You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
IS<br />
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994|<br />
Les línies paral·leles mai no es troben. Els paral·lelismes no actuals, s'han produït un seguit de casos. Us en posem<br />
acostumen a coincidir en el temps, i, a vegades, en la forma, alguns exemples.<br />
Una altra cosa és el fons, els paral·lelismes convergeixen en Un cop començat el joc, el debat va sorgir, i, quatre i<br />
el contingut. El temps juga a favor dels paral·lelismes· Entre reflexions van aparèixer damunt la taula. Vam pensar quej<br />
les actuacions urbanístiques d'abans de la democràcia i les era bo donar-les a conèixer.<br />
Urbanisme: cinc paraí.lelismes<br />
REDACCIÓ<br />
P C i t '<br />
1966, el Pla de la Ribera. Amb el folletó<br />
"Barcelona, una ciudad que no puede<br />
seguir viviendo a espaldas del mar", es va<br />
fer públic el pla de la Ribera, que suposava<br />
la transformació dels terrenys industrials<br />
del Poblenou en edificables, a través d'una<br />
gran operació especulativa. La crisi<br />
econòmica i la mobilització veïnal el van<br />
impedir.<br />
1986, la Vila Olímpica. Vint anys després<br />
el pla urbanístic de la Vila Olímpica al<br />
Poblenou ho intenta una altra vegada en<br />
una conjuntura econòmica favorable i en<br />
un clima anímic exultant. La Vila Olímpica<br />
del 92 no és res més que el pla de la<br />
Ribera amb samarreta olímpica.<br />
Spf^m<br />
Les normes urbanístiques de l'època<br />
franquista permetien una gran<br />
densif ícació de la ciutat i a més permetien<br />
construir sobre edificis històrico-artístics;<br />
foren els casos de l'Espanya Industrial, la<br />
Vall d'Hebron, la Casa Golferichs, la Casa<br />
Elizalde, etc.<br />
L'ajuntament de la transició i el primer<br />
ajuntament democràtic van pregonar<br />
l'objectiu d'esponjar l'alta densitat de la<br />
ciutat i amb aquesta finalitat van adquirir<br />
aquestes finques edificables, on encara<br />
no s'hi havia construït res, per convertiries<br />
en zones verdes i equipaments. Però<br />
a finals dels anys vuitanta i principis dels<br />
noranta l'Ajuntament de Barcelona va<br />
canviar totalment d'opinió i va proposarse<br />
tornar a edificar en aquests sòls o bé<br />
transferir la seva edificabilitat potencial a<br />
d'altres finques per construir-hi més del<br />
que li permetia el PGf\/l o construir-hi allò<br />
que no li permetia el PGM per estar<br />
qualificades com a zona verda,<br />
d'equipaments o vial. És a dir, va tornar a<br />
la mateixa densificació anterior a través<br />
de la transferència d'edificabilitat de les<br />
seves finques a d'altres parts de la ciutat,<br />
i a cops per afavorir grans empreses, com<br />
és el cas de la Vila Olímpica de la Vall<br />
d'Hebron o diverses finques de FECSA i<br />
Núfiez y Navarro a l'Eixample, entre<br />
d'altres casos.<br />
Tercer<br />
Porcíoíes aprovà unes ordenances<br />
que permetien aixecar àtics i sobreàtics<br />
en els edificis de l'Eixample. Es van<br />
edificar diversos pisos més a moltes<br />
cases de l'Eixample. La crítica va ser<br />
l.íi leu del<br />
nUBÉN PÉREZ<br />
Plaça Catalunya: al cor de la ciutat, i amb totes les benediccions, s'ha<br />
reconstruït el monument a la prepotència<br />
La Vila Olímpica, model d'urbanisme de la darrera època<br />
RAMON GÓMEZ<br />
duríssima per part dels intel·lectuals delí<br />
moment. I<br />
Malgrat que molts dels crítics a<br />
Porcioles formen part de l'Ajuntament<br />
actual, a mitjan anys vuitanta s'aprovà j<br />
una ordenança de rehabilitació i millora<br />
de l'Eixample, que permet també!<br />
l'aixecament d'àtics en els edificis de|<br />
l'Eixample que es rehabiliten del tot.!<br />
Encara que la normativa no sembla tan i<br />
impactant com la del temps de Porcioles, i<br />
és prou significativa del canvi d'actitud i<br />
de l'administració.<br />
#1<br />
.1 i-<br />
A l'època Porcioles es donaren permisos<br />
per construir en sòl qualificat de zona verda<br />
0 equipament a l'antic Pla Comarcal del<br />
1953. A diverses finques s'hi va permetre<br />
construir edificis d'habitatges i d'oficines, incompatibles<br />
amb aquella qualificació, i a més<br />
se'ls va admetre una forta densitat. Un<br />
exemple flagrant d'aquestra permissivitat són<br />
els terrenys del'antic camp del'Europa, entre<br />
els <strong>carrer</strong>s Sardenya, Secretari Coloma,<br />
Providència i Camp de futbol Europa.<br />
A finals dels vuitanta i principis dels<br />
noranta s'ha tornat a permetre construir en<br />
sòls que el PGM qualifica com a zona verda<br />
0 d'equipaments, com és el cas de Núfiez y<br />
Navarro a Can Caralleu, FECSA a les tres<br />
xemeneies del Poble Sec o al solar de Roger<br />
de Flor-Diputació, entred'altres. I ha començat<br />
l'especulació del subsòl dels espais públics,<br />
l'exemple més significatiu de la qual és el cas<br />
de "Piscines i Esports".<br />
\, tiíii a<br />
L'ordenança sobre hotels de l'època<br />
Porcioles va permetre edificar l'Hotel<br />
Sarrià, el Princesa Sofia, l'antic Hilton<br />
(avui Hospital de Barcelona) a base<br />
d'admetre el doble de l'edificabilitat<br />
permesa en aquestes finques si s'hi<br />
construïen hotels. Aquesta ordenança va<br />
ser anul·lada pels tribunals de justícia.<br />
1988-1990, el maragallià pla d'hotels<br />
va permetre de fer, entre d'altres, el Feria,<br />
el Plaza i l'inacabat de la Vall d'Hebró,<br />
però sobretot el Juan Carlos I, perquè<br />
l'alcalde pogués complir la paraula donada<br />
al negociant àrab, en perjudici del sòl<br />
públic. Aquests hotels s'han construït amb<br />
l'edificabilitat que desitjava cada promotor<br />
sobre sòls qualificats d'equipament -<br />
per tant la ciutat ha perdut terrenys per a<br />
escoles o hospitals- i s'ha modificat el<br />
PGM per donar viabilitat a aquestes<br />
instal·lacions en uns sòls on mai no s'hi<br />
haurien permès.
Change language