carrer - Favb

Setembre de 1994 CARRER ESPECIAL 25 ANYS \i
i i
í^i'
/i.
ni í
L'arribada de la democràcia intensifica la lluita per assolir les llibertats polítiques,
amb campanyes a favor de l'ús del català i contra la repressió. D'altra banda la revisió
del Pla General Metropolità (PGM) genera reivindicacions, per part de totes les associacions
de veïns i de la FAVB, en matèria d'equipaments, espais lliures i transport públic.
• Per l'amnistia i contra la repressió,
amb l'assistència oficial de la FAVB a
l'enterrament del "Txiqui" (1975).
• Per la democràcia amb la presentació
de l'Assemblea de Catalunya i de les
assemblees democràtiques als locals de
les associacions de veïns; amb la
campanya "Salvem Barcelona per a la
democràcia" i assistint a les manifestacions
del 2 i el 8 de febrer del 1976.
• En defensa de la llengua i la cultura
catalanes a través de la campanya contra
el "No al català" del Ple de l'Ajuntament de
Barcelona (1976), fent cursets de català i
participant al Congrés de Cultura Catalana.
• Contra els plans parcials i altres
actuacions urbanístiques a la plaça de
Sarrià, al solar Ganduxer de les Corts;
s'ocupen les vivendes de la Seat i critica
la construcció de la "Casa de los Concejales"
al pont de Reina Elisenda.
• Contra l'obertura d'alguns carrers,
com la via 0 de Gràcia, el segon cinturó de
Nou Barris, el túnel de la Rovira, el III cinturó
i el cinturó del Litoral.
• Contra la "Obra Sindical del Hogar"
pels molts problemes que sorgien en les
cases dels seus polígons a Bon Pastor, la
Pau, Canyelles, Turó de la Peira, Trinitat
Nova i Prosperitat.
• Per eradicar el barraquisme, al Carmel,
a la Perona i a Prosperitat.
• Per reivindicar equipaments escolars,
com un institut al Districte IX, una guarderia
a la Telefònica, l'Escola Tramuntana al
Carmel, l'Escola República Argentina a
Sant Gervasi i l'Escola Carles I al Poble
Sec; s'hi ocupen els locals.
•Per reivindicar espais lliures, parcs i
equipaments -esportius i socials, també
per a jubilats- a diversos barris: una zona
verda a Prosperitat, el parc de les Aigües
a Horta, la Casa Golferichs a l'Esquerra
de l'Eixample, el parc de l'Espanya Industrial,
la plaça Tetuan, la plaça Canonge
Rodó, la plaça de les Rates; i els terrenys
Martí Codolar, la Sedeta, la Flor de Maig,
la platja del Poblenou, la Cooperativa
Llibertat, els parcs de la Unitat i de l'Amistat.
Els barris de Sants reivindiquen el Vapor
Vell i Sant Antoni reclama les Cotxeres.
• Per aconseguir una sanitat pública es
reclama un dispensari al Carmel,
l'ambulatori del Bon Pastor i Nou Barris,
l'Hospital Mental (al llavors Districte IX) i
es fa la campanya al Raval de "Volem un
barri net".
• Per aconseguir més línies de metro i
d'autobús. De metro a la Verneda,
Montbau i Trinitat Vella. D'autobus al Baró
de Viver, Carmel i Canyelles.
• Per demanar semàfors al Camp d'en
Grassot, Esquerra de l'Eixample, Sagrera,
Sant Martí i Sant Antoni.
• Per tancar indústries perilloses o molestes
a la Sagrera, Parc, Diagonal Mar,
Poblenou, Poble Sec i Zona Franca.
Molts altres temes varen ser motiu de
lluites veïnals: per la desratització, per
millorar l'asfaltat i l'enllumenat de carrers;
per la neteja de la platja de Poblenou,
preveient les riuades i inundacions. També
van lluitar per muntar vocalies de dones i
centres de plànning familiar, per donar
classes de català. Van lluitar contra la
proliferació de bingos.Van muntar
assessories jurídiques, entitats de
solidaritat, esplais, festes i van recuperar
la vida al carrer, a través de coordinadores
d'entitats i d'espectacles infantils.
En aquesta etapa la FAVB com a autoritat veïnal assisteix a l'audiència pública
sobre el Pla Quadrienal (1983-1987) i participa en els treballs realitzats per determinar
els nous centres municipals que facilitaran la descentralització administrativa; és a dir
col·labora amb l'ajuntament en la divisió de la ciutat en deu districtes. No per això deixa
de criticar les múltiples actuacions del consistori que tenen per objectiu les adjudicacions
dels Jocs Olímpics, realitzades a esquenes dels barris.
9 Manifestació contra el peatge del III cinturó a la plaça de Sant Jaume
ALBERT RAMIS
Contra el Peri de Gràcia
Per la àmocmia quotidiana
El moviment ciutadà s'adona que el sistema democràtic només escolta els
ciutadans quan van a les urnes. Per ser escoltat i poder influir en la presa de decisions
que afecten la vida de tots, crea les eines necessàries, s'adapta a les noves
circumstàncies, difon la seva opinió pels mitjans de comunicació i reclama a les
administracions que tinguin més en compte les opinions de veïns i ciutadans, ja que
tots junts han de vetllar pel "recte camí d'accés al ple domini de la terra", com diu el
poeta. La FAVB i les associacions de veïns continuen lluitant.
• Contra el terrorisme i el racisme, amb
l'assistència de la FAVB a les grans manifestacions
ciutadanes (l'atemptat a Hipercor
i contra el racisme).
• Contra l'aluminosi; quan s'enfonsa una
casa al Turó de la Peira i mata una persona,
laFAVBjuntamentambl'associacióde veïns
delTuróde la Peira, inicien unacampanyade
recollida de dades, sensibilització de propietaris
i llogaters de cases afectades per forçar
que les diferents administracions afrontin el
gravíssim problemaque afecta tantes famílies
de Barcelona.
• Contra diverses actuacions urbanístiques,
que la FAVB considera il·legals, posa
els recursos contencioso-administratius
corresponents; per la privatització del subsòl
de Piscines i Esports i de l'espai públic del
Port Vell, per l'ampliació de Can Serra que és
la seu de la Diputació de Barcelona, per la
densificació del carrer Tarragona i per
l'ampliació del Liceu desallotjant innecessàriament
els veïns.
• Contra diversos procediments obscurs,
la FAVB denuncia públicament el desallotjament
indegut dels malalts de l'Hospital
Mental, la venda de sòl a la zona de Renfe-
Meridiana i l'actuació al nus de les Glòries
sense consultar cap de les associacions de
veïns afectades.
• Contra els impostos afegits al rebut de
l'aigua, que dupliquen l'import d'aquest bé
imprescindible. Moltes famílies entren en
campanya i la manifestació "Prou d'abusos"
(1993) recull les queixes dels ciutadans per
la indiferència de les administracions.
• Per reivindicar una ciutat millor, la FAVB
forma part de la plataforma "Barcelona Estalvia
Energia", que aconsegueix la celebració
d'una audiència pública sobre el tema (1993),
encara que les mesu res preses posteriorment
pel ple de l'Ajuntament (1994) són criticades
per insuficients.
• Per reivindicar més equipaments per al
barri, l'associació de veïns de Sant Andreu
reclama Can Guardiola, Gràcia no vol la
caserna dins del barri i hi reivindica un
equipament, Sant Antoni demana més
habitatges per a joves, i el Casc Antic reclama
el Born com equipament cultural.
•Afavor del transport públic i reivindicant
que el metro arribi a Bon Pastor i Nou Barris,
la FAVB amb altres entitats lluita contra
els augments abusius de les tarifes i
converteix el 4 de març de 1992 en una
jornada de no pagar el bitllet, a la qual s'hi
apunten unes 150.000persones. Col·labora
en la plataforma Pro Transport Públic.
A principis d'aquesta darrera etapa la FAVB veu com l'Ajuntament de Barcelona
aprova el Reglament de Descentralització sense concedir-li dret a veu en el Ple. Tot
i que treballen conjuntament en molts fronts, l'enfrontament encara té massa pes.