carrer - Favb

ESPECIAL 25 ANYS
lu rt'ii íli'l
CARRER
Setembre de 1994
Quan arribaven els altres catalans
LA POBLACIÓ
ANNA ALABART
Aquí trobarien feina i els seria
possible alimentar i donar
educació als seus fills, trencat
-potser per sempre- el cercle de
la pobresa.
No havien pogut trobar un
treball, però els seus "paisana"
els havien assegurat que això
no era problema. Tampoc no
tenien un pis de lloguer (n'hi
havia pocs), ni menys un de
compra (la propietat horitzontal
encara no s'estilava i a més no
tenien recursos). Però coneixien
gent que podia ajudar-los i
deixar-los una habitació o proporcionar-los
algun reco on
construir una "barraca".
Teòricament, anara la ciutat
sense feina ni llar no era
permès, però si no hi anaven
difícilment aconseguirien una
col·locació i un estatge. Es tractava,
això sí, de no topar-se
amb les forces de "l'ordre"; amb
la "benemèrita", o la policia o,
fins i tot, amb la guàrdia urbana
que els feien la recepció oficial
a les estacions termini. Però
això no era pas del tot difícil.
Sols calia baixar abans d'arribar
a "l'apeadero" del carrer Aragó
0 a l'Estació de França. Per
assegurar l'operació es podia
deixar el tren, per exemple, a
Castelldefels o a Gavà i amb sort
es podien instal·lar allà a prop.
Aquest quadre, que es repetia
sovint, no era pas l'únic
escenari possible. Hi havia qui,
menys arriscadament, venia primer
sol. Si era un home (sexe
L'al.luvió immigratori,
per districtes
Territorialment, els màxims
increments van correspondre
a les zones que fins llavors
havien estat menys poblades:
els barris que avui componen
els districtes d'Horta-
Guinardó, Sant IVIartí i,
sobretot, Sant Andreu i Nou
Barris. Alguns dels barris de
Sants-Montjuïc també van
experimentar un fort
creixement. A Sarrià-Sant
Gervasi s'hi va anar
traslladant la població
benestant, procedent de
l'Eixampfe.
Eren els anys cinquanta. Arribaven en tren. Venien carregats amb
farcells, maletes lligades, paquets i uns pocs diners a la butxaca
que els havien de permetre una precària instal·lació a la ciutat
1800000
1600000
1400000
1 1200000
Ü 1000000
"S 800000
1 600000
c
400000
200000
n
K
ANY!940
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA
, _ , » • •
/•'''
' » '^~^~~-^' ^m .^__'
ANnriaSO ANY1960 ANY I 970 ANY1980
^" -•
ANY 1991
De 1.280.000 habitants al 1950, va passar a 1.557.863 al 1960 i 1.759.148 el 1970
predominant entre els immigrants)
solia anar de rellogat a
casa d'alguna família amiga, a la
qual ben aviat consideraria com
a pròpia, cosa que sancionaria
donant-los el tractament de
parents: "tío" "tia" (oncle-tia). Si
era una dona la que s'aventurava
a deixar la seva llar, llavors el
més freqüent era cercar una casa
per fer-hi de minyona. La demanda
de servei domèstic era
elevada ja que encara no existien
els electro-domèstics i les llars
exigien bona quantitat d'hores
de treball. Després, els primers
anirien a buscar la família o la
nòvia (si es que no la trobaven
^
\ \
\,m ^
"^ El
aquí) i plegats s'instal.larien allà
on la sort i l'esforç els permetés.
Les segones, sovint esperaven
que un matrimoni, fet amb major
0 menor fortuna, les alliberés del
treball de serventes. La "mili" va
jugar un paper important:
permetent als uns prendre contacte
amb la gran ciutat i a les
altres ampliar les possibilitats del
seu "mercat matrimonial".
Així les coses, els qui fugien
d'un camp mal repartit, poc
mecanitzat i menys rendible,
van anar arribant a Barcelona.
Procedien sobretot d'Andalusia,
encara que també en venien
de les dues Castelles, d'Extrema-
VI
V
f
[ïüilH
^^^^Hf
LLEGENDA
1 1 Perd pobidció
lij:jj Creix, moderat
^ Creixement fort
H Creix, molt fort
dura, de l'Aragó, de Galícia i
dels Països Catalans. Eren gent
jove -entre els 16 i els 30 anysamb
ganes i necessitat de
treballar, que van insuflar
energia a l'economia i la societat
catalana.
Des del punt de vista econòmic
representaven una població
que, sense haver produït cap
despesa, ara garantien la mà
d'obra suficient per al creixement
productiu. Des del punt de
vista social, l'arribada d'immigrants
implicava un rejoveniment
de la població que aportaria,
a més de la diversitat cultural,
petits barcelonins. L'aug­
i ÍHE
7********1
jfvïïl
w V
ment de la població barcelonina
va ser, doncs, el resultat de la
gent que s'hi va instal·lar i del
fet que, en ser joves, van ajudar
a incrementar la natalitat de la
ciutat. Catalunya va superar la
taxa de natalitat espanyola i
Barcelona va passar de tenir
1.280.000 habitants el 1950 a
tenir-ne 1.557.863 el 1960 i
1.757.148 el 1970.
Territorialment, els màxims
increments van correspondre a
les zones que fins llavors havien
estat menys poblades: els barris
que avui componen els districtes
de Sants-Montjuïc, Horta-
Guinardó, Nou Barris, Sant Martí
i Sant Andreu. També en d'altres
indrets de la ciutat hi havia immigrants
però, 0 bé hi estaven de pas
-cas de l'actual districte I-, o bé hi
eren perquè vivien a les cases de
la gent benestant, com emprats
domèstics (sobretot minyones).
El creixement dels districtes
perifèrics fou espectacular entre
1950 i 1970. A partir d'aquesta
data -i per ser més exactes ja
durant la segona meitat dels anys
seixanta- Barcelona ja estava
massa plena per poder seguir
absorbint immigrants. És llavors
quan el gros de la immigració es
va dirigir cap a la resta de Catalunya,
principalment a la resta de
la comarca de Barcelona.
De tot aquest procés, especialment
de la seva primera etapa,
les "autoridades" van procurar saber-ne
ben poc. Si no se n'adonaven,
no els calia resoldre els
problemesque es generaven-manca
d'habitatges, de places escolars,
de serveis en general-. La seva
incidència no anava més enllà d'un
cert control del barraquisme i
d'alguna operació aïllada (i
vergonyant) com la de les cases
del Govemador, en el Verdum.
Cal esperar a la segona meitat
dels anys cinquanta - tot i que el
"IVMJM
[iv] V|
^E^^B
LLEGENDA
11 Perd població
yü Creix, moderat
B Creixement fort
H Creix moU fort