carrer - Favb

26 ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
QUALITAT DE VIDA
JORDI FOIX
Sovint s'ha pensat que l'ecologisme
social, entès com a lluita
contra l'agressió sistematitzada
a l'entorn d'on vivim, era un pensament
estrany al moviment veïnal.
Però una ullada a la història
del moviment de les associacions
de veïns ens pot portar a veure
que potser no sigui tan cert.
El moviment veïnal, amb les
associacions de veïns com a
expressió organitzada més característica,
ha estat protagonista
de molts tipus de lluites. El
barri com a marc natural on es
desenvolupa la vida quotidiana
dels ciutadans i ciutadanes, i
especialment en aquells barris
millorats per la força de la lluita
reivindicativa, ha anat possibilitant
elements que en la pràctica
són crítica quotidiana al model
dominant de ciutat entesa com a
concentració del conjunt de
desigualtats i l'exemple màxim
d'un model de creixement injust,
insolidari i antiecològic. Elements
molt familiars a allò que podem
anomenar ecologisme urbà.
Cercardocumentació de la història
reivindicativa de les associacions
de veïns pot ser per a més
d'una persona ecologista que no
conegui el moviment veïnal una
gran sorpresa si no ho fa amb
prejudicis. S'hi troben nombrosos
exemples de lluites amb rerefons
ecologista: contra indústries contaminants
i perilloses, pel transport
públic i contra les vies ràpides;
per aconseguir zones verdes
i contra els abocadors incontrolats,
pel desmantellament dels
parallamps radioactius, per la defensa
del sòl públic i contra l'especulació,
contra els sorolls, per
una salut preventiva, per la
protecció de Collserola... És
aquest un ecologisme pràctic,
molts cops sense consciència
explícita de ser-ho, perquè el
que normalment impulsava la lluita
eren, o són, unes necessitats
o agressions molt concretes i
immediates, argumentades en
la necessitat de lluitar per una
millora de la qualitat de vida. La
diferència de llenguatge no fa les
coses necessàriament diferents.
De fet, i per posar només un
exemple, quan parlem de la necessitat
de reduir radicalment el
consum de combustibles fòssils
no renovables i els alts nivells de
contaminació que provoquen a
les ciutats, estem parlant del
mateix que quan s'esta lluitant
contra els fums o perquè arribi el
metro al barri. Igual que estem
Ecologistes de primera hora
La història de les reivindicacions veïnals està plena de lluites amb
rerafons ecologista
proujums
tranc pesa
W Jf
no volem sorolls
ni Pelc/valcncia
ni per la ciu^jt ^
"Salvem Barcelona!" (dels fums, dels sorolls, del tràfic pesant,...)
parlant del mateix quan diem
escombraries o residus sòlids
urbans.
• Pensar globalment, actuar
localment
Un dels lemes més coneguts del
moviment ecologista, potser el que
més, és aquell que ens demana
"pensar globalment i actuar
localmenf. Però no sempre s'ha
caracteritzat aquest moviment per
portar a la pràctica l'actuació local;
ésadirperimpulsaraquelles reivindicacions
que, des del barri o localitat,
afecten directament les condicions
de vida de les persones i al
mateixtemps reflecteixen un model
de ciutat, de civilització, de creixement
antagònics al model actual;
reivindicacions que ens poden
ajudar a entendre que no estem
sols ni soles, que vivim en un món
més interrelacionatdel que sembla.
Segrestament d'autobusos a Roquetes per reclamar
transports públics
El barri permet la sensibilització
ecologista a partir de la pròpia
experiència quotidiana.
Aquesta és una reflexió que
desenvolupaven pera la millora de
la qualitat de vida i que treien, i
treuen, a la llum en la pràctica els
costos ecològics del creixement
especulatiu i consumista de les ciutats,
i que al mateixtemps plantegen
la necessitat d'unes formes de
participació diferents a la simple
Lluites
ecologistes
* Contra les barraques: el Carmel,
Poble Sec, Prosperitat.
* Contra la contaminació i el soroll al
II Cinturó: Nou Barris i Montbau.
* Contra les indústries perilloses:
Poblenou, Poble Sec, Sants.
* Contra la ubicació d'un abocador
d'escombreries a Can Clos (Zona
Franca), Montbau (Collserola).
* Enderrocament "popular" de la
Planta Asfàltica a Nou Barris.
* Lluites per zones verdes.
* No al pas del tren nuclear pel
centre de la ciutat.
* Reivindicació de semàfors a la
Plaça Cerdà, SantGervasi, Raval,
Zona Franca, Prosperitat.
* Segrestament d'autobusos fins a
Roquetes, reclamanttransport públic.
* Ús d'energies alternatives a la
Casa Groga: Col·lectiu Agudells.
ARXIU * Volem un barri net: Raval.
* Diverses actuacions a la serra de
Collserola.
delegació. Unapropamentaaquestes
realitats segurament hauria estat,
i potser, mútuament enriquidor.
• Coincidències i conflictes
Amb aquestes línies, i com ja
deia al principi, no estic afirmant
que el moviment veïnal sigui
autoconscientment ecologista i
participi plenament de la crítica
ecologista al model de ciutat: això
seria deformar la realitat i
confondre els desitjós amb ella.
Més d'un cop ha estat el contrari,
com també és cert que de
vegades algunes associacions
de veïns han entrat en conflicte
amb col·lectius ecologistes
urbans amb vocació local per
tenir visions diferents de com
enfrontar una reivindicació. Com
en totes les coses sempre la
realitat és més complexa i
especialment quan està formada
perpersones amb necessitats,
visions de les coses i realitats
molt diferents i moltes vegades
contradictòries. Per posar un cas
il·lustratiu al respecte del que
estem pariant, es pot viure de
forma molt diferent la necessitat
d'un pàrquing a un barri si es fa
des del fet objectiu que les persones
ja no troben lloc on deixar
el cotxe, que per les nits es
passen mitja hora o més per
aparcar en tornar del trebalL Si
aquesta observació es fa des de
la persona vianant, que pot ser la
mateixa que abans anava en
cotxe, i que viu aquest com una
invasió progressiva de les
voreres, com un soroll continuat
i estressant i un patir de fums,
potser pensarà que és menys
important el pàrquing, que pot
servir perquè augmenti encara
més el número de cotxes al barri,
que apuntar-se activament a la
lluita per un transport públic de
qualitat i no contaminant. La
conclusió feta des de les dues i
diferents vivències d'una mateixa
realitat pot sercontradictòria, però
l'intercanvi pot ajudar a enriquir
les reivindicacions i les propostes
de solucions al problema.
És així que la cultura desenvolupada
pel moviment ecologista,
en convertir-se en local,
pot enriquir en gran mesura la
lluita per uns barris més habitables,
justos i solidaris. Lluita que
des de fa molts anys porta el
moviment veïnal, i que la reflexió
sobre la pròpia història, juntament
amb la col·laboració estreta amb
d'altres moviments urbans, li pot
permetre enriquir el pensament i
la pràctica per lluitar per una ciutat
més justa, ecològica i solidària.
La constitució fa uns dos anys
de la plataforma "Barcelona
Estalvia Energia" és un inici
d'aquesta pràctica de col·laboració
i d'intercanvi i hauria
d'anar agafant arrels locals per
convertir-la en una pràctica
quotidiana.