carrer - Favb

La Veu del
Publicació mensual Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona N^ 25 Juliol de 1994
Judici als assassins de "Sonia",
rúítima víctima dels feixistes
El passat 31 de maig es va iniciar
davant i'Audiència Provincial
de Barcelona ei judici con-
^'"a set joves perlabrutalpaliissa
•"ealitzada a tres persones que
Pernoctaven ai parc de iaCiutadeiia
de Barcelona, el 6 d'octubre
de 1991.
Eis fets suposaren la mort de
^Uan José Recaivo Zafre (So­
nia) i greus ferides a Ernesto
Romero Arévalo {Dori),
transexuais que exercien la
prostitució en les rodalies dei
carrer Wellingtoní que, degut a
ies seves precàries condicions
de vida, no disposaven d'ailotjament.
Labrutalitatdel'actuaciódels
que són capaços de matar a
cops de peu a persones indefenses
i el fet que els que seuen a
la banqueta participen d'una
ideologia feixista, preconitzadora
de la violència contra
col.lectius racials i marginals de
la societat, donen unadimensió
enormement preocupant als
fets.
PÀGINA 6
Piscines i
Esports:
el "culebró"
inacabable
.«TÍT^ilíSl
Per Maria Eugènia Ibànez
PÀGINA 3

2 CARTES
Amics del Raval
442 60 58 (dx)
Badal, Brasil I Bordela
422 80 30 (dm)
Baix Guinardó
436 81 80 (dl)
Barceloneta
300 13 45(dm)
Baró de Viver
311 99 29(dx)
Bon Pastor
346 46 18 (dl)
Camp d'en Grassot
457 01 30 (dl)
Camp Nou
339 91 70
Can Caralleu
204 68 73
Can Clos
332 02 44 (dl)
Can Ensenya
359 06 80
Canyelles
427 66 11 (dx, dv)
Carmel
357 57 48 (dl)
Casc Antic
319 75 65 (dm)
Cases Barates E.
Aunós
422 86 27
Ciutat Meridians
350 55 11
ASSOCIACIONS I)K VKINS DK BAKCK1X)NA
Clot-Camp de TArpa
232 46 10 (dm)
Coll-Vallcarca
219 74 22
Congrés
352 24 54
Diagonal Mar
303 32 85 (dj)
Dreta Eixample
215 97 80
Esquerra Eixample
453 28 79 (dx)
Estrelles Altes
331 34 98
Font d'en Fargues
357 25 65 (dv)
Font Guatlla-Magòria
423 38 11
Fort Pius
246 06 32
Galvany
209 65 74
Gòtic
315 49 56
Gràcia
213 80 58 (dm)
Gran Via
454 51 97
Gran Via-Perú-
Espronceda
308 66 21
Guineueta
428 46 23 (dj)
Horta
420 90 06
Hostafrancs
424 32 90 (dm)
Joan Maragall
347 73 10 (dx)
Juan Antonio Parera
307 46 84 (dj)
La França
325 08 93
La Llacuna
300 43 94
La Mercè
203 81 19
La Palmera
305 37 05
La Pau
313 28 99 (dj)
La Satàlia
441 96 49
La Vinya
331 44 40
Les Corts
330 74 36
Mare de Déu del Port
331 34 98 (dx)
Maresme
266 27 14
Mont d'Orsà-
Vallvidrera
205 49 68 (dm)
Montbau
428 29 34 (dm,dv)
Solidaritat amb
Cuba
Des de fa un temps, Cuba 'la perla del Carib', la
resistent socialista enfront del bloqueig dels EUA,
està estirant bona part de l'activitat solidària tan
diversa com existeix a la ciutat de Barcelona. Una
d'aquestes expressions és l'agermanament que un
grup d'entitats ciutadanes, amb l'Ajuntament de
Barcelona, hem fet amb la ciutat de l'Havana, la
capital de Cuba.
Sense entrar en detalls d'ordre polític, sense allò
que en diuen ingerències externes, Barcelona s'ha
afegit a aquest clam gairebé universal contra un
bloqueig comercial tan llarg com injustificat.
A Cuba, d'ençà del 'nou' ordre mundial, les coses no
poden funcionar. Malgrat que han desenvolupat un
bon sistema sanitari, un exemplar sistema educatiu,
una bona base d'investigació científica en el camp dels
medicaments i tecnologia mèdica, en les aplicacions
industrials de la canya de sucre, malgrat aquests
esforços concrets per trobar una via d'independència
econòmica, per afermar la 'tossuda i obligada
independència política', malgrat això i altres coses, el
bloqueig està impossibilitant vies de sortida al camp
econòmic internacional. El bloqueig comercial esdevé
una arma terriblement política.
La nostra solidaritat és fortament humana, però
per les circumstàncies també té un valor polític
general. Defensem l'autodeterminació dels pobles,
defensem el poble cubà i les seves conquestes socials.
Per això farem tot el que estigui a les nostres mans
perquè el sistema escolar, el sistema sanitari, els
transports públics i tantes coses bàsiques segueixin
funcionant.
Dins la comissió ciutadana d'agermanament amb
l'Havana cada sector s'ocupa d'allò que li és més
proper. Les associacions de veïns de Barcelona hem
assumit el compromís de suport al programa de
necessitats escolars dissenyat i quantificat per
l'assemblea del poder popular de l'Havana.
A Cuba, com a tot arreu, perquè els ciutadans
pensin i decideixin lliurement, no hi valen bloquejos
ni pressions fora de tota mida humana.
La veu del
CARRER
Edita
Federació d'Associacions de
Veïns de Barcelona
Obradors, 6-8 baixos
08002 - Barcelona
Telèfon: 412 76 00
Fax:412 58 88
Consell de direcció
Roser Argemi. Andrés Naya,
Àngel Valverde
Consell de redacció
Marc Andreu, Marta Bacti, Jordi
Baroja, Carol Biosca. Rosa Maria
Palència, Marta Pluja, Tito Ros
Consell assessor
Anna Alabart. Ernest Alós, Jesús
Berruezo, Esttier Cànovas, Joan
Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull,
Josep Ramon Gómez del Moral,
Joan B. Isart, Alfons López,
Eugeni Maduefio, Oriol Marti. Pep
Martí, Pep Martínez, Mariano
Meseguer, Pep Miró, José Molina,
Eduard Moreno, Ferran Navarro,
Núria Pompeia, Albert Recio, Juan
Antonio Reyes, Ferran Sagarra,
José Manuel Salgado (Nou
Barris). Mercè Tatjer, Ole
Tfiorson, Pau Vinas (Sant
Andreu), Goya Vivas
Secretària de redacció
Isabel Sànchez
Administració
Marga Parramon
Publicitat
Isabel Mancebo
Maquetació i autoedició
José Àngel Borlàn
Joan Carles Magrans
Serveis d'autoedició de
"La Veu del Carrer"
Fotomecànica
Pacmer, s.a.
Impressió
Granvir
Distribució
General Servei
Trèvol Missatgers
La FAVB no està necessàriament
d'acord amb les opinions que
s'expressen als articles signats per
particulars o col·lectius.
Qualsevol reproducció total o parcial
del contingut d'aquesta revista haurà
de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del
Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
ASSOCIACIONS DK VKINS DK BARCKKONA
Nou de la Rambla
329 74 16
Paraguai-Perú
314 89 97
Parc
221 04 87 (dl)
Parc del Vall d'Hebron
428 37 95
Pedralbes
204 53 43
Penitents-Teixonera
357 06 55
Poblenou
485 19 50 (dl)
Poble Sec
441 36 79
Polvorí
432 36 42 (dm)
Porta
359 44 60
Prosperitat
353 86 44 (dl)
Provençals de la
Verneda
307 46 95 (dj)
Racó de les Corts
440 51 63
Rambles
317 29 40
Ramon Albó
357 13 33 (dx)
Raval
441 77 21 (dv)
Imprès en paper ecològic de 65 grams TJ ATT^ÏJ Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars,
f^xW JLV i l3 seva distribució és gratuïta
CARTES
DELS
LECTORS
Les instal·lacions escolars
Ens ha criídat l'atenció la notícia
que el ministeri d'EcJucació i Ciència
de Madrid ha destinat un pressupost
de mil milions de pessetes
pertal d'utilitzar, en la mesura del
possible, certes instal·lacions
dels col·legis, que els dissabtes i
els diumenges no tenen utilitat.
Es presenten, d'antuvi una
sèrie de dificultats. La principal
podria ésser, sens dubte, la possible
oposició dels propis directors
deiscol.legisa l'ús de l'escola
per part de gent del barri que no
és escolar. Es plantegen també
problemes d'ordre, de personal
de control, d'organització, de
saber limitar l'ús o d'assenyalar
les dependències que són utilitzables,
de les que es creu que no
poden posar-se a l'abast de les
associacions del propi barri, etc.
Però el fet és que la idea que
aquestes instal·lacions puguin
ser un element d'integració del
barri a través de les seves asso­
ciacions de gent jove i de gent
gran, segueix sent una idea
atraient, malgrat les seves
dificultats. És un element més
per donar vida al barri i per cohesionar-lo.
Creiem que s'hauria
d'estudiar, puix la posada en marxa
d'aquesta idea en un barri pot
ser un element extraordinàriament
vivificador del mateix barri.
Secretariat de la Gent Gran
La pobresa és una agressió
Davant de la polèmica oberta en
alguns sectors sobre la Llei de
Normalització Lingüística del
català, Càritas Diocesana de Barcelona
va manifestar que en els
sectors de pobresa i marginació
social i econòmica, on Càritas
treballa, en cap moment no hem
sentit veus contràries a l'ensenyament
del català a les escoles. Al
contrari, en aquests ambients
socials, certament "agredits" per
la pobresa i per diferències de tot
tipus (culturals, econòmiques) es
veu l'aprenentatge del català com
una cosa positiva i lògica, i no
com una agressió a la formació
Roquetes
359 65 72 (dx)
Sagrada Família
246 53 19 (dm)
Sagrera
408 13 34 (dl)
Sant Andreu
345 96 98 (dj)
Sant Antoni
423 93 54 (dm)
Sant Cristòfol
331 61 85
Sant Genis
418 35 20 (ds)
Sant Gervasi
417 90 65 (dm)
Sant Gregori
201 22 80
Sant Martí de
Provençals
308 69 63
Sant Ramon Nonat
440 14 50
Sants
331 10 07 (dl)
Santuan Ntra. Sra. de
la Salut
280 32 42
Sarrià
204 90 58 (dl)
Sudoest del
Besòs
278 18 62(dj)
Jviliol de 1994
Taulat
307 08 11 (dx)
Torre Baró
350 47 99 (dv)
Torre Llobeta
429 26 24 (dl)
Tres Torres
205 77 89 (dm)
Triangle de Sants
431 75 45 (dl)
Trinitat Nova
353 88 44 (dl)
Trinitat Vella
346 10 38(dj)
Turó de la Peira
358 06 95 (dl)
Vallbona
354 89 82 (ds)
Verdum
359 67 87 (dx)
Verneda Alta
314 58 13 (dm)
Verneda Baixa
314 25 87 (dv)
Zona Sud Sant Andreu
346 85 75 (dv)
Zona Universitàna
203 85 48
Si detecteu algun error o
canvi, aviseu la Isabel
Sànctíez al telèfon
412 76 00
dels nens.
Lesfamíliesque tractem estan
convençudes que conèixer bé
les llengües del país on viuen
ajudarà la promoció dels seus
fills, ja que la llengua és un bé
cultural, i no un destorb. Som
testimonis que pares de famílies
castellanoparlants mostren una
inequívoca satisfacció quan
diuen que el seu fill "també" parla
català.
A Càritas tenim la certesa que
per als fills d'aquestes famílies
l'aprenentatge del català és un
factor més de promoció social i
no, un element discriminatori.
Per aquest motiu, a Càritas de
Barcelona, veiem amb tristesa i
perplexitat que des d'alguns
sectors es vulguin crear situacions
de conflicte, i s'esmercin
tantes energies a atacar el que,
en definitiva, és una riquesa i un
bé cultural. Sobretot en moments
en què els esforços de tots els
estrats socials, amb la classe
pol ítica al davant, haurien d'estaí
dedicats a construir una societat
més justa i millor.
Càritas Diocesana
NOVA ADREÇA DE LA FAVB: Obradors, 6-8 baixos - 08002 Barcelona. Tel. 41276 00. Telèfon dels Veïns: 412 76 49 Fax 412 58 88

Juliol de 1994
3
Ltt reu tiel
CARRER CRÒNICA
Piscinas y Deportes: El culebrón inacabable
MARÍA EUGÈNIA IBÀNEZ
La construcción del polémico polideportivo
soterrado de Sotaverd
en los antiguos terrenos de Piscinas
y Deportes està paralizada
desde hace meses porque, según
fuentes de la empresa, la
venta de plazas de aparcamiento
no ha alcanzado el ritmo previsto.
Es decir, si no se venden
los "pàrkings" no hay edificio soterrado
ya que la venta debe
financiar las obras del club deportivo
privado. En este nuevo
capitulo del "culebrón" de Piscinas
y Deportes se dan incumplimientos
del contenido del plan
especial y de la concesión administrativa
en relación con los cuales
parece lógico pensar que el
Ayuntamiento deberà definirse.
En el capitulo dedicado a las
etapas del plan especial se seàala
que la apertura de todas las instalaciones
deberà realizarse, como
màximo, 18 meses después de la
concesión de la licencia. Este documento
fue otorgado por el Ayuntaniiento
de Barcelona el 2 de diciembre
de 1991 y, en consecuencia, el
plazo de venció el 2 de junio de
1993. El pliego de condiciones administrativas
que regula la concesión
de Piscinas y Deportes prevé
sanciones, incluso la extinción de la
concesión, en el supuesto de incumplimiento
de plazos. Però el
Ayuntamiento, de momento, no se
ha pronunciado al respecto.
Al margen de la atonia econòmica,
explicación oficial de la lenta
venta de plazas de aparca-
Piscinas i Esports
Parc Esportiu Popuiar
Els Interessos van per sota el verd
Parpal í associats
miento, lo cierto es que en el
solar de Piscinas y Deportes se
ha dado también una falta de
previsión no imputable a la situación
econòmica. En aquella zona
de Sarrià-Sant Gervasi la gran
mayoria de los edificios disponen
de su aparcamiento propio,
hecho que no se da en otros
puntos de Barcelona. Es decir,
que un somero estudio de mer-
cado deberia haber permitido
saber con antelación que la salida
al mercado de un aparcamiento
con capacidad para casi
mil vehiculos no iba a provocar la
inmediata colocación del letrero
"no hay plazas". El resumen de la
situación del aparcamiento es,
pues, la siguiente: las plazas de
venta no se venden y las de rotación,
de pago por horas, tampo-
co han resuelto el problema del
aparcamiento ilegal en la zona.
Por lo general las aceras y
pasos de peatones de la zona de
la calle Ganduxer y plaza Sant
La paralización de
las obras pone en
su sitio el cuento de
la lechera del
Ayuntamiento en
torno a la utilización
privada de lo que
podían haber sido
unas magníficas
instalaciones
públicas
Gregori Taumaturg siguen siendo
hoy el aparcamiento preferido
de los habitantes de la zona,
clientes de Semon, por ejemplo,
que parecen tener bula para dejar
su coche donde les viene en
gana. No deja de ser una nota
pintoresca que esta charcuteria
de súper lujo disponga en dias
propicios para la venta de un
elegante "gorrilla" que aparca y
vigila los coches de sus clientes,
por lo general situades en doble
y triple fila, sobre las aceras y
pasos cebra. Todo ello con el
beneplàcito, por omisión, de la
Guardia Urbana que, para ser
sinceros, evita el paso por la
zona. Però volvamosa Sotaverd.
La paralización de las obras
La corruiOpfÇffujLCHapM^ocracia
El coneixement de pràctiques de corrupció generalitzada
entre els governants i entre l'esíaMs/imenf econòmic del
País ha portat fins a l'extrem el desprestigi de la politica.
És un fet destacable que aquest desprestigi no s'hagi traduït
en una mobilització popular efectiva. És alarmant
que el profund descontentament de la societat catalana
i espanyola el canalitzin els mitjans de comunicació
sensacionalistes i la dreta espanyola, la qual no dubta
de posar-s'hi al davant com a palanca per arribar al
govern.
Ni la corrupció és inevitable ni deriva de causes
inipossibles de combatre. Ben al contrari, deriva d'uns
niecanismes molt concrets sobre els que està
estructurada la vida pública democràtica i deriva alhora
de la naturalesa mateixa del capitalisme com a construcció
històrica, amb les particularitats pròpies de la seva
instal.lació a Catalunya i Espanya sota el franquisme. Té
relació també, i tothom ho sap, amb la politica econòmica
que ha seguit el govern socialista els darrers anys, amb
les prioritats i preferències que ha defensat des de 1982.
No estem davant d'una corrupció genèrica, sinó davant
de l'evidència de mecanismes politics i econòmics que
faciliten la privatització d'allò que és públic i permeten la
florida dels privilegis i dels comportaments antisolidaris.
t^otze anys de premeditat allunyament dels valors propis
de l'esquerra i del socialisme històric han erosionat molt
Seriosament la capacitat de resposta popular davant de
l'accelerat procés de degradació de la vida pública, i han
portat a una situació d'obert desprestigi de la política en
el sentit més ampli del terme. La corrupció s'ha mogut
paral·lelament, en aquest sentit, amb el segrest de la
politica en mans d'una casta de professionals.
Determinats episodis de desconnexió entre l'opinió pública
i la majoria parlamentària, tal com l'entrada a
l'OTAN 0 la vaga general del 14 de desembre, haurien
d'haver alertat sobre els perills d'una tan dràstica
separació entre el pais real i el país legal.
El perill real de la corrupció és el de la corrupció
mateixa de la idea de la cosa pública, que avui per avui
s'empara sota l'òrbita de l'Estat. L'experiència italiana
recent ens hauria de fer molt conscients de com el
privilegi i la privatització de les funcions estatals no
porten cap a un floriment de la iniciativa social sinó cap
a un capitalisme més destructiu i cap a unes formes
polítiques més autoritàries.
La nostra posició passa per l'enfortiment de la idea
d'interès públic, de l'interès col·lectiu, de la transparència,
de la democràcia en definitiva. La lluita contra la corrupció
és la lluita per a la dignificació de la vida pública i
sotmetiment del privilegi a l'interès col·lectiu. A un interès
col·lectiu que ha de ser definit des de la transparència i
de l'exercici real de la democràcia.
Aquestes aspiracions les concretem en una sèrie de
mesures indefugibles i inajornables. Per aconseguir-les
de los antiguos terrenos de Piscinas
y Deportes pone en su sitio
el cuento de la lechera que el
Ayuntamiento de Barcelona montó
en torno a la utilización privada
de lo que podian haber sido magnificas
instalaciones deportivas
públicas. Claro que no ha sido
ese el único cuento de la lechera
con el sello municipal. Hay màs,
el plan de hoteles, por ejemplo,
ha sido la fabulación màs lograda
por esta administración. Un
plan de hoteles que el paso del
tiempo ha demostrado que fue
una complicada excusa para
construir un único hotel: el Juan
Carlos I. Però volvamos a Sotaverd.
En Piscinas y Deportes había
soluciones presentadas por tos
vecinos que eran factibles y que
fueron rechazadas por empecinamiento
municipal, por esa soberbia
pròpia de los malos politicos
que olvidan de dónde les viene
el poder y a quién deben rendir
cuentas. A lo largo de cinco
largos anos, el "culebrón" pasó
de la dirección de Jordi Parpal a
la de Josep Maria Serra Marti sin
que en el cambio se pudieran
evitar las contradicciones ni la
oposición de las entidades a un
proyecto que acabarà siendo disfrutado
por unos pocos. En este
cúmulo de despropósitos, los
responsables municipales ni siquiera
han sido capaces de evitar
el incumplimiento de las clàusulas
de la concesión administrativa.
Felicidades.
cal trencar el clima d'apatia i de resignació que s'ha
instal·lat en la consciència del pais. Amb més urgència
i convenciment que mai demanem:
1) La reforma immediata del sistema de finançament
dels partits. Que commisions d'investigació vagin al fons
dels escàndols que han commogut l'opinió pública. Que
això es faci tant a les Corts espanyoles com al Parlament
de Catalunya.
2)Un canvi de la politica econò-mica que fins ara ha estat
orientada a servir els interessos del capitalisme
especulatiu generador de tot tipus de corrupció.
Demanem la seva substitució per una politica econòmica
diferent que posi en primer pla interessos solidaris i
col·lectius, i que afavoreixi alhora un creixement econòmic
de bases més sòlides.
3) Que s'obri una discussió pública sobre la reforma del
Tribunal de Comptes, de la Fiscalia General de l'Estat i
sobre la garantia d'una independència real del poder
judicial. Ens alarma i preocupa, a més a més, lafusió dels
ministeris de Justícia i d'interior.
4)Cridem a una urgent reforma de la vida pública, a la
lluita contra la privatització i el segrestament de la
politica, a la democratització del sistema electoral, amb
llistes obertes i mecanismes de control dels electors
sobre els representants. En síntesi, un conjunt de mesures
que permetin una incidència efectiva dels ciutadans en
els centres de decisió i d'informació de l'Estat.
Acció Ecologista. Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ateneu Contracorrent. Assemblea d'Unitat Popular. Centre de Treball i
documentació. Confederació General del Treball. Els Verds. Espai Roig-Verd-Violeta. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Fundació per la Pau.
Iniciativa per Catalunya. Justícia i Pau. Mientras Tanto. Moviment d'Objecció de Consciència. Partit dels Comunistes de Catalunya. SOS Racisme.

4 CRÒNICA
Se igocia. r
CülCIO
Eugeni Madueno
• • • a c
El difunto es un vivo
Murió el director Ignacio F. Iquino, de cuya vida profesional
destaca que hizo 131 películas y solo una, «El Judas»,
medianamente buena. Fue un mal director, però un gran
industrial. Ha tenido sin embargo una manera muy peliculera
de irse: dejó dispuesto que nadie conociera su muerte hasta
dos meses después de enterrado.
Quien paga no manda
El Gobiemo se desdice y acepta pagar 38.000 millones a
Volkswagen para que siga en Seat. Es la segunda parte de un
mismo chantaje. Hace solo unos anos, el mismo Gobierno
presidido por la misma persona destino mas de 400.000
millones en pagar las deudas de Seat, condición sine qua non
para que Volkswagen se la quedarà.
^Sectarios en el Icesb?
La Iglesia sigue cerrando filas. Ahora en el Institut Catòlic
d'Estudis Socials de Barcelona, el Icesb, al que quiere cada
vez mas católico -mas confesional- y menos social -menos
laico, menos plural-. «La vida eclesiàstica en su conjunto -ha
escrito Casimir Martí analizando el asunto-, tiende a despedir
un cierto tufillo, en ocasiones precisas irrespirable, de secta.»
jUy, qué calor!
Llega el verano. Hace calor. Los barceloneses optan por el aire
acondicionado. Fachadas y balcones se llenan de esos
horribles y en ocasiones ruidosos aparatós que atentan contra
la estètica urbana general. Fresquito en el àmbito privado;
ruido, calor y mal gusto en la calle, el àmbito de todos.
Las elecciones de la ilusión
El alcalde vuelve a los barrios. Roca dice que le hace ilusión
ser alcalde de Barcelona. La carrera electoral ha comenzado.
Es posible que Maragall pierda. Però ^y si es Roca quien no
gana? ^Aguantarà otra derrota sin perder esa mirada
imperturbable? Pase lo que pase, quien gana es Pujol, dice
que dicen los maliciosos.
La droga sigue matando
2.100 barceloneses han fallecido en los últimos cinco ahos a
consecuencia del sida y las sobredosis. Si hubieran podido
administrarse la droga en un centro sanitario, ^cuàntos
vivirían aún?
La Mina, de Barcelona
El cementerio esta en Cerdanyola. El aeropuerto en El Prat. La
incineradora de basuras en Sant Adrià. Barcelona ha construído
algunos de sus equipamientos màs agresivos en los municipios
colindantes, parientes pobres a la postre. Atender ahora la
demanda de Sant Adrià de que Barcelona se haga cargo de la
gestión del pob'gono de viviendas de La Mina seria, ademàs de una
decisión lògica, una manera de saldar agravios.
íí
Lli vfu del
CARRER
EL CUARTO FOSC
Juliol de 1994
L'ou com balla" era una pilota de ping-pong
El passat 2 de juny l'Ajuntament
no va escatimar esforços per intentar
recuperar la tradicional
festa de Corpus. Es va convidar
ciutadans i ciutadanes a veure
"l'ou com balla". Aquesta original
i divertida tradició consisteix a
posar un ou dalt del sortidor d'una
font pública i veure com balla,
Les creus de
Sant Jordi
Suposem que les condecoracions
premien una feina que es
vol destacar com a exemplar.
Per això no entenem que es donin
tantes creus de Sant Jordi, gairebé
cinc-centes, perquè a aquest
pas podrem assenyalar amb el
dit les persones que no la tenen.
També caldrà estudiar a
quines persones es donen
aquestes condecoracions. La
gran majoria són artistes, potser
per allò que tenen més ressò
públic. I només el deu per cent
són dones, potser perquè les
dones no han fet prou mèrits o
perquè ei masclisme també s'ha
infiltrat en les institucions. I ja no
parlem dels sindicalistes,
pacifistes, gais o lesbianes: no
han rebut ni una creu, pels seus
Tanquem al cuarto fosc tota la
secció especial de la CESI D destinada
a casa nostra. Ens referim
als agents que freqüentaven les
oficines del comte de Godó a La
Vanguardia. I els hi tanquem perquè
resulta que es dediquen a tot
menys a allò que haurien de de­
sense caure, gràcies a la pressió
de l'aigua.
Originari de Barcelona, "l'ou com
balla" arranca de l'Edat Mitjana i té
molt a veure amb ritus pagans de
fertilitat. Això deien les hostesses
que hi havia palplantades com
estaquirots davant de les fonts
guamides. Però el que no deien era
Joítpi
reconeguts pecats i excessos.
Posem ai cuarto fosc i durant
un mes el responsable de la
concessió de tantes creus. Així
Agents del CESID
dicar-se segons diu la constitució.
És a dir, que vigilin. Que deixin
d'ordirtrames fosques i que deixin
de perseguir els insubmisos, els
seus amics i els seus familiars.
Potser ja n'hi ha prou amb el bon
sou que es guanyen a la Cesid,
un sobresou a La Vanguardia,
que els ous que ballaven eren de
plàstic. No sabem si al segle XV els
ous eren frescosodurs. Però intuïm
que els té ben grossos aquell que
vadecidirtrairunatradició i enganyar
nens, turistes i ciutadanstotcanviant
allò que ponen les gallines per pilotes
de ping-pong lleugerament
ovalades.
podrà rumiar més a qui les dóna
i ho farà amb més cura. Perquè
ja sabeu que creu és nom de
dona.
perquè encara a sobre elaborin
dossiers sobre pacifistes i
insumissos. Mentre siguin al
cuarto fosc copiaran mil vegades
de genolls, 'No escoltaré cap conversa
que no em correspongui-
Seré un bon espia i investigaré
els corruptes de guant blanc".

Juliol de 1994
Barri
5
l.a veu del
CARRER CRÒNICA
barri El Carmel no és tan dolç com voldríem
El Carmel, barri de
turons i carrers
costeruts, és molt
gran i molt desigual.
Tant, que els
mateixos veïns i
veïnes prefereixen
parlar dels Carmels,
així, en plural. Des
de fa molts anys,
com a d'altres barris,
estan pendents que
es facin realitat els
Peris previstos.
Però malgrat això,
els Carmels són
ben diferents ara
de fa 25 anys.
•
_^ MARC ANDREU
El nom del Carmel prové del
Santuari que hi ha al capdamunt
d'un dels tres turons on s'enfila el
barri. Durant anys va ser una de
les zones més deixades de la
ciutat. El barraquisme convivia
amb la manca d'equipaments de
tot tipus, i els carrers sense asfaltar,
amb desnivells vertiginosos,
eren veritables torrenteres.
Avui, de barraquisme només
en resta el vertical. D'equipafTients,
gairebé no en falten. I els
Carrers, estan tots asfaltats;
gràcies a la pressió i l'enginy dels
Veïns, que sovint han ajudat els
enginyers a resoldre problemes
Un barri fortificat
que la pendent feia irresolubles.
Així ho explica Paco Rosales,
president de l'associació de
veïns, que mentre passegem pel
barri va saludant familiarment a
tothom, donant a entendre el
perquè no canviaria el Carmel
Les pendents del Carmel i
_^ ROSER ARGEMÍ
El carrer de l'Alguer, al Carmel,
és una pujada amb un desnivell
de més del 20 per cent. La prifTiera
meitat és una rampa molt
dreta, que ara està en obres i
els vianants no poden passarhi,
i la resta és muntanya per
Urbanitzar, amb diversos trams
d'escales. Actualment va del
Carrer Calderón de la Barca fins
al carrer Murtra, al costat del
tiamant CAP aconseguit amb
Penes i esforços pel veïnat, i
niolt a la vora d'uns habitatges
Socials buits. Però el carrer ha
d'obrir-se fins a dalt de la careria,
encara que hi ha alguna
Casa afectada en el seu traçat.
El planejament preveu de fer-hi
Un aparcament municipal i unes
terrasses ajardinades, però
•^ingú no en sap res.
El que sí saben els veïns és
^ue l'alcalde Maragall, quan
acabava d'arribar a l'alcaldia i
^a iniciar les seves visites als
barris, va anar al Carmel i segurament
esgarrifat per la pendent
del carrer de l'Alguer, va
dir que allà hi farien la primera
escala mecànica de Barcelona.
Han passat anys, els jocs olímpics
són un record i no hi ha cap
escala mecànica al barri.
Encara que parlar d'eliminar
les barreres arquitectòniques al
barri del Carmel sembla una
ironia, i que no s'ha resolt el
problema de les escales, l'Àrea
de Benestar Social de l'Ajuntament
de Barcelona ha fet una
forta inversió en alguns carrers
per adaptar-los al màxim a la
legislació que les elimina. Evidentment
la majoria de carrers
continuen tenint una pendent
fortíssima, fins al punt que els
contenidors d'escombraries han
d'estar falcats amb pedres per
no anar-se'n pendent avall, però
moltes voreres són més transitables
i el conjunt fa més agradable
la vida al barri.
per un pis a Pedralbes.
• Ambient popular
ESCARLATA BLANCO
De fet, aquest, popular i familiar,
és l'ambient que es respira pels
carrers. Ara que fa bo, i més encara
per la festa major al juliol, ta
gent treu la cadira fora de casa,
aprofitant les terrasses que fan
les escales que s'enfilen turó
amunt. O passeja pel carrer Calderón
de la Barca, arreglat fa un
parell d'anys i convertit en una
espècie de rambla serpentejant,
espina dorsal i comercial d'un
dels Carmels.
Però no tot és tan bonic. Els
cotxes envaeixen el barri, fins al
punt que s'han convertit en un
dels principals problemes, per la
manca d'aparcaments. I això que
Rosales es mostra satisfet amb
els autobusos que comuniquen
el Carmel amb la ciutat! Però és
que el transport privat prima
també sobre el públic en un barri
que, no per casualitat, té les
entranyes foradades pel túnel de
la Rovira.
Potser pels cotxes, potser pels
pendents, o per alguns carrers
mal acabats i molts ni començats,
el barri té també un aspecte gris
i una mica brut. En qualsevol
cas, la imatge de ben segur que
no seria aquesta si els Peris
planejats fa més de 10 anys
s'haguessin dut a terme. Però
l'Ajuntament, passades les
prioritats olímpiques, no té diners
per als Peris del Carmel. De fet,
per exemple, des de fa 4 anys hi
ha un munt d'habitatges socials
nous i buits que esperen ser
ocupats pels veïns i veïnes
afectats per l'obertura del carrer
Llobregós, que no arriba mai
perquè no hi ha diners per a les
indemnitzacions.
• Okupació?
Mentrestant, molt a la vora, hi ha
una ocupació que sí que és real.
Un grup d'o/cupes van establirse
fa un any en un edifici afectat
Els petits veïns semblen disfrutar amb les obres
per un Peri amb la intenció de
crear un casal de joves. Ara són
unacinquantena, i bastants viuen
a la casa ocupada, amb la porta
apuntalada per prevenir qualsevol
intent de desallotjament
(seria el tercer) per part de la
guàrdia urbana. Molts són del
barri, i pateixen la manca de feina
i de pisos assequibles a la gent
de la seva edat. Com a alternativa
autogestionària, els okupes
han creat diversos tallers
(serigrafia, manualitats...) i
organitzen xerrades, concerts,
video-fòrums i exposicions.
Alguns veïns no se'ls miren
amb gaire simpatia i els associen
El transport
privat prima
també sobre el
públic en un barri
que, no per
casualitat, té les
entranyes
foradades pel
túnel de la Rovira
a problemes de drogaddició. Però
d'altres no barregen coses, els
comprenen i els donen suport.
Els okupes són també part de la
realitat i la vida dels Carmels. Un
barri ric en iniciatives i associacions
que, per exemple, va contribuir
a crear la primera i única
ràdio del districte VII, Maxikanal
(106.2 fm), confiscada i tancada
fa més de dos anys per l'Administració
a causa d'interessos
polítics.
ESCARLATA BLANCO

6 CRÒNICA CARRER Juliol de 1994
Juicio a los asesinos de "Sonia"
MARÍA JOSÉ VARELA
El pasado dia 31 de mayo se
inicio ante la Audiència Provincial
de Barcelona el juicio contra
siete jóvenes por el brutal apaleamiento
realizado a tres personas
que pernoctaban en el parc
de la Ciutadella de Barcelona, el
6 de octubre de 1991.
Los hechos supusieron la
muerte de Juan José Recalvo
Zafre (Sonia) y las graves heridas
de Ernesto Romero Arévalo
(Dori), transexuales que ejercían
la prostitución en las inmediaciones
de la calle Wellington y que
debido a sus precarias condiciones
de vida, no disponían de mèdics
para un mejoraiojamiento, y
de Miguel Pérez Barreiras que,
junto a otras dos personas, también
pasaban la noche en el invernadero
del mismo recinto.
La brutalidad de la actuación
de quienes son capaces de matar
a patadas a personas indefensas,
junto al hecho de que
quienes se sientan en el banquillo
participaran de una ideologia
fascista preconizadora de la violència
contra colectivos raciales
y marginales de la sociedad, dan
una dimensión enormemente
preocupante de los hechos.
Un momento del juicio
Las víctimas lo fueron por el en Catalunya, adoptaren la va-
mero hecho de ser transexuales liente decisión de personarse en
en el caso de las dos primeras o la causa acusando en el ejercicio
de ser marginales en el ultimo. de la acción popular; lo mismo
La violència organizada como hizo el Ayuntamiento de la Ciu­
método de eliminación de las dad. Un importante contingente
personas que no se adaptan a de organizaciones ciudadanas y
un modelo establecido no es un de defensa de los derechos hu­
fenómeno nuevo, la historia tiemanes respaldarontal actuación.
ne grabada en sangre muchos El movimiento homosexual ha
testimonies. Ahora comandos de salido una vez mas del silencio en
jóvenes en edades ciertamente el que pretendió encasillarse, dejó
tempranas enarbolan viejas ban- una postura defensiva para asumir
deras de dolor y de muerte. públicamente el derecho a la orien-
Los grupos que aglutinan las tación sexual e incluyó en su plata­
aspiraciones de gais y lesbianas forma reivindicativa la específica
D D
PORFONT
COOPERATIVA
D'HABITATGE
VIVENDES DE NO\^ TR
A PRHMWEjB^&a*
ljj|plÍ3R^|gijj^
'MglllIlH^^ Barri de Í|inta:R||a
Torrent de lJ|>p$
DE PRIMERA QUALITAll
ALA SEVA MIDA I
TéïsmmWè 25 • 268 37 99
RUBEN PÉREZ
del colectivo transexual.
El desarroilo del juicio en el
que se ha visto que quienes de
tal modo actuan se nutren de
panfletos en los que dicen que
"Rudolf Hess" es un ejemplo a
seguir, o que saludan a "los camaradas
del resto del mundo
con el ideal común de terminar
con paràsitos y reimplantar el
orgullo racial", incluso que "la
juventud democràtica pone su
ideal en el placer, vicio y estupidez"
anadiendo que los skins
han Jurado brazo en alto castigar
"a los forasteres y a los sucios de
cuerpo y mente", quedarà en el
recuerdo de quienes estamos
presenciando una imagen horrible
de las consecuencias de la
ideologia totalitària.
El abundar en el trabajo en
defensa de los derechos humanes,
el respeto a la variedad racial,
social y de opción sexual es
algo que nos compete a todos y
no solo a los colectivos directamente
afectades.
Bea, la presidenta del colectivo
de transexuales de Catalunya,
ha escrito "Este hecho tan lamentable
ademàs de hacernos
recapacitar sobre lo que es estar
al borde de la ilegalidad, de la
culpabilización, de la agresión y
del asesinato por el simple hecho
de mostrarnos como somos
(algo que deberían aprender los
de la doble moral), nos ha permitido
darnos cuenta que no estamos
tan solas y que siempre
habrà alguien que se acercarà a
nosotras no para psicoanalizarnos
o para juzgarnos, sinó
para tendernos una mano al saber
que en el fondo hablamos de
lo mismo, del derecho a ser".
María José Varela lleva la defensa
de la acusación popular
Per la igualtat i el dret a la diferència
Les entitats i persones sotasignants
denunciem l'assassinat de
la transexual Sònia al Parc de la
Ciutadella com un atac feixista al
dret a la vida i a la igualtat de
totes les persones.
Entenem que la diversitat i les
variades formes d'entendre la
vida són part irrenunciable de la
nostra realitat i proclamem que
el dret a la diferència és un valor
inalienable per a la convivència i
el respecte entre les persones.
Assassinats com el cas de la
Ciutadella suposen un atemptat
a les llibertats democràtiques i
responen a la intolerància secular
contra els homes i les dones
que viuen una sexualitat diferent
a la norma.
Denunciem també altres atacs
i apallissaments que s'han produït
a Barcelona contra gais i les­
bianes a mans de grups incontrolats,
quasi sempre impunes.
Reclamem de totes les administracions
major atenció policial
a aquestes bandes d'agressors
i reclamem, sobretot, una
educació per a la pau i el respecte
a la diferència, sigui a
l'ensenyament, sigui en campanyes
d'acció civica. No
podem quedar-nos simplement
en crides a la tolerància.
Davant l'acció arbitrària de
minories i bandes sense escrúpols
i en ocasió del judici per
l'assassinat de la transexual
Sònia, volem recordar el cas de
la dominicana Lucrecia Pérez, i,
com llavors, manifestem i reafirmem
que la igualtat i el dret a la
diferència són valors indestriables
per a la convivència i la vida
democràtica de la nostra societat.
Institucions I partits polítics
Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet, Catalunya Lliure, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per
Catalunya, Joventuts Socialistes de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya,
Noves Generacions del Partit Popular, Partit dels Comunistes de Catalunya, Partido
Feminista.
Entitats i associacions
Actua, ACT-UP (Barcelona), Casal Independència de 9 Barris, Casal Lambda, Col·lectiu
Lambda de Gais i Lesbianes del País Valencià, Col·lectiu de Lesbianes Feministes de
Barcelona, Col·lectiu de Transexuals de Catalunya, Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Barcelona, Colectivo Gay de Madrid (COGAM), Colectivo de Lesbianas y Gais de
Córdoba (COLEGA), Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC),
Confederación de Asociaciones de Vecinos de Espafia (CAVE), Confederació General
del Treball (CGT), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Coordinadora
Feminista de Catalunya, Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, EHGAM (Euskadi).
Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Federació d'Associacions de
Veïns de Barcelona (FAVB), Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Fundació
Ferrer i Guàrdia, La Nostra Illa, La Radical Gay (Madrid), Liberación Gay (Córdoba),
Mili-KK, Moviment d'Objectors de Consciència (MOC), Moviment per la Pau-AOC,
Ràdio Bronka, SOS Racisme, Unió General de Treballadors (UGT). Així com diferents
persones a nivell individual.

Juliol de 1994
1
La veu del
CARRER OPINIÓ
Albert Serratosa Palet
Enginyer Barcelona i el seu entorn
Tj^ 1 títol (que m'han suggerit)
mereix d'entrada una reflexió de caire
semàntic. Barcelona, un petit poblament
d'origen romà, ha estat el nucli inicial i
més dinàmic durant dos milennis d'un
territori de gran abast tocant la Mediterrània.
La delimitació precisa del terme
municipal ha sofert modificacions en més
i en menys, de les quals es recorden per
damunt de tot les derivades de les annexions
de municipis confi"ontants durant
la segona meitat del segle XIX i primera
del segle XX. Aquests fets comporten un
doble significat que, en no explicitar-se,
dóna pas a un seguit de malentesos.
A Barcelona, per la seva història i el
seu dinamisme peoner, se li reconeix
sense cap reticència el dret a donar nom
al seu entorn immediat: conurbació de
Barcelona, aglomeració de Barcelona,
entitat municipal metropolitana de Barcelona,
àrea metropolitana de Barcelona.
Es pràctica habitual (i comuna amb
altres ciutats semblants) que a fora de
Catalunya els residents a municipis de
la rodalia barcelonina s'identifiquin, en
ésser preguntats, com a habitants de
Barcelona. És un reconeixement, fins i
tot satisfactori, del paper representatiu
del gran municipi. El tema esdevé conflictiu,
encara que quasi sempre consciència
clara, quan es recorden greuges "imperialistes"
d'annexions no volgudes o de
càrregues ambientals més enllà dels seus
límits municipals.
En una primera fase, més o menys a
partir de 1950, tots els inconvenients
caiguts sobre la "zona d'influència" es
posaven en el passiu de Barcelona, la
primera a créixer i la més dinàmica. No
obstant això, més endavant tots els
territoris de la rodalia començaren a
Isabel Fonoll
Psicòloga
i^L JBkrrs ran d'un fet greu produït a
Madrid per dos joves s'ha provocat una
reacció d'alarma social i de crítica injustificada
dels jocs de rol.
Aquests jocs s'usen a l'ensenyament
amb fins didàctics, en tractaments de
salut mental amb fins terapèutics, per a
diversió i per a d'altres finalitats constructives.
Cal afegir que no és extraordinàriament
diferent de "les ventis" (aventures)
a les que jugàvem quan érem petits,
entre les quals n'inventàvem moltes de
fer por als nostres amics, per la qual cosa
no ens va renyar mai ningú.
En aquest cas un jove, molt probablement
psicòpata, i un altre que s'ha
deixat arrossegar amb molt poc seny pel
més gran, han trobat en el joc una manega
de justificar accions repugnants i
delictives. És el responsable, no per haver
usat el rol o altres vies, sinó per no
créixer amb vitalitat pròpia emparada
en una sinergia fruit de l'aglomeració
que, sense acord previ, tothom anomenava
simplement "de Barcelona", fins i
tot quan ja la ciutat havia començat a
minvar pel que fa a nombre d'habitants.
Els símptomes eren prou visibles als
anys 60, però el fenomen es revela
clarament a partir de la dècada dels 80.
L'àrea metropolitana continua rebent el
nom de Barcelona, seguint la pràctica
universal, però ja no és la ciutat central
l'únic motor .Tots els municipis fins a 30
o 50 quilòmetres (i per certs efectes més
enllà) comencen a tenir empenta pròpia
i a generar necessitats de tota mena. El
port comercial o la Universitat Autònoma
ja no són, és ben evident, instruments
exclusius de Barcelona. Tampoc no ho
són els equipaments menys ben vistos,
sigui una autopista, un circuit de carreres
o una línia elèctrica d'alta tensió.
Dels 4,3 milions d'habitants de l'àrea
Jocs de Rol
distingir entre fantasia i realitat, als
seus vint anys. De fantasies sàdiques
tots en tenim, però és del tot evident que
no passem a les mans. Hi posem controls
emocionals, raons afectives, valors
morals, etc. El psicòpata no té alterada
la claredat mental o raonament sinó els
vincles afectius i les emocions. No és un
irresponsable però si un malalt i un
perill social.
No és l'únic a qui demanar comptes: a
casa seva no van trobar mai llargs
ganivets a la tauleta de nit que els
infongués sospita? Mai van notar conductes
massa estranyes o preocupants? No
és possible. Alguns pares es fan els sords
i els cecs davant conductes molt poc
correctes, donant per fet que els seus fills
i filles són molt macos, tot ho han de fer
bé i no els calen consells ni avisos de
ningú. Si una conducta "és massa" cal el
consell d'un professional, des del nen
metropolitana (les set comarques compreses
entre el riu Foix i la Tordera),
menys de la meitat (1,6 milions) viuen a
Barcelona. De les 43.000 hectàrees urbanes
en el mateix àmbit, tan sols 8.000
corresponen a Barcelona-ciutat. Dit d'una
altra manera, el vaixell no es redueix a la
cabina del capità. Tots els tripulants
participen dels avantatges de la travessa
marítima i, naturalment, tots comparteixen
els perills i les incomoditats.
Els límits marcats per les creuetes i
les ratlles no justifiquen carregar certs
morts als altres. Tots, absolutament tots,
i en igualtat de condicions, com preconitzava
Ildefons Cerdà, tenim dret a
gaudir d'un medi ambient digne i agradable,
a disposar dels mateixos serveis
d'aigua, gas, electricitat o telèfons, a
tenir al nostre abast una gamma variada
d'equipaments sanitaris, educatius o
de lleure, a desplaçar-nos sense congestions
ni massa perill per arribar a l'escola.
maleducat que planta cara constantment
fins al psicòpata no detectat.
També es pot passar comptes al nostre
sistema de salut pública, que només contempla
els casos de malat mental evident,
no la salut mental preventiva. La psicologia
i psiquiatria són lentes, però preveuen,
milloren i curen. Si una cosa es
pot remeiar de petit, quan dóna símptomes
encara petits, que no esperin als
vint anys. Són perills socials que es poden
evitar. Reclamen una Salut Mental
més àmplia, preventiva, gratuïta i pública.
Reclamen també més equips d'orientació
i assessorament educatius que avaluïn
i aconsellin els casos incipients.
Cal també un major control del
contingut ideològic i cultural de tot el
material i activitats d'oci dels nostres
joves menors d'edat. En nom de la llibertat
de comerç no es prenen les mesures
que a vegades caldria: com a mínim que
a l'hospital, al parc, al lloc de treball o a
la platja.
Tot benefici té la seva càrrega i, per
tant, de forma simètrica tots ens hem de
sentir responsables dels efectes secundaris
no desitjats. Consumeixen més
aigua, més electricitat i més combustibles
els no residents a Barcelona que els
residents. Produeixen més residus
domèstics i eliminen més aigües negres
els metropolitans de fora ciutat que els
de dintre.
Aquesta és la situació avui dia. Estem
en un punt de no retorn. Hem arribat,
volent 0 no, a la dimensió metropolitana,
segons pautes de conducta similars a tot
el món. És el moment de deixar de culpar-nos
uns als altres. Tots som protagonistes.
Tots som responsables. A les nostres
mans està preparar un futur amb
tendències de millora contínua. Estem
lluny de les aglomeracions monstruoses
de 10, 15 o 20 milions d'habitants, avui
freqüents en el món. Tenim un entorn
excepcional de muntanyes, boscos, camps
agrícoles, platges. Estem al costat d'un
mar únic, càlid, pacífic, acollidor, maco.
El nostre clima es pot classificar entre
els millors del món.
Seria un crim malmetre tants trumfos
per unes picabaralles sense fonament.
Ajudar a conservar els valors al nostre
abast i a millorar les tendències és
l'objectiu bàsic del Pla Territorial Metropolità
de Barcelona, un instrument que
vol estar al servei de tots els municipis i
especialment de tots els ciutadans als
quals els límits municipals no fan
diferents ni en drets ni en deures.
Albert Serratosa Palet es director del Pla
Territorial Metropolità de Barcelona.
estiguin dins dels valors i drets constitucionals
i no atemptin contra ells. Que hi
hagi una major intervenció del ministeri
de Cultura vetllant per conjuntar diversió
i uns mínims culturals. Que es posin
rètols avisant de la nocivitat d'algunes
joguines 0 activitats si fos el cas: pel·lícules
d'alt contingut violent, joguines tradicionalment
agressives, llibres de contingut
masclista, vídeo-jocs racistes, activitats
gimnàstiques que diuen aprenen per a
defensar-se, còmics de dibuixos fortament
sexuals, i moltes d'altres, entre les que hi
ha els jocs de rol comercials. També completar
i millorar la legislació sobre materials
perillossos 0 d'evident mal ús, com
és el cas dels sprays; i fer-la complir.
Igual que una flor no fa primavera, un
cas patològic i aïllat no ha de produir
alarma social. Però és una lliçó que podem
aprofitar per millorar el que ja tenim, on
molta de la feina encara està per fer.

8 CRÒNICA
La teu del
CARRER
Juliol de 1994
Estudiar català per a adults és més
car que aprendre l'anglès
CAROL BIOSCA
El Consorci de normalització lingüística,
entitat que controla aproximadament
un 90 per cent de
l'ensenyament del català no
reglat i que imparteix cursos de
diferents nivells a gairebé tots els
barris de Barcelona, ha deixat de
fer cursos a la Verneda després
que no s'arribés a un acord sobre
el pagament d'una matrícula amb
els responsables de l'escola
d'adults del centre cívic on
s'imparteixen les classes.
Els responsables de l'escola
d'aquest centre cívic expliquen
que els cursos de català han
deixat de fer-se perquè van negar-se
a cobrar una matrícula,
que oscil·la entre les 5.000 i les
8.000 pessetes per curs (segons
es tracti del nivell A, B o C). "No
entrava dins la filosofia de l'escola
-diu Lourdes Pérez, mestra de
l'Escola d'Adults La Verneda-
Sant Martí-. Sempre hem defensat
que aquesta fos una escola
pública i gratuïta i mai no hem
cobrat cap inscripció per fer cap
dels cursos que aquí s'imparteixen,
com ara el de graduat
escolar, el d'informàtica o el
d'anglès".
En total s'han deixat de fer 8
cursos de català. Tenint en
compte una mitjana de 22 persones
inscrites per curs, la mesura
pot haver afectat uns 175 veïns
de la Verneda. Les persones
d'aquest barri que hagin volgut
seguir estudiant català a la
Verneda, o que pretenien inscriure's
aquest any per primer
cop, han pogut seguir-ho fent al
mateix centre cívic a través d'uns
tallers de català gratuïts i duts a
terme per gent voluntària o bé
com a matèria dins de l'educació
reglada.
En cas de voler seguir un dels
cursos del Consorci, aquesta
gent ha hagut de desplaçar-se
fins a algun altre barri del districte,
com ara Poblenou o el Clot, i inscriure's
al centre corresponent
pagant la matrícula esmentada.
Lourdes Pérez explica que
abans de la creació del Consorci
el 1989, existia un conveni directe
amb el Departament de Cultura
mitjançant el qual els cursos de
català eren gratuïts. Quan es va
Escola
d'Arts i
Oficis
Diputació de
Barcelona
Comte d'Urgell, 187
Tel. 321 90 66
08036 BARCELONA
Els veïns del barri de la Verneda, situat al districte de Sant Martí,
s'han quedat aquest curs 1993-1994 sense poder inscriure's
a un curs de català al barri
crear ei Consorci (entitat integrada
per la Generalitat, els ajuntaments
i les diputacions) amb
l'objectiu d'unificar tot l'ensenyament
de català no reglat que
s'impartia en aquell moment, es
• "Per molt que des del Consorci s'hi han
trencat les banyes, els ha estat impossible
compatibilitzar un discurs sobre normalització i
integració i l'ús del català a tots els àmbits de la
societat. I els preus i requisits de matriculació
tenen molt a veure amb l'assoliment d'un títol de
català necessari per accedir al mercat laboral i
les expectatives de la classe mitjana, i poc a
RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA
RESTAURACIÓ PICTÒRICA
CERÀMICA
va començar a establir el
pagament d'una matrícula a tots
aquells que volguessin inscriure's
a un curs.
"Llavors ja vam tenir la primera
baralla -explica- perquè no
"Cursos de català per a estrangers"
ESPECIALITATS
ens semblava just haver de fer
pagar una inscripció per aprendre
catalàtenint en compte, sobretot,
que el català és cada cop més
una eina bàsica d'integració i que
s'ha creat des de l'Administració
veure amb les pretensions de jubilats, aturats, dones
i classe baixa per conèixer el català i la cultura
catalana. I és que el que no es paga no es valora!!"
ens diuen en un escrit l'Associació d'alumnes Heura
i Àgora de l'Escola d'Adults La Verneda-Sant Martí.
En el mateix escrit ens recorden que els llibres
d'aquests cursos es titulen "Cursos de català per a
estrangers" i costen 3.000 pessetes.
ENQUADERNACIÓ
ESCULTURA
GRAVAT
SEMINARIS
GRAVAT DE VIDRE A L'ÀCID (18 octubre/29 novembre)
GEMMOLOGIA
JOIERIA
TAPÍS
INICIACIÓ A LA RESTAURACIÓ DEL MOBLE (data per determinar)
tot un seguit d'expectatives
d'aprenentatge que no es podien
satisfer fent pagar uns diners a
aquelles persones interessades
a aprendre la llengua".
• Criteris del Consorci
El coordinador d'ensenyament
del Centre de normalització lingüística
de Barcelona, Antoni
Sales, argumenta, respecte al
pagament de les matrícules que
"amb el que ingressem de les
inscripcions no s'arriba a cobrir
ni una quarta part del cost real
d'aquest curs, amb la qual cosa
l'Administració ja en subvenciona
més de tres quartes parts".
D'altra banda, segons Sales,
"existeixen uns criteris d'exempció
de pagament per a aquelles persones
que puguin tenir problemes per
pagar una matrícula". Qualsevol
persona aturada que ho acrediti
amb justificant de l'INEM està
exempta de pagar la matrícula i els
jubilats i els membres de família
nombrosa tenen un descompte del
50 per cent.
Finalment hi ha un quart supòsit
d'exempció no tipificat mitjançant el
qual les persones amb dificultats
econòmiques que no s'acullin acap
dels tres supòsits anteriors poden
deixar de pagar matrícula o tenir-ne
una reducció sempre i quan exposin
la seva situació en un escrit raonat.
El coordinador dels cursos de
català de Barcelona manifesta que
"cadaanyun40percentdelsinscrits
s'aculi a algun d'aquests criteris
d'exempció" i afegeix que "és
impossible, per tant, que algú no
s'apunti a aquests cursos perquè
no pot pagar".
Sales argumenta, en relació al
cas de l'escola de la Verneda, que
"es va decidir finalment que havia
deserobligatori el paga-ment d'una
matrícula per a la realització dels
cursos perquè així ho diu la nostra
normativa i si no l'aplicàvem en
aquesta escola, incorríem en una
situació il·legal". Segons Sales, "el
Consorci fa un servei directe als
ciutadans i, pertant, té l'obligació de
tractar atots els ciutadans per igual".
Lourdes Pérez explica que,
després de diverses mobilitzacions
i protestes en les quals també van
participar d'altres escoles, la lluita
amb el Consorci finalment es va
guanyar i es va adoptar el
compromís que a les escoles
d'adults els cursos de català fossin
gratuíts. El curs passat, però, el
Consorci va establir el pagamen'
d'una matrícula com a condició
necessària per poder seguif
realitzant els cursos de català, tal
com ja havia fet anteriorment a
d'altres escoles. La negativa de
l'escola de la Verneda a accepta^
aquesta resolució va fer que es
deixessin de fer els cursos.

Juliol de 1994
i època per llegir. Aquella
novel·la que fa mesos no podem
començar. Aquell estudi sociològic que
no ens atrevíem a posar a la tauleta de
nit. El llibre de fotografies que la presa
no ens permetia fullejar
ambtranquil.litat. Ara és el moment!
RICARD
tiarcelona CIIDÜIXO',
f d'Cions Curiosa
Barcelona. 1981
OPISSO
Il·lustracions de masses, amb una
Barcelona de principis de segle sense
contaminar, i sense tants cotxes. La
Rua, les Festes Majors, el triomf del
Barca, els banys de Sant Sebastià, el
Tomant de Sant Medir, recuperen una
Barcelona, idílica que el vent
s'endugué.
Car I OS Azagra
ROBER' HUGHES
Barcí-
Ed Ar :»graiiu3
ÍLi:(.P\
'íi'ta
•}vui.. 1992
Segurament, per als puristes de
Barcelona, el fet de recomanar un
llibre d'un estranger deu ser similar a
Una heretgia. I més si, des del punt de
vista de fidelitat històrica, o
d'interpretacions polítiques, algunes
afirmacions són incorrectes o
equivocades. Però crec que aquests
defectes no desmereixen un llibre la
principal virtut del qual és que fou
escrit per algú que demostra el seu
carinyo per la ciutat al llarg de 680
planes de text.
De fet, els barcelonins, almenys jo,
acostumem a caminar sense contemplar
gaire el que ens envolta, ja que
això és feina de forasters (el que
Segurament fem quan visitem altres
ciutats). Veure una descripció
històrico-urbanística-arquitectònica
del que ens anem trobant en les
caminades obligatòries potser farà que
aquestes es transformin en passejades
rnés entretingudes, alhora que podem
fer de guies de les nostres amistats
foranes de forma més divertida.
Únicament ens faltarà una bona guia
gastronòmica per completar la feina,
però això ja és una altra qüestió.
Lluís Argemí
Lít veu del
CARRER
Barcelona, als Uibres
DOSSIER 9
XAVI
Icària. ícària
Edicions del Mal
391 pàgines
CARRER ha demanat a un grapat de
ciutadans i ciutadanes que ens
recomanin lectures estiuenques. A
més, tots els llibres que trobareu en
aquestes pàgines tenen alguna rela«
amb Barcelona. Si resteu a la ciutat,
potser descobrireu nous indrets i
DOSSIER
NGUEREL
Llibre corprenedor sobre la Barcelona
delerosa de justícia social, de llibertat i
d'utopia, la Barcelona obrera sofrent i
humiliada, però també feliç pel nivell
de solidaritat entre veïns, per l'ajuda
que uns i altres es dispensaven. Situa­
da l'acció com és ben conegut al
Poblenou, la distància entre els valors
populars, socialistes i llibertaris dels
nostres avis, i els actuals valors
yuppies de la Vila Olímpica i la
promotora Nova Icària, entre la
socialdemocràcia claudicant del nostre
ajuntament i un concepte de
participació popular real, és tan gran
que penso que la seva lectura pot ser
un gran revulsiu.
Barcelona ha estat un punt de
referència (per a tot el món) d'un món
personatges. Si us allunyeu, la
lor'i^iii·Ei iic at^r-irir-ít per rccordar-la.
una illa deserta, no oblideu els llibres
que proposem.
més just i lliure. D'una nova Icària.
^Podem deixar que l'asfalt i les vies
ràpides esborrin per sempre la
memòria del sofriment i de la joia que
han generat l'esperança en una vida
millor per a tots?
Pere Solà
ANGE
RIZARRI
L·rtYHisenúíL· conclesa de 1 3ar ceiona
Editoria! Lumen
1P4 pagines
Novel.la que combina perfectament el
rigor històric amb la sàtira i la
fantasia. Passa a la Barcelona medieval
i se centra en l'enrabiada de l'àvia
Ermessenda amb el seu nét, Ramon
Berenguer, quan planta la seva dona
Blanca i porta Almodis a la cort. El
curiós de la història és que l'àvia es
tanca a un bagul i es fa portar a tot
arreu dins del bagul. A més es baralla
amb el nét i demana al Papa que
l'excomuniqui. Una visió divertida de
la Barcelona medieval.
Jan Grau
c\LEXANDR
Barceíuna pa
Ed, Toidf-
2tí2 payiaes
iíT! í 'i pa in
IRICI
És una guia per passejar i la millor
història dels edificis i carrers de la
ciutat. També és interessant la "Guia
dels Espais Urbans", de l'Ajuntament
de Barcelona, un bon recull dels
millors espais públics construïts,
ordenats en forma de recorreguts. Un
llibre per consultar és la "Geografia
General de Catalunya" de Carreras
Candi amb les referències històriques
de la ciutat. Un llibre per contrastar
amb la realitat: "Plans del 1992" de
l'Ajuntament de Barcelona. Un llibre
per distreure's: "La ciudad de los
prodigiós" d'Eduard Mendoza, una
mentida molt ben novel·lada.
Ricard Pié

16 DOSSIER CARRER Juliol de 1994
JAUME
FABRE
JOSEP WIARI^
Noticiari de Barcelona. De
TExposició Universal als Jocs
Olímpics
Edicions La Campana
187 pàgines
Aquest llibre fa un repàs cronològic,
any per any, dels fets històrics que han
passat a Barcelona al llarg de cent
anys, des de 1888 fins a 1990. Però no
és un avorrit manual que expliqui la
història oficial. Fabre i Huertas han
recopilat 3.180 notícies datades que
reflecteixen la vitalitat i diversitat de
la ciutat des de totes les vessants:
política, cultural, artística, social,
esportiva, religiosa...
El resultat és un recull històric lleuger
necessari per a qualsevol consulta
sobre la ciutat (amb un índex molt útil
i detallat). Però, més que res, aquest
Noticiari són unes golfes endreçades,
recomanables per recordar i, sobretot,
per sorprendre's descobrint curiositats
sobre Barcelona. Per exemple, saber
quan van venir-hi Einstein o Buffalo
Bill; quan la ciutat va patir un huracà;
que la primera pedra al camp de Les
Corts es va posar el mateix any que la
del de Sairià; quin dia la CNT va
pintar els tranvies col·lecti vi zats de
roig i negre; o com els veïns de
Roquetes van aprofitar la festa d'un 18
de juliol per començar a autoconstruirse
el clavegueram del barri.
Marc Andreu
turisverd
Plaça de Sant Josep Oriol
08002 Barcelona
Tel. (93) 301 17 40
ReRei·ves:(93)412fï9y4
EDUARDO %>
R T A S ^' misterio de la cripta embrujada
Seix y Barra!
179 pàgines.
Parlant de literatura algú va
subratllar que convenia distingir entre
"interessant" i "clàssic". "Interessant"
vol dir que té dret a existir i a ser
descrit; en canvi, "clàssic" significa
manifestació de cosa acabada, rebuig
de la superficialitat. Dit d'una altra
manera: el clàssic no solament
existeix, sinó que a més mereix
sobreviure.
EI llibre que recomano no és un clàssic,
però és força interessant. Després del
seu gran èxit amb "La verdad sobre el
caso Savolta" (1975), on retratava la
lluita de classes a la Barcelona del
temps de la Gran Guerra {1914-1918),
Eduardo Mendoza es va despenjar
amb una obra menor, on anaven de
bracet la paròdia literària i la sàtira,
amb l'excusa d'un cas policíac, actuant
un boig com a detectiu. L'espai és una
Barcelona molt menys esquerpa que la
ciutat realment existent; el temps,
l'època de les primeres eleccions
democràtiques. El cas, amb tots els
ingredients usuals, es resoldrà amb
final feliç. I el lector segurament
seguirà la història amb un bon
somriure i alguna rialla. Es tracta en
definitiva d'un-divertiment saborós,
amatent i ben escrit, que fins i tot
porta amagades unes gotes de
melangia política (o nostàlgia
històrica).
Alfons Barceló
CARLES
CARRERAS
Geografia Urbana de Barcelona.
Espai mediterrani, temps europeu
Geografia General dels Països
catalans
Editorial Enciclopèdia Catalana
Carles Carreras, catedi'àtic de
Geografia Humana de la Universitat
de Barcelona, és un d'aquells autors
que tenen l'habilitat de sabert tractar
temes seriosos i especialitzats - que en
mans de segons qui es convetirien en
avorrits i soporífers - amb un estil i
una amenitat més aviat pròpies d'un
novel·lista, que fan que les seves obres
passin a ser d'un interès general i que
es llegeixin com si es tractés talment
duna novel·la, o d'una història
novel·lada.
El títol de l'obra referenciada, molt
concret i restringit, pot desanimar
algun lector potencial, que potser no
s'imagina que en un llibre de geografia
VIATGES P]
CATALUNYA,
QUEDAT A CASAI
AL·LOTJAMENr El
CASES DE PAGÈí^
PERK)T
ÀÀÀ
kkk:
urbana, es pugui parlar també de
poetes, com Bonaventura Carles
Aribau, Brossa, Federico García Lorca
0 Salvat Papasseit, o d'artistes
plàstics, com Chillida, Llorens
Artigues, Miró o Picasso. I no diguem
dels novel·listes; són nombrosos els
que cita Carreras, i d'entre ells
destaquem especialment Joan Marsé,
Quim Monzó, Josep Pla, Mercè
Rodoreda i Vàzquez Montalbàn.
El lector que desafiï el títol i s'enfronti
amb les pàgines del llibre, atapeïdes de
lletra i amb pocs sants, es veurà
recompensat amb una lectura atractiva,
amena i gi-atificant, que
l'il·lustrarà sobre tot allò que tant
desconeixem de Barcelona, de la seva
història, de l'evolució de la ciutat
moderna, del procés
d'industrialització, de la
terciarització... fins arribar als nostres
dies, acabant amb l'anàlisi dels
problemes actuals, enfocant-los, però,
de cara al futur. Es tracta d'un llibre
especialment recomanable per a tots
els barcelonins, en particular, i per a
tots els catalans, en general, i que
hauria de ser de lectura obligatòria per
a tots aquells que es dediquen o volen
dedicar-se a la cosa pública.
Joan Ràfols i Casamada
GEORGE ORWELL
Homenatge a Catalunya
Editorial Ariel
llibreria
Rosselló, 260-TeL 457 74
08037 BARCELONA
218 pàgines
Aquest estiu, qui vnalgui llegir o rellegir
el llibre que George Orwell va
aconseguir editar fany 1938, amb
grans dificultats i amb un notable
fracàs editorial, podrà plantejar-se un
objectiu i una resposta.
L'objectiu és reconstruir mentalment
la Barcelona revolucionària que va
conèixer l'escriptor britànic al
desembre de 1936 quan va arribar a la
nostra ciutat i el contrast amb la
Barcelona del maig de 1937, quan la
centraré vol ució es va fer amb el control
de la reraguarda. El comunisme va
aconseguir silenciar les veus disidents
d'esquerres i llibertàries i, fins i tot, va
tractar d'eliminar físicament al que
seria l'autor de la novel·la 1984. Ai*a
cinquanta anys després, hem sabut
que els dirigents policials comunistes
havien qualificat George Orwell com
un perillós membre de la Gestapo, per
justificar amb la mentida la seva
detenció i probable hquidació.
L'aparició de nous documents
refermen el caràcter verídic
d'Homenatge a Catalunya: un malson
del qual se'n va poder lliurar per
cames.
PARQUETS
La resposta és saber què en queda de
tot plegat. Hi ha qui pensa que el que
ja era vell Tany 1936, l'estalinisme, no
ha acabat de morir dins l'esquerra i
que les noves propostes
emancipatòries no acaben de néixer. El
cas és que la figura d'Orwell segueix
encisant a tots els que s'apropen amb
ulls crítics a una generació, potser la
darrera, que va creure que el seu
esforç personal podia ser decisiu per
canvàar el rumb de la història. Ara,
quan el director de cinema britànic
ultima la pel·lícula que s'anomenarà
"Terra i llibertat", a partir
d'Homenatge a Catalunya i la figura
de l'escriptor, és bo tenir opinió pròpia
dels esdeveniments esfereïdors que va
patir un innocent voluntari de ta lluita
perla llibertat. Barcelona, anomenada
la ciutat de les barricades per Frederic
Engels, va conèixer les darreres aquell
maig de 1937. Moltes de les
llambordes utilitzades eren les
mateixes arrancades dinyant el juliol
del 36 per fer front a l'alçament
feixista. Hi ha qui diu que encara són
enterrades.
Jordi Bigas
NARCÍS
La Febre d'or
Edicions 62
OLLER
Barcelona. 1980
Novel·la situada en la Barcelona del
segle XIX. La història d'una família
que puja social i econòmicament a
través de l'especulació en borsa.
Presenciem la modernització de la
ciutat, l'arribada del ferrocarril i una
família que trepa i escala graons del
poder. Descobrirem que els 'trepas"
d'avui tenen molt en comú amb els
d'ahir.
Albert Recio
Suministro, instalación y
Restauración de
todo tipo de Parquets
EXPOSICION Y VENTA
Benavent, 31
Tel. 333 32 15
BARCELONA
Crta.Barcelona, 4
Tels. 658 10 83 / 658 43 15
VILADECANS (Barcelona)

JtiUol de 1994 CARRER DOSSIER 11
JAUME
Senyoria
Editorial La Campana
CABRE
107 pàgines
Diuen que la ficció sempre és superada
per la \'ida, però a voltes és preferible
que la ficció només sigui literatura. Sa
Senyoria no té escrúpols, és calculador,
intrigant i pilota; es belluga pels
passadisos del Palau de Justícia i
carrers de la Barcelona del segle
XVIII.
El to irònic, l'assassinat, la corrua de
personatges, un paquet amb papers...,
l'execució d'un innocent per un cnra no
comès però políticament necesari, un
amor desgraciat, Talegi'e amistançada
que apaga els seus fugots posant
banyes, les Cofraries de Sang,..
El llenguatge fi*esc, la intriga servida.
Un excel·lent llibre per gaudir amb una
cei-vesa fresca un vespre d'estiu.
Maragda Royo
HORACIO
Capitalisme i morfologia urbana
gd. Circulo de Lectores, 1990
256 pàgines
Als anys 70, quan molts homes i dones
volien millorar aquesta ciutat, un petit
llibre ens va ajudar a entendre la
història i la realitat de la nostra ciutat,
els seus raonaments profunds, els
actors diversos i contradictoris.
El seu autor, catedràtic de Geografia,
era un desconegut per a nosaltres,
però el seu treball es va llegir i discutir
a les baniades. Perquè com indica J.L.
Abellan 'quan estudia les ciutats, el
seguiment que fa de fenòmens tan
caracterizats com els eixamples, el
barraquisme, els polígons residencials
i la incorporació al teixit urbà de nuclis
rurals de les anomenades àrees
metropolitanes constitueixen una
Veritable història de Espanya a través
del desenvolupament del capitalisme i
la seva influència a la morfologia
Urbana". El llibre, exhaurit, ha estat
reeditat pel Circulo de Lectores, amb
l'afegit d'un capítol dedicat al
planejament urbà a Espanya del 1975
al 1989.
Encara que potser no és un text
estiuenc, en recomano la lectura igual
que les aventures de Cai^'allo, de
Vàzquez Montalban, o les novel.les de
Juan Marsé, perquè a totes aquestes
obres Barcelona és la protagonista.
Andrés Naya
L'Hora violeta
Edicions 62
233 pàgines
ROIG
La major part de les obres de la
Montsen'at passen a Barcelona,
sobretot a la zona de l'Eixample. Són
un clar exponent de la vida de cada dia
que passa en aquest barri tan
barceloní vista per aquesta autora
durant els últims vint-i-cinc anys.
Víctor Mora
THOMAS
La montana màgica
Ed.Plaza y Janés
LUIS
ROJAS MARCOS ^02 pàgings_
La Ciudad y sus desafies. Héroes y
víctimas
Ed. Espasa Caipe
Madrid, 1992
Per als que durant l'estiu dediquen
una estoneta a la reflexió, l'assaig del
psiquiatra sevillà-novaiorqués pot
resultar una excel·lent eina. El llibret
ídues-centes pàgines només) està
dirigit als urbanites, com els
barcelonins, interessats en augmentar
la seva quaUtat de vida mitjançant
alguna cosa més que els
electrodomèstics, però posant el seu
gra de sorra per assolir una ciutat més
tolerant i vivible. Els disset capítols
tracten temes tan diversos com
l'ecologia urbana, la sida, el racisme,
l'avortament, l'homosexualitat o
l'eutanàsia.
Rosa Maria Palència
MANN
Aquesta novel·la simbòlica fou escrita
a principis del segle XX però no va ser
coneguda fins després de la Primera
Guen'a Mundial i el seu autor va
obtenir el Nobel el 1929. Un dels
protagonistes de la novel·la és
Settembrini, un italià que simbolitza el
progressisme i que es deleix per venir
a Barcelona, considerada a l'època com
la capital de l'avenç, a un congrés de
pei'sonatges progi*essistes. Un altre
dels personatges, la senyora
Chauchat, russa del Caucas que
simbolitza el conservadurisme, viatja
per Espanya i no s'identifica amb
Madrid o amb El Escorial de Felip II,
sinó amb Barcelona, quan veu ballar la
sardana, ja que la gent agafada de les
mans i els homes en barretina li fan
sentir la tradició del país. Per a ella,
Barcelona representava les arrels més
ancestrals, mentre que per a
Settembrini, el progressisme més
avançat. Les dues vessants de la
Barcelona actual.
José Antonio Gonzàlez
Casanova
FRANCESC
La nova pobresa
Edicions 62
CANDEL
253 pàgines
Un passeig a través de l'altra Barcelona,
de la mà d'un dels escriptors més
compromesos amb els sectors
desafavorits de la nostra ciutat: la de
les cues de persones sense recursos
davant dels menjadors socials. La dels
que dormen al carrer, I també la
Barcelona de la pobresa amagada.
Crec que és un llibre que es llegeix
d'una tirada perquè és una magnífica
crònica de la vida quotidiana de persones
reals, socialment excloses, de les
seves frustracions i desesperances.
Montse Sintas
JOSEP MARIA
DE SAGARRA
Vida privada
Editorial Proa
354 pàgines
És el retrat de la vida de la burgesia
catalana de començaments de segle.
És l'èpüca de la burgesia consolidada i
enriquida ràpidament a partir del subministrament
als bel·ligerants de la
Primera Guen'a Mundial. Barcelona
anava adquirint les característiques
d'una ciutat opulenta: el casino de
l'Arrabassada, els cafès-concert, el ballet,
l'òpera... Tot això amb el desenvolupament
i la consolidació del moviment
sindical, on fanarco-sindicalisme
anava prenent un paper preponderant.
Joan Costa
EDUARD
MANUEL
Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per
a una altra Barcelona
Llibres de l'Index
Barcelona, 1991
Aquest llibre és com una recuperaciórèplica,
al cap de disset anys, del
famós llibre Barcelona (,a dónde vas?,
que varen fer Martí Jusmet i Eduard
Moreno, al fmal de l'època Porcioles.
En Vàzquez Montalban diu en el
pròleg: "Alguns tenim la impressió que
els Jocs Olímpics han servit de coartada
pei' reactivar aquell projecte de la
Gran Barcelona, un model de creixement
fet a la mida dels interessos dels
de sempre, avalats, fins i tot en aquesta
ocasió, pel laisser faire, laisser
passer d'im ajuntament governat pels
socialistes i en el qual professionals,
tècnics i polítics que van ser enemics
implacables d'aquella Gran Barcelona
especulativa ocupen o han ocupat
importants càrrecs. Era possible créixer
d'una altra manera?
Aquestes paraules em sembla que
apunten a l'essència de l'obra, que té la
gràcia d'estar presentada amb molta
riquesa de comentaris i testimonis, que
la il·lustren i avalen abundosament.
Jordi Vila-Abadal

12 REPORTATGE
MARC ANDREU
Durant els darrers anys el panorama
dels mitjans de comunicació
locals i de barri a Barcelona ha
sofert profundes transformacions.
Les ràdios de districte comencen
a professionalitzar-se, i
està en procés de creació la seva
federació. Les televisions locals
ja fa temps que funcionen coordinades
al Canal 39. En canvi, la
premsa escrita local, degana d'un
nou periodisme nascut sota el
franquisme, és l'última en comprendre
la importància i el paper
dels mitjans de comunicació alternatius
en una societat i una
ciutat saturada d'informació sovint
manipulada. Però la premsa
de barri ja comença a sortir del
seu llarg túnel.
Aquest sector de la comunicació
no presenta unes característiques
gaire homogènies i està
marcat per una forta inestabilitat.
A més, aquesta vintena de publicacions
es poden classificar en
tres grups molt diferenciats.
En primer lloc hi ha les publicacions
informatives, aquelles
que tenen una clara voluntat de
reflectir la realitat social, política
i festiva dels barris i districtes de
la ciutat. En el fons, tracten d'omplir
el buit informatiu local que no
cobreixen els grans diaris. En
aquest grup hi ha els mensuals
La Veu del CARRER, Nou Barris
9, La Marina de la Zona Franca,
Sant Andreu Express, Gràcia
Express, L'InformatiuZona Nord,
Paper Imprès, i el quinzenal Bon
dia Gràcia. També dins d'aquest
grup es poden situar algunes publicacions
com [Informatiu de
Sants, i [Informatiu de Les Corts.
En general aquest grup es caracteritza,
dins de la diversitat, per la
sensibilitat envers el moviment
associatiu i pel seu esperit crític.
Un segon grup de premsa local
és el de les publicacions comercials,
aquelles que bàsicament
tenen anuncis a les seves
Durant els darrers anys del franquisme
la premsa de barri va demostrar
que, a més de ser una bona eina informativa
i de lluita, era una bona escola
de formació de joves periodistes.
Actualment les publicacions locals continuen
complint aquesta funció, però
cal dir que també contribueixen a la
precarització laboral a la vegada que
recullen molts periodistes que surten
de les facultats i no troben feina del que
han estudiat.
En la primera situació es troben molts
estudiants de periodisme. En molts casos
la tasca a les publicacions locals és
una bona pràctica, i es pot arribar a
aprendre tant o més que a la facultat.
Però en altres casos, sovint no
excloents, també són utilitzats com a
mà d'obra barata o gratuïta per treure la
publicació al carrer. Per regularitzar i
I.a ven del
CARRER
Reneix la premsa de barri
Actualment hi ha a Barcelona al voltant d'una vintena de publicacions
locals que es podrien qualificar de premsa de barri
pàgines i en les quals la informació
ocupa un espai purament testimonial.
Aquestes revistes són
sempre gratuïtes i de distribució
en bústies i botigues. En aquest
grup hi ha el setmanari Aquí, el
quinzenal Barcelona Norte, i els
mensuals Zona/4/ía, Publi2.000
i La vida del meu barri.
Finalment, un tercer grup el
formen la versió local de la prem-
LA MARI]\fA
dols barris do K4»iia Franca
Los vecinos opínan:
J|1UIJ.1ll |KH
; metro ya!
"Ks fals que \a majoria
de la sitcutat sigui imnipta"
sa esportiva que tant d'èxit té a
nivell general. Aquí hi tenim, en
solitari des de fa anys, Sport 9,
de Nou Barris i Sant Andreu.
Aquest setmanari informa dels
partits i classificacions dels diferents
clubs esportius locals. Fa
alguns mesos hi va haver l'intent
de crear un mensual de característiques
similars al districte de
Sant Martí, L'Espigó esportiu,
però l'experiència va fracassar.
• La publicitat
Totes aquestes publicacions
estan editades per empreses pri­
vades, exceptuant el cas del
CARRER, La Marina i L'InformatiuZona
Nord, que han nascut
a iniciativa del moviment veïnal.
PUBLICACIONS INFORMATIVES
La Veu dct C'ARRRR. ÍVncxiic mensual üraluíl de
Barcelona. Bilinfíiie. Creal e! IWI. Tirada: 2().(MH)
exemplars.
Nou Barris '). Periòdic mensual de Nou Barris.
Castellà,
I.a Maruia. Periòdic tiieusual graiuïi dels barris ile
la /ona Franca. Bilingüe. IW4. 8.(KK).
Sant Andreu Kxpréss Periòdic mensual de Sani
Andreu, Nou Banis. Sani Marlí i HortaCaiinardiV
Català. 19X6.4.000
(iràcia Hxpréss, Periòdic nien.sual de (iiiicia.
hi\anipie. Ciutat Vella. Sarria. Sani Cier\asi, Sanis
1 I.es Corts. Calalà. UWI. ^sm
Paper Imprès. Periòdic mensual Ljraluil d Horla-
Guinardò. Sagrada Fann'ha i Coll-Vallcatva,
Bilingüe. 1991. lò.OOO
Bon dia (iràcia. Periòdic quin/enal gratini. Català.
1994
Informaliu Zona Nord. Re\ isla mensual gratuïta de
Torre Baró. Ciutat Mendiana i Vallbona. Bilingiic.
I99.Í, 9.0(K)
Inforniaiiu de Sants. Hosialrancs i L;i Hordela.
inlormatiu de Les Corts.
PUBLICACIONS COMERCIALS
\qui Si^imanari gratuïí de Barcelona. Hilnigüe.
1991 Ml 000
/ona \ll 1 Re\ isla mensual graluíla de Sarrià, Saní
Citrvasi 1 Les Corls, Bilingüe. 27,0(K)
B.ircclon i None. Quinzenal graluïl de Nou Barris,
I f i\ imple. (iiàcia i lii>rIa-(iuinardo. Bilmgue.
|9Mi :()(K)0
Puhli 2 000, Revista mensual gialuila amh edicu)ns
a Sant Andreu i Clol-Sagrada Lamília, Bilingüe,
6,500
l,a \ ida del meu barri, Re\isia mensual gratuïta tic
Sarnà-Sanl (ler\asi. 50.(MK)
Poblenou, Revista mensual graiuïta editada pel
Parlil Humanisía, Casíelià
PREMSA ESPORTIVA LOCAL
Sptiri 9. Setmanari esportiu de Nou Barris i Sani
Arulreu. Biliiitiiie.
Només el Nou Barris 9 i els dos
mensuals del grup Express surten
a la venda a quioscos; tota la
resta de premsa local és de
distribució gratuïta. La publicitat
és la principal i generalment única
font de finançament d'aquest
tipus de premsa.
Precisament això marca molt
de prop la línia i la mateixa supervivència
de les publicacions locals.
Tots aquells projectes que
neixen amb voluntarisme però
sense una viabilitat econòmica
assegurada tenen generalment
una vida molt curta. És el cas, si
no compten amb una subvenció
de les institucions al darrere, de
molts informatius impulsats des
d'entitats i associacions. Només
SANT ANDREU
EXPRESS
I ' Vjiiiil.Kmiil ,)pni\

i \ Juliol de 1994
Carlos Gascón
Lluitador
La veu del
CARRER ENTREVISTA II
'Es tracta (Tassolir qualitat
de vida per a tothonV*
arlo; arres és sobre
tot un lluitador. No hi ha cap responsable
polític de totes les
administracions a qui no hi hagin
arribat les múltiples reivindicacions
del seu col·lectiu.
— Quins són els principals
problemes dels minusvàlids a
Barcelona?
^ Per als adults, el laboral. El
vuitanta per cent dels minusvàlids
catalans en edat laboral
estem a l'atur. Gairebé cap empresa
no compleix la llei que
l'obliga a contractar un minusvàlid
físic per cada cinquanta treballadors.
Tampoc el subsidi de
garantia d'ingressos mínims no
es fa efectiu. L'administració diu
que no hi ha prou diners per
acomplir-lo, però, en canvi, sí
que n'hi ha per pagar una pensió
vitalícia de 245 mil pessetes als
ex-ministres, incloent-hi el que
va deixar 4 milions d'aturats.
— Per què les empreses no
contracten minusvàlids?
M Per què tenen d'on triar. I
ara, amb els contractes brossa,
encara més. Els avantatges fiscals
i els incentius són ridículs.
— Quines són les seves
propostes?
M En primer lloc, punt final a
l'Once. Crear una associació
integradora dels minusvàlids i
que els seus beneficis es destinessin
íntegrament a crear
alternatives laborals i socials i
no a la compra de mitjans de
comunicació com ha fet l'Once.
Es podria començar per lega-
V L PALLER 1?
JJ DE CAN VILADQMAT M\
Residència - Casa de pagès
Passeu uns dies tranquils en
un ambient de pagès al Solsonès
Miti·i pt-'OSH) o pensifS compk'tti - C IUIILI lasi'l.m.i
Tel. 973-29 90 26
Una entrevista de Rosa Maria Palència
La manca d'integració laboral és el
problema principal al que ha de fer
front el col·lectiu de minusvàlids físics
de Barcelona.
Carlos Gascón
litzar el cupó del minusvàlid
físic que ven l'Amiba. Projectes
en sobren. Com polígons d'habitatges
amb baixos que creïn llocs
de treball directes. Que les
empreses que no vulguin
contractar minusvàlids siguin
SI NECESITAS UN TAXI,
TRUCA'NS
BARNA-
TAXI
357 77 75
RUBÉN PÉREZ
RETRAT
Lluitador amb
crosses
Té quaranta anys i
una minusvalia,
seqüela de la
poliomielitis, que
l'obliga a desplaçarse
amb l'ajut d'un
bastó. Fa set anys
(l'edat del seu fill)
que Carlos participa
a diversos col.lectius
en defensa dels
interessos dels
minusvàlids. Des
que va anibar a la
vocalia de
minusvàlids de
l'associació de veïns
de Sant Andreu les
coses al distncte
comencen a millorar
per al seu col.lectiu.
Té ben clar que
l'única marginació
dels minusvàlids
prové "dels
responsables
polítics a les
administracions que
no compleixen les
lleis" per a la seva
inteOTació.
sancionades amb un impost amb •• Aquest no és un problema
el qual es generaria un fons per social, és un problema polític. Jo
a la creació de llocs de treball mai no he trobat discriminació
directes.
de la gent. Represento la darrera
generació de minusvàlids per
— Hi ha discriminació per als polio, però ara hi ha una nova
minusvàlids a Barcelona? fàbrica de fer-los: els accidents
CAM
a
CAMÍ
t/5 (X)
.11
Si voleu tenir un bon record
dels vostres millors
moments (casaments,
festes, inauguracions,
exposicions, etc.)
Truqueu al telèfon
44108 51
PREUS AJUSTATS
de trànsit. La gent sap que la
nostra situació és imposada, com
la de les víctimes del terrorisme
0 de la colza, nosaltres no hem
fet res per trobar-nos en aquesta
situació. La societat és com un
tren. La màquina és l'administració
i els ciutadans som els
vagons. Si la màquina no
compleix les lleis, la societat no
funciona. Nosaltres el que fem
és pressionar perquè es
compleixin. Els culpables de la
nostra marginació són els responsables
polítics que han
permès una discriminació on
només els cecs compten. I en
això no hi ha gaire diferència
entre els partits. Tots es comporten
igual... de malament.
— En aquest sentit, la seva
vocalia està aconseguint una
eliminació gairebé total de les
barreres arquitectòniques al
districte de Sant Andreu, com
ho han fet?
•ü Suposo que en part per
casualitat, perquè hem arribat
al momentjusten què s'iniciaven
unes obres ja previstes. El que
hem fet és obligar a complir una
llei que fa més de deu anys que
existeix. Ara ens prenen en
compte, però van ser mesos de
silenci en què cap responsable
del districte no ens va atendre.
Fins que optàrem per escriure a
la premsa, llavors férem dossiers
amb els retalls i còpies de les
instàncies i els vam enviar a
quaranta despatxos de tota
mena de responsables socials i
polítics. Des del bisbe de Barcelona,
fins al conseller Comas; a
sindicats i partits polítics.
Aleshores ens va cridar el coordinador
del districte i ara ens
fan cas, però fins per Nadal no
veurem els resultats reals.
— Això vol dir que el que
persevera, ho aconsegueix?
H Estic content pel que hem
aconseguit, però mai no em cansaré
de dir que l'eliminació de
barreres arquitectòniques no és
una millora només per al nostre
col.lectiu que, per sort, és
minoritari. Es tracta d'assolir
qualitat de vida per a tothom.
També les mestresses de casa,
els carters, les persones grans o
amb mobilitat reduïda, hi surten
guanyant. Aquesta lluita és
de molts anys. Gràcies a aquells
que ens han precedit en la lluita
tenim lleis que ara ens toca fer
complir. Els que ens segueixin
trobaran problemes nous, però
no el de les barreres arquitectòniques
al nostre barri.
NOU
Telèfon dels
Veïns
412 76 48

14 HISTÒRIA
iM vi'u del
CARRER
Ahir i avui dels urinaris públics
in segle XIX
només hi havien indrets "ad hoc"
utilitzats com a urinaris a les
entrades dels grans edificis
públics, situació que obligà les
autoritats municipals a substituirlos
per altres situats a les façanes
d'edificis de determinats carrers
i places, així com al claustre de la
Catedral o al pati de l'Hospital. Al
mateix temps es plantejà resoldre
més dignament el problema
creant un mobiliari urbà específic
per a aquesta funció, ja que eren
freqüents les queixes del veïnat.
En aquesta línia es coneixen
diverses propostes d'arquitectes
municipals essent molt possiblement
la primera de totes la de M.
Garriga i Roca qui al 1848 proposà
un modern quiosc-urinari, que
incorporava la novetat de disposar
de serveis per a dones;
Garriga reformulà el seu projecte
dues vegades més, al 1856 i al
1864. Però els informes de
l'arquitecte provincial no feren
possible la seva realització.
Finalment l'Ajuntament acceptà
una proposta més limitada en
nombre i costos, obra de J. Fontseré,
i d'aquesta manera començaren
a aparèixer en el paisatge
urbà barceloní alguns petits
cubicles més àmpliament difosos
a d'altres ciutats d'Europa.
Al darrerquart del segle passat
i davant de la insuficiència
d'aquest servei públic i de les
dificultats de les arques municipals
per afrontar-lo, l'Ajuntament
establí una política de concessions
a empresaris privats,
paral. lela a la pri vatització de serveis
com la practicada en l'abastiment
d'aigües o en part de la
xarxa de gas.
Algunes empreses demanaren
a l'Ajuntament permís per
instal·lar urinaris públics en règim
de concessió exclusiva de llarga
durada, fins i tot a 30 o 50 anys,
a canvi d'un cànon mensual; en
general l'empresa feia pagar el
servei a l'usuari.
SHIRTS
Fotocopws L^ar Color
Estanipaeió sobro toixif do fotografies
Samarrotes, Camises, Gorres, Coixins..
Estofiipacio Publicitària on Serigrafia
CAMPRODON, 24. BCN 08012. 93-4590440.
Mercè Tatjer
El creixement urbà prodmt al llarg del segle XIX implicà la
necessitat d'ubicar a la via pública de les ciutats un seguit de
mobiliari i crear serveis per satisfer algunes de les necessitats
fisiològiques dels ciutadans, de manera discreta i alhora higiènica.
Quins secrets inconfessables guarden els urinaris públics?
L'arquitecte Antoni Gaudí,
juntament amb E. Girosi, formulà
al 1878 un d'aquests projectes
de quiosc-parada de flors i urinaris,
que no s'arribà a fer.
Arran de l'Exposició Universal
de 1888 altres propostes vingueren
de la mà d'empreses estrangeres
amb models seriats dissenyats
per arquitectes i enginyers
anglesos, francesos i ita-lians que
incorporavenquasi bé sempre cabines
separades per a senyores.
Si bé algunes d'aquestes propostes
reixiren i s'instal.laren alguns
quioscs 0 "xalets comodité"
que s'uniren als anteriors tipus
d'urinaris, a principis del nostre segle
la situaciód'aquest servei no deixava
d'ésser caòtica, tant pel desgavell
de distribució i formes com per la
manca d'higiene. És en aquest
moment, i en concret al 1904, quan
a Barcelona com a París es formula
la proposta d'uns empresaris francesos
per soterrar aquestos ser­
ALFONSO SANCHEZGIL
DelegadoRegjonal
veis instal·lant uns grans salons
subterranis amb retretes, lavabos i
dutxes a diferents indrets de la ciutat.
Poc èxit tingué aquesta i
d'altres propostes del mateix tipus
Els sanitaris
automàtics resulten
insuficients, alhora
que estan mal
distribuïts
i Barcelona hagué d'esperar
alguns anys per començar a
disposar d'una xarxa subterrània
d'urinaris públics municipals
dotats ja de W.C.
L'Ajuntament desenvolupava
d'aquesta manera una tasca
paral·lela a la duta a terme en
altres serveis culturals, escoles.
Guardias de seguridad
Vigilantes jurados
Escoltas
Sistemas
Plaza Ramon BerenguerelGran.l 1

Juliol de 1994
CINEMA
"Fresa y
Chocolate":
més que dos
gelats
_ ROSA MARÍA PALÈNCIA
Maduixa i xocolata són alguna
cosa més que dos gustos de
gelats a la gelateria Copelia de
l'Havana. "Fresa y Chocolate"
de Gutiérrez Alea és un poema
sobre l'amor, l'amistat i la
llibertat i una de les millors
estrenes als cines de Barcelona.
És un veritable homenatge
als qui encara creuen que
l'ésser humà és més important
que qualsevol ideologia del
món i una bufetada a tot tipus
d'ortodòxia barroera. Després
de veure-la em vaig preguntar:
^Com pot ser que una
persona com jo, que ja sóc a la
quarentena, dona i, a sobre,
heterosexual, s'identifiqués
fins a les llàgrimes amb els
dos protagonistes de la
història: un homosexual i un
comunista ortodox? Potser fou
perquè en tinc més de
quaranta, perquè molts dels
que estem entre els quaranta i
els cinquanta, quan érem
joves com David (el
protagonista comunista),
creguérem com ell en la
mateixa honestedad, en la
bondat d'uns ideals que
auguraven llibertat i treball
per a tothom. No comptàvem
amb l'ortodòxia barroera ni
amb l'afany implacable del
capitalisme. I com Diego (el
protagonista homosexual)
Vam aprendre que allò privat
també és polític i que no hi ha
llibertat sense individualitat.
Avui sabem, com diu el mateix
Tomàs Gutiérrez Alea, que "el
socialisme és un guió magnífic
amb una desastrosa posada en
escena", però encara creiem
que qualsevol dia naixeran els
que gosaran produir-lo, dirigir-lo
i interpretar-lo com cal.
HISTORIA
Escola
d'Història de
l'Art de
Barcelona
Aquest centre, ubicat al centre
de la ciutat, ofereix a preus
feduïts diversos cursos
trimestrals sobre diferents
temes d'història i d'història de
l'art. Podem estudiar-hi des de
j'evolució històrica del romànic
i el gòtic a Catalvmya fins a la
història de l'art del segle XX,
passant per altres cursos
especialitzats. L'adreça és
Sant Pere Màrtir 18, entresol,
08012 Barcelona. Telèfon
4536172.
CONCERTS
Kiko Veneno
En plena festa major i amb la col·laboració
del districte de Nou Barris, podrem
presenciar un concert que recomanem molt
i no pel fet que sigui gratuït sinó perquè
Kiko Veneno està en el seu millor moment.
El seu treball musical, barreja de rock, pop
i rumbes, coincideix amb unes lletres que la
penya fa seves. La seva música no pot tenir
un escenari millor. L'única pega és arribarhi,
perquè el barri de Vallbona té poc
transport públic. Vallbona és al final de la
gran ciutat.
• Kiko Veneno al barri de Vallbona
Concert gratuït
22 de juliol de 1994
B.B.King
B.B. King
Toma a les nits del Grec una altra figura
del blues. Nascut el 1925 a Indianola
(Mississipí). El seu estil ha marcat des dels
anys cinquanta més d'una generació de
guitarristes de blues i jazz. Una
oportunitat més de veure'l.
• B.B. King
Poble Espanyol
2.800 ptes
21 de juliol de 1994 a les 21.30 hores
Milton Nascimento
Es un home que porta el ritme a la sang.
Un compositor socialment compromès.
Miner d'origen, Milton és considerat un
mag de la música, més enllà del jazz i del
pop, el so de Milton sintetitza corrents i
cultures diverses.
• Milton Nascimento
Palau de la Música
De 2.000 a 4.000 ptes
20 de juhol de 1994 a les 22 hores
EXPOSICIONS
Visions urbanes
Del Centre Pompidou de París ens arriba
aquesta interessant exposició. La mostra
ofereix una àmplia selecció de pintures i
dibuixos d'artistes com Picasso, Braque, De
Chirico, Kandinsky, Arroyo, entre d'altres.
A més s'hi exposen 600 dibuixos d'arquitectes
com Le Corbusier, Lenidov, León Krier i
Oscar Tusquets per citar-ne només alguns.
Per als comissaris de l'exposició "la història
de l'art i la història de la ciutat són
inseparables i convergeixen cap a allò que
podríem considerar com l'obra d'art total, o
sigui la metròpoli moderna".
Els treballs d'arquitectura i les obres
15
La veu del
CARRER BARCELONÈS
John Mayall
Toma a actuar entre nosaltres el vell John,
el pare blanc del blues, excel.lent
compositor i instrumentista però també rei
del blues britànic. Perquè el que és cert és
que un nombre important dels
instrumentistes de les millors bandes del
rock han tocat amb ell. Malgrat el preu, val
la pena veure i escoltar John Mayal, un
dels bluesmen blancs més grans de la
història de la música.
• John Mayall
Poble Espanyol
2.500 ptes
18 de juliol de 1994 a les 21 h
Mlilton Nascimento
dels artistes no es barregen, s'exposen
cronològicament amb una certa confusió i
de forma separada perquè, com diuen els
inspiradors de l'exposició, "els arquitectes
tenen com a projecte millorar les condicions
de vida de les persones, mentre els artistes
es dediquen a la invenció pura i sovint
s'inspiren en els aspectes negatius de la
urbs".
• Visions urbanes. Europa 1870-1993
Centre de cultura contemporània de
Barcelona
Juliol-octubre 1994
REVISTES
Barcelona
Societat
ANDRÉS NAYA
L'exemplar que ha arribat a
les nostres mans confirma
les expectatives creades des
de la seva aparició. Editada
per la Comissió de Benestar
Social de l'Ajuntament de
Barcelona, és una publicació
que no té res a veure amb les
revistes oficials de
propaganda.
El número que comentem,
publica un dossier amb
quatre treballs al voltant de
"La salut a Barcelona".
Altres articles d'interès són:
"La pobresa a Barcelona",
"Les dones i l'ús del temps a
Barcelona" i "Condicions de
vida i valors dels joves a
Barcelona". Són treballs
argumentats, que tenen
l'encert de posar a les seves
pàgines temes del màxim
interès. Esperem que el
número 3 confirmi les
nostres impressions.
EXPOSICIONS
"Les dones a
Europa"
REDACCIÓ
Mostra de fotoperiodisme on
s'exposen fotografies de 32
dones, al Col.legi de
Periodistes de Catalunya des
del 14 de juny fins al 22 de
juliol. El dimarts 5 de juliol
hi haurà una taula rodona a
l'entorn del tema 'Dona i
Fotografia'.
piWv^\cn*^^eCL·
La mostra està
organitzada por l'Associació
de Dones Periodistes, que
celebra el seu segon
aniversari lliurant els premis
"El Lliri" i "El Card" als
periodistes que han fet
mèrits per aconseguir-los,
Iftaki Gabilondo amb "El
Lliri" i Mikimoto amb "El
Card" respectivament.
El Col.legi de Periodistes
és a la Rambla de Catalunya
10 , ler. pis de Barcelona

16 PUBUCITAT
iM reu ítel
CARRER
0ú/a/j/ò/wn/à ae fned' cm 50 a^tiM al centre nL·tbric de clJa^celc
onU'
cafè - restaurant
En un ambient del
segle XV,
la millor relació
preu-qualitat
delacviina
eatalano-fi·ancesa
Argenteria, 27
08003 Barcelona
Tel. 31017 44
CALÇATS
[11
ESPECIALISTES EN
PEUS DELICATS I
SABATES PER A
PLANTILLA
Distribuïdors de:
i\
ROMIMA'
^LOJMS
Portaferrisa, 10 Urgell, 10
Tel. 301 68 76 Tel. 442 20 39
08002 Barcelona 08011 Barcelona
^sT^u,?^-
^0R^^^
PASEO DE ISABEL 11. 14 - 08003 BARCELONA
TELÉEONOS 3 19 30 33 - 3 19 29 50 - FAX 3 19 30 46
LA TAVERNA MES
ANTIGA DEL PORT
ANY 1763
CanRomonet
RESTAURANT
Maquinista, 17
08003 Barcelona
(Barceloneta)
\ v
V
>
h
I s-
V ï- 5-
^oi^
L^^stíL
V > S-- %f
Plaça Saní Josep Oriol, 5 Tel. 302 73 28
Carrer del P), 5 Tel. 317 07 29
08002 Barcelona
LA MANUAL
ALPARGATERA
Avinyó, 7
(cantonada carrer Fernando)
Telefono 301 01 72
BARCELONA
••
í
t'
if
1
MARISQUERIA I TAPES
Tel. 319 30 64
Fax319 70 14
Pàrking privat amb servei d'aparcador
ALLÍ
TALLER DE MARCS
Venda de grabat.s i làmines
lïlÀ^O
Bda. Sant Miquel, 1 Tel. (93) 412 09 00
08002 Barcelona Fax 302 51 24
Taller de DORAR, PLATEAR,
NIQUELARY
RESTAURACIÓN DE METALES
Avinó, 31
Tel. 315 04 55
08002 BARCELONA
Guia professional i comercial de Barcelona
MECA RÀPID
Mecanografia en 28 hores
Inl'ormàtica
Rogent. .MJA'alència
Tel. 245 75 59
AUTO ESCOLA CORSA
Borí i Fontestà, !6
Tel. 200 33 24
AUTO ESCOLA
CORSA
Major de Sarrià, 44
TeL 204 29 52
RESTAURANT
EGIPTE
Rambles, 79
Tel. 317 95 45
PUBLI SERVEI
Servei Publicitat Ext.
Serigrafia i rotulació
Equador, 76
Tel. 405 06 88
APIT. GUIES TURÍSTICS
PI.Berenguer ei Gran, I
Tel. 319 84 16
VIAJES LICEO
París, 136
Tel. 322 66 11
Mil destinos -Mil preciós
VIATGES NOU MON
Aribau, 127/Rosseiló
Tel. 419 32 11
El seu viatge al millor preu
VIAJES AKRELIA
Trav. de Gràcia. 425, Ir
Tel. 450 37 14
Cuba, qué linda es Cuba
VIAJES LICEO
Cruz Cubierta, 57-59
Tel. 325 85 15
10(X) destinos- Mil preciós
OBERT ELS DIUMENGES
CREU ROJA
ESPANYOLA
Joan d'Àustria, 120
Tel. 300 20 20
FONTANEROS
Servei 24 hores
Sardenya, 164
Tel. 405 02 40
Per publicitat en aquestes seccions: Isabel Mancebo. Tel. 310 63 52
audí ptica
Juliol de 1994
Centro Especializado en la corrección auditiva y material para laringe
Màs de 30 anos al servicio de los deficíentes auditivos
Canuda, 27 (Plaza Villa Madrid) - 08002 Barcelona - Tel, 301 30 87
ARTICLES DE VIATGE
CASA FUNDA DA EN 1875
Canuda, 22 Telèfon 318 15 83
Duc de la Victòria, 15 08002 BARCELONA
RESTAURAHT
CASA FUNDADA L'ANY 1890
CA D'AVINYÓ, 56 - Tel. 301 16 47 - 08002 BARCELONA
Nova Adreça
líCk
Obradors, 6-8 baixos
08002 Barcelona
Telèfon 412 76 00
Telèfon dels veïns 412 76 48
Fax 412 58 88

Jiüiol de 1994
Els immigrants reben un
tracte discrimatori per part de la policia
municipal
Saoka Kingolo, membre del
col·lectiu "Tripartit" d'immigrants
de Zaire, el Congo i Angola, i
membre de la Federació de
Col·lectius d'Immigrants a Catalunya,
va ser detingut per la Guàrdia
Urbana de Barcelona quan
estava treballant.
A Saoka, que treballa com a
missatger, i que anava amb la
seva bicicleta i roba de treball
amb el nom de l'empresa, una
parella de guàrdies li van
demanar la documentació. Ell els
l'ensenyà, però l'obligaren a
baixar de la bicicleta i Saoka els
preguntà què havia fet perquè el
tractessin així si la documentació
estava en ordre.
"Usted se calla, que las preguntas
las hacemos nosotros.
No nos caliente, porqué ya lo
haremos nosotros". Saoka insistí
que estava en horari de servei
i que li indiquessin si havia comès
cap falta de circulació o si hi
havia cap altre motiu d'aquest
procediment.
Davant l'actitud amenaçant
dels urbans i l'arribada de sis o
set més, Saoka es dirigí als
vianants com a testimonis de com
l'estaven tractant. Una persona
coneguda (client de la seva empresa)
parlà amb els urbans i a ell
també l'amenaçaren.
Aprofitant aquest moment,
Saoka anotà els números dels
agents i després passà el paper
a la persona coneguda, tot
demanant-li que informés SOS
Racisme, organització de la qual
és membre molt conegut i que té
la seva seu al costat mateix. Pel
que sembla, això s'interpretà com
a "insult a l'autoritat". Tot seguit;
"Manos contra la pared. Vacíe
todo lo que lleva y tírelo al suelo...
usted queda detenido". A la
comissaria, fins l'endemà. El
testimoni el retingueren "només"
fins a les dues de la matinada.
Aquests són els fets que li
volíem contar. Tanmateix, són
uns fets que es produeixen
moltes vegades cada dia a Barcelona.
Qualsevol persona que
"fa pinta" d'estranger, sense ser
ni ric ni turista, ha viscut una
experiència semblant en carn
Aturem els consells de guerra
REDACCIÓ
j El 1991 la guerra del Golf va
I commoure el món sencer. El govem
espanyol va prendre la polèmica
decisió d'enviar tropes i participar al
bloqueig fent diverses missions de
suport.
Dos joves barcelonins van abandonar
els vaixells respectius i van desertar.
Durant unes setmanes es
FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS
Contrabanda Ràdio
91.0 (412 47 10)
Onda 9 Ràdio
94.3 (278 27 27)
Ràdio Bonanova
107.1 (202 34 36)
Ràdio Bronka
92.3 (359 65 72)
Ràdio Ciutat Vella
106.8(442 97 01)
Ràdio Clot
101.3(232 03 17)
CANAL 39 - TV LOCALS
TV Ciutat Vella
(dilluns,18/21h)
TV Eixample
(dilluns,21/24h)
TV Nou Barris
(dimecres,18/21h)
TV Sant Andreu
(dimarts,21/24h)
van amagar, ajudats per entitats i
barris. La seva actitud decidida va
ser notícia i no perdien l'ocasió per
defensar els seus principis
pacifistes.
Ara, tres anys i mig després, els ha
arribat el consell de guerra. Un tribunal
militar jutjarà les accions contra
l'exèrcit i demanaran diversos
anys de presó per als dos joves.
Ràdio Gràcia
107.6(285 01 38)
Ràdio Línia 4
91,0 (350 21 79)
Ràdio Ona de Sants
92.0 (431 84 08)
Ràdio Pica
91.8 (217 57 47)
Ràdio Poble Sec
107.5(442 31 93)
Ràdio RD7
107.0(420 91 32)
TV Gràcia
(dimecres, 18/21h)
TV Sarrià-St Gervasi
(dimecres, 21/24h)
TV Horta-Guinardó
(dijous, 18/21h)
Ràdio Clot TV
(dijous,21/24h)
I.a veu del
Per l'acceptació de la
diferència i la
defensa de la igualtat
CARRER ALTRES ASSOCIACIONS 11
Saoka Kingolo
GLÒRIA RIBES
pròpia. Tot fent la denúncia
d'aquest cas concret, la fem extensible
a tots els casos que
passen diàriament.
Volem demanar-li, doncs, com
a màxim responsable del comportament
de la policia municipal,
que aquesta cessi el seu
tractament discriminatori. En un
estat de dret, per demanar-li la
documentació a algú, no pot haver-n'hi
prou amb els trets ètnics
d'una persona com a únic indici
d'una possible irregularitat. A
més, tota persona té dret a rebre
un tractament cortès i correcte.
Li agraïm la seva atenció i
esperem que farà el que calgui
per eradicar aquests abusos del
cos policial de la seva ciutat.
(Carta dirigida a l'alcalde
Pcii>iiUJi niyitjfprii
Josep Antoni Escalada i Manuel
Blàzquez. Després del judicique es
va fer el 8 de juny, moltes entitats
s'han solidaritzat amb els acusats
que ara esperen la condemna.
Lluitar per la pau i denunciar els
crims de totes les guerres no pot ser
motiu d'empresonament. Demanem
l'absolució per a aquests dos
joves desertors.
Ràdio RSK
107.0 (358 56 14)
Ràdio Trinitat Vella
92.2 (345 70 16)
Ràdio Zona Franca
106.5 (432 36 42)
NO AL TANCAMENT
D'EMISSORES!!!
TV Les Corts
(divendres, 18/21h)
TV Sants
(divendres, 21/24h)
ROSA MARIA PALÈNCIA
La Federació de Col·lectius
d'Immigrants a Catalunya (FCIC)
va néixer l'octubre passat amb
l'objectiu d'informar i defensar
els drets d'igualtat entre els
ciutadans i per l'acceptació de
les seves diferències.
"No tenim cap cosa en comú. Ni
història, ni llengua, ni religió. Només
ens uneix la nostra condició
de migrants, la marginació i la
injustícia de ser tractats com a
ciutadans de segona o tercera
classe per l'administració, sense
drets i amb massa obligacions",
diuen a la seva presentació.
La FCIC aplega divuit associacions
de col·lectius immigrants
que des de fa quatre anys treballen
per la defensa dels seus
drets. Des de fa uns mesos compta
amb una revista bimensual
"La Veu dels Immigrants" on es
declaren orgullosos de la gran
diversitat dels seus ori'gens i
també de la unitat que estan
aconseguint. "Volem compartir
les nostres cultures oferint el que
som. Volem lluitar junts envers
'els papers' i els racistes", diuen.
Tracte discriminatori
Una de les darreres accions de la
Federació de Col·lectius d'Immigrants
a Catalunya ha estat la
tramesa d'una carta a l'alcalde
Maragall per denunciar l'agressió,
una més, que va sofrir Saoka
Kingolo el 26 d'abril passat.
Saoka, membre del Col·lectiu
Tripartit d'Immigrants de Zaire,
el Congo i Angola, va ser detingut
per la Guàrdia Urbana de Barce­
lona mentre feia la seva feina
com a missatger pel carrer. Van
detenir-lo sense que Saoka hagués
comès cap infracció. Només
volien veure la seva documentació.
Curiositat massa freqüent,
la dels guàrdies i policies, amb la
documentació de les persones
F.C.I.C.
NOM Federació de Col·lectius
d'Immigrants de Catalunya
ADREÇA Empordà 33
Edifici Pifamidon
Planta 9 Despatx 908
08020 Barcelona
TELÈFON (93) 278 02 94
FAX (93) 278 01 74
Dimecres de 19 a 21 hores
amb aspecte diferent. La documentació
estava en ordre, però
com que Saoka va demanar
explicacions, anotà els números
dels agents i passà el paper a
una persona coneguda, tot
demanant-li que informés SOS
Racisme, el seu gest va ser
considerat pels agents com
"insult a l'autoritat". Saoka va
haver de passar una nit a comissaria
i el testimoni va ser retingut
fins a les dues de la matinada.
A més de denunciar aquest
fet, que es repeteix amb massa
freqüència als carrers de Barcelona,
la FCIC ha demanat a l'alcalde,
"com a màxim responsable
del comportament de la policia
municipal, que aquesta cessi el
seu tractament discriminatori". La
FCIC li recordà que "en un estat
de dret, per demanar-li la documentació
a algú, no pot havern'hi
prou amb els trets ètnics
d'una persona com a únic indici
d'una possible irregularitat".
INTEGRANTS DE LA FCIC
Asociación Catalana de Residentes Senegaleses.
Asociación de Inmigrantes Filipines en Barcelona SMPB.
Associació de Suport a les Organitzacions Populars
Xilenes (ASOPXI).
Bia Fang.
Casa Retruco.
Casal Llatinoamericà a Catalunya.
Centro Averroes de Estudiós e Iniciativas para la
Inmigración Marroquí.
Centro de Residentes Argentinos en Catalunya.
Col·lectiu de Treballadors Magrebins del Vallès
Occidental.
E'Waiso Ipola.
Esparia-Afhca Social Unity.
Jama Kafo.
Moussa Molo.
Mussu Kafo.
Pakistani Workers Association.
Professors d'Idiomes de CCOO.
Riebapua.
Tripartito: Angola-Congo-Zaire.
Observadors:
Asociación Concòrdia (Terrassa).
Asociación de Trabajadores Inmigrantes Marroquíes en
Espaíïa.
Dar al Rif.
Grupo de Trabajadores Marroquíes en Catalunya.
Refugiades de Sarajevo (Sefardíes).

IS VEÏNS
l.ti et*» íít'l
CARRER
Campanya d'ajuda als desertors de l'ex-lugoslàvia
.BARCELONA
'REDACCIÓ
Preocupats per la situació dels
refugiats de l'antiga Iugoslàvia i,
en especial, per la situació dels
desertors i insubmisos, s'ha
iniciat a casa nostra la Campanya
Catalana d'Ajut als Resistents a
la Guerra de l'ex-lugoslàvia, iniciativa
que s'uneix a d'altres
semblants ja existents a setze
estats europeus (els dotze de la
CEE i Suècia, Noruega, Suïssa i
Àustria) i a diferents llocs de
l'Estat espanyol, i que coordina a
nivell europeu el Fòrum Civique
Européen.
La campanya té per objectiu
recollir un milió de signatures
(cent mil a l'Estat espanyol), i
crear una xarxa d'acolliment i
ajut als desertors. D'aquesta
manera es vol pressionar els
governs europeus per tal que
facin realitat la resolució que van
aprovar els seus parlamentaris
al Parlament Europeu i obrin així
una via real de distensió i de
resolució no militar de la guerra a
l'ex-lugoslàvia.
Per participar en la campanya
podeu signar o encarregar-vos
de recollirsignatures i de difondre
aquesta iniciativa. I per finançar
la campanya i formar un fons per
a la xarxa d'acolliment, us demanem
que col.laboreu amb un
mínim de 100 pessetes per signatura.
Aquest fons serà gestionat
per les entitats membres
de la campanya, incloses a la
llista segíjent: Acció Ecologista,
Àmbit de la Pau/Joc-Jobac,
Artesans de la Pau, Assemblea
d'Unitat Popular, Associació Catalana
per la Pau, Associacions
d'Actors i Directors Professionals
de Catalunya, Campanya Ajudem
al Poble de Bòsnia, Campanya
Contra el Comerç
d'Armes, Centre de Treball i
Documentació, CGT, Consell
Nacional de la Joventut Catalunya,
Contrabanda FM, Coordinadora
Mili-KK, CCOO, Dones
per les Dones a l'ex-lugoslàvia.
El Lokal, Federació d'Associacions
de Veïns de Barcelona,
Fundació Internacional Olof
Palme, Fundació per la Pau,
Fundació Pau i Solidaritat,
HOAC, Informació per a la Defensa
del Soldat, Iniciativa per
Catalunya, Joves amb Iniciativa,
JERC, Justícia i Pau, Món-3,
Moviment d'Objecció de
Consciència (MOC), Pacifistes i
Ecologistes de 9 Barris, PCC,
Revista En Pie de Paz, Revista
Debat ciutadà sobre el projecte de LAU
, BARCELONA
'REDACCIÓ
El dia 16 de juny la Federació
d'Associacions de Veïns de Barcelona
organitzà a la Casa
Golferichs un debat sobre el
projecte de Llei d'Arrendaments
Urbans (LAU) amb representants
de diversos partits polítics (PSC,
CiU, IC i ERC) i uns seixanta
representants dels diferents
barris de la nostra ciutat.
Va haver-hi un important nivell
de participació i la major part
d'intervencions foren crítiques,
fonamentalment pels quatre anys
de durada, ja que veien la necessitat
de garantir l'estabilitat a les
persones en el seu dret a gaudir
d'una vivenda digna.
Quant a les rendes, van denunciar
els perjudicis que està
provocant el decret Boyer, amb
lloguers alts, i van proposar que
el projecte establís un límit màxim
de rendes. També es va posar
de manifest que el projecte
causarà perjudicis als inquilins
amb contractes de pròrroga
forçosa per la reducció de les
subrogacions i les actualitzacions
de les rendes.
Un representant dels minusvàlids
va denunciar el tracte discriminador
cap a aquest sector.
Resumint, la major part
d'intervencions rebutjaven el
projecte de llei, considerant-lo
agressiu per als interessos dels
més desfavorits.
El projecte de llei en aquests
moments és al Congrés dels
Diputats, pendent de la discussió
de les 450 esmenes presentades
i del seu posterior debat al ple.
ESCARLATA BLANCIO
El debat es celebrà a la Casa Golferichs
lllacrua, SOS-Racisme, Sodepau.
Universitaris per la Pau-
UAB, 9 Barris per Bòsnia.
La campanya té
per objectiu
recollir un milió
de signatures
(cent mil a
l'Estat espanyol),
i crear una xarxa
d'acolliment i ajut
als desertors per
tal de pressionar
els governs
europeus
Percol.laboraren la campanya
us podeu posar en contacte amb
la Federació d'Associacions de
Veïns de Barcelona o l'associació
de veïns del vostre barri.
iDe tots els barri!
TURO DE LA PEIRA
Els veïns van abatre la tanca
El diumenge 6 de juny, uns
tres-cents veïns i veïnes del
Turó de la Peira van abatre
una tanca del solar destinat a
construir els habitatges que
han de completar les
necessitats dels blocs A i B.
Els veïns protestaven per la
desinformació i la lentitud de
les administracions. No se sap
encara quan els acabaran de
construir, ni qui hi viurà ni,
sobretot, quines condicions
caldran per accedir-hi.
Estan indignats pel contingut
del conveni signat entre el
conseller Cullell i l'alcalde
Maragall. Els veïns que tinguin
accés a un habitatge nou, hauran
de pagar-lo religiosament al
preu "normal" d'habitatge de
protecció oficial, sense obtenir
cap quantitat pel seu habitatge
antic, ni cap tipus d'ajuda del
decret sobre aluminosi.
IMMIGRACIÓ
Emigrants legals
El número d'emigrants a la
nostra ciutat és de trenta mil
persones. Queda clar que
només parlem dels emigrants
legalitzats. El districte on n'hi
ha més és a les Corts, 4.270
amb 469 francesos, i després
a l'Eixample, amb 3.970. El
districte que té menys número
de residents estrangers és
Sant Andreu amb sols 367 i
d'ells 46 argentins.
Els col·lectius més nombrosos
són els ciutadans i ciutadanes
marroquins, 4.927 dels quals
1.009 viuen a Ciutat Vella. Els
districtes de Sarrià-Sant
iBreus
Juliol de 1994
BARCELONA
El treballadors del telèfon
d'informació municipal 010
en vaga
El dia 22 de juny els
treballadors i treballadores del
010 realitzaren dues hores de
vaga, en tots els torns, per tal
d'exigir la no privatització del
servei i es van manifestar a la
plaça de Sant Jaume. La junta
de la FAVB ha sol·licitat una
reunió urgent amb el tinent
d'alcalde Joan Clos.
CAVE
La Cave organitza una
campanya per a la integració
de l'immigrant
La Confederación de Asociaciones
de Vecinos del Estado
espaiïol ha iniciat una
campanya sota el lema "Ellos
también son de casa".
Constarà de cursos de
formació, centres d'informació,
activitats socioculturals, una
setmana de la solidaritat i un
campament interètnic.
Gervasi i de Gràcia sols tenen
censats emigrants europeus. A
Nou Barris la nacionalitat amb
major nombre de residents és
la italiana, amb 101 emigrants
d'un total de 1.275.
ENSENYAMENT
Places escolars
Si l'administració no hi posa
remei, aquest curs no es podrà
atendre la demanda de places
escolars per a canalla de 3
anys. Aquest any en falten 212,
els col·legis han rebut 4.944
peticions i només n'hi ha 4.732,
encara que no tots els districtes
són deficitaris. A l'Eixample
174 nens i nenes hauran de
matricular-se en escoles
privades i a les Corts prop d'un
centenar correran la mateixa
sort. A Nou Barris hi sobren
148 places, però 37 famílies no
han pogut matricular els seus
nens a l'escola que els
corresponia.
Pel que fa a les places per a
nanos de 4 anys, els districtes
de les Corts, Sarrià-Sant
Gervasi, i Gràcia són
deficitaris, ja que no han pogut
acceptar 84 sol·licituds.
CLOT-CAMP DE L ARPA
Una zona verda polèmica
Continua la lluita per la zona
verda de la plaça del Rec. S'hi
han col·locat moltes pancartes,
"No podem perdre una zona
verda que tant va costar
d'aconseguir". L'associació de
veïns, assessorada per la
FAVB, va impugnar l'acord que
permutava la zona verda amb
una altra de Sant Martí de
Provençals.

Jxüiol de 1994
Francisco Rosales
Presidente de l'A.V. del
Carmel
"El barrio se ha
hecho a base de
sudor y làgrímas'
EL COR ROBAT
ÀNGEL VALVERDE
— óQué tienen en común el Carmelo y el Himalaya?
— Que cuando se acaba de subir se està cansado.
— iCómo celebraran el dia que se acabe la última obra
del Perl?
— A bombo y platillo, ...aunque no sé si estaremos vivos.
— El barrio dedica una calle al alcalde de Zaiamea.
òCómo defiende el Carmelo su honra?
— A capa y espada. El barrio se ha hecho a base de sudor y
làgrimas.
— Qué hace que un vecino dedique tantos anos a luchar
por su barrio?
— Para mi es una satisfacción personal. No quiero que me
agradezcan nada. Lo hago sin esperar nada a cambio.
— ^Queda algo del Carmelo de la "caseta i l'hortet" de
principios de siglo?
— Yo vine en el 53 y siento nostàlgia del ambiente de
"pagesia".
— Un barrio lleno de fuentes ^no debería ser verde por
los cuatro costados?
— Hay mucha agua, però solo quedan dos fuentes públicas.
— £,Porqué existe el barraquismo vertical?
— Por especulación y por necesidad.
— òQué haría con los coches que invaden las calles?
— Yo defiendo a las personas por encima de los coches. Si
tuviera que quemar el mío para que los vecinos vivieran
mejor, lo haría.
— El nombre Tabasa, ó'e pone los pelos de punta?
— Y muchos otros que no son Tabasa. Hay muchos pequeíïos
Tabasa.
— Se critica que las asociaciones se estan convirtiendo
en una oficina de quejas del Ayuntamiento.
— Cada dia se conocen mas. De hecho somos como el defensor
del pueblo.
— ^De qué se habla en los bares del Carmelo?
— La verdad es que puedo dar pocas explicaciones. No soporto
en un bar mas de cinco minutos.
— òSe hace política en una asociación de vecinos?
— Se debe hacer. Mal que no se haga donde se reúnen mas de
dos personas. Otra cosa es la forma de hacerla.
— Í.A dónde iran a vivir los hijos del Carmelo?
— Se tendràn que ir. Yo tengo cinco y viven en Gavà, Nou
Barris, Reus, Girona y otro que no se puede casar porque no
encuentra piso.
— òQué pide cada ano a los Reyes Magos?
— Yo creo mas en la lucha de la gente.
19
La veu del
CARRER ASSOCIACIÓ
Carta municipal y derechos vecinales
Sin consenso, con el solo voto de
los socialistas, el Pleno del Ajuntament
de Barcelona ha aprobado la
propuesta de Carta Municipal.
La Carta Municipal es un instrumento
legal, con rango de ley,
bàsico para la regulación de los
aspectes relacionades con la vida
municipal de nuestra Ciudad. Las
propuestas contenidas en este
articulo sobre la Carta Municipal
parten de la òptica del movimiento
vecinal y se acotan a los aspectes
del derecho fundamental
de la participación ciudadana en
los asuntos públicos, entrando
en los aspectes mas di rectamente
vinculades al movimiento ciudadano
y en concreto a las asociaciones
de vecinos que la propuesta
de Carta Municipal no
contempla.
En este sentide recordames
que a las asociaciones de vecinos
se les ha reconocido legalmente
en el marco legislative
estatal y autónomico, regulando
explícitamente su existència,
estableciendo la necesidad de
fomentarlas, def iniende mecanismes
de información y participación,
entre elles el derecho a exponer
directamente sus opinienes
en les plenes municipales, el
uso de les medios públicos y una
cuestión impertante, institucionalizar
las ayudas ecenómicas, de-
CIES
Centre d'Iniciatives
de l'Economia Social
jando para el pasado su caràcter
veluntario y discrecional, aunque
las condiciona a las posibilidades
presupuestarias. Todos
estos avances, como por ejemplo
el derecho a voz en los plenes,
estan siendo cumplidos por numerosos
municipies mientrasque otros,
como el de Barcelona, se resisten a
ponerles en pràctica.
La propuesta de Carta Municipal
aprobada por el Ajuntament
de Barcelona, no hace referència
a las asociaciones de vecinos,
ni regula les aspectes contemplades
en el àmbito estatal y
autonómico.
Las asociaciones de vecinos
no pretenden ser entidades
exclusivistas en el marco de la
participación. Su experiència en
los màs de 20 anos desarrollando
una actividad global dentro de
su àmbito territorial, su caràcter
como entidades pluralistas, democràticas
e independientes,
desempenando funciones de utilidad
pública en beneficio del interès
general, determinan la necesidad
de hacer mención especial
a elias y reafirmar la conveniència
de su fomento y desarrelle
para la profundización democràtica
de la vida municipal.
Simplemente por eso creemos,
y mas en el caso de Barcelona,
Ciudad con una realidad del
1a. ESCOLA D'ESTIU PER A
ENTITATS I ASSOCIACIONS
Barcelona, de I'11 al 28 de juliol de 1994
Escola Universitària d'Estudis Empresarials
CURSOS DE L'ESCOLA D'ESTIU
Nous models organitzatíus
bra. Ma. Àngels Gil, Directora de l'Escola d'Empr«sanais de la Universitat Pompeu Fatxa
Dies: 11, 13,15,18, 20 122; Horari: de 17 a 19 hores
Política de comunicació global
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i periodista de ta cadena SER
Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores
Mecenatge empresarial
Sra. Francesca Minguella. Economista i Consultora
Dies: 11, 13, 15,18, 20 i 22; Horari: de 17 a 19 hores
La relació de les entitats amb els mitjans de comunicació
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i penodisla de la cadena SER
Dies: 25 i 27; Horari: de 17 a 20 hores
Tècniques d'expressió i comunicació individual
Dr Jaume Almenara, Professor del Dept de Psicologia Soaal de la Universitat de Barcelona
Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores
El lobby com a tècnica d'influència
Sr. Benet Cases, Director de Fons Formaaó
Dies: 20 i 22; Horari: de 17 a 20 hores
ACT-IVITATS D
Les telemaratons com a instrument de pubiicitat i financiació
Sra. Montserrat Trueta, Presiòenla de la Fur>daaó Catalana de la Síndrome de Down,
Sr. Francesc Romero, Sots-Director i guionista de ta Marató de TV3,
Sr. Josep Ma. Canals, Director de Telefónica de Barcelona
Dia 11 a les 20 hores
Presentació del llibre "The Delivering of Welfare and the Third Sector"
Dr. Josep Garcia Duran, Catedràtic d'Universitat,
Dr. Joaquim Trigo, Professor Titular d'Universitat,
Dra. Isabel Vidal, Catedràtica d'Escola Universitàna
Dia 12 a les 20 hores
Experiències rellevants en el mecenatge empresarial
Sr. Frederic Boix, Secretan General de Winterthur,
Sr. Joan M. Nin Director Regional per a Catalunya del Banco Central Hispano
Sr. Josep M. Suris, Director Gerent de la Fundaaó Universitat Empresa UAB
Sr. Rafael Pedauyé, Director del Centro Educativo "Los Molinos" de la Fundaaón Cultural CAM
Dia 13 a les 20 hores
Les cooperatives d'Iniciativa Social a Catalunya
Sr. Xavier López Director de la Federaaó de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya
Sra. Amèlia Clara Directora de Femarec, SCCL,
Sr. Joan Berney Gabinet d"Estudis Socials. SCCL
Dia 14 a tes 20 hores
Legislació fiscal sobre Associacions i Fundacions
Sr. José Arias Velasco Advocat i Assessor fiscal
Dia 15 a tes 20 hores
ACTE DE CLOENDA, LLIURAMENT DE CERTIFICATS ICOCKTAIL
Dra. Isabel Vidal. Presidenta del Centre d'Iniaatives de l'Economia Social (ClES)
Dr. Joan-Francesc Pont. Director de l'Escola Universitàna d'Estudts Empresanaís de la Universitat de Barcelona
Excm. i Mgfc. Sr. Dr. Antoni Caparrós. Rector de la Universitat de Barcelona
Dia 28 a les 20 hores
INFORMACIÓ 1 MATRÍCULES
Tècniques i estratègies de negociació
movimiento vecinal impertante,
que la Carta Municipal debe contemplar
los aspectes centenides
en el marco estatal y autonómico,
estableciendo como mínimo
el derecho de voz en los plenos
y la información directa a las
asociaciones de vecinos de la
actividad municipal.
Por su importància en ei proceso
de descentralización y
profundización democràtica,
merece hacer hincapié en la elección
directa de los consellers de
distrite per sufragie universal,
propuesta recegida en borradores
anteriores que la propuesta
actual ha reti rado y tampoco contempla.
En todo caso aprevechando
la oportunidad històrica que se
presenta para la ciudad, seria
recemendable que las instancias
donde se va a debatir y aprebar
la Carta Municipal, tengan en
cuenta les avances experimentades
por el movimiento ciudadano
y su papel histórice y superen
el estreche marco en el que
se ha elaborado la propuesta de
Carta Municipal, adaptando los
mecanismes e instrumentes de
participación a la realidad actual
y en la perspectiva de una democràcia
mas participativa que facilite
la intervención de los ciudadanos
en los asuntos públicos.
liliiiMimlmlmwMH
ÜNIVI-:RSI lAT DK BARC'I.IONA
I stola Universitana d'tsiudis í'rtipresanals
Sr Eduard Gonzalo, Professor de la Facultat de Ciènaes Polítiques, Universitat Autònoma de
Barcelona
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores
Estratègies de formació de membres i voluntaris
Sr. Albert Freixa, Coordinador de Tercer Cicle Escola d'Empresanals de la Universitat de
Barcelona
Dies: 11,13,15 i 18; Horari: de 17 a 20 hores
Tècniques publicitàries aplicades a entitats I associacions
Sr Ricardo Rabella, Professor Mercantil Professor d'ESERP
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores
Tècniques d'expressió escrita
Dra. Empar Hurtado, Professora de la Facultat de Traductors i Intèrprets Universitat Pompeu
Fabra
Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores
Lideratge i gestió d'equips humans
Sr. Eduard Resbier, Professor del Opt de Sociologia i Metodologia de les Ciénaes Soaals de la
Universitat de Barcelona
Dies: 12,14,19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores
:SCOI.A D'ESTIU
L'activrtat associativa de tes ONG que cooperen en el Tercer Món
Sr. Pedró Barrios President de Metges sense Frontwes,
Sr Josep Ribera, President de la Coordinadora d'ONG,
Sr Ignasi Carreras, Sots-Director de la Fundaaó Intennón
Dia 18 a les 20 hores
Associacions i entitats en l'àmbit de ia gent gran
Sr Enric Vallverdú Secretana de la gent gran de la Federació Catalana de Voluntanat Soaat
Sr. Agustí Gómez Passolas President de CONEX
Sr. Enric Vila. Amics de la Gent Gran
Dia 20 a les 20 hores
Mostra de vídeos publicitaris ,^_____
Sr. Monitor Pérez. Director de LINTAS empresa publicitària
Dia 26 a tes 17 hores
Les Mutualitats en la reforma de les assegurances
Sr Joan de Palol Secretan General de la Federació de Mutualitats de Previsió Social de
Catalunya
Dia 27 a les 20 hores
Associacions i mecenatge en l'àmbit de la SIDA
Dr. Bonaventura Clotet President de la Fundació Pnvada SiDA Catalunya
Sr. José Torres President de la Fundació Anti-SIDA Espanya
Dr. Jordi Riba Metge seropositiu Expert en SIDA
Sra. Maria Antònia Piqué Directora de Relacions Publiques de la empresa MANGO
Dia 28 a les 17 hores
Amb la col·laboració:
//
MINISTERIO DE ASUNTOS SOCiALES I
• Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Universitat de Barcelona: Diagonal 696 08034 BARCELONA Tel 402 19 92 Fax 402 44 74
• Centre d'Iniciatives de l'Economia Social (CIES) Rosselló, 416. Ir 3a, 08025 BARCELONA Tel 436 31 02 Fax 455 22 90

^
Sal i pebre
Democràcia
Després de la reflexió, va venir la jornada electoral. I al final
del dia van haver-hi programes especials, valoracions i
interpretacions per a tots els gustos. Ens van inundar amb
dades, tants per cents, sumes i restes per fer que la xifra final
fos la més favorable possible.
En democràcia una persona és un vot. Analitzar els
resultats hamia de ser, fonamentalment, veure quantes
ciutadanes i ciutadans voten^ quants s'hi han afegit i quants
se n'han allunyat. Aquests raonaments no solen aparèixer,
perquè només els interessa com mantenir el poder, amb qui
pactar, amb qui governar, al preu que sigui.
l·ll meu
CARRER
Amparo Moreno
Zeta
tjo
Juliol de 1994
"Sí hagués nascut a Pedralbes,
ni'hauria perdut moltes coses^*
L'Amparo Moreno no s'ho pensa
dos cops quan diu que "\dure en un
barri on t'hi trobes a gust ho és
gairebé tot". I, ella, en aquest
sentit, com en tants d'altres, es
considera afortunada. Ja fa més
de deu anys que va traslladar-se al
carrer Urgell, a la banda esquerra
de l'Eixample. "Em fa molta gràcia
dir que visc a l'Eixample, per allò
de la similitud física...", comenta.
S'expressa amb l'espontaneïtat i la
desimboltura que fa servir dalt de
l'escenari: "M'encanta el barri i
m'encanta la comunicació que es
pot establir amb la gent, sobretot
si vius al costat d'un mercat,
perquè el mercat dóna vida". En el
seu cas, parla del mercat del
Ninot. "Als bars dels mercats,
afegeix, hi ha una vida
impressionant: allà sents el que
opina la gent de debò, sense pèls a
la llengua". Li agrada que la
tractin com una més, però alhora
no dissimula gens la satisfacció de
sentir-se reconeguda i que els
veïns la parin pel carrer per
explicar-li qualsevol cosa. I
conclou: "Sempre he pensat que si
hagués nascut en una família d'un
altre estatus i m'hagués tocat
viure a Pedralbes, m'hauria
perdut moltes coses.
TEXT: CAROL BIOSCA / FOTO: MARC VIVES