Esportiu Popuiar<br />
Els Interessos van per sota el verd<br />
Parpal í associats<br />
miento, lo cierto es que en el<br />
solar de Piscinas y Deportes se<br />
ha dado también una falta de<br />
previsión no imputable a la situación<br />
econòmica. En aquella zona<br />
de Sarrià-Sant Gervasi la gran<br />
mayoria de los edificios disponen<br />
de su aparcamiento propio,<br />
hecho que no se da en otros<br />
puntos de Barcelona. Es decir,<br />
que un somero estudio de mer-<br />
cado deberia haber permitido<br />
saber con antelación que la salida<br />
al mercado de un aparcamiento<br />
con capacidad para casi<br />
mil vehiculos no iba a provocar la<br />
inmediata colocación del letrero<br />
"no hay plazas". El resumen de la<br />
situación del aparcamiento es,<br />
pues, la siguiente: las plazas de<br />
venta no se venden y las de rotación,<br />
de pago por horas, tampo-<br />
co han resuelto el problema del<br />
aparcamiento ilegal en la zona.<br />
Por lo general las aceras y<br />
pasos de peatones de la zona de<br />
la calle Ganduxer y plaza Sant<br />
La paralización de<br />
las obras pone en<br />
su sitio el cuento de<br />
la lechera del<br />
Ayuntamiento en<br />
torno a la utilización<br />
privada de lo que<br />
podían haber sido<br />
unas magníficas<br />
instalaciones<br />
públicas<br />
Gregori Taumaturg siguen siendo<br />
hoy el aparcamiento preferido<br />
de los habitantes de la zona,<br />
clientes de Semon, por ejemplo,<br />
que parecen tener bula para dejar<br />
su coche donde les viene en<br />
gana. No deja de ser una nota<br />
pintoresca que esta charcuteria<br />
de súper lujo disponga en dias<br />
propicios para la venta de un<br />
elegante "gorrilla" que aparca y<br />
vigila los coches de sus clientes,<br />
por lo general situades en doble<br />
y triple fila, sobre las aceras y<br />
pasos cebra. Todo ello con el<br />
beneplàcito, por omisión, de la<br />
Guardia Urbana que, para ser<br />
sinceros, evita el paso por la<br />
zona. Però volvamosa Sotaverd.<br />
La paralización de las obras<br />
La corruiOpfÇffujLCHapM^ocracia<br />
El coneixement de pràctiques de corrupció generalitzada<br />
entre els governants i entre l'esíaMs/imenf econòmic del<br />
País ha portat fins a l'extrem el desprestigi de la politica.<br />
És un fet destacable que aquest desprestigi no s'hagi traduït<br />
en una mobilització popular efectiva. És alarmant<br />
que el profund descontentament de la societat catalana<br />
i espanyola el canalitzin els mitjans de comunicació<br />
sensacionalistes i la dreta espanyola, la qual no dubta<br />
de posar-s'hi al davant com a palanca per arribar al<br />
govern.<br />
Ni la corrupció és inevitable ni deriva de causes<br />
inipossibles de combatre. Ben al contrari, deriva d'uns<br />
niecanismes molt concrets sobre els que està<br />
estructurada la vida pública democràtica i deriva alhora<br />
de la naturalesa mateixa del capitalisme com a construcció<br />
històrica, amb les particularitats pròpies de la seva<br />
instal.lació a Catalunya i Espanya sota el franquisme. Té<br />
relació també, i tothom ho sap, amb la politica econòmica<br />
que ha seguit el govern socialista els darrers anys, amb<br />
les prioritats i preferències que ha defensat des de 1982.<br />
No estem davant d'una corrupció genèrica, sinó davant<br />
de l'evidència de mecanismes politics i econòmics que<br />
faciliten la privatització d'allò que és públic i permeten la<br />
florida dels privilegis i dels comportaments antisolidaris.<br />
t^otze anys de premeditat allunyament dels valors propis<br />
de l'esquerra i del socialisme històric han erosionat molt<br />
Seriosament la capacitat de resposta popular davant de<br />
l'accelerat procés de degradació de la vida pública, i han<br />
portat a una situació d'obert desprestigi de la política en<br />
el sentit més ampli del terme. La corrupció s'ha mogut<br />
paral·lelament, en aquest sentit, amb el segrest de la<br />
politica en mans d'una casta de professionals.<br />
Determinats episodis de desconnexió entre l'opinió pública<br />
i la majoria parlamentària, tal com l'entrada a<br />
l'OTAN 0 la vaga general del 14 de desembre, haurien<br />
d'haver alertat sobre els perills d'una tan dràstica<br />
separació entre el pais real i el país legal.<br />
El perill real de la corrupció és el de la corrupció<br />
mateixa de la idea de la cosa pública, que avui per avui<br />
s'empara sota l'òrbita de l'Estat. L'experiència italiana<br />
recent ens hauria de fer molt conscients de com el<br />
privilegi i la privatització de les funcions estatals no<br />
porten cap a un floriment de la iniciativa social sinó cap<br />
a un capitalisme més destructiu i cap a unes formes<br />
polítiques més autoritàries.<br />
La nostra posició passa per l'enfortiment de la idea<br />
d'interès públic, de l'interès col·lectiu, de la transparència,<br />
de la democràcia en definitiva. La lluita contra la corrupció<br />
és la lluita per a la dignificació de la vida pública i<br />
sotmetiment del privilegi a l'interès col·lectiu. A un interès<br />
col·lectiu que ha de ser definit des de la transparència i<br />
de l'exercici real de la democràcia.<br />
Aquestes aspiracions les concretem en una sèrie de<br />
mesures indefugibles i inajornables. Per aconseguir-les<br />
de los antiguos terrenos de Piscinas<br />
y Deportes pone en su sitio<br />
el cuento de la lechera que el<br />
Ayuntamiento de Barcelona montó<br />
en torno a la utilización privada<br />
de lo que podian haber sido magnificas<br />
instalaciones deportivas<br />
públicas. Claro que no ha sido<br />
ese el único cuento de la lechera<br />
con el sello municipal. Hay màs,<br />
el plan de hoteles, por ejemplo,<br />
ha sido la fabulación màs lograda<br />
por esta administración. Un<br />
plan de hoteles que el paso del<br />
tiempo ha demostrado que fue<br />
una complicada excusa para<br />
construir un único hotel: el Juan<br />
Carlos I. Però volvamos a Sotaverd.<br />
En Piscinas y Deportes había<br />
soluciones presentadas por tos<br />
vecinos que eran factibles y que<br />
fueron rechazadas por empecinamiento<br />
municipal, por esa soberbia<br />
pròpia de los malos politicos<br />
que olvidan de dónde les viene<br />
el poder y a quién deben rendir<br />
cuentas. A lo largo de cinco<br />
largos anos, el "culebrón" pasó<br />
de la dirección de Jordi Parpal a<br />
la de Josep Maria Serra Marti sin<br />
que en el cambio se pudieran<br />
evitar las contradicciones ni la<br />
oposición de las entidades a un<br />
proyecto que acabarà siendo disfrutado<br />
por unos pocos. En este<br />
cúmulo de despropósitos, los<br />
responsables municipales ni siquiera<br />
han sido capaces de evitar<br />
el incumplimiento de las clàusulas<br />
de la concesión administrativa.<br />
Felicidades.<br />
cal trencar el clima d'apatia i de resignació que s'ha<br />
instal·lat en la consciència del pais. Amb més urgència<br />
i convenciment que mai demanem:<br />
1) La reforma immediata del sistema de finançament<br />
dels partits. Que commisions d'investigació vagin al fons<br />
dels escàndols que han commogut l'opinió pública. Que<br />
això es faci tant a les Corts espanyoles com al Parlament<br />
de Catalunya.<br />
2)Un canvi de la politica econò-mica que fins ara ha estat<br />
orientada a servir els interessos del capitalisme<br />
especulatiu generador de tot tipus de corrupció.<br />
Demanem la seva substitució per una politica econòmica<br />
diferent que posi en primer pla interessos solidaris i<br />
col·lectius, i que afavoreixi alhora un creixement econòmic<br />
de bases més sòlides.<br />
3) Que s'obri una discussió pública sobre la reforma del<br />
Tribunal de Comptes, de la Fiscalia General de l'Estat i<br />
sobre la garantia d'una independència real del poder<br />
judicial. Ens alarma i preocupa, a més a més, lafusió dels<br />
ministeris de Justícia i d'interior.<br />
4)Cridem a una urgent reforma de la vida pública, a la<br />
lluita contra la privatització i el segrestament de la<br />
politica, a la democratització del sistema electoral, amb<br />
llistes obertes i mecanismes de control dels electors<br />
sobre els representants. En síntesi, un conjunt de mesures<br />
que permetin una incidència efectiva dels ciutadans en<br />
els centres de decisió i d'informació de l'Estat.<br />
Acció Ecologista. Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ateneu Contracorrent. Assemblea d'Unitat Popular. Centre de Treball i<br />
documentació. Confederació General del Treball. Els Verds. Espai Roig-Verd-Violeta. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Fundació per la Pau.<br />
Iniciativa per Catalunya. Justícia i Pau. Mientras Tanto. Moviment d'Objecció de Consciència. Partit dels Comunistes de Catalunya. SOS Racisme.
4 CRÒNICA<br />
Se igocia. r<br />
CülCIO<br />
Eugeni Madueno<br />
• • • a c<br />
El difunto es un vivo<br />
Murió el director Ignacio F. Iquino, de cuya vida profesional<br />
destaca que hizo 131 películas y solo una, «El Judas»,<br />
medianamente buena. Fue un mal director, però un gran<br />
industrial. Ha tenido sin embargo una manera muy peliculera<br />
de irse: dejó dispuesto que nadie conociera su muerte hasta<br />
dos meses después de enterrado.<br />
Quien paga no manda<br />
El Gobiemo se desdice y acepta pagar 38.000 millones a<br />
Volkswagen para que siga en Seat. Es la segunda parte de un<br />
mismo chantaje. Hace solo unos anos, el mismo Gobierno<br />
presidido por la misma persona destino mas de 400.000<br />
millones en pagar las deudas de Seat, condición sine qua non<br />
para que Volkswagen se la quedarà.<br />
^Sectarios en el Icesb?<br />
La Iglesia sigue cerrando filas. Ahora en el Institut Catòlic<br />
d'Estudis Socials de Barcelona, el Icesb, al que quiere cada<br />
vez mas católico -mas confesional- y menos social -menos<br />
laico, menos plural-. «La vida eclesiàstica en su conjunto -ha<br />
escrito Casimir Martí analizando el asunto-, tiende a despedir<br />
un cierto tufillo, en ocasiones precisas irrespirable, de secta.»<br />
jUy, qué calor!<br />
Llega el verano. Hace calor. Los barceloneses optan por el aire<br />
acondicionado. Fachadas y balcones se llenan de esos<br />
horribles y en ocasiones ruidosos aparatós que atentan contra<br />
la estètica urbana general. Fresquito en el àmbito privado;<br />
ruido, calor y mal gusto en la calle, el àmbito de todos.<br />
Las elecciones de la ilusión<br />
El alcalde vuelve a los barrios. Roca dice que le hace ilusión<br />
ser alcalde de Barcelona. La <strong>carrer</strong>a electoral ha comenzado.<br />
Es posible que Maragall pierda. Però ^y si es Roca quien no<br />
gana? ^Aguantarà otra derrota sin perder esa mirada<br />
imperturbable? Pase lo que pase, quien gana es Pujol, dice<br />
que dicen los maliciosos.<br />
La droga sigue matando<br />
2.100 barceloneses han fallecido en los últimos cinco ahos a<br />
consecuencia del sida y las sobredosis. Si hubieran podido<br />
administrarse la droga en un centro sanitario, ^cuàntos<br />
vivirían aún?<br />
La Mina, de Barcelona<br />
El cementerio esta en Cerdanyola. El aeropuerto en El Prat. La<br />
incineradora de basuras en Sant Adrià. Barcelona ha construído<br />
algunos de sus equipamientos màs agresivos en los municipios<br />
colindantes, parientes pobres a la postre. Atender ahora la<br />
demanda de Sant Adrià de que Barcelona se haga cargo de la<br />
gestión del pob'gono de viviendas de La Mina seria, ademàs de una<br />
decisión lògica, una manera de saldar agravios.<br />
íí<br />
Lli vfu del<br />
CARRER<br />
EL CUARTO FOSC<br />
Juliol de 1994<br />
L'ou com balla" era una pilota de ping-pong<br />
El passat 2 de juny l'Ajuntament<br />
no va escatimar esforços per intentar<br />
recuperar la tradicional<br />
festa de Corpus. Es va convidar<br />
ciutadans i ciutadanes a veure<br />
"l'ou com balla". Aquesta original<br />
i divertida tradició consisteix a<br />
posar un ou dalt del sortidor d'una<br />
font pública i veure com balla,<br />
Les creus de<br />
Sant Jordi<br />
Suposem que les condecoracions<br />
premien una feina que es<br />
vol destacar com a exemplar.<br />
Per això no entenem que es donin<br />
tantes creus de Sant Jordi, gairebé<br />
cinc-centes, perquè a aquest<br />
pas podrem assenyalar amb el<br />
dit les persones que no la tenen.<br />
També caldrà estudiar a<br />
quines persones es donen<br />
aquestes condecoracions. La<br />
gran majoria són artistes, potser<br />
per allò que tenen més ressò<br />
públic. I només el deu per cent<br />
són dones, potser perquè les<br />
dones no han fet prou mèrits o<br />
perquè ei masclisme també s'ha<br />
infiltrat en les institucions. I ja no<br />
parlem dels sindicalistes,<br />
pacifistes, gais o lesbianes: no<br />
han rebut ni una creu, pels seus<br />
Tanquem al cuarto fosc tota la<br />
secció especial de la CESI D destinada<br />
a casa nostra. Ens referim<br />
als agents que freqüentaven les<br />
oficines del comte de Godó a La<br />
Vanguardia. I els hi tanquem perquè<br />
resulta que es dediquen a tot<br />
menys a allò que haurien de de<br />
sense caure, gràcies a la pressió<br />
de l'aigua.<br />
Originari de Barcelona, "l'ou com<br />
balla" arranca de l'Edat Mitjana i té<br />
molt a veure amb ritus pagans de<br />
fertilitat. Això deien les hostesses<br />
que hi havia palplantades com<br />
estaquirots davant de les fonts<br />
guamides. Però el que no deien era<br />
Joítpi<br />
reconeguts pecats i excessos.<br />
Posem ai cuarto fosc i durant<br />
un mes el responsable de la<br />
concessió de tantes creus. Així<br />
Agents del CESID<br />
dicar-se segons diu la constitució.<br />
És a dir, que vigilin. Que deixin<br />
d'ordirtrames fosques i que deixin<br />
de perseguir els insubmisos, els<br />
seus amics i els seus familiars.<br />
Potser ja n'hi ha prou amb el bon<br />
sou que es guanyen a la Cesid,<br />
un sobresou a La Vanguardia,<br />
que els ous que ballaven eren de<br />
plàstic. No sabem si al segle XV els<br />
ous eren frescosodurs. Però intuïm<br />
que els té ben grossos aquell que<br />
vadecidirtrairunatradició i enganyar<br />
nens, turistes i ciutadanstotcanviant<br />
allò que ponen les gallines per pilotes<br />
de ping-pong lleugerament<br />
ovalades.<br />
podrà rumiar més a qui les dóna<br />
i ho farà amb més cura. Perquè<br />
ja sabeu que creu és nom de<br />
dona.<br />
perquè encara a sobre elaborin<br />
dossiers sobre pacifistes i<br />
insumissos. Mentre siguin al<br />
cuarto fosc copiaran mil vegades<br />
de genolls, 'No escoltaré cap conversa<br />
que no em correspongui-<br />
Seré un bon espia i investigaré<br />
els corruptes de guant blanc".
Juliol de 1994<br />
Barri<br />
5<br />
l.a veu del<br />
CARRER CRÒNICA<br />
barri El Carmel no és tan dolç com voldríem<br />
El Carmel, barri de<br />
turons i <strong>carrer</strong>s<br />
costeruts, és molt<br />
gran i molt desigual.<br />
Tant, que els<br />
mateixos veïns i<br />
veïnes prefereixen<br />
parlar dels Carmels,<br />
així, en plural. Des<br />
de fa molts anys,<br />
com a d'altres barris,<br />
estan pendents que<br />
es facin realitat els<br />
Peris previstos.<br />
Però malgrat això,<br />
els Carmels són<br />
ben diferents ara<br />
de fa 25 anys.<br />
•<br />
_^ MARC ANDREU<br />
El nom del Carmel prové del<br />
Santuari que hi ha al capdamunt<br />
d'un dels tres turons on s'enfila el<br />
barri. Durant anys va ser una de<br />
les zones més deixades de la<br />
ciutat. El barraquisme convivia<br />
amb la manca d'equipaments de<br />
tot tipus, i els <strong>carrer</strong>s sense asfaltar,<br />
amb desnivells vertiginosos,<br />
eren veritables torrenteres.<br />
Avui, de barraquisme només<br />
en resta el vertical. D'equipafTients,<br />
gairebé no en falten. I els<br />
Carrers, estan tots asfaltats;<br />
gràcies a la pressió i l'enginy dels<br />
Veïns, que sovint han ajudat els<br />
enginyers a resoldre problemes<br />
Un barri fortificat<br />
que la pendent feia irresolubles.<br />
Així ho explica Paco Rosales,<br />
president de l'associació de<br />
veïns, que mentre passegem pel<br />
barri va saludant familiarment a<br />
tothom, donant a entendre el<br />
perquè no canviaria el Carmel<br />
Les pendents del Carmel i<br />
_^ ROSER ARGEMÍ<br />
El <strong>carrer</strong> de l'Alguer, al Carmel,<br />
és una pujada amb un desnivell<br />
de més del 20 per cent. La prifTiera<br />
meitat és una rampa molt<br />
dreta, que ara està en obres i<br />
els vianants no poden passarhi,<br />
i la resta és muntanya per<br />
Urbanitzar, amb diversos trams<br />
d'escales. Actualment va del<br />
Carrer Calderón de la Barca fins<br />
al <strong>carrer</strong> Murtra, al costat del<br />
tiamant CAP aconseguit amb<br />
Penes i esforços pel veïnat, i<br />
niolt a la vora d'uns habitatges<br />
Socials buits. Però el <strong>carrer</strong> ha<br />
d'obrir-se fins a dalt de la careria,<br />
encara que hi ha alguna<br />
Casa afectada en el seu traçat.<br />
El planejament preveu de fer-hi<br />
Un aparcament municipal i unes<br />
terrasses ajardinades, però<br />
•^ingú no en sap res.<br />
El que sí saben els veïns és<br />
^ue l'alcalde Maragall, quan<br />
acabava d'arribar a l'alcaldia i<br />
^a iniciar les seves visites als<br />
barris, va anar al Carmel i segurament<br />
esgarrifat per la pendent<br />
del <strong>carrer</strong> de l'Alguer, va<br />
dir que allà hi farien la primera<br />
escala mecànica de Barcelona.<br />
Han passat anys, els jocs olímpics<br />
són un record i no hi ha cap<br />
escala mecànica al barri.<br />
Encara que parlar d'eliminar<br />
les barreres arquitectòniques al<br />
barri del Carmel sembla una<br />
ironia, i que no s'ha resolt el<br />
problema de les escales, l'Àrea<br />
de Benestar Social de l'Ajuntament<br />
de Barcelona ha fet una<br />
forta inversió en alguns <strong>carrer</strong>s<br />
per adaptar-los al màxim a la<br />
legislació que les elimina. Evidentment<br />
la majoria de <strong>carrer</strong>s<br />
continuen tenint una pendent<br />
fortíssima, fins al punt que els<br />
contenidors d'escombraries han<br />
d'estar falcats amb pedres per<br />
no anar-se'n pendent avall, però<br />
moltes voreres són més transitables<br />
i el conjunt fa més agradable<br />
la vida al barri.<br />
per un pis a Pedralbes.<br />
• Ambient popular<br />
ESCARLATA BLANCO<br />
De fet, aquest, popular i familiar,<br />
és l'ambient que es respira pels<br />
<strong>carrer</strong>s. Ara que fa bo, i més encara<br />
per la festa major al juliol, ta<br />
gent treu la cadira fora de casa,<br />
aprofitant les terrasses que fan<br />
les escales que s'enfilen turó<br />
amunt. O passeja pel <strong>carrer</strong> Calderón<br />
de la Barca, arreglat fa un<br />
parell d'anys i convertit en una<br />
espècie de rambla serpentejant,<br />
espina dorsal i comercial d'un<br />
dels Carmels.<br />
Però no tot és tan bonic. Els<br />
cotxes envaeixen el barri, fins al<br />
punt que s'han convertit en un<br />
dels principals problemes, per la<br />
manca d'aparcaments. I això que<br />
Rosales es mostra satisfet amb<br />
els autobusos que comuniquen<br />
el Carmel amb la ciutat! Però és<br />
que el transport privat prima<br />
també sobre el públic en un barri<br />
que, no per casualitat, té les<br />
entranyes foradades pel túnel de<br />
la Rovira.<br />
Potser pels cotxes, potser pels<br />
pendents, o per alguns <strong>carrer</strong>s<br />
mal acabats i molts ni començats,<br />
el barri té també un aspecte gris<br />
i una mica brut. En qualsevol<br />
cas, la imatge de ben segur que<br />
no seria aquesta si els Peris<br />
planejats fa més de 10 anys<br />
s'haguessin dut a terme. Però<br />
l'Ajuntament, passades les<br />
prioritats olímpiques, no té diners<br />
per als Peris del Carmel. De fet,<br />
per exemple, des de fa 4 anys hi<br />
ha un munt d'habitatges socials<br />
nous i buits que esperen ser<br />
ocupats pels veïns i veïnes<br />
afectats per l'obertura del <strong>carrer</strong><br />
Llobregós, que no arriba mai<br />
perquè no hi ha diners per a les<br />
indemnitzacions.<br />
• Okupació?<br />
Mentrestant, molt a la vora, hi ha<br />
una ocupació que sí que és real.<br />
Un grup d'o/cupes van establirse<br />
fa un any en un edifici afectat<br />
Els petits veïns semblen disfrutar amb les obres<br />
per un Peri amb la intenció de<br />
crear un casal de joves. Ara són<br />
unacinquantena, i bastants viuen<br />
a la casa ocupada, amb la porta<br />
apuntalada per prevenir qualsevol<br />
intent de desallotjament<br />
(seria el tercer) per part de la<br />
guàrdia urbana. Molts són del<br />
barri, i pateixen la manca de feina<br />
i de pisos assequibles a la gent<br />
de la seva edat. Com a alternativa<br />
autogestionària, els okupes<br />
han creat diversos tallers<br />
(serigrafia, manualitats...) i<br />
organitzen xerrades, concerts,<br />
video-fòrums i exposicions.<br />
Alguns veïns no se'ls miren<br />
amb gaire simpatia i els associen<br />
El transport<br />
privat prima<br />
també sobre el<br />
públic en un barri<br />
que, no per<br />
casualitat, té les<br />
entranyes<br />
foradades pel<br />
túnel de la Rovira<br />
a problemes de drogaddició. Però<br />
d'altres no barregen coses, els<br />
comprenen i els donen suport.<br />
Els okupes són també part de la<br />
realitat i la vida dels Carmels. Un<br />
barri ric en iniciatives i associacions<br />
que, per exemple, va contribuir<br />
a crear la primera i única<br />
ràdio del districte VII, Maxikanal<br />
(106.2 fm), confiscada i tancada<br />
fa més de dos anys per l'Administració<br />
a causa d'interessos<br />
polítics.<br />
ESCARLATA BLANCO
6 CRÒNICA CARRER Juliol de 1994<br />
Juicio a los asesinos de "Sonia"<br />
MARÍA JOSÉ VARELA<br />
El pasado dia 31 de mayo se<br />
inicio ante la Audiència Provincial<br />
de Barcelona el juicio contra<br />
siete jóvenes por el brutal apaleamiento<br />
realizado a tres personas<br />
que pernoctaban en el parc<br />
de la Ciutadella de Barcelona, el<br />
6 de octubre de 1991.<br />
Los hechos supusieron la<br />
muerte de Juan José Recalvo<br />
Zafre (Sonia) y las graves heridas<br />
de Ernesto Romero Arévalo<br />
(Dori), transexuales que ejercían<br />
la prostitución en las inmediaciones<br />
de la calle Wellington y que<br />
debido a sus precarias condiciones<br />
de vida, no disponían de mèdics<br />
para un mejoraiojamiento, y<br />
de Miguel Pérez Barreiras que,<br />
junto a otras dos personas, también<br />
pasaban la noche en el invernadero<br />
del mismo recinto.<br />
La brutalidad de la actuación<br />
de quienes son capaces de matar<br />
a patadas a personas indefensas,<br />
junto al hecho de que<br />
quienes se sientan en el banquillo<br />
participaran de una ideologia<br />
fascista preconizadora de la violència<br />
contra colectivos raciales<br />
y marginales de la sociedad, dan<br />
una dimensión enormemente<br />
preocupante de los hechos.<br />
Un momento del juicio<br />
Las víctimas lo fueron por el en Catalunya, adoptaren la va-<br />
mero hecho de ser transexuales liente decisión de personarse en<br />
en el caso de las dos primeras o la causa acusando en el ejercicio<br />
de ser marginales en el ultimo. de la acción popular; lo mismo<br />
La violència organizada como hizo el Ayuntamiento de la Ciu<br />
método de eliminación de las dad. Un importante contingente<br />
personas que no se adaptan a de organizaciones ciudadanas y<br />
un modelo establecido no es un de defensa de los derechos hu<br />
fenómeno nuevo, la historia tiemanes respaldarontal actuación.<br />
ne grabada en sangre muchos El movimiento homosexual ha<br />
testimonies. Ahora comandos de salido una vez mas del silencio en<br />
jóvenes en edades ciertamente el que pretendió encasillarse, dejó<br />
tempranas enarbolan viejas ban- una postura defensiva para asumir<br />
deras de dolor y de muerte. públicamente el derecho a la orien-<br />
Los grupos que aglutinan las tación sexual e incluyó en su plata<br />
aspiraciones de gais y lesbianas forma reivindicativa la específica<br />
D D<br />
PORFONT<br />
COOPERATIVA<br />
D'HABITATGE<br />
VIVENDES DE NO\^ TR<br />
A PRHMWEjB^&a*<br />
ljj|plÍ3R^|gijj^<br />
'MglllIlH^^ Barri de Í|inta:R||a<br />
Torrent de lJ|>p$<br />
DE PRIMERA QUALITAll<br />
ALA SEVA MIDA I<br />
TéïsmmWè 25 • 268 37 99<br />
RUBEN PÉREZ<br />
del colectivo transexual.<br />
El desarroilo del juicio en el<br />
que se ha visto que quienes de<br />
tal modo actuan se nutren de<br />
panfletos en los que dicen que<br />
"Rudolf Hess" es un ejemplo a<br />
seguir, o que saludan a "los camaradas<br />
del resto del mundo<br />
con el ideal común de terminar<br />
con paràsitos y reimplantar el<br />
orgullo racial", incluso que "la<br />
juventud democràtica pone su<br />
ideal en el placer, vicio y estupidez"<br />
anadiendo que los skins<br />
han Jurado brazo en alto castigar<br />
"a los forasteres y a los sucios de<br />
cuerpo y mente", quedarà en el<br />
recuerdo de quienes estamos<br />
presenciando una imagen horrible<br />
de las consecuencias de la<br />
ideologia totalitària.<br />
El abundar en el trabajo en<br />
defensa de los derechos humanes,<br />
el respeto a la variedad racial,<br />
social y de opción sexual es<br />
algo que nos compete a todos y<br />
no solo a los colectivos directamente<br />
afectades.<br />
Bea, la presidenta del colectivo<br />
de transexuales de Catalunya,<br />
ha escrito "Este hecho tan lamentable<br />
ademàs de hacernos<br />
recapacitar sobre lo que es estar<br />
al borde de la ilegalidad, de la<br />
culpabilización, de la agresión y<br />
del asesinato por el simple hecho<br />
de mostrarnos como somos<br />
(algo que deberían aprender los<br />
de la doble moral), nos ha permitido<br />
darnos cuenta que no estamos<br />
tan solas y que siempre<br />
habrà alguien que se acercarà a<br />
nosotras no para psicoanalizarnos<br />
o para juzgarnos, sinó<br />
para tendernos una mano al saber<br />
que en el fondo hablamos de<br />
lo mismo, del derecho a ser".<br />
María José Varela lleva la defensa<br />
de la acusación popular<br />
Per la igualtat i el dret a la diferència<br />
Les entitats i persones sotasignants<br />
denunciem l'assassinat de<br />
la transexual Sònia al Parc de la<br />
Ciutadella com un atac feixista al<br />
dret a la vida i a la igualtat de<br />
totes les persones.<br />
Entenem que la diversitat i les<br />
variades formes d'entendre la<br />
vida són part irrenunciable de la<br />
nostra realitat i proclamem que<br />
el dret a la diferència és un valor<br />
inalienable per a la convivència i<br />
el respecte entre les persones.<br />
Assassinats com el cas de la<br />
Ciutadella suposen un atemptat<br />
a les llibertats democràtiques i<br />
responen a la intolerància secular<br />
contra els homes i les dones<br />
que viuen una sexualitat diferent<br />
a la norma.<br />
Denunciem també altres atacs<br />
i apallissaments que s'han produït<br />
a Barcelona contra gais i les<br />
bianes a mans de grups incontrolats,<br />
quasi sempre impunes.<br />
Reclamem de totes les administracions<br />
major atenció policial<br />
a aquestes bandes d'agressors<br />
i reclamem, sobretot, una<br />
educació per a la pau i el respecte<br />
a la diferència, sigui a<br />
l'ensenyament, sigui en campanyes<br />
d'acció civica. No<br />
podem quedar-nos simplement<br />
en crides a la tolerància.<br />
Davant l'acció arbitrària de<br />
minories i bandes sense escrúpols<br />
i en ocasió del judici per<br />
l'assassinat de la transexual<br />
Sònia, volem recordar el cas de<br />
la dominicana Lucrecia Pérez, i,<br />
com llavors, manifestem i reafirmem<br />
que la igualtat i el dret a la<br />
diferència són valors indestriables<br />
per a la convivència i la vida<br />
democràtica de la nostra societat.<br />
Institucions I partits polítics<br />
Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Santa Coloma de<br />
Gramenet, Catalunya Lliure, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per<br />
Catalunya, Joventuts Socialistes de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya,<br />
Noves Generacions del Partit Popular, Partit dels Comunistes de Catalunya, Partido<br />
Feminista.<br />
Entitats i associacions<br />
Actua, ACT-UP (Barcelona), Casal Independència de 9 Barris, Casal Lambda, Col·lectiu<br />
Lambda de Gais i Lesbianes del País Valencià, Col·lectiu de Lesbianes Feministes de<br />
Barcelona, Col·lectiu de Transexuals de Catalunya, Col·legi Oficial de Psicòlegs de<br />
Barcelona, Colectivo Gay de Madrid (COGAM), Colectivo de Lesbianas y Gais de<br />
Córdoba (COLEGA), Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC),<br />
Confederación de Asociaciones de Vecinos de Espafia (CAVE), Confederació General<br />
del Treball (CGT), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Coordinadora<br />
Feminista de Catalunya, Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, EHGAM (Euskadi).<br />
Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Federació d'Associacions de<br />
Veïns de Barcelona (FAVB), Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Fundació<br />
Ferrer i Guàrdia, La Nostra Illa, La Radical Gay (Madrid), Liberación Gay (Córdoba),<br />
Mili-KK, Moviment d'Objectors de Consciència (MOC), Moviment per la Pau-AOC,<br />
Ràdio Bronka, SOS Racisme, Unió General de Treballadors (UGT). Així com diferents<br />
persones a nivell individual.
Juliol de 1994<br />
1<br />
La veu del<br />
CARRER OPINIÓ<br />
Albert Serratosa Palet<br />
Enginyer Barcelona i el seu entorn<br />
Tj^ 1 títol (que m'han suggerit)<br />
mereix d'entrada una reflexió de caire<br />
semàntic. Barcelona, un petit poblament<br />
d'origen romà, ha estat el nucli inicial i<br />
més dinàmic durant dos milennis d'un<br />
territori de gran abast tocant la Mediterrània.<br />
La delimitació precisa del terme<br />
municipal ha sofert modificacions en més<br />
i en menys, de les quals es recorden per<br />
damunt de tot les derivades de les annexions<br />
de municipis confi"ontants durant<br />
la segona meitat del segle XIX i primera<br />
del segle XX. Aquests fets comporten un<br />
doble significat que, en no explicitar-se,<br />
dóna pas a un seguit de malentesos.<br />
A Barcelona, per la seva història i el<br />
seu dinamisme peoner, se li reconeix<br />
sense cap reticència el dret a donar nom<br />
al seu entorn immediat: conurbació de<br />
Barcelona, aglomeració de Barcelona,<br />
entitat municipal metropolitana de Barcelona,<br />
àrea metropolitana de Barcelona.<br />
Es pràctica habitual (i comuna amb<br />
altres ciutats semblants) que a fora de<br />
Catalunya els residents a municipis de<br />
la rodalia barcelonina s'identifiquin, en<br />
ésser preguntats, com a habitants de<br />
Barcelona. És un reconeixement, fins i<br />
tot satisfactori, del paper representatiu<br />
del gran municipi. El tema esdevé conflictiu,<br />
encara que quasi sempre consciència<br />
clara, quan es recorden greuges "imperialistes"<br />
d'annexions no volgudes o de<br />
càrregues ambientals més enllà dels seus<br />
límits municipals.<br />
En una primera fase, més o menys a<br />
partir de 1950, tots els inconvenients<br />
caiguts sobre la "zona d'influència" es<br />
posaven en el passiu de Barcelona, la<br />
primera a créixer i la més dinàmica. No<br />
obstant això, més endavant tots els<br />
territoris de la rodalia començaren a<br />
Isabel Fonoll<br />
Psicòloga<br />
i^L JBkrrs ran d'un fet greu produït a<br />
Madrid per dos joves s'ha provocat una<br />
reacció d'alarma social i de crítica injustificada<br />
dels jocs de rol.<br />
Aquests jocs s'usen a l'ensenyament<br />
amb fins didàctics, en tractaments de<br />
salut mental amb fins terapèutics, per a<br />
diversió i per a d'altres finalitats constructives.<br />
Cal afegir que no és extraordinàriament<br />
diferent de "les ventis" (aventures)<br />
a les que jugàvem quan érem petits,<br />
entre les quals n'inventàvem moltes de<br />
fer por als nostres amics, per la qual cosa<br />
no ens va renyar mai ningú.<br />
En aquest cas un jove, molt probablement<br />
psicòpata, i un altre que s'ha<br />
deixat arrossegar amb molt poc seny pel<br />
més gran, han trobat en el joc una manega<br />
de justificar accions repugnants i<br />
delictives. És el responsable, no per haver<br />
usat el rol o altres vies, sinó per no<br />
créixer amb vitalitat pròpia emparada<br />
en una sinergia fruit de l'aglomeració<br />
que, sense acord previ, tothom anomenava<br />
simplement "de Barcelona", fins i<br />
tot quan ja la ciutat havia començat a<br />
minvar pel que fa a nombre d'habitants.<br />
Els símptomes eren prou visibles als<br />
anys 60, però el fenomen es revela<br />
clarament a partir de la dècada dels 80.<br />
L'àrea metropolitana continua rebent el<br />
nom de Barcelona, seguint la pràctica<br />
universal, però ja no és la ciutat central<br />
l'únic motor .Tots els municipis fins a 30<br />
o 50 quilòmetres (i per certs efectes més<br />
enllà) comencen a tenir empenta pròpia<br />
i a generar necessitats de tota mena. El<br />
port comercial o la Universitat Autònoma<br />
ja no són, és ben evident, instruments<br />
exclusius de Barcelona. Tampoc no ho<br />
són els equipaments menys ben vistos,<br />
sigui una autopista, un circuit de <strong>carrer</strong>es<br />
o una línia elèctrica d'alta tensió.<br />
Dels 4,3 milions d'habitants de l'àrea<br />
Jocs de Rol<br />
distingir entre fantasia i realitat, als<br />
seus vint anys. De fantasies sàdiques<br />
tots en tenim, però és del tot evident que<br />
no passem a les mans. Hi posem controls<br />
emocionals, raons afectives, valors<br />
morals, etc. El psicòpata no té alterada<br />
la claredat mental o raonament sinó els<br />
vincles afectius i les emocions. No és un<br />
irresponsable però si un malalt i un<br />
perill social.<br />
No és l'únic a qui demanar comptes: a<br />
casa seva no van trobar mai llargs<br />
ganivets a la tauleta de nit que els<br />
infongués sospita? Mai van notar conductes<br />
massa estranyes o preocupants? No<br />
és possible. Alguns pares es fan els sords<br />
i els cecs davant conductes molt poc<br />
correctes, donant per fet que els seus fills<br />
i filles són molt macos, tot ho han de fer<br />
bé i no els calen consells ni avisos de<br />
ningú. Si una conducta "és massa" cal el<br />
consell d'un professional, des del nen<br />
metropolitana (les set comarques compreses<br />
entre el riu Foix i la Tordera),<br />
menys de la meitat (1,6 milions) viuen a<br />
Barcelona. De les 43.000 hectàrees urbanes<br />
en el mateix àmbit, tan sols 8.000<br />
corresponen a Barcelona-ciutat. Dit d'una<br />
altra manera, el vaixell no es redueix a la<br />
cabina del capità. Tots els tripulants<br />
participen dels avantatges de la travessa<br />
marítima i, naturalment, tots comparteixen<br />
els perills i les incomoditats.<br />
Els límits marcats per les creuetes i<br />
les ratlles no justifiquen carregar certs<br />
morts als altres. Tots, absolutament tots,<br />
i en igualtat de condicions, com preconitzava<br />
Ildefons Cerdà, tenim dret a<br />
gaudir d'un medi ambient digne i agradable,<br />
a disposar dels mateixos serveis<br />
d'aigua, gas, electricitat o telèfons, a<br />
tenir al nostre abast una gamma variada<br />
d'equipaments sanitaris, educatius o<br />
de lleure, a desplaçar-nos sense congestions<br />
ni massa perill per arribar a l'escola.<br />
maleducat que planta cara constantment<br />
fins al psicòpata no detectat.<br />
També es pot passar comptes al nostre<br />
sistema de salut pública, que només contempla<br />
els casos de malat mental evident,<br />
no la salut mental preventiva. La psicologia<br />
i psiquiatria són lentes, però preveuen,<br />
milloren i curen. Si una cosa es<br />
pot remeiar de petit, quan dóna símptomes<br />
encara petits, que no esperin als<br />
vint anys. Són perills socials que es poden<br />
evitar. Reclamen una Salut Mental<br />
més àmplia, preventiva, gratuïta i pública.<br />
Reclamen també més equips d'orientació<br />
i assessorament educatius que avaluïn<br />
i aconsellin els casos incipients.<br />
Cal també un major control del<br />
contingut ideològic i cultural de tot el<br />
material i activitats d'oci dels nostres<br />
joves menors d'edat. En nom de la llibertat<br />
de comerç no es prenen les mesures<br />
que a vegades caldria: com a mínim que<br />
a l'hospital, al parc, al lloc de treball o a<br />
la platja.<br />
Tot benefici té la seva càrrega i, per<br />
tant, de forma simètrica tots ens hem de<br />
sentir responsables dels efectes secundaris<br />
no desitjats. Consumeixen més<br />
aigua, més electricitat i més combustibles<br />
els no residents a Barcelona que els<br />
residents. Produeixen més residus<br />
domèstics i eliminen més aigües negres<br />
els metropolitans de fora ciutat que els<br />
de dintre.<br />
Aquesta és la situació avui dia. Estem<br />
en un punt de no retorn. Hem arribat,<br />
volent 0 no, a la dimensió metropolitana,<br />
segons pautes de conducta similars a tot<br />
el món. És el moment de deixar de culpar-nos<br />
uns als altres. Tots som protagonistes.<br />
Tots som responsables. A les nostres<br />
mans està preparar un futur amb<br />
tendències de millora contínua. Estem<br />
lluny de les aglomeracions monstruoses<br />
de 10, 15 o 20 milions d'habitants, avui<br />
freqüents en el món. Tenim un entorn<br />
excepcional de muntanyes, boscos, camps<br />
agrícoles, platges. Estem al costat d'un<br />
mar únic, càlid, pacífic, acollidor, maco.<br />
El nostre clima es pot classificar entre<br />
els millors del món.<br />
Seria un crim malmetre tants trumfos<br />
per unes picabaralles sense fonament.<br />
Ajudar a conservar els valors al nostre<br />
abast i a millorar les tendències és<br />
l'objectiu bàsic del Pla Territorial Metropolità<br />
de Barcelona, un instrument que<br />
vol estar al servei de tots els municipis i<br />
especialment de tots els ciutadans als<br />
quals els límits municipals no fan<br />
diferents ni en drets ni en deures.<br />
Albert Serratosa Palet es director del Pla<br />
Territorial Metropolità de Barcelona.<br />
estiguin dins dels valors i drets constitucionals<br />
i no atemptin contra ells. Que hi<br />
hagi una major intervenció del ministeri<br />
de Cultura vetllant per conjuntar diversió<br />
i uns mínims culturals. Que es posin<br />
rètols avisant de la nocivitat d'algunes<br />
joguines 0 activitats si fos el cas: pel·lícules<br />
d'alt contingut violent, joguines tradicionalment<br />
agressives, llibres de contingut<br />
masclista, vídeo-jocs racistes, activitats<br />
gimnàstiques que diuen aprenen per a<br />
defensar-se, còmics de dibuixos fortament<br />
sexuals, i moltes d'altres, entre les que hi<br />
ha els jocs de rol comercials. També completar<br />
i millorar la legislació sobre materials<br />
perillossos 0 d'evident mal ús, com<br />
és el cas dels sprays; i fer-la complir.<br />
Igual que una flor no fa primavera, un<br />
cas patològic i aïllat no ha de produir<br />
alarma social. Però és una lliçó que podem<br />
aprofitar per millorar el que ja tenim, on<br />
molta de la feina encara està per fer.
8 CRÒNICA<br />
La teu del<br />
CARRER<br />
Juliol de 1994<br />
Estudiar català per a adults és més<br />
car que aprendre l'anglès<br />
CAROL BIOSCA<br />
El Consorci de normalització lingüística,<br />
entitat que controla aproximadament<br />
un 90 per cent de<br />
l'ensenyament del català no<br />
reglat i que imparteix cursos de<br />
diferents nivells a gairebé tots els<br />
barris de Barcelona, ha deixat de<br />
fer cursos a la Verneda després<br />
que no s'arribés a un acord sobre<br />
el pagament d'una matrícula amb<br />
els responsables de l'escola<br />
d'adults del centre cívic on<br />
s'imparteixen les classes.<br />
Els responsables de l'escola<br />
d'aquest centre cívic expliquen<br />
que els cursos de català han<br />
deixat de fer-se perquè van negar-se<br />
a cobrar una matrícula,<br />
que oscil·la entre les 5.000 i les<br />
8.000 pessetes per curs (segons<br />
es tracti del nivell A, B o C). "No<br />
entrava dins la filosofia de l'escola<br />
-diu Lourdes Pérez, mestra de<br />
l'Escola d'Adults La Verneda-<br />
Sant Martí-. Sempre hem defensat<br />
que aquesta fos una escola<br />
pública i gratuïta i mai no hem<br />
cobrat cap inscripció per fer cap<br />
dels cursos que aquí s'imparteixen,<br />
com ara el de graduat<br />
escolar, el d'informàtica o el<br />
d'anglès".<br />
En total s'han deixat de fer 8<br />
cursos de català. Tenint en<br />
compte una mitjana de 22 persones<br />
inscrites per curs, la mesura<br />
pot haver afectat uns 175 veïns<br />
de la Verneda. Les persones<br />
d'aquest barri que hagin volgut<br />
seguir estudiant català a la<br />
Verneda, o que pretenien inscriure's<br />
aquest any per primer<br />
cop, han pogut seguir-ho fent al<br />
mateix centre cívic a través d'uns<br />
tallers de català gratuïts i duts a<br />
terme per gent voluntària o bé<br />
com a matèria dins de l'educació<br />
reglada.<br />
En cas de voler seguir un dels<br />
cursos del Consorci, aquesta<br />
gent ha hagut de desplaçar-se<br />
fins a algun altre barri del districte,<br />
com ara Poblenou o el Clot, i inscriure's<br />
al centre corresponent<br />
pagant la matrícula esmentada.<br />
Lourdes Pérez explica que<br />
abans de la creació del Consorci<br />
el 1989, existia un conveni directe<br />
amb el Departament de Cultura<br />
mitjançant el qual els cursos de<br />
català eren gratuïts. Quan es va<br />
Escola<br />
d'Arts i<br />
Oficis<br />
Diputació de<br />
Barcelona<br />
Comte d'Urgell, 187<br />
Tel. 321 90 66<br />
08036 BARCELONA<br />
Els veïns del barri de la Verneda, situat al districte de Sant Martí,<br />
s'han quedat aquest curs 1993-1994 sense poder inscriure's<br />
a un curs de català al barri<br />
crear ei Consorci (entitat integrada<br />
per la Generalitat, els ajuntaments<br />
i les diputacions) amb<br />
l'objectiu d'unificar tot l'ensenyament<br />
de català no reglat que<br />
s'impartia en aquell moment, es<br />
• "Per molt que des del Consorci s'hi han<br />
trencat les banyes, els ha estat impossible<br />
compatibilitzar un discurs sobre normalització i<br />
integració i l'ús del català a tots els àmbits de la<br />
societat. I els preus i requisits de matriculació<br />
tenen molt a veure amb l'assoliment d'un títol de<br />
català necessari per accedir al mercat laboral i<br />
les expectatives de la classe mitjana, i poc a<br />
RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA<br />
RESTAURACIÓ PICTÒRICA<br />
CERÀMICA<br />
va començar a establir el<br />
pagament d'una matrícula a tots<br />
aquells que volguessin inscriure's<br />
a un curs.<br />
"Llavors ja vam tenir la primera<br />
baralla -explica- perquè no<br />
"Cursos de català per a estrangers"<br />
ESPECIALITATS<br />
ens semblava just haver de fer<br />
pagar una inscripció per aprendre<br />
catalàtenint en compte, sobretot,<br />
que el català és cada cop més<br />
una eina bàsica d'integració i que<br />
s'ha creat des de l'Administració<br />
veure amb les pretensions de jubilats, aturats, dones<br />
i classe baixa per conèixer el català i la cultura<br />
catalana. I és que el que no es paga no es valora!!"<br />
ens diuen en un escrit l'Associació d'alumnes Heura<br />
i Àgora de l'Escola d'Adults La Verneda-Sant Martí.<br />
En el mateix escrit ens recorden que els llibres<br />
d'aquests cursos es titulen "Cursos de català per a<br />
estrangers" i costen 3.000 pessetes.<br />
ENQUADERNACIÓ<br />
ESCULTURA<br />
GRAVAT<br />
SEMINARIS<br />
GRAVAT DE VIDRE A L'ÀCID (18 octubre/29 novembre)<br />
GEMMOLOGIA<br />
JOIERIA<br />
TAPÍS<br />
INICIACIÓ A LA RESTAURACIÓ DEL MOBLE (data per determinar)<br />
tot un seguit d'expectatives<br />
d'aprenentatge que no es podien<br />
satisfer fent pagar uns diners a<br />
aquelles persones interessades<br />
a aprendre la llengua".<br />
• Criteris del Consorci<br />
El coordinador d'ensenyament<br />
del Centre de normalització lingüística<br />
de Barcelona, Antoni<br />
Sales, argumenta, respecte al<br />
pagament de les matrícules que<br />
"amb el que ingressem de les<br />
inscripcions no s'arriba a cobrir<br />
ni una quarta part del cost real<br />
d'aquest curs, amb la qual cosa<br />
l'Administració ja en subvenciona<br />
més de tres quartes parts".<br />
D'altra banda, segons Sales,<br />
"existeixen uns criteris d'exempció<br />
de pagament per a aquelles persones<br />
que puguin tenir problemes per<br />
pagar una matrícula". Qualsevol<br />
persona aturada que ho acrediti<br />
amb justificant de l'INEM està<br />
exempta de pagar la matrícula i els<br />
jubilats i els membres de família<br />
nombrosa tenen un descompte del<br />
50 per cent.<br />
Finalment hi ha un quart supòsit<br />
d'exempció no tipificat mitjançant el<br />
qual les persones amb dificultats<br />
econòmiques que no s'acullin acap<br />
dels tres supòsits anteriors poden<br />
deixar de pagar matrícula o tenir-ne<br />
una reducció sempre i quan exposin<br />
la seva situació en un escrit raonat.<br />
El coordinador dels cursos de<br />
català de Barcelona manifesta que<br />
"cadaanyun40percentdelsinscrits<br />
s'aculi a algun d'aquests criteris<br />
d'exempció" i afegeix que "és<br />
impossible, per tant, que algú no<br />
s'apunti a aquests cursos perquè<br />
no pot pagar".<br />
Sales argumenta, en relació al<br />
cas de l'escola de la Verneda, que<br />
"es va decidir finalment que havia<br />
deserobligatori el paga-ment d'una<br />
matrícula per a la realització dels<br />
cursos perquè així ho diu la nostra<br />
normativa i si no l'aplicàvem en<br />
aquesta escola, incorríem en una<br />
situació il·legal". Segons Sales, "el<br />
Consorci fa un servei directe als<br />
ciutadans i, pertant, té l'obligació de<br />
tractar atots els ciutadans per igual".<br />
Lourdes Pérez explica que,<br />
després de diverses mobilitzacions<br />
i protestes en les quals també van<br />
participar d'altres escoles, la lluita<br />
amb el Consorci finalment es va<br />
guanyar i es va adoptar el<br />
compromís que a les escoles<br />
d'adults els cursos de català fossin<br />
gratuíts. El curs passat, però, el<br />
Consorci va establir el pagamen'<br />
d'una matrícula com a condició<br />
necessària per poder seguif<br />
realitzant els cursos de català, tal<br />
com ja havia fet anteriorment a<br />
d'altres escoles. La negativa de<br />
l'escola de la Verneda a accepta^<br />
aquesta resolució va fer que es<br />
deixessin de fer els cursos.
Juliol de 1994<br />
i època per llegir. Aquella<br />
novel·la que fa mesos no podem<br />
començar. Aquell estudi sociològic que<br />
no ens atrevíem a posar a la tauleta de<br />
nit. El llibre de fotografies que la presa<br />
no ens permetia fullejar<br />
ambtranquil.litat. Ara és el moment!<br />
RICARD<br />
tiarcelona CIIDÜIXO',<br />
f d'Cions Curiosa<br />
Barcelona. 1981<br />
OPISSO<br />
Il·lustracions de masses, amb una<br />
Barcelona de principis de segle sense<br />
contaminar, i sense tants cotxes. La<br />
Rua, les Festes Majors, el triomf del<br />
Barca, els banys de Sant Sebastià, el<br />
Tomant de Sant Medir, recuperen una<br />
Barcelona, idílica que el vent<br />
s'endugué.<br />
Car I OS Azagra<br />
ROBER' HUGHES<br />
Barcí-<br />
Ed Ar :»graiiu3<br />
ÍLi:(.P\<br />
'íi'ta<br />
•}vui.. 1992<br />
Segurament, per als puristes de<br />
Barcelona, el fet de recomanar un<br />
llibre d'un estranger deu ser similar a<br />
Una heretgia. I més si, des del punt de<br />
vista de fidelitat històrica, o<br />
d'interpretacions polítiques, algunes<br />
afirmacions són incorrectes o<br />
equivocades. Però crec que aquests<br />
defectes no desmereixen un llibre la<br />
principal virtut del qual és que fou<br />
escrit per algú que demostra el seu<br />
carinyo per la ciutat al llarg de 680<br />
planes de text.<br />
De fet, els barcelonins, almenys jo,<br />
acostumem a caminar sense contemplar<br />
gaire el que ens envolta, ja que<br />
això és feina de forasters (el que<br />
Segurament fem quan visitem altres<br />
ciutats). Veure una descripció<br />
històrico-urbanística-arquitectònica<br />
del que ens anem trobant en les<br />
caminades obligatòries potser farà que<br />
aquestes es transformin en passejades<br />
rnés entretingudes, alhora que podem<br />
fer de guies de les nostres amistats<br />
foranes de forma més divertida.<br />
Únicament ens faltarà una bona guia<br />
gastronòmica per completar la feina,<br />
però això ja és una altra qüestió.<br />
Lluís Argemí<br />
Lít veu del<br />
CARRER<br />
Barcelona, als Uibres<br />
DOSSIER 9<br />
XAVI<br />
Icària. ícària<br />
Edicions del Mal<br />
391 pàgines<br />
CARRER ha demanat a un grapat de<br />
ciutadans i ciutadanes que ens<br />
recomanin lectures estiuenques. A<br />
més, tots els llibres que trobareu en<br />
aquestes pàgines tenen alguna rela«<br />
amb Barcelona. Si resteu a la ciutat,<br />
potser descobrireu nous indrets i<br />
DOSSIER<br />
NGUEREL<br />
Llibre corprenedor sobre la Barcelona<br />
delerosa de justícia social, de llibertat i<br />
d'utopia, la Barcelona obrera sofrent i<br />
humiliada, però també feliç pel nivell<br />
de solidaritat entre veïns, per l'ajuda<br />
que uns i altres es dispensaven. Situa<br />
da l'acció com és ben conegut al<br />
Poblenou, la distància entre els valors<br />
populars, socialistes i llibertaris dels<br />
nostres avis, i els actuals valors<br />
yuppies de la Vila Olímpica i la<br />
promotora Nova Icària, entre la<br />
socialdemocràcia claudicant del nostre<br />
ajuntament i un concepte de<br />
participació popular real, és tan gran<br />
que penso que la seva lectura pot ser<br />
un gran revulsiu.<br />
Barcelona ha estat un punt de<br />
referència (per a tot el món) d'un món<br />
personatges. Si us allunyeu, la<br />
lor'i^iii·Ei iic at^r-irir-ít per rccordar-la.<br />
una illa deserta, no oblideu els llibres<br />
que proposem.<br />
més just i lliure. D'una nova Icària.<br />
^Podem deixar que l'asfalt i les vies<br />
ràpides esborrin per sempre la<br />
memòria del sofriment i de la joia que<br />
han generat l'esperança en una vida<br />
millor per a tots?<br />
Pere Solà<br />
ANGE<br />
RIZARRI<br />
L·rtYHisenúíL· conclesa de 1 3ar ceiona<br />
Editoria! Lumen<br />
1P4 pagines<br />
Novel.la que combina perfectament el<br />
rigor històric amb la sàtira i la<br />
fantasia. Passa a la Barcelona medieval<br />
i se centra en l'enrabiada de l'àvia<br />
Ermessenda amb el seu nét, Ramon<br />
Berenguer, quan planta la seva dona<br />
Blanca i porta Almodis a la cort. El<br />
curiós de la història és que l'àvia es<br />
tanca a un bagul i es fa portar a tot<br />
arreu dins del bagul. A més es baralla<br />
amb el nét i demana al Papa que<br />
l'excomuniqui. Una visió divertida de<br />
la Barcelona medieval.<br />
Jan Grau<br />
c\LEXANDR<br />
Barceíuna pa<br />
Ed, Toidf-<br />
2tí2 payiaes<br />
iíT! í 'i pa in<br />
IRICI<br />
És una guia per passejar i la millor<br />
història dels edificis i <strong>carrer</strong>s de la<br />
ciutat. També és interessant la "Guia<br />
dels Espais Urbans", de l'Ajuntament<br />
de Barcelona, un bon recull dels<br />
millors espais públics construïts,<br />
ordenats en forma de recorreguts. Un<br />
llibre per consultar és la "Geografia<br />
General de Catalunya" de Carreras<br />
Candi amb les referències històriques<br />
de la ciutat. Un llibre per contrastar<br />
amb la realitat: "Plans del 1992" de<br />
l'Ajuntament de Barcelona. Un llibre<br />
per distreure's: "La ciudad de los<br />
prodigiós" d'Eduard Mendoza, una<br />
mentida molt ben novel·lada.<br />
Ricard Pié
16 DOSSIER CARRER Juliol de 1994<br />
JAUME<br />
FABRE<br />
JOSEP WIARI^<br />
Noticiari de Barcelona. De<br />
TExposició Universal als Jocs<br />
Olímpics<br />
Edicions La Campana<br />
187 pàgines<br />
Aquest llibre fa un repàs cronològic,<br />
any per any, dels fets històrics que han<br />
passat a Barcelona al llarg de cent<br />
anys, des de 1888 fins a 1990. Però no<br />
és un avorrit manual que expliqui la<br />
història oficial. Fabre i Huertas han<br />
recopilat 3.180 notícies datades que<br />
reflecteixen la vitalitat i diversitat de<br />
la ciutat des de totes les vessants:<br />
política, cultural, artística, social,<br />
esportiva, religiosa...<br />
El resultat és un recull històric lleuger<br />
necessari per a qualsevol consulta<br />
sobre la ciutat (amb un índex molt útil<br />
i detallat). Però, més que res, aquest<br />
Noticiari són unes golfes endreçades,<br />
recomanables per recordar i, sobretot,<br />
per sorprendre's descobrint curiositats<br />
sobre Barcelona. Per exemple, saber<br />
quan van venir-hi Einstein o Buffalo<br />
Bill; quan la ciutat va patir un huracà;<br />
que la primera pedra al camp de Les<br />
Corts es va posar el mateix any que la<br />
del de Sairià; quin dia la CNT va<br />
pintar els tranvies col·lecti vi zats de<br />
roig i negre; o com els veïns de<br />
Roquetes van aprofitar la festa d'un 18<br />
de juliol per començar a autoconstruirse<br />
el clavegueram del barri.<br />
Marc Andreu<br />
turisverd<br />
Plaça de Sant Josep Oriol<br />
08002 Barcelona<br />
Tel. (93) 301 17 40<br />
ReRei·ves:(93)412fï9y4<br />
EDUARDO %><br />
R T A S ^' misterio de la cripta embrujada<br />
Seix y Barra!<br />
179 pàgines.<br />
Parlant de literatura algú va<br />
subratllar que convenia distingir entre<br />
"interessant" i "clàssic". "Interessant"<br />
vol dir que té dret a existir i a ser<br />
descrit; en canvi, "clàssic" significa<br />
manifestació de cosa acabada, rebuig<br />
de la superficialitat. Dit d'una altra<br />
manera: el clàssic no solament<br />
existeix, sinó que a més mereix<br />
sobreviure.<br />
EI llibre que recomano no és un clàssic,<br />
però és força interessant. Després del<br />
seu gran èxit amb "La verdad sobre el<br />
caso Savolta" (1975), on retratava la<br />
lluita de classes a la Barcelona del<br />
temps de la Gran Guerra {1914-1918),<br />
Eduardo Mendoza es va despenjar<br />
amb una obra menor, on anaven de<br />
bracet la paròdia literària i la sàtira,<br />
amb l'excusa d'un cas policíac, actuant<br />
un boig com a detectiu. L'espai és una<br />
Barcelona molt menys esquerpa que la<br />
ciutat realment existent; el temps,<br />
l'època de les primeres eleccions<br />
democràtiques. El cas, amb tots els<br />
ingredients usuals, es resoldrà amb<br />
final feliç. I el lector segurament<br />
seguirà la història amb un bon<br />
somriure i alguna rialla. Es tracta en<br />
definitiva d'un-divertiment saborós,<br />
amatent i ben escrit, que fins i tot<br />
porta amagades unes gotes de<br />
melangia política (o nostàlgia<br />
històrica).<br />
Alfons Barceló<br />
CARLES<br />
CARRERAS<br />
Geografia Urbana de Barcelona.<br />
Espai mediterrani, temps europeu<br />
Geografia General dels Països<br />
catalans<br />
Editorial Enciclopèdia Catalana<br />
Carles Carreras, catedi'àtic de<br />
Geografia Humana de la Universitat<br />
de Barcelona, és un d'aquells autors<br />
que tenen l'habilitat de sabert tractar<br />
temes seriosos i especialitzats - que en<br />
mans de segons qui es convetirien en<br />
avorrits i soporífers - amb un estil i<br />
una amenitat més aviat pròpies d'un<br />
novel·lista, que fan que les seves obres<br />
passin a ser d'un interès general i que<br />
es llegeixin com si es tractés talment<br />
duna novel·la, o d'una història<br />
novel·lada.<br />
El títol de l'obra referenciada, molt<br />
concret i restringit, pot desanimar<br />
algun lector potencial, que potser no<br />
s'imagina que en un llibre de geografia<br />
VIATGES P]<br />
CATALUNYA,<br />
QUEDAT A CASAI<br />
AL·LOTJAMENr El<br />
CASES DE PAGÈí^<br />
PERK)T<br />
ÀÀÀ<br />
kkk:<br />
urbana, es pugui parlar també de<br />
poetes, com Bonaventura Carles<br />
Aribau, Brossa, Federico García Lorca<br />
0 Salvat Papasseit, o d'artistes<br />
plàstics, com Chillida, Llorens<br />
Artigues, Miró o Picasso. I no diguem<br />
dels novel·listes; són nombrosos els<br />
que cita Carreras, i d'entre ells<br />
destaquem especialment Joan Marsé,<br />
Quim Monzó, Josep Pla, Mercè<br />
Rodoreda i Vàzquez Montalbàn.<br />
El lector que desafiï el títol i s'enfronti<br />
amb les pàgines del llibre, atapeïdes de<br />
lletra i amb pocs sants, es veurà<br />
recompensat amb una lectura atractiva,<br />
amena i gi-atificant, que<br />
l'il·lustrarà sobre tot allò que tant<br />
desconeixem de Barcelona, de la seva<br />
història, de l'evolució de la ciutat<br />
moderna, del procés<br />
d'industrialització, de la<br />
terciarització... fins arribar als nostres<br />
dies, acabant amb l'anàlisi dels<br />
problemes actuals, enfocant-los, però,<br />
de cara al futur. Es tracta d'un llibre<br />
especialment recomanable per a tots<br />
els barcelonins, en particular, i per a<br />
tots els catalans, en general, i que<br />
hauria de ser de lectura obligatòria per<br />
a tots aquells que es dediquen o volen<br />
dedicar-se a la cosa pública.<br />
Joan Ràfols i Casamada<br />
GEORGE ORWELL<br />
Homenatge a Catalunya<br />
Editorial Ariel<br />
llibreria<br />
Rosselló, 260-TeL 457 74<br />
08037 BARCELONA<br />
218 pàgines<br />
Aquest estiu, qui vnalgui llegir o rellegir<br />
el llibre que George Orwell va<br />
aconseguir editar fany 1938, amb<br />
grans dificultats i amb un notable<br />
fracàs editorial, podrà plantejar-se un<br />
objectiu i una resposta.<br />
L'objectiu és reconstruir mentalment<br />
la Barcelona revolucionària que va<br />
conèixer l'escriptor britànic al<br />
desembre de 1936 quan va arribar a la<br />
nostra ciutat i el contrast amb la<br />
Barcelona del maig de 1937, quan la<br />
centraré vol ució es va fer amb el control<br />
de la reraguarda. El comunisme va<br />
aconseguir silenciar les veus disidents<br />
d'esquerres i llibertàries i, fins i tot, va<br />
tractar d'eliminar físicament al que<br />
seria l'autor de la novel·la 1984. Ai*a<br />
cinquanta anys després, hem sabut<br />
que els dirigents policials comunistes<br />
havien qualificat George Orwell com<br />
un perillós membre de la Gestapo, per<br />
justificar amb la mentida la seva<br />
detenció i probable hquidació.<br />
L'aparició de nous documents<br />
refermen el caràcter verídic<br />
d'Homenatge a Catalunya: un malson<br />
del qual se'n va poder lliurar per<br />
cames.<br />
PARQUETS<br />
La resposta és saber què en queda de<br />
tot plegat. Hi ha qui pensa que el que<br />
ja era vell Tany 1936, l'estalinisme, no<br />
ha acabat de morir dins l'esquerra i<br />
que les noves propostes<br />
emancipatòries no acaben de néixer. El<br />
cas és que la figura d'Orwell segueix<br />
encisant a tots els que s'apropen amb<br />
ulls crítics a una generació, potser la<br />
darrera, que va creure que el seu<br />
esforç personal podia ser decisiu per<br />
canvàar el rumb de la història. Ara,<br />
quan el director de cinema britànic<br />
ultima la pel·lícula que s'anomenarà<br />
"Terra i llibertat", a partir<br />
d'Homenatge a Catalunya i la figura<br />
de l'escriptor, és bo tenir opinió pròpia<br />
dels esdeveniments esfereïdors que va<br />
patir un innocent voluntari de ta lluita<br />
perla llibertat. Barcelona, anomenada<br />
la ciutat de les barricades per Frederic<br />
Engels, va conèixer les darreres aquell<br />
maig de 1937. Moltes de les<br />
llambordes utilitzades eren les<br />
mateixes arrancades dinyant el juliol<br />
del 36 per fer front a l'alçament<br />
feixista. Hi ha qui diu que encara són<br />
enterrades.<br />
Jordi Bigas<br />
NARCÍS<br />
La Febre d'or<br />
Edicions 62<br />
OLLER<br />
Barcelona. 1980<br />
Novel·la situada en la Barcelona del<br />
segle XIX. La història d'una família<br />
que puja social i econòmicament a<br />
través de l'especulació en borsa.<br />
Presenciem la modernització de la<br />
ciutat, l'arribada del ferrocarril i una<br />
família que trepa i escala graons del<br />
poder. Descobrirem que els 'trepas"<br />
d'avui tenen molt en comú amb els<br />
d'ahir.<br />
Albert Recio<br />
Suministro, instalación y<br />
Restauración de<br />
todo tipo de Parquets<br />
EXPOSICION Y VENTA<br />
Benavent, 31<br />
Tel. 333 32 15<br />
BARCELONA<br />
Crta.Barcelona, 4<br />
Tels. 658 10 83 / 658 43 15<br />
VILADECANS (Barcelona)
JtiUol de 1994 CARRER DOSSIER 11<br />
JAUME<br />
Senyoria<br />
Editorial La Campana<br />
CABRE<br />
107 pàgines<br />
Diuen que la ficció sempre és superada<br />
per la \'ida, però a voltes és preferible<br />
que la ficció només sigui literatura. Sa<br />
Senyoria no té escrúpols, és calculador,<br />
intrigant i pilota; es belluga pels<br />
passadisos del Palau de Justícia i<br />
<strong>carrer</strong>s de la Barcelona del segle<br />
XVIII.<br />
El to irònic, l'assassinat, la corrua de<br />
personatges, un paquet amb papers...,<br />
l'execució d'un innocent per un cnra no<br />
comès però políticament necesari, un<br />
amor desgraciat, Talegi'e amistançada<br />
que apaga els seus fugots posant<br />
banyes, les Cofraries de Sang,..<br />
El llenguatge fi*esc, la intriga servida.<br />
Un excel·lent llibre per gaudir amb una<br />
cei-vesa fresca un vespre d'estiu.<br />
Maragda Royo<br />
HORACIO<br />
Capitalisme i morfologia urbana<br />
gd. Circulo de Lectores, 1990<br />
256 pàgines<br />
Als anys 70, quan molts homes i dones<br />
volien millorar aquesta ciutat, un petit<br />
llibre ens va ajudar a entendre la<br />
història i la realitat de la nostra ciutat,<br />
els seus raonaments profunds, els<br />
actors diversos i contradictoris.<br />
El seu autor, catedràtic de Geografia,<br />
era un desconegut per a nosaltres,<br />
però el seu treball es va llegir i discutir<br />
a les baniades. Perquè com indica J.L.<br />
Abellan 'quan estudia les ciutats, el<br />
seguiment que fa de fenòmens tan<br />
caracterizats com els eixamples, el<br />
barraquisme, els polígons residencials<br />
i la incorporació al teixit urbà de nuclis<br />
rurals de les anomenades àrees<br />
metropolitanes constitueixen una<br />
Veritable història de Espanya a través<br />
del desenvolupament del capitalisme i<br />
la seva influència a la morfologia<br />
Urbana". El llibre, exhaurit, ha estat<br />
reeditat pel Circulo de Lectores, amb<br />
l'afegit d'un capítol dedicat al<br />
planejament urbà a Espanya del 1975<br />
al 1989.<br />
Encara que potser no és un text<br />
estiuenc, en recomano la lectura igual<br />
que les aventures de Cai^'allo, de<br />
Vàzquez Montalban, o les novel.les de<br />
Juan Marsé, perquè a totes aquestes<br />
obres Barcelona és la protagonista.<br />
Andrés Naya<br />
L'Hora violeta<br />
Edicions 62<br />
233 pàgines<br />
ROIG<br />
La major part de les obres de la<br />
Montsen'at passen a Barcelona,<br />
sobretot a la zona de l'Eixample. Són<br />
un clar exponent de la vida de cada dia<br />
que passa en aquest barri tan<br />
barceloní vista per aquesta autora<br />
durant els últims vint-i-cinc anys.<br />
Víctor Mora<br />
THOMAS<br />
La montana màgica<br />
Ed.Plaza y Janés<br />
LUIS<br />
ROJAS MARCOS ^02 pàgings_<br />
La Ciudad y sus desafies. Héroes y<br />
víctimas<br />
Ed. Espasa Caipe<br />
Madrid, 1992<br />
Per als que durant l'estiu dediquen<br />
una estoneta a la reflexió, l'assaig del<br />
psiquiatra sevillà-novaiorqués pot<br />
resultar una excel·lent eina. El llibret<br />
ídues-centes pàgines només) està<br />
dirigit als urbanites, com els<br />
barcelonins, interessats en augmentar<br />
la seva quaUtat de vida mitjançant<br />
alguna cosa més que els<br />
electrodomèstics, però posant el seu<br />
gra de sorra per assolir una ciutat més<br />
tolerant i vivible. Els disset capítols<br />
tracten temes tan diversos com<br />
l'ecologia urbana, la sida, el racisme,<br />
l'avortament, l'homosexualitat o<br />
l'eutanàsia.<br />
Rosa Maria Palència<br />
MANN<br />
Aquesta novel·la simbòlica fou escrita<br />
a principis del segle XX però no va ser<br />
coneguda fins després de la Primera<br />
Guen'a Mundial i el seu autor va<br />
obtenir el Nobel el 1929. Un dels<br />
protagonistes de la novel·la és<br />
Settembrini, un italià que simbolitza el<br />
progressisme i que es deleix per venir<br />
a Barcelona, considerada a l'època com<br />
la capital de l'avenç, a un congrés de<br />
pei'sonatges progi*essistes. Un altre<br />
dels personatges, la senyora<br />
Chauchat, russa del Caucas que<br />
simbolitza el conservadurisme, viatja<br />
per Espanya i no s'identifica amb<br />
Madrid o amb El Escorial de Felip II,<br />
sinó amb Barcelona, quan veu ballar la<br />
sardana, ja que la gent agafada de les<br />
mans i els homes en barretina li fan<br />
sentir la tradició del país. Per a ella,<br />
Barcelona representava les arrels més<br />
ancestrals, mentre que per a<br />
Settembrini, el progressisme més<br />
avançat. Les dues vessants de la<br />
Barcelona actual.<br />
José Antonio Gonzàlez<br />
Casanova<br />
FRANCESC<br />
La nova pobresa<br />
Edicions 62<br />
CANDEL<br />
253 pàgines<br />
Un passeig a través de l'altra Barcelona,<br />
de la mà d'un dels escriptors més<br />
compromesos amb els sectors<br />
desafavorits de la nostra ciutat: la de<br />
les cues de persones sense recursos<br />
davant dels menjadors socials. La dels<br />
que dormen al <strong>carrer</strong>, I també la<br />
Barcelona de la pobresa amagada.<br />
Crec que és un llibre que es llegeix<br />
d'una tirada perquè és una magnífica<br />
crònica de la vida quotidiana de persones<br />
reals, socialment excloses, de les<br />
seves frustracions i desesperances.<br />
Montse Sintas<br />
JOSEP MARIA<br />
DE SAGARRA<br />
Vida privada<br />
Editorial Proa<br />
354 pàgines<br />
És el retrat de la vida de la burgesia<br />
catalana de començaments de segle.<br />
És l'èpüca de la burgesia consolidada i<br />
enriquida ràpidament a partir del subministrament<br />
als bel·ligerants de la<br />
Primera Guen'a Mundial. Barcelona<br />
anava adquirint les característiques<br />
d'una ciutat opulenta: el casino de<br />
l'Arrabassada, els cafès-concert, el ballet,<br />
l'òpera... Tot això amb el desenvolupament<br />
i la consolidació del moviment<br />
sindical, on fanarco-sindicalisme<br />
anava prenent un paper preponderant.<br />
Joan Costa<br />
EDUARD<br />
MANUEL<br />
Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per<br />
a una altra Barcelona<br />
Llibres de l'Index<br />
Barcelona, 1991<br />
Aquest llibre és com una recuperaciórèplica,<br />
al cap de disset anys, del<br />
famós llibre Barcelona (,a dónde vas?,<br />
que varen fer Martí Jusmet i Eduard<br />
Moreno, al fmal de l'època Porcioles.<br />
En Vàzquez Montalban diu en el<br />
pròleg: "Alguns tenim la impressió que<br />
els Jocs Olímpics han servit de coartada<br />
pei' reactivar aquell projecte de la<br />
Gran Barcelona, un model de creixement<br />
fet a la mida dels interessos dels<br />
de sempre, avalats, fins i tot en aquesta<br />
ocasió, pel laisser faire, laisser<br />
passer d'im ajuntament governat pels<br />
socialistes i en el qual professionals,<br />
tècnics i polítics que van ser enemics<br />
implacables d'aquella Gran Barcelona<br />
especulativa ocupen o han ocupat<br />
importants càrrecs. Era possible créixer<br />
d'una altra manera?<br />
Aquestes paraules em sembla que<br />
apunten a l'essència de l'obra, que té la<br />
gràcia d'estar presentada amb molta<br />
riquesa de comentaris i testimonis, que<br />
la il·lustren i avalen abundosament.<br />
Jordi Vila-Abadal
12 REPORTATGE<br />
MARC ANDREU<br />
Durant els darrers anys el panorama<br />
dels mitjans de comunicació<br />
locals i de barri a Barcelona ha<br />
sofert profundes transformacions.<br />
Les ràdios de districte comencen<br />
a professionalitzar-se, i<br />
està en procés de creació la seva<br />
federació. Les televisions locals<br />
ja fa temps que funcionen coordinades<br />
al Canal 39. En canvi, la<br />
premsa escrita local, degana d'un<br />
nou periodisme nascut sota el<br />
franquisme, és l'última en comprendre<br />
la importància i el paper<br />
dels mitjans de comunicació alternatius<br />
en una societat i una<br />
ciutat saturada d'informació sovint<br />
manipulada. Però la premsa<br />
de barri ja comença a sortir del<br />
seu llarg túnel.<br />
Aquest sector de la comunicació<br />
no presenta unes característiques<br />
gaire homogènies i està<br />
marcat per una forta inestabilitat.<br />
A més, aquesta vintena de publicacions<br />
es poden classificar en<br />
tres grups molt diferenciats.<br />
En primer lloc hi ha les publicacions<br />
informatives, aquelles<br />
que tenen una clara voluntat de<br />
reflectir la realitat social, política<br />
i festiva dels barris i districtes de<br />
la ciutat. En el fons, tracten d'omplir<br />
el buit informatiu local que no<br />
cobreixen els grans diaris. En<br />
aquest grup hi ha els mensuals<br />
La Veu del CARRER, Nou Barris<br />
9, La Marina de la Zona Franca,<br />
Sant Andreu Express, Gràcia<br />
Express, L'InformatiuZona Nord,<br />
Paper Imprès, i el quinzenal Bon<br />
dia Gràcia. També dins d'aquest<br />
grup es poden situar algunes publicacions<br />
com [Informatiu de<br />
Sants, i [Informatiu de Les Corts.<br />
En general aquest grup es caracteritza,<br />
dins de la diversitat, per la<br />
sensibilitat envers el moviment<br />
associatiu i pel seu esperit crític.<br />
Un segon grup de premsa local<br />
és el de les publicacions comercials,<br />
aquelles que bàsicament<br />
tenen anuncis a les seves<br />
Durant els darrers anys del franquisme<br />
la premsa de barri va demostrar<br />
que, a més de ser una bona eina informativa<br />
i de lluita, era una bona escola<br />
de formació de joves periodistes.<br />
Actualment les publicacions locals continuen<br />
complint aquesta funció, però<br />
cal dir que també contribueixen a la<br />
precarització laboral a la vegada que<br />
recullen molts periodistes que surten<br />
de les facultats i no troben feina del que<br />
han estudiat.<br />
En la primera situació es troben molts<br />
estudiants de periodisme. En molts casos<br />
la tasca a les publicacions locals és<br />
una bona pràctica, i es pot arribar a<br />
aprendre tant o més que a la facultat.<br />
Però en altres casos, sovint no<br />
excloents, també són utilitzats com a<br />
mà d'obra barata o gratuïta per treure la<br />
publicació al <strong>carrer</strong>. Per regularitzar i<br />
I.a ven del<br />
CARRER<br />
Reneix la premsa de barri<br />
Actualment hi ha a Barcelona al voltant d'una vintena de publicacions<br />
locals que es podrien qualificar de premsa de barri<br />
pàgines i en les quals la informació<br />
ocupa un espai purament testimonial.<br />
Aquestes revistes són<br />
sempre gratuïtes i de distribució<br />
en bústies i botigues. En aquest<br />
grup hi ha el setmanari Aquí, el<br />
quinzenal Barcelona Norte, i els<br />
mensuals Zona/4/ía, Publi2.000<br />
i La vida del meu barri.<br />
Finalment, un tercer grup el<br />
formen la versió local de la prem-<br />
LA MARI]\fA<br />
dols barris do K4»iia Franca<br />
Los vecinos opínan:<br />
J|1UIJ.1ll |KH<br />
; metro ya!<br />
"Ks fals que \a majoria<br />
de la sitcutat sigui imnipta"<br />
sa esportiva que tant d'èxit té a<br />
nivell general. Aquí hi tenim, en<br />
solitari des de fa anys, Sport 9,<br />
de Nou Barris i Sant Andreu.<br />
Aquest setmanari informa dels<br />
partits i classificacions dels diferents<br />
clubs esportius locals. Fa<br />
alguns mesos hi va haver l'intent<br />
de crear un mensual de característiques<br />
similars al districte de<br />
Sant Martí, L'Espigó esportiu,<br />
però l'experiència va fracassar.<br />
• La publicitat<br />
Totes aquestes publicacions<br />
estan editades per empreses pri<br />
vades, exceptuant el cas del<br />
CARRER, La Marina i L'InformatiuZona<br />
Nord, que han nascut<br />
a iniciativa del moviment veïnal.<br />
PUBLICACIONS INFORMATIVES<br />
La Veu dct C'ARRRR. ÍVncxiic mensual üraluíl de<br />
Barcelona. Bilinfíiie. Creal e! IWI. Tirada: 2().(MH)<br />
exemplars.<br />
Nou Barris '). Periòdic mensual de Nou Barris.<br />
Castellà,<br />
I.a Maruia. Periòdic tiieusual graiuïi dels barris ile<br />
la /ona Franca. Bilingüe. IW4. 8.(KK).<br />
Sant Andreu Kxpréss Periòdic mensual de Sani<br />
Andreu, Nou Banis. Sani Marlí i HortaCaiinardiV<br />
Català. 19X6.4.000<br />
(iràcia Hxpréss, Periòdic nien.sual de (iiiicia.<br />
hi\anipie. Ciutat Vella. Sarria. Sani Cier\asi, Sanis<br />
1 I.es Corts. Calalà. UWI. ^sm<br />
Paper Imprès. Periòdic mensual Ljraluil d Horla-<br />
Guinardò. Sagrada Fann'ha i Coll-Vallcatva,<br />
Bilingüe. 1991. lò.OOO<br />
Bon dia (iràcia. Periòdic quin/enal gratini. Català.<br />
1994<br />
Informaliu Zona Nord. Re\ isla mensual gratuïta de<br />
Torre Baró. Ciutat Mendiana i Vallbona. Bilingiic.<br />
I99.Í, 9.0(K)<br />
Inforniaiiu de Sants. Hosialrancs i L;i Hordela.<br />
inlormatiu de Les Corts.<br />
PUBLICACIONS COMERCIALS<br />
\qui Si^imanari gratuïí de Barcelona. Hilnigüe.<br />
1991 Ml 000<br />
/ona \ll 1 Re\ isla mensual graluíla de Sarrià, Saní<br />
Citrvasi 1 Les Corls, Bilingüe. 27,0(K)<br />
B.ircclon i None. Quinzenal graluïl de Nou Barris,<br />
I f i\ imple. (iiàcia i lii>rIa-(iuinardo. Bilmgue.<br />
|9Mi :()(K)0<br />
Puhli 2 000, Revista mensual gialuila amh edicu)ns<br />
a Sant Andreu i Clol-Sagrada Lamília, Bilingüe,<br />
6,500<br />
l,a \ ida del meu barri, Re\isia mensual gratuïta tic<br />
Sarnà-Sanl (ler\asi. 50.(MK)<br />
Poblenou, Revista mensual graiuïta editada pel<br />
Parlil Humanisía, Casíelià<br />
PREMSA ESPORTIVA LOCAL<br />
Sptiri 9. Setmanari esportiu de Nou Barris i Sani<br />
Arulreu. Biliiitiiie.<br />
Només el Nou Barris 9 i els dos<br />
mensuals del grup Express surten<br />
a la venda a quioscos; tota la<br />
resta de premsa local és de<br />
distribució gratuïta. La publicitat<br />
és la principal i generalment única<br />
font de finançament d'aquest<br />
tipus de premsa.<br />
Precisament això marca molt<br />
de prop la línia i la mateixa supervivència<br />
de les publicacions locals.<br />
Tots aquells projectes que<br />
neixen amb voluntarisme però<br />
sense una viabilitat econòmica<br />
assegurada tenen generalment<br />
una vida molt curta. És el cas, si<br />
no compten amb una subvenció<br />
de les institucions al darrere, de<br />
molts informatius impulsats des<br />
d'entitats i associacions. Només<br />
SANT ANDREU<br />
EXPRESS<br />
I ' Vjiiiil.Kmiil ,)pni\
i \ Juliol de 1994<br />
Carlos Gascón<br />
Lluitador<br />
La veu del<br />
CARRER ENTREVISTA II<br />
'Es tracta (Tassolir qualitat<br />
de vida per a tothonV*<br />
arlo; arres és sobre<br />
tot un lluitador. No hi ha cap responsable<br />
polític de totes les<br />
administracions a qui no hi hagin<br />
arribat les múltiples reivindicacions<br />
del seu col·lectiu.<br />
— Quins són els principals<br />
problemes dels minusvàlids a<br />
Barcelona?<br />
^ Per als adults, el laboral. El<br />
vuitanta per cent dels minusvàlids<br />
catalans en edat laboral<br />
estem a l'atur. Gairebé cap empresa<br />
no compleix la llei que<br />
l'obliga a contractar un minusvàlid<br />
físic per cada cinquanta treballadors.<br />
Tampoc el subsidi de<br />
garantia d'ingressos mínims no<br />
es fa efectiu. L'administració diu<br />
que no hi ha prou diners per<br />
acomplir-lo, però, en canvi, sí<br />
que n'hi ha per pagar una pensió<br />
vitalícia de 245 mil pessetes als<br />
ex-ministres, incloent-hi el que<br />
va deixar 4 milions d'aturats.<br />
— Per què les empreses no<br />
contracten minusvàlids?<br />
M Per què tenen d'on triar. I<br />
ara, amb els contractes brossa,<br />
encara més. Els avantatges fiscals<br />
i els incentius són ridículs.<br />
— Quines són les seves<br />
propostes?<br />
M En primer lloc, punt final a<br />
l'Once. Crear una associació<br />
integradora dels minusvàlids i<br />
que els seus beneficis es destinessin<br />
íntegrament a crear<br />
alternatives laborals i socials i<br />
no a la compra de mitjans de<br />
comunicació com ha fet l'Once.<br />
Es podria començar per lega-<br />
V L PALLER 1?<br />
JJ DE CAN VILADQMAT M\<br />
Residència - Casa de pagès<br />
Passeu uns dies tranquils en<br />
un ambient de pagès al Solsonès<br />
Miti·i pt-'OSH) o pensifS compk'tti - C IUIILI lasi'l.m.i<br />
Tel. 973-29 90 26<br />
Una entrevista de Rosa Maria Palència<br />
La manca d'integració laboral és el<br />
problema principal al que ha de fer<br />
front el col·lectiu de minusvàlids físics<br />
de Barcelona.<br />
Carlos Gascón<br />
litzar el cupó del minusvàlid<br />
físic que ven l'Amiba. Projectes<br />
en sobren. Com polígons d'habitatges<br />
amb baixos que creïn llocs<br />
de treball directes. Que les<br />
empreses que no vulguin<br />
contractar minusvàlids siguin<br />
SI NECESITAS UN TAXI,<br />
TRUCA'NS<br />
BARNA-<br />
TAXI<br />
357 77 75<br />
RUBÉN PÉREZ<br />
RETRAT<br />
Lluitador amb<br />
crosses<br />
Té quaranta anys i<br />
una minusvalia,<br />
seqüela de la<br />
poliomielitis, que<br />
l'obliga a desplaçarse<br />
amb l'ajut d'un<br />
bastó. Fa set anys<br />
(l'edat del seu fill)<br />
que Carlos participa<br />
a diversos col.lectius<br />
en defensa dels<br />
interessos dels<br />
minusvàlids. Des<br />
que va anibar a la<br />
vocalia de<br />
minusvàlids de<br />
l'associació de veïns<br />
de Sant Andreu les<br />
coses al distncte<br />
comencen a millorar<br />
per al seu col.lectiu.<br />
Té ben clar que<br />
l'única marginació<br />
dels minusvàlids<br />
prové "dels<br />
responsables<br />
polítics a les<br />
administracions que<br />
no compleixen les<br />
lleis" per a la seva<br />
inteOTació.<br />
sancionades amb un impost amb •• Aquest no és un problema<br />
el qual es generaria un fons per social, és un problema polític. Jo<br />
a la creació de llocs de treball mai no he trobat discriminació<br />
directes.<br />
de la gent. Represento la darrera<br />
generació de minusvàlids per<br />
— Hi ha discriminació per als polio, però ara hi ha una nova<br />
minusvàlids a Barcelona? fàbrica de fer-los: els accidents<br />
CAM<br />
a<br />
CAMÍ<br />
t/5 (X)<br />
.11<br />
Si voleu tenir un bon record<br />
dels vostres millors<br />
moments (casaments,<br />
festes, inauguracions,<br />
exposicions, etc.)<br />
Truqueu al telèfon<br />
44108 51<br />
PREUS AJUSTATS<br />
de trànsit. La gent sap que la<br />
nostra situació és imposada, com<br />
la de les víctimes del terrorisme<br />
0 de la colza, nosaltres no hem<br />
fet res per trobar-nos en aquesta<br />
situació. La societat és com un<br />
tren. La màquina és l'administració<br />
i els ciutadans som els<br />
vagons. Si la màquina no<br />
compleix les lleis, la societat no<br />
funciona. Nosaltres el que fem<br />
és pressionar perquè es<br />
compleixin. Els culpables de la<br />
nostra marginació són els responsables<br />
polítics que han<br />
permès una discriminació on<br />
només els cecs compten. I en<br />
això no hi ha gaire diferència<br />
entre els partits. Tots es comporten<br />
igual... de malament.<br />
— En aquest sentit, la seva<br />
vocalia està aconseguint una<br />
eliminació gairebé total de les<br />
barreres arquitectòniques al<br />
districte de Sant Andreu, com<br />
ho han fet?<br />
•ü Suposo que en part per<br />
casualitat, perquè hem arribat<br />
al momentjusten què s'iniciaven<br />
unes obres ja previstes. El que<br />
hem fet és obligar a complir una<br />
llei que fa més de deu anys que<br />
existeix. Ara ens prenen en<br />
compte, però van ser mesos de<br />
silenci en què cap responsable<br />
del districte no ens va atendre.<br />
Fins que optàrem per escriure a<br />
la premsa, llavors férem dossiers<br />
amb els retalls i còpies de les<br />
instàncies i els vam enviar a<br />
quaranta despatxos de tota<br />
mena de responsables socials i<br />
polítics. Des del bisbe de Barcelona,<br />
fins al conseller Comas; a<br />
sindicats i partits polítics.<br />
Aleshores ens va cridar el coordinador<br />
del districte i ara ens<br />
fan cas, però fins per Nadal no<br />
veurem els resultats reals.<br />
— Això vol dir que el que<br />
persevera, ho aconsegueix?<br />
H Estic content pel que hem<br />
aconseguit, però mai no em cansaré<br />
de dir que l'eliminació de<br />
barreres arquitectòniques no és<br />
una millora només per al nostre<br />
col.lectiu que, per sort, és<br />
minoritari. Es tracta d'assolir<br />
qualitat de vida per a tothom.<br />
També les mestresses de casa,<br />
els carters, les persones grans o<br />
amb mobilitat reduïda, hi surten<br />
guanyant. Aquesta lluita és<br />
de molts anys. Gràcies a aquells<br />
que ens han precedit en la lluita<br />
tenim lleis que ara ens toca fer<br />
complir. Els que ens segueixin<br />
trobaran problemes nous, però<br />
no el de les barreres arquitectòniques<br />
al nostre barri.<br />
NOU<br />
Telèfon dels<br />
Veïns<br />
412 76 48
14 HISTÒRIA<br />
iM vi'u del<br />
CARRER<br />
Ahir i avui dels urinaris públics<br />
in segle XIX<br />
només hi havien indrets "ad hoc"<br />
utilitzats com a urinaris a les<br />
entrades dels grans edificis<br />
públics, situació que obligà les<br />
autoritats municipals a substituirlos<br />
per altres situats a les façanes<br />
d'edificis de determinats <strong>carrer</strong>s<br />
i places, així com al claustre de la<br />
Catedral o al pati de l'Hospital. Al<br />
mateix temps es plantejà resoldre<br />
més dignament el problema<br />
creant un mobiliari urbà específic<br />
per a aquesta funció, ja que eren<br />
freqüents les queixes del veïnat.<br />
En aquesta línia es coneixen<br />
diverses propostes d'arquitectes<br />
municipals essent molt possiblement<br />
la primera de totes la de M.<br />
Garriga i Roca qui al 1848 proposà<br />
un modern quiosc-urinari, que<br />
incorporava la novetat de disposar<br />
de serveis per a dones;<br />
Garriga reformulà el seu projecte<br />
dues vegades més, al 1856 i al<br />
1864. Però els informes de<br />
l'arquitecte provincial no feren<br />
possible la seva realització.<br />
Finalment l'Ajuntament acceptà<br />
una proposta més limitada en<br />
nombre i costos, obra de J. Fontseré,<br />
i d'aquesta manera començaren<br />
a aparèixer en el paisatge<br />
urbà barceloní alguns petits<br />
cubicles més àmpliament difosos<br />
a d'altres ciutats d'Europa.<br />
Al darrerquart del segle passat<br />
i davant de la insuficiència<br />
d'aquest servei públic i de les<br />
dificultats de les arques municipals<br />
per afrontar-lo, l'Ajuntament<br />
establí una política de concessions<br />
a empresaris privats,<br />
paral. lela a la pri vatització de serveis<br />
com la practicada en l'abastiment<br />
d'aigües o en part de la<br />
xarxa de gas.<br />
Algunes empreses demanaren<br />
a l'Ajuntament permís per<br />
instal·lar urinaris públics en règim<br />
de concessió exclusiva de llarga<br />
durada, fins i tot a 30 o 50 anys,<br />
a canvi d'un cànon mensual; en<br />
general l'empresa feia pagar el<br />
servei a l'usuari.<br />
SHIRTS<br />
Fotocopws L^ar Color<br />
Estanipaeió sobro toixif do fotografies<br />
Samarrotes, Camises, Gorres, Coixins..<br />
Estofiipacio Publicitària on Serigrafia<br />
CAMPRODON, 24. BCN 08012. 93-4590440.<br />
Mercè Tatjer<br />
El creixement urbà prodmt al llarg del segle XIX implicà la<br />
necessitat d'ubicar a la via pública de les ciutats un seguit de<br />
mobiliari i crear serveis per satisfer algunes de les necessitats<br />
fisiològiques dels ciutadans, de manera discreta i alhora higiènica.<br />
Quins secrets inconfessables guarden els urinaris públics?<br />
L'arquitecte Antoni Gaudí,<br />
juntament amb E. Girosi, formulà<br />
al 1878 un d'aquests projectes<br />
de quiosc-parada de flors i urinaris,<br />
que no s'arribà a fer.<br />
Arran de l'Exposició Universal<br />
de 1888 altres propostes vingueren<br />
de la mà d'empreses estrangeres<br />
amb models seriats dissenyats<br />
per arquitectes i enginyers<br />
anglesos, francesos i ita-lians que<br />
incorporavenquasi bé sempre cabines<br />
separades per a senyores.<br />
Si bé algunes d'aquestes propostes<br />
reixiren i s'instal.laren alguns<br />
quioscs 0 "xalets comodité"<br />
que s'uniren als anteriors tipus<br />
d'urinaris, a principis del nostre segle<br />
la situaciód'aquest servei no deixava<br />
d'ésser caòtica, tant pel desgavell<br />
de distribució i formes com per la<br />
manca d'higiene. És en aquest<br />
moment, i en concret al 1904, quan<br />
a Barcelona com a París es formula<br />
la proposta d'uns empresaris francesos<br />
per soterrar aquestos ser<br />
ALFONSO SANCHEZGIL<br />
DelegadoRegjonal<br />
veis instal·lant uns grans salons<br />
subterranis amb retretes, lavabos i<br />
dutxes a diferents indrets de la ciutat.<br />
Poc èxit tingué aquesta i<br />
d'altres propostes del mateix tipus<br />
Els sanitaris<br />
automàtics resulten<br />
insuficients, alhora<br />
que estan mal<br />
distribuïts<br />
i Barcelona hagué d'esperar<br />
alguns anys per començar a<br />
disposar d'una xarxa subterrània<br />
d'urinaris públics municipals<br />
dotats ja de W.C.<br />
L'Ajuntament desenvolupava<br />
d'aquesta manera una tasca<br />
paral·lela a la duta a terme en<br />
altres serveis culturals, escoles.<br />
Guardias de seguridad<br />
Vigilantes jurados<br />
Escoltas<br />
Sistemas<br />
Plaza Ramon BerenguerelGran.l 1
Juliol de 1994<br />
CINEMA<br />
"Fresa y<br />
Chocolate":<br />
més que dos<br />
gelats<br />
_ ROSA MARÍA PALÈNCIA<br />
Maduixa i xocolata són alguna<br />
cosa més que dos gustos de<br />
gelats a la gelateria Copelia de<br />
l'Havana. "Fresa y Chocolate"<br />
de Gutiérrez Alea és un poema<br />
sobre l'amor, l'amistat i la<br />
llibertat i una de les millors<br />
estrenes als cines de Barcelona.<br />
És un veritable homenatge<br />
als qui encara creuen que<br />
l'ésser humà és més important<br />
que qualsevol ideologia del<br />
món i una bufetada a tot tipus<br />
d'ortodòxia barroera. Després<br />
de veure-la em vaig preguntar:<br />
^Com pot ser que una<br />
persona com jo, que ja sóc a la<br />
quarentena, dona i, a sobre,<br />
heterosexual, s'identifiqués<br />
fins a les llàgrimes amb els<br />
dos protagonistes de la<br />
història: un homosexual i un<br />
comunista ortodox? Potser fou<br />
perquè en tinc més de<br />
quaranta, perquè molts dels<br />
que estem entre els quaranta i<br />
els cinquanta, quan érem<br />
joves com David (el<br />
protagonista comunista),<br />
creguérem com ell en la<br />
mateixa honestedad, en la<br />
bondat d'uns ideals que<br />
auguraven llibertat i treball<br />
per a tothom. No comptàvem<br />
amb l'ortodòxia barroera ni<br />
amb l'afany implacable del<br />
capitalisme. I com Diego (el<br />
protagonista homosexual)<br />
Vam aprendre que allò privat<br />
també és polític i que no hi ha<br />
llibertat sense individualitat.<br />
Avui sabem, com diu el mateix<br />
Tomàs Gutiérrez Alea, que "el<br />
socialisme és un guió magnífic<br />
amb una desastrosa posada en<br />
escena", però encara creiem<br />
que qualsevol dia naixeran els<br />
que gosaran produir-lo, dirigir-lo<br />
i interpretar-lo com cal.<br />
HISTORIA<br />
Escola<br />
d'Història de<br />
l'Art de<br />
Barcelona<br />
Aquest centre, ubicat al centre<br />
de la ciutat, ofereix a preus<br />
feduïts diversos cursos<br />
trimestrals sobre diferents<br />
temes d'història i d'història de<br />
l'art. Podem estudiar-hi des de<br />
j'evolució històrica del romànic<br />
i el gòtic a Catalvmya fins a la<br />
història de l'art del segle XX,<br />
passant per altres cursos<br />
especialitzats. L'adreça és<br />
Sant Pere Màrtir 18, entresol,<br />
08012 Barcelona. Telèfon<br />
4536172.<br />
CONCERTS<br />
Kiko Veneno<br />
En plena festa major i amb la col·laboració<br />
del districte de Nou Barris, podrem<br />
presenciar un concert que recomanem molt<br />
i no pel fet que sigui gratuït sinó perquè<br />
Kiko Veneno està en el seu millor moment.<br />
El seu treball musical, barreja de rock, pop<br />
i rumbes, coincideix amb unes lletres que la<br />
penya fa seves. La seva música no pot tenir<br />
un escenari millor. L'única pega és arribarhi,<br />
perquè el barri de Vallbona té poc<br />
transport públic. Vallbona és al final de la<br />
gran ciutat.<br />
• Kiko Veneno al barri de Vallbona<br />
Concert gratuït<br />
22 de juliol de 1994<br />
B.B.King<br />
B.B. King<br />
Toma a les nits del Grec una altra figura<br />
del blues. Nascut el 1925 a Indianola<br />
(Mississipí). El seu estil ha marcat des dels<br />
anys cinquanta més d'una generació de<br />
guitarristes de blues i jazz. Una<br />
oportunitat més de veure'l.<br />
• B.B. King<br />
Poble Espanyol<br />
2.800 ptes<br />
21 de juliol de 1994 a les 21.30 hores<br />
Milton Nascimento<br />
Es un home que porta el ritme a la sang.<br />
Un compositor socialment compromès.<br />
Miner d'origen, Milton és considerat un<br />
mag de la música, més enllà del jazz i del<br />
pop, el so de Milton sintetitza corrents i<br />
cultures diverses.<br />
• Milton Nascimento<br />
Palau de la Música<br />
De 2.000 a 4.000 ptes<br />
20 de juhol de 1994 a les 22 hores<br />
EXPOSICIONS<br />
Visions urbanes<br />
Del Centre Pompidou de París ens arriba<br />
aquesta interessant exposició. La mostra<br />
ofereix una àmplia selecció de pintures i<br />
dibuixos d'artistes com Picasso, Braque, De<br />
Chirico, Kandinsky, Arroyo, entre d'altres.<br />
A més s'hi exposen 600 dibuixos d'arquitectes<br />
com Le Corbusier, Lenidov, León Krier i<br />
Oscar Tusquets per citar-ne només alguns.<br />
Per als comissaris de l'exposició "la història<br />
de l'art i la història de la ciutat són<br />
inseparables i convergeixen cap a allò que<br />
podríem considerar com l'obra d'art total, o<br />
sigui la metròpoli moderna".<br />
Els treballs d'arquitectura i les obres<br />
15<br />
La veu del<br />
CARRER BARCELONÈS<br />
John Mayall<br />
Toma a actuar entre nosaltres el vell John,<br />
el pare blanc del blues, excel.lent<br />
compositor i instrumentista però també rei<br />
del blues britànic. Perquè el que és cert és<br />
que un nombre important dels<br />
instrumentistes de les millors bandes del<br />
rock han tocat amb ell. Malgrat el preu, val<br />
la pena veure i escoltar John Mayal, un<br />
dels bluesmen blancs més grans de la<br />
història de la música.<br />
• John Mayall<br />
Poble Espanyol<br />
2.500 ptes<br />
18 de juliol de 1994 a les 21 h<br />
Mlilton Nascimento<br />
dels artistes no es barregen, s'exposen<br />
cronològicament amb una certa confusió i<br />
de forma separada perquè, com diuen els<br />
inspiradors de l'exposició, "els arquitectes<br />
tenen com a projecte millorar les condicions<br />
de vida de les persones, mentre els artistes<br />
es dediquen a la invenció pura i sovint<br />
s'inspiren en els aspectes negatius de la<br />
urbs".<br />
• Visions urbanes. Europa 1870-1993<br />
Centre de cultura contemporània de<br />
Barcelona<br />
Juliol-octubre 1994<br />
REVISTES<br />
Barcelona<br />
Societat<br />
ANDRÉS NAYA<br />
L'exemplar que ha arribat a<br />
les nostres mans confirma<br />
les expectatives creades des<br />
de la seva aparició. Editada<br />
per la Comissió de Benestar<br />
Social de l'Ajuntament de<br />
Barcelona, és una publicació<br />
que no té res a veure amb les<br />
revistes oficials de<br />
propaganda.<br />
El número que comentem,<br />
publica un dossier amb<br />
quatre treballs al voltant de<br />
"La salut a Barcelona".<br />
Altres articles d'interès són:<br />
"La pobresa a Barcelona",<br />
"Les dones i l'ús del temps a<br />
Barcelona" i "Condicions de<br />
vida i valors dels joves a<br />
Barcelona". Són treballs<br />
argumentats, que tenen<br />
l'encert de posar a les seves<br />
pàgines temes del màxim<br />
interès. Esperem que el<br />
número 3 confirmi les<br />
nostres impressions.<br />
EXPOSICIONS<br />
"Les dones a<br />
Europa"<br />
REDACCIÓ<br />
Mostra de fotoperiodisme on<br />
s'exposen fotografies de 32<br />
dones, al Col.legi de<br />
Periodistes de Catalunya des<br />
del 14 de juny fins al 22 de<br />
juliol. El dimarts 5 de juliol<br />
hi haurà una taula rodona a<br />
l'entorn del tema 'Dona i<br />
Fotografia'.<br />
piWv^\cn*^^eCL·<br />
La mostra està<br />
organitzada por l'Associació<br />
de Dones Periodistes, que<br />
celebra el seu segon<br />
aniversari lliurant els premis<br />
"El Lliri" i "El Card" als<br />
periodistes que han fet<br />
mèrits per aconseguir-los,<br />
Iftaki Gabilondo amb "El<br />
Lliri" i Mikimoto amb "El<br />
Card" respectivament.<br />
El Col.legi de Periodistes<br />
és a la Rambla de Catalunya<br />
10 , ler. pis de Barcelona
16 PUBUCITAT<br />
iM reu ítel<br />
CARRER<br />
0ú/a/j/ò/wn/à ae fned' cm 50 a^tiM al centre nL·tbric de clJa^celc<br />
onU'<br />
cafè - restaurant<br />
En un ambient del<br />
segle XV,<br />
la millor relació<br />
preu-qualitat<br />
delacviina<br />
eatalano-fi·ancesa<br />
Argenteria, 27<br />
08003 Barcelona<br />
Tel. 31017 44<br />
CALÇATS<br />
[11<br />
ESPECIALISTES EN<br />
PEUS DELICATS I<br />
SABATES PER A<br />
PLANTILLA<br />
Distribuïdors de:<br />
i\<br />
ROMIMA'<br />
^LOJMS<br />
Portaferrisa, 10 Urgell, 10<br />
Tel. 301 68 76 Tel. 442 20 39<br />
08002 Barcelona 08011 Barcelona<br />
^sT^u,?^-<br />
^0R^^^<br />
PASEO DE ISABEL 11. 14 - 08003 BARCELONA<br />
TELÉEONOS 3 19 30 33 - 3 19 29 50 - FAX 3 19 30 46<br />
LA TAVERNA MES<br />
ANTIGA DEL PORT<br />
ANY 1763<br />
CanRomonet<br />
RESTAURANT<br />
Maquinista, 17<br />
08003 Barcelona<br />
(Barceloneta)<br />
\ v<br />
V<br />
><br />
h<br />
I s-<br />
V ï- 5-<br />
^oi^<br />
L^^stíL<br />
V > S-- %f<br />
Plaça Saní Josep Oriol, 5 Tel. 302 73 28<br />
Carrer del P), 5 Tel. 317 07 29<br />
08002 Barcelona<br />
LA MANUAL<br />
ALPARGATERA<br />
Avinyó, 7<br />
(cantonada <strong>carrer</strong> Fernando)<br />
Telefono 301 01 72<br />
BARCELONA<br />
••<br />
í<br />
t'<br />
if<br />
1<br />
MARISQUERIA I TAPES<br />
Tel. 319 30 64<br />
Fax319 70 14<br />
Pàrking privat amb servei d'aparcador<br />
ALLÍ<br />
TALLER DE MARCS<br />
Venda de grabat.s i làmines<br />
lïlÀ^O<br />
Bda. Sant Miquel, 1 Tel. (93) 412 09 00<br />
08002 Barcelona Fax 302 51 24<br />
Taller de DORAR, PLATEAR,<br />
NIQUELARY<br />
RESTAURACIÓN DE METALES<br />
Avinó, 31<br />
Tel. 315 04 55<br />
08002 BARCELONA<br />
Guia professional i comercial de Barcelona<br />
MECA RÀPID<br />
Mecanografia en 28 hores<br />
Inl'ormàtica<br />
Rogent. .MJA'alència<br />
Tel. 245 75 59<br />
AUTO ESCOLA CORSA<br />
Borí i Fontestà, !6<br />
Tel. 200 33 24<br />
AUTO ESCOLA<br />
CORSA<br />
Major de Sarrià, 44<br />
TeL 204 29 52<br />
RESTAURANT<br />
EGIPTE<br />
Rambles, 79<br />
Tel. 317 95 45<br />
PUBLI SERVEI<br />
Servei Publicitat Ext.<br />
Serigrafia i rotulació<br />
Equador, 76<br />
Tel. 405 06 88<br />
APIT. GUIES TURÍSTICS<br />
PI.Berenguer ei Gran, I<br />
Tel. 319 84 16<br />
VIAJES LICEO<br />
París, 136<br />
Tel. 322 66 11<br />
Mil destinos -Mil preciós<br />
VIATGES NOU MON<br />
Aribau, 127/Rosseiló<br />
Tel. 419 32 11<br />
El seu viatge al millor preu<br />
VIAJES AKRELIA<br />
Trav. de Gràcia. 425, Ir<br />
Tel. 450 37 14<br />
Cuba, qué linda es Cuba<br />
VIAJES LICEO<br />
Cruz Cubierta, 57-59<br />
Tel. 325 85 15<br />
10(X) destinos- Mil preciós<br />
OBERT ELS DIUMENGES<br />
CREU ROJA<br />
ESPANYOLA<br />
Joan d'Àustria, 120<br />
Tel. 300 20 20<br />
FONTANEROS<br />
Servei 24 hores<br />
Sardenya, 164<br />
Tel. 405 02 40<br />
Per publicitat en aquestes seccions: Isabel Mancebo. Tel. 310 63 52<br />
audí ptica<br />
Juliol de 1994<br />
Centro Especializado en la corrección auditiva y material para laringe<br />
Màs de 30 anos al servicio de los deficíentes auditivos<br />
Canuda, 27 (Plaza Villa Madrid) - 08002 Barcelona - Tel, 301 30 87<br />
ARTICLES DE VIATGE<br />
CASA FUNDA DA EN 1875<br />
Canuda, 22 Telèfon 318 15 83<br />
Duc de la Victòria, 15 08002 BARCELONA<br />
RESTAURAHT<br />
CASA FUNDADA L'ANY 1890<br />
CA D'AVINYÓ, 56 - Tel. 301 16 47 - 08002 BARCELONA<br />
Nova Adreça<br />
líCk<br />
Obradors, 6-8 baixos<br />
08002 Barcelona<br />
Telèfon 412 76 00<br />
Telèfon dels veïns 412 76 48<br />
Fax 412 58 88
Jiüiol de 1994<br />
Els immigrants reben un<br />
tracte discrimatori per part de la policia<br />
municipal<br />
Saoka Kingolo, membre del<br />
col·lectiu "Tripartit" d'immigrants<br />
de Zaire, el Congo i Angola, i<br />
membre de la Federació de<br />
Col·lectius d'Immigrants a Catalunya,<br />
va ser detingut per la Guàrdia<br />
Urbana de Barcelona quan<br />
estava treballant.<br />
A Saoka, que treballa com a<br />
missatger, i que anava amb la<br />
seva bicicleta i roba de treball<br />
amb el nom de l'empresa, una<br />
parella de guàrdies li van<br />
demanar la documentació. Ell els<br />
l'ensenyà, però l'obligaren a<br />
baixar de la bicicleta i Saoka els<br />
preguntà què havia fet perquè el<br />
tractessin així si la documentació<br />
estava en ordre.<br />
"Usted se calla, que las preguntas<br />
las hacemos nosotros.<br />
No nos caliente, porqué ya lo<br />
haremos nosotros". Saoka insistí<br />
que estava en horari de servei<br />
i que li indiquessin si havia comès<br />
cap falta de circulació o si hi<br />
havia cap altre motiu d'aquest<br />
procediment.<br />
Davant l'actitud amenaçant<br />
dels urbans i l'arribada de sis o<br />
set més, Saoka es dirigí als<br />
vianants com a testimonis de com<br />
l'estaven tractant. Una persona<br />
coneguda (client de la seva empresa)<br />
parlà amb els urbans i a ell<br />
també l'amenaçaren.<br />
Aprofitant aquest moment,<br />
Saoka anotà els números dels<br />
agents i després passà el paper<br />
a la persona coneguda, tot<br />
demanant-li que informés SOS<br />
Racisme, organització de la qual<br />
és membre molt conegut i que té<br />
la seva seu al costat mateix. Pel<br />
que sembla, això s'interpretà com<br />
a "insult a l'autoritat". Tot seguit;<br />
"Manos contra la pared. Vacíe<br />
todo lo que lleva y tírelo al suelo...<br />
usted queda detenido". A la<br />
comissaria, fins l'endemà. El<br />
testimoni el retingueren "només"<br />
fins a les dues de la matinada.<br />
Aquests són els fets que li<br />
volíem contar. Tanmateix, són<br />
uns fets que es produeixen<br />
moltes vegades cada dia a Barcelona.<br />
Qualsevol persona que<br />
"fa pinta" d'estranger, sense ser<br />
ni ric ni turista, ha viscut una<br />
experiència semblant en carn<br />
Aturem els consells de guerra<br />
REDACCIÓ<br />
j El 1991 la guerra del Golf va<br />
I commoure el món sencer. El govem<br />
espanyol va prendre la polèmica<br />
decisió d'enviar tropes i participar al<br />
bloqueig fent diverses missions de<br />
suport.<br />
Dos joves barcelonins van abandonar<br />
els vaixells respectius i van desertar.<br />
Durant unes setmanes es<br />
FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS<br />
Contrabanda Ràdio<br />
91.0 (412 47 10)<br />
Onda 9 Ràdio<br />
94.3 (278 27 27)<br />
Ràdio Bonanova<br />
107.1 (202 34 36)<br />
Ràdio Bronka<br />
92.3 (359 65 72)<br />
Ràdio Ciutat Vella<br />
106.8(442 97 01)<br />
Ràdio Clot<br />
101.3(232 03 17)<br />
CANAL 39 - TV LOCALS<br />
TV Ciutat Vella<br />
(dilluns,18/21h)<br />
TV Eixample<br />
(dilluns,21/24h)<br />
TV Nou Barris<br />
(dimecres,18/21h)<br />
TV Sant Andreu<br />
(dimarts,21/24h)<br />
van amagar, ajudats per entitats i<br />
barris. La seva actitud decidida va<br />
ser notícia i no perdien l'ocasió per<br />
defensar els seus principis<br />
pacifistes.<br />
Ara, tres anys i mig després, els ha<br />
arribat el consell de guerra. Un tribunal<br />
militar jutjarà les accions contra<br />
l'exèrcit i demanaran diversos<br />
anys de presó per als dos joves.<br />
Ràdio Gràcia<br />
107.6(285 01 38)<br />
Ràdio Línia 4<br />
91,0 (350 21 79)<br />
Ràdio Ona de Sants<br />
92.0 (431 84 08)<br />
Ràdio Pica<br />
91.8 (217 57 47)<br />
Ràdio Poble Sec<br />
107.5(442 31 93)<br />
Ràdio RD7<br />
107.0(420 91 32)<br />
TV Gràcia<br />
(dimecres, 18/21h)<br />
TV Sarrià-St Gervasi<br />
(dimecres, 21/24h)<br />
TV Horta-Guinardó<br />
(dijous, 18/21h)<br />
Ràdio Clot TV<br />
(dijous,21/24h)<br />
I.a veu del<br />
Per l'acceptació de la<br />
diferència i la<br />
defensa de la igualtat<br />
CARRER ALTRES ASSOCIACIONS 11<br />
Saoka Kingolo<br />
GLÒRIA RIBES<br />
pròpia. Tot fent la denúncia<br />
d'aquest cas concret, la fem extensible<br />
a tots els casos que<br />
passen diàriament.<br />
Volem demanar-li, doncs, com<br />
a màxim responsable del comportament<br />
de la policia municipal,<br />
que aquesta cessi el seu<br />
tractament discriminatori. En un<br />
estat de dret, per demanar-li la<br />
documentació a algú, no pot haver-n'hi<br />
prou amb els trets ètnics<br />
d'una persona com a únic indici<br />
d'una possible irregularitat. A<br />
més, tota persona té dret a rebre<br />
un tractament cortès i correcte.<br />
Li agraïm la seva atenció i<br />
esperem que farà el que calgui<br />
per eradicar aquests abusos del<br />
cos policial de la seva ciutat.<br />
(Carta dirigida a l'alcalde<br />
Pcii>iiUJi niyitjfprii<br />
Josep Antoni Escalada i Manuel<br />
Blàzquez. Després del judicique es<br />
va fer el 8 de juny, moltes entitats<br />
s'han solidaritzat amb els acusats<br />
que ara esperen la condemna.<br />
Lluitar per la pau i denunciar els<br />
crims de totes les guerres no pot ser<br />
motiu d'empresonament. Demanem<br />
l'absolució per a aquests dos<br />
joves desertors.<br />
Ràdio RSK<br />
107.0 (358 56 14)<br />
Ràdio Trinitat Vella<br />
92.2 (345 70 16)<br />
Ràdio Zona Franca<br />
106.5 (432 36 42)<br />
NO AL TANCAMENT<br />
D'EMISSORES!!!<br />
TV Les Corts<br />
(divendres, 18/21h)<br />
TV Sants<br />
(divendres, 21/24h)<br />
ROSA MARIA PALÈNCIA<br />
La Federació de Col·lectius<br />
d'Immigrants a Catalunya (FCIC)<br />
va néixer l'octubre passat amb<br />
l'objectiu d'informar i defensar<br />
els drets d'igualtat entre els<br />
ciutadans i per l'acceptació de<br />
les seves diferències.<br />
"No tenim cap cosa en comú. Ni<br />
història, ni llengua, ni religió. Només<br />
ens uneix la nostra condició<br />
de migrants, la marginació i la<br />
injustícia de ser tractats com a<br />
ciutadans de segona o tercera<br />
classe per l'administració, sense<br />
drets i amb massa obligacions",<br />
diuen a la seva presentació.<br />
La FCIC aplega divuit associacions<br />
de col·lectius immigrants<br />
que des de fa quatre anys treballen<br />
per la defensa dels seus<br />
drets. Des de fa uns mesos compta<br />
amb una revista bimensual<br />
"La Veu dels Immigrants" on es<br />
declaren orgullosos de la gran<br />
diversitat dels seus ori'gens i<br />
també de la unitat que estan<br />
aconseguint. "Volem compartir<br />
les nostres cultures oferint el que<br />
som. Volem lluitar junts envers<br />
'els papers' i els racistes", diuen.<br />
Tracte discriminatori<br />
Una de les darreres accions de la<br />
Federació de Col·lectius d'Immigrants<br />
a Catalunya ha estat la<br />
tramesa d'una carta a l'alcalde<br />
Maragall per denunciar l'agressió,<br />
una més, que va sofrir Saoka<br />
Kingolo el 26 d'abril passat.<br />
Saoka, membre del Col·lectiu<br />
Tripartit d'Immigrants de Zaire,<br />
el Congo i Angola, va ser detingut<br />
per la Guàrdia Urbana de Barce<br />
lona mentre feia la seva feina<br />
com a missatger pel <strong>carrer</strong>. Van<br />
detenir-lo sense que Saoka hagués<br />
comès cap infracció. Només<br />
volien veure la seva documentació.<br />
Curiositat massa freqüent,<br />
la dels guàrdies i policies, amb la<br />
documentació de les persones<br />
F.C.I.C.<br />
NOM Federació de Col·lectius<br />
d'Immigrants de Catalunya<br />
ADREÇA Empordà 33<br />
Edifici Pifamidon<br />
Planta 9 Despatx 908<br />
08020 Barcelona<br />
TELÈFON (93) 278 02 94<br />
FAX (93) 278 01 74<br />
Dimecres de 19 a 21 hores<br />
amb aspecte diferent. La documentació<br />
estava en ordre, però<br />
com que Saoka va demanar<br />
explicacions, anotà els números<br />
dels agents i passà el paper a<br />
una persona coneguda, tot<br />
demanant-li que informés SOS<br />
Racisme, el seu gest va ser<br />
considerat pels agents com<br />
"insult a l'autoritat". Saoka va<br />
haver de passar una nit a comissaria<br />
i el testimoni va ser retingut<br />
fins a les dues de la matinada.<br />
A més de denunciar aquest<br />
fet, que es repeteix amb massa<br />
freqüència als <strong>carrer</strong>s de Barcelona,<br />
la FCIC ha demanat a l'alcalde,<br />
"com a màxim responsable<br />
del comportament de la policia<br />
municipal, que aquesta cessi el<br />
seu tractament discriminatori". La<br />
FCIC li recordà que "en un estat<br />
de dret, per demanar-li la documentació<br />
a algú, no pot havern'hi<br />
prou amb els trets ètnics<br />
d'una persona com a únic indici<br />
d'una possible irregularitat".<br />
INTEGRANTS DE LA FCIC<br />
Asociación Catalana de Residentes Senegaleses.<br />
Asociación de Inmigrantes Filipines en Barcelona SMPB.<br />
Associació de Suport a les Organitzacions Populars<br />
Xilenes (ASOPXI).<br />
Bia Fang.<br />
Casa Retruco.<br />
Casal Llatinoamericà a Catalunya.<br />
Centro Averroes de Estudiós e Iniciativas para la<br />
Inmigración Marroquí.<br />
Centro de Residentes Argentinos en Catalunya.<br />
Col·lectiu de Treballadors Magrebins del Vallès<br />
Occidental.<br />
E'Waiso Ipola.<br />
Esparia-Afhca Social Unity.<br />
Jama Kafo.<br />
Moussa Molo.<br />
Mussu Kafo.<br />
Pakistani Workers Association.<br />
Professors d'Idiomes de CCOO.<br />
Riebapua.<br />
Tripartito: Angola-Congo-Zaire.<br />
Observadors:<br />
Asociación Concòrdia (Terrassa).<br />
Asociación de Trabajadores Inmigrantes Marroquíes en<br />
Espaíïa.<br />
Dar al Rif.<br />
Grupo de Trabajadores Marroquíes en Catalunya.<br />
Refugiades de Sarajevo (Sefardíes).
IS VEÏNS<br />
l.ti et*» íít'l<br />
CARRER<br />
Campanya d'ajuda als desertors de l'ex-lugoslàvia<br />
.BARCELONA<br />
'REDACCIÓ<br />
Preocupats per la situació dels<br />
refugiats de l'antiga Iugoslàvia i,<br />
en especial, per la situació dels<br />
desertors i insubmisos, s'ha<br />
iniciat a casa nostra la Campanya<br />
Catalana d'Ajut als Resistents a<br />
la Guerra de l'ex-lugoslàvia, iniciativa<br />
que s'uneix a d'altres<br />
semblants ja existents a setze<br />
estats europeus (els dotze de la<br />
CEE i Suècia, Noruega, Suïssa i<br />
Àustria) i a diferents llocs de<br />
l'Estat espanyol, i que coordina a<br />
nivell europeu el Fòrum Civique<br />
Européen.<br />
La campanya té per objectiu<br />
recollir un milió de signatures<br />
(cent mil a l'Estat espanyol), i<br />
crear una xarxa d'acolliment i<br />
ajut als desertors. D'aquesta<br />
manera es vol pressionar els<br />
governs europeus per tal que<br />
facin realitat la resolució que van<br />
aprovar els seus parlamentaris<br />
al Parlament Europeu i obrin així<br />
una via real de distensió i de<br />
resolució no militar de la guerra a<br />
l'ex-lugoslàvia.<br />
Per participar en la campanya<br />
podeu signar o encarregar-vos<br />
de recollirsignatures i de difondre<br />
aquesta iniciativa. I per finançar<br />
la campanya i formar un fons per<br />
a la xarxa d'acolliment, us demanem<br />
que col.laboreu amb un<br />
mínim de 100 pessetes per signatura.<br />
Aquest fons serà gestionat<br />
per les entitats membres<br />
de la campanya, incloses a la<br />
llista segíjent: Acció Ecologista,<br />
Àmbit de la Pau/Joc-Jobac,<br />
Artesans de la Pau, Assemblea<br />
d'Unitat Popular, Associació Catalana<br />
per la Pau, Associacions<br />
d'Actors i Directors Professionals<br />
de Catalunya, Campanya Ajudem<br />
al Poble de Bòsnia, Campanya<br />
Contra el Comerç<br />
d'Armes, Centre de Treball i<br />
Documentació, CGT, Consell<br />
Nacional de la Joventut Catalunya,<br />
Contrabanda FM, Coordinadora<br />
Mili-KK, CCOO, Dones<br />
per les Dones a l'ex-lugoslàvia.<br />
El Lokal, Federació d'Associacions<br />
de Veïns de Barcelona,<br />
Fundació Internacional Olof<br />
Palme, Fundació per la Pau,<br />
Fundació Pau i Solidaritat,<br />
HOAC, Informació per a la Defensa<br />
del Soldat, Iniciativa per<br />
Catalunya, Joves amb Iniciativa,<br />
JERC, Justícia i Pau, Món-3,<br />
Moviment d'Objecció de<br />
Consciència (MOC), Pacifistes i<br />
Ecologistes de 9 Barris, PCC,<br />
Revista En Pie de Paz, Revista<br />
Debat ciutadà sobre el projecte de LAU<br />
, BARCELONA<br />
'REDACCIÓ<br />
El dia 16 de juny la Federació<br />
d'Associacions de Veïns de Barcelona<br />
organitzà a la Casa<br />
Golferichs un debat sobre el<br />
projecte de Llei d'Arrendaments<br />
Urbans (LAU) amb representants<br />
de diversos partits polítics (PSC,<br />
CiU, IC i ERC) i uns seixanta<br />
representants dels diferents<br />
barris de la nostra ciutat.<br />
Va haver-hi un important nivell<br />
de participació i la major part<br />
d'intervencions foren crítiques,<br />
fonamentalment pels quatre anys<br />
de durada, ja que veien la necessitat<br />
de garantir l'estabilitat a les<br />
persones en el seu dret a gaudir<br />
d'una vivenda digna.<br />
Quant a les rendes, van denunciar<br />
els perjudicis que està<br />
provocant el decret Boyer, amb<br />
lloguers alts, i van proposar que<br />
el projecte establís un límit màxim<br />
de rendes. També es va posar<br />
de manifest que el projecte<br />
causarà perjudicis als inquilins<br />
amb contractes de pròrroga<br />
forçosa per la reducció de les<br />
subrogacions i les actualitzacions<br />
de les rendes.<br />
Un representant dels minusvàlids<br />
va denunciar el tracte discriminador<br />
cap a aquest sector.<br />
Resumint, la major part<br />
d'intervencions rebutjaven el<br />
projecte de llei, considerant-lo<br />
agressiu per als interessos dels<br />
més desfavorits.<br />
El projecte de llei en aquests<br />
moments és al Congrés dels<br />
Diputats, pendent de la discussió<br />
de les 450 esmenes presentades<br />
i del seu posterior debat al ple.<br />
ESCARLATA BLANCIO<br />
El debat es celebrà a la Casa Golferichs<br />
lllacrua, SOS-Racisme, Sodepau.<br />
Universitaris per la Pau-<br />
UAB, 9 Barris per Bòsnia.<br />
La campanya té<br />
per objectiu<br />
recollir un milió<br />
de signatures<br />
(cent mil a<br />
l'Estat espanyol),<br />
i crear una xarxa<br />
d'acolliment i ajut<br />
als desertors per<br />
tal de pressionar<br />
els governs<br />
europeus<br />
Percol.laboraren la campanya<br />
us podeu posar en contacte amb<br />
la Federació d'Associacions de<br />
Veïns de Barcelona o l'associació<br />
de veïns del vostre barri.<br />
iDe tots els barri!<br />
TURO DE LA PEIRA<br />
Els veïns van abatre la tanca<br />
El diumenge 6 de juny, uns<br />
tres-cents veïns i veïnes del<br />
Turó de la Peira van abatre<br />
una tanca del solar destinat a<br />
construir els habitatges que<br />
han de completar les<br />
necessitats dels blocs A i B.<br />
Els veïns protestaven per la<br />
desinformació i la lentitud de<br />
les administracions. No se sap<br />
encara quan els acabaran de<br />
construir, ni qui hi viurà ni,<br />
sobretot, quines condicions<br />
caldran per accedir-hi.<br />
Estan indignats pel contingut<br />
del conveni signat entre el<br />
conseller Cullell i l'alcalde<br />
Maragall. Els veïns que tinguin<br />
accés a un habitatge nou, hauran<br />
de pagar-lo religiosament al<br />
preu "normal" d'habitatge de<br />
protecció oficial, sense obtenir<br />
cap quantitat pel seu habitatge<br />
antic, ni cap tipus d'ajuda del<br />
decret sobre aluminosi.<br />
IMMIGRACIÓ<br />
Emigrants legals<br />
El número d'emigrants a la<br />
nostra ciutat és de trenta mil<br />
persones. Queda clar que<br />
només parlem dels emigrants<br />
legalitzats. El districte on n'hi<br />
ha més és a les Corts, 4.270<br />
amb 469 francesos, i després<br />
a l'Eixample, amb 3.970. El<br />
districte que té menys número<br />
de residents estrangers és<br />
Sant Andreu amb sols 367 i<br />
d'ells 46 argentins.<br />
Els col·lectius més nombrosos<br />
són els ciutadans i ciutadanes<br />
marroquins, 4.927 dels quals<br />
1.009 viuen a Ciutat Vella. Els<br />
districtes de Sarrià-Sant<br />
iBreus<br />
Juliol de 1994<br />
BARCELONA<br />
El treballadors del telèfon<br />
d'informació municipal 010<br />
en vaga<br />
El dia 22 de juny els<br />
treballadors i treballadores del<br />
010 realitzaren dues hores de<br />
vaga, en tots els torns, per tal<br />
d'exigir la no privatització del<br />
servei i es van manifestar a la<br />
plaça de Sant Jaume. La junta<br />
de la FAVB ha sol·licitat una<br />
reunió urgent amb el tinent<br />
d'alcalde Joan Clos.<br />
CAVE<br />
La Cave organitza una<br />
campanya per a la integració<br />
de l'immigrant<br />
La Confederación de Asociaciones<br />
de Vecinos del Estado<br />
espaiïol ha iniciat una<br />
campanya sota el lema "Ellos<br />
también son de casa".<br />
Constarà de cursos de<br />
formació, centres d'informació,<br />
activitats socioculturals, una<br />
setmana de la solidaritat i un<br />
campament interètnic.<br />
Gervasi i de Gràcia sols tenen<br />
censats emigrants europeus. A<br />
Nou Barris la nacionalitat amb<br />
major nombre de residents és<br />
la italiana, amb 101 emigrants<br />
d'un total de 1.275.<br />
ENSENYAMENT<br />
Places escolars<br />
Si l'administració no hi posa<br />
remei, aquest curs no es podrà<br />
atendre la demanda de places<br />
escolars per a canalla de 3<br />
anys. Aquest any en falten 212,<br />
els col·legis han rebut 4.944<br />
peticions i només n'hi ha 4.732,<br />
encara que no tots els districtes<br />
són deficitaris. A l'Eixample<br />
174 nens i nenes hauran de<br />
matricular-se en escoles<br />
privades i a les Corts prop d'un<br />
centenar correran la mateixa<br />
sort. A Nou Barris hi sobren<br />
148 places, però 37 famílies no<br />
han pogut matricular els seus<br />
nens a l'escola que els<br />
corresponia.<br />
Pel que fa a les places per a<br />
nanos de 4 anys, els districtes<br />
de les Corts, Sarrià-Sant<br />
Gervasi, i Gràcia són<br />
deficitaris, ja que no han pogut<br />
acceptar 84 sol·licituds.<br />
CLOT-CAMP DE L ARPA<br />
Una zona verda polèmica<br />
Continua la lluita per la zona<br />
verda de la plaça del Rec. S'hi<br />
han col·locat moltes pancartes,<br />
"No podem perdre una zona<br />
verda que tant va costar<br />
d'aconseguir". L'associació de<br />
veïns, assessorada per la<br />
FAVB, va impugnar l'acord que<br />
permutava la zona verda amb<br />
una altra de Sant Martí de<br />
Provençals.
Jxüiol de 1994<br />
Francisco Rosales<br />
Presidente de l'A.V. del<br />
Carmel<br />
"El barrio se ha<br />
hecho a base de<br />
sudor y làgrímas'<br />
EL COR ROBAT<br />
ÀNGEL VALVERDE<br />
— óQué tienen en común el Carmelo y el Himalaya?<br />
— Que cuando se acaba de subir se està cansado.<br />
— iCómo celebraran el dia que se acabe la última obra<br />
del Perl?<br />
— A bombo y platillo, ...aunque no sé si estaremos vivos.<br />
— El barrio dedica una calle al alcalde de Zaiamea.<br />
òCómo defiende el Carmelo su honra?<br />
— A capa y espada. El barrio se ha hecho a base de sudor y<br />
làgrimas.<br />
— Qué hace que un vecino dedique tantos anos a luchar<br />
por su barrio?<br />
— Para mi es una satisfacción personal. No quiero que me<br />
agradezcan nada. Lo hago sin esperar nada a cambio.<br />
— ^Queda algo del Carmelo de la "caseta i l'hortet" de<br />
principios de siglo?<br />
— Yo vine en el 53 y siento nostàlgia del ambiente de<br />
"pagesia".<br />
— Un barrio lleno de fuentes ^no debería ser verde por<br />
los cuatro costados?<br />
— Hay mucha agua, però solo quedan dos fuentes públicas.<br />
— £,Porqué existe el barraquismo vertical?<br />
— Por especulación y por necesidad.<br />
— òQué haría con los coches que invaden las calles?<br />
— Yo defiendo a las personas por encima de los coches. Si<br />
tuviera que quemar el mío para que los vecinos vivieran<br />
mejor, lo haría.<br />
— El nombre Tabasa, ó'e pone los pelos de punta?<br />
— Y muchos otros que no son Tabasa. Hay muchos pequeíïos<br />
Tabasa.<br />
— Se critica que las asociaciones se estan convirtiendo<br />
en una oficina de quejas del Ayuntamiento.<br />
— Cada dia se conocen mas. De hecho somos como el defensor<br />
del pueblo.<br />
— ^De qué se habla en los bares del Carmelo?<br />
— La verdad es que puedo dar pocas explicaciones. No soporto<br />
en un bar mas de cinco minutos.<br />
— òSe hace política en una asociación de vecinos?<br />
— Se debe hacer. Mal que no se haga donde se reúnen mas de<br />
dos personas. Otra cosa es la forma de hacerla.<br />
— Í.A dónde iran a vivir los hijos del Carmelo?<br />
— Se tendràn que ir. Yo tengo cinco y viven en Gavà, Nou<br />
Barris, Reus, Girona y otro que no se puede casar porque no<br />
encuentra piso.<br />
— òQué pide cada ano a los Reyes Magos?<br />
— Yo creo mas en la lucha de la gente.<br />
19<br />
La veu del<br />
CARRER ASSOCIACIÓ<br />
Carta municipal y derechos vecinales<br />
Sin consenso, con el solo voto de<br />
los socialistas, el Pleno del Ajuntament<br />
de Barcelona ha aprobado la<br />
propuesta de Carta Municipal.<br />
La Carta Municipal es un instrumento<br />
legal, con rango de ley,<br />
bàsico para la regulación de los<br />
aspectes relacionades con la vida<br />
municipal de nuestra Ciudad. Las<br />
propuestas contenidas en este<br />
articulo sobre la Carta Municipal<br />
parten de la òptica del movimiento<br />
vecinal y se acotan a los aspectes<br />
del derecho fundamental<br />
de la participación ciudadana en<br />
los asuntos públicos, entrando<br />
en los aspectes mas di rectamente<br />
vinculades al movimiento ciudadano<br />
y en concreto a las asociaciones<br />
de vecinos que la propuesta<br />
de Carta Municipal no<br />
contempla.<br />
En este sentide recordames<br />
que a las asociaciones de vecinos<br />
se les ha reconocido legalmente<br />
en el marco legislative<br />
estatal y autónomico, regulando<br />
explícitamente su existència,<br />
estableciendo la necesidad de<br />
fomentarlas, def iniende mecanismes<br />
de información y participación,<br />
entre elles el derecho a exponer<br />
directamente sus opinienes<br />
en les plenes municipales, el<br />
uso de les medios públicos y una<br />
cuestión impertante, institucionalizar<br />
las ayudas ecenómicas, de-<br />
CIES<br />
Centre d'Iniciatives<br />
de l'Economia Social<br />
jando para el pasado su caràcter<br />
veluntario y discrecional, aunque<br />
las condiciona a las posibilidades<br />
presupuestarias. Todos<br />
estos avances, como por ejemplo<br />
el derecho a voz en los plenes,<br />
estan siendo cumplidos por numerosos<br />
municipies mientrasque otros,<br />
como el de Barcelona, se resisten a<br />
ponerles en pràctica.<br />
La propuesta de Carta Municipal<br />
aprobada por el Ajuntament<br />
de Barcelona, no hace referència<br />
a las asociaciones de vecinos,<br />
ni regula les aspectes contemplades<br />
en el àmbito estatal y<br />
autonómico.<br />
Las asociaciones de vecinos<br />
no pretenden ser entidades<br />
exclusivistas en el marco de la<br />
participación. Su experiència en<br />
los màs de 20 anos desarrollando<br />
una actividad global dentro de<br />
su àmbito territorial, su caràcter<br />
como entidades pluralistas, democràticas<br />
e independientes,<br />
desempenando funciones de utilidad<br />
pública en beneficio del interès<br />
general, determinan la necesidad<br />
de hacer mención especial<br />
a elias y reafirmar la conveniència<br />
de su fomento y desarrelle<br />
para la profundización democràtica<br />
de la vida municipal.<br />
Simplemente por eso creemos,<br />
y mas en el caso de Barcelona,<br />
Ciudad con una realidad del<br />
1a. ESCOLA D'ESTIU PER A<br />
ENTITATS I ASSOCIACIONS<br />
Barcelona, de I'11 al 28 de juliol de 1994<br />
Escola Universitària d'Estudis Empresarials<br />
CURSOS DE L'ESCOLA D'ESTIU<br />
Nous models organitzatíus<br />
bra. Ma. Àngels Gil, Directora de l'Escola d'Empr«sanais de la Universitat Pompeu Fatxa<br />
Dies: 11, 13,15,18, 20 122; Horari: de 17 a 19 hores<br />
Política de comunicació global<br />
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i periodista de ta cadena SER<br />
Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores<br />
Mecenatge empresarial<br />
Sra. Francesca Minguella. Economista i Consultora<br />
Dies: 11, 13, 15,18, 20 i 22; Horari: de 17 a 19 hores<br />
La relació de les entitats amb els mitjans de comunicació<br />
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i penodisla de la cadena SER<br />
Dies: 25 i 27; Horari: de 17 a 20 hores<br />
Tècniques d'expressió i comunicació individual<br />
Dr Jaume Almenara, Professor del Dept de Psicologia Soaal de la Universitat de Barcelona<br />
Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores<br />
El lobby com a tècnica d'influència<br />
Sr. Benet Cases, Director de Fons Formaaó<br />
Dies: 20 i 22; Horari: de 17 a 20 hores<br />
ACT-IVITATS D<br />
Les telemaratons com a instrument de pubiicitat i financiació<br />
Sra. Montserrat Trueta, Presiòenla de la Fur>daaó Catalana de la Síndrome de Down,<br />
Sr. Francesc Romero, Sots-Director i guionista de ta Marató de TV3,<br />
Sr. Josep Ma. Canals, Director de Telefónica de Barcelona<br />
Dia 11 a les 20 hores<br />
Presentació del llibre "The Delivering of Welfare and the Third Sector"<br />
Dr. Josep Garcia Duran, Catedràtic d'Universitat,<br />
Dr. Joaquim Trigo, Professor Titular d'Universitat,<br />
Dra. Isabel Vidal, Catedràtica d'Escola Universitàna<br />
Dia 12 a les 20 hores<br />
Experiències rellevants en el mecenatge empresarial<br />
Sr. Frederic Boix, Secretan General de Winterthur,<br />
Sr. Joan M. Nin Director Regional per a Catalunya del Banco Central Hispano<br />
Sr. Josep M. Suris, Director Gerent de la Fundaaó Universitat Empresa UAB<br />
Sr. Rafael Pedauyé, Director del Centro Educativo "Los Molinos" de la Fundaaón Cultural CAM<br />
Dia 13 a les 20 hores<br />
Les cooperatives d'Iniciativa Social a Catalunya<br />
Sr. Xavier López Director de la Federaaó de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya<br />
Sra. Amèlia Clara Directora de Femarec, SCCL,<br />
Sr. Joan Berney Gabinet d"Estudis Socials. SCCL<br />
Dia 14 a tes 20 hores<br />
Legislació fiscal sobre Associacions i Fundacions<br />
Sr. José Arias Velasco Advocat i Assessor fiscal<br />
Dia 15 a tes 20 hores<br />
ACTE DE CLOENDA, LLIURAMENT DE CERTIFICATS ICOCKTAIL<br />
Dra. Isabel Vidal. Presidenta del Centre d'Iniaatives de l'Economia Social (ClES)<br />
Dr. Joan-Francesc Pont. Director de l'Escola Universitàna d'Estudts Empresanaís de la Universitat de Barcelona<br />
Excm. i Mgfc. Sr. Dr. Antoni Caparrós. Rector de la Universitat de Barcelona<br />
Dia 28 a les 20 hores<br />
INFORMACIÓ 1 MATRÍCULES<br />
Tècniques i estratègies de negociació<br />
movimiento vecinal impertante,<br />
que la Carta Municipal debe contemplar<br />
los aspectes centenides<br />
en el marco estatal y autonómico,<br />
estableciendo como mínimo<br />
el derecho de voz en los plenos<br />
y la información directa a las<br />
asociaciones de vecinos de la<br />
actividad municipal.<br />
Por su importància en ei proceso<br />
de descentralización y<br />
profundización democràtica,<br />
merece hacer hincapié en la elección<br />
directa de los consellers de<br />
distrite per sufragie universal,<br />
propuesta recegida en borradores<br />
anteriores que la propuesta<br />
actual ha reti rado y tampoco contempla.<br />
En todo caso aprevechando<br />
la oportunidad històrica que se<br />
presenta para la ciudad, seria<br />
recemendable que las instancias<br />
donde se va a debatir y aprebar<br />
la Carta Municipal, tengan en<br />
cuenta les avances experimentades<br />
por el movimiento ciudadano<br />
y su papel histórice y superen<br />
el estreche marco en el que<br />
se ha elaborado la propuesta de<br />
Carta Municipal, adaptando los<br />
mecanismes e instrumentes de<br />
participación a la realidad actual<br />
y en la perspectiva de una democràcia<br />
mas participativa que facilite<br />
la intervención de los ciudadanos<br />
en los asuntos públicos.<br />
liliiiMimlmlmwMH<br />
ÜNIVI-:RSI lAT DK BARC'I.IONA<br />
I stola Universitana d'tsiudis í'rtipresanals<br />
Sr Eduard Gonzalo, Professor de la Facultat de Ciènaes Polítiques, Universitat Autònoma de<br />
Barcelona<br />
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores<br />
Estratègies de formació de membres i voluntaris<br />
Sr. Albert Freixa, Coordinador de Tercer Cicle Escola d'Empresanals de la Universitat de<br />
Barcelona<br />
Dies: 11,13,15 i 18; Horari: de 17 a 20 hores<br />
Tècniques publicitàries aplicades a entitats I associacions<br />
Sr Ricardo Rabella, Professor Mercantil Professor d'ESERP<br />
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores<br />
Tècniques d'expressió escrita<br />
Dra. Empar Hurtado, Professora de la Facultat de Traductors i Intèrprets Universitat Pompeu<br />
Fabra<br />
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores<br />
Lideratge i gestió d'equips humans<br />
Sr. Eduard Resbier, Professor del Opt de Sociologia i Metodologia de les Ciénaes Soaals de la<br />
Universitat de Barcelona<br />
Dies: 12,14,19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores<br />
:SCOI.A D'ESTIU<br />
L'activrtat associativa de tes ONG que cooperen en el Tercer Món<br />
Sr. Pedró Barrios President de Metges sense Frontwes,<br />
Sr Josep Ribera, President de la Coordinadora d'ONG,<br />
Sr Ignasi Carreras, Sots-Director de la Fundaaó Intennón<br />
Dia 18 a les 20 hores<br />
Associacions i entitats en l'àmbit de ia gent gran<br />
Sr Enric Vallverdú Secretana de la gent gran de la Federació Catalana de Voluntanat Soaat<br />
Sr. Agustí Gómez Passolas President de CONEX<br />
Sr. Enric Vila. Amics de la Gent Gran<br />
Dia 20 a les 20 hores<br />
Mostra de vídeos publicitaris ,^_____<br />
Sr. Monitor Pérez. Director de LINTAS empresa publicitària<br />
Dia 26 a tes 17 hores<br />
Les Mutualitats en la reforma de les assegurances<br />
Sr Joan de Palol Secretan General de la Federació de Mutualitats de Previsió Social de<br />
Catalunya<br />
Dia 27 a les 20 hores<br />
Associacions i mecenatge en l'àmbit de la SIDA<br />
Dr. Bonaventura Clotet President de la Fundació Pnvada SiDA Catalunya<br />
Sr. José Torres President de la Fundació Anti-SIDA Espanya<br />
Dr. Jordi Riba Metge seropositiu Expert en SIDA<br />
Sra. Maria Antònia Piqué Directora de Relacions Publiques de la empresa MANGO<br />
Dia 28 a les 17 hores<br />
Amb la col·laboració:<br />
//<br />
MINISTERIO DE ASUNTOS SOCiALES I<br />
• Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Universitat de Barcelona: Diagonal 696 08034 BARCELONA Tel 402 19 92 Fax 402 44 74<br />
• Centre d'Iniciatives de l'Economia Social (CIES) Rosselló, 416. Ir 3a, 08025 BARCELONA Tel 436 31 02 Fax 455 22 90
^<br />
Sal i pebre<br />
Democràcia<br />
Després de la reflexió, va venir la jornada electoral. I al final<br />
del dia van haver-hi programes especials, valoracions i<br />
interpretacions per a tots els gustos. Ens van inundar amb<br />
dades, tants per cents, sumes i restes per fer que la xifra final<br />
fos la més favorable possible.<br />
En democràcia una persona és un vot. Analitzar els<br />
resultats hamia de ser, fonamentalment, veure quantes<br />
ciutadanes i ciutadans voten^ quants s'hi han afegit i quants<br />
se n'han allunyat. Aquests raonaments no solen aparèixer,<br />
perquè només els interessa com mantenir el poder, amb qui<br />
pactar, amb qui governar, al preu que sigui.<br />
l·ll meu<br />
CARRER<br />
Amparo Moreno<br />
Zeta<br />
tjo<br />
Juliol de 1994<br />
"Sí hagués nascut a Pedralbes,<br />
ni'hauria perdut moltes coses^*<br />
L'Amparo Moreno no s'ho pensa<br />
dos cops quan diu que "\dure en un<br />
barri on t'hi trobes a gust ho és<br />
gairebé tot". I, ella, en aquest<br />
sentit, com en tants d'altres, es<br />
considera afortunada. Ja fa més<br />
de deu anys que va traslladar-se al<br />
<strong>carrer</strong> Urgell, a la banda esquerra<br />
de l'Eixample. "Em fa molta gràcia<br />
dir que visc a l'Eixample, per allò<br />
de la similitud física...", comenta.<br />
S'expressa amb l'espontaneïtat i la<br />
desimboltura que fa servir dalt de<br />
l'escenari: "M'encanta el barri i<br />
m'encanta la comunicació que es<br />
pot establir amb la gent, sobretot<br />
si vius al costat d'un mercat,<br />
perquè el mercat dóna vida". En el<br />
seu cas, parla del mercat del<br />
Ninot. "Als bars dels mercats,<br />
afegeix, hi ha una vida<br />
impressionant: allà sents el que<br />
opina la gent de debò, sense pèls a<br />
la llengua". Li agrada que la<br />
tractin com una més, però alhora<br />
no dissimula gens la satisfacció de<br />
sentir-se reconeguda i que els<br />
veïns la parin pel <strong>carrer</strong> per<br />
explicar-li qualsevol cosa. I<br />
conclou: "Sempre he pensat que si<br />
hagués nascut en una família d'un<br />
altre estatus i m'hagués tocat<br />
viure a Pedralbes, m'hauria<br />
perdut moltes coses.<br />
TEXT: CAROL BIOSCA / FOTO: MARC VIVES