carrer - Favb

^
Sal i pebre
Democràcia
Després de la reflexió, va venir la jornada electoral. I al final
del dia van haver-hi programes especials, valoracions i
interpretacions per a tots els gustos. Ens van inundar amb
dades, tants per cents, sumes i restes per fer que la xifra final
fos la més favorable possible.
En democràcia una persona és un vot. Analitzar els
resultats hamia de ser, fonamentalment, veure quantes
ciutadanes i ciutadans voten^ quants s'hi han afegit i quants
se n'han allunyat. Aquests raonaments no solen aparèixer,
perquè només els interessa com mantenir el poder, amb qui
pactar, amb qui governar, al preu que sigui.
l·ll meu
CARRER
Amparo Moreno
Zeta
tjo
Juliol de 1994
"Sí hagués nascut a Pedralbes,
ni'hauria perdut moltes coses^*
L'Amparo Moreno no s'ho pensa
dos cops quan diu que "\dure en un
barri on t'hi trobes a gust ho és
gairebé tot". I, ella, en aquest
sentit, com en tants d'altres, es
considera afortunada. Ja fa més
de deu anys que va traslladar-se al
carrer Urgell, a la banda esquerra
de l'Eixample. "Em fa molta gràcia
dir que visc a l'Eixample, per allò
de la similitud física...", comenta.
S'expressa amb l'espontaneïtat i la
desimboltura que fa servir dalt de
l'escenari: "M'encanta el barri i
m'encanta la comunicació que es
pot establir amb la gent, sobretot
si vius al costat d'un mercat,
perquè el mercat dóna vida". En el
seu cas, parla del mercat del
Ninot. "Als bars dels mercats,
afegeix, hi ha una vida
impressionant: allà sents el que
opina la gent de debò, sense pèls a
la llengua". Li agrada que la
tractin com una més, però alhora
no dissimula gens la satisfacció de
sentir-se reconeguda i que els
veïns la parin pel carrer per
explicar-li qualsevol cosa. I
conclou: "Sempre he pensat que si
hagués nascut en una família d'un
altre estatus i m'hagués tocat
viure a Pedralbes, m'hauria
perdut moltes coses.
TEXT: CAROL BIOSCA / FOTO: MARC VIVES