carrer - Favb

ESPECIAL 25 ANYS D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS La Veu del
Publicació mensual Obradors, 6-B baixos • 08002 Barcelona N^ 26 Setembre 1994
' ^ ^ • : ^ ^ '
25 anys fent
í n COLUBOREN: ANNA AUSART ''Rosei^ARGEMí • CARLOS AÍÍ^RA •JoRoi·Bòtt-·jtoAcio CAPEL • FRANCESC CATALÀ-ROCA • CÉSC • JAUME
FABRE'» MARIA FAVA • JOSEP FIAMON GÓMEZ • 'FRANCESC GONZÀLEZ LEDESMA «^ONS LÓPEZ • EUGENI MADUENO • KÍM MAN-RESA • JOSEP
> MABTI • PEP MIRÓ • ANDRÉS NAYA • JAUME PERICH « MANEL PUYAL • ALBERT RECIO • JOSÉ MANUEL VELASCO • ÀNGEL VALVERDE
«e=!MK?ííí^
<
X
o

CARTES
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Amics del Raval
442 60 58 (dx)
Badal, Brasil i Bordeta
422 80 30 (dm)
Baix Guinardó
436 81 80 (dl)
Barceloneta
300 13 45 (dm)
Baró de Viver
311 99 29{dx)
Bon Pastor
346 46 18 (dl)
Camp d'en Grassot
457 01 30 (dl)
Camp Nou
339 91 70
Can Caralleu
204 68 73
Can Clos
332 02 44 (dl)
Can Ensenya
359 06 80
Canyelles
427 66 11 (dx, dv)
Carmel
357 57 48 (dl)
Casc Antic
319 75 65 (dm)
Cases Barates E.
Aunós
422 86 27
Ciutat Meridiana
353 93 00
Clot-Camp de l'Arpa
232 46 10 (dm)
Coll-Vallcarca
219 74 22
Congrés
352 24 54
Diagonal Mar
303 32 85 (dj)
Dreta Eixample
215 97 80
Esquerra Eixample
453 28 79 (dx)
Estrelles Altes
331 34 98
Font d'en Fargues
357 25 65 (dv)
Font Guatlla-Magòria
423 38 11
Fort Pius
265 33 84
Galvany
209 65 74
Gòtic
315 49 56
Gràcia
213 80 58 (dm)
Gran Via
454 51 97
Gran Via-Perú-
Espronceda
308 66 21
Guineueta
428 46 23 (dj)
Horta
420 90 06
Hostafrancs
424 32 90 (dm)
Joan Maragall
347 73 10 (dx)
Juan Antonio Parera
307 46 84 (dj)
La França
325 08 93
La Llacuna
300 43 94
La Mercè
203 81 19
La Palmera
305 37 05
La Pau
313 28 99 (dj)
La Satàlia
441 96 49
La Vinya
331 44 40
Les Corts
330 74 36
Mare de Déu del Port
331 34 98 (dx)
Maresme
266 27 14
Mont d'Orsà-
Vallvidrera
205 49 68 (dm)
Montbau
428 29 34 (dm.dv)
Especial 25 anys
de moviment
ciutadà
VINT-I-CINCANYSI... 3
TREBALLS D'HÈRCULES 3
LA CRONOLOGIA
DIA A DIA, LLUITA A LLUITA 4
LA VIDA
Lo QUE VA DE HELGA A COBI 6
LOS CAMBIOS
LA TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA EN UNA CIUDAD BELLA
Y BIEN EQUIPADA 7
LES LLIBERTATS
CIUTAT, CONSCIÈNCIA, CIUTADANIA 10
LA HISTÒRIA
EL COMENÇAMENT DE TOT AIXÒ 11
EL CUARTO FOSC 12
EL CÒMIC
BUTIFARRA!: LA LLUITA COM A DIVERSIÓ 13
L'ECONOMIA
QUI PAGA (I COBRA) EL DEUTE? 15
LA POBLACIÓ
QUAN ARRIBAVEN ELS ALTRES CATALANS 16
URBANISME: CINC PARAL·LELISMES... 18
...I QUATRE REFLEXIONS 19
GRAFISME POPULAR
DEL CICLOSTYL A L'AUTOEDICIÓ 20
SET ALCALDES PER A VINT-I-CINC ANYS 22
LA MEMÒRIA
LA DEMOCRÀCIA DEL CAFÈ CON LECHE 25
L'ECOLOGIA
ECOLOGISTES DE PRIMERA HORA 26
L'HOME QUE ENS VA MIRAR TENDRAMENT 27
PREMSA DE BARRI
LA RIQUESA DE LA PREMSA POBRA 29
EL PERIODISME
MEMÒRIA D'UNA PERIODISTA AMB MEMÒRIA 31
NO TOT ÉS URBANISME 32
ENTREVISTA AMB JAUME PERICH 33
AZAGRA, DELEITAR INCORDIANT 34
LOS JÓVENES
APUNTES EN UNA SERVILLETA O LA PARTICJPAXIÓN JUVENIL
EN LAS AAW 35
LA GENT GRAN
CIUDAD Y JUBILADOS: SOMOS EL 20 POR CIENTO 36
ENTREVISTA AMB ORIOL SERRANO 37
EL COR ROBAT
ALBERT PONS VALON, CARLES PRIETO, PRUDENCI SANCHEZ, PEP
MIRÓ 38
EL MEU CARRER I JO. MARIA ANGELES RIVAS 40
IM teu del
CARRER
Edita
Federació d'Associacions de
Veïns de Barcelona
Obradors, 6-8 baixos
08002 - Barcelona
Telèfon: 412 76 00
Fax: 412 58 88
Consell de direcció
Roser Argemí, Andrés Naya,
Àngel Valverde
Consell de redacció
Marc Andreu, Maria Bach, Jordi
Baroja, Carol Biosca, Rosa Maria
Palència, Marta Pluja, Tito Ros
Consell assessor
Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús
Berruezo, Esther Cànovas, Joan
Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull,
Josep Ramon Gómez del Moral,
Joan B. Isarl. Alfons López,
Eugeni Maduefio, Oriol Martí,
Pep Martí, Pep Martínez, Mariano
Meseguer, Pep Miró, José
Molina, Eduard Moreno, Ferran
Navarro, Núria Pompeia, Albert
Recio, Juan Antonio Reyes,
Ferran Sagarra, José Manuel
Salgado (Nou Barris), Mercè
Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas
(Sant Andreu), Goya Vivas
Secretària de redacció
Isabel Sànchez
Administració
Marga Parramon
Publicitat
Isabel Mancebo
Maquetació i autoedició
José Àngel Borlàn
Joan Carles Magrans
Serveis d'autoedició de
"La Veu del Carrer"
Fotomecànlca
Pacmer, SA.
Impressió
Grinver
Distribució
General Servei
Trèvol Missatgers
La FAVB no està necessàriament
d'acord amb les opinions que
s'expressen als articles signats per
particulars o col·lectius.
Qualsevol reproducció total o parcial
del contingut d'aquesta revista haurà
de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració
del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
Setembre de 1994
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Nou de la Rambla
329 74 16
Paraguai-Perú
314 89 97
Parc
221 04 87 (dl)
Parc de Vall d'Hebron
428 09 32
Pedralbes
204 53 43
Penitents-Teixonera
357 06 55
Poblenou
485 19 50 (dl)
Poble Sec
441 36 79
Polvorí
432 36 42 (dm)
Porta
359 44 60
Prosperitat
353 86 44 (dl)
Provençals de la
Verneda
307 46 95 (dj)
Racó de les Corts
440 51 63
Rambles
317 29 40
Ramon Albó
357 13 33 (dx)
Raval
441 77 21 (dv)
Imprès en paper ecològic de 65 grams 17 ATTlï Aquest número té un tiratge de 22.000 exemplars,
J7xW Jj i '3 seva distribució és gratuïta
t ft
f f t f f t t t
^ f f f t t f t t f l ' r
. f f t f f
T f y- ^ f t f- t f
CARTES
DELS
LECTORS
Sense cap tipus de
justificació
Sense cap tipus de justificació
el diumenge 3 de juliol vaig ser
censurat i privat de participar
en el nou programa "Fem
comèdia" emès per Ràdio Onda
Nou del Districte de Sant
Andreu. L'esmentat programa
havia de ser conduït per tres
persones, però a instàncies del
director-presidentde l'emissora
radiofònica, un servidor va ser
exclòs a última hora per motius
encara def tot desconeguts (hi
ha rumors que fan circular que
fou per pressions polítiques
rebudes des del Districte de
Sant Andreu, car jo pertanyo a
l'Associació de Veïns de Sant
Andreu de Palomar i això no els
fa cap gràcia). Malgrat que el
nostre país ha avançat en la
conquesta de les llibertats
democràtiques, hi ha sectors
de la vida política i comunicativa
que no han arribat a conèixer el
f f 11 t t +
f t f ff
mot llibertat. Encara existeix,
en certs llocs, la censura.
La meva participació en el
programa "Fem comèdia" era
purament de col·laboració i de
donar difusió del món del teatre
i l'espectacle en general. En
cap cas no era de fer una
manipulació política en contra
de l'administració municipal. La
meva participació era a títol individual.
L'associació de veïns
a la qual pertanyo en restaria
totalment al marge. Cada cosa
al seu lloc.
Després de participar en les
reunions preparatòries del nou
programa, algunes d'elles
realitzades a la mateixa seu de
l'emissora, el diumenge dia 3
de juliol (dia de l'emissió del
primerprograma) vaig rebre una
trucada de ta Ràdio comunicantme
la prohibició de participar en
l'esmentat programa, ans si ho
feia els meus companys d'equip
serien també exclosos de fer
"Fem comèdia". La trucada fou
dues hores abans d'emetre
l'espai radiofònic.
Fins al dia d'avui encara no he
rebut cap notícia de la meva cen­
Roquetes
359 65 72 (dx)
Sagrada Família
246 53 19 (dm)
Sagrera
408 13 34 (dl)
Sant Andreu
345 96 98 (dj)
Sant Antoni
423 93 54 (dm)
Sant Cristòfol
331 61 85
Sant Genis
418 35 20 (ds)
Sant Gervasi
417 90 65 (dm)
Sant Gregori
201 22 80
Sant Martí de
Provençals
308 69 63
Sant Ramon Nonat
440 14 50
Sants
331 10 07 (dl)
Santuari Ntra. Sra. de
la Salut
280 32 42
Sarrià
204 90 58 (dl)
Sudoest del
Besòs
278 18 62(dj)
Taulat
307 08 11 (dx)
Torre Baró
350 47 99 (dv)
Torre Llobeta
429 26 24 (dl)
Tres Torres
205 77 89 (dm)
Triangle de Sants
431 75 45 (dl)
Trinitat Nova
353 88 44 (dl)
Trinitat Vella
346 10 38(dj)
Turó de la Peira
358 06 95 (dl)
Vallbona
354 89 82 (ds)
Verdum
359 67 87 (dx)
Verneda Alta
314 58 13 (dm)
Verneda Baixa
314 25 87 (dv)
Zona Sud Sant Andreu
346 85 75 (dv)
Zona Universitària
203 85 48
Si detecteu algun error o
canvi, aviseu la Isabel
Sànchez al telèfon
412 76 00
sura per part de la direcció de la
ràdio. Espero i desitjo que la
resposta no es doni per callada.
El dret a la llibertat d'expressió i
de participació és a anys llum de
fer-se realitat a Ràdio Onda Nou,
pel que sembla lligada
estretament a les decisions
polítiques del Districte de Sant
Andreu. Per acabar desitjar que
plantejaments com aquests
quedin esborrats i en un futur
pròxim els responsables de
l'emissora sàpiguen rectificar
correctament, pel bé de la llibertat.
Gràcies.
•
Fe d'errades
Pau Vinyes|
Els gnomos de la imprenta es
van emportar dades importants
del número 25 de CARRER'
l'au-tor de la il·lustració de la
portada és Bianchi i la de l'acudit
de ia pà-gina 20, Carme Solé i
Vendrell. El nom de la nostra
impremta també sortia
malament: on deia Granvir havia
de dir Grinver.
Mil disculpes.

Setembre de 1994
Pep Miró
Vint-i-cinc anys i...
President de la FAVB
ortem 25 anys fent barri, fent ciutat,
sense deixar de fer una ullada, tot sovint, al que
passa al món: Bòsnia, Ruanda, Cuba, Somàlia,
l'emigració, l'atur, la pobresa.
Tenim a més un mitjà de comunicació propi,
CARRER, que es va convertint en un creador
d'opinió i desperta males consciències. Algunes
van a parar al "cuarto fosc", perquè a nosaltres
ens sembla que no fan 1 a feina ben feta i desteroten
el barri o la ciutat, o que miren el món com el joc
de la gallineta cega.
Avui creem opinió i encara sortim al carrer
perquè ens donin la raó. Ho fem quan amb
CARRER no n'hi ha prou i estem amb l'aigua fins
al coll, 0 estem tips de veure que no es reacciona
3
Iti I eu del
CARRER OPINIÓ
amb força contra les injustícies socials, locals,
nacionals o mundials.
Amb la veu, que hi tenim dret, a parlar, i ja
parlàvem quan no hi teníem dret.
Fa 25 anys que fem barri i ciutat. També és cert
que no som només nosaltres, les associacions de
veïns, que fem barri i ciutat, però entenem que en
moltes millores de barri i de ciutat hem estat les
pioneres.
Gaudim encara de salut social per emprendre
noves tasques que calen per a la ciutat. Reivindicar,
exigir, negociar o parlar, però el cas és fer el
que sempre hem fet, de consciència crítica dels
veïns organitzats.
Aquest mes també traurem al carrer el núme­
Andrés Naya
Treballs d^Hèrcules
Vice-president de la FAVB
ot fent memòria
perquè "qui perd els origens,
perd la identitat", aquest
número de CARRER dóna
un cop d'ull als darrers 25
anys de vida associativa,
amb l'objectiu de mirar
endavant.
Avui la Barcelona dels
barris no és cap invent.
Existeix, com ho demostren
els més de noranta col·lectius
Veïnals que es reuneixen
cada setmana per intentar
resoldre els seus problemes.
És una de les Barcelonès i
reflecteix les diferències i els
desequilibris entre els barris
de la gran ciutat. Algunes de
les assignatiires pendents en
aquesta Barcelona del 1994
són:
El transport públic. No
ftmciona i cap de les administracions
no resol la greu situació
creada. No cooperen
entre elles ni es posen d'acord
Per acabar amb l'endeutament.
Parlen de més de cent
vint-i-cinc mil milions de
deute, amb els corresponents
interessos que els bancs es
Cruspeixen i que paguem,
religiosament, entre tots.
El cotxe, que ha tomat a
guanyar. És el rei i senyor.
Les rondes olímpiques han
incrementat el tràfic a la
ciutat mentre el nombre de
viatges en metro i autobús
baixa. El metro no arriba als
barris treballadors i el pla
intermodal del transport
(PIT) és mort. La firma del
contracte programa pateix
mil retards però en canvi
tenim assegurada l'apujada
de tarifes, com si es tractés
d'una propina.
De la guerra de l'aigua,
se'n reien. Però amb un
treball de formiguetes, avui
ja som més de quinze mil
famílies a Barcelona que
només paguem l'import del
consum i retenim els
impostos injustos. En tres
anys hi ha més de dos mil
milions de pessetes impagats
a tot Catalunya. Finalment
les administracions han
accedit a negociar, després
d'una gran manifestació i de
presentar-los un document
proposta per discutir un nou
rebut de l'aigua, més net
d'impostos i que tomi al valor
que pagàvem el 1990,
amb els augments corresponents
de l'IPC.
Tenir un habitatge digne
és un dret constitucional.
Res més lluny de la realitat
en què viuen moltes persones,
les més pobres, les més
joves. Es va desaprofitar la
gran oportunitat que oferia
la Vila Olímpica, i la Generalitat,
que és qui en té la
competència, fa anys que no
construeix pràcticament res
a la nostra ciutat. La manca
d'habitatge augmenta amb
el greu problema de
l'aluminosi. Les administracions
reaccionen tard i
malament, firmen convenis
infirmables i tracten de forma
desigual els barris.
La lluita per aconseguir
escoles públiques va
fer nàixer algunes associacions;
avui ens hem de tornar
a mobilitzar per fer que
no les tanquin. Ara que ha
arribat el moment de donar
més qualitat, imposen un
mapa escolar sense sotmetre'l
a informació ni a debat,
que redueix el número
d'escoles. El fracàs escolar,
que pateixen precisament els
sectors socials més necessitats,
exigeix que es dediquin
més recursos materials
i humans als centres existents
i no pas que es tanquin.
En queden d'altres,
d'assignatures pendents.
Com el culebró dels famosos
quaranta-i-tants peris, els
enormes dèficits d'equipaments
culturals als barris,
el programa d'actuació que
ro 26 de CARRER. No ens hem quedat aturats i
ja fa tres anys que intentem ser la veu del carrer.
Ara som forts, cada cop hi ha més professionals
de la ploma, més inquiets, més ciutadans i
ciutadanes crítics de certa ciutat i de cert modus
vivendi que ens presten desinteressadament la
seva col.laboració.
En els 25 primers números s'hi han dit moltes
veritats, que feien falta a la ciutat. Hi ha alguns
que s'han passat un temps al cuarto fosc. Els hi
hem ficat per veure si es corregeixen.
Ara a tots els volem invitar a entendre que els
anys compten, però que s'ha de continuar fent
barri, fent ciutat, i no fer l'ullet al món sinó obrirlos,
tots dos, per veure-hi millor.
Us animem a tots, a continuar.
FRANCESC CATAI,A-RO(^A
La Rambla, el carrer etern de Barcelona
concreti el pla d'estalvi
d'energia, la provocació que
suposa una altra incineradora
a la Zona Franca.
. .Treballarem per aprovar
les assignatures penjades i
per defensar els nous valors
que la realitat quotidiana
ens reclama: ser solidaris,
respectar la diferència, ser
tolerants.
I tot en una època de gran
creixement de l'associacionisme,
més de vint-i-una mil
associacions a tot Cata­
lunya, i sabem que totes són
necessàries. Avui els problemes
no tenen una sola
cara i per resoldre'ls es requereix
un treball conjunt de
tots els moviments socials.
Les plataformes creades amb
participació sindical, ecologista
i veïnal assenyalen el
camí i l'inici d'una situació
nova. Les assignatures
pendents algun dia deixaran
de ser-ho. Però depèn de
nosaltres, de totes i tots
nosaltres.

ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
LA CRONOLOGIA
mim
^' um mrnim
vitals als ballis
A través de manifestacions al carrer,
campanyes i tota mena d'accions col·lectives,
els veïns denuncien la falta de
mínims en les condicions de vida dels
barris en temes com habitatge, equipaments
i neteja.
• Contra les expropiacions forçades
d'habitatges i contra el barraquisme:
Avinguda Garcia Morató, II Cinturó i Túnel
de la Rovira; Can Tunis, Carmel i Montjuïc.
• Contra els plans parcials que no
recullen les necessitats dels veïns al
Poblenou, la Barceloneta, Torre Baró,
Vallbona, Trinitat i muntanya de Montjuïc.
In leii tti·l
Dia a dia, lluita a lluita
• Contra la "Obra Sindical del Hogar"
per manca de manteniment dels habitatges
a la Trinitat Nova, la Pau, Verdum-
Roquetes, la Guineueta.
• Contra els abocadors d'escombreries
de Can Clos i Collserola; contra la manca
d'higiene que provocava rates a Maresme
i el Besòs; contra les indústries perilloses
al Guinardó i al Poblenou; i per aconseguir
una il·luminació i neteja millors al
Raval.
• Contra els accidents de circulació per
manca de semàfors al Raval, Sant
Gervasi, Zona Franca i Prosperitat.
• Per salvar els equipaments escolars
existents a la Pau, Nou Barris i Horta, i per
reivindicar escoles públiques noves a la
Sagrera, Sant Andreu i el Carmel.
• Per reivindicar altres equipaments,
com la Biblioteca Matas i Ramis a Horta i
la presó de Wad Ras al Poblenou; per
salvar espais verds, a la plaça Lesseps de
Gràcia, i per aconseguir instal.lacions
esportives a Nou Barris, on es va fer una
olimpíada popular.
Les associacions de veïns també
van plantejar alternatives globals,
com ho demostra la publicació del
prospecte "Dos aiïos de lucha contra
la O.S.H."; van llançar campanyes,
com la de "Salvem Sants dia a dia, ni
pas elevat ni tramvia" i van fer
manifestacions, i fins i tot van ocupar
el Ple Municipal, per demostrar
el seu rebuig del Pla Parcial de Nou
Barris.
TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS...
Píso>i de 7U m'desde 9.0Ü0.0Ü0 de ptas. Pisos de Vil nv útilcs desde ll.(HHMMK) de ptas.
interès a partir del 6,5'^ Acabadosdecalidad Viviendas protegida*;
VILANOVA
MARTORELL
CERDANYOLA
EL VENDRELL
GRANOLLERS
CALELLA
Casas unifamiliares
a partir de 13.9(HUKK)pla-s. ;('on pla/a de pàrking incluida en el precio!
^ >C^•w«S««^^^^^SN^>^^·^^(cv•^^
...DONDE LA NECESITAS
Zonas ajardinada-s Eniradas desde 300.000 ptas.
LLEIDA GIRONA SANTA PERPETUA PALLEJÀ MONTMELÓ
MANRESA PALAFRUGELL TERRASSA CASTELLAR GAVÀ
MOLLET VILADECANS LES FRANQUESES SANT ANDREU DE LA BARCA
HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de \i\iendas protegidas. Nuesira cooperativa sigue firme en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos,
consiruidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aiios. Los tres primeros aüos hasta la entrega de las llaves, el 25% del total en vencimienios mensuales.
El resto, en crédito hipotecario de 15 aüos desde un 6,5% de interès.
Los hechos avalan a nuestra cooperativa: 900 viviendas construidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.
PARAMASINF0RMACI0N,LLAMAAL310 00 00
VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE.DE TODOS
Habitatge
Entorn Gefftiona:
ini Habitatge
Social
Con «I soporto d*

Setembre de 1994 CARRER ESPECIAL 25 ANYS \i
i i
í^i'
/i.
ni í
L'arribada de la democràcia intensifica la lluita per assolir les llibertats polítiques,
amb campanyes a favor de l'ús del català i contra la repressió. D'altra banda la revisió
del Pla General Metropolità (PGM) genera reivindicacions, per part de totes les associacions
de veïns i de la FAVB, en matèria d'equipaments, espais lliures i transport públic.
• Per l'amnistia i contra la repressió,
amb l'assistència oficial de la FAVB a
l'enterrament del "Txiqui" (1975).
• Per la democràcia amb la presentació
de l'Assemblea de Catalunya i de les
assemblees democràtiques als locals de
les associacions de veïns; amb la
campanya "Salvem Barcelona per a la
democràcia" i assistint a les manifestacions
del 2 i el 8 de febrer del 1976.
• En defensa de la llengua i la cultura
catalanes a través de la campanya contra
el "No al català" del Ple de l'Ajuntament de
Barcelona (1976), fent cursets de català i
participant al Congrés de Cultura Catalana.
• Contra els plans parcials i altres
actuacions urbanístiques a la plaça de
Sarrià, al solar Ganduxer de les Corts;
s'ocupen les vivendes de la Seat i critica
la construcció de la "Casa de los Concejales"
al pont de Reina Elisenda.
• Contra l'obertura d'alguns carrers,
com la via 0 de Gràcia, el segon cinturó de
Nou Barris, el túnel de la Rovira, el III cinturó
i el cinturó del Litoral.
• Contra la "Obra Sindical del Hogar"
pels molts problemes que sorgien en les
cases dels seus polígons a Bon Pastor, la
Pau, Canyelles, Turó de la Peira, Trinitat
Nova i Prosperitat.
• Per eradicar el barraquisme, al Carmel,
a la Perona i a Prosperitat.
• Per reivindicar equipaments escolars,
com un institut al Districte IX, una guarderia
a la Telefònica, l'Escola Tramuntana al
Carmel, l'Escola República Argentina a
Sant Gervasi i l'Escola Carles I al Poble
Sec; s'hi ocupen els locals.
•Per reivindicar espais lliures, parcs i
equipaments -esportius i socials, també
per a jubilats- a diversos barris: una zona
verda a Prosperitat, el parc de les Aigües
a Horta, la Casa Golferichs a l'Esquerra
de l'Eixample, el parc de l'Espanya Industrial,
la plaça Tetuan, la plaça Canonge
Rodó, la plaça de les Rates; i els terrenys
Martí Codolar, la Sedeta, la Flor de Maig,
la platja del Poblenou, la Cooperativa
Llibertat, els parcs de la Unitat i de l'Amistat.
Els barris de Sants reivindiquen el Vapor
Vell i Sant Antoni reclama les Cotxeres.
• Per aconseguir una sanitat pública es
reclama un dispensari al Carmel,
l'ambulatori del Bon Pastor i Nou Barris,
l'Hospital Mental (al llavors Districte IX) i
es fa la campanya al Raval de "Volem un
barri net".
• Per aconseguir més línies de metro i
d'autobús. De metro a la Verneda,
Montbau i Trinitat Vella. D'autobus al Baró
de Viver, Carmel i Canyelles.
• Per demanar semàfors al Camp d'en
Grassot, Esquerra de l'Eixample, Sagrera,
Sant Martí i Sant Antoni.
• Per tancar indústries perilloses o molestes
a la Sagrera, Parc, Diagonal Mar,
Poblenou, Poble Sec i Zona Franca.
Molts altres temes varen ser motiu de
lluites veïnals: per la desratització, per
millorar l'asfaltat i l'enllumenat de carrers;
per la neteja de la platja de Poblenou,
preveient les riuades i inundacions. També
van lluitar per muntar vocalies de dones i
centres de plànning familiar, per donar
classes de català. Van lluitar contra la
proliferació de bingos.Van muntar
assessories jurídiques, entitats de
solidaritat, esplais, festes i van recuperar
la vida al carrer, a través de coordinadores
d'entitats i d'espectacles infantils.
En aquesta etapa la FAVB com a autoritat veïnal assisteix a l'audiència pública
sobre el Pla Quadrienal (1983-1987) i participa en els treballs realitzats per determinar
els nous centres municipals que facilitaran la descentralització administrativa; és a dir
col·labora amb l'ajuntament en la divisió de la ciutat en deu districtes. No per això deixa
de criticar les múltiples actuacions del consistori que tenen per objectiu les adjudicacions
dels Jocs Olímpics, realitzades a esquenes dels barris.
9 Manifestació contra el peatge del III cinturó a la plaça de Sant Jaume
ALBERT RAMIS
Contra el Peri de Gràcia
Per la àmocmia quotidiana
El moviment ciutadà s'adona que el sistema democràtic només escolta els
ciutadans quan van a les urnes. Per ser escoltat i poder influir en la presa de decisions
que afecten la vida de tots, crea les eines necessàries, s'adapta a les noves
circumstàncies, difon la seva opinió pels mitjans de comunicació i reclama a les
administracions que tinguin més en compte les opinions de veïns i ciutadans, ja que
tots junts han de vetllar pel "recte camí d'accés al ple domini de la terra", com diu el
poeta. La FAVB i les associacions de veïns continuen lluitant.
• Contra el terrorisme i el racisme, amb
l'assistència de la FAVB a les grans manifestacions
ciutadanes (l'atemptat a Hipercor
i contra el racisme).
• Contra l'aluminosi; quan s'enfonsa una
casa al Turó de la Peira i mata una persona,
laFAVBjuntamentambl'associacióde veïns
delTuróde la Peira, inicien unacampanyade
recollida de dades, sensibilització de propietaris
i llogaters de cases afectades per forçar
que les diferents administracions afrontin el
gravíssim problemaque afecta tantes famílies
de Barcelona.
• Contra diverses actuacions urbanístiques,
que la FAVB considera il·legals, posa
els recursos contencioso-administratius
corresponents; per la privatització del subsòl
de Piscines i Esports i de l'espai públic del
Port Vell, per l'ampliació de Can Serra que és
la seu de la Diputació de Barcelona, per la
densificació del carrer Tarragona i per
l'ampliació del Liceu desallotjant innecessàriament
els veïns.
• Contra diversos procediments obscurs,
la FAVB denuncia públicament el desallotjament
indegut dels malalts de l'Hospital
Mental, la venda de sòl a la zona de Renfe-
Meridiana i l'actuació al nus de les Glòries
sense consultar cap de les associacions de
veïns afectades.
• Contra els impostos afegits al rebut de
l'aigua, que dupliquen l'import d'aquest bé
imprescindible. Moltes famílies entren en
campanya i la manifestació "Prou d'abusos"
(1993) recull les queixes dels ciutadans per
la indiferència de les administracions.
• Per reivindicar una ciutat millor, la FAVB
forma part de la plataforma "Barcelona Estalvia
Energia", que aconsegueix la celebració
d'una audiència pública sobre el tema (1993),
encara que les mesu res preses posteriorment
pel ple de l'Ajuntament (1994) són criticades
per insuficients.
• Per reivindicar més equipaments per al
barri, l'associació de veïns de Sant Andreu
reclama Can Guardiola, Gràcia no vol la
caserna dins del barri i hi reivindica un
equipament, Sant Antoni demana més
habitatges per a joves, i el Casc Antic reclama
el Born com equipament cultural.
•Afavor del transport públic i reivindicant
que el metro arribi a Bon Pastor i Nou Barris,
la FAVB amb altres entitats lluita contra
els augments abusius de les tarifes i
converteix el 4 de març de 1992 en una
jornada de no pagar el bitllet, a la qual s'hi
apunten unes 150.000persones. Col·labora
en la plataforma Pro Transport Públic.
A principis d'aquesta darrera etapa la FAVB veu com l'Ajuntament de Barcelona
aprova el Reglament de Descentralització sense concedir-li dret a veu en el Ple. Tot
i que treballen conjuntament en molts fronts, l'enfrontament encara té massa pes.

6
LA VIDA
EUGENI MADUENO
Colas ante el cine Ars. Esa es la
resaca que nos dejó el parisiense
mayo revolucionario. Colas para
ver una película alemana sobre
educación sexual convertida aquí
en un fenómeno de masas. Colas
para ver los pechos desnudos
que nos ocultaba el franquismo.
Así acababa 1968 en Barcelona.
Soportando la mas espesa
de las mediocridades -el secuestro
de «Oriflama», la persecución
a los organizadores del Encuentro'68dejóvenes
«jocistas»
en Montjuïc, la prohibición de las
celebraciones obreras, la declaración
de un estado de excepción
que duro tres meses...-mientras
decubríamos que había sociedades
sin tabúes «nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
desvetllada i feliç». Claro que no
todo fueron maias noticias. De la
mediocridad empezaban a surgir
proyectos de futuro: el grupo
La Trinca, que grabó su primer
disco en 1969; un joven escritor,
Terenci Moix, que se llevaba el
Josep Pla con «Onades sobre
una roca deserta»; y la fundación
Jaume Bofill, financiadora
de tantos proyectos. Y -permítanme
el pragmatismo- la línea V
del Metro y las latas de bebidas.
Que de todo eso tenia Barcelona
a comienzos de 1970, el aíïo en
que Josep Carreras debuto en el
üceo con «Nabuco», Franco visitaba
la ciudad por última vez y
los taxis estrenaban los primeres
radioteléfonos.
Con la dècada nacieron màs
cosas, claro. Entidades y organizaciones
que, vistas ahora en
perspectiva, encajan como piezas
en el puzzie de nuestra
memòria. Nacieron, por ejemplo,
las primeras y màs
combativas asociaciones de
vecinos. Y la FAVB. Y la revista
CAU, que aglutinaria las críticas
de estàs organizaciones al
urbanisme de Porcioles, que
esos días precisamente había
iniciado -entre otros proyectos
rechazados por los vecinos- la
perforación del túnel de la Rovira.
(No pequemos de triunfalismo:
en esa època nacieron màs
cosas con vocación de futuro:
El Barca de Cruyff y la Diputación
de Juan Antonio
Samaranch).
Nacer y morir. Nacían centros
de reunión y de encuentro
de la Sociedad democràtica que
se perfilaba. Renacía el teatro
catalàn en el pequeno Capsa,
donde Jordi Teixidor recogía
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Lo que va de Helga a Cobi
Turistas junto al monumento a Colón
aplausos con su «Retaule del
flautista». Y morían obreres
voladores: Antonio Ruiz Villalba
(de SEAT) y Manuel Fernàndez
Màrquez (de la Tèrmica de Sant
Adrià) habían muerto al sobrevolar
a la Policia, que, como
ocurría siempre entonces, disparaba
al aire para dispersar
las manifestaciones. Morían
tambièn vecinos anónimos: el
gas Ciudad parecía haberse
propuesto demostrar la vetustez
de sus instalaciones a costa
de decenas de vidas humanas.
Así, entre hechos de uno y
otro signo nos encaminàbamos
al final de la dècada,
que no tuvo lugar cuando
cabé imaginar, sinó cinco
anos antes, en noviembre de
1975, cuando el gran traidor
decidió morir matando. Mató
a Txiqui, y a Puig Antich, y
permitió otras ejecuciones
llevadas a cabo tres meses
antes de que, saciado de
Lti teu dl'l
sangre, entregara su alma a
Dios.
Eran esos los aríos en que se
empezó a construir el barrio de
La Mina y nacían dos medios
de comunicación para la nostàlgia:
«Mundo Diario» y «Por
favor». Atïos de cabreo -los
vecinos de Roquetes secuestraban
autobusos para demostrar
que podían subir por las
empinadas calles de su barrio;
18 concejales se negaren a subvencionar
la ensefíanza en catalàn-
però tambièn anos de
esperanza: Radio Barcelona
comenzaba a emitir un programa
regular en catalàn y se convocaba
el Congrés de Cultura
Catalana.
El cambio político vendria
màs tarde. Paro se anuncio entonces.
En las manifestaciones
promovidas por ta FAVB el 1 y
8 de febrero de 1976: centenares
de miles de catalanes ocupando
las calles de la ciudad al
FRANCESC CATALA-BOCA
grito unànime de «Llibertat,
Amnistia i Estatut d'Autonomia».
El cambio estaba tambièn
en la zona verde conseguida
por los vecinos de Prosperitat.
En las primeras placas
con los nombres de las calles
escrites en catalàn. En el nuevo
rótulo con la inscripción Palau
de la Generalitat donde antes
ponia Diputación Provincial.
Fue antes de que finalizaran
los setenta cuando nació el grupo
periodístico Z, se legalizó el
PSUC y los jubilades empezaron
a viajar gratis en los transportes
públicos. El aíïo en que
Tarradellas dijo «Ja sóc aquí»
junto a la fuente màgica de
Montjuïc y UCD ganó las primeras
elecciones democràticas en
Espafía. Esa època en que Felipe
Gonzàlez hizo ascos del
marxisme, Albert Boadella se
fugó del hospital Clinico dejando
con un palmó de narices a la
autoridad -militar, por supues-
to-, y José Luis Núríez fue elegido
presidente del Barca.
Anhelo de futuro y aíïoranza
de pasado. La dècada de los 80
nos cogió con alcaldes elegides
democràticamente y un presidente
de la Generalitat que amenaza
con hacerse Vitalicio en el
cargo. Però tambièn con Tejero
en Madrid y el Manifiesto de los
2.300en Barcelona. (;,Coincidencia
cronològica? ^Casualidad?
Ahora importa poco, si no fuera
porque la historia no pasa nunca
del todo y ninguna experiència
por mala se libra de repetirse.
Anotemos otros datos para el
optimisme: apareció el semanario
«El Món» (optimisme relativo:
su vida fue efímera) y se inauguro
la primera champafïeria de la
Ciudad. Otro màs: el PSOE ganó
las elecciones en Madrid y el bar
London del carrer Nou cumplió
su 80 aniversario. Así que no
todo estaba perdido.
El Ecuador de la dècada lo
marco la muerte de dos periódicos
centenàries: «El Noticiero
Universal» y «El Correo Catalàn»,
y el nacimiento de TV3.
Signos de los tiempos: nació otro
diario, «ABB», cuyo nombre respondía
a las iniciales de su duer\o:
duro una semana. Pasaron
màs cosas: el fiscal se querello
contra Pujol por el caso Banca
Catalana y en las calles aparecieron
los primeres contenedores
de basuras.
Con todo, lo peor estaba por
venir. En 1987 Barcelona sufrió
el atentado màs sangrante de
los perpetrades por ETA: 20
muertos en Hipercor. Fue el aho
en que hasta la meteorologia se
puso en contra: la ciudad soportó
la temperatura màs alta del
siglo: 38'6 grades.
Así que los 90 nos cogieron
sobresaltados por la brutalidad
que no cesa y la ilusión por el
futuro que -ayi- había de proyectarnos
al mundo y librarnos de la
mentalidad pueblerina que nos
aquejaba. Matamos el comptejo
a golpes de piqueta. Desaparecieron
los chiringuitos y los bahos
populares de la Barceloneta.
Apareció la Villa Olímpica. Se
mejoraron los accesos a la ciudad.
Cambio el «sky line» del
Tibidabo. Seria prolijo enumerarlo
todo. La transformación de
la Ciudad y un eslògan: Amics
persempre.Vuelvan la vista atràs
y vean el suefío hecho realidad.
Imàgenes en la retina de la memòria.
Busquen otros impulsos.
Cobi diciendo adiós y el fantasma
del pasado proyectado sobre
la eufòria olímpica: un bloque se
desploma en el Turó de la Peira
y se descubre que la enfermedad
aluminósica està muy extendida.
Pros y contras (dialèctica) de
la que emerge la ciudad: Barcelona.

Setembre de 1994
1
la veu del
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
La transformacion de Barcelona en
una Ciudad bella y blen equipada
LOS CAMBIOS
HoRACio CAPEL
Las transformaciones de Barcelona
en los últimos 25 anos pueden
resumirsefàciimente, con un
mínimo de exageración: es muy
probable que se haya convertido
en una de las mas bellas y mejor
equipadas del mundo. Y puede
ahadirse algo mas: esa transformacion
ha sido posible, sobre
todo, por la democràcia y el desarrollo
económico; y también por
el gobierno municipal de partidos
progresistas, por la cooperación
de grupos técnicos capaces y por
el impulso dado por el movimiento
vecinal.
• Lo han tenido fàcil
Desde el punto de vista urbanístico
el aspecte mas importante
que merece destacarse es seguramente
éste: se ha proyectado
mucho, y se ha construido lo
proyectado, cumpliendo los pla-
2os en un tiempo muy ajustado.
Eso significa que los técnicos
municipales que han actuado
estos aíïos estaban bien preparades:
es lo menos que podia
esperarse de esos técnicos formades
en el ambiente critico que
existió en la ciudad en los anos
70 y abiertos a las ideas que
circulaban por el extranjero.
En realidad, políticos y técnicos
lo han tenido bastante fàcil:
disponían de unos recursos públicos
superiores a cualquier
momento del pasado, debido al
crecimiento económico y a una
reforma fiscal que aumentaba la
capacidad de inversión pública.
En 25 anos Espaíïa ha visto aumentar
de forma asombrosa y
espectacular su producte interior
bruto, hasta ocupar el octavo
lugar mundial entre un total de
225 estades y territohos del planeta.
Un dato bastarà para reflejar
eso de forma expresiva:
Espana, con 39 millones de habitantes,
tiene un producte interior
bruto superior al de China,
con màs de 1.100 millones, y
muy superior al de índia, con
850 millones de habitantes. Ese
alto nivel de desarrollo ha permitido
obtener los cuantiosos
recursos públicos y privades
invertides en la ciudad.
Però había también un hecho
fundamental: pudieron dedicarse
a cubrir unos dèficits
que eran graves, sin duda, però
que no aumentaban debido al
La transformacion de Barcelona ha sido posible por la democràcia
y el desarrollo económico, y también por el gobierno municipal
de partidos progresistas, técnicos capacitades y
por el movimiento vecinal
• El desarrollo económico ha permitido la transformacion de la ciudad
El desarrollo urbanístico ha hecho olvidar a veces la dimensión social
estancamiento de la población.
Entre 1950 y 1960 la población
de Barcelona creció en 250.000
habitantes, y en el decenio siguiente
(1.960-1.970) en otros
215.000: hubo queconstruir viviendas
para màs de medio
millón de personas. En los aíïos
setenta con la crisis econòmica,
la detención de la corriente
inmigratoria y el descenso del
crecimiento natural la situación
cambió radicalmente. En el de­
cenio 1970-1980 la población
de Barcelona aumentó solamente
en 11.000 personas, y
entre 1981 y 1991 disminuyó en
110.000. Una evolución parecida
se ha producido en los 26
municipios del resto de la antigua
Corporación Metropolitana.
• Fórmulas imaginativas
Al iniciarse la transición política
viviendas, escuelas y grandes
equipamientos sanitàries esta­
MIGUEL LÓPEZ
ban ya en buena parte construidos.
Por eso ha sido posible dedicarse
a cubrir los dèficits existentes,
las plazas, los jardines y
las zonas verdes. Los técnicos
que han dirigido el urbanisme
barcelonès en los últimos tres
lustres han sabido encontrar fórmulas
elegantes e imaginativas
para designar los nuevos objetivos
que se habían propuesto:
"hacer habitable el centro, y
monumentalizar la perifèria", "un
urbanisme de consolidación cualitativafrentealcrecimientocuantitativo",
"calles grandes en lugar de
autovías", "del crecimiento cuantitativo
hacia afuera, al crecimiento
cualitativo hacia adentro".
Pere no siempre han sido sensibles
a las necesidades y aspiraciones
de las clases populares:
no tuvieron suficientemente
en cuenta que aunque la población
no crecía el problema de la
vivienda iba a seguir existiendo.
El olvido de la vivienda social -
por la obsesión de convertir a
"Aun hay
diferencias entre
los barrios,
grandes
contrastes y
una sutíl
segregación"
Barcelona en un gran centro internacional
de servicios- ha obligado
a muchos jóvenes a buscar
viviendas fuera del municipio.
Sin duda, se ha hecho un
esfuerzo impresionante para eliminar
los gravísimos dèficits que
existían en la perifèria. Y se ha
conseguido mucho. Però aún
hay diferencias importantes
entre los barrios: siguen existiendo
grandes contrastes y una
sutil y eficaz segregación. Bastarà
recordar que todavía las
diferentes condiciones de vida
de la población se reflejan en
las diferentes condiciones sanitarias
y en las desigualdades
ante la muerte: si creemos en
las estadísticas oficiales, el habitante
que nace en algunes
barrios (Raval, Bon Pastor,
Gòtic, Barceloneta, Ciutat Meridiana,
Montjuïc, Zona Franca,
Poblenou y Poble Sec) tiene
una esperanza de vida 8 o 10
anos menor que el que nace en
Les Corts, o Sant Gervasi.
• Retòrica y marketing
urbano
Quizàs ha existido un excesivo
mimetisme respecto al extranjero,
como muestra el caso
de los proyectos del Port Vell, y
ciertas intervenciones de prestigio.
Algunes políticos y técnicos
parece que han acabado
creyéndose lo que decían esas
operaciones de retòrica y marketing
urbano que son los planes
estratégicos. Se ha puesto
excesivo énfasis en el urbanisme,
olvidando a veces la dimensión
social. Algunes no dudan
en hablarde la prepotència
(sigue en la pàgina 8)

8 ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
(viene de la pàgina 7)
de los técnicos y tecnócratas.
Però mas grava que eso, y que
quizàs contribuya a explicarlo:
se ha perdido la voluntad crítica.
Con mucha frecuencia se
ha caído en la autosatisfacción,
en ei conformismo y en la apologia.
O en el mejor de los
casos, en la inhibición y la sàtira
privada que no tiene difusión
pública porque a sus autores
les falta la voluntad o
porque, si la tienen, no encuentran
órganos que la difundan.
Todo eso es posible, entre
otras razones, por la atonia
del asociacionismo independiente.
Las asociaciones de
vecinos han ido perdiendo creciente-mente
su impulso
reivindicativo según aumentaba
el nivel de vida, se cubrían
los dèficits, envejecían sus
miembros mas activos y los
dirigentes o inspiradores se
sentían atraídos por la política
0 la actividad empresarial. Ademàs,
muchos desearían un
asociacionismo teledirigido, al
Servicio de sus estrategias e
intereses de tipo diverso, revestido
a veces de palabras
grandilocuentes sobre el país
o la Sociedad. La lucha por el
control del asociacionismo es
uno de los episòdics mas interesantes
que existen en el
panorama político barcelonès.
Se han utilizado en demasiadas
ocasiones fórmulas va-
"Los urbanistas han encontrado fórmulas elegantes,..."
cías sobre el "consenso" o la
"participación ciudadana", que
a veces se entiende como una
participación dòcil y si es posible
teledirigida. No se ha tenido
confianza en la gente. Y se
han cometido errores políticos,
que solo se entienden en el
contexto del enfrentamiento
que protagonizan Ayuntamiento
y Generalitat: el énfasis en
la Europa de las ciudades,
como contraposición a la de
las regiones, tiene algunes
peligros, que las fuerzas progresistas
no parecen percibir:
no son las ciudades sinó los
ciudadanos lo que importa.
Sin duda Barcelona tiene hoy
problemas graves que amenazan
su futuro y su prosperidad.
Los costes sociales de la crisis
econòmica, cuyo control no depende
del Ayuntamiento, se dejan
sentir en la ciudad: los parades,
los viejos, los grupos marginades,
el empleo precario, los
mendigos durmiendo en las ca­
A BARCELONA, LA GENT EMPRENEDORA
POT FER REALITAT ELS SEUS PROJEGES
DE "EMPRESA PRÒPIA'.'
Les persones emprenedores que tenen un projecte empresarial troben a
Barcelona Activa l'ajut necessari per fer realitat els seus desitjós de crear
empresa pròpia.
Barcelona Activa posa a la seva disposició tots aquells elements necessaris
per iniciar, amb èxit, els primers anys d'activitat empresarial.
• Locals
• Formació
• Assessorament
• Informació
• Serveis administratius
• Accés a finançament
Amb l'ajut de Barcelona Activa s'han creat, a Barcelona, més de 300 noves
empreses, que donen feina a més de 2.ÜÜ0 persones.
ACTIVACIÓ DF. NOVHS KMPRFSHS
fiÀRCELOiVA A^ÏÏVA
RFACTIVACIO DF L'OClfFACK)
Ajuntament de Barcelona
RAMON GÓMEZ
lles, las viviendas que han de
abandonarse por no poder pagar
la hipoteca. Hay todavía índices
relativamente elevades de
pobreza. Según un estudio reciente
publicado por el Ayuntamiento,
el 10 por ciento de las
familias barcelonesas y un 15
por ciento de las de Catalunya
estan bajo el nivel de pobreza.
Y esta cifra es todavía mas alta
en muchos municipios pròximes,
superando el 20 por ciento
en l'Hospitalet, el Prat y
"Barcelona
tiene problemas
que amenazan
su futuro"
Cerdanyola, y llegando al 30
por ciento en Sant Boi.
Esta cuestiòn y la del paro
son las decisivas. Y van unidas
a la pèrdida del equipamiento
industrial, a la dependència creciente
de la economia.
Ante este grave problema los
factores generales son los decisives.
Cada vez se produce
mas con menes trabajadores.
Y la competència de los países
asiàticos està afectando y va a
seguir afectando de forma importante
a nuestra economia.
Sin duda debemos alegrarnos
por ello, ya que implica el desarrollo
de países econòmicamente
màs atrasados. Però eso significa
que habrà una redistribuciòn
de la riqueza y que
nosotros seguramente hemos
de acostumbrarnos a disminuir
nuestros niveles de vida. Quizàs
haya que repensar también
muchos aspectes de la
organizaciòn social. Las asociaciones
de vecinos pueden
tener en ello un papel importante,
suscitando debatés sobre
temas de la vida cotidiana
y estimulando de manera imaginativa
nuevas formas de organizaciòn
social.
Guia professional i
comercial de Barcelona
PUBLI SERVEI
Servei Publicitat Ext.
Serigrafia i rotulació
Equador. 76
Tel. 405 06 88
VIATGES NOU MON VIAJES KARELIA, S.L
Aribau, 127/Rosselló Trav. de Gràcia. 425. 1"
Tel. 419 32 11 Tel. 450 37 14
El seu viatge al millor preu Expertos en viajes a Cuba
OBERT ELS DIUMENGES
PNEUMÀTICS
Roger de Flor
Roger de Flor, 133
Tel. 231 66 16
CAFÈ SALAMBO
Cafès Literàries
Torrijos, 51
Tel. 218 69 66
LUMINOTECNIA
Agua, luz y gas
Urgencias 24 horas
Hugo de Rocaberti, 5
Tel. 490 22 41
2.3.
RESTAURANT EGIPTE
Rambles, 79
Tel. 317 95 45
Per publicitat en aquestes seccions:
Isabel Mancebo. Tel 412 76 00
ACCIÓ
PSORIASI
Associació per a la lluita
contra la psoriasi
T. 280 46 22
(tardes)
Pròxima reunió;
>eu Roja. Dos de Maig, 301.
Barcelona

Setembre de 1994
s
/.« teu dei
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
Teoria de l'evolució energètica.
Com va afirmar molt bé Darwin l'any 1859, tot
evoluciona. I des de fa un segle i mig, la companyia
energètica que més ha evolucionat és Gas Natural SDG.
Una evolució aconseguida lluitant pel progrés i el
benestar. Innovant i creixent fins a esdevenir l'empresa
de gas canalitzat més important d'Espanya. Ampliant i
millorant les aplicacions del gas natural perquè més
de 3.000 indústries i 3 milions de llars gaudeixin
de l'energia més rendible i més respectuosa amb el medi
ambient. Evolucionant també econòmicament
i desenvolupant importants projectes internacionals.
Com a resultat, el Grup Gas Natural és avui el primer
d'Europa en potencial de mercat i en índex de creixement.
Perquè l'evolució energètica és un fet natural.
gasNatural
y

LES LLIBERTATS
EDUARD MORENO
Quan l'any 1964 el règim franquista
va promulgar la Llei
d'Associacions, poc sabia que
estava obrint una escletxa legal
a través de la qual penetraria
l'associacionisme veïnal com un
dels moviments político-socials
d'oposició al sistema més
important de la història de la dictadura.
Barcelona, sens dubte, fou la
ciutat de l'Estat espanyol on amb
més força arrelà el moviment
veïnal de base organitzat, i potser
en cap altra ciutat d'arreu del
món no s'ha arribat a tenir tanta
consciència social en relació als
problemes de la ciutat i tanta
capacitat de mobilització
col·lectiva per lluitar aferrissadament
contra l'oligarquia que
la tenia segrestada des de la nit
dels temps. Els milers de ciutadans
de Barcelona enquadrats
en les associacions de veïns,
especialment en els barris
populars, en el seu combat contra
el porciolisme, que no era
altra cosa que el franquisme en
versió municipal, aviat assumiren
la consciència que més enllà del
seu propi habitatge existia la
ciutat com a objecte del seu dret
i això va crear una nova ideologia
de la ciutat que es mantingué fins
a les primeres eleccions municipals
democràtiques. Després
d'aquesta fita, la història serà
una altra.
• Front periodístic
En aquesta lluita ciutadana contra
el franquisme repressiu
instal·lat a l'Ajuntament de Barcelona,
sorgí un front periodístic
i intel·lectual molt combatiu on
els redactors de política municipal
dels diaris "El Correo Catalàn"
i "El Noticiero Universal",
Josep IVIa Huertas, Jaume Fabre,
Rafael Pradas i Antoni Figueruelo
destacaren de forma brillant
amb agosarades crítiques a les
capbuidades i tripijocs porciolistes.
També hi jugà un paper
important la revista CAU, publi-
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
SI NECESiïAS UN TAXI,
TRUCA'NS
Ciutat, consciència, ciutadania
BARNA-
TAXI
357 77 75
• El carrer, lloc predilecte per expressar les llibertats
cada pel Col·legi d'Aparelladors,
els Quaderns d'Arquitectura del
Col·legi d'Arquitectes, i els llibres
"La Gran Barcelona" dirigit per
Jordi Borja i "Barcelona

Setembre de 1994
/.« leu del
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
El començament de tot això
LA HISTORIA
JOSEP MARTI
El procés de creació d'una associació
de veïns s'esdevenia generalment
a partir de tres mecanismes
que es conjugaven:
a) Assumpció per part dels
ciutadans de la necessitat de millorar
les condicions de vida en el barri
(els optimistes en deien consciència
del veïnat).
b) Tasca soterrada i continuada
de les persones i/o grups progressistes,
intentant conscienciar els
ciutadans (coneguts oficialment
com "elementos subversivos").
c) Fet puntual que, en molts
casos, aconseguia que els
ciutadans fessin el primer pas (per
demostrar el seu cabreig).
He cregut convenient situarcom
a causa del naixement de les
associacions de veïns la darrera
variable, si bé això es podia
esdevenir dins d'un context molt
més ampli (com fou el famós Pla
Comarcal o els plans parcials
concrets de cada barri). Considero
aquest context com la causa de la
creació d'una associació quan no
hi havia cap fet puntual o quan no
tinc prou informació dels fets.
Per crearuna associació, abans
i ara també, es constituïa una
Comissió Gestora, que és l'òrgan
que inicia el procés. Durant la dictadura
calia que ei Govern Civil la
legalitzés per poder exercir i, per
tant, la legalització, decidida per
l'autoritat governativa, era aliena a
la voluntat dels veïns. El moment
en què es creava la Comissió Gestora
correspon, per a nosaltres, al
naixe-mentde l'associacióde veïns.
Tot i que els veïns s'adonessin
dels dèficits existents al barri, els
partits polítics -il·legals aleshoresvaren
realitzar una tasca important
de conscienciació entre el veïnat
perquè assumís un mecanisme legal
-la Llei d'Associacions del 24/
12/1964- per fer aflorar les
reivindicacions dels ciutadans. En
el quadre adjunt he considerat com
a partits polítics presents aquells
que tenien militància activa i
reconeguda dins de les Comissions
Gestores; si actuaven tots d'acord
0 hi havia divergències entre els
diferents grups, ja en pariarem en
una altra edició.
Hi ha sigles que no corresponen
acap partit: INDiCRIS. Lesprimeres
corresponen a aquelles persones
que varen ser presents en tot el
procés de constitució d'una
associació sense estar afiliades a
cap partit polític. Com que varen
haver-n'hi en la majoria de
Comissions Gestores, només han
estat esmentades en aquelles associacions
que varen iniciar la tasca
sense representació de militants
de partits polítics o bé en aquelles
on n'ignoro la presència. El qualificatiu
CRIScorrrespona aquelles persones
i/o grups que explícitament
es reconeixien com a cristians, tot i
que podien estar o no integrats en
organitzacions establertes.
És obvi que hi varen haver
altres mecanismes (evolució, per
diferents causes, d'instruments
establerts pel propi règim) i fins i
tot associacions de veïns que
havien estat creades per persones
addictes al sistema polític
establert i que els veïns -que no
s'hi sentien pas representatsvaren
fer seves tan bon punt els
va ser possible. Però d'això també
en partarem un altre dia.
Val a dir que amb aquest
article voldria incitar a la
recopilació de la informació per
conèixer millor la nostra història.
Tothom que pugui aportar material
a aquesta part de la
història contemporània de la
ciutat, que està mig recopilada
i poc escrita, hi és convidat.
Algunes notes sobre la FAVB
La FAVB, creada el juny del 1972, fou en un principi rebutjada per les
associacions de veïns de barri (o associacions conflictives, com se les
anomenava aleshores) perquè era un organisme només d'associacions
de carrer(obombillaires). Per aixòel mateix 1972 lesassociacions de barri
varen constituir la Coordinadora de Sant Antoni.
Aquesta coordinadora estava integrada per 17 associacions:
Sant Antoni, Sants, el Carmel, la Sagrera, Barceloneta, Nou Barris,
Sant Andreu, Horta, Ildefons Cerdà, Districte V, Joan Maragall, Turó
de la Peira, la Maresma, les Corts, Sant Josep de l'Hospitalet,
Torrassa-Collblanc i Pubilla Casas.
Posteriorment, peijuliolde 1974, la Coordinadora de SantAntoni va entrar
a la FAVB, tot mantenint una coordinadora de barris des de la FAVB.
Pel febrer de 1976, arran de les noves eleccions a junta de la
FAVB, podem considerar que la FAVB ja és representativa dels
barris, en ser reconegut el vot qualificat (és a dir la representació en
funció del nombre d'associats de cada entitat).
ï
m m
associacions ae veiiu
JVom Anj
Sarrià 1960
Montbau 1960
S.O.Besòs 1963
La Maresma 1964
Torre Llobeta 1965
Magòria 1965
Les Corts 1968
Vivendes Congrés 1968
Sant Antoni 1968
La Pau 1968
Vallbona 1970
Trinitat Nova 1970
Trinitat Vella 1970
Ciutat Meridiana 1970
Torre Baró 1970
Sants-Centre Social 1970
Sagrada Família 1970
Barceloneta 1970
Poble Nou 1971
Guineueta 1971
Guineueta Vella (1) 1971
Sant Andreu 1971
ParcdelaValld'Hebron 1971
El Taulat 1971
El Carmel 1971
Prosperitat 1972
Gràcia 1972
La Sagrera 1972
Sol Baix 1972
El Guinardó (Joan Maragall) 1972
Teixonera-Penitents 1972
LaBordeta 1972
Navas 1972
Sant Martí 1972
Verdum 1972
Hostafrancs 1973
Polígon Porta 1973
Districte V (El Raval) 1973
Sant Genis dels Agudells 1973
Horta 1973
Bon Pastor 1973
Turó de la Peira 1973
Poble Sec 1974
Casc Antic 1974
CollA/allcarca 1974
VemedaAlta 1974
Dreta de l'Eixample 1974
Esquerra de l'Eixample 1974
Roquetes 1975
SantGervasi 1975
P.Canyelles 1975
Gòtic 1975
Clot-Camp de l'Arpa 1975
Fort Pius 1976
Camp d'en G rassot 1976
Baró de Viver 1977
Diagonal-Mar 1977
Font d'en Fargues 1978
Pedralbes 1978
LaFransa 1978
Baix Guinardó 1978
El Parc 1978
Triangle Sants 1978
Zona Franca 1978
Pedralbes/Zona Universitària 1979
(1) Després es va convertir en Pol
Sense motivació política
Política populista
Política populista
Dinamització social
Increments lloguers porteries
Evolució Centre Social
Aspectes culturals
Increment preus habitatges
Dinamització social i política
Obres OSH
Pla Parcial (Pla Centato)
Enfrontaments OSH
Pla Parcial
Deficiències col·legi M.Morera
Pla Parcial (previsió enderrocs)
Explosió gas/Pla Comarcal
Promoció comerç
Pla de la Ribera
Evolució Comissió Barri
Cinturó Ronda
Expropiació vivendes
Obres metro
Abocadors escombraries
Pla de la Ribera
Problemes urbanístics
Manca semàfors
Projecte plaça Lesseps
Enquesta als veïns
Obres Metro
Cinturó de Ronda
Cinturó de Ronda
Cinturó de Ronda
Arrenjament plaça F.Reyes
Increments preus porteries
Pla Comarcal
Pla Comarcal
Manca semàfors (accident)
Avda.García Morató
Inundacions (mur tallant riera)
Explosió gas
Evolució política
Evolució Comissió Barri
Pla Parcial
Exposició problemes barri
Condicions barri
Dinamització social
Obres Metro
Dinamització cultural i política
Segrestament Bus
Condicions barri
(Vegeu Guineueta Vella)
Evitar divisió comerciants/veïns
Condicions barri
Terrenys RENFE
Enfrontament Fira Ps.Sant Joan
Pla Comarcal
Problemes urbanístics
Descentralització
Inseguretat ciutadana
Descentralització
Instal·lació Bingo
Descentralització
Construcció Estació Sants
No hi ha dades
Problemes circulació
ígon Canyelles
Partits
IND
Addictes règim
FE
CRIS,IND
IND
PCI
UDC
IND
PSAN i altres
Partit Cariista
BR,OIC,CC,PCI,PL,Ant.
BR,PSUC,PCI,CRIS
PSUCBR
PSUCOICPCI
PSUC,
PSUC
IND
PSUC,PSAN,MSC,BR,GR1S
PSUC
MSCPSUCBR
BR,JGR,PSUC,P.Carií
PSUCMSCPSAN
IND
PSUC
BR,CRIS
OIC,PSUC,PTE,AC
PSUC,BR,PSAN
PSUCCRIS
PSUC
PSUC,IND,BR,MSC
No hi ha dades
IND
CRIS,IND
PSUC,CNT,BR
BR,UCL,PSUC,PCI
IND
PSUCCNT
USO
PSUC
PSUCBR
PSUCPTE
PSAN,PSUC
PSUCMCC
BR,PSUC,PTE
IND
CRIS,IND
CSC,CRIS,PSUC
PSUCMSC
ML,ORT,PCI,PSUC
IND
CDCMCC
PSUCCSC
CSCPSUC
IND
PSUCPSC
PSCPSUCCRIS
IND
CDC
PSUC
PSUC
PSUC
IND
IND

TT'
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Aquest número 26 coincideix amb
un especial sobre ets vint-i-cinc
anys del moviment ciufadà. Als
números anteriors lien?)jtancat" al
cuarto fosc diversos personatges,
per motius demostrats i el nostre
col·laborador Puyal aixeca acta
gràfica de com van passar el seu
petit "segre^tament". Encara que
tip hi són to^.els que hi haurien de
ser els que hi són, s'ho'nJBreixen.
EL CUARTO FOSC
^JÈ^Í»to-«
CUARTO FOSC
////
r^-7—n—^
;,/'
^ ^ / ^ ' ^
I '
/|L * (U
"'"l
; •.-,L'^3I^KL"ÍÍ:-I£-
' . l ^
a

Setembre de 1994
Lli I cu itel
CARRER ESPECIAL 25 ANYS n
Butifarra!: la lluita com a diversió
EL CÒMIC
ALFONS LÓPEZ
Deu de fer més de vint anys. Recordo
una conversa amb d'aitres
joves que, com jo, volien ser
professionalsd'això de fercòmics
0 acudits, és a dir que volíem
viure del que ens agradava.
Discutíem de si un acudit era
capaç de convocar gent en una
plaça (s'entén que ens referíem
a una manifestació contra el règim
franquista, per portar la
democràcia i, per a alguns,
algun dia arribar al socialisme,
al de debò, ja se sap...). Doncs
bé, tots estàvem d'acord que
amb un dibuix no n'hi havia prou,
però intuíem que érem una
petita peça d'un corrent de
pensament que s'estenia
(suposo que això era la
subversió..) no pas entre tota la
gent, però si entre molta. Era un
estat d'ànim, més que una
ideologia, que demanava la fi
de la dictadura i que amb tots
els matisos i variants s'estenia
amb molta força en els
moviments sindicals, estudiantils
i veïnals. Això sense comptar
amb el fet cíclic i biològic que
una part de les noves generacions
reclamava el seu accés
al poder, fet al qual alguns li
diuen canvi.
Durant l'any 1974 la cosa va
madurar i, perfi, crec que era la
primavera de 1975, va néixer el
tebeo underground de barris de
més llarga vida a l'Estat
Espanyol (no m'atreveixo a dir
el primer, perquè això mai no se
sap i perquè hi han moltes idees
que són fruit del mateix temps
històric). Era BUTIFARRAI, res
a veure amb cap embotit i molt
amb el "corte de mangas". Érem
dibuixants, guionistes i algun
periodista que veníem de la
premsa de barris, units, i això
ho he explicat moltes vegades,
pel convenciment que la historieta
era un mitjà prou eficaç
per utilitzar didàcticament i
periodísticament, com feien les
revistes de text. Ideològicament
ocupàvem quasi tot el ventall
de l'esquerra: republicans,
reformistes, anarquistes, feministes,
marxistes... Érem gent
amb contradiccions i, en general,
entre ingènua i sincera, tot i
que va haver un moment que
ens vam posar de moda i també
vam tenir els nostres esquerrans
de saló, però això
passa a les millors famílies. Això
vol dir que al llarg dels més de
10 anys de vida de l'equip
(l'equip va viure molt més que
Tots estàvem d'acord que amb un dibuix no n'hi havia prou, però
intuíem que érem una petita peça d'un corrent de
pensament que s'estenia
Selecció de portades de Butifarra!
BOTIFARRA!
«-w-M»»
la revista) el ritme i el so dels
nostres fills gràfics va evolucionar
i canviar, la qual cosa considero
que és bastant saludable.
Butifarra! no va sortir del nores.
Com totes les coses vives,
també era filla d'algú i pels seus
gens corren, sense dubte, experiències
anteriors que anaven
des de les "Vidas ejemplares de
santos y científicos" (no
deixaven de ser aplicacions
didàctiques...) fins, especialment,
a "Los Supermachos"
i "Los Agachados" del mexicà
Rius, autèntic mestre dels
còmics i que per aquells temps,
havies de comprar d'amagat en
algunes llibreries.
La revista i l'equip que la feia
va néixer lligada des del primer
moment al moviment veïnal de
Barcelona (i de la seva àrea
metropolitana), als barris i a la
FAVB. Quan estàvem preparant
el primer número, ens va sortir
l'oportunitat de fer un número
zero lligat a la campanya que
contra la "Obra Sindical del Hogar"
portaven a terme els seus
damnificats. Així va sortir la revista
i multitud de col.laboracions
posteriors amb reivindicacions
veïnals: la lluita per la
gratuïtat del II Cinturó, la
campanya "Participa i viu la
ciutat", la dels "Quarts de casa"
de la Barceloneta etc. És
evident que l'experiència de
Butifarra!, tant la de l'època
militant com la de quiosc, tots
els àlbums, els pòsters i la seva
trajectòria en general no hauria
estat possible o no hauria estat
igual, sense aquelles persones
que des de les associacions de
veïns i la FAVB van creure en
nosaltres i en nous mitjans
d'expressió. Per a ells i per als
que des del col·legi d'enginyers
ens van donar ei primer suport
legal, el meu agraïment.
Va haver-hi un temps que
aquella generació emergent,
que aquell estat d'ànim col·lectiu
del que parlava abans, tenien
tot un seguit de punts de
referència en els quals basarnos
i que neixien fruits de la
mateixa necessitat. Són aquells
referents que no es poden prefabricar
i que sense adonarnos
formen part de la cultura
que caracteritza un temps
històric concret: Els acudits del
Cesc, d'en Perich, "hiermano
Lobo", "Por Favor", els recitals
de Raimon, Pi de la Serra, Llach,
"Triumfo", després el "Viejo
Topo" i "El Papus",.. Nosaltres
molt més petits, més
modestament, també ho vam
intentar.
Ara Butifarra! és història, però
el color dels temps que
s'acosten em diu que algú
hauria d'estar afilant el llapis, o
potser inventant el videounderground,
qui ho sap.

ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Ràpido
y sin atascos
hasta el centro de la ciudad
Limpio para la naturaleza y amigo del
medio ambiente, el tren comunica con
agilidad las principales comarcas de Barcelona.
Son muchas las ventajas que lo avalan, y
nuestros clientes, nuestra mayor preocupación.
Escaso tiempo de espera, breve duración
del trayecto e integración con el entomo
permiten ofertar un desplazamiento ràpido,
económico, cómodo, seguro y ecológico.
I.ti t en del
Ràpid
i sense embussos
fins al centre de la Ciutat
Net per a la naturalesa i amic del medi
ambient, el tren comunica amb agilitat els
principals municipis de Barcelona.
Hi ha molts avantatges que ho avalen i
els nostres clients són la nostra preocupació
més important.
Un temps d'espera curt, una durada breu
del trajecte, i una integració en l'entorn
permeten oferir un desplaçament ràpid,
econòmic, còmode, segur i ecològic.
Siempre Cerca Sempre a Prop

Setembre de 1994
15
La veu ílel
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
Qui paga (i cobra) el deute?
• 1979: Manifestació per reclamar diners per als municipis. El primer ajuntament democràtic no es va manifestar
L'ECONOMIA
ALBERT RECIO
Des dels primers anys de la
transició democràtica, l'Ajuntament
de Barcelona ha patit greus
problemes financers, més o
menys agreujats pels vaivens de
la política municipal i els avatars
de la conjuntura econòmica. El
primer ajuntament democràtic va
rebre del passat franquista dues
herències simultànies: l'escassetat
de recursos financers,
associada al pírric sistema fiscal
franquista i a l'extrema centralització
de l'administració, i la manca
d'una gran quantitat d'equipaments
públics que requerien la
realització de nombroses inversions.
Conscient d'aquesta situació
el moviment veïnal va plantejar
a l'Ajuntament, sense gaire
èxit, el desenvolupament d'una
mobilització conjunta per reclamar
l'obtenció de recursos
suficients per garantir un finançament
satisfactori dels equipaments
i serveis col·lectius.
Han passat els anys i les coses
més aviat semblen agreujarse.
El dèficit reconegut a finals
del 1993 per l'Ajuntament de
Barcelona se situa a l'entorn dels
280.000 milions de pessetes,
però cal sumar-hi el dèficit del
Holding Olímpic (145.000 milions
a pagar en 17 anys), i els
aproximadament 125.000 milions
de l'Empresa Municipal de
Transport, el que situa el deute
municipal a l'entorn dels 400.000
milions. La pregunta que es fan
els ciutadans és com és tan gros
aquest dèficit, i si és acceptable
i calamitós. Preguntes que no
tenen respostes simples però que
de totes maneres cal fer-se.
El dèficit pot venir produït per
insuficiència d'ingressos o per
excés de despeses. Quan es
tracta d'un ajuntament que forma
part d'una àrea metropolitana
i d'una economia estatal, el
problema encara és més complex.
La manca d'ingressos municipals
pot estar provocada per
un excés de centralització de la
recaptació en mans de l'estat
central. Aquest és un problema
real al nostre país on la participació
dels ajuntaments als
pressupostos del sector públic
és de les més baixes d'Europa i
justifica la demanda dels batlles
d'incrementar les transferències
de l'Estat als ajuntaments.
• El fet metropolità
Cal tenir en compte a més que és
possible que la municipalitat de
Barcelona perdi ingressos pel fet
metropolità. Les persones i les
empreses que s'han traslladat a
fora de la ciutat però que utilitzen
els seus serveis (per exemple, la
xarxa viària) paguen els seus
impostos en altres municipis. El
cost de la centralitat pot afectar
en aquest sentit els ingressos
municipals.
En termes globals el dèficit
pressupostari del sector públic
espanyol (que fa que l'Ajuntament
rebi unes transferències
menors) pot ser degut, malgrat el
creixement dels darrers anys, al
menor nivell d'impostos (el segon
més baix de la Unió Europea)
provocat en bona mesura per
l'enorme volum de frau fiscal de
les capes adinerades. Cal per
tant exigir a la vegada una lluita
El deute del
transport públic
s'utilitza amb fins
polítics i es
presenta com un
impediment per a
les noves
inversions
contra el frau fiscal, un augment
de les transferències de recursos
als ajuntaments i un
replantejament de qui ha de pagar
els costos de capitalitat.
La part de les despeses exigeix
una anàlisi detallada per tal de
discernir en quina mesura
aquestes són el resultat de
necessitats ineludibles o en quina
mesura les despeses estan
inflades, per malbaratament,
mala gestió, despeses sumptuàrieso
cost excessiu del subministrament
fet per les poderoses
empreses proveïdores de
l'Ajuntament (constructores,
neteja, etc). Es possible que hi
trobem una mica de tot; més que
propugnar un debat en simples
termes de més o menys despesa,
defensem que es realitzin totes
aquelles despeses socialment
necessàries i que es fili prim amb
proveïdors i "despilfarraments".
• Endeutar-se no és dolent
Cal aclarir a més que el fet
d'endeutar-se no és necessàriament
dolent. De fet si el cost de
l'endeutament és reduït, pot ser
força raonable avançar inversions
necessàries i anar-les
pagant de mica en mica. El problema
està en quin és el tipus
d'interès que es paga, un
element influït per la política
monetària i pels mercats
financers internacionals. Una
part del deute ha anat creixent
a causa dels alts interessos a
pagar, que han fet créixer els
costos financers del conjunt del
municipi. I de fet quan els
interessos són molt alts, no tan
sols es dedica a pagar interessos
(prop d'un 15% del pressupost
municipal sense comptar
el dels altres organismes), sinó
que això significa que els
impostos que paguen tots els
ciutadans engreixen la renda
de les persones adinerades i
dels grups financers, nacionals
i estrangers, que són els propietaris
del deute municipal. En
lloc de pagar més impostos els
rics, ells es beneficien dels
deutes col·lectius.
En alguns casos aquest deute
s'utilitza amb fins polítics. Aquest
ARXIU
és el cas en especial del deute
del transport públic, que es presenta
com un impediment per a
les noves inversions en aquest
sector, un dels més necessitats
per la relegació que va sofrir a
causa de les grans inversions en
transport privat fetes amb
l'excusa dels Jocs Olímpics.
• Noves inversions
Ara que es planteja la
necessitat de fer noves inversions
en matèria de tractament de
residus, on es corre el perill que
es duguin a terme inversions
costoses, d'una racionalitat més
que dubtosa (com el projecte
d'incineradora de la Zona Franca),
finançades amb nous
préstecs orientats a evitar la
impopularitat de nous impostos,
resulta més necessari que mai
que es replantegi el tema del
deute municipal tenint en compte
tots els factors que hi incideixen:
despeses necessàries, repartiment
del finançament entre els
diferents organismes públics,
distribució de la càrrega impositiva,
formes i cost de finançament
del deute (potser exigint
una reducció del tipus d'interès
al que estan fixats els crèdits
pendents de retorn, ara que ens
demanen que ens estrenyem el
cinturó seria bo que els grans
grups financers donessin
l'exemple), etc. Un tema força
enrevessat però on el moviment
ciutadà ha de tenir veu pròpia si
no vol trobar-se amb nous
postergaments d'inversions
bàsiques.

ESPECIAL 25 ANYS
lu rt'ii íli'l
CARRER
Setembre de 1994
Quan arribaven els altres catalans
LA POBLACIÓ
ANNA ALABART
Aquí trobarien feina i els seria
possible alimentar i donar
educació als seus fills, trencat
-potser per sempre- el cercle de
la pobresa.
No havien pogut trobar un
treball, però els seus "paisana"
els havien assegurat que això
no era problema. Tampoc no
tenien un pis de lloguer (n'hi
havia pocs), ni menys un de
compra (la propietat horitzontal
encara no s'estilava i a més no
tenien recursos). Però coneixien
gent que podia ajudar-los i
deixar-los una habitació o proporcionar-los
algun reco on
construir una "barraca".
Teòricament, anara la ciutat
sense feina ni llar no era
permès, però si no hi anaven
difícilment aconseguirien una
col·locació i un estatge. Es tractava,
això sí, de no topar-se
amb les forces de "l'ordre"; amb
la "benemèrita", o la policia o,
fins i tot, amb la guàrdia urbana
que els feien la recepció oficial
a les estacions termini. Però
això no era pas del tot difícil.
Sols calia baixar abans d'arribar
a "l'apeadero" del carrer Aragó
0 a l'Estació de França. Per
assegurar l'operació es podia
deixar el tren, per exemple, a
Castelldefels o a Gavà i amb sort
es podien instal·lar allà a prop.
Aquest quadre, que es repetia
sovint, no era pas l'únic
escenari possible. Hi havia qui,
menys arriscadament, venia primer
sol. Si era un home (sexe
L'al.luvió immigratori,
per districtes
Territorialment, els màxims
increments van correspondre
a les zones que fins llavors
havien estat menys poblades:
els barris que avui componen
els districtes d'Horta-
Guinardó, Sant IVIartí i,
sobretot, Sant Andreu i Nou
Barris. Alguns dels barris de
Sants-Montjuïc també van
experimentar un fort
creixement. A Sarrià-Sant
Gervasi s'hi va anar
traslladant la població
benestant, procedent de
l'Eixampfe.
Eren els anys cinquanta. Arribaven en tren. Venien carregats amb
farcells, maletes lligades, paquets i uns pocs diners a la butxaca
que els havien de permetre una precària instal·lació a la ciutat
1800000
1600000
1400000
1 1200000
Ü 1000000
"S 800000
1 600000
c
400000
200000
n
K
ANY!940
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA
, _ , » • •
/•'''
' » '^~^~~-^' ^m .^__'
ANnriaSO ANY1960 ANY I 970 ANY1980
^" -•
ANY 1991
De 1.280.000 habitants al 1950, va passar a 1.557.863 al 1960 i 1.759.148 el 1970
predominant entre els immigrants)
solia anar de rellogat a
casa d'alguna família amiga, a la
qual ben aviat consideraria com
a pròpia, cosa que sancionaria
donant-los el tractament de
parents: "tío" "tia" (oncle-tia). Si
era una dona la que s'aventurava
a deixar la seva llar, llavors el
més freqüent era cercar una casa
per fer-hi de minyona. La demanda
de servei domèstic era
elevada ja que encara no existien
els electro-domèstics i les llars
exigien bona quantitat d'hores
de treball. Després, els primers
anirien a buscar la família o la
nòvia (si es que no la trobaven
^
\ \
\,m ^
"^ El
aquí) i plegats s'instal.larien allà
on la sort i l'esforç els permetés.
Les segones, sovint esperaven
que un matrimoni, fet amb major
0 menor fortuna, les alliberés del
treball de serventes. La "mili" va
jugar un paper important:
permetent als uns prendre contacte
amb la gran ciutat i a les
altres ampliar les possibilitats del
seu "mercat matrimonial".
Així les coses, els qui fugien
d'un camp mal repartit, poc
mecanitzat i menys rendible,
van anar arribant a Barcelona.
Procedien sobretot d'Andalusia,
encara que també en venien
de les dues Castelles, d'Extrema-
VI
V
f
[ïüilH
^^^^Hf
LLEGENDA
1 1 Perd pobidció
lij:jj Creix, moderat
^ Creixement fort
H Creix, molt fort
dura, de l'Aragó, de Galícia i
dels Països Catalans. Eren gent
jove -entre els 16 i els 30 anysamb
ganes i necessitat de
treballar, que van insuflar
energia a l'economia i la societat
catalana.
Des del punt de vista econòmic
representaven una població
que, sense haver produït cap
despesa, ara garantien la mà
d'obra suficient per al creixement
productiu. Des del punt de
vista social, l'arribada d'immigrants
implicava un rejoveniment
de la població que aportaria,
a més de la diversitat cultural,
petits barcelonins. L'aug­
i ÍHE
7********1
jfvïïl
w V
ment de la població barcelonina
va ser, doncs, el resultat de la
gent que s'hi va instal·lar i del
fet que, en ser joves, van ajudar
a incrementar la natalitat de la
ciutat. Catalunya va superar la
taxa de natalitat espanyola i
Barcelona va passar de tenir
1.280.000 habitants el 1950 a
tenir-ne 1.557.863 el 1960 i
1.757.148 el 1970.
Territorialment, els màxims
increments van correspondre a
les zones que fins llavors havien
estat menys poblades: els barris
que avui componen els districtes
de Sants-Montjuïc, Horta-
Guinardó, Nou Barris, Sant Martí
i Sant Andreu. També en d'altres
indrets de la ciutat hi havia immigrants
però, 0 bé hi estaven de pas
-cas de l'actual districte I-, o bé hi
eren perquè vivien a les cases de
la gent benestant, com emprats
domèstics (sobretot minyones).
El creixement dels districtes
perifèrics fou espectacular entre
1950 i 1970. A partir d'aquesta
data -i per ser més exactes ja
durant la segona meitat dels anys
seixanta- Barcelona ja estava
massa plena per poder seguir
absorbint immigrants. És llavors
quan el gros de la immigració es
va dirigir cap a la resta de Catalunya,
principalment a la resta de
la comarca de Barcelona.
De tot aquest procés, especialment
de la seva primera etapa,
les "autoridades" van procurar saber-ne
ben poc. Si no se n'adonaven,
no els calia resoldre els
problemesque es generaven-manca
d'habitatges, de places escolars,
de serveis en general-. La seva
incidència no anava més enllà d'un
cert control del barraquisme i
d'alguna operació aïllada (i
vergonyant) com la de les cases
del Govemador, en el Verdum.
Cal esperar a la segona meitat
dels anys cinquanta - tot i que el
"IVMJM
[iv] V|
^E^^B
LLEGENDA
11 Perd població
yü Creix, moderat
B Creixement fort
H Creix moU fort

Setembre de 1994
13
4CX)000
350000
300000 i
250000
200000
50OO0
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES
IV VI VII
districtes
11
Iti teu ilfl
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
VIII IX XI XII
El creixement dels districtes perifèrics fou espectacular entre 1950 i 1970
canvi es podria situar en el
Congrés Eucarístic- perquè a
Barcelona s'iniciï una política
de foment de la construcció
d'habitatges socials. Les
Vivendes del Congrés, promogudes
pel Bisbat amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Barcelona,
representen la primera
operació complexa. Després
seguiran Can Clos (feta abans
del Congrés per traslladar-hi els
barraquistes de la Diagonal) i
els grans polígons de la Pau,
Trinitat Nova, Barris Besòs,
Canyelles...en eisquals ei "Pa-
Durant la
segona meitat
dels anys
seixanta
Barcelona ]a
estava massa
plena per poder
seguir absorbint
immigrants
35
30
25
«>
2> 20
& 15
10
33,8
tronato Municipal de la Vivienda"
i la "Obra Sindical del Hogar"
junt amb alguns constructors
privats i amb algunes
empreses industrials com la
SEAT aniran proporcionant
"habitatges" (si és que mereixen
tal nom els pisos de dimensions
reduïdes, pocs serveis i moltes
humitats que, en general.
any 1950
any 1960
any 1970
s'oferien), que són un bon
exponent del dit "barraquisme
vertical". La precahetat d'aquestes
construccions i el tipus
d'urbanització (nul.la) que les
acompanyaven van ser un dels
elements catalitzadors de les
lluites veïnals i estan per tant
en l'origen del propi moviment
associatiu.
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ BARCELONINA DE 1 970, SEGONS LLOC DE
NAIXEMENT
• Barcelona
H Resta Catalunya
w Resta tspanya
Fora'Espanya
Els nascuts fora de Catalunya procedien sobretot
d'Andalusia, encara que també en venien de les dues
Castelles, de l'Aragó, Extremadura, Múrcia, Galícia,
Lleó i els Països Catalans
DISTRIBUCIÓ SEGONS LLOC DE NAIXEMENT DE LA POBUVCIO DE LA RESTA
D'ESPANYA QUE VIVIA A BARCELONA L'ANY 1970
15,4
Andalusia Aragó Garicia Castella la Castella la
Nova Vella
Lleó Extremadura Múrcia Resta
d'Espanya
L'any 1979, la meitat de la població barcelonina havia nascut fora de la ciutat,
i el 37,95% procedia de la resta d'Espanya
f\iosko
La Ciudad de los prodigiós irremediables
Ano 2042. Cincuenta aniversario de los Juegos Olímpicos de
Barcelona. Gran exposición conmemorativa en el Palacio de
Congresos de Nueva Icaria, ex Villa Olímpica. No quiero perder
tiempo ni espacio glosando el instrumental de avanzada tecnologia
que glosarà las efemèrides. La Ciudad juzga el patrimonio que
le han dejado los Juegos 01 ímpicos de 1992 y no tiene otra posible
lògica que asumirlos, como ahora asumimos lo que se hizo para
la Exposición de 1888 o para la de 1929 o bajo el porciolismo. A lo
hecho pecho y ya vendran los poetas a ponerlo en verso, cuando
la resignación se convierta en patrimonio y el patrimonio en
resignación. Los diccionarios enciclopédicos preparan pastillas
de verdad que adelgazan el pasado y nutren el futuro: Franco:
dictador espafiol que ganó una guerra civil y creo el primer coche
utilitaho. Porcioles: alcalde de Barcelona que afronto el problema
del crecimiento urbanode habitantesy vehículos. Pasqual Maragall:
alcalde de Barcelona que abrió la Ciudad ai mar, però no consiguió
que Copito de Nieve tuviera descendència.
Mas allà del sarcasmo, en el 2042, nadie sabrà qué Barcelona
se estaba discutiendo en los anos ochenta y cómo a un modelo
de Ciudad democràticamente programada se impuso un modelo
de ciudad-mercado, forzada ademàs la lògica del mercado por la
presiòn terrible de cumplir unos plazos olímpicos. Ante un encerado
y con el puntero seüalando objetivos, Barcelona ultima su
escenario olímpico y lo aprovecha para solucionar sus atrasos
urbanos, en funciòn de dos grandes objetivos: crecer por el litoral
por el Maresme y abrirse camino màs allà de la barrera natural de
Collserola. Es la ciudad-mercado la que impone su lògica, con
una legislaciòn intocada desde los tiempos del franquisme y por
lo tanto que responde a "...la funciòn ideològica de la Administraciòn,
que presenta como una política social lo que no es sinó
colusión con los intereses privades". Con esta rotunda frase
terminaba Jordi Borja su introducción al libro-manifiesto La Gran
Barcelona, publicado en 1972 como un ajuste de cuentas a la
Ciudad porciolista, a la ciudad escenario de la lucha de clases
plasmada en la arquitectura y el urbanisme. Diecisiete anos
después, el concejal Parpal justifica la fiegemonía de la iniciativa
privada y de la ley de la oferta y la demanda en ese crecimiento
forzado de la Gran Barcelona, desde la evidencia que las leyes
son las que eran y no aíïade que el marco constitucional
favorece que las leyes sigan siendo las que eran.
Cinturones, túneles, patas sur y patas norte, prolongan una
filosofia de la ciudad, no la modifican. Y la prolongan según leyes
del mercado en la que el poder político-social apenas si està en
condiciones de intervenir. No solo porque las leyes son las que
eran, sinó porque el poder político-social tiene las arcas vacías de
dinero publico y necesita la colaboraciòn interesadísima de los
mismos intereses del capital privado que han hecho esta ciudad
tal como es. Hace 17 arios, ante una situaciòn como la actual,
Jordi Borja, Parpal, Maragall, y todos los que les cuelgan habrían
denunciado la impotència del interès publico ante la prepotència
del interès privado. Hace 17 anos, en un diccionario critico sobre
el porciolismo, al llegar a la letra S te podías encontrar con el
apellido y el currículo del seíïor Samaranch. Hoy en cambio el
sehor Samaranch sigue siendo el que fue, però su nombre ha
ingresado en el Gotha democràtico y la sombra que proyecta
sobre las Olimpiadas es democràtico-benefactora, por lo visto.
Recordar cum'culos y objetivos històricos se ha convertido en una
prueba de mal gusto, però ahí està la ciudad entregada a las
mismas fuerzas creadoras que la destruyeron y la construyeron
0 la construyeron y la destruyeron, así a fines del XIX, como a
mediados del XX, como a punto de culminar el aüo 2000. Y
ademàs con un nerviosismo compulsivo porque estan a punto de
llegar los del Comitè Olímpico Internacional y no hay tiempo
siquiera de barrer la mierda bajo las alfombras ni corregir las
goteras.
, En el 2042, los descendientes de los actuales rectores de las
ciudades escucharàn emocionades la glosa de historiadores,
arqueólegos de restes, incapaces de conservar la cuarta dimensiòn
de lo sucedido. Estaran satisfechos porque los urdidores de
Barcelona tendràn calles con sus nombres, según la medida de
su contribución a los prodigiós. Nadie se preocuparà entonces de
plantear la cuestiòn de si las cesas hubieran pedido hacerse de
otra manera. Los hechos son màs tozudos que las ideas, diran los
pragmàtices sin cemprender que hay hechos buenos y males y
que hechos perversos però tenaces pueden vèncer a ideas
buenas però pusilànimes. Es hoy cuando hay que inculcar la
sospecha de que Barcelona està creciendo sin otro cerebro que
el de un idealisme culturizade y unes poderosos y eternes
intereses privades llamados en su "auxilio".
Manuel Vàzquez Montalbàn
El País, 18 octubre 1989

IS
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994|
Les línies paral·leles mai no es troben. Els paral·lelismes no actuals, s'han produït un seguit de casos. Us en posem
acostumen a coincidir en el temps, i, a vegades, en la forma, alguns exemples.
Una altra cosa és el fons, els paral·lelismes convergeixen en Un cop començat el joc, el debat va sorgir, i, quatre i
el contingut. El temps juga a favor dels paral·lelismes· Entre reflexions van aparèixer damunt la taula. Vam pensar quej
les actuacions urbanístiques d'abans de la democràcia i les era bo donar-les a conèixer.
Urbanisme: cinc paraí.lelismes
REDACCIÓ
P C i t '
1966, el Pla de la Ribera. Amb el folletó
"Barcelona, una ciudad que no puede
seguir viviendo a espaldas del mar", es va
fer públic el pla de la Ribera, que suposava
la transformació dels terrenys industrials
del Poblenou en edificables, a través d'una
gran operació especulativa. La crisi
econòmica i la mobilització veïnal el van
impedir.
1986, la Vila Olímpica. Vint anys després
el pla urbanístic de la Vila Olímpica al
Poblenou ho intenta una altra vegada en
una conjuntura econòmica favorable i en
un clima anímic exultant. La Vila Olímpica
del 92 no és res més que el pla de la
Ribera amb samarreta olímpica.
Spf^m
Les normes urbanístiques de l'època
franquista permetien una gran
densif ícació de la ciutat i a més permetien
construir sobre edificis històrico-artístics;
foren els casos de l'Espanya Industrial, la
Vall d'Hebron, la Casa Golferichs, la Casa
Elizalde, etc.
L'ajuntament de la transició i el primer
ajuntament democràtic van pregonar
l'objectiu d'esponjar l'alta densitat de la
ciutat i amb aquesta finalitat van adquirir
aquestes finques edificables, on encara
no s'hi havia construït res, per convertiries
en zones verdes i equipaments. Però
a finals dels anys vuitanta i principis dels
noranta l'Ajuntament de Barcelona va
canviar totalment d'opinió i va proposarse
tornar a edificar en aquests sòls o bé
transferir la seva edificabilitat potencial a
d'altres finques per construir-hi més del
que li permetia el PGf\/l o construir-hi allò
que no li permetia el PGM per estar
qualificades com a zona verda,
d'equipaments o vial. És a dir, va tornar a
la mateixa densificació anterior a través
de la transferència d'edificabilitat de les
seves finques a d'altres parts de la ciutat,
i a cops per afavorir grans empreses, com
és el cas de la Vila Olímpica de la Vall
d'Hebron o diverses finques de FECSA i
Núfiez y Navarro a l'Eixample, entre
d'altres casos.
Tercer
Porcíoíes aprovà unes ordenances
que permetien aixecar àtics i sobreàtics
en els edificis de l'Eixample. Es van
edificar diversos pisos més a moltes
cases de l'Eixample. La crítica va ser
l.íi leu del
nUBÉN PÉREZ
Plaça Catalunya: al cor de la ciutat, i amb totes les benediccions, s'ha
reconstruït el monument a la prepotència
La Vila Olímpica, model d'urbanisme de la darrera època
RAMON GÓMEZ
duríssima per part dels intel·lectuals delí
moment. I
Malgrat que molts dels crítics a
Porcioles formen part de l'Ajuntament
actual, a mitjan anys vuitanta s'aprovà j
una ordenança de rehabilitació i millora
de l'Eixample, que permet també!
l'aixecament d'àtics en els edificis de|
l'Eixample que es rehabiliten del tot.!
Encara que la normativa no sembla tan i
impactant com la del temps de Porcioles, i
és prou significativa del canvi d'actitud i
de l'administració.
#1
.1 i-
A l'època Porcioles es donaren permisos
per construir en sòl qualificat de zona verda
0 equipament a l'antic Pla Comarcal del
1953. A diverses finques s'hi va permetre
construir edificis d'habitatges i d'oficines, incompatibles
amb aquella qualificació, i a més
se'ls va admetre una forta densitat. Un
exemple flagrant d'aquestra permissivitat són
els terrenys del'antic camp del'Europa, entre
els carrers Sardenya, Secretari Coloma,
Providència i Camp de futbol Europa.
A finals dels vuitanta i principis dels
noranta s'ha tornat a permetre construir en
sòls que el PGM qualifica com a zona verda
0 d'equipaments, com és el cas de Núfiez y
Navarro a Can Caralleu, FECSA a les tres
xemeneies del Poble Sec o al solar de Roger
de Flor-Diputació, entred'altres. I ha començat
l'especulació del subsòl dels espais públics,
l'exemple més significatiu de la qual és el cas
de "Piscines i Esports".
\, tiíii a
L'ordenança sobre hotels de l'època
Porcioles va permetre edificar l'Hotel
Sarrià, el Princesa Sofia, l'antic Hilton
(avui Hospital de Barcelona) a base
d'admetre el doble de l'edificabilitat
permesa en aquestes finques si s'hi
construïen hotels. Aquesta ordenança va
ser anul·lada pels tribunals de justícia.
1988-1990, el maragallià pla d'hotels
va permetre de fer, entre d'altres, el Feria,
el Plaza i l'inacabat de la Vall d'Hebró,
però sobretot el Juan Carlos I, perquè
l'alcalde pogués complir la paraula donada
al negociant àrab, en perjudici del sòl
públic. Aquests hotels s'han construït amb
l'edificabilitat que desitjava cada promotor
sobre sòls qualificats d'equipament -
per tant la ciutat ha perdut terrenys per a
escoles o hospitals- i s'ha modificat el
PGM per donar viabilitat a aquestes
instal·lacions en uns sòls on mai no s'hi
haurien permès.

i4j Setembre de 1994
19
La veu del
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
...i quatre reflexions
í £ls pkm iüàmism
Durant el franquisme, ens adonàrem que
el dret estava al servei de la classe
dominant. L'experiència dels darrers anys,
ja dins l'època democràtica, ens ha
demostrat abastament no només que els
plans i les normes urbanístiques estan al
servei de les classes dominants sinó que
el dret (plans i normes) es modifiquen
puntualment per adaptar-se en cada cas
2. L·i nemsària pwiidpadé
És evident que en el franquisme no existia
la participació ciutadana en la gestió de la
cosa pública; però també és evident que
durant l'època democràtica no s'ha
fomentat ni facilitat aquesta participació.
La participació ciutadana en la
tramitació dels plans d'urbanisme o en la
seva modificació és pura entel.lèquia.
L'administració acostuma a complir els
tràmits formals, però no fa cas del que
al·leguen els ciutadans i acaba aprovant
exactament allò que s'havia proposat des
del començament, sense comptar amb
cap participació.
En moltes de les millores aconseguides,
la participació popular i sobretot la lluita
dels veïns han estat decisives. Però encara
és hora que les administracions
dissenyin els organismes que permetin
als ciutadans participar i controlar tant les
decisions que prenen com la seva
execució. El moviment associatiu fa temps
í L'urkmimw (•mféiúa
I
L'urbanisme confabulat, que els tècnics
en el tema anomenen 'urbanisme
concertat', és una filosofia de govern
pragmàtica, nascuda de la insuficiència
a allò que interessa als grans agents
immobiliaris de la ciutat i estrangers: tot
s'adapta al cas particular, però no de
qualsevol ciutadà sinó dels ciutadans
potents que tenen diners, equips jurídics
i poden fer l'especulació a llarg termini,
perquè l'administració està disposada a
accedir al seu interès.
que reclama que en tots els expedients
que corresponguin a un projecte d'actuació
urbanística, sigui obligatòria l'elaboració
d'una memòria participativa on es
concretin els mitjans que es posen a
disposició dels ciutadans i entitats afectats
i els mecanismes de participació. També
reclama que els ciutadans facin un
seguiment dels pactes i decisions que
prenen les administracions, per controlar
que es duguin a terme en tots els seus
punts i no quedin en paper mullat. Segons
el nostre dret, si la irregularitat o
l'incompliment no és denunciat, encara
que els responsables no compleixin els
compromisos adquirits no els passa res.
La manca de participació, i el fet de no
poder exercir un control sobre l'actuació
de les administracions, facilita que els
interessos especulatius guanyin posicions
per davant de l'interès públic.
financera o de la coincidència real
d'interessos entre els promotors privats
i els gestors públics. El municipi renuncia
en certs casos a portar la iniciativa de
La modificació de les ordenances municipals, vist per Cesc
DIABIO DE BARCELONA
Torre Melina, desapareguda "gràcies" a l'hotel Juan Carlos I
determinades realitzacions a canvi de
rebre el que ell considera compensacions.
La renúncia a la sobirania sobre el sòl fa
que en cas de conflicte entre els interessos
públics i els privats, els que acostumin a
prevaldré siguin els segons.
A finals dels anys vuitanta l'Ajuntament
va fer entrar al mercat immobiliari els sòls
afectats de zona verda, equipaments o
vial, que fins llavors n'havien quedat
afortunadament fora, a base de permetrehi
canvis de qualificació o usos impropis
delsestablertsen el pla. Aquestfet provocà
una especulació aguda, que juntament
amb el cofoisme del 92, va encarir molt els
preus del sòl a Barcelona i va repercutir
negativament, tant a l'hora de comprar
com a l'hora d'expropiar per part del mateix
Ajuntament.
Des de fa uns anys l'Ajuntament de
Barcelona facilita a algunes grans
empreses una interpretació extensiva de
les normes urbanístiques, al contrari del
que diu el PGM i del que ell mateix fa amb
el ciutadà del carrer. Amb aquesta
interpretació algunes grans empreses
aconsegueixen una edificabilitat, a les
sevesfinques, superiora laque els pertoca
i Vigència de ïespecuMó
Al món immobiliari es parla d'especulació
quan un promotor o propietari realitza
operacions tendents a augmentar
exageradament els beneficis econòmics
aprofitant-se d'una necessitat social, d'una
conjuntura econòmica, d'una afinitat política
o d'una relació familiar. Durant un
temps semblava que aquesta paraula no
s'utilitzava gaire quan, de sobte, va tornar
a aparèixer adquirint formes i maneres
potser més subtils i postmodernes que no
pas abans. En són una mostra:
- Fer edificis d'oficines i galeries
comercials en una àrea d'ús i domini
públics.
- Canviar la qualificació d'una part
d'una zona verda per construir-hi edificis
d'oficines a canvi de cedir la resta.
RAMON GÓMEZ
segons el pla. S'ha de dir que els costos
d'adquisició del sòl estan en funció de la
seva edificabilitat i per tant si es permet
edificar més, s'està regalant la diferència
de cost d'aquest sòl. És a dir que amb
aquesta interpretació extensiva, a part de
la il·legalitat que suposa, l'Ajuntament de
Barcelona "regala" a aquestes empreses
xifres desorbitades de diners sense que
el ciutadà, a través de l'erari públic, en
gaudeixi.
Un exemple significatiu d'aquesta
magnanimitat a favor dels promotors i en
contra de l'interès públic el tenim a la finca
de la plaça Catalunya de El Corte Inglés,
on se li ha permès de construir més de
2.000 m2 de més dels que li permetia el
pla, o a l'altra finca, de la mateixa plaça
Catalunya, on se li ha permès uns altres
2,000 m2 de més. Però hi han més casos.
Sembla que aquests avantatges es fan
a canvi de res però no n'estem segurs. I
cal no oblidar que a Catalunya tota la
normativa urbanística necessita, per a bé
i per a mal, el vist-i-plau de la Generalitat,
el que vol dir que tant el municipi com el
govern autònom estan implicats en
aquestes operacions urbanístiques.
- Concedir l'autorització de construir
aparcaments sota els espais lliures i les
zones verdes emparant-se en una
suposada necessitat social, perdesprés
permetre'n la lliure mercantilització.
- No vendre ni llogar els habitatges,
encara que estiguin buits, per tal de no
baixar el preu inicial.
- Forçar la requalificació de terrenys
destinats a ús públic amb l'excusa d'una
necessitat ciutadana per després negociar
amb ells.
Tant la legislació urbanística estatal
com la catalana tenen la lluita contra
l'especulació com un dels seus principals
objectius. Però una cosa és la teoria i
l'altra la pràctica.

20 ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
t^lrr^CtdÀtíN
ombWïcTi
^eséstetudeporte?
aiiociwid ào •nim dsl dblridí V!
Com Kludi^t UL r I hnnui-iurrorcssiotil ai P* MlLt: 9CC
4)n podem lnscríun:3(]sn>.*iIWl. lüivil
Itu-mqula via. Madnni t TapioL·is 10
(•tíiibrc WQ.
LA'ÈSPANA INDUSTRIAL.
Ferí'l?.!! ..•?
La necessitem
ara
El barri
de tots ^ £ ^
Una
[>orí;ioí>erE V'Ú'NS KANTGERVI^SI
""' c. Bígav 12
niT
,;f,FEsiiunLprl·ioccü flsoeiflcien.
Domines ste 9
,f,-icï n,30ft
•ÇEr*nip':'-'"-^i-&N5&
'^^•(Dosineí:
mm ' ,
" ;í>,tii^'^.
• • • ••
NO
ALEffiO
TRABAJO PARA TODOS
i^^rn^
del IOal20cleocUibre
semana por la amnistiti laboral
y contra el paro
PARADO
Acude a las Asooaclones
beSfecInos
j .'lesia per In Hihcrlat d'l-^prcsslr^ V\
•i'/: ruslJpiTlülllbtrl.il J'L·iiilsiW '^j,^ .
\ \ lli pilleu cl li dl' niniii íi li:> 21.30 liortii fel i I ,
i U:'! i.h^•·ll>iil.ll,llíl 'II ii.ill.iiiiM Ay;-. ïi, /.,/
lAf-^ «j...t".„-. í. n..,Klll«„„., trM^//
i f CM^* "rMU.-wrlii.ilreilMI. f^ —HïVÍI ^
íf **. ^[.Iiiiiiiiviiiiicl!,. lÉsIjnj. ^-í l-*5Ír
•?^ pllrfrmir.V '^ïSrf)
1}1\\ -M-díltinDU'. ?| '/
/ I MninrUntijiMli·ili llb(orn|ode1«i1('JJ , / fl
/'J ; : 1 iiil··-alUR·ilrai.lM T 'I
' " 'Líotl!njul voldrltii leiilrptrú no pDrimí , '
VOLEM
ICENIRES PESAUIT
iM5 BARRIS/'
/
^U '^ Lfl TAT/), „
.lA í iT»a.í'-',>*
' .r iu-.

Setembre de 1994 CARRER
JOSEP RAMON GÓMEZ/PILAR VILLUENDAS
A principis dels anys 70 i coincidint amb l'última
fase del franquisme, esclata amb força al nostre país
un ampli mo\Tment de sindicalisme urbà, organitzat
a l'entorn dels problemes concrets generats pel
caòtic creixem ent urbà i la terrible especulació de la
dècada anterior. Impulsat pels encara il.legals partits
de l'esquerra i amb una forta vocació unitària,
participativa i assembleària, ben aviat va adquirint
tal força i autonomia que el converteixen en un dels
moviments més originals del final de la dictadura i
els principis de la transició. La cultura de
l'organització popular, la democràcia directa i la
vertebració social van generar ima filosofia i una
manera de fer que, partint de models foranis, va
tenir ben aviat una expressió pròpia al nostre país:
les associacions de veïns.
En el termini de pocs anys tot un seguit de canvis,
revolucions i moviments transformen el panorama
social i polític del món. Per primer cop després de la
guerra civil sorgeix una nova generació que per
sobre de Faïllament, la repressió i l'empobriment
cultural de la política franquista, s'enfronta a la
societat i lluita per imposar uns models socials molt
lligats a les transfonnacions que el món havia \iscut
els darrers anys.
En pocs anys de diferència tota una generació
sense cap referent ni cultural ni polític propi i oberta
a tot canvi social, va viure apassionadament fets tan
fonamentals per a les transformacions socials del
nostre temps com el Maig francès, l'experiència
cubana, la consolidació de la Xina Popular, la
revolució dels clavells a Portugal, la lluita pels drets
civils als EUA o la creació de la Unión Popular a Xüe.
Les associacions de veïns sorgides "ex-novo", que
necessitaven connectar i comunicar amb els
ciutadans, generen un llenguatge propi que en part
prenen de la majoria de moviments progressistes de
l'època. La iconografia i el llenguatge tant gràfic com
verbal tenen clares referències al maig del 68, a la
Cuba de Castro i el Ché i a la Unión Popular
d'Allende.
Hi va haver també un clar intent per recuperar el
cartell polític, la caricatura i el pamflet social dels
anys anteriors a la guerra civil reutilitzant en molts
casos les magnífiques il·lustracions dels ninotaires
dels anys 20 i 30 per tal de recuperar la rica tradició
gràfica catalana de la república. Sorprèn l'enorme
quantitat de material imprès que durant tants anys
i en condicions molt precàries varen generar les
associacions de veïns sense renunciar mai a la seva
independència i a l'anàfisi crítica de la realitat de
cada barri. Constitueixen, en el seu conjunt, un
document imprescindible per analitzar l'evolució
urbana del nostre país i una eina encara vigent de
vertebració social. Cada època deixa els seus rastres
per analitzar la seva història. Caldria, en aquests
temps de fràgil memòria, que algú estudiés aquest
material per tal de poder escriure algun dia la veritable
història d'aquells anys en què tot era possible.
ESPECIAL 25 ANYS n
De la ciclostyl a
l'autoedició
POBLE
NOU
cCaben los nínos
en las PDCA5 escueias?
(ilUIHM.APVZ pj
UK BARRIO EN LA BASURA
r •.
s:V·^'V-^'"-:.',.;'v'J^ík
gimiiTi N iKAaii.!] HVIMI
([HTR[ SOCIAL H SANIS
W í SMS 'if
,,':-.vA-T*-',
ta
lntHl4ll^ÉU,llM
mim
CAMrÚiL·ARM
DuIlletrOoljsioí-ioMioowifB-Dol/CamoWfiKpB"
"'' EitrkorOrruri Estuca
Lalübertal regalada desde
dalt mai no serà lllberlal
MMnaam '^
VOLEM.
MATEIX
UNA
COLA
A
COLOR
del Batn tia Sfl'it Antoni
« n* cowiHCJii u nuí'l I
_;Jï ji i; L^
cons ""'""'
(iiiMir
ilCASA
LA
BARCELONETA
ESTA EN
PERILL
BARRI DEL COLL
iransparles
juiíladas
boletín
informativo
Um 1 SOLEDAD
EN U HGQNIH
DE UNA JlNClIkHA
butlelide
I associació
LA PLAÇA LESSEPS
LA MRIDA LLUMINOSA
ftiCORO DE PROmBlCIQItS
MOUeNDBUOiEa
-^;'"fe.:^i
- " %
gEL C/^ffMeLe|13Í
EXIGIMOS:
•'.n
AMNISTIA
ampli
dossier
ïdel
barri
BUTLLETÍ • ; ' " ' • •
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
f
J
:' m^
'^:iiss^:í:^
DlIN INÍORMli!
a nm»»ríiiiff-íJíi~riBCinríA»«
LEE CEPIS

22
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Set alcaldes per a vint-i-cinc anys
L'últim alcalde franquista, Josep Maria de Porcioles i l'actual
alcalde socialista, Pasqual Maragall, constitueixen casos
excepcionals de durada en el càrrec
JAUME FABRE
Fa vint-i-cinc anys, José Maria
de Porcioles regnava a l'Ajuntament
de Barcelona. Hi havia
entrat el 30 de març de 1957 i
encara hi seria fins al 13 de
maig de 1973. Barcelona creixia
en alçada: ja s'havien construït
0 s'estaven construint la majoria
dels sobreàtics de l'Eixample,
els hotels de luxe i els gratacels
de més de vint pisos acollits a
canvis en l'ordenança municipal
d'edificació introduïts per
iniciativa de Porcioles.
• Amunt
Parents, testaferros i especuladors
de tota mena van fer bons
negocis, en aquells temps. Uns
compraven a bon preu terrenys
no edificables, Porcioles els
requalificava, els seus amics hi
construïen barris sencers i les
escriptures se signaven per
centenars a la notaria de
l'alcalde. Tot legal. Els pisos de
Ciutat Meridiana, el Parc de la
Vall d'Hebron, els terrenys del
camp del Barca a les Corts i els
de l'Hispano-Francès a Gràcia
tenen aquest origen.
Tot això passava en aquells
temps tan enyorats per Mercedes
de la Merced, aquells que es
van fer tantes cases per a obrers.
• I avall
Per compensar aquella eufòria
constructora, també es practicava
l'enderroc sistemàtic.
Mentre la Rambla de Sant
Andreu s'esfumava i Núriez i
Navarro adotzenava les cantonades
de l'Eixample amb les
façanes eclèctiques de l'arquitecte
Joan Margarit Serradell,
el patrimoni arquitectònic
desapareixia a petició dels
totpoderosos constructors: la
Casa Trinxet, la Casa Comella,
Can Glòria i Can Golferichs,
salvat in extremis. A Sants, un
miler d'habitatges van ser esborrats
del mapa per deixar pas
al cinturó de Ronda i a Gràcia
en van caure mig miler. Els
solars que quedaven a les vores
havien estat prèviament adquirits
pels qui, utilitzant informació
privilegiada, van poderobtenir
plusvàlues impressionants. En
canvi, a Sarrià i Sant Gervasi,
on viu la gent d'ordre, no va
haver-hi expropiacions ni rases
a cel obert.
Els adoradors de Porcioles,
que n'hi ha, i molts, recorden
també el pla de metros del 71
(no n'hi ha hagut cap més des
d'aleshores), el Museu Picasso,
1,1 veu

Setembre de 1994
de perpetuar l'imperpetuable.
Els estira-i-arronsa de Viola,
que tenia les seves pròpies i
reaccionàries idees sobre
l'urbanisme, amb els redactors
del pla comarcal, Albert Serratosa
i Joan Antoni Solans, van
desenrotllar-se enmig del
protagonisme de les associacions
de veïns i la premsa i van
acabar amb una sorprenent
decisió final de la Corporació
Metropolitana a favor del pla
Serratosa-Solans i una maniobra
d'última hora de Viola per
aconseguir que es poguessin
seguir demanant llicències
acollides al pla del 53. Els crits
i pintades de "Viola a la cassola"
retraten perfectament la simpatia
que va despertar aquell alcalde
tan poc dialogant entre la
majoria dels ciutadans de Barcelona.
Va durar menys que
Masó: 14 mesos durant els
quals va servir fidelment els
interessos de propietaris del sòl,
constructors i immobiliàries.
• Els dos anys de Socías
Humbert i els tres mesos
de Font Altaba
El seu successor, Josep Maria
Socías Humbert es va trobar,
en prendre possessió el
desembre de 1976, dotze dies
abans del referèndum de la reforma
política, amb una olla a
pressió amb la vàlvula encallada.
Era un home jove, d'aquells
que procedien del Movimiento
però que a la mort de Franco
havia aixecat el dit mullat i havia
sabut veure que bufaven vents
de democràcia. I el que són les
coses: havia estat destituït com
a delegat del sindicat vertical a
Barcelona l'endemà de ser nomenat
alcalde Joaquim Viola.
El primer que va fer va ser
treure del magatzem les estàtues
de Rafael de Casanova,
Pau Claris, Francesc Layret i el
doctor Robert. No es va atrevir
amb la de la República, però no
se li pot retreure, perquè ni
Narcís Serra va gosar posar-la
al carrer. El segon lloc, va encarregar
a Elisa Lumbreras que
donés marxa als barcelonins, i
a fe que ho va fer: la ciutat fou
una festa permanent, en aquells
temps de la transició. I el tercer,
nomenar Joan Anton Solans
com a delegat d'urbanisme.
Solans va portar a la pràctica
una política sistemàtica de compra
de sòl aprofitant aquells moments
de desconcert i temor
dels propietaris, alguns dels
quals ja veien les expropiacions
comunistes en portes. Les 120
L'alcalde Socías vist per la revista "9 Barrios"
hectàrees comprades per
l'Ajuntament de Socías Humbert
durant la transició van ser
molt útils als gestors municipals
de la etapa democràtica posterior.
Socías va ser l'home adequat
per al moment adequat. Amb
una hàbil política de diàleg amb
les organitzacions populars i
una perspicaç visió de futur va
ser un veritable Sant Joan Baptista
dels mesies que vindrien
després. Va dimitir tres mesos
abans de les primeres eleccions
municipals democràtiques del
3 d'abril de 1979. L'interregne
el va cobrir, sense complicarse
la vida. Font Altaba, primer
tinent d'alcalde.
• Els quasi tres anys de
Narcís Serra
Després de més de quaranta
anys sense eleccions, els
barcelonins, igual que els
habitants de les altres capitals
catalanes, van triar un ajuntament
d'esquerres. L'esperit
unitari de l'època, a la Generalitat
encara hi havia Josep
Tarradellas, va inspirar un pacte
de progrés a quatre bandes
entre el PSC (16 regidors), el
PSUC (9), CiU (8) i ERC (2).
Només en quedava fora la UCD,
amb 8 regidors. Com a alcalde
va ser nomenat el cap de llista
del PSC, Narcís Serra. El pacte
"Uns compraven a bon preu terrenys
no edificables, Porcioles els
requalificava, els seus amics hi
construïen barris sencers i les
escriptures se signaven per centenars
a la notaria de l'alcalde"
23
la reu del
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
de progrés es va mantenir
durant dos anys i mig.
Set dels regidors d'aquell
primer ajuntament democràtic
procedien del moviment veïnal,
que va entrar a partir d'aquells
moments en un parèntesi de
desconcert, fins a trobar una
nova raó de ser. Un dels factors
que van introduir un element
distorsionador en els plantejaments
mantinguts fins aleshores
va ser la política d'inauguració
de centres cívics iniciada
per Narcís Serra. Els centres
cívics, reclamats com a
ateneus populars, van entrar
en oberta competència, amb
suport oficial, amb les associacions
de veïns. Ha hagut de
passar força temps fins que
cadascú tornés a trobar un
terreny de joc particular.
Oriol Bohigas va substituir
Solans al capdavant de l'urbanisme
i a partir de la seva idea
de reconstruir Barcelona va
produir un conjunt de plans i
projectes, entre 1981 i 1982, de
la dinàmica dels quals ha viscut
l'Ajuntament de Barcelona
durant bona part de la dècada
següent.
• Els dotze anys... de
Pasqual Maragall
Pasqual Maragall, que va arribarà
l'Ajuntament el desembre
de 1982, quan Narcís Serra va
ser nomenat ministre de Defensa,
és l'alcalde que ha recollit
l'herència de Socías i Serra i
l'ha feta produir. Amb el sòl
urbà comprat per Socías, els
projectes de Bohigas i la idea
de la Barcelona Olímpica
engegada per Narcís Serra, ha
pogut, en la dotzena d'anys de
mandat que porta, configurar
un nou model de ciutat, força
allunyat d'aquell que va forjar
"Set dels regidors d'aquell primer
ajuntament democràtic procedien del
moviment veïnal, que va entrar a
partir d'aquells moments en un
parèntesi de desconcert, fins a trobar
una nova raó de ser"
Narcís Serra
L'actual alcalde, Pasqual Maragall
un altre alcalde amb molts
anys de permanència en el
càrrec: Josep Maria de
Porcioles. Si el 95 Maragall
aconsegueix la reelecció, el
seu mandat igualaria en
longevitat al de Porcioles. Els
FERRERES
dos constituirien un cas excepcional
en un panorama de
batlles que, en els últims segles
de la història de Barcelona,
només molt rarament han
arribat a la mitja dotzena d'anys
continuats en el càrrec.

24
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
(è.ï/4:mlÍ7neitú ae niés aey 50ani/ó ai cen/^reÀÚ/OM€ de /jarce/t
ona
cafè - restaurant
En un ambient del segle XV,
la millor relació
preu-qualitat
de la cuina catalano-francesa
Argenteria, 27
108003 Barcelona Tel. 310 17 44
V V V »
. . . . ._ IU,|.J^
^ V > »*
Plaça Sant Josep Oriol, 5 Tel. 302 73 28
Carrer del Pi, 5 Tel. 317 07 29
08002 Barcelona
ALLÍ
TALLER DE MARCS
Vfnda dC grabais i làmines
lil^lO
Bda. Sant Miquel, 1 Tel. (93) 412 09 00
08002 Barcelona Fax 302 51 24
La Kainbla. 74.
()SU02 Barcelona
Teli,; 317 75 85 - 3Ü24! 80
LA TAVERNA MÉS
ANTIGA DEL PORT
ANY 1763
Taller de DORAR, PLATEAR,
NIQUELAR Y
RESTAURACIÓN DE METALES
Avinó, 31
Tel. 315 04 55
08002 BARCELONA
ConRomonet
RESTAURANT
Maquinista, 17
08003 Barcelona
(Barceloneta)
JOIERIA DISSENYÍ
(P/
MARISQUERIA I TAPES
la veu del
Tel. 319 30 64
Fax 319 70 14
Pàrking privat amb servei d'aparcador
Dissenys exclusius
Transformació de joies
Compostures
Fer d'una joia una petita obra d'art és el nostre objectiu
València, 186 - TEL. 453 15 80 / Boqueria, 47 - TEL. 318 54 42 BARCELONA
EXPOSICIÓ D'ANTIQUARIS
MUEBLES Y
OBJETOS DE ARTE
41/$iÍ«,8 ««1»: 302 23 SO
01002 PiRilmil 231 B2 U
^antiguitats Buíí)
COMPRA - VENDA
C/ Palla, 21 Sant Sever, 2
Tel 302 36 30 Tel 318 80 48
08002 BARCELONA - Barri Gòtic
ANTIGÜEDADES
M. JOSÉ ROYO
Banys Nous, 17 L-A
Telefono 317 82 81
08002 BARCELONA
REIALS
DRASSANES
3)110= D® M=.2^ ©°@©T

Setembre de 1994
/.

26 ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
QUALITAT DE VIDA
JORDI FOIX
Sovint s'ha pensat que l'ecologisme
social, entès com a lluita
contra l'agressió sistematitzada
a l'entorn d'on vivim, era un pensament
estrany al moviment veïnal.
Però una ullada a la història
del moviment de les associacions
de veïns ens pot portar a veure
que potser no sigui tan cert.
El moviment veïnal, amb les
associacions de veïns com a
expressió organitzada més característica,
ha estat protagonista
de molts tipus de lluites. El
barri com a marc natural on es
desenvolupa la vida quotidiana
dels ciutadans i ciutadanes, i
especialment en aquells barris
millorats per la força de la lluita
reivindicativa, ha anat possibilitant
elements que en la pràctica
són crítica quotidiana al model
dominant de ciutat entesa com a
concentració del conjunt de
desigualtats i l'exemple màxim
d'un model de creixement injust,
insolidari i antiecològic. Elements
molt familiars a allò que podem
anomenar ecologisme urbà.
Cercardocumentació de la història
reivindicativa de les associacions
de veïns pot ser per a més
d'una persona ecologista que no
conegui el moviment veïnal una
gran sorpresa si no ho fa amb
prejudicis. S'hi troben nombrosos
exemples de lluites amb rerefons
ecologista: contra indústries contaminants
i perilloses, pel transport
públic i contra les vies ràpides;
per aconseguir zones verdes
i contra els abocadors incontrolats,
pel desmantellament dels
parallamps radioactius, per la defensa
del sòl públic i contra l'especulació,
contra els sorolls, per
una salut preventiva, per la
protecció de Collserola... És
aquest un ecologisme pràctic,
molts cops sense consciència
explícita de ser-ho, perquè el
que normalment impulsava la lluita
eren, o són, unes necessitats
o agressions molt concretes i
immediates, argumentades en
la necessitat de lluitar per una
millora de la qualitat de vida. La
diferència de llenguatge no fa les
coses necessàriament diferents.
De fet, i per posar només un
exemple, quan parlem de la necessitat
de reduir radicalment el
consum de combustibles fòssils
no renovables i els alts nivells de
contaminació que provoquen a
les ciutats, estem parlant del
mateix que quan s'esta lluitant
contra els fums o perquè arribi el
metro al barri. Igual que estem
Ecologistes de primera hora
La història de les reivindicacions veïnals està plena de lluites amb
rerafons ecologista
proujums
tranc pesa
W Jf
no volem sorolls
ni Pelc/valcncia
ni per la ciu^jt ^
"Salvem Barcelona!" (dels fums, dels sorolls, del tràfic pesant,...)
parlant del mateix quan diem
escombraries o residus sòlids
urbans.
• Pensar globalment, actuar
localment
Un dels lemes més coneguts del
moviment ecologista, potser el que
més, és aquell que ens demana
"pensar globalment i actuar
localmenf. Però no sempre s'ha
caracteritzat aquest moviment per
portar a la pràctica l'actuació local;
ésadirperimpulsaraquelles reivindicacions
que, des del barri o localitat,
afecten directament les condicions
de vida de les persones i al
mateixtemps reflecteixen un model
de ciutat, de civilització, de creixement
antagònics al model actual;
reivindicacions que ens poden
ajudar a entendre que no estem
sols ni soles, que vivim en un món
més interrelacionatdel que sembla.
Segrestament d'autobusos a Roquetes per reclamar
transports públics
El barri permet la sensibilització
ecologista a partir de la pròpia
experiència quotidiana.
Aquesta és una reflexió que
desenvolupaven pera la millora de
la qualitat de vida i que treien, i
treuen, a la llum en la pràctica els
costos ecològics del creixement
especulatiu i consumista de les ciutats,
i que al mateixtemps plantegen
la necessitat d'unes formes de
participació diferents a la simple
Lluites
ecologistes
* Contra les barraques: el Carmel,
Poble Sec, Prosperitat.
* Contra la contaminació i el soroll al
II Cinturó: Nou Barris i Montbau.
* Contra les indústries perilloses:
Poblenou, Poble Sec, Sants.
* Contra la ubicació d'un abocador
d'escombreries a Can Clos (Zona
Franca), Montbau (Collserola).
* Enderrocament "popular" de la
Planta Asfàltica a Nou Barris.
* Lluites per zones verdes.
* No al pas del tren nuclear pel
centre de la ciutat.
* Reivindicació de semàfors a la
Plaça Cerdà, SantGervasi, Raval,
Zona Franca, Prosperitat.
* Segrestament d'autobusos fins a
Roquetes, reclamanttransport públic.
* Ús d'energies alternatives a la
Casa Groga: Col·lectiu Agudells.
ARXIU * Volem un barri net: Raval.
* Diverses actuacions a la serra de
Collserola.
delegació. Unapropamentaaquestes
realitats segurament hauria estat,
i potser, mútuament enriquidor.
• Coincidències i conflictes
Amb aquestes línies, i com ja
deia al principi, no estic afirmant
que el moviment veïnal sigui
autoconscientment ecologista i
participi plenament de la crítica
ecologista al model de ciutat: això
seria deformar la realitat i
confondre els desitjós amb ella.
Més d'un cop ha estat el contrari,
com també és cert que de
vegades algunes associacions
de veïns han entrat en conflicte
amb col·lectius ecologistes
urbans amb vocació local per
tenir visions diferents de com
enfrontar una reivindicació. Com
en totes les coses sempre la
realitat és més complexa i
especialment quan està formada
perpersones amb necessitats,
visions de les coses i realitats
molt diferents i moltes vegades
contradictòries. Per posar un cas
il·lustratiu al respecte del que
estem pariant, es pot viure de
forma molt diferent la necessitat
d'un pàrquing a un barri si es fa
des del fet objectiu que les persones
ja no troben lloc on deixar
el cotxe, que per les nits es
passen mitja hora o més per
aparcar en tornar del trebalL Si
aquesta observació es fa des de
la persona vianant, que pot ser la
mateixa que abans anava en
cotxe, i que viu aquest com una
invasió progressiva de les
voreres, com un soroll continuat
i estressant i un patir de fums,
potser pensarà que és menys
important el pàrquing, que pot
servir perquè augmenti encara
més el número de cotxes al barri,
que apuntar-se activament a la
lluita per un transport públic de
qualitat i no contaminant. La
conclusió feta des de les dues i
diferents vivències d'una mateixa
realitat pot sercontradictòria, però
l'intercanvi pot ajudar a enriquir
les reivindicacions i les propostes
de solucions al problema.
És així que la cultura desenvolupada
pel moviment ecologista,
en convertir-se en local,
pot enriquir en gran mesura la
lluita per uns barris més habitables,
justos i solidaris. Lluita que
des de fa molts anys porta el
moviment veïnal, i que la reflexió
sobre la pròpia història, juntament
amb la col·laboració estreta amb
d'altres moviments urbans, li pot
permetre enriquir el pensament i
la pràctica per lluitar per una ciutat
més justa, ecològica i solidària.
La constitució fa uns dos anys
de la plataforma "Barcelona
Estalvia Energia" és un inici
d'aquesta pràctica de col·laboració
i d'intercanvi i hauria
d'anar agafant arrels locals per
convertir-la en una pràctica
quotidiana.

Setembre de 1994
I (I teu tli'l
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
L'home que ens va mirar tendrament
No van ser 40 anys, però els hi va faltar tan poc que ningú no dirà res. Des que el
novembre de 1952 va començar a publicar un acudit diari a "Diario de Barcelona" fins
que el 1990 va deixar de fer-ho al mateix diari, Cesc ha estat un cas palès de fidelitat
a un país i a unes idees. El país és Catalunya i les idees de tolerància, defensa dels
humils, respecte democràtic i tendresa, són arreu dels seus ninots.
Les seves etapes periodístiques són ben clares: primer el vell "Brusi" (1952-64),
després el nou "Tele/eXpres" (1964-68), més tard "El Correo Catalàn" (1968-75),
aleshores quan pensava deixar la càrrega feixuga de l'acudit diari, va sortir el primer
diari en català des de la guerra civil, r"Avui", i en Cesc no va poder negar-s'hi, i hi va
ser des del 1976 fins al 1987, que va tornar al ressuscitat "Brusi", en català i en color.
Aquesta novetat, el color, i el fet de ser per primer cop en plantilla des que havia
començat a treballar, el van decidir. I així va ser fins al 1990, que va penjar els hàbits
de ninotaire diari. "Ara vull pintar i experimentar d'altres coses".
Perquè tinguem un tast del que probablement ha estat el ninotaire més important
de la seva època, aquí podem recórrer el seu pas pels diaris i per algunes revistes
setmanals i mensuals, amb una especial referència a "Por favor", aquell setmanari que va
néixer precisament un mes com aquest, ara fa 20 anys.
Cesc diu que no tomarà a dibuixar per a cap altre diari. I tanmateix, alguns somiem un
diari on les idees fossin força engrescadores perquè els cescs s'hi tomessin a aptmtar.
Mentrestant, repassar una mica del que ens va donar és un exercici que hauria de
reconfortar tots aquells que estimen el periodisme. Apel.les Mestres va batejar com la
nota del dia l'acudit que el 1896 va començar a fer per a "La Publicidad". I Cesc ens ha
donat tantes notes del dia que avui li posem nota nosaltres: excel·lent.
NOTA: Aquest text correspon a la presentació que en Josep Maria Huertas va fer per l'opuscle de
l'exposició dels dibuixos d'en Cesc al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
hoMisAO. cujdawymi.'A,
^^^
AOSÍéR'TAT
Dibuix censurat
tl^ LA P*-'"'"'^'^-''^ 56·ouee7''-V( S'cC//^
., JC^^'--^..;
svui
DIARIO DE BARCELONA

^ ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
fel*' I I 4 «'
Q • '-' [ Rí
•3-111 h s*»»"^
^^/77f ^^zzjz
í^JiBkeitemH^..
erARü IPF PEíAR^ol·o

Setembre de 1994 CARRER ESPECIAL 25 ANYS 29
PREMSA DE BARRI
_^ VÍCTOR MALOPE
Es honestala premsa comercial de
Barcelona? Diuen la veritat i tota la
veritat "La Vanguardia", "Avui" i "El
Periódico de Catalunya"? El ciutadà
en té prou amb aquests diaris, junt
amb la ràdio i la TV, per estar
informat d'allò que li interessa?
Em temo que no. Em temo que
la informació que ens donen és
insuficient, per això cal que la societat
generi mitjans d'informació
altematiusiindependentsde bancs,
ens financers i de les màfies locals.
I això importa molt? dirà algú.
Exposem una història futurista:
Dintredetrentaanys James Belushi,
unhistoriadoranglès,vindràaciuíat
a fer una investigació sobre els
canvis de Barcelona entre el 1968
iel1993.
A la informatitzada hemeroteca
municipal -que aleshores funcionarà
bé- li oferiran les col·leccions
digitalitzades dels diaris d'aquests
25anys. Poíserpariarà amb alguns
supervivents, gairebé tots seran
polítics del sistema i potser buscarà
alguns testimonis més profunds.
L'Andrés Naya estarà retirat al
campienhluertasClaveria no voldrà
nisentirparlardelsbarrisijo,pobret
demi,seguiré donantclasses perdut
més enllà de Collserola i no sentiré
el telèfon. La Maria Fava seguirà al
Marroc i d'altres estaran jubilats
gaudint del sol a Salou o Cunit.
James Belushi, l'historiador, s'hi
estarà tres mesos i tomarà cap a
casa, on una fundació britànica rebrà
el fruit del seu trebal I, lli donaran
una medalla o l'anomenaran Sir.
Serà un treball vàlid?
No. A les biblioteques i
hemeroteques no hi ha una part
fonamental de la història de la ciutat:
Les col·leccions de publicacions
del moviment veïnal, si ndical i pol ític
no estan completes i, vist el que fan
ambaquesttipusdepremsa.noles
hauran digitalitzades i el paper
d'aquestes revistes estarà menjat
pels mals bitxos, Fora de la ciènciaficció
el cert és que les entitats
veïnals -i sindicals i polítiques- són
de les poques fonts fiables per
intentarexplicarlahistòriad'aquesta
PARQUETS
ïMMm
La riquesa de la Premsa Pobra
Dintre de trenta anys, l'historiador anglès James Belushi estudiarà
els canvis registrats a Barcelona. Per conèixer la realitat
necessitarà consultar la premsa de barris
ASOOACION DE
VEO NOS
TURODEIAPEIRA
VKJlPISCIfJ. BIUJONAIBO
..> • I
BOLETIN
INFORMATIVO
:.'^CL.
'"&m
ïi&immmpísi
-WW/i
••i.
Ln nnrlilB te Snnlt.Haitafrnnti 1 La Hardxla
jí^t^^-"
íiu'iturrii'Bc*: tj'Í>í3iiílà"ilirl'ftirt)Ia"rtii(
||Bi-iij;imln t.riib, l'Itmiic ti \t mnmiiny:
^,
E
X
T
R
A
CAf TJITP A
UI ivuLL·isrr
mil Miii iiJ>
01 'lilMHOSl)lL«IO
«ll·iSiWHÍf J1
BURÍ nuíDR [
•%
c
siiftRi nin« '^
i f -xv, n -l'I
• »
s ItU^üiU,»
« ^ - ' ,% n
D
- S fií -
PLA POPULAR
• Portades de diferents butlletins editats per les asociacions de veïns
FnUlCkdníMlftftdrrifJúiTaaHKLbitlaiiflilJ-r·Jiuteb'rnlaru 1
i;^F.%^-í-^HÍÍ€·^rrC^'^SS^^
^é» 20 i
LES CcriE
TJWGJJ
miiu>

Publicacions
que s'editen el
1994
CIUTAT VELLA
Jubilat aixeca el cap (Coordinadora
de jubilats i pensionistes
de les A.V.)
La Veu del Raval
Som-hi Raval
Soci-Full Informatiu de A.V.
Casc Antic
Vella Ciutat (A.V. Casc Antic)
L'EIXAMPLE
Butlletí de l'A.V. l'Esquerra de
l'Eixample
Butlletí de l'A.V.Sagrada
Família
Identitat de Fort Pius
SantAntoni2,000. L'Informatiu
SANTS-MONTJUÏC
Butlletí Informatiu i Cultural
(A.V., Comerciants i Industrials
El Triangle de Sants)
El Nostre Barri (A.V. Poble Sec)
L'Associació Informa: Sants
La Marina dels barris de la
Zona Franca
La Veu (A.V. Badal, Brasil i la
Bordeta)
L'Informatiu (Sanls-Hostafrancs-La
Bordeta)
LES CORTS
Butlletí (A.V. Racó de Les
Corts)
Full informatiu (A.V. Zona
Universitària)
Informatiu de Les Corts
SARRIÀ
La Vall de Vidre (Associació
Mont d'Orsà de Veïns de
Vallvidrera)
Sarrià
GRÀCIA
Amb Gràcia
HORTA-GUINARDÓ
Guinardó
Hortavui
Ressò (A.V. Montbau)
Temps d'Horta (A.V. Horta)
Turó de la Rovira (A.V. Font
Castellana)
NOU BARRIS
El Nostre Barri (A.V. Porta)
Full Informatiu (A.V. Prosperitat)
Full Informatiu (A.V. Ramon
Albó)
La Gazeta de Roquetes
La Prosperitat
Nostra Veu (A.V. Turó de la
Peira)
SANT ANDREU
Barri del Congrés
Bon Pastor
Full Informatiu (A.V. Trinitat
Vella)
La Veu de Sant Andreu Sud
Sant Andreu de cap a peus
Tot Sagrera
SANT MARTÍ
Butlletí (A.V. Clot-Camp de
l'Arpa)
Butlletí-Full Informatiu (A.V.
La Pau)
Ei Ressò de Sant Martí
La Crònica del Parc
Poblenou Associació de Veïns
Verneda Unida
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
(ve de la pàgina 29)
els "distritos" franquistes que més
tard han assumit els estetes d'en
Maragall, encara que d'una altra
manera.
En aquesta línia de treball es
proposava uns lloguers del 10 per
cent del salari dels ocupants i això,
és clar, era massa pera una premsa
comercial burgesa que aleshores
estava en mans de Jordi Pujol,
família Godó, Auger i l'antidiluvià
Movimiento Nacional.
La premsa dels veïns volia
municipalitzar-socialitzar?-elsòl
de la ciutat i que els transports
fossin barats i -apa!- que
funcionessin. Qui es pot comprar
un pis decent a Barcelona? qui es
pot refiar del servei d'autobusos?
arriba el metro a tot arreu?
• Cada premsa defensa els
seus interessos
Hi ha un punt diferencial entre la
Premsa de Barris i la Premsa
Comercial de Barcelona que és
idèntic a l'època dels setanta i
ara: la primera defensa uns
interessos socials mentre que la
segona defensa uns interessos
econòmics, lícits (?), és clar, però
que sols beneficien una minoria.
Donada aquesta formulació
sols queda refermar el paper de
la Premsa de Barris, de la Premsa
Pobra, de la Premsa Honrada.
Però també queda plantejar el
repte d'incrementar la seva
presència a la ciutat i a la societat.
No es tracta que la Generalitat
o l'Ajuntament -ni el Consell
d'Europa ni la Unesco- donin més
diners.
No. El repte passa per intentar
professionalitzar la premsa, la
ràdio i la televisió de les barriades.
Tenim una bona base: "La veu
del Carrer" i una extensa xarxa
de publicacions, algunes d'elles
prou professionalitzades com ara
les del grup Express i "Nou Barris
9". Ara cal dissenyar un bon
projecte -no un gran projecteperquè
la feina que ja es fa ara
pugui estar a l'abast de tota la
ciutat i no sols dels 20.000
destinataris de Carrer.
Una desesperança confirma
la necessitat d'assolir aquest
repte: abans -quan la dictadurapensàvem
que a la democràcia
hi hauria una premsa comercial
oberta i participativa.
Ara, a la democràcia, hem vist
com silencien la cara fosca de
Barcelona; callen davant del super-negoci
olímpic i no
assenyalen els especuladors
immobiliaris com els grans
genocides d'un bon projecte de
ciutat.
La premsa comercial de Barcelona
-la premsa "gran"- no diu
tot el que sap ni investiga tot allò
que caldria. És molt lamentable
la manca d'esperit crític per part
d'alguns diaris i mitjans
audiovisuals que prefereixen
dedicar més espai a parlar dels
violadors sexuals que dels que
violenten el ciutadà amb el seu
poder econòmic.
No s'ha d'entendre que
La Vall de Vidre
IVlés val prevenir que curar
. . . . . ?.K*
m
líi reu tli'l
a
EL CARMELO 1969
1994
ASSOCIACIÓ
DE
VEÏNS
ANYS
RSOCUicTofi DE YECINOS ï VECUÍAS^OÇüTÍES C JtoiBc Pinení «
el metro -ÍCS»"
Y ahora a po""
.--;;S^-"-^
TEMPS D'HORTA
Editorial 12)
Vocalia de DonesiS)
hts lectors opinen (3)
Costumari Hortenci4)
Avui entrevistem a...(5)
Fent campanya(b)
Temes candents(7)
Vocalia d'Urbanisme i Medi
Ambientis)
Portades de butlletins de les asociacions de veïns
N256 Z5e Síutt r^«íí5re« Scc^
BUTLLETÍDE L'ASSOCIACIÓ
:jiia!iis
Raeí dd fí>eta
1 eslJU
Les properes adivitats « CKU IM<
demano la desaparició de la publicacions i emissores de tots i no hi ha democràcia sense
premsa comercial. Això ho ràdio i TV populars que equilibrin pluralitat de veus, el que els
pagaríem tots. Proposo contra- l'oferta informativa a la ciutat, teòrics anomenen la polifonia
pesar les seves pàgines amb La democràcia l'hem de fer entre comunicacional.
r
\ !
CIES
Centre d'Iniciatives
de l'Economia Social
El CIES es una plataforma composta per professors de les diferents
universitats catalanes que estudien i treballen en activitats de promoció i
potenciació de l'Economia Social. A més a més, el CIES forma part
d'organismes nacionals i internacionals, entre d'altres de la Fundació Bosch
i Gimpera de la Universitat de Barcelona o la DG XXIII de la Comissió de
les Comunitats Europees.
• Investigació i estudis aplicats
• Assessorament per a la participació i gestió en programes formatius
d'àmbit europeu
• Programes de formació continuada:
- Fiscalitat en l'àmbit de les associacions i fundacions
- Gestió de la comunicació de les entitats amb els mitjans de
comunicació
- Tècniques d'expressió i comunicació escrita
• Formació a "mida"
INFORMACIÓ:
Centre d'Iniciatives de l'Economia Social, CIES
Rosselló, 416. ler. 3a. • 08025 BARCELONA
Tel. (93) 436 31 02 • Fax (93) 455 22 90
^
J

Setembre de 1994
M
I.ti reu tiel
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
Memòria d'una periodista amb memòria
EL PERIODISME
MARIA FAVA
A Rabat, la capital del Marrcx;, hi ha
un barri que es diu Yaqub Al
Mansour i que està habitat per gent
que ha fugit de la misèria del camp.
Almansor, que és així com s'escriu
en català, vol dir victoriós. I victoriós
va seraquest cabdill d'origen
obscur que va fer mil i una ràzzies
contra els "rumis" i que va assetjar
i vèncer Barcelona ara fa més o
menys mil anys.
Però la nostra ciutat té una gran
capacitat per oblidar i la raríssima
peculiaritat de commemorar les
derrotes de forma festiva. I així,
l'únic element que potser ens
recorda aquell ferotge Almansor
que va passar per la pedra els
nostres rebesavis és la cançó infantil
que paria d'un gegant del Pi.
Un gegant tan entranyable que ja
ha deixat de ser un invasor.
La diferència entre aquest remot
barri de Rabat, que no coneix cap
turista i on la majoria de corresponsals
estrangers no hi han posat
mai els peus, i la nostra guapa
ciutat postolímpica és la memòria.
Allà no han sentir pariar mai de la
premsa de barri i amb prou feines
saben el que és la premsa perquè
mundo local
regrmaie en
sca de
hospital MORIR
• Els acudits van ser un complement a la informació local
més del setanta per cent dels seus
habitants són analfabets totals.
Allà, a Yaqub Al Mansour, l'única
cosa que funciona és la memòria
oral. I els hi funciona bé. Recorden
l'any de la revolta de Fes. Recorden
els morts. I recorden com el barri es
va posar en peu de guerra quan va
arribar la notícia de la matança via
"telèfon àrab". I recorden les
barricades que s'hi van fer i tots els
trets que s'hi van disparar. Allà vaig
veure les porres més grans que
EIVI VERDII\I
a Obra S nd cal del Hogar no acced o a canb ar la i v enda huoieda que erapeo
aba el praceso asmat co del enierno
EL CEATIFICADO MEDICO
VIVIENDA m^EM^^-I^
MEDAD" fié€Íf'^^^'··^^~^·^^·'^''^·
URGEWCIAS DE SAN PABLO
G podem^s^crabasio"
INFIENOS EL MONÍAIE
aus OVICINAfi Y &U DECOaAClOH • MESA£ •
lERlAS • aSL^H» • SILLONXS • BOPJDtOS •
ICXnOS • LAMPAÍIAS • IMVISICWI-S MiTAL!
\a • CA«ItTAS Dl ABCHIVO • MOQUITA*
;SK-Teléf.3211807
UNA CARTA:
De jamos la vida en la vi viendo..."
EL MEDICO D£ CABECERA:
mai havia vist. I una brutalitat incomparable.
Una setmana després,
i malgratqueeisbotxinssónsempre
molt eficaços en esborrar els
senyals, encara es veien les restes
de la batalla. I ells no obliden. Els
que no tenen res a fer ni res per
perdre, no obliden. I un dia o altre,
quan la baraka deixi de protegir el
rei, passaran comptes.
• L'oblit
Però aquí, l'Almansor ens devia
arribar ja molt descafeïnat i no ens
va deixar en herència ni la seva
fúria ni la seva capacitat de memòria.
Aquí ja no sabem el que és la
memòria. Hem oblidat aquells anys
èpics que van fer possible unes
vibrants seccions de local on els
periodistes no escrivíem per informar
sinó amb l'objectiu claríssim de
convocar a la lluita. ("No posis l'hora
ni el lloc que es pot interpretar com
una convocatòria" ens advertien
els jefes). Escrivíem perquè era
mundo loral LA JUNTA DE LA FEDERACION DE VECINÜS SE EXPLICA
Wp LA DIMISION DE SARES, LAMENTABLE
^M PERÒ NO IRREVERSIBLE «SJàrEÏsSi^
roi oin Mrli )• Ftdfntlta I>F V'tdin taia vttbOoH iko-
raoto mas caanto es necesaria concordar criterios contra- ^^X^UJ^^^íZ j^*^
lestos, consecueinías de una sítuación hafaitoa) dd país con u^|^l2£!d^d.''J!l z'Z'
la tradicional ineiqioriencia en el dialogo" • ^^JÏ^Í'^M '**'
IJ J'jnU R«:-lori de li F«d«radún dl Aiociacici
LA.auuMA. .
j sirn*aim t* w
DUM4n d«l uftúr sàVt. -1^ s.
^m a HU (nuícUrn «ktknrfi ca mu*.
PUESTOS EM milCIIA POU U SEGURIDUD SOCIAL A PiUITIII DEL DIA 24
i^uevos servicios de urgencias
Etó» MD lo* ruwM «nt«. Dlr^U. 7 Píriféri- ^T^ **(I^i.'^''ïïï^
• d« U S««urídAd Social tpi» nlrutii m vfgor > pir- vitMian US AMMHuta
• àA prtiimo dl» 24. itoitiiüdi» A eubtir con ia«yor -pu.Mt tiinni-'. dOi LWK d,
locú KM catM de uri«»d» Que úitiin«meiit« IwbUa Ï^^Jf^j^^jS'^ ** " ï Aw. ••lU OMBI «• On-
•dUdo iairilA» CMaUTAI. LÜOSriTALEt DB
, HMroxn IN » •
9 Exemple d'informació local d'abans: la secció de local de "Mundo Diario"
CONFIEliOS El MOHTAJE
DK SOS of iciNAS y tu DíCORAaoN • MMAS •
LIBBKaiA^i • SÍUJlS • ULLOtOM • BOFEHOS é
cnnantos • LAHPAIUS • Divaioma WTALI-
CAS • CAWCTAS Vt AKCfUVO • MOQVCTAS
DESK-Teléf. 3211807
K U>knf(< T·WiHl· rt. lu ttUMT. CÉITM*« *
l'itKnUUl U LMbnimi hm.
t^^S^^^
la tfVTwnUr 1* i·iUin ei
>• puU) r li (ratiMid í,
:;·s^i»is 1=^
I lllttDMt[>l> «tl t.
'ii^^m^
MUNDO INMOBIL·IARIO
SOLAR CHAFLAN
EDV. "CMLE
JAftDIN"
•uL Pwtdna kiHwn** ••
li iTKth CATIMMU . CA
UMD V COrtKMIT K l«
u.Qun.0
VENDO
UAOUtNARU
•1 MÉ«M) m «t'n it M1
B (MW
VEMDO
Mi^H ét Hm
ZONA RESIDENCIAL
JAROIN .
EDIFICIO CHLE
«• Plrllll^ iMlaUl. CAT*-
OOKIA - CONFOCT Y CAl.
CAD. TcMoM. IM S M.
atmtttuum
CATEGORIA CALI
DAD CONFORT
•m nÉMiiii wm ••mu ••
cWt, Ml «««dt^CALf-
CkHr »4*, M L nt u V
IM n nT mwjt^vtWTi-
URBANIZACION
**•**J2£!J "*ü£r
•nUmol·l^MM Ml m P
PtSOB
«l· * twhi r —y^—'*•
lr»t. M»*l«i HlhWl H «I
CATMO*!* . COMPMT r
nutrv* w •• i«M. 'cm-
La - JAROM- fc U 1,0è».
M ON·.M - A MMMH
MM·i.msiO'n·Wff.
iKewnuMHLOii
una forma de militar. I devíem tenir
uns lectors tan esperançats com
nosaltres mateixos.
Enaquellsanysvamaconseguir
tancar fàbriques, obrir guarderies,
asfaltar carrers, col. íocarsemàf ors...
Érem unescorretgesde transmissió
perfectes. Aleshores ens queixàvem
molt de la censura però vist
amb la distància que donen els
anys, ara no puc entendre com
aconseguíem colar tants gols.
Perquè mira que em vam colar... I
com ens divertíem!.
• Avorriment
Ara és impossible fer una secció
de local com la que sortia al Diari de
Barcelona de l'any 1972. Aquella
fotografia genial dels funcionaris
escalant la tribuna del públic des de
la sala de plens de l'Ajuntament de
Barcelona, perquè no la pogués
ocupar el públic; avui, probablement,
no es publicaria. Encara dura
la nefasta treva olímpica que ha
malmès tantes coses començant
per la informació municipal.
I a més de la treva, seria impossible
fer una secció com aquella
perquèel movimentveïnal ha perdut
força i alguns dels seus dirigents
ara estan a l'altre cantó de la barricada.
(Era més fàcil esbatussar-se
amb un regidor del "tercio sindical"
que amb un paio que va córrer igual
que tu davant dels grisos). I seria
impossible perquè les empreses ja
no estan pel joc de l'ambigüitat i
perquè els periodistes que hi
treballen tampoc no estan "per la
labor". "Els diaris més ben fets però
són molt més avorrits" em va dir fa
uns dies el periodista Martí Gómez.
Ara els diaris són avorrits perquè
ens tiranitza la tècnica, perquè ens
hem tornat més mansos i hem perdut
les ganes de protestar i perquè
molts d'aquells joves periodistesactivistes
de fa vint anys, han abandonat
les redaccions. (S'han fet
grans i el treball és massa estressant).
Els seus llocs els han ocupat
noves fornades de professionals,
la majoria dels quals són poc crítics,
ino saben res de la lluita perla Casa
Golferichs. Però tampoc no els
interessa baixara l'arxiu a informarse
i si alguna velleta els ho explica
si us plau per força, no els fa ni fred
ni calor. Han perdut la memòria.
Els polítics voldrien que tots els
periodistes haguessin perdut la
memòria. A mi m'ho va dir una vegada
un flamant alcalde que es
deia Maragall. (I aleshores em va
recordar una profecia que ens havia
fetel Vàzquez Montalbàn a l'Escola
de Periodisme del Cicf). Estàvem
fentsobretaulaenel restaurantGran
Cafè del carrer Avinyó. I baixant el
todeveu.ensvaetzibarquetotsels
que havíem treballat sota el franquisme
ja no seríem vàlids perfer la
informació d'un ajuntament democràtic
perquè arrossegaríem masses
rancúnies. Cada vegada que
ho recordo se'm posa la pell de gallina
perquè s'ha complert en part.

S2 ESPECIAL 25 ANYS
VIVENDES DE NOVA
CONSTRUCCIÓ
A PREU DE COST
PISOS
BARCELONA - Districte de Sants
MOLLET - V.P.O. Barri de Santa Rosa
CASES UNIFAMILIARS
MARTORELL - Torrent de Llops
ACABATS DE PRIMERA QUALITAT
Exemple de fínançament:
Preu pis: 10.638.000 pts.
Pàrking: 1.773.000 pts.
Reserva: 500.000 pts.
Entrada: 600.000 pts.
Mensualitats: 30 de 62.000 pts.
Mensualitats extres: 5 de 124.000 pts.
Hipoteca: 9.9550.000 pts. al 7.57r a 15 anys
Subvencions a fons perdut fins al 10%
PORFONT
fkii
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS
Mercat Municipal
Fira de Bellcaire
lOÍ
Pàrkings
Consell de Cent, Plaça de les Glòries,
Independència.
Avda. Meridiana. Gran Via
Metro
Glòries, Clot
Autobusos
18. 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92
COOPERATIVA
D'HABITATGE
I.ti veu del
CARRER
INFORMACIÓ: Tels. 319 49 25 - 319 48 64
" AMMAl.l.ím MtlNM:irAl

í I Setembre de 1994
Jaume Perich
Dibuixant
33
Lii teu del
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
«No accepto la crítica que
acaba carregant-se el sistema»
'.ï»
é m0rtsp\&mya gossa Olívia, a
qui només parla en castellà.
— No és un gat el que apareix
als seus dibuixos?
m Sí. És en Mao. El vaig tenir
durant divuit anys, fins que el
pobret va morir. Ara en tinc un
altre, de gat. El vam trobar al
carrer, abandonat.
— I entre un gos i un gat?
«Millor els gats. Fan més
companyia i són menys exigents
que els gossos.
— Què hi fa aquí, a Premià?
« Hi visc des de fa setze anys.
És molt agradable. Tenim
l'autopista i el tren, que ens
porta a Barcelona. I una ciutat
mitjana com Mataró també molt
a prop, on pots trobar quasi tot
el que jo necessito: una bona
llibreria, cines... Abans vivia a
Barcelona, al mig del brogit. Com
que la ciutat era molt dura, els
caps de setmana fugíem cap a
Pals, un poble de l'Empordà,
buscant la ració de tranquil.litat
i herba que necessitàvem. Allà
ens trobàvem una colla d'amics,
en una masia restaurada. Van
ser uns anys de la nostra vida,
que coincidiren per altra banda
amb els de major activitat
professional. Anàvem de bòlid.
Tota la setmana treballant, la
meva dona i jo, amunt i avall,
amb la filla, i a sobre, el cap de
setmana, agafàvem el cotxe, i
apa, a l'autopista, les cues,
l'estrès. Amb els anys, Pals es
Va convertir en una mena de
Poble Espanyol, i la colla d'amics
es va desfigurar a conseqüència
de les separacions i altres
esdeveniments. Total, que vam
Venir a Premià, on hem trobat la
síntesi de la vida anterior. Pots
viure a prop de Barcelona, però
no al mig. Ser-hi i no ser-hi.
~- El fèiem més "urbanita", més
enganxat a l'asfalt, gens
bucòlic...
* Es culpa dels 40 anys. Quan
els vaig fer, em vaig adonar que
Una entrevista de Roser Argemí i Eugeni Madueno
Jaume Perich viu en una torreta de
Premià, lluny de la Barcelona que
cada cop s'assembla més a Los Angeles
i a prop dels records d'infantesa.
Perich, amb barret escocès fet a Taiwan, al pati de casa seva
tota la vida havia desitjat ser
com Guillermo Brown, un dels
herois de les meves lectures
d'adolescent; volia tenir una
caseta baixa i una finestra des
d'on es veiés el verd dels arbres.
— Continua sent «progre»?
" Sóc el que he estat sempre.
Un socialdemòcrata d'esquerres.
És a dir, un antiracista, un
antimilitarista, un tipus que
creu en la llibertat, en la
democràcia... Em fa gràcia la
gent jove que fa conya sobre els
«progrés». Un dia a uns amics
de la meva filla els vaig fer una
relació de les coses que estaven
prohibides durant el franquisme
jVaig omplir set folis! Sembla
mentida, oi? jSet! Coses que no
es podien fer quan manaven
Martín Villa, i Fraga, i altres
militans del PP del senyor
Aznar.
— Està d'acord amb la forma
com la gent de la seva
generació ha conduït el país,
un cop assolit el poder?
M Es van equivocar en una cosa:
pensaven que un cop al poder
seria fàcil fer i canviar moltes
coses, i no ha estat així.
— Alguns joves creuen que la
seva generació ha traït els
ideals una vegada instal·lada
en el poder.
H Això ho faran alguns, però no
RETRAT
Entre el gat
i la coma
Jaume Perich i Escala
va néixer a Barcelona.
Té 52 anys. És fill
únic, i potser per això,
un amant de la lectura
i la soledat. El que no
vol dir que sigui un
solitari. És capaç de
deixar de banda el
llibre que està llegint
quan se li ofereix una
conversa interessant.
Però també pot fer tot
el contrari. És a dir, ha
arribat a l'edat en què
un sap què és
important i què no ho
és. Des d'aquesta
talaia vital mira els
fets del món i en treu
conclusions en els
acudits que publica
cada dia a "El
Periódico". Li agrada
definir-se com un
periodista que utilitza
el dibuix per
expressar-se. I diu que
busca -a la vida, als
acudits- la simplicitat i
la concreció. Creu que
l'encert d'un dels seus
últims acudits li ve
d'una simple coma:
«No mateu, per Déu; i
especialment no
mateu per Déu».
tots. No es pot generalitzar
d'aquesta manera. Jo no accepto
que Aznar sigui igual que
Gonzàlez perquè en el fons tots
els polítics són iguals; no accepto
la crítica que acaba carregant-se
el sistema.
— Vostè creu en el sistema?
^ Sí. Pago els meus impostos.
Els he pagat sempre des que
tenim democràcia i malgrat el
meu assessor fiscal, que sap mil
«trucos». Em fa gràcia la gent
que només exigeix sense donar
res a canvi. Molta gràcia. Són
gent que propugna pagar menys
impostos, o fer-ho com al
franquisme, que només es
pagaven els impostos indirectes,
els que s'afegeixen als productes
de consum. És a dir, que Mario
Conde pagui el mateix preu que
jo per un paquet de Ducados.
iQuina injustícia!
— Li agrada la Barcelona que
creix en democràcia?
•• Gens. La ciutat que s'està
fent ara no m'agrada. Estem
fent Los Angeles, i jo preferiria
una ciutat que s'assemblés a
Florència. És un problema de
models. Aquí imitem els EUA i
a mi m'agrada Itàlia, o Holanda,
on les ciutats estan a l'abast
de la gent. Barcelona serà molt
aviat un «continuum», des de
Sitges a Mataró, sense solució
de continuïtat.
~ Un magma de ciment.
^ La desaparició dels terrenys
de conreu avança a passos
gegantins. Al Llobregat ja s'han
perdut pràcticament tots, i al
Maresme cada cop en queden
menys. Òbviament els terrenys
de conreu no són substituïts per
parcs urbans, sinó per més
ciment.
"Un diaa uns
amics de la
meva filla els
vaig fer una
relació de les
coses que
estaven
prohibides
durant el
franquisme.
jVaig omplir set
folis! Sembla
mentida, oi?"
— Això és el que volia en
Porcioles: la Gran Barcelona.
•• Ah, sí. I en Maragall fa com
en Porcioles, però amb més gust.
— Es nota que se sent lliure
per opinar. Deu ser dels pocs
que encara exerceixen la
crítica.
^ Em sento lliure perquè crec
que continuo sent coherent
amb mi mateix. Potser també
perquè visc aquí, sol, i defujo
els contactes amb els polítics
per tal que no em convencin de
les seves raons. La crítica és per
a mi una necessitat, i una
obligació.
— Les seves màximes són tan
conegudes com els seus
dibuixos: «Cuando un bosque
se quema, algo suyo se quema,
seiïor conde» -va ser una
de les més famoses dels anys
70.

M ESPECIAL 25 ANYS
%sf4^ff^ un%M9é$
l.a veu del
CARRER
Azagra: deleítar incordiant
EMP
Azagra ha agafat el relleu dels
dibuixants que durant els darrers
anys del franquisme van col·laborar
amb el moviment veïnal i
van posar la seva capacitat
creativa al servei dels barris. Els
seus dibuixos, les seves
historietes, els seus personatges
i especialment les seves "Estampas
urbanas" són un reflex de la
vida dels barris i dels tipus que hi
viuen: aquests barcelonins joves
i no tan joves que, burxats per la
crisi, l'atur i la manca de futur, es
mouen entre passar de tot i lluitar
per alguna cosa, encara que
només sigui per incordiar.
- Lluitar contra qui? - li vam
preguntar un dia a Carlitos
Azagra, que llavors era fundador
del Partit de la Gent del Bar.
- Lluitar contra l'estat, contra
l'exèrcit, contra la família i contra
l'església, per aquest ordre.
- Lluitar per què?
- Per incordiar. Per fer que el
poder establert noti que estem
descontents. Com diu Kortatu,
només podem molestar.
No hi ha cap dibuix de l'Azagra
que no reflecteixi aquesta
necessitat de rebel.lar-se, de tocar
els nassos, d'identificar-se
amb els pàries i de sentir-se
còmplice dels qui, fastiguejats
pel tinglado, busquen refugis
etílics on es desfoguen. D'aquesta
complicitat amb els segments
socials més putejats i de la
ingenuïtat utòpica de Carlos
Azagra, sorgeixen els personatges
que donen vida a aquestes
"Estampas urbanas" on veiem
reflectida la realitat dels nostres
barris.
La sèrie "Estampas urbanas"
amb què Carlos Azagra vol retre
homenatge a les grans estampes
del mestre Opisso, va
començar a publicar-se a l'etapa
autogestionària del "Diario de
Barcelona", segons explica l'autor
a la contraportada del quadern
que reproduïm aquí. Més tard
donaria origen a "Sants i estampetes",
una altra sèrie apareguda
al setmanari "Cul de sac" i
posteriorment a la sèrie "Grandes
hechos del mundo moderno",
publicat a Makoki.
- Diferents capçaleres per a
una mateixa idea - escriu Carlos.
I hi afegeix: "Les "Estampas.."
són, com diria un crític molt bo,
una col·lecció de dibuixets
(elements icònics) que tenen en
comú unir en un espai la realitat
circumdant per mitjà de la
representació gràfica de l'urbs i
la gernació. O també, com diria
aquell, una junció de "sants" que
tenen com a objectiu fonamental
no avorrir. En primer lloc són una
imatge de les "altres Barcelonès",
imatges que igual s'han quedat
en el record... Evidentment ens
agraden les ciutats sense policies
i, posats a escollir, ens quedem
amb tots aquests locals cutres
amb gust a bocata de xorís que
poc a poc són arraconats per
aquesta nova onada de disseny
i ordenador".
L'hem portat aquí perquè
reconeixem la seva feina. I la
seva opció.
Kiosko
La ciutat somiada?
Setembre de 1994
Es pot dir que (a menys que no es produeixi una
catàstrofe tipus Tercera Guerra Mundial, o unes
modificacions estructurals espectaculars provocades per
un canvi de "model de societat", que avui sembla igualment
improbable) la Barcelona del 2000 serà bastant semblant
a la que tenim. La multinacionalitat i multiracionalitat de la
nostra capital haurà augmentat, sens dubte. El centre
estarà en mans de gent benestant -la zona mar
probablement també- i a la ciutat viurà molta gent gran si
ha continuat bàsicament -com es pot preveure- l'actual
política d'allotjament que fa que les joves parelles, per
exemple, hagin de buscar lloguers assequibles a la
perifèria. Una dada fonamental perquè la ciutat sigui
habitable és que hi hagi uns serveis de transport públic de
primera categoria (només n'hi hauria prou amb tenir el
metro que avui ja tenen a París: arriba a tot arreu i de
pressa). No seria sobrer, també, restringir la circulació de
vehicles privats...Això de 200 cotxes fent un embús, amb
una sola persona a dins de cada un, s'ha d'acabar!
Hi hauran molts més problemes per resoldre, és
clar... El de la immigració serà, aquí, tan important com a
qualsevol altra gran ciutat occidental. Amb intel·ligència i
generositat es podrà resoldre, sense caure en xenofòbies
i racismes viscerals. Barcelona pot ser ja capital de
Catalunya de la Federació Peninsular. L'augment de
població, però, portarà més pol·lució i més risc de contagi
en cas d'epidèmies, etc. Entre tots ho farem tot.
Segons alguns, les grans ciutats del futur oscil·laran
entre dos "models" d'avui: Kinshasa i Curitiba. Víctima
de la corrupció generalitzada que ha afavorit el règim -dura
des de fa 27 anys!- de Mobutu, Kinshasa (4 milions
d'habitants) amb un 80% d'aturats i una hiperinflació de
més d'un 3000% anual, assolada per la fam i les
epidèmies (la sida, entre altres) va camí de l'apocalipsi.
La majoria de les ciutats d'avui acabaran com Kinshasa,
diu amb pessimisme l'antropòleg Timothy Weiskel.
Curitiba, en canvi, amb 2,2 milions d'habitants, governada
per l'alcalde Jaime Lerner, és un exemple de com una
ciutat pobra es pot transformar en un lloc habitable quan
està intel·ligentment i honradament governada per un
equip que sap galvanitzar la gent i despertar-li aquest
immens potencial: la confiança en si mateixa. "Reciclatge"
és també una paraula clau allí, i tot s'aprofita -escombraries,
envasaments, vells materials..,- per arreglar i
embellir (el reciclatge mateix serveix per crear nous
llocs de treball). Això ha requerit que el ciutadà es mirés
la ciutat, tota la ciutat, com si fos la seva pròpia casa...
Un esperit ideal que ha de resultar benèfic per a qualsevol
ciutat. Sobretot si tenim en compte que a finals de segle
hi haurà al món 21 ciutats amb poblacions de 10 milions
0 més, i 18 es trobaran en països subdesenvolupats.
Imagino que aquest esperit de Curitiba, que per ara
és una cosa excepcional, es generalitzaria si entre altres
coses es reduïssin a cada ciutat les desigualtats socials
que a vegades són enormes. Ja se sap que la desigualtat
engendra, entre altres coses-el vandalisme, perexemplela
insolidaritat. Igualment s'hauria de combatre aquesta
corrupció que, en engendrar desconfiança envers
l'autoritat, impedeix la mobilització de les grans reserves
d'esperança, de sentit comunitari, d'il.lusió i treball voluntari
de la gent que tantes vegades ha transformat completament
comunitats humanes devastades per la naturalesa o per
les guerres.
Heus aquí, doncs -i vés per on!- que si es vol que la
Barcelona de l'any 2000 sigui realment la Ciutat Somiada
per tants, s'han de prendre molt seriosament els problemes
de la justícia social i de la corrupció. De l'ètica, en
definitiva.
Víctor Mora
Nou Diari de Barcelona
1993

4 Setembre de 1994
35
l.ít teu elfl
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
Apuntes en una servilleta, o la
participaXión juvenil en las AAVV
LOS JOVENES
CÉSAR AGUADO LOZANO
...y no por anos, porqué aquí
no vamos a hablar de los 25 anos
de las asociaciones de vecinos,
sinó del cumpleaíïos de
uno de sus asociados: Jesús
Barbero.
Mi amigo Jesús Barbero
cumple en este agosto 24 anos,
justo uno menos. Un momento
antes de encontràrmelo en
aquel bar andaba yo preocupado
por un articulo sobre "Juventud
y movimiento vecinal"
que me había encargado la redacción
del CARRER y en estàs
que le veo por uno de esos
locales que abren bien pasada
la medianoche en el Born.
Como que J.B. (para abreviar)
es hijo de un antiguo socio
que (vaya la casualidad) tenia
también 24 ainos en aquel 1969,
aproveché el filón que tenia entre
manos y le invité a lo que
quisiera, soy un miserable. Claro
que él aprovechó para despotricar
sobre esa curiosa coincidència
de edades entre su
padre y él. Y no me habló solo
de las diferencias económicas
y las luchas políticas de la època.
Mas agudo me critico a los
padres "progrés" que, como no
pueden aceptar que son el enemigo,
se dedican a pintar a sus
hijos como una anti-juventud
en la cual los jóvenes no saben
ya ni tachar una X de
participaXión o de iluXión (de la
generación esa). Como que no
puede echarie el reproche a su
hijo lo, carga sobre sus companeros.
Però tanto J.B. como yo coincidíamos
en que hay jóvenes
en los barrios. Por eso fuimos
deshilachando desordenadamente
unas primeras hipòtesis
de la ausencia vecinal de nuestra
generación (aquí muy ordenades
pues había que dar dignidad
a unos borrones en una
RAPICLAU
Boada
-Tota l'instant-
Reparació de calçats
Duplicats de tot tipus de claus
Esmolem estisores i ganivets
Fem matrícules
Boada, 7-13
08016 Barcelona Tel. 359 81 04
Los padres progrés, como no pueden aceptar que son el padre/
madre y el enemigo, se dedican a pintar a sus hijos como una
anti-juventud en la cual los jóvenes no saben ya ni tachar una
X (generación) de participaXión o de iluXión
Las asociaciones de vecinos deben hablar el lenguaje de los jóvenes
servilleta de papel):
1°.- Los jóvenes no tienen
vivienda pròpia, y eso les aleja
de una asociación que parece
solo preocupada por problemas
cotidianos.
2-.- Los jóvenes no estan por
globalidades, sinó por proyectos
concretes y que no parezcan
tan "políticos".
3°.- Los jóvenes no entran en
una institución sin su lenguaje y
con gente de otra generación.
Con esto escrito nos fuimos
al Q3, un bar no tan cutre del
Poblenou en el que la música
atronaba. Entre otras nos pusieron
el "Bonito es" de Los
Sencillos, la "Insurrección" de
El Ultimo de la Fila, que nos
permitieron bailotearalrededor
de unas chicas que debían ser
algo así como de la generación
Y o Z de lo jóvenes que eran.
ANUARI ACICSA
- Ya llegamos al cuarto de
siglo, Jesús.
- Yo mientras esté en el paro
soy joven, corío - vehemente,
J.B.
"Losjóvenes no
tienen vivienda
pròpia, y eso les
aleja de una
asociación que
parece solo
preocupada por
problemas
cotidianos"
Y la verdad es que del Born
veníamos algo decaídos, por
suerte en el barullo del Q3 nos
LAS 7000 EMPRESAS
MÀS IMPORTANTES DE CATALUNYA
0Disponible en libro y en soporte informàtico
— — — — — LL^MENOS
Anuari Acicsa
Provença. 81 - 08029 Barcelona
Tel. (93)321 12 77 / Fax (93)430 08 96
KIM MANRESA
movimos y digerimos el "tema",
el cual recuperamos en un ultimo
bar en calle Bac de Roda.
Llegamos amaneciendo allà en
la playa cercana. En la barra o
en las mesas, transportistas,
taxistas y basureros. Ni decir
que era sitio de sentirse y sentarse
a gusto, comer bien y charlar
con un tinto.
Decía que allí recuperamos
el tema, pues visto ya lo negativo
("No hay jóvenes, y creemos
saber porqué") recuperamos
lo positivo ("Hay dos jóvenes
por ahí y creemos saber a
què espècie pertenecen").
J.B. pertenece a una asociación
de vecinos (por razones
personales no en la misma que
su padre) desde que fue mayor
de edad. Para él es evidente
que los tiempos no son ya como
en 1969, però no le da pena. Y
tras brindar por esto comenzó a
releer nuestra servilleta y me dijo
que de la primera razón le parecía
que no había mucho que
decir. Pues aunque no solo se
tratan temas de infraestructuras
(y también se pasan por el local
algunes jóvenes cuando se montan
fiestas), es por eso que estamos
nosotros; uno arquitecte y
otro geógrafo.
Le seguí con la cuestión de la
atomización en pequefías asociaciones
la cual veia mas seria.
Porqué la gente ahora se mueve
por algo que vea claro, no tan
centralizado, a lo mas se coordina,
però no se va a una asociación
a trabajar directamente (yo
llevo menos arïos y ademàs solo
conozco las asociaciones de
vecinos).
Nos trajo el duerïo una nueva
botella que nos alegro tanto como
ver que en nuestro caso la tercera
razón no nos inmutaba, éramos
inmunes. Y es que la gente
con la que estamos en nuestras
"socis" es de lo mas enrollada, a
veces màs que nosotros.
Acabamos batïàndonos en la
Marbella. Buscamos un puesto
de helados para tumbarnos a
dormirà la sembra. Debióserla
insolación o un sueiio, però se
me pasó por la cabeza que para
qué me habian encargado un
articulo asi, ya que si hay jóvenes
que siguen luchando por el
medío ambiente urbano (y por un
trabajo, y por los marginades y
por la paz y por...), el futuro està
en coordinar estos movimientos
en los barrios, cosa que se puede
hacer en una coordinadora o
dentro de una asociación de vecinos.
Y en ambos casos las
asociaciones de vecinos tienen
sentido y futuro, pues sus acciones
abarcan todas las actividades
de un barrio. Y si los jóvenes
no vamos por ahi, no vamos a
preocuparnos de perder el nombre
de asociaciones de vecinos.
Solo preocuparnos si dejamos
de asociarnos por las cosas que
nos importen.
Ya tenia razón J.B.; yo siempre
suefio cosas raras. Però el
caso es que no sé si es màs real
la servilleta que escribimos o este
sueüo.
ESTORERIA DEL PI
FÀBRICA DE MOBLES DE JONC I MANILA
Francesc ^icó
Scmtotomas
PI. 1 i CALKRIES MAI.DÀ, K.I (CIliTAT VKI.l.A) TKK. J02 08 92
08002 BARCELONA

91:
Ú\) ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Ciudad y jubilados: somos el 20 por ciento
LA GENT GRAN
JUAN MANUEL VELASCO
Barcelona ha crecido enormemente
en su estructura vial y en
su red de servicios. No obstante,
los planes de austeridad de nuestras
administraciones y las consecuencias
de las crisis económicas
(que siempre pagan los
mismos), han impedido que se
cumplan los proyectos del llamado
"urbanisme de barrio" o sea,
esas pequehas obras de calle
que tanto influyen en la calidad
de vida de nuestros barrios y que
todos esperàbamos para la "era
postolímpica".
En otro orden de cosas, estos
veinticinco ahos han dado lugar
a aconteciminentos que nos parecen
tan trascendentales como
los antes referides, sobre todo al
nacimiento, desarrollo y consolidación
(con todas las crisis y
limitaciones consabidas) de un
movimiento vecinal, de las
AA. VV. que ha sido y sigue siendo
el mejor instrumento de defensa
colectiva de los derechos
ciudadanos y ha supuesto un
colaborador eficaz en la consecución
de la democràcia.
• Los mayores
Y dentro de este movimiento
asociativo el grupo humano que
mayor transformación ha experimentado
ha sido, sin duda, el de
la Gent Gran. Por diversas causas;
la mayor esperanza de vida,
labaja natalidad, lasjubilaciones
anticipadas que han propiciado
las crisis económicas, han producido
un espectacular crecimiento
del colectivo de pensio-
rac ÍE
FIESTAS PARTICULARES,
CUMPLEANOS, DISCO MÓVIL SORPRESA,
INFANTILES, CELEBRACÍONES,.
ISCOTECA MOVr
ANIMACION
CON LUZ Y SONIDO
NOS ADAPTAMOS A SUS NECESIDADES
Tels. 76919 28
204 91 89
900 29 29 29
ABONADO - 830 26 49
Veinticinco anos es un espacio de tiempo relativamente corto,
sobre todo para los que ya los hemos cumplido mas de una vez
• El de la Gent Gran ha sido el colectivo que mas se ha transformado
nistas y jubilados hasta llegar, de
seguir las cosas así, a alcanzar el
20% de la población a finales de
este siglo.
Però esta transformación se ha
mostrado también espectacular en
lo humano. De aquel estereotipo
de viejecito que una vez ya apartado
de los circules productives pasaba
a convertirse en un ser que
solo requeria cuidados, que se le
creia incapacitado para emprender
un viaje o para ejercer una
actividad deportiva y que ya solo
servia para consumir y poco mas,
hemos pasado pràcticamente en
estos afíos a una persona que, en
muy considerables condiciones fisicas,
psiquicas e incluso intelec-
ALFONSO SANCHEZ GIL
DelegadoRegional
Escola
Professional
per a la Dona
Diputació de Barcelona
Casa dels Canonges
Carrer de la Pietat
Tel. 310 52 58
08002 Barcelona
tuaies y que gozando de un notable
bagage de experiencias y conocimientos,
està en disposición de
seguir incorporado a la sociedad
pudiendo prestar servicios estimables
en la misma. Su gran disponibilidad
de tiempo libre y en algunes
casos incluso su autonomia econòmica,
hacen del jubilado actual
un ser capaz de plena actividad y
de poder seguir siendo útil a la
Sociedad.
Y prueba de esa vitalidad, de
esas condiciones, es el notable
nivel de organización y dinamización
en que se encuentra hoy
el colectivo de la Gent Gran. No
ignoramos que "no es oro todo lo
que reluce" y que la conciencia
Guardias de seguridad
Vigllantes jurados
Escoltas
Sistemas
PlazaRamonBerenguerelGran,11'1*A
08002BARCELONA
Tel.(93)26801 66Fax (93)268 0059
SEMINARIS
TALLA DE FUSTA
(28-10/20-1-95)
LES SALSES
(3-11/15-12)
TÈCNIQUES IL·LUSTRACIÓ
(7-11/7-12)
MOTLLES DE GUIX
(14-11/14-12)
INFORMATITZACIÓ DE PATRONATGE
(14-11/14-12)
PROTOCOL A TAULA
(29-11/1-12)
La matriculació es formalitzarà a la Secretaria de l'Escola,
dues setmanes abans del començament dels Seminaris
— Las comisiones de G.G. de
los Distritos, el Consell Assessor
de la G.G. del Ayuntamiento, el
Consell Sectorial de la
Generalitat, el Consell de Participación
de la Diputación, son
órganos en los que estamos
representades todos los jubilados
y pensionistas de Barcelona
y Catalunya a través de nuestras
organizaciones.
KIM MANRESA
colectiva, que el sentimiento asociativo,
no es aun mayoritario però
si que estamos en unos niveles
francamenteesperanzadores. Desde
la Coordinadora Nacional de
Jubilados y Pensionistas, la Coordinadora
de Vocalias de G.G., la
Coordinadora de Casals Municipals,
Fatec, Conex, Udagg y
otras federaciones y asociaciones
hemos conseguido involucrar
a las administraciones y crear
los organismes en los que todos
estemos representades y donde
podamos participar con nuestras
propuestas y criterios en las decisiones
de las diferentes administraciones
para todo lo relacionado
con nuestra problemàtica.
• Balance modesto, però
no insignificante
A lo largo de estos veinticinco
arïos, las organizaciones de pensionistas
y jubilados, con nuestra
coordinadora siempre en primera
linea, hemos conseguido un
balance de resultados que yo
calificaria de modesto però no
insignificante. La Tarjeta Rosa,
la participación en la lucha por la
defensa y mejora de nuestras
pensiones, la ampliación de la
red de casals y centres de G.G, la
mayor y màs racional dotación
de los mismos, la batalla por
conseguir que Hogares, Clubs y
Casals de Jubilados y Pensionistas
se transformen en centres
de actividades culturales y fisicas
ademàs de lúdicas. La celebración
de cuatro congresos de
G.G. con altos niveles de participación
y debaté muy considerables
y con seguimiento de las
propuestas y conclusiones aprobadas
en los mismos para reclamar
a las administraciones sU
cumplimiento.
Creo que nos encontramos todavia
a mitad de camino però no
cabé duda que estamos en disposición
de mejorar la situación de
nuestro colectivo, però necesitamos
la participación de todos y el
apoyo, por lo menos, de muchos. j
Juan Manuel Velasco es presi- i
dente de la Coordinadora Na- \
cional de Pensionistes i Jubilats }
de Catalunya.
Curs de Postgrau sobre la Direcció i la
Gestió d'Organitzacions No Lucratives
Ciutadanes, coorganitzat amb
la Universitat Pompeu Fabra
Per a tots els directius d'associacions de Barcelona que volen
situar la seva organització a primera línia de resposta de
necessitats ciutadanes, treballar amb un equip de voluntaris
qualificat i disposar d'un ílnançament suficient per al que es
proposa l'associació.
Preinscripció a riMAE, Ciutat 11, telèfon 315 45 51 o
310 56 06, fins el 13 d'octubre. Matrícula, 122.375 pessetes,
amb 20 beques de 50.000 pessetes per a directius de les
associacions de la ciutat de Barcelona.
Podeu consultar, també, el nostre programa per al curs 94/95.
amb una proposta de formació per a cada setmana del curs.
Preus especials per a associacions que opten per a tots els
cursos.
Ajuntament de Barcelona

I ' Setembre de 1994 CARRER ESPECIAL 25 ANYS
Oriol Serrano
Fundador de la Coordinadora de Sant Antoni
'Efo meus millors amics els
vaig fer al moviment ciutadà^^
illunyada de qui
ho va viure des del principi i ara
ho veu des de fora, Oriol Serrano
ens endinsa en el moviment
associatiu i la seva validesa actual.
— Si no s'haguessin inventat
les associacions de veïns,
s'haurien d'inventar?.
ta Sí, naturalment. Són un
instrument per aglutinar el
moviment crític davant les
administracions.
— Encara té sentit reivindicar
Un semàfor?
ta Sí. Si l'administració no ho
posa, ha d'haver algú que li
recordi. Els ciutadans han de
poder opinar en cada moment,
no només cada quatre anys.
~- Què era/és una associació
"bombillaire"?
ta Van tenir la seva funció. Algú
havia d'organitzar l'esbarjo. Era
Una funció escassa. El moviment
ciutadà de barri es preocupa pel
tot.
— Com va ser el naixement de
la "coordinadora de Sant
Antoni"?
ta Al 69-70, la junta de Sant
Antoni va decidir posar-se en
contacte amb les associacions
de barri, per tal de coordinar-se.
A la primera reunió van assistir
Unes deu associacions. Les fèiem
a l'església de la Preciossísima
Sang de Crist, al carrer
Viladomat. Al principi va ser un
intercanvi d'experiències i en
reunions setmanals o
quinzenals (hi assistien un o
dos representants per associació,
Unes 20 o 30 persones) vam veure
la necessitat d'ajudar a néixer
associacions de barri, a
legalitzar-se i coordinar certes
accions de ciutat.
Barcelona era un horror. Era
lèpoca de l'alcalde Porcioles i no
hi havia diàleg.
-- I el de la Favb?
ta No volíem ser clandestins i
Una entrevista de Àngel Valverde
Es testimoni d'excepció del naixement
del moviment ciutadà a Barcelona,
que va deixar just amb les eleccions
als ajuntaments democràtics
•i
RUBÉN PÉREZ
Serrano, un pioner del moviment veïnal a Barcelona
vam arribar a un acord amb les
associacions "bombillaires" per
entrar a la junta dues persones
(en Jordi Vallverdú i jo mateix).
— Resta pendent alguna
reivindicació d'aquells dies?
•i Sens dubte tot el que té a
veure amb l'urbanisme i la vida
cultural i d'esbarjo de cada barri.
— Després de 15 anys
d'ajuntaments democràtics,
"era això, companys,..."?
H Jo vaig deixar el moviment
associatiu justament al juny de
1979, perquè pensava que hi
havia d'entrar gent nova. A la
meva associació va entrar en
Joan Isart, que és una mena de
degà de l'associacionisme. Vaig
creure qu s entrava en una etapa
nova on s'han treballat temes
com les vocalies de jubilats
i de joves.
— Faci'm una valoració de les
següents persones...
Porcioles?
•• Nefast com a alcalde. No tinc
res en contra personalment però
la seva actuació era indignant a
la meva època.
~ ...Socías...?
iH Va ser un bon alcalde. Era
l'èpóca de la transició. El seu
passat com membre del "Movimiento"
li va barrar el pas a
l'etapa democràtica. Va donar
apertura i joc a les associacions
de veïns.
RETRAT
Llibres i teatre
Oriol Serrano i
Balasch. 53 anys.
Treballa a la
distribuïdora de llibres
"Les Punxes". Va
néixer a Gràcia però es
traslladà a Sant
Antoni en casar-se.
President de
l'associació de veïns de
Sant Antoni del 1970
al 1979, quan va
deixar el moviment
ciutadà.
Fundador de la
"Coordinadora de Sant
Antoni", el primer
instrument de lluita
dels barris, previ a la
formació de la FAVB.
Els seus records
després de tants anys
sense participar
directament a la seva
associació de veïns el
porten a valorar molt
positivament les
relacions humanes que
es creen en la lluita
per una ciutat millor.
La seva passió
personal és el teatre i
des de l'any 1982
pertany al grup teatral
"El Triangle" de Sant
Antoni.
~ ...Maragall...?
H Va ser un alcalde jove. La
valoració s'haurà de fer quan
acabi el seu mandat, ja que es
presenta a les properes
eleccions. Li ha tocat recuperar
Barcelona com a ciutat i ho ha
fet bastant bé. Era fàcil perquè
estava tot per fer i s'ha envoltat
de persones molt vàlides. Si no
ho espatlla, el seu balanç és
positiu.
— ...Samaranch...?
•• Personalment, no li tinc cap
estimació. Es un grimpaire. Ve
d'un franquisme militant i va
veure la possibilitat de pujar
amb l'esport. Ser ambaixador a
l'URSS li va donar una pàtina
democràtica.
— I ara, parlem dels fets... Jocs
Olímpics...?
^ Jo no era partidari perquè
pensava que seria aprofitat
pels de sempre per fer més diners
i que tot seria pura façana i no
s'atendrien les necessitats dels
barris. Però em vaig equivocar.
Va ser la solució menys dolenta
als problemes que s'havien de
resoldre des de feia 30 anys. Hi
ha un fet incontestable i és que
Barcelona i Catalunya van vibrar
amb els Jocs i això em
sembla important.
— ...les rondes...?
^ Es la demostració que només
havíem de copiar de les grans
ciutats com París, Roma o Londres.
Tot està inventat. Els
Jocs Olímpics van ser l'excusa per
anar endavant.
"Espero que
no hi hagi
aluminosi en
les persones
que hem
escollit per
administrarnos.
No
m'agradaria
descobrir que
estan podrits
per dintre"
— ...la Vila Olímpica...?
•• Seré poc crític. Els barris
s'han de renovar. Penso que és
un orgull haver recuperat la
façana marítima perquè Barcelona
la pugui gaudir.
~ Té futur el moviment
ciutadà?
M Té futur perquè la gent
segueix vivint als barris. Encara
que junt amb d'altres
associacions.
— Quines aluminosis ens
queden per descobrir?
••Espero que no hi hagi
aluminosi en les persones que
hem escollit per administrarnos.
No m'agradaria descobrir
que estan podrits per dintre. I si
ho estant se'ls ha de castigar
severament.
— Compensa humanament
treballar al moviment ciutadà?
•• Amb els anys he descobert
que els meus millors amics i
amigues (ara és diu així, oi...?)
els vaig fer a l'època del
moviment ciutadà. Encara participo
al grup de teatre "El
Triangle de l'AVde Sant Antoni.
L'aspecte humà no s'ha de deixar
de banda.

ss Si heu arribat fins aquí en la lectura d'aquest
número especial, us haurà quedat clar que la
història recent de Barcelona també l'han fet les
associacions de veïns. Qui millor que els seus
Albert Pons Valon
Ex-president de la FAVB
(1972-1977)
"La Barcelona
autèntica és la
del barris"
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Des del seu treball actual a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya,
Pons Valon fa repàs a l'època del naixement de la FAVB i la incorporació de les
associacions de barri a una estructura creada en principi per coordinar les
associacions de carrer, conegudes com "bombillaires".
Si no existissin les associacions de veïns haurien d'inventar-se?
— Claríssimament. Històricament han fet una tasca de construcció del país
importantíssima. Des del punt de vista de l'equilibri social és necessària l'existència
d'associacions apolítiques que vagin a la defensa dels interessos del
ciutadà.
— Encara és vàlid reclamar un semàfor?
— Ha canviat. Si falta un semàfor és vàlida la reivindicació. Ara hi ha d'altres
reclamacions més importants, de tipus social.
— Què és una associació "bombillaire"?
— És una expressió pejorativa, que no m'agrada; la substituiria per associació
de comerciants. El que busquen és millorar l'entorn urbà per millorar una
atracció de públic a la zona que pugui revertir en un increment comercial. Les
associacions "bombillaires", les associacions de carrer, moltes vegades han
substituït aquest objectiu pel de la millora del barri. Quan es va crear la FAVB,
les associacions bombillaires van ser molt conscients de la missió històrica que
els tocava.
— Barcelona és una, o és la Barcelona dels barris?
— Jo diria que és la Barcelona dels barris. Hi ha una Barcelona superestructural,
d'aparador, la de les grans avingudes, la Barcelona olímpica, que és la que dóna
la categoria internacional de la ciutat. Necessitem aquesta Barcelona, ara bé la
Barcelona autèntica és la Barcelona dels barris, la dels problemes de cada dia.
— És possible que cada barri de Barcelona sigui una "república
independent"?
— Barcelona ha de ser la capital del Mediterrani i no pot ser un regne de taifes.
— Hi ha cap Juan Guerra al moviment ciutadà?
— La corrupció és bàsica del nostre caràcter des del temps dels grecs. Dins el
període del franquisme hi havia un caldo de cultiu per afavorir-la. Poso la mà
al foc que en el temps que jo em movia dins el moviment ciutadà no hi havia cap
possibilitat de corrupció, donada la manera de ser dels membres del moviment
ciutadà. Al temps del Pla Comarcal hi va haver intents. Jo crec que una de les
raons que afavoreix la corrupció és la permanència massa llarga en el poder.
— La FAVIBC és una contra-FAVB?
-- Desgraciadament aquest és un país de personalismes. Si els de la FAVIBC
estiguessin dintre de la FAVB, no caldria un altre organisme. No és bo, les
divisions no són bones.
— Quina és la raó de la feblesa del moviment ciutadà?
— La gent se'n va anar a casa pensant que els ajuntaments democràtics ja
complien la funció de les associacions de veïns.
EL COR ROBAT
ÀNGEL VALVERDE
/.(i vfu ílel
màxims representants per a dibuixar les
persones que han fet possible la tasca? "El cor
robat" d'aquest mes es multiplica per conèixer,
a través de les seves opinions, els successius
Carles Prieto i Caballé
Ex-president de la FAVB
(1977-1981)
"Em preocupa la
independència del
moviment associatiu"
Després de molts anys al moviment ciutadà, va anar a para a l'administració
municipal de Sabadell. Als seus 51 anys, encara reviu les bones estones
passades en la lluita per una ciutat millor.
— Si no existissin les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?
— Segurament.
^ Barcelona és avui millor que fa 25 anys?
— Es una ciutat amb més possibilitats. Fa vint-i-cinc anys es va créixer sense
planificació urbanística. Ara és diferent.
— Com es veu Barcelona des de fora?
— Jo treballo a l'ajuntament de Sabadell. Es veu Barcelona amb enveja i rebuig
perquè a les ciutats metropolitanes els toca administrar la misèria.
-- Com es veuen les associacions de veïns des de les administracions?
— A Sabadell hi ha molt de respecte cap a les associacions de veïns. I, a més,
es resol millor el contacte amb el ciutadà que no a Barcelona.
— El moviment ciutadà és com un corredor de fons?
— El moviment com a tal sí.
— S'ha d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics?
— Es va aprofitar per implicar-se en un moviment internacional.
— Per què cada barri vol ser república independent?
— Hi ha un patriotisme de barri fruit d'una inèrcia històrica.
— Quinze anys després de l'arribada dels ajuntaments democràtics, «era
això, companys,...»?
— No era això. Les il.lusions eren unes altres. Encara que les estructures
urbanístiques han canviat per a bé.
— Quines aluminosis ens queden per descobrir?
— Els temes pendents més preocupants estan a la vista: el transport públic i el
finançament de les administracions municipals.
— Què és la corrupció?
— Un reflex de la societat. A l'administració municipal és on n'hi ha menys.
— Podem evitar que es cremin els nostres boscos?
— És un peix que es mossega la cua. Falta una visió global que consideri que el
medi natural és el més important. S'han negat permisos per netejar tallafocs
adduint que era antiecològic.
— Sentirem parlar durant molts anys de les associacions de veïns?
— Em preocupa la independència del moviment associatiu. Per exemple, el
contingut de la revista CARRER està bé, però em preocupa que només faci
crítica municipal i que, com la paga la Generalitat, hi hagi autocensura. Les
ajudes de l'administració no han d'hipotecar el moviment.

Setembre de 1994
presidents de la FAVB al llarg d'aquests vint-icinc
anys. Dissortadament ens ha estat
impossible contactar amb Margarida
Rodríguez Piquer, que va ser presidenta des
Prudenci Sànchez
Ex-president de la FAVB
(1982-1986)
"El problema és que les
associacions de veïns no
fan política de ciutat"
Li va tocar "aguantar l'espelma" a la pitjor època del moviment ciutadà. Aquest joier
de 47 anys reclama una ciutat de ciutadans, no de veïns.
— Si no existissin les associacions de veïns, s'Iiaurien d'inventar ?
— Decididament, sí.
— Què és una associació "bombillaire"?
— En el seu moment era un tipus d'associació molt enclaustrada, molt definida
en termes econòmics, amb un àmbit territorial molt reduït. De totes maneres,
penso que tots som una mica "bombillaires".
— S'enyora del seu pas pel moviment ciutadà?
— La nostàlgia és perillosa, però els vint anys que vaig ser-hi em van fer sentir
ciutadà. Si vius a la ciutat és irrenunciable contribuir a transformar-la.
— Li hem d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics?
— En la transformació de la ciutat pels Jocs es va comptar molt poc amb els
usuaris, amb els que havien d'estar aquí després.
-^ Per què cada barri de Barcelona reclama ser república independent?
— Perquè haurien de ser repúbliques federades independents! Si la primera
identificació és amb el teu entorn immediat, és lògic tenir aquest patriotisme.
— S'imagina una Barcelona plena de gratacels?
— No. No hi han suficients especuladors.
— Què enderrocaria del que s'ha fet en els darrers anys?
— Les torres de la Vila Olímpica.
— Qui mereix més el nom de "ciutadà" ?
— En Cuadrillero, de l'A.V. de Trinitat Nova, i en Tortajada.
— Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, "era això,
companys,..."?
— No, no era això. La democràcia no és únicament votar. La democràcia són les
assemblees de barri. Durant molt anys les associacions de veïns van patir
l'acusació de "fer política". El problema de les associacions ara és que no fan
política de ciutat.
— Quin color té Barcelona?
— Ara, el gris. M'agradaria que fos el net.
— Quina és la joia de Barcelona?
— Collserola.
— Quina és l'associació de veïns del futur?
~ Una associació de ciutadans, no de veïns.
— Quina pregunta que no li hagi fet voldria contestar?
— Què faran les associacions de veïns a les properes eleccions municipals?.
/.« reu tiel
CARRER ESPECIAL 25 ANYS
EL COR ROBAT
ÀNGEL VALVERDE
del 1986 al 1990, però sí amb els altres quatre:
Albert Pons Valon (1972-1977), Carles Prieto
(1977-1981), Prudenci Sànchez (1982-1986) i
Pep Miró (1991-1994).
Pep Miró
President de la FAVB
(1991-1994)
« Esperàvem que la
democràcia participativa
fos més autèntica»
L'actual president de la FAVB es mostra optimista sobre el futur del moviment
ciutadà. Diu que sempre hi haurà feina per als quevolen la millora de la societat.
— Si no existissin les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?
— Penso que sí.
— Què és una associació «bombillaire»?
— Els que es dediquen a l'ornamentació dels carrers per Nadal. No han
significat gran cosa per a la millora de les condicions de vida dels ciutadans.
— Li hem d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics?
^ Han obert Barcelona al mar.
-^ Per què cada barri de Barcelona vol ser una república independent?
— Perquè no hi hagut diferents centres d'atracció i cada barri es considera
el seu centre.
— S'acusa les associacions de veïns de dependre de les administracions.
— Les passem molt magres. Suposo que algun dia les associacions no viuran a despeses
de ningú, sinó que tindran els seus mitjans propis per valer-se per si mateixes.
— La militància en el moviment ciutadà, és una mena de religió?
— Més aviat és una mica de masoquisme.
— Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, «era això,
companys,...?
— Penso que havia de ser més coses. Ha estat una desil.lusió per al ciutadà.
Nosaltres esperàvem que la democràcia participativa fos més autèntica.
~~ Quines aluminosis ens queden per descobrir?
— L'aluminosi de la participació, de la inquietud de la gent. La gent estan com
apuntalats en el seu passat i en el seu egoisme.
— Barcelona té un color?
~ Verd clar, però hauríem de tirar més cap al verd primavera.
— ...Porcioles...?
— Va fer un monstre de ciutat.
— ...Maragall...?
— Ha continuat fent el que en Porcioles tenia idea de fer.
^ ...Samaranch...?
— Se n'ha aprofitat de les circumstàncies.
— Què enderrocaria de les obres que s'han fet?
-- Les places dures, els grans monstres de la Vila Olímpica i gran part dels cinturons.
— Com serà l'associació de veïns de l'any 2025?
— Seguiran assumint les inquietuds del ciutadà.

D
El nieu
CARRER
Maria Angeles Rivas
I JO
Setembre de 1994
La Roca ocupa hoy el espacio en el
que ayer estaba el viejo baiTacón
de la Guineueta Vella, el ultimo
banio dembado de nuestra
ciudad. Sus ocupantes accedieron
a viviendas en el penúltimo barrio
construido: Canyelles.
Mucho tuvo que ver Maiia
Angeles, fué una pieza mas, però
nadie cuestiona que sumando
aciertos y errores fué una pieza
fundamental. "Nuestra lucha era
a favor de nuestros derechos,
nunca íbamos en contra de.... eran
ellos quienes se ponían en contra".
En este número especial de
CARRER, la contraportada la
teníamos que dedicar a una de las
muchas personas que hicieron
posible que esta ciudad, estos
banios fiíeran así y no como
querían los de siempre. Man'a
Angeles es digna representante y
aparece en una sección "el meu
cari'er i jo" cuando, por vicisitudes
que no vienen al caso, no tiene ni
carrer ni casa. Fonna parte de
aquelles y aquellas que no figuran
en ningún censo, que no cuentan,
que son casi "extraterrestres"
María Angeles no comparte estàs
leyes "naturales" y hace escasos
días encabezó la lucha de unos
hombres y mujeres que
protestaban porque les cerraban
las puertas del comedor benéfico
donde acudían.
Chaiiamos y paseamos por su
querido barrio de Canyelles,
acababa de salir del hospital,
dèbil, però con la fuerza que le
caracteriza; aquel dia su mayor
ilusión ílié hacerse una fotografia
con los críos y crías de Canyelles.
No la conocían, però ella creia en
ellos, son el futuro, hay que mirar
hacia adelante, el horizonte es la
utopia.
FOTO: MARC VIVES/ TEXTO: ANDRÉS NAYA
Sal i pebre L'acudit El Perich
Nervis
A l'abril vinent hi hauran eleccions municipal. Per això tots
tenen els nervis a flor de pell. I això que Tabril encara és
lluny.
Fins ara uns passaven olímpicament, eren prepotents, ens
despreciaven. Ara ens llegeixen amb lupa i només veuen la
palla a l'ull del veí. Hi ha amors que maten.
Els altres només valoren la política d'alçada, el pont aeri.
La vida quotidiana no comptava per a res. Ara tot el que és
petit és bonic: "small is beautiful" diiien.
Els nervis són a flor de pell. A l'abril flors a mils.
Nosaltres som els que som: ahir, avui i demà.
Zeta
.":>^·Í,Ï,;T5*.>.