carrer - Favb

Setembre de 1994
Pep Miró
Vint-i-cinc anys i...
President de la FAVB
ortem 25 anys fent barri, fent ciutat,
sense deixar de fer una ullada, tot sovint, al que
passa al món: Bòsnia, Ruanda, Cuba, Somàlia,
l'emigració, l'atur, la pobresa.
Tenim a més un mitjà de comunicació propi,
CARRER, que es va convertint en un creador
d'opinió i desperta males consciències. Algunes
van a parar al "cuarto fosc", perquè a nosaltres
ens sembla que no fan 1 a feina ben feta i desteroten
el barri o la ciutat, o que miren el món com el joc
de la gallineta cega.
Avui creem opinió i encara sortim al carrer
perquè ens donin la raó. Ho fem quan amb
CARRER no n'hi ha prou i estem amb l'aigua fins
al coll, 0 estem tips de veure que no es reacciona
3
Iti I eu del
CARRER OPINIÓ
amb força contra les injustícies socials, locals,
nacionals o mundials.
Amb la veu, que hi tenim dret, a parlar, i ja
parlàvem quan no hi teníem dret.
Fa 25 anys que fem barri i ciutat. També és cert
que no som només nosaltres, les associacions de
veïns, que fem barri i ciutat, però entenem que en
moltes millores de barri i de ciutat hem estat les
pioneres.
Gaudim encara de salut social per emprendre
noves tasques que calen per a la ciutat. Reivindicar,
exigir, negociar o parlar, però el cas és fer el
que sempre hem fet, de consciència crítica dels
veïns organitzats.
Aquest mes també traurem al carrer el núme­
Andrés Naya
Treballs d^Hèrcules
Vice-president de la FAVB
ot fent memòria
perquè "qui perd els origens,
perd la identitat", aquest
número de CARRER dóna
un cop d'ull als darrers 25
anys de vida associativa,
amb l'objectiu de mirar
endavant.
Avui la Barcelona dels
barris no és cap invent.
Existeix, com ho demostren
els més de noranta col·lectius
Veïnals que es reuneixen
cada setmana per intentar
resoldre els seus problemes.
És una de les Barcelonès i
reflecteix les diferències i els
desequilibris entre els barris
de la gran ciutat. Algunes de
les assignatiires pendents en
aquesta Barcelona del 1994
són:
El transport públic. No
ftmciona i cap de les administracions
no resol la greu situació
creada. No cooperen
entre elles ni es posen d'acord
Per acabar amb l'endeutament.
Parlen de més de cent
vint-i-cinc mil milions de
deute, amb els corresponents
interessos que els bancs es
Cruspeixen i que paguem,
religiosament, entre tots.
El cotxe, que ha tomat a
guanyar. És el rei i senyor.
Les rondes olímpiques han
incrementat el tràfic a la
ciutat mentre el nombre de
viatges en metro i autobús
baixa. El metro no arriba als
barris treballadors i el pla
intermodal del transport
(PIT) és mort. La firma del
contracte programa pateix
mil retards però en canvi
tenim assegurada l'apujada
de tarifes, com si es tractés
d'una propina.
De la guerra de l'aigua,
se'n reien. Però amb un
treball de formiguetes, avui
ja som més de quinze mil
famílies a Barcelona que
només paguem l'import del
consum i retenim els
impostos injustos. En tres
anys hi ha més de dos mil
milions de pessetes impagats
a tot Catalunya. Finalment
les administracions han
accedit a negociar, després
d'una gran manifestació i de
presentar-los un document
proposta per discutir un nou
rebut de l'aigua, més net
d'impostos i que tomi al valor
que pagàvem el 1990,
amb els augments corresponents
de l'IPC.
Tenir un habitatge digne
és un dret constitucional.
Res més lluny de la realitat
en què viuen moltes persones,
les més pobres, les més
joves. Es va desaprofitar la
gran oportunitat que oferia
la Vila Olímpica, i la Generalitat,
que és qui en té la
competència, fa anys que no
construeix pràcticament res
a la nostra ciutat. La manca
d'habitatge augmenta amb
el greu problema de
l'aluminosi. Les administracions
reaccionen tard i
malament, firmen convenis
infirmables i tracten de forma
desigual els barris.
La lluita per aconseguir
escoles públiques va
fer nàixer algunes associacions;
avui ens hem de tornar
a mobilitzar per fer que
no les tanquin. Ara que ha
arribat el moment de donar
més qualitat, imposen un
mapa escolar sense sotmetre'l
a informació ni a debat,
que redueix el número
d'escoles. El fracàs escolar,
que pateixen precisament els
sectors socials més necessitats,
exigeix que es dediquin
més recursos materials
i humans als centres existents
i no pas que es tanquin.
En queden d'altres,
d'assignatures pendents.
Com el culebró dels famosos
quaranta-i-tants peris, els
enormes dèficits d'equipaments
culturals als barris,
el programa d'actuació que
ro 26 de CARRER. No ens hem quedat aturats i
ja fa tres anys que intentem ser la veu del carrer.
Ara som forts, cada cop hi ha més professionals
de la ploma, més inquiets, més ciutadans i
ciutadanes crítics de certa ciutat i de cert modus
vivendi que ens presten desinteressadament la
seva col.laboració.
En els 25 primers números s'hi han dit moltes
veritats, que feien falta a la ciutat. Hi ha alguns
que s'han passat un temps al cuarto fosc. Els hi
hem ficat per veure si es corregeixen.
Ara a tots els volem invitar a entendre que els
anys compten, però que s'ha de continuar fent
barri, fent ciutat, i no fer l'ullet al món sinó obrirlos,
tots dos, per veure-hi millor.
Us animem a tots, a continuar.
FRANCESC CATAI,A-RO(^A
La Rambla, el carrer etern de Barcelona
concreti el pla d'estalvi
d'energia, la provocació que
suposa una altra incineradora
a la Zona Franca.
. .Treballarem per aprovar
les assignatures penjades i
per defensar els nous valors
que la realitat quotidiana
ens reclama: ser solidaris,
respectar la diferència, ser
tolerants.
I tot en una època de gran
creixement de l'associacionisme,
més de vint-i-una mil
associacions a tot Cata­
lunya, i sabem que totes són
necessàries. Avui els problemes
no tenen una sola
cara i per resoldre'ls es requereix
un treball conjunt de
tots els moviments socials.
Les plataformes creades amb
participació sindical, ecologista
i veïnal assenyalen el
camí i l'inici d'una situació
nova. Les assignatures
pendents algun dia deixaran
de ser-ho. Però depèn de
nosaltres, de totes i tots
nosaltres.