S2 ESPECIAL 25 ANYS VIVENDES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A PREU DE COST PISOS BARCELONA - Districte de Sants MOLLET - V.P.O. Barri de Santa Rosa CASES UNIFAMILIARS MARTORELL - Torrent de Llops ACABATS DE PRIMERA QUALITAT Exemple de fínançament: Preu pis: 10.638.000 pts. Pàrking: 1.773.000 pts. Reserva: 500.000 pts. Entrada: 600.000 pts. Mensualitats: 30 de 62.000 pts. Mensualitats extres: 5 de 124.000 pts. Hipoteca: 9.9550.000 pts. al 7.57r a 15 anys Subvencions a fons perdut fins al 10% PORFONT fkii ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire lOÍ Pàrkings Consell de Cent, Plaça de les Glòries, Independència. Avda. Meridiana. Gran Via Metro Glòries, Clot Autobusos 18. 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92 COOPERATIVA D'HABITATGE I.ti veu del CARRER INFORMACIÓ: Tels. 319 49 25 - 319 48 64 " AMMAl.l.ím MtlNM:irAl
í I Setembre de 1994 Jaume Perich Dibuixant 33 Lii teu del CARRER ESPECIAL 25 ANYS «No accepto la crítica que acaba carregant-se el sistema» '.ï» é m0rtsp\&mya gossa Olívia, a qui només parla en castellà. — No és un gat el que apareix als seus dibuixos? m Sí. És en Mao. El vaig tenir durant divuit anys, fins que el pobret va morir. Ara en tinc un altre, de gat. El vam trobar al <strong>carrer</strong>, abandonat. — I entre un gos i un gat? «Millor els gats. Fan més companyia i són menys exigents que els gossos. — Què hi fa aquí, a Premià? « Hi visc des de fa setze anys. És molt agradable. Tenim l'autopista i el tren, que ens porta a Barcelona. I una ciutat mitjana com Mataró també molt a prop, on pots trobar quasi tot el que jo necessito: una bona llibreria, cines... Abans vivia a Barcelona, al mig del brogit. Com que la ciutat era molt dura, els caps de setmana fugíem cap a Pals, un poble de l'Empordà, buscant la ració de tranquil.litat i herba que necessitàvem. Allà ens trobàvem una colla d'amics, en una masia restaurada. Van ser uns anys de la nostra vida, que coincidiren per altra banda amb els de major activitat professional. Anàvem de bòlid. Tota la setmana treballant, la meva dona i jo, amunt i avall, amb la filla, i a sobre, el cap de setmana, agafàvem el cotxe, i apa, a l'autopista, les cues, l'estrès. Amb els anys, Pals es Va convertir en una mena de Poble Espanyol, i la colla d'amics es va desfigurar a conseqüència de les separacions i altres esdeveniments. Total, que vam Venir a Premià, on hem trobat la síntesi de la vida anterior. Pots viure a prop de Barcelona, però no al mig. Ser-hi i no ser-hi. ~- El fèiem més "urbanita", més enganxat a l'asfalt, gens bucòlic... * Es culpa dels 40 anys. Quan els vaig fer, em vaig adonar que Una entrevista de Roser Argemí i Eugeni Madueno Jaume Perich viu en una torreta de Premià, lluny de la Barcelona que cada cop s'assembla més a Los Angeles i a prop dels records d'infantesa. Perich, amb barret escocès fet a Taiwan, al pati de casa seva tota la vida havia desitjat ser com Guillermo Brown, un dels herois de les meves lectures d'adolescent; volia tenir una caseta baixa i una finestra des d'on es veiés el verd dels arbres. — Continua sent «progre»? " Sóc el que he estat sempre. Un socialdemòcrata d'esquerres. És a dir, un antiracista, un antimilitarista, un tipus que creu en la llibertat, en la democràcia... Em fa gràcia la gent jove que fa conya sobre els «progrés». Un dia a uns amics de la meva filla els vaig fer una relació de les coses que estaven prohibides durant el franquisme jVaig omplir set folis! Sembla mentida, oi? jSet! Coses que no es podien fer quan manaven Martín Villa, i Fraga, i altres militans del PP del senyor Aznar. — Està d'acord amb la forma com la gent de la seva generació ha conduït el país, un cop assolit el poder? M Es van equivocar en una cosa: pensaven que un cop al poder seria fàcil fer i canviar moltes coses, i no ha estat així. — Alguns joves creuen que la seva generació ha traït els ideals una vegada instal·lada en el poder. H Això ho faran alguns, però no RETRAT Entre el gat i la coma Jaume Perich i Escala va néixer a Barcelona. Té 52 anys. És fill únic, i potser per això, un amant de la lectura i la soledat. El que no vol dir que sigui un solitari. És capaç de deixar de banda el llibre que està llegint quan se li ofereix una conversa interessant. Però també pot fer tot el contrari. És a dir, ha arribat a l'edat en què un sap què és important i què no ho és. Des d'aquesta talaia vital mira els fets del món i en treu conclusions en els acudits que publica cada dia a "El Periódico". Li agrada definir-se com un periodista que utilitza el dibuix per expressar-se. I diu que busca -a la vida, als acudits- la simplicitat i la concreció. Creu que l'encert d'un dels seus últims acudits li ve d'una simple coma: «No mateu, per Déu; i especialment no mateu per Déu». tots. No es pot generalitzar d'aquesta manera. Jo no accepto que Aznar sigui igual que Gonzàlez perquè en el fons tots els polítics són iguals; no accepto la crítica que acaba carregant-se el sistema. — Vostè creu en el sistema? ^ Sí. Pago els meus impostos. Els he pagat sempre des que tenim democràcia i malgrat el meu assessor fiscal, que sap mil «trucos». Em fa gràcia la gent que només exigeix sense donar res a canvi. Molta gràcia. Són gent que propugna pagar menys impostos, o fer-ho com al franquisme, que només es pagaven els impostos indirectes, els que s'afegeixen als productes de consum. És a dir, que Mario Conde pagui el mateix preu que jo per un paquet de Ducados. iQuina injustícia! — Li agrada la Barcelona que creix en democràcia? •• Gens. La ciutat que s'està fent ara no m'agrada. Estem fent Los Angeles, i jo preferiria una ciutat que s'assemblés a Florència. És un problema de models. Aquí imitem els EUA i a mi m'agrada Itàlia, o Holanda, on les ciutats estan a l'abast de la gent. Barcelona serà molt aviat un «continuum», des de Sitges a Mataró, sense solució de continuïtat. ~ Un magma de ciment. ^ La desaparició dels terrenys de conreu avança a passos gegantins. Al Llobregat ja s'han perdut pràcticament tots, i al Maresme cada cop en queden menys. Òbviament els terrenys de conreu no són substituïts per parcs urbans, sinó per més ciment. "Un diaa uns amics de la meva filla els vaig fer una relació de les coses que estaven prohibides durant el franquisme. jVaig omplir set folis! Sembla mentida, oi?" — Això és el que volia en Porcioles: la Gran Barcelona. •• Ah, sí. I en Maragall fa com en Porcioles, però amb més gust. — Es nota que se sent lliure per opinar. Deu ser dels pocs que encara exerceixen la crítica. ^ Em sento lliure perquè crec que continuo sent coherent amb mi mateix. Potser també perquè visc aquí, sol, i defujo els contactes amb els polítics per tal que no em convencin de les seves raons. La crítica és per a mi una necessitat, i una obligació. — Les seves màximes són tan conegudes com els seus dibuixos: «Cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, seiïor conde» -va ser una de les més famoses dels anys 70.
Change language