carrer - Favb

22
ESPECIAL 25 ANYS CARRER Setembre de 1994
Set alcaldes per a vint-i-cinc anys
L'últim alcalde franquista, Josep Maria de Porcioles i l'actual
alcalde socialista, Pasqual Maragall, constitueixen casos
excepcionals de durada en el càrrec
JAUME FABRE
Fa vint-i-cinc anys, José Maria
de Porcioles regnava a l'Ajuntament
de Barcelona. Hi havia
entrat el 30 de març de 1957 i
encara hi seria fins al 13 de
maig de 1973. Barcelona creixia
en alçada: ja s'havien construït
0 s'estaven construint la majoria
dels sobreàtics de l'Eixample,
els hotels de luxe i els gratacels
de més de vint pisos acollits a
canvis en l'ordenança municipal
d'edificació introduïts per
iniciativa de Porcioles.
• Amunt
Parents, testaferros i especuladors
de tota mena van fer bons
negocis, en aquells temps. Uns
compraven a bon preu terrenys
no edificables, Porcioles els
requalificava, els seus amics hi
construïen barris sencers i les
escriptures se signaven per
centenars a la notaria de
l'alcalde. Tot legal. Els pisos de
Ciutat Meridiana, el Parc de la
Vall d'Hebron, els terrenys del
camp del Barca a les Corts i els
de l'Hispano-Francès a Gràcia
tenen aquest origen.
Tot això passava en aquells
temps tan enyorats per Mercedes
de la Merced, aquells que es
van fer tantes cases per a obrers.
• I avall
Per compensar aquella eufòria
constructora, també es practicava
l'enderroc sistemàtic.
Mentre la Rambla de Sant
Andreu s'esfumava i Núriez i
Navarro adotzenava les cantonades
de l'Eixample amb les
façanes eclèctiques de l'arquitecte
Joan Margarit Serradell,
el patrimoni arquitectònic
desapareixia a petició dels
totpoderosos constructors: la
Casa Trinxet, la Casa Comella,
Can Glòria i Can Golferichs,
salvat in extremis. A Sants, un
miler d'habitatges van ser esborrats
del mapa per deixar pas
al cinturó de Ronda i a Gràcia
en van caure mig miler. Els
solars que quedaven a les vores
havien estat prèviament adquirits
pels qui, utilitzant informació
privilegiada, van poderobtenir
plusvàlues impressionants. En
canvi, a Sarrià i Sant Gervasi,
on viu la gent d'ordre, no va
haver-hi expropiacions ni rases
a cel obert.
Els adoradors de Porcioles,
que n'hi ha, i molts, recorden
també el pla de metros del 71
(no n'hi ha hagut cap més des
d'aleshores), el Museu Picasso,
1,1 veu