You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos* 08002 Barcelona N^57maig-juny 1999
CARTES<br />
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA<br />
Badal, Brasil i Bordeta<br />
93 422 80 30<br />
Baix Guinardó<br />
93 436 81 80<br />
Barceioneta<br />
93 221 72 44<br />
Baró de Viver<br />
93 311 41 93<br />
Barri del Call<br />
93 317 29 65<br />
Bon Pastor<br />
93 346 46 18<br />
Camp d'en Grassot<br />
93 458 48 53<br />
Camp Nou<br />
93 339 91 70<br />
Can Baró<br />
93 285 12 96<br />
Can Caralleu<br />
93 280 07 24<br />
Can Clos<br />
93 331 11 13<br />
Can Ensenya<br />
93 359 06 80<br />
Can Peguera<br />
93 357 13 33<br />
Canyelles<br />
93 427 66 11<br />
Carmel<br />
93 357 57 48<br />
Casc Antic<br />
93 319 75 65<br />
Cases Eduard Aunós<br />
93 223 23 94<br />
Els f Í^Í^P.<br />
de distribució<br />
£/g CARRER<br />
Cera<br />
93 241 05 92<br />
Ciutat Meridiana<br />
93 276 30 94<br />
Clot-Camp de l'Arpa<br />
93 232 46 10<br />
Clota<br />
93 357 72 59<br />
Coll-Vallcarca<br />
93 284 23 12<br />
Congrés<br />
93 340 70 12<br />
Coor. Casc Antic<br />
93 310 53 33<br />
Diagonal Mar<br />
93 307 91 20<br />
Dreta Eixample<br />
93 265 87 63<br />
Esquerra Eixample<br />
93 453 28 79<br />
Estrelles Altes<br />
93 431 31 29<br />
Font Castellana<br />
93 219 96 13<br />
Font d'en Fargues.<br />
93 420 40 66<br />
Font Guatlla-Magòria<br />
93 424 85 06<br />
Font del Mont<br />
93 406 90 49<br />
Fontanella<br />
93 406 90 49<br />
Fort Pienc<br />
93 231 11 46<br />
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3<br />
Informació Cultural. Rambles, 118<br />
La Rosa de Foc. Rec, 69<br />
CC.OO. Via Laietana, 16<br />
El Cafeti. Hospital, 99<br />
El Glaciar. Plaça Reial<br />
Taller de MiJsics. Requesens, 5<br />
Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260<br />
Forn de pa Aubet. Sicilià, 205<br />
Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275<br />
Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281<br />
Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89<br />
Autoservei Navarro. Av Mistral, 6<br />
Celler de l'Estevet.Calàbria, 57<br />
Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136<br />
Centre Social de Sants. Olzinelles, 30<br />
Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10<br />
CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116<br />
CC Can Cadena. Mare de Déu del Por1,397<br />
CC La Bàscula. Foc, 128<br />
C. S. Personals Corts. Masferrer, 33<br />
CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13<br />
Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9<br />
Quiosc. Plaça de Sarrià<br />
Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3<br />
Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7<br />
Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42<br />
CC Coll. Aldea, 15-17<br />
CC La Sedeta. Sicília, 321<br />
C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8<br />
Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9<br />
Polisportiu Perill. Perill, 16-22<br />
Polisportiu Claror. Sardenya, 333<br />
CC El Carmel. Santuari, 27<br />
Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40<br />
CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20<br />
C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8<br />
Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13<br />
Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n<br />
C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaiïa, s/n<br />
Centre Sóller. Plaça Sóller s/n<br />
Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276<br />
CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25<br />
Papereria Llibreria. Finestrelles, 56<br />
CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38<br />
CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111<br />
Can Guardiola. Cuba, 2<br />
Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n<br />
Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n<br />
Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés<br />
CC La Sagrera. Martí Molins, 29<br />
C. Barri Congrés. Acàcies, 26<br />
Farmàcia. Bolívia, 19<br />
Llibreria Etcètera. Llull, 203<br />
El Tio Chie, Rambla Poblenou, 44-46<br />
CC Sant Martí. Selva de Mar, 215<br />
Complex Espoiliu Verneda. Binèfar, 10-14<br />
Casal Alternatiu. La Verneda, 18<br />
C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n<br />
Foment Martinenc. Provença, 595<br />
Gòtic<br />
93 315 18 20<br />
Gràcia<br />
93 458 02 91<br />
Gran Via<br />
93 454 51 97<br />
G. Via-Perú-Espronceda<br />
93 308 77 34<br />
Guineueta<br />
93 428 46 23<br />
Horta<br />
93 420 90 06<br />
Hostafrancs<br />
93 426 91 66<br />
Joan Maragall<br />
93 347 73 10<br />
La França<br />
93 325 08 93<br />
La Llacuna<br />
689 75 70 03<br />
La Palmera<br />
93 314 35 48<br />
La Pau<br />
93 313 28 99<br />
La Satàlia<br />
93 441 96 49<br />
La Vinya<br />
93 331 44 40<br />
Les Corts<br />
93 330 74 36<br />
Maresme<br />
93 266 18 56<br />
Mont d'Orsà-Vallvidrera<br />
93 406 84 53<br />
Edita<br />
i.a veu aei<br />
CARRER<br />
Moreno, Ferran Navarro, Núria<br />
Federació d'Associacions de Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís<br />
Veïns de Barcelona<br />
Rueda, Ferran Sagarra, Mercè<br />
Obradors, 6-8 baixos<br />
Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde,<br />
08002 Barcelona<br />
Genaro Villagrasa, Pau Vinyes<br />
Telèfon: 93 412 76 00<br />
Fax: 93 412 58 88<br />
e-mail: favb@emehac.com<br />
Secretària de redacció i<br />
Maquetació<br />
Montse Ayats<br />
Consell de direcció<br />
Andrés Naya i Manel Andreu<br />
Cap de redacció<br />
Maria Pluja<br />
Consell de redacció<br />
Laia Altarriba, Christian Andreu,<br />
Marc Andreu, Laura Aparicio,<br />
Marta Bacti, Anna Bartolomé,<br />
Sara Casas, Ella Herranz, Chelo<br />
Losada, Rosa Maria Palència,<br />
Marta Pardell, Jaime J. Rubio,<br />
Carme Sànchez, Àlex<br />
Tisminetzky, Jordi Vila<br />
Consell assesor<br />
Anna Alabart, Ernest Alós, Roser<br />
Argemi, Jesús Berruezo, Esther<br />
Cànovas, Joan Costa, Xec<br />
Febrer, Jordi Gasull, Josep<br />
Ramon Gómez, Joan B. Isart,<br />
Alfons López, Eugeni Madueno,<br />
Pep Martí, Mariano Meseguer,<br />
Pep Miró, José Molina, Eduard<br />
Imprès en paper ecològic de 65 grams<br />
Dipòsit legal: B - 21300 -1995<br />
Administració<br />
Marga Parramon<br />
Publicitat<br />
Eva Grau, Isabel Mancebo<br />
i Carmen Plaza<br />
Fotografia<br />
Dani Codina, Josep Masip,<br />
Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés<br />
Portada<br />
VILLUENDAS + GÓMEZ DISSENY<br />
Fotomecànica i Impressió<br />
Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)<br />
Distribució<br />
Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)<br />
La FAVB no està necessàriament<br />
d'acord amb les opinions que<br />
s'expressen als articles signats per<br />
particulars o col·lectius.<br />
Qualsevol reproducció total o<br />
parcial del contingut d'aquesta<br />
revista haurà de fer esment del<br />
seu autor i origen.<br />
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la<br />
col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat<br />
de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.<br />
®<br />
ATM:<br />
el miracle!<br />
Després de fer moltes reunions amb l'Ajuntament i la<br />
Generalitat, la <strong>Favb</strong> va denunciar ptiblicament que "pretenien<br />
dinamitar el pla de transports de Barcelona". EUs seguien<br />
dient que no volien firmar cap acord, encara que fossin<br />
parcials. Uns i altres suggerien "si no hi ha acord, ja ens ho<br />
farem".<br />
L'Autoritat iinica del Transport Metropolità, creada fa un<br />
any i mig, estava lligada de mans i peus per interessos<br />
particulars. Eren incapaços d'arribar a consensuar res.<br />
Però va arribar la comissió executiva i tòt va canviar.<br />
Prèviament el conseller Macias i el tinent d'alcalde Casas,<br />
n'havien parlat per telèfon. Les pressions i les dentlncies els<br />
van fer canviar de rumb. Hi va haver un acord parcial, jjerò<br />
queden molts temes pendents, que han de quedar resolts<br />
abans del proper Consell d'Administració el 30 de juny.<br />
Esperem que no tomin a repetir-se aquells mítings en què<br />
els alcaldables de tota mena, i fins i tot els Presidents de la<br />
Generalitat, cridaven assenyalant els barris assegurant "aviat<br />
hi arribarà el metro". La necessitat de transport públic no ha<br />
de ser moneda electoral.<br />
Però continuem intranquils per alguns temes:<br />
• A la Zona Franca: el metro arribarà només fins a<br />
l'entrada de les grans barriades? Les estacions quedaran gaire<br />
a la vora dels 50.000 habitants de la zona?<br />
• S'accepta incorporar al pla l'arribada del metro fins a<br />
Torre Baró i Ciutat Meridiana, però no es defineix si serà el<br />
metro convencional o un de Ueuger. Els tècnics s'ho han<br />
d'estudiar, •çerò ens temem que la indefinició suposi<br />
endarrerir-lo més.<br />
• L'allargament de la línia 3: per què no arriba fins a<br />
Trinitat Nova per enllaçar amb el metro de Ciutat Meridiana i<br />
Torre Baró? Com es pot plantejar que vagi a Via Júlia i Torres<br />
i Bages? La reivindicació és forta i clara: ha d'arribar fins a<br />
Trinitat Nova.<br />
• A Bon Pastor, Carmel, Horta, Vall d'Hebron, Taxonera:<br />
tenen recoUides les seves reivindicacions en el pla aprovat,<br />
f>erò cal resoldre molts temes concrets.<br />
Totes les velles i justes reivindicacions s'han de fer realitat.<br />
Es planifica un pla del 2001 al 2010, però cal prioritzar les<br />
connexions amb els barris. Ja s'han d'encarregar-ne els<br />
projectes.<br />
Ara que veiem una mica més a prop l'arribada del<br />
transport públic de qualitat als nostres barris, no podem<br />
oblidar l'entorn de la gran Barcelona. El munt de poblacions<br />
com Gavà, Vüadecans, Montcada, Sant Boi, Castellbisbal o<br />
tantes EÜtres, que deuen sumar la fal·lera de cap a un milió<br />
d'habitants, no tenen garanties de ser tingudes en compte en<br />
aquestes previsions. Des de Barcelona els fem arribar la<br />
nostra solidaritat i el nostre suport.<br />
maig-juny de 1999<br />
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA<br />
Montbau<br />
93 428 29 34<br />
Navas<br />
93 340 62 49<br />
Ntra. Sra. de la Salut<br />
93 204 86 04<br />
Ntra. Sra. del Port<br />
93 431 30 16<br />
Nou de la Rambla<br />
93 441 01 83<br />
Paraguai-Perú<br />
93 278 06 93<br />
Parc<br />
93 221 04 87<br />
Parc de l'Escorxador<br />
93 325 00 44<br />
Parc la Vall d'Hebron<br />
93 428 68 66<br />
Penitents-Taxonera<br />
93 420 20 97<br />
Poblenou<br />
93 266 44 41<br />
Poble Sec<br />
93 441 36 65<br />
Polvorí<br />
93 432 36 42<br />
Porta<br />
93 359 44 60<br />
Prosperitat<br />
93 276 30 15<br />
Provençals Verneda<br />
93 307 46 95<br />
Racó de les Corts<br />
93 440 48 50<br />
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars<br />
i la seva distribució és gratuïta<br />
CARTES<br />
DELS<br />
LECTORS<br />
Regidor desinformat<br />
Sr. Pep Puig, regidor de Ciutat<br />
Sostenible:<br />
Estic d'acord amb part del seu<br />
escrit a l'últim número de La Veu<br />
del Carrer, doncs jo, que no sóc un<br />
habitual dels temes municipals,<br />
desconec absolutament el que<br />
significa el departament de Ciutat<br />
Sostenible i m'agradaria conèixer<br />
quina és la tasca del departament.<br />
Però no és aquest el principal<br />
motiu del meu escrit. Fa un cert<br />
temps, al programa de TV2 Grar)<br />
Angular, es va fer un reportatge<br />
sobre antenes de telefonia on sortia<br />
entre d'altres el senyor Puig,<br />
argumentant que a l'Ajuntament<br />
disposaven d'informació al<br />
respecte per als ciutadans que hi<br />
estiguessin interessats.<br />
Gom que a la nostra Comunitat<br />
teníem una oferta de Retevisión i<br />
atesa l'emissió de l'esmentat<br />
programa ens van entrar certs<br />
temors, vam telefonar al senyor<br />
Puig i la resposta, després de<br />
ATUREM LA GUERRA ALS BALCANS<br />
Rambles<br />
93 317 29 40<br />
Raval<br />
93 441 77 21<br />
Roquetes<br />
93 359 65 72<br />
Ronda Sant Antoni<br />
93 442 24 12<br />
Ronda Sant Pere<br />
93 317 31 39<br />
Sagrada Família<br />
93 246 53 19<br />
Sagrera<br />
93 408 13 34<br />
Sant Andreu<br />
93 93 345 96 98<br />
Sant Antoni<br />
93 423 93 54<br />
Sant Cristòfol<br />
93 432 34 71<br />
Sant Genis<br />
93 417 03 67<br />
Sant Gervasi<br />
93 211 81 65<br />
Sant Gregori<br />
93 200 13 04<br />
Sant Martí Provençals<br />
93 314 17 04<br />
Sant Ramon Nonat<br />
93 440 14 54<br />
Sants<br />
93 331 10 07<br />
Sarrià<br />
93 204 90 58<br />
Sudoest del Besòs<br />
93 278 18 62<br />
Torre Baró<br />
93 276 09 48<br />
Torre Llobeta<br />
93 429 07 06<br />
Triangle de Sants<br />
93 431 75 45<br />
Trinitat Nova<br />
93 353 88 44<br />
Trinitat Vella<br />
93 274 19 58<br />
Turó de la Peira<br />
93 358 06 95<br />
Unió-M Baibera-Sta Mafganda-Penedides<br />
93317 16 11<br />
Vallbona<br />
93 354 89 82<br />
Verdum<br />
93 276 02 30<br />
Verneda Alta<br />
93 314 58 13<br />
Via Trajana<br />
93 381 16 25<br />
Xile<br />
93 440 85 08<br />
Zona Sud Sant Andreu<br />
93 346 72 03<br />
Zona Universitària<br />
93 401 77 43<br />
Canvis: Montse Ayats<br />
Telèfon 93 412 76 00<br />
EL ROTO<br />
diversos intents, va ser que no<br />
disposava de cap tipus<br />
d'informació.<br />
Davant això, em vaig sentir<br />
enganyat, ja que una vegada més,<br />
un polític m'aixecà la camisa.<br />
i,Quines accions cal prendre per<br />
què hi hagi més coherència entre<br />
allò que ens diuen els nostres<br />
representants?<br />
Jordi Rodríguez<br />
President de la Comunitat de<br />
Propietaris Grup Josep Civit<br />
Aclariment<br />
La foto que va servir de base a<br />
la portada de l'últim Carrer,<br />
dedicada a José Agustín Goytisolo,<br />
era de Francesc Català Roca.<br />
Aquest aclariment vol ser una<br />
disculpa vers la seva família i un<br />
reconeixement a la seva obra.<br />
El proper Carrer el podreu<br />
recollir als punts de distribució<br />
el proper mes de setembre.
maig-juny de 1999 CARRER CRÒNICA<br />
Benvingut, míster Hines!<br />
S. GUTIÉRREZ, M. PARDELL I J. J. RUBIO<br />
L'oficina d'informació de la zona residencial<br />
Diagonal Mar es troba al <strong>carrer</strong><br />
Josep Pla número 2. Es tracta d'un<br />
edifici semblant a una casa colonial,<br />
amb àmplies finestres i un petit parc<br />
perquè els nens es distreguin mentre<br />
els pares demanen informació sobre la<br />
urbanització que s'està construint al<br />
Poblenou.<br />
A l'interior, plena de sofàs i seients<br />
de cuir, hi ha una sala amb un mostrador<br />
de fusta i vidre on es pot accedir a<br />
la informació general sobre el nou barri<br />
de Barcelona. Aquest té cinc illes de<br />
vivendes, pràcticament a primera línia<br />
de mar, amb instal.lacions privades<br />
(piscines climatitzades, pistes del modern<br />
paddie, places de pàrquing i zones<br />
recreatives), un multiespai comercial<br />
i d'oci que comptarà amb un cinema<br />
de vint sales, un hotel i tot un palau<br />
de congressos, a més del parc públic<br />
amb llac incorporat.<br />
Les zones privades, segons ens<br />
expliquen, estaran separades del parc<br />
públic amb tanques, a més de protegides<br />
-paraules textuals- amb guardes<br />
de seguretat les vint-i-quatre hores del<br />
dia. Els 1.875 pisos que s'aniran<br />
construintfinsel2006o2007 oscil·laran<br />
entre els 65 i els 150 metres quadrats<br />
i les dues, tres o quatre habitacions, a<br />
més dels dúplex.<br />
Al rebedor d'alguns d'aquests habitatges<br />
es construirà una bòveda de<br />
vidre que deixarà passar la llum del sol.<br />
Cadavivendadisposaràd'airecondidonat,<br />
paviments de martsre i parquet i<br />
fusteria exterior d'alumini. A més, tots<br />
els pisos seran totalment exteriors (a<br />
excepció, tot sigui dit, dels lavabos) i<br />
amb terrasses de 30 metres quadrats<br />
i amplis finestrals amb vistes al parc<br />
amb palmeres i a la platja, al més pur<br />
estil de Florida.<br />
I és que, de fet, com va quedar<br />
reflectit a les al·legacions que la <strong>Favb</strong><br />
va presentar al projecte el gener de<br />
l'any passat, s'està construint un barri<br />
seguint models nordamericans i trencant<br />
amb l'estil mediterrani i europeu<br />
d'habitatgesque caracteritza Barcelona<br />
i que, segons l'arquitecte Josep Oliva<br />
Casas, s'hauria de mantenir: "La ciutat<br />
que té èxit és el tipus de ciutat d'espais<br />
Diagonal Mar, un projecte d'habitatges de luxe a l'estil americà<br />
s'instal.la a Barcelona en un complex residencial, lúdic i comercial.<br />
La immobiliària texana Hines no només promociona i construeix el<br />
barri, sinó que també vol pagar la nova parada de metro<br />
La verticalitat dels edificis contrasta amb la construcció tradicional del barri<br />
continus i amb espais urbanístics com<br />
places o rambles. Són aquests espais<br />
els que realment tenen èxit, la gent en<br />
gaudeix. En el cas de Diagonal Mar,<br />
segons la idea del promotor, el parc<br />
estarà al servei dels que viuen en<br />
aquests blocs". S'està trencant, doncs,<br />
la coherència urtDanística de la ciutat.<br />
"S'està produint una manera de fer<br />
ciutat que no té res a veure amb la<br />
nostra cultura. S'haurien d'estudiar les<br />
condicions de cada ciutat i buscar millores,<br />
però és que aquest barri es<br />
podria construir a Chicago igual que<br />
s'està fent a Barcelona" explica Ferran<br />
Navarro, l'arquitecte. Segons ell, l'estil<br />
arquitectònic americà no té res a veure<br />
amb la nostra ciutat: "Barcelona té una<br />
barreja d'usos i activitats, la ciutat està<br />
molt en contacte amb el comerç. En<br />
aquest sentit. Diagonal Mar és tot el<br />
contrari, els pisos tan alts allunyen els<br />
ciutadans del <strong>carrer</strong>". Tal com assegura<br />
Oliva, "és una urt^anització on es<br />
prioritza la vivenda i que resulta<br />
insolidària respecte la resta de la ciutaf.<br />
Enric Miralles, l'arquitecte que ha<br />
dissenyat el parc, en canvi, nocreu que<br />
s'hagi seguit un model americà: "Tot<br />
aixóésdemagògíabarata. Si la vivenda<br />
la paga un banc alemany és estil ale<br />
No solo te expropio, ahora te dejo sin sol<br />
JESÚS BARBERO IZQUIERDO<br />
Erase una vez en una Ciudad Olímpica...<br />
Expropiaciones del Ayuntamiento. El Ayuntamiento<br />
decide que donde vives toda tu vida, en pisos de propiedad,<br />
es una zona a remodelar. Inicia expropiación, tú pones<br />
recurso judicial, però el Ayuntamiento te presiona para que<br />
lo retires. Eso nos puede pasar a todos però esta vez les toco<br />
a vecinos de la calle Taulat con Lope de Vega, en Poblenou.<br />
Viviendas protegides de Regesa. Te presiona para que<br />
lo retires ofreciéndote unas viviendas en Provençals, 10 -en<br />
plaza Ramon Calsina, junto a la torre de Macosa- sin<br />
explicaciones concretas sobre como estaria ordenada la<br />
plaza. Cuando te expropian ves que te ofrecen una casa y<br />
piensas que los administradores municipales realmente te<br />
ofrecen una buena vivienda.<br />
Construcciones Fadesa. La plaza hoy sigue desordenada<br />
desde diciembre, cuando vinieron a vivir. Però en<br />
Marzo nuestros vecinos ven levantarse un hotel a cuatro<br />
metros de distancia de sus comedores y habitaciones. Ante<br />
las quejas de los vecinos la constructora dice que se siente<br />
engafiada. Y no solo no es justo, sinó que por mucho que<br />
digan los del Ayuntamiento, parece ilegal menos separación<br />
que 18 metros ante ventanas; aún diran que es calidad tener<br />
el comedor todo el dia con luz elèctrica.<br />
Xavier Casas. No solo no es justo sinó que el teniente de<br />
alcalde de Urbanismo reconoce que es un error, con el<br />
consuelo tonto de que el mal de aprobarlo fue de todos los<br />
grupos municipales. Sugiere que el hotel lleve las escaleras<br />
y ascensores mas lejos. Los vecinos sugieren que o se tire<br />
parte del edificio hasta 18 metros de vista, o si no hay<br />
DANI CODINA<br />
# El nuevo hotel està literalmente pegado a los pisos<br />
IGNAbI R RENOM<br />
many i si la paga la Caixa és estil català.<br />
No té res d'estil americà, ja que no es<br />
troba als Estats Units, ni és una base,<br />
ni té tanques i, a més, es va fer un<br />
estudi de mercat amb gent d'aquí i la<br />
gent que hi anirà a viure és d'aquí i no<br />
pariarà pas anglès".<br />
* Un gegant de la construcció<br />
No es pot oblidar, de tota manera, que<br />
Hines és una de les principals companyies<br />
immobiliàries dels Estats Units.<br />
Aquesta companyia fundada a Texas<br />
el 1957 ha facturat en els últims sis<br />
anys més de mil milions de dòlars.<br />
segons es pot llegir a la seva pàgina<br />
d'Intemet. Es a dir, a Hines no li suposaria<br />
pas un problema pagar els entre<br />
500 i mil rnilions de pessetes que pot<br />
costar la nova parada de metro de la<br />
línia 4 que es construirà a Diagonal-<br />
Llull. La Generalitat tenia projectada<br />
aquesta construcció, però Hines no<br />
volia deixar durant uns anys el seu<br />
centre comercial sense metro, així que<br />
pretenia avançar uns diners però ni hi<br />
ha cap figura legal que li ho permeti.<br />
L'advocat José Molina no veu cap<br />
problema legal en aquesta usurpació<br />
de tasques del poder públic: "Si ve una<br />
empresa i s'ofereix per construir el<br />
metro, l'ajuntament estarà encantat. I<br />
aquíl'empresaté un interès molt directe,<br />
el de generar plusvàlues per les vivendes<br />
i augmentar els preus". A més de<br />
metro, el tramvia recorrerà tota<br />
laDiagonal fins el litoral i la línia 7<br />
d'autobusos ja passa pel que serà un<br />
nou barri de luxe a Barcelona.<br />
* Un barri trencat en dos<br />
L'Associació de Veïns de Poblenou<br />
protesta perquè no hi haurà habitatges<br />
de protecció oficial dins el luxós complex<br />
residencial. A Diagonal Mar, un<br />
pis d'uns cent metres quadrats pot<br />
arribar fins als trenta-dos milions. Els<br />
habitatges de tres i quatre habitacions<br />
oscil·len entre els vint-i-sis i els quaranta-un<br />
milions de pessetes, segons la<br />
immobiliària Hines. I encara més, un<br />
cop instal·lada en el barri, cada família<br />
haurà de pagar entre quinze mil i divuit<br />
mil pessetes a la comunitat de veïns<br />
per costejar el manteninrient de les<br />
piscines, zones verdes i pistes de<br />
padd/eprivades. L'associació de veïns<br />
tem que l'estructura del barri quedi<br />
trencada. El president, Joan Maria Soler,<br />
creu que 'la gent d'aquest barri<br />
popular no hi podrà anar a viure allà".<br />
Segons Soler, no s'estan construint<br />
vivendes pels joves de Poblenou, que<br />
es veuen obligats a mancar.<br />
Tot i el preu dels pisos, molta gent<br />
s'ha sentit atreta per la possibilitat de<br />
viure envoltada pel luxe. Més de cinc<br />
mil persones han demanat informació<br />
i han deixat les seves dades per visitar<br />
el pis mostra.<br />
solución que el hotel se amplíe por sus casas y a ellos les<br />
den otras con vistas.<br />
Francesc Narvàez. Desde la sede del Distrito Sant<br />
Martí dicen que no solo ha sido un error, sinó que no se les<br />
ha informado bien desde el Ayuntamiento. El concejal<br />
Narvàez indica que "el hotel se ha hecho tan pegado a las<br />
viviendas para que se vea mas la torre". Y a la vez es mas<br />
importante que la torre se vea a que unos vecinos vean la<br />
luz.<br />
Joan Conde. Para iluminado el gerente del Distrito que<br />
conmina a los vecinos a que depongan su derecho a<br />
manifestarse porque sinó se enfada y no pactaran. Pactos<br />
como cuando la expropiación, vecino a vecino y dividiendo,<br />
ofreciendo a cada uno una casa en otro lugar en vez de<br />
arreglar el error. Ya caerà otro expropiado en esa vivienda<br />
que ahora dejan. Y calladitos que hay elecciones. Però los<br />
compafieros de la Asociación de Vecinos Poblenou han<br />
apoyado a los vecinos a que no paren hasta que pare la<br />
construcción del hotel, esta es su única fuerza y a<br />
aprovechar antes de elecciones.<br />
Érase un articulo que no contaba una noticia, sinó una<br />
lucha urgente. Tan, tan urgente que esperamos que<br />
cuando esto salga en Junio ya no sea noticia, sinó que<br />
esté arreglada tal y como los expropiades merecen.
4<br />
La Veu del<br />
CRÒNICA CARRER maig-juny de 1999<br />
'Angelitos Negros', una revista<br />
innovadora, didàctica i molt crítica<br />
ANNA BARTOLOMÉ I SARA CASAS<br />
Dins el panorama de la premsa aí<br />
nostre país, on gairebé no hi ha<br />
cap publicació que es mostri crítica<br />
amb els esdeveniments polítics i<br />
socials d'actualitat, acaba de néixer<br />
la revista Angelitos Negros amb<br />
el propòsit de tractar amb humor<br />
tot tipus de temes que poden interessar<br />
la nostra societat.<br />
Alfons López, el director<br />
d'Angelitos Negros, es mostra molt<br />
il·lusionat amb el nou projecte que<br />
acaba d'emprendre. Juntament<br />
amb en Joan Aliu, en Pepe Gàlvez,<br />
en Xavier Roca i en Juanjo Sarto<br />
van decidir crear la seva pròpia<br />
revista després del desencant que<br />
els va provocar el fet que l'intent<br />
del Grup Zeta, on ells col·laboraven,<br />
de publicar una revista en la línia<br />
d'Angelitos Negros no quallés.<br />
La nova criatura és, segons el<br />
mateix Alfons López, "una revista<br />
en clau d'humor, però seriosa en<br />
contingut, que és crítica amb els<br />
assumptes d'actualitat. Hem volgut<br />
omplir el buit que hi ha de<br />
publicacions d'opinió crítiques ja<br />
que creiem que per a l'evolució<br />
del pensament són necessàries<br />
les veus discordants". Angelitos<br />
Negros té tres parts ben diferenciades.<br />
La primera tracta àmpliament<br />
qüestions greus de l'àmbit<br />
polític i social internacional. En el<br />
cas d'aquest primer exemplar, el<br />
tema escollit ha estat la situació<br />
dels habitants de la província de<br />
Chiapas i la seva relació amb el<br />
govern mexicà. La segona part<br />
de la revista, que ocupa les pàgines<br />
centrals, tracta temes difícils<br />
de comprendre per a gran part de<br />
la gent, com per exemple el funcionament<br />
de la borsa o les ciutats<br />
sostenibles, i se'ls dóna un tractament<br />
didàctic per fer-los més<br />
entenedors. Per acabar, trobem<br />
un últim espai dedicat a coses<br />
més mundanes com la religió, el<br />
sexe, els bons costums, etcètera.<br />
Angelitos Negros és una publicació<br />
trimestral acord amb el canvi<br />
de les estacions de l'any. Per a<br />
aquest primer número, el tiratge<br />
de la revista ha estat curt, només<br />
de dos mil exemplars, ja que la<br />
publicació té el handicap que no<br />
hi ha cap entitat ni editorial que li<br />
doni suport econòmic. L'Alfons<br />
López és de l'opinió que no s'ha<br />
tractat de manera justa la revista<br />
perquè hi treballen primeres firmes<br />
com l^ax o Carlos Azagra i<br />
articulistes gràfics de premsa comarcal<br />
i local com Jap, Napi o<br />
Ermengol. A més, a Angelitos<br />
Negros hi ha una participació molt<br />
important de col·laboradors<br />
sudamericans. De fet, aquest primer<br />
exemplar s'ha realitzat entre<br />
el diari La Jornada, un dels més<br />
progressistes de Mèxic i que està<br />
à favor del moviment zapatista, i<br />
els fundadors de la revista. A part<br />
dels col·laboradors mexicans,<br />
també hi han participat articulistes<br />
i dibuixants argentins com<br />
Fontanarrosa i Langer.<br />
Angelitos Negros ha sorgit<br />
amb un esperit no lucratiu. Els<br />
seus membres són conscients<br />
que els principis sempre són<br />
difícils i que, de moment, no<br />
poden contemplar la revista com<br />
un negoci. Encara és aviat per<br />
saber l'èxit que tindrà la publicació<br />
en un futur pròxim, ja que<br />
els responsables d'Angelitos<br />
Negros no saben la reacció del<br />
públic i si també interessarà als<br />
fanàtics dels còmics, sobretot<br />
del manga, tot i que la revista no<br />
està destinada específicament<br />
per a ells.<br />
Aquesta nova publicació és<br />
d'àmbit estatal. A Catalunya es<br />
pot trobar als quioscos més importants<br />
i a les llibreries especialitzades<br />
de l'àrea de Barcelona i<br />
de les principals capitals de comarca.<br />
A la resta d'Espanya només<br />
les llibreries especialitzades venen<br />
la revista. Però un fet a destacar i<br />
que mostra ei propòsit de modernitat<br />
i d'adequació al procés de globalització<br />
que vivim és que tots els interessats<br />
poden comprar Angelitos<br />
Negros per Internet a la direcció:<br />
www.angelitosnegros.com.<br />
La revista de humor poiíticamente incomodo<br />
IflS CATÀSTROFES<br />
VIENEN, DESTRUYEN<br />
V SE VAN..<br />
fk^<br />
. .LOS GOBiERNOS<br />
ViENEN.OESTRUVtN<br />
V S£ QUEPAN.<br />
E't»it»ljdt, * éiMM<br />
EN KUESTRO<br />
SUPLEMENTO DE CUSIC0SUIS11?ÀIOS:LABOLSA<br />
CLOS MISTERIÓS DE LA VIOA AL ALCAHCE DEL HAS CRETIMO)<br />
Onades repressives contra el moviment okupa<br />
ÀLEX TlSMlNETZKY<br />
El 7 de maig passat foren detingudes<br />
cinc persones relacionades amb<br />
cases okupades de Barcelona. Els<br />
joves restaren a comissaria sota<br />
l'acusació d'haver participat en els<br />
incidents produïts durant una<br />
bicicletada contra els desallotjaments<br />
realitzada el 24 d'abril darrer i on un<br />
policia va arribar a esgrimir l'arma<br />
contra els bicicletaires.<br />
Segons han informat en roda de<br />
premsa els okupes, les detencions es<br />
van produir durant tot el dia als llocs de<br />
treball i a les respectives vivendes.<br />
Després de dos dies a les dependències<br />
policials, els squatters van ser<br />
alliberats sense ni declarar davant el<br />
jutge, i sense que els interroguessin<br />
sobre la seva relació amb el cas. Tots<br />
els indicis apunten que l'operació encara<br />
és oberta i s'esperen noves de-<br />
EL PERIODICO<br />
• A la foto podem veure el policia que va desenfundar la seva arma en<br />
una manifestació ol
maig-juny de 1999<br />
#.
6 CRÒNICA<br />
En<br />
i.í4 vtru tttrt<br />
CARRER<br />
paraules Tempesta per una demolició<br />
Dèficit<br />
d'escoles bressol<br />
Hem llegit a la premsa unes<br />
declaracions de la mare del<br />
menut Sergi: "Els polítics ens<br />
demanen que tinguem més<br />
fills i llavors no tenim escoles<br />
bressol on portar-los". Aquesta<br />
veïna que es queixa és una de<br />
les 1.680 que s'han quedat<br />
sense plaça pública a la nostra<br />
ciutat. El conseller<br />
d'Ensenyament va prometre<br />
que en construirien 30.000 a<br />
tot Catalunya, però la realitat<br />
és que el dèficit continua.<br />
w<br />
Hotels pels núvols<br />
Sovint a Barcelona i rodalies<br />
-Madrid també s'ha enfilat al<br />
mateix carro- és molt difícil<br />
trobar una habitació. El sector<br />
ha optat pel camí fàcil de pujar<br />
les tarifes. Algunes veus<br />
reclamen un nou Pla d'Hotels.<br />
La <strong>Favb</strong>e s va oposar a<br />
l'anterior perquè les tarifes<br />
hoteleres han pujat un 21% en<br />
mig any. En aquest tema no hi<br />
ha diferències amb la ciutat on<br />
es feien blocs a solars<br />
qualificats d'equipaments. Si<br />
volen construir hotels que ho<br />
facin on correspongui.<br />
•<br />
Audiència Pública<br />
de Residus<br />
Des del passat mes de<br />
desembre, l'Ajuntament<br />
dubtava a acceptar la petició<br />
de la <strong>Favb</strong> d'Audiència<br />
Pública. Senzillament no<br />
responia. A la fi, després d'una<br />
setmana de Passió, la va<br />
convocar de manera<br />
precipitada i els grups<br />
municipals d'Iniciativa i de<br />
Convergència en van sol·licitar<br />
la suspensió. L'alcalde Clos va<br />
accedir-hi minuts abans de<br />
començar la sessió. Ara, l'han<br />
convocada pel 25 de maig, tres<br />
dies abans que comenci la<br />
campanya electoral. Compleixen<br />
el reglament de Participació,<br />
però ja no estan en condicions<br />
d'arribar a acords. A més, la<br />
presidirà el regidor Vegara, el<br />
qual ja té les maletes fetes i no<br />
repeteix en el càrrec per<br />
voluntat pròpia.<br />
•<br />
Premi Maria<br />
Aurèlia Campmany<br />
S'hi van presentar 21<br />
projectes. Les normes indiquen<br />
que un dels premis l'atorga el<br />
públic assistent a l'acte i<br />
l'altre un jurat d'expertes.<br />
Aquest any, el projecte<br />
presentat amb el títol de "Prou<br />
d'Agressions" ha rebut tots dos<br />
premis. L'han promogut<br />
diverses entitats de dones de<br />
Nou Barris. Aquest projecte<br />
pretén canviar la mentalitat<br />
social dels barris a través del<br />
treball dels col·lectius de<br />
dones i del treball a les<br />
escoles. Té, per tant, un enfoc<br />
preventiu<br />
FRANCISCO J. MANZANO I GERARD MELGAR<br />
La gent que passejava a prop de la<br />
cruïlla entre els <strong>carrer</strong>s Camí de<br />
Vallvidrera I Sant Pere Claver va notar<br />
que alguna cosahavia canviat en aquella<br />
zona. L'edifici noucentista, que havia<br />
estat residència dels primers delegats<br />
del govem a Catalunya, la família<br />
Valls i Tabemer, ja no hi era. t\/lillor dit,<br />
l'havien enderrocat.<br />
Però el més sorprenent era que la<br />
casa s'havia demolit quan s'estava<br />
estudiant la possible protecció de la<br />
seva façana i, per tant, existia una<br />
suspensió de la llicència d'obres en la<br />
parcel·la de l'edifici, una de les tres en<br />
què es va dividir la finca al novembre<br />
de 1997. Segons l'Ajuntament, la confusió<br />
es va produir per un "error informàtic".<br />
La torre, situada en un solar on<br />
una comunitat depropietarishavia contractat<br />
la construcció de 13 vivendes<br />
unifamiliars, estava inclosa en el pla<br />
especial de catalogació del districte de<br />
Sarrià-Sant Gervasi. Això vol dir, concretament,<br />
que s'estava considerant el<br />
seu pas des del nivell D -en el qual<br />
s'han de guardar fotografies i plànolsal<br />
nivell C, que també implica la conservació<br />
de la façana. En qualsevol cas, la<br />
casa no es podia enderrocar per una<br />
suspensió d'obres que era vigent per<br />
dos anys des del febrer de 1998. En<br />
canvi, ri 1 de juny d'aquell mateix any,<br />
el servei d'Urbanisme, amb el primer<br />
tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC),<br />
al cap, va autoritzar la constmcció de<br />
sis vivendes a la parcel·la de la torre,<br />
dues de les quals havien d'anar on era<br />
l'edifici protegit. Sembla que ningú es<br />
va adonar de l'error.<br />
Tampoc ho van fer quan, a l'agost,<br />
la promotora Kandacom SL, que gestiona<br />
les obres de la comunitat de<br />
propietaris des de juny del 1998, va<br />
demanar permís per enderrocar la<br />
casa. Ei districte, que també havia de<br />
tenir constància de la suspensió<br />
d'obres, va concedir l'autorització, prèvia<br />
consulta als responsables del projecte<br />
de revisió del catàleg arquitectònic,<br />
que depèn de l'àrea de Patrimoni<br />
de l'Ajuntament central. El regidor del<br />
districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume<br />
Ciurana (CiU), intenta explicar-ho amb<br />
un il·lustratiu exemple: "això és igual<br />
que quan un metge diagnostica una<br />
malaltia. La infermera no s'atrevirà a<br />
contradir-b, perquè en teoria el metge<br />
és l'expert". El permís de demolició<br />
tenia el vist-i-plau delegat de Jordi<br />
Rogent, que com a cap del projecte de<br />
revisió hauria de conèixer quins són els<br />
edificis precatalogats. Així doncs, tot<br />
maig-juny de 1999<br />
Un error municipal va possibilitar el passat 7 d'abril l'enderrocament<br />
d'un edifici protegit a Sarrià-Sant Gervasi. La promotora haurà de<br />
reconstruir-lo després de les protestes veïnals<br />
Al solar que ocupava la casa ja han començat les obres d'una nova construcció<br />
apunta a què I' "error informàtic" consisteix<br />
en què, des d'un principi, la<br />
suspensió de llicència d'obres i la inclusió<br />
de la casa en el pla especial de<br />
protecció no van ser anotats en el<br />
registre informàtic de Patrimoni ni en el<br />
del districte.<br />
* Negatiu precedent<br />
Però els errors municipals en<br />
aquesta mateixa finca tenen un<br />
precedent que complica la credibilitat<br />
d'una equivocació involuntària.<br />
Concretament, al setembre de<br />
1998, en el solar on es trobava<br />
l'edifici van sertalats més d'un centenar<br />
d'arbres de manera il·legal.<br />
Aleshores es va tractar també d'un<br />
error similar, però la polèmica aixecada<br />
per l'incident tampoc va servir<br />
per a què ningú s'adonés de la<br />
il·legalitat dels permisos de construcció<br />
i d'enderrocament en la<br />
parcel·la de la torre.<br />
EL PERIODICO<br />
Amb tot això, no és estrany que<br />
els veïns de Sarrià veiessin que les<br />
màquines feien anar per terra el 7<br />
d'abril del present any aquell edifici<br />
que havia reflectit les tendències<br />
de l'alta burgesia barcelonina de<br />
començaments de segle.<br />
Poques hores després de sortir<br />
a la llum la notícia, el gerent d'Urbanisme,<br />
Borja Carreras-Moysi, i<br />
el del districte, Ricard Huertas, van<br />
posar els seus càrrecs a disposició<br />
de l'alcalde, Joan Clos, que finalment<br />
no va acceptar les seves dimissions.<br />
Paradoxalment, des<br />
d'aleshores no s'ha convocat cap<br />
sessió plenària al Consell Municipal<br />
de Sarrià-Sant Gervasi per tractar<br />
l'assumpte. El Partit Popular va<br />
sol·licitar un ple extraordinari, però<br />
el president del Consell, Josep<br />
Maria Vegara (PSC), va denegar la<br />
proposta per falta de majoria.<br />
Ciurana adverteix que "en no presentar-se<br />
a la reelecció, és probable<br />
que Vegara no convoqui ni el<br />
ple ordinari del mes de maig".<br />
Quant a les responsabilitats, es<br />
va produir un creuament d'acusacions.<br />
Per la seva part, el primer<br />
tinent d'alcalde, Xavier Casas, va<br />
assegurar que "la llicència d'enderrocament<br />
la va donar el districte".<br />
Jaume Ciurana no va trigar en<br />
contestar que "l'error greu es pro<br />
JOSEP MASIP<br />
dueix l'li de juny de 1998, quan<br />
Casas autoritzà la construcció de<br />
sis cases tot i la suspensió d'obres<br />
existent des de febrer". Ciurana té<br />
clar que el fet de pertànyer a Convergència<br />
i Unió l'ha perjudicat. "La<br />
reacció de Casas davant un regidor<br />
del Partit Socialista hauria estat<br />
la d'assumir la seva responsabilitat".<br />
El regidor exposa detalls que<br />
-segons ell- proven la seva innocència.<br />
"Quan vam celebrar el ple a<br />
l'Ajuntament central, vaig ser jo el<br />
que va fer una pregunta sobre<br />
aquest tema. Si tingués alguna cosa<br />
que ocultar no ho hauria fet".<br />
La solució final a tota aquesta<br />
polèmica ha estat un acord entre el<br />
departament de Xavier Casas i la<br />
promotora Kandacom, que, segons<br />
l'arquitecte que va signar els treballs<br />
de demolició, Santiago<br />
Bergnes de las Casas, obliga l'empresa<br />
a reconstruir l'edifici amb la<br />
façana anterior. La casa, però, serà<br />
una vivenda plurifamiliar.<br />
Els mateixos veïns que el dia 8<br />
d'abril es van sorprendre en no<br />
veure la torre, probablement es<br />
plantegin, un cop l'hagin reconstruït,<br />
que han retrocedit en el temps<br />
si és que els poders públics no<br />
donen una versió més coherent<br />
dels seus errors.<br />
De fabricants de llençols a especuladors<br />
• La família Valls-Tatjemer, accionista majoritària del Banco Popular Espariol,<br />
és la propietària d'aquesta finca i, per tant, beneficiària d'aquesta operació<br />
especulativa. La família té una llarga tradició en la indústria del tèxtil -qui no coneix<br />
els llençols de la Viuda de Tolrà?-, fins a la liquidació de les seves empreses<br />
(entre les que també hi havia Manufactures Valls).<br />
Aquesta nissaga va conèixer la seva època daurada durant l'antic Règim, no<br />
és estrany, doncs, que a alguns dels seus membres se'ls relacioni amb l'Obra<br />
de mossèn Escriba de Balaguer.
maig-juny de 1999<br />
7<br />
i.a veu «Cl<br />
CARRER REPORTATGE<br />
Lajgíe nt<br />
arrer H Ederlezi {*) en Gràcia<br />
JORDI TARRÉS<br />
Salgo de ver, oir y degustar la última<br />
película de Emir Kusturica Gato Negro,<br />
Gato Blanco, "una historia de<br />
gitanos", tal y como la resume su<br />
director. Que pedazo de película.<br />
Todo en ella es arrollador, puro canto<br />
de vitalidad y libertad, Pura Vida.<br />
En estado de ensimlsmamiento bajo<br />
por la calle Torrijos hasta llegar a la<br />
Plaça del Poble Romaní donde<br />
Gràcia, ademàs de ganar un espacio<br />
publico, ha empezado a limpiar el<br />
rostro de la vergüenza de esta nuestra<br />
Europa común, casa de todas las<br />
personas ratificadas, o no, como europeas.<br />
Seis atïos después de su<br />
inauguración, la Plaça del Poble<br />
Romaní aún es el único espacio<br />
publico en toda Europa dedicado al<br />
pueblo gitano.<br />
Antes de que se desvanezca el<br />
estado de jubilo en el que me encuentro,<br />
cruzo las calles que me<br />
llevan hacia la Plaça del Poble<br />
Romaní. Los conciertos, abiertos a<br />
todas las personas paseantes, se<br />
dan cita en el chaflàn que queda<br />
entre las calles de Mare de Déu dels<br />
Desemparats con calle Puigmartí,<br />
justo a la esquina del mercado de la<br />
Abacería Central, al módico precio<br />
de una sonrisa, un cigarro o algo<br />
para un cafè.<br />
Llego a la plaza por la calle<br />
Siracusa desde donde tengo una<br />
perspectiva general. Cuando uno ve<br />
esta plaza por primera vez lo primero<br />
que en ella destaca es la prominente<br />
y solitària chimenea que se levanta<br />
espigada hacia el cielo, único vestigio<br />
de la otrora, y hoy ausente, fàbrica<br />
del "VaporNou". Todo un símbolo<br />
y testimonio del pasado industrial<br />
del barrio -uno de los núcieos centrales<br />
de la "Setmana Tràgica" de<br />
Barcelona (julio de 1909)-. En dicho<br />
solar fabril se levanta de arriba a<br />
abajo la plaza y el pàrking Siracusa<br />
-pàrking de la "Societat Municipal<br />
d'Aparcaments i Sen/eis S.A-.<br />
Situada en la base de la chimenea<br />
se encuentra una placa conmemorativa,<br />
hecha de azulejos verdes<br />
y amarillos. La placa es un recuerdo<br />
y toda una dedicatòria que la Unió<br />
Gitana de Gràcia quiso hacer en<br />
honor del desaparecido Gato Pérez<br />
(1951/1990). Hijo bonarense, però<br />
predilecte de Gràcia y gitano de adopción.<br />
La placa reza a ritmo de rumba<br />
blanca lo siguiente: "Gitanosymorenos<br />
son los ases del compàs/.../<br />
Ahora vengo yo con sabor aunque<br />
no sea moreno". Sabios versos de<br />
un canto a la convivència, restan así<br />
colgades para quien quiera leer. Y<br />
es que ya lo dice el Oncle Manel,<br />
gitano de ojos experimentades y temple<br />
conciliador, miembro de la junta<br />
de la Unió Gitana de Gràcia y hacedor<br />
ocasional de historias y cuentos<br />
gitanos, recordàndonos unas palabras<br />
de la regidora del distrito Teresa<br />
Sandoval: "Gràcia no seria el que<br />
és sense els gitanos de Gràcia".<br />
Nimiedades de la historia y contrasentidos<br />
han omitido sucesivamente<br />
el reconocimiento a este pueblo,<br />
silenciando a hombres y mujeres,<br />
personajes anónimos o reconocidos,<br />
rostros con menor o mayor<br />
fortuna... Gente silenciada. La pa-<br />
La plaza del Poble Romaní es el único espacio publico<br />
europeo dedicado a los gitanos. Debe servir para limpiar<br />
el nombre del pueblo gitano<br />
Uí^<br />
TARVAL<br />
La chimenea del Vapor Nou se erige como símbolo y testimonio del pasado industrial del barrio<br />
trafía y la ignorància se ha cebado<br />
muchas veces con la constància y<br />
tenacidad de sus modus vivendi.<br />
Desde la Pragmàtica de los Reyes<br />
Gatólicos, pasando por el triàngulo<br />
invertido de color marrón que los<br />
nazis utilizaban para tachar a los<br />
gitanos, y segregaries de la Sociedad.<br />
Oscura distinción que se cobro<br />
a màs de 500.000 personas en les<br />
Campos de la muerte.<br />
El desacuerdo y la razón de ser se<br />
concentran en la Plaça del Poble<br />
Romaní. Parafraseande a Gato Pérez<br />
"allà on és més curta la distància des<br />
del cel 0 des del mar". La plaza es un<br />
hemenaje, una encrucijada de esperanza,<br />
desalientes y transites.<br />
Azul y verde llenan todo el<br />
espacio, colores que trazan la amplitud<br />
de la diàspora de todo un pueblo.<br />
En medio, siguiendo la línea del<br />
horizonte, una rueda de carro<br />
permanentemente itinerante.<br />
Itinerancia y libertad son dos rasgos<br />
constantes en la cultura del pueblo<br />
gitano. Azul del cielo y verde de las<br />
praderas, y en medio la rueda del<br />
carro: es la bandera gitana.<br />
• Gitanos: del Portal a Gràcia<br />
Les gitanos vinieron a Barcelona<br />
hace màs de 500 anos. Primero se<br />
establecieron, tal y como nos cuenta<br />
el Oncle Manel, en el "Portal",<br />
emplazamiento cercano a la actual<br />
Ronda de Sant Antoni y exterior a<br />
murallas. De esta simiente inicial,<br />
hace ya 200 afíes, salieron 4 familias:<br />
"els Sagalés, els Valentí, els Batista<br />
i els Malla". Estes se trasladaron a<br />
vivir a lo que hoy conocemos como<br />
barrio de Gràcia, cuando entonces<br />
aún era un pueblo cercano a<br />
Barcelona. Hoy dia son màs de 110<br />
familias las que componen la<br />
comunidad gitana del barrio. El Oncle<br />
Manel recuerda con nostàlgia<br />
cuando él y su cuadrilla iban a<br />
pastorear las cabràs per les campes<br />
de lo que hoy son la calle Escorial y<br />
el céntrice paseo de Sant Joan.<br />
El sentimiento de pertinència al<br />
barrio es muy hondo, aunque ese no<br />
quiere decir que per ello se haya<br />
perdido para siempre el sentido de<br />
itinerancia y movilidad que caracte-<br />
riza a la ètnia gitana. Hay muchos<br />
gitanos de Gràcia que van y vienen,<br />
se marchan por un tiempo, màs o<br />
menes largo. Ejemple de elles es el<br />
Oncle Manel que se fue a Buenos<br />
Aires a trabajar y regresó unes anos<br />
después a Gràcia, hay también los<br />
que no vuelven, pere la mayería de<br />
elles llevan el barrio de Gràcia en el<br />
corazón: "Gràcia és Gràcia" dïce el<br />
Oncle Manel. Y sintetizando claramente<br />
éste sentimiento cuenta: "Jo<br />
sóc gitano, em sento molt orgullós<br />
• Los niüos juegan en la puerta del Casal, donde sus mayores juegan a la petanca<br />
del que sóc, però sempre dic: el meu<br />
barri. Gràcia. Sóc un gitano del barri<br />
de Gràcia".<br />
• Diferentes actores<br />
Frente al ventanal del Casal d'Avis-<br />
Residència Assistida i Casal de Gent<br />
Gran de Gràcia, destellos de luz se<br />
filtran entre las hojas circulares del<br />
Àrbol del Amor, Cercis Siliquastrum.<br />
Los metes verdes de sus hojas y los<br />
púrpuras rosades de sus flores se<br />
mezclan en una fràgil danza, de vez<br />
en cuando, azuzada veluptuesamente<br />
por el viento. Desde el misme<br />
ventanal, però detràs de él,<br />
Concepció, Encarnación, la sefíera<br />
Hortènsia y el serïer Romero juegan<br />
al dominó. Parecen estar absortes<br />
per el juege però de soslaye todes<br />
miran a la plaza. No se les escapa ni<br />
una. Las marcas de lo cotidiano trazan<br />
la animada charia. Son espectadores<br />
silencioses del ritmo de la<br />
plaza. Les gusta ver la "Festa Major,<br />
les puntaires, les persones que<br />
prenen el sol o esperen l'hora de<br />
dinar, els 'petanqueros' i la canalla<br />
que surt de l'escola per venir-hi a<br />
jugar". Cada uno, en su momento,<br />
participantes distintes de la misma<br />
plaza. Hace màs de once anos que<br />
vienen regularmente al Casal a pasar<br />
el rato. Y desde que existe la<br />
Plaça del Poble Romaní la centemplan<br />
durante todas las estaciones<br />
del afío. Es curioso, pere cada uno<br />
tiene preferència por una estación<br />
distinta.<br />
Fuera del Casal, y en la parte<br />
superior de la plaza, las bolas de la<br />
petanca giran diestramente guiadas<br />
deslizàndose por el suele de tierra.<br />
Después de cada jugada vuelven a<br />
las manes robustas y arrugadas.<br />
Vuelven para volver a empezar a<br />
salir. Salen para volver a empezar a<br />
girar. Itinerancia permanente se dan<br />
cita cada tarde en los campos de<br />
petanca.<br />
(') Ederlezi: es el dia de los gitanos<br />
en lengua romaní.<br />
TARVAL
8<br />
La Veu del<br />
ENTREVISTA CARRER maig-juny de 1999<br />
-Antonina Rodrigo<br />
Escriptora<br />
"Z/es dones de la República<br />
van perdre la història^^<br />
om (mq^giPriodtigo en el seu<br />
últim llibre, "Mujery exilio. 1939", cada<br />
dona compromesa amb la República,<br />
cada una de les que va patir en pròpia<br />
carn la Guerra i l'exili, també va patir un<br />
exili interior, '1an desesperado y<br />
destructivo como el exterior".<br />
En el llibre biografia vint-i-dues dones<br />
de totes les classes socials, procedències<br />
i professions, entre les quals hi ha<br />
les barcelonines Sara Berenguer, natural<br />
del Poble Sec i membre del Comitè<br />
Revolucionari de Les Corts i Elena<br />
Bonet. Però també hi apareixen Maria<br />
Zambrano, guardonada recentment<br />
amb el Premio Cervantes, Vicenta<br />
Lorca, la mare del poeta, Antònia<br />
Adroher, militant del POUM o la coneguda<br />
Clara Campoannor, pionera del<br />
vot femení. És un estudi realitzat durant<br />
molt temps i, encara que sembli<br />
opotunista, surtara, a puntdecelebrarse<br />
el 60è aniversari del final de la<br />
Guerra "perquè l'editorial va tenir problemes<br />
de diners i s'ha endarrerit dos<br />
anys la publicació".<br />
En aquesta entrevista, s'hi barregen<br />
sentiments molt diversos i s'hi paria<br />
d'un desig irreprimible: recuperar la<br />
memòria per a no oblidar la història.<br />
— Quin és el paper de les dones<br />
en la guerra civil?<br />
iH Les dones van estar al front de<br />
la reraguarda, fent possible que els<br />
homes estessin al front. Les dones<br />
estaven a les fàbriques d'armament,<br />
dirigint hospitals, a cases de<br />
repòs, treballant la terra,... i després<br />
tenint cura de la gent gran i<br />
dels seus fills. Les dones són d'un<br />
material humà molt valuós.<br />
— Per què és tan fàcil usar les<br />
dones com a armes en una guerra?<br />
^ És tan fàcil perquè la dona<br />
s'entrega a cani de res, només pel<br />
fet de salvar la seva família.<br />
— Com aconseguien sortir-se'n?<br />
•i Les espanyoles tenien una càrrega<br />
d'humanitat increïble. Estaven<br />
molt preparades, perquè havien<br />
aconseguit superar amb èxit<br />
32 mesos de guerra.<br />
— Aquest Instint de superació, és<br />
intrínsecament femení, és un tret<br />
que ens diferencia dels homes?<br />
•i Sí, sens dubte. En els camps de<br />
concentració molts homes se suïcidaren.<br />
En canvi, no hi ha constància<br />
que cap dona es traiés la vida. Perquè<br />
elles sabien que eren el motor de la<br />
seva família i del seu grup. Les dones<br />
a la guerra són l'esperit mateix de la<br />
supervivència.<br />
— Per què a les dones se'ns<br />
considera un grup a part?<br />
Una entrevista de IVIarta Pluja<br />
ARXIU<br />
Rodrigo va ser pionera en aquesta línia d'investigació<br />
^ Les dones no tenen identitat. Les<br />
dones de la república, a més de perdre<br />
la guerra també van perdre la<br />
seva història. En canvi, els homes<br />
van entrar-hi per la porta grossa,<br />
£imb medalles, noms de <strong>carrer</strong>s i places.<br />
Ara han donat la Legió d'Honor<br />
a Sara Gioiilén, però és l'única.<br />
— Com s'elabora un llibre com<br />
aquest? Quines vies d'investigació<br />
segueix per trobar les dones que<br />
encara són vives i per seguir el<br />
rastre de les que ja han mort?<br />
•• Gravo amb elles, els fills, els marits,<br />
vaig a l'Arxiu de la Guerra Civil<br />
de Salamanca i sobretot consulto<br />
premsa de l'època. Però no és ima<br />
feina fàcil. Moltes les he trobat jo,<br />
però alguna m'ha trobat a mi, com<br />
Teófila Madrofial, que va morir poc<br />
després d'entrevistar-se amb mi. Jo<br />
vaig fer un viatge a Sudamèrica becat<br />
per la Generalitat per a parlar de<br />
la Guerra. A les xerrades, jo explicava<br />
que volia trobar les dones del 39 i<br />
deixava elmeu telèfon. Desprésd'ima<br />
d'aquelles conferències, ima amiga<br />
d'ella es va posar en contacte amb mi.<br />
MTii vaig trobar... Pressentia que<br />
s'estava morint i va voler retrobar-se<br />
com a mare de la guerra amb el seu<br />
fill reencarnat en mi i em va explicar<br />
tota la seva vida...<br />
— Per què repetim sempre els<br />
mateixos esquemes, els<br />
mateixos errors?<br />
•i Em sento molt frustrada... Ara<br />
s'acompleixen els 60 anys del final de<br />
la guerra, nosaltres vam protagonitzar<br />
el primer èxode massiu... I no<br />
hem après res, cada vegada som més<br />
cruels. Quan veus aquells nens plorant,<br />
vells morint-se, dones arrossegant<br />
la seva família sola, al costat de<br />
casa, a quatre passes... M'entristeixo...<br />
A més, el que estan fent en<br />
aqueU país [Kosovo] no té nom...<br />
— I per què no diem res, per què<br />
callem?<br />
Retrat<br />
Testimoni<br />
de càrrec<br />
ANTONINA ROORíGO i;<br />
Antonina Rodrigo és de<br />
l'Albaicín. Granada, però<br />
viu a Barcelona des de<br />
l'any 1970. La seva<br />
dedicació a la literatura<br />
s'ha centrat bàsicament en<br />
l'assaig i la biogi-afia. És<br />
una dona dolça i<br />
tranquil·la. A primera<br />
vista sembla que tingui<br />
una paciència de santa, i<br />
tots aquests trets li van<br />
que ni pintats per a la seva<br />
tasca d'investigadora i<br />
escriptora. Gairebé són<br />
dons de la Mare Natura.<br />
És una escollida per<br />
reflotar la memòria dels<br />
milers de doncs<br />
compromeses amb la causa<br />
antifeixista i per fer-les<br />
recobi'ar la dignitat<br />
perduda. De la seva<br />
producció destaquen els<br />
estudis sobre Lorca -<br />
recordareu "García Lorca.<br />
El amigo de Cataluna"<br />
(Edhasa, Barcelona, 1984),<br />
citat en el número 55 de la<br />
nostra publicació-, sobre la<br />
Uegendai-ia figm-a de<br />
Mariana de Pineda, i sobre<br />
figures catalanes<br />
universals com l'actiiu<br />
Mai'garida Xirgu, el<br />
ciiTii-già Josep Trueta o el<br />
pintor Salvador Dalí.<br />
Acaba de presentai- un<br />
volum sobi'e les dones que<br />
van viui'e i lluitar sota la<br />
bandera roja, "Mujery<br />
exilio. 1939"'(C()mpanía<br />
Literària, Madrid, 1999).<br />
Primer va ser "Mujeres de<br />
F]spana. Las .silenciadas<br />
del franquismo" i tancarà<br />
a{|uesta trilogia un as.saig<br />
sobre les dones oblidades,<br />
amb un objectiu clai":<br />
rt^'opilar els últims<br />
testimonis directes<br />
d'acjiiella obscura etapa de<br />
^ Estem fets unes gallines! L'actitud<br />
que tenim també m'entristeix.<br />
— Rescatar en un llibre les<br />
consciències i les lluites d'aquestes<br />
dones, és també rescatar la història<br />
per evitar l'oblit definitiu?<br />
^ Hauria de servir per esmenar<br />
aquests errors, però no serveix.<br />
L'imperialisme, el capitalisme cafre<br />
representat pels EUA i el dels<br />
països pobres com nosaltres és el<br />
que ens fa covards. Anant a la<br />
guerra som igual que ells, no, pitjor<br />
que ells. Per què hi ha diplomàtics<br />
si se'ls salten a la torera?<br />
— Com es treballa en el camp de<br />
la investigació en el nostre país?<br />
^ Ara hi ha gent que hi treballa,<br />
però quan jo vaig començar crec que<br />
vaig ser pionera. Ara hi ha molts<br />
congressos per rescatar material, però<br />
com que el franquisme va durar tant<br />
i com que la gent encara ara té por de<br />
parlar... costa molt... M'imagino el<br />
que devien haver patit per no voler<br />
parlar encara avui...<br />
— Amb les coses que li<br />
expliquen aquestes persones,<br />
deu ser molt dur...<br />
^ És molt difícil separar la tasca<br />
d'investigadora de la pròpia vida,<br />
no és gens fàcil. És impossible<br />
que no t'afecti. Moltes vegades he<br />
acabat plorant mentre entrevistava<br />
algú.<br />
— [La conversa ha arribat a un<br />
moment d'alta tensió, i cal diriglr-la<br />
cap a qüestions que requereixen<br />
més distància]. Creu que les<br />
administracbns fan el que cal en<br />
aquesta tasca de recuperació de la<br />
memòria històrica?<br />
^ Quan van arribar els sociaHstes<br />
tothom creia que s'obririen les portes<br />
a la tomada dels exüiats i a la recuperació<br />
de la memòria històrica, jjerquè<br />
era la seva gent. Però no ho van fer<br />
perquè no volien aixecar crostes, volien<br />
que tot seguís igual. Per a explicar<br />
la història veritable cal dir les<br />
coses pel seu nom, i això encara no<br />
s'ha fet. Portaria gent de les Brigades<br />
Internacionals va ser molt bo, però hi<br />
ha gent com César Vidal que diu que<br />
tot va ser mentida. Se t'obren les<br />
ferides quan sents aquestes coses...<br />
Qui sí ha fet coses ha estat la pròpia<br />
gent, més enllà dels governs. Ara<br />
s'està intentant ajudar a recuperar<br />
els arxius personals a través de<br />
l'Associación Guerra CivU Espanola<br />
per tal que es quedin a la Universitat<br />
de Barcelona i es puguin estudiar.<br />
— Com va arribar Antonina<br />
Rodrigo a Barcelona?<br />
•I Em vaigcasar amb Eduard Pons<br />
Prades. El vaig conèixer a l'exili.<br />
Vam viure uns anys a franca i<br />
després, l'any setanta vam tomar.<br />
Hi estic molt de gust. Barcelona és<br />
una ciutat molt europea. I els andalusos<br />
ens entenem molt bé amb<br />
el caràcter català.<br />
— Veu diferències entre la fornia<br />
d'encaixar la seva sinceritat entre<br />
Barcelona i altres ciutats de l'Estat?<br />
•i Fora d'aquí sempre he de vigüar<br />
molt què dic. Jo no tinc pèls a la<br />
llengua i sempre m'avisen, "aquí no<br />
diguis això", "vigila què expHques".<br />
En canvi aquí hi ha més Uibertat. Jo<br />
crec que el meu llenguatge és natural<br />
perquè estic acostumada a parlar<br />
aquí i quan surto em titllen de massa<br />
conümdent. M'identifico molt bé amb<br />
la gent d'aquí.
maig-juny de 1999<br />
int anys d'Ajuntaments democràtics<br />
donen una perspectiva històrica suficient<br />
per analitzar amb objectivitat la tasca<br />
política assolida durant el període. Hom<br />
podria afirmar que la política municipal<br />
arreu de Catalunya, a grans trets, ha estat<br />
positiva. La vida democràtica, històricament,<br />
està més arrelat en la consciència dels ciutadans<br />
que la política general de les autonomies<br />
0 de l'Estat. El municipi (municipium)<br />
entre els romans significava "ciutat principal<br />
i lliure que es governa per les seves<br />
pròpies lleis". Més tard, la ciència política va<br />
aportar noves definicions del mot, però quasi<br />
totes coincideixen en resumir el municipi<br />
com una entitat d'origen i caràcter natural<br />
que neix per donar satisfacció a les relacions<br />
d'una comxuiitat de persones, la família, el<br />
clan, etc.<br />
Amb el municipi neix el concepte primari<br />
de societat democràtica que no necessita de<br />
l'Estat per ser creada i animada. Més aviat<br />
el municipi com entitat política natural s'oposa<br />
a l'Estat com un ens abstracte creat per<br />
una activitat jurídica-política fruit d'una elit<br />
social que exerceix com a classe dominant,<br />
però que és incapaç de garantir la democràcia<br />
sense l'existència prèvia de les llibertats<br />
locals. Alexis de Tocqueville, referint-se a la<br />
importància del municipi, diu: "En el municipi<br />
resideix la força dels pobles lliures. Les<br />
institucions locals són a la llibertat el que les<br />
escoles primàries són a la ciència: en elles el<br />
poble es forma i aprèn a usar la llibertat i<br />
regir el seu comportament sota el regnat<br />
d'ella. Els homes han fet les nacions i els<br />
estats, però el municipi sembla sortit directament<br />
de les mans de Déu".<br />
Tomant al municipi aquí i ara, s'ha de<br />
destacar que malgrat les mancances econò<br />
i.tt veu uet<br />
CARRER<br />
OPINIÓ<br />
Eduard Moreno<br />
Urbanista Vint anys de democràcia municipal<br />
miques per la gasiveria de l'Estat i de la<br />
Generalitat, els ajimtaments democràtics<br />
se'n surten bastant bé en la gestió financera<br />
dels ens. Durant el procés d'aquests vint<br />
anys ha sorgit una nova i jove classe política<br />
bastant eficaç, que tret dels casos puntuals<br />
de corrupció i una excessiva professionalitat<br />
dels càrrecs, pot representar -per dir-ho en<br />
termes futbolístics- un planter de polítics<br />
per ocupar càrrecs de més compromís a la<br />
política nacional com és el cas de França, on<br />
molts ministres i diputats són o han estat<br />
alcaldes o regidors d'algun municipi.<br />
El municipi és, també, el marc ideal pels<br />
governs locals d'esquerra per tal de fer una<br />
política socialitzadora en el camp de la<br />
cultura, l'ensenyament, els transports,<br />
benestar social i l'urbanisme, al servei dels<br />
ciutadans. S'ha de dir que malgrat que el<br />
80% de la població de Catalunya resideix<br />
en municipis governats per l'esquerra, no<br />
sempre els ajuntaments tenen aquesta ten<br />
Àlex Tisminetzky i Laia Altarriba<br />
Periodistes Dels veïns, als negocis<br />
oques similituds podríem trobar<br />
tot comparant aquell 3 d'abril de 1979, jornada<br />
en la qual se celebraren les primeres<br />
eleccions als ajuntaments postfranquistes,<br />
amb els comicis municipals barcelonins del<br />
13 de juny. Ha plogut molt des d'aquells dies<br />
que van representar el primer triomf electoral<br />
dels partits de l'esquerra tradicional que<br />
fins aleshores havien estat en l'oposició al<br />
règim fi-anquista i fins feia molt poc, havien<br />
hagut de patir la clandestinitat.<br />
Mirant les velles fotografies, els cartells<br />
amb l'estètica pròpia de l'època, els polítics<br />
rejovenits -sobretot Uuint molt més cabell- i la<br />
propaganda electoral, hom s'adona de com ha<br />
canviat l'escenari polític barceloní en les dues<br />
darreres dècades; a poc a poc, els partits tradicionals<br />
de l'esquerra han anat perdent els seus<br />
símbols d'identitat que els diferenciaven i els<br />
caracteritzaven com a tals. Entre la classe<br />
poUtica, ja pocs gosen autodefinir-se en públic<br />
com a marxistes (quan aleshores era im dels<br />
pocs orgulls compartits per tota la progi-essia<br />
del país); tampoc la falç i el martell s'han pogut<br />
salvar i han anat caient dels murals i cartells.<br />
Semblaria que, de mica en mica, i d'una forma<br />
paulatina però constant, el mapa polític de la<br />
nostra ciutat ha anat transformant-se davant<br />
els ulls dels barcelonins sense que ens n'haguem<br />
ni adonat.<br />
I, encara que pugui semblar increïble, fa<br />
només vint anys, la victòria del que es va dir<br />
mtreball<br />
I SOCUU.SM uMTCAi ct cxutunY* i:í2&<br />
ZZZLÍtSX^S.<br />
'A Cafurnameni snti la gent que KeteHa'<br />
Ciutats i pobles per vitve-lü<br />
Wm^,<br />
^ • ^ ^ • y<br />
fjàB^<br />
HHHiB {.'.i^^L<br />
el "pacte de progrés" (PSUC i PSC, principalment,<br />
encara que també hi havia CIU) fou<br />
un dels resultats d'una eufòria reivindicativa,<br />
sorgida dels pobles i barris de l'àrea<br />
metropolitana, en demanda d'un canvi cap a<br />
una societat més justa i igualitària: als <strong>carrer</strong>s<br />
s'exigien habitatges populars, espais<br />
verds, equipaments assequibles (escoles, hospitals,..),<br />
prioritat pels transports públics,<br />
municipis oberts al poble, una cultura popular<br />
i participativa i tantes altres demandes<br />
sorgides de la rica i plural xarxa associativa<br />
existent al nostre país, conformada per les<br />
associacions de veïns, assemblees de treballadors<br />
i molts col·lectius populars extesos<br />
per centres de treball i d'ensenyament, barris,<br />
viles i ciutats.<br />
Molts potser encara recorden la nit del 4<br />
de març de 1979, amb escenes que ara podrien<br />
sorprendre el més agosarat, com les de<br />
Cornellà, on els victoriosos militants del<br />
PSUC al consistori anunciaven a la premsa<br />
i amb el puny alçat que "tomem a prendre el<br />
Palau d'Hivern, i penjarem les banderes<br />
roges als Ajuntaments". 0 d'altres poden<br />
sorprendre's, i amb certa ironia recordar,<br />
com la policia va reprimir contundentment<br />
la celebració que va convocar el PSOE amb<br />
motiu del seu triomf a l'alcaldia de Madrid<br />
-potser seria bo de fer-li recordar a Joan Clos,<br />
que darrerament està tan preocupat per la<br />
manca d'eficiència repressora contra les incòmodes<br />
manifestacions pels <strong>carrer</strong>s<br />
barcelonins. I tants altres exemples que seria<br />
extens fer un recull de la gran quantitat<br />
d'anècdotes que ens poden il·lustrar els grans<br />
viratges que han donat els partits polítics en<br />
els darrers anys de vida política.<br />
Però sortint de l'anecdotari i de<br />
l'empalagosa melanconia pels temps passats,<br />
hem de saber mirar enrere per fer un<br />
balanç dels vint anys d'eleccions municipals<br />
que aquests dies es commemoren. I, potser,<br />
només podem concloure que moltes de les<br />
dència i en referència a l'urbanisme àdhuc<br />
és moltes vegades contrària, ja que després<br />
de la bona embranzida de 1979 el<br />
poder polític municipal es doblega sovint<br />
davant el poder econòmic, depredador històric<br />
del sòl urbà, mitjançant tripijocs urbanístics<br />
a favor dels interessos privats<br />
que lesionen greument els interessos generals,<br />
que segons la Constitució l'administració<br />
pública ha de servir amb objectivitat.<br />
grans promeses que tantes il·lusions van<br />
generar encara resten incomplertes i en estat<br />
letàrgic, han estat apartades als calaixos<br />
dels despatxos municipals i ara es van cobrint<br />
de pols tot esperant temps millors per<br />
sortir a la llum: l'especulació creixent ha<br />
produït uns preus inassequibles per gran<br />
part dels barcelonins i ha transformat les<br />
polítiques d'habitatge en simples discursos<br />
buits de contingut, els transports públics<br />
continuen subordinats als privats generant<br />
una ciutat insostenible ecològicament, i tantes<br />
i tantes realitats (com l'atur, la precarietat<br />
laboral, la contaminació...) que molts un dia<br />
somniaren canviar, i que encara resten intactes<br />
davant els nostres ulls.<br />
I per contra, actualment ens trobem, en<br />
plena campanya electoral, que la majoria de les<br />
propostes dels polítics de la ciutat segueixen<br />
repetint el missatge olímpic de la Barcelona<br />
dels negocis, de les grans infraestructures per<br />
tal d'esdevenir un centre logístic de nivell europeu,<br />
de la ciutat del comerç... sense plantejar<br />
formes d'augmentar la participació ciutadana<br />
en la presa de decisions o polítiques que permetin<br />
acollir dignament els immigrants que cada<br />
dia arriben a la nostra ciutat. I és que sembla<br />
que aquests vint anys han convertit la major<br />
part dels polítics municipals en gestors de les<br />
ciutats al servei dels negocis, les grans multinacionals<br />
0 les grans convencions econòmiques, i<br />
no pas al servei dels veïns i veïnes.
EL CUARTO FOSC<br />
i.it vett «í'l<br />
CARRER<br />
Febre blaugrana Instrumentalització electoral<br />
Núnez va embogir. L'eufòria<br />
que li produïren les<br />
quatre copes va superar<br />
totes les previsions. Li va<br />
dir al President de la Generalitat<br />
: "Hauries de dir<br />
que el president del Barca "^•· ><br />
és tan important com el »^<br />
de la Generalitat . Una<br />
mica més tard, a la seva<br />
emissora amiga, la Cope,<br />
se sincerava: "és trist pen- mé^^<br />
sar què seria del Barca<br />
sense mi"... I de forma<br />
inaudita es va transformar<br />
en sindicalista groc per tal i<br />
de reivindicar, davant del<br />
propi alcalde Clos, la ciutat esportiva de Can Rigalt i ei projecte urbanístic Barca 2000.<br />
Intenta capitalitzar l'eufòria dels culés per pressionar a favor d'uns projectes que<br />
transgredeixen la normativa urbanística. El Barca és més que un club, ningú ho posa en<br />
dubte. Allò que neguem és que el Barca sigui la finca de l'especulador Núriez... i Navarro.<br />
No dubtem, tampoc, que el Barca no mereix tenir un president d'aquesta calanya.<br />
Tanquem aquest individu al Cuarto Fosc perquè es convenci que ha perdut la<br />
privatització de Can Rigalt i que no li serà fàcil imposar al districte de Les Corts un projecte<br />
que potencia un centre comercial i lúdic que no té res a veure amb la qualificació<br />
d'equipament esportiu.<br />
Regesa<br />
Veïns del Poblenou van ser expropiats per tal que la Diagonal<br />
arribés al mar. Pressionats per la tristament famosa Rosa Fornàs,<br />
van arribar a les seves noves cases construïdes per Regesa i van<br />
pagar de 8 a 10 milions. Regesa no els va advertir que al davant<br />
de les seves finestres hi construirien tot un hotel. Ni la Fornàs ni<br />
Regesa els van advertir. En tema d'expropiacions se solen<br />
SA explicar les coses amb mitges veritats. La xapussa, la injustícia,<br />
ja estava consumada.<br />
Crèiem que Regesa no era una promotora pura i dura a imatge<br />
i semblança dels Núfiez i Navarro. Suposàvem que tenien més sensibilitat social. La<br />
tanquem ai Cuarto Fosc amb el convenciment que l'única solució del problema és fer<br />
recular l'hotel.<br />
^ S ^ ^ ^ '<br />
m^;!^^<br />
\i: *<br />
# ,<br />
i^0>'<br />
f)/^<br />
Que cadascú jugui el seu paper. Si un dirigent veïnal<br />
opta per presentar-se a les eleccions o decideix donar<br />
suport públicament a una opció, la pràctica veïnal és<br />
que cessi del seu càrrec fins després de les eleccions.<br />
Es bo diferenciar els espais. No creiem en allò que "en<br />
període d'eleccions tot s'hi val". No podem compartir<br />
que CiU reparteixi un futlletó electoral publicant una<br />
foto de l'alcaldable envoltat de dirigents veïnals. Ignorem<br />
si la foto és robada d'algún diari o tenen l'autorització<br />
dels protagonistes. En tots dos casos ho considerem<br />
poc encertat.<br />
Un altre cas per comentar és el fet que en la publicació<br />
La Rosa del PSC de Barcelona, un número<br />
clarament electoral i amb una amplíssima tirada, es<br />
publica una foto de la junta de la <strong>Favb</strong> amb l'alcalde,<br />
com a exemple de participació, quan la foto correspon<br />
a una reunió en la qual es reclamava, contràriament,<br />
més participació.<br />
Durant la campanya, expliqueu les coses, agafeu<br />
compromisos, critiqueu els contrincants, però no sol<br />
ser rendible ni bo utilitzar el moviment veïnal<br />
Districtes amb cotxe<br />
L·^íiílUj.z} Usi any 1^1 po<br />
./*' :^^-^ "'í---<br />
l'c. la ; ^ ^ ^ ^ ^<br />
' %?:if^..^..«..,.,<br />
En urbanisme Barcelona mira endavant<br />
- % ^<br />
*
11<br />
La Veu del<br />
maig-juny de 1999 CARRER DOSSIER<br />
Ja fa deu anys que la <strong>Favb</strong> va editar per<br />
primera vegada La Barcelona dels<br />
Barris, un llibre que volia radiografiar<br />
la situació de la ciutat des del punt de<br />
vista dels barris, amb una visió diferent<br />
de les macroimatges institucionals, que<br />
sovint són molt lluny de la realitat.<br />
Avui, amb la perspectiva de deu anys i<br />
®<br />
laborar un llibre com La Barcelona<br />
dels Barris no és una tasca<br />
fàcil, tot i trobar la necessitat<br />
d'una segona edició revisada.<br />
La primera edició -en aquells moments<br />
pensada com a única- va sortir el 1991<br />
amb la intenció de fer una mena de<br />
balanç de la intervenció del moviment<br />
veïnal en la transformació de la ciutat,<br />
a les portes d'un gran esdeveniment<br />
(les Olimpíades), i amb la idea de deixar<br />
constància del fet que la ciutat és<br />
en funció de la gent que hi viu, hi lluita<br />
i l'estima, no pas de les grans campanyes<br />
d'imatge institucionals.<br />
Just vuit anys més tard, a les portes<br />
d'un altre gran esdeveniment (El Fòrum<br />
de les Cultures del 2004) i d'unes<br />
noves eleccions municipals, calia reprendre<br />
el fil d'aquells textos i, bo i<br />
revisant-los, fer-ne una nova lectura.<br />
Perquè, com fa vuit anys, el teixit associatiu<br />
de la ciutat té molt a dir en un<br />
projecte de ciutat de cara al següent<br />
mil·lenni.<br />
La Barcelona dels Barris, s'estructura<br />
en quatre parts diferenciades, analitzant<br />
i reflexionant sobre els aspectes més re-<br />
Uevants que afecten la ciutadania.<br />
La primera part, anomenada Barri<br />
a Barri, analitza la ciutat tot partint<br />
dels districtes municipals, però barri a<br />
barri -com el seu nom indica-. Amb la<br />
coordinació d'Anna Alabart, sociòloga i<br />
professora de la Universitat Autònoma<br />
de Barcelona, s'ha fet un estudi sociològic<br />
-amb les dades del Padró de 1996<br />
i amb les dades extretes l'Institut d'Estadística-<br />
referit a població: taxes de<br />
natalitat i mortalitat, envelliment, procedència,<br />
nivell professional, etc.<br />
Aquestes dades s'ofereixen comaparades<br />
amb les aparegudes en l'anterior edició, la<br />
qual cosa permet fer una anàlisi ràpida de<br />
l'evolució de la vida a la ciutat i comprendre<br />
com es distribueix la població en quantitativament<br />
i qualitativa.<br />
En aquest mateix capítol es fa una<br />
anàlisi de les associacions de veïns de<br />
cada barriada. Amb l'ajut d'unes fitxes,<br />
es va demanar a cada AV que aportés les<br />
dades més significatives de la seva actuació<br />
i un llistat de reivindicacions, per<br />
àmbits. D'aquesta manera, les xifres es<br />
converteixen en persones i la marca<br />
Barcelona pren una dimensió real. Amb<br />
La Barcelona dels Barris<br />
amb la imminència d'unes noves<br />
elccions municipals democràtiques,<br />
surt a la llum l'edició revisada i<br />
comparada d'aquest llibre. La<br />
Barcelona dels Barris recull tota la<br />
informació essencial sobre la vida a la<br />
ciutat, amb dades quantitatives i<br />
qualitatives, però també pretén donar<br />
DOSSIER<br />
Radiografia d'una metròpolis<br />
Marta Pluja<br />
A la presentació del llibre al CCCB hi va haver una nombrosa assistència de públic<br />
les reivindicacions de cada associació es<br />
posa en relleu la direcció política municipal<br />
en urbanisme, sanitat, mobilitat,... i<br />
tots aquells temes que de debò interessen<br />
als barcelonins i barcelonines -molts<br />
d'ells ja apareguts el 1991-.<br />
A La Barcelona dels Barris, diverses<br />
persones expertes reflexionen sobre temes<br />
d'interès ciutadà com l'associacionisme,<br />
l'urbanisme, el medi ambient,<br />
l'economia o la mobilitat, fent un intent<br />
per sentar les bases de quin camí hauria<br />
de seguir la metròpolis per encarar el<br />
futur amb vies a la sostenibilitat i a<br />
harmonitzar l'espai amb les persones.<br />
Una tercera part: La Barcelona de la<br />
Diversitat, s'endinsa en el món de la<br />
gent, pròpiament dit. Dones, gent gran,<br />
joventut i infància, immigració, pobre<br />
sa, discapacitació i multiculturalitat,<br />
són els temes tractats en profunditat i<br />
sobre el terreny per experts i expertes<br />
amb un sentit crític i en pro de la<br />
constructivitat, amb mires a fer una<br />
ciutat millor, més habitable, més tolerant<br />
i més solidària.<br />
Per últim. La Barcelona Metropolitana,<br />
analitza el segle i mig de trajectòria<br />
metropolitana, amb arguments<br />
contundents, potser inèdits per a molta<br />
gent, però amb veracitat i rigor.<br />
Com en l'edició anterior, la <strong>Favb</strong> ha<br />
volgut incloure un Manifest que serveixi<br />
de punt de partida per al debat<br />
electoral. Es tracta d'un decàleg amb<br />
els eixos bàsics de les reivindicacions<br />
de l'associacionisme veïnal -que analitzarem<br />
a les pàgines centrals d'aquest<br />
les pistes per encaminar-la cap al nou<br />
mil·lenni. Experts en grans temes i en<br />
no tan grans fan una reflexió sincera,<br />
oberta i a vegades agosarada sobre la<br />
nostra ciutat, el passat, però també el<br />
seu futur més immediat. Si esteu<br />
interessats en un exemplar, el podeu<br />
passar a recollir a la <strong>Favb</strong>.<br />
DANI CODINA<br />
dossier-. Aquest document l'han<br />
debatit en taula rodona les persones<br />
que concursen per a l'alcaldia de tots<br />
els partits polítics de la ciutat.<br />
El llibre es completa amb uns annexos<br />
que inclouen, a més de la metodologia<br />
de treball utilitzada en la seva confecció,<br />
un calendari de festes majors<br />
als barris i els anys de fundació de les<br />
associacions de veïns i veïnes. A més,<br />
també s'hi fa una relació completa de<br />
les associacions de veïns i veïnes, amb<br />
les dades per contactar-hi.<br />
Així doncs. La Barcelona dels Barris<br />
vol deixar palesos els problemes de la<br />
ciutat per contribuir a donar-hi solucions<br />
i, al mateix temps, vetllar per l'aprofundiment<br />
de la democràcia, d'una manera<br />
independent i responsable.
n DOSSIER<br />
CARRER maig-juny de 1999<br />
Decàleg veïnal per a una<br />
^ ^ ^ edició del 1991 de La Barcelona<br />
I Wm dels Barris ja incorporava un<br />
^ ^ ^ "Memoràndum" que compilava<br />
les principcils reivindicacions de la Federació<br />
d'Associacions de Veïns de Barcelona,<br />
com a portaveu de totes les associacions de la<br />
ciutat. Per això, i tenint en compte la proximitat<br />
de les eleccions municipals, a l'edició<br />
revisada d'enguany no hi podia faltar un text<br />
de semblants característiques.<br />
En aquesta ocasió l'entitat ha optat per<br />
un "Manifest" en forma de decàleg que, a<br />
més de recollir les reivindicacions bàsiques<br />
i més urgents del teixit veïnal de<br />
Barcelona, ha servit d'eina de discussió<br />
per a les formacions polítiques que opten a<br />
l'alcaldia de la Casa Gran.<br />
Aquest document va dirigit a tota la<br />
ciutadania que viu als barris de la ciutat,<br />
però principalment a la Generalitat i a<br />
l'Ajuntament, que -en última instànciasón<br />
els responsables de la seva aplicació.<br />
Amb aquest "Manifest", la <strong>Favb</strong> vol donar<br />
un pas més cap a la democràcia participativa<br />
i aconseguir que les reivindicacions es<br />
facin realitat. El compromís és per seguir<br />
lluitant per una Barcelona més justa,<br />
menys desequilibrada, més soli daria i més<br />
participativa.<br />
Per aquest motiu, abans de la presentació<br />
del llibre, tots els candidats i candidates<br />
ja tenien una còpia escrita d'aquest<br />
"Manifest", per tal de poder-lo anar estudi<br />
CIVIV<br />
Centre Municipal de Vela<br />
PORT OLlMPIC DE BARCELONA<br />
ant. I el dia 2 de juny, a l'Ateneu Barcelonès,<br />
es va celebrar una taula rodona amb<br />
tots ells, moderada per Eduard Moreno, en<br />
la qual es van discutir els deu punts que tot<br />
seguit us resumim.<br />
1. L·luita contra- ^especulació<br />
• La <strong>Favb</strong> s'oposa a qualsevol tipus<br />
d'especulació i, per tant, als plans urbanístics<br />
de Diagonal-Mar, a la requalificació<br />
del Camp de l'Espanyol, a la supressió del<br />
sòl industrial a Poblenou, a l'especulació<br />
amb els solars de les presons<br />
• Cal que el Pla d'Actuació Municipal<br />
2000-2004 reculli l'expropiació de Can<br />
Eigalt per poder-hi fer el Parc Metropolità,<br />
i també un plantejament seriós per a la<br />
rehabilitació del barri de la Mina i els que<br />
l'envolten, així com prioritzar les actuacions<br />
del Peri a la Bai-celona Vella i als<br />
baiTis perifèrics<br />
•Cal ampliar el verd urbà amb caràcter<br />
públic i gratuït<br />
2, Defensar el carúcter<br />
públic de la aanitat<br />
• El dret a la salut és universal i ha de<br />
continuar essent públic. A més, cal dotar la<br />
xarxa pública de les infraestructures humanes<br />
i tècniques suficients per a una<br />
millor qualitat i, per això, és necessèria<br />
una inversió proporcional a les necessitats<br />
• Descentralitzar el servei d'urgències<br />
Informació i inscripcions:<br />
Moll de Gregal, s/n<br />
Port Olímpic 08005 Barcelona<br />
Tel. 932 211 499 Fax: 932 212<br />
813<br />
Horari: de 10 a 20 h.<br />
www.vela-barcelona.com<br />
per tal que sigui més eficient i no estigui<br />
sempre saturat<br />
• El tractament ales drogodependències<br />
també ha de ser del tot públic i amb un<br />
centre a cada districte<br />
/ també de Vensenyament<br />
• El mapa escolar ha de ser una realitat<br />
immediata per no haver de tancar escoles,<br />
per acollir l'alumnat amb fracàs escolar,<br />
per cobrir el dèficit d'escoles bres sol -enca<br />
BuBquRm façanes d'Edificis amb<br />
ííH.<br />
BSQrafiats, Sustiuem tresors vuítceniisles<br />
0 madeínisles. Busquem tresors<br />
de la nostra amuitectura. Perquè ara<br />
ProEixample. amb EI suporl tíe la<br />
Comissió Europea, concedeix ajuts<br />
I Ajuntament de Barcelona<br />
ra que sigui competència de la Generalitat-,<br />
sense haver d'esperar al 2003<br />
• Cal una xarxa de biblioteques públiques<br />
a cada districte, recolzada per una<br />
petita xarxa de banis<br />
3. Fer realitat el dret<br />
constitucional a Vhabitatge<br />
• L'Ajuntament ha de forçar un conveni<br />
amb la Generalitat per construir deu mil<br />
habitatges públics en quatre anys i posarlos<br />
al mercat en règim de lloguer,<br />
especialment per als joves<br />
• Crear un banc d'habitatges per a persones<br />
en situacions de necessitat extrema<br />
i per a les que tenen situacions familiars<br />
especials<br />
• Accelerar la intervenció en els pisos<br />
amb aluminosi i potenciar la rehabilitació<br />
de totes les cases amb dèficits estructurals,<br />
així com actuar en els mil habitatges<br />
buits de la ciutat, recolzant l'oltupació<br />
• Potenciar l'ús de materials no contaminants<br />
i d'energies alternatives, habilitar<br />
espais per a la recollida selectiva i<br />
d'altres per aparcar-hi bicicletes<br />
• Facilitar sòl per a les cooperatives<br />
veïnals i habilitar terrenys per a Facarapada<br />
de treballadors temporals<br />
4. Prioritzar el transport<br />
públic<br />
• L"ATM ha d'aprovar abans de deu<br />
IdVj ;vm] >;sr: ~n<br />
•••-»..- • • l i •<br />
e5T^^; 3U5Cflr/r<br />
cspFïcials per a la restauració dels<br />
esgrafiats de les façanes. Si laniu un<br />
tresor amagai a ca;a vosua. i esteu<br />
interessats a recupetat-lo amb tota la<br />
seva esplendor, truqueu-nos avui maleix,<br />
perquè l'oferta d'aiuts ÉS limitada.<br />
ProEixample<br />
93 A57 05 22
t.íi l'crj ílfl<br />
maig-juny de 1999 CARRER DOSSIER u<br />
iutat en període electoral<br />
íiyà<br />
anys un pla d'actuació que impliqui una<br />
inversió mínima de quaranta mil milions<br />
anuals i recolliries reivindicacions històriques<br />
del metro a Bon Pastor. Horta-Carmel,<br />
Maresme, Nou Barris Nord i Zona Franca<br />
i establir un bitllet únic de metro i bus per<br />
anar de casa a la feina<br />
• Prioritzar el transport públic vol dir<br />
potenciar la mobilitat sostenible, reduir<br />
l'ús irracional del cotxe, i potenciar l'ús de<br />
la bicicleta<br />
• Implantar súperilles de trànsit calmat<br />
a l'Eixample i abandonar el projecte<br />
del túnel a Horta, a més de potenciar les<br />
connexions ferroviàries amb el Vallès<br />
S, Aprofundir en la defensa<br />
del medi ambient<br />
• Complir el compromís de reduir, l'any<br />
2004, el 20% d'emissions de gasos d'efecte<br />
hivernacle (respecte del 1987)<br />
• Aprovar un pla de residus que garanteixi<br />
la recuperació de 60% abans del 2006<br />
i generalitzar un sistema de recollida que<br />
garanteixi la separació domiciliària,<br />
construir deixalleries apropant-les a la<br />
població i donant prou informació sobre el<br />
seu ús<br />
• Estalviar energia en les campanyes<br />
d'il·luminació nadalenca i en tots els edificis<br />
municipals, destinant l'import, d'aquest<br />
estalvi a projectes solidaris<br />
• Garantir la conservació integral del<br />
parc de Collserola, ampliant-ne el perímetre<br />
actual i creant zones de preparc. Portar<br />
a terme els Peri que hi limiten<br />
€. Solució Justa en la lluita<br />
de l'aigua<br />
• El nou rebut ha dlncloure només el<br />
preu de l'aigua, el cànon hidràulic, la taxa<br />
de sanejament i l'Iva al 4%-. L'Ajuntament<br />
ha de treure la taxa del clavegueram del<br />
rebut. També s'ha de treure el Tangrem<br />
Greenpeace prologa et manual d'ús de tes<br />
Vores del Cinturó<br />
Per fer un ús correcte dels pisos, el<br />
Patronat Municipal de l'Habitatge ha<br />
editat una guia que és un manual d'ús de<br />
les vivendes. A més de recolUr-ne totes les<br />
particularitats que tes diferencia d'un<br />
habitatge tradicícionat, també n'explica<br />
quin tractament s'ha de donar als pisos i<br />
t'edifici per poder extreure'n un rendiment energètic òptim que<br />
garanteixi un estalvi.<br />
Aquest tlibre ha obtingut el rconeixement de Torganització<br />
ecologista Greenpeace. Ei responsable de Ics Campanyes<br />
d'Energia i Atmosfera, José Luís Ortega, ha estat l'autor del<br />
pròteg, í en ell anima l'Administració Pública a continuar<br />
treballant en aquesta línia, per tat que'' cada cop més promocions,<br />
públiques i privades, segueixin aquest camí". A més d'engrescar<br />
els nous llogaters a fer cas dels consells que en la guia es detallen:<br />
"Des de casa nostre, els hàbits d'utilització de l'enegia, l'aigua,<br />
els materials... tenen una incidència directa en la salut del nostra<br />
medi ambient. Importen les quantitats que fem servir, el seu<br />
origen, i els residus que generem. Una actitud conscient pot reduir<br />
de forma molt important l'impacte del nostre modus de vida en el<br />
canvi climàtic, ta capa d'ozó, ta contaminació tòxica, la<br />
biodtversitat...Per això animem els habitants d'aquests habitatges<br />
a seguir els conseUs d'aquesta publicació".<br />
Afegir, (ambé, que el Patronat Municipal de l'Habitatge construeix<br />
ja totes les noves promocions arran de la campanya de les Vores,<br />
seguint aquests criteris de sostenibilitat.<br />
Eugeni Forradellas i Bombardó<br />
President del Patronat Municipal de l'Habitatge<br />
Regidor-ponent d'Habitatge<br />
Ajuntament 4\h de Barcelona<br />
Patronat Municipal de l'Habitatge<br />
• Penalitzar el malbaratament i considerar<br />
un preu polític el consum de cent<br />
litres per persona al dia<br />
• La taxa de tractaments de residus ha<br />
de ser un impost municipal i estar en<br />
relació amb la producció de residus individualitzada<br />
• L'acord haurà d'arribar abans del 2000<br />
i s'aproparà als preus de 1990 més les<br />
corresponents inflacions. Després de pactar<br />
el rebut es negociaran els impostos<br />
7. Defensa de les llibertats<br />
• Fer realitat la Carta Municipal i les<br />
transferències corresponents. El Reglament<br />
Orgànic s'ha de desenvolupar amb el<br />
teixit associatiu<br />
• Escollir directament els Consellers de<br />
districte<br />
• Memòria Participativa per a les actuacions<br />
importants<br />
• Dret a veu en els Plens de la plaça<br />
Sant Jaume i en tots els Plens de Districte<br />
• Desenvolupar el dret a la informació i<br />
reconèixer les entitats com a interlocutores<br />
i amb seus dignes<br />
• Debat per modificar les normes electorals:<br />
llistes obertes, límits de temps,<br />
penalitzacions...<br />
8, Barcelona^ ciutat<br />
solidària<br />
• Incrementar les partides pressu<br />
postàries d'assistència social, per<br />
reduir les borses de pobresa i per millorar<br />
les condicions de vida de les persones<br />
immigrants<br />
• Derogació de la Llei d'Estrangeria,<br />
garantint papers per a tothom<br />
• Dedicar, com a mínim, el 0,7% a<br />
projectes de solidaritat<br />
• Dret a vot per a totes les persones<br />
estrangeres, siguin comunitàries o no,<br />
i reconèixer el seu dret a candidatura<br />
• Suprimir les barreres arquitectòniques<br />
de tota la ciutat, prioritzant el<br />
transport públic<br />
• Les presons han d'estar a les ciutats<br />
9. La gent gran<br />
• Esmenar el dèficit d'equipaments<br />
• Posar en marxa d'im.mediat un<br />
Programa d'Atenció Integral<br />
• Ampliar els horaris dels Centres de<br />
Dia i fomentar l'assistència domiciliària<br />
• Ampliar el nombre de places<br />
geriàtriques i modernitzar les existents<br />
10. Dones i ciutat<br />
• Ampliar el nombre de cases d'acollida<br />
i no limitar-hi el període d'estada<br />
• Habilitar pisos per a dones amb<br />
situacions familiars difícils<br />
• Dedicar els recursos suficients als<br />
centres de planificació familiar, evitant-ne<br />
el tancament<br />
Qj
l.a Vott íiel<br />
DOSSIER CARRER maig-juny de 1999<br />
Ciutadania: necessitats, esperances i iL·lusions<br />
®<br />
edició actualitzada de la<br />
Barcelona dels barris ha<br />
permès donar a conèixer<br />
alguns dels canvis que ha experimentat<br />
la població de Barcelona,<br />
tant pel que fa a les seves característiques<br />
-que condicionen les necessitats-com<br />
per a les seves esperances<br />
i il·lusions, i així, amb aquesta<br />
clau cal entendre la majoria de<br />
les reivindicacions que s'apunten<br />
des dels diferents barris.<br />
Pel que fa a les característiques,<br />
els indicadors recollits mostren<br />
que a la ciutat hi ha menys<br />
gent que fa deu anys. Tots els<br />
districtes han perdut població i, a<br />
escala de barri, sols el Teulat, per<br />
efectes de la Vila Olímpica, i<br />
Vallvidrera-Les Planes han vist<br />
augmentar de forma notable el<br />
nombre de residents. La pèrdua,<br />
protagonitzada esencialment pels<br />
joves i lligada a les dificultats de<br />
trobar un habitatge ha tingut,<br />
entre altres conseqüències, la de<br />
reduir la natalitat a Barcelona -<br />
els infants neixen a altres municipis-<br />
i la d'accel.lerar l'envelliment<br />
de la població. Les xarxes<br />
d'ajut i solidaritat familiar també<br />
poden haver-se afeblit. Sota la<br />
pressió de la distància, els ajuts<br />
intergeneracionals resulten més<br />
difícils.<br />
Des d'un punt de vista econòmic,<br />
la renda mitjana barcelonina<br />
ha seguit un procés de creixement<br />
important, que ha afavorit<br />
més als barris benestants. Les<br />
diferències entre districtes i barris<br />
no tan sols no s'han mitigat,<br />
sinó que han tendit a augmentar<br />
lleugerament. Un procés similar<br />
han seguit el treball (ocupació<br />
laboral), el nivell professional i el<br />
d'estudis: tots els barris han millorat<br />
la seves condicions, però els<br />
canvis han estat més positius en<br />
els barris de classe alta. Per posar<br />
només un exemple: entre 1986 i<br />
1996 el percentatge de persones<br />
amb estudis superiors ha passat<br />
al districte de Nou Barris de l'I,3%<br />
al 2,6%; al de Sarrià-Sant Gervasi,<br />
del 17,5 al 22,3%. Si s'atén a les<br />
dades de barris les diferències<br />
són encara més remarcables:<br />
28,7% a Tres Torres; 0,7% a<br />
Vallbona i Torre Baró.<br />
Quant a les necessitats iil.lusions,<br />
el pacient treball de recuU fet des de<br />
la <strong>Favb</strong> de les cinc revindicacions<br />
més importants de cada barri, ha<br />
permès fer im Uistat força detallat.<br />
S'ha pogut comparar, a més, amb el<br />
de 1991. Per al conjunt de la ciutat<br />
v·i.'^. - " ' ^ - " ^ ^ ^ ^ ^<br />
REIVINDICACIONS<br />
Urbanisme<br />
Serveis (1)<br />
Mobilitat<br />
Habitatge<br />
Seguretat<br />
Sanitat<br />
Esport<br />
Cultura<br />
Educació<br />
Medi ambient<br />
Associacionisme<br />
Gent Gran<br />
Dones<br />
Joventut<br />
Marginació<br />
Infància<br />
Sistema tributari<br />
Altres<br />
Díscapacitació<br />
Treball<br />
Anna Alabart<br />
LLOC D'ORDRE<br />
1991 1999<br />
1<br />
1<br />
-<br />
(2)<br />
2<br />
3<br />
3<br />
7<br />
4<br />
8<br />
5<br />
4<br />
6<br />
10<br />
7<br />
5<br />
8<br />
11<br />
9<br />
2<br />
10<br />
9<br />
11<br />
6<br />
12<br />
15<br />
13<br />
12<br />
14<br />
13<br />
15<br />
16<br />
16<br />
18<br />
17<br />
17<br />
18<br />
14<br />
-<br />
(19)<br />
DIFERÈNCIA<br />
LLOC D'ORDRE<br />
1999-1991<br />
0<br />
Les reivindicacions ordenades segons freqüència<br />
Comparació entre l'ordre de 1991 i 1998<br />
(1) Serveis i treball són dos ítems que apareixen, per primera vegada, en el llistat de 1999. Això és<br />
el que ha impedit poder comparar directament els percentatges corresponents i haver de treballar<br />
amb llistes ordinals En la comparació s'ha prescindit d'ambdós ítems. Els números que apareixen<br />
entre parèntesi indiquen el lloc que ocupen en el llistat de 1999<br />
l'urbanisme és el protagonista de les<br />
reivindicacions. Absorbeix el 16,4%<br />
de totes les presentades. Aquesta<br />
preeminència s'observa tant en la<br />
publicació de 1991 com en la de 1999.<br />
Però, entre una i altra data s'han<br />
produït variacions que resulten interessants<br />
i que responen d'una banda<br />
a canvis en les necessitats i, d'altra<br />
banda, a l'evolució en els valors de la<br />
ciutadania. Per analitzar-ho s'ha preparat<br />
una petita taula comparativa<br />
dels dos anys on consta el lloc on se<br />
situa cada tipus de reivindicació. Algunes<br />
reivindicacions han deixat pas<br />
a altres, ara considerades com a més<br />
urgents.<br />
Les dades posen de manifest la<br />
major atenció que les associacions de<br />
veins dediquen avui a qüestions relacionades<br />
amb gent gran i medi ambi<br />
íM'í^^<br />
Portaferrissa, 13, pral.<br />
08002 Barcelona<br />
Tel. 93 302 73 47<br />
Fax. 93 317 11 68<br />
CURSOS<br />
INTENSIUS<br />
Juliol 1999<br />
del 5 ai 16<br />
i del 19 ai 30<br />
Ciutat Vella:<br />
Eixample:<br />
Sants:<br />
Les Corts:<br />
Sarrià-<br />
Sant Gervasi:<br />
Gent Gran<br />
Sanitat<br />
Seguretat<br />
Marginació<br />
Treball<br />
Cultura<br />
Gent Gran<br />
Associacionisme<br />
Treball<br />
Medi ambient<br />
Educació<br />
Sistema tributari<br />
Cultura<br />
Seguretat<br />
Serveis<br />
-<br />
-1<br />
-4<br />
-4<br />
1<br />
-4<br />
2<br />
-3<br />
7<br />
1<br />
5<br />
-3<br />
1<br />
1<br />
-1<br />
-2<br />
0<br />
4<br />
-<br />
Gràcia:<br />
Horta:<br />
Nou Barris:<br />
Sant Andreu:<br />
Sant Martí:<br />
ent, discapacitat i cultura. La primera<br />
és la conseqüència de l'increment<br />
de veUs (especialment dones) -en<br />
termes relatius i absoluts- i de les<br />
característiques socioeconòmiques<br />
barcelonines: major nombre de persones<br />
d'edat que viuen soles, perquè<br />
els seus recursos els ho permeten;<br />
major percentatge de dones<br />
laboralmen tactives; allunyament<br />
dels fills cap a d'altres mvmicipis. Les<br />
altres tres, es deriven d'ima major<br />
sensibUitat social.<br />
Paral.lelament, es comprova que<br />
hi ha temes que ara són menys punyents<br />
que l'any 1991. Com a exemples,<br />
seguretat ciutadana -per a la<br />
millora que s'ha produïts, i habitatge<br />
-possiblement perquè els<br />
barcelonins, desanimats de poder solucionar<br />
col.lectivament el problema,<br />
han modificat les seves estratègies,<br />
optant per desplaçar-se fora de<br />
la ciutat quan necessiten un nou<br />
estatge. També han retrocedit, esport<br />
i educació. Dues qüestions molt<br />
Uigades a l'estructura d'edats d'vma<br />
població que ara s'ha envellit. I, finalment,<br />
ha disminuït el nombre de<br />
reivindicacions que tenen a veure<br />
amb les dones. Cal atribuir-ho al<br />
major protagonisme del col.lectiu femení<br />
que allibera el moviment vemal<br />
de reivindicacions en aquesta línia.<br />
Les diferències que s'observen<br />
quan s'analitzen les reivindicacions<br />
per districtes també són interessants<br />
[el càlcul s'ha fet a partir<br />
de les diferències entre la mitjana<br />
barcelonina i la de cada un dels<br />
districtes. El que indica la llista és<br />
el conjunt de reivindicacions que<br />
els districtes fan per sobre de la<br />
mitjana de la ciutat]. N'oferim un<br />
resum en el quadre adjunt.<br />
Urbanisme<br />
Mobilitat<br />
Educació<br />
Infància<br />
Urbanisme<br />
Medi ambient<br />
Serveis<br />
Associacionisme<br />
Mobilitat<br />
Habitatge<br />
Sistema tributari<br />
Díscapacitació<br />
Mobilitat<br />
Sanitat<br />
Les reivindicacions responen a les necessitats i il·lusions dels barris i districtes
maig-juny de 1999<br />
Fa temps que passa,<br />
cada cop són més i la<br />
situació està fumuda*<br />
De vegades fem com<br />
si no els veiéssim,<br />
però de sobte, un dia,<br />
a la botiga o al súper<br />
t'adones que<br />
X<br />
mots<br />
MÍMKT fe<br />
15<br />
La Veu ilel<br />
CARRER PUBLICITAT<br />
Z7<br />
(Comprem deixalles i són cares)<br />
i<br />
ISÓ6LA<br />
RKSI TóT, DE<br />
V/^AP£S ftf2rEM<br />
Pt>STiCS<br />
Sóc<br />
I na MARS CcrioDirAT<br />
EN VAM Piíf^ ^ &S l·A H^'^<br />
Pl^Tic<br />
fbR£XPAM<br />
CAS\S^<br />
T'HEM V^trrtAMoTo<br />
ÇM<br />
teOAUMÇKT<br />
UÉSRmtES<br />
-7<br />
SÓC VAWMISÍI U&:oS\STm^ I SI<br />
Í:^LATP/A<br />
TAv
t.íi V t'u at'i<br />
ALTRES ASSOCIACIONS CARRER maig-juny de 1999<br />
.. ^ s°*< >* *«*• ^^#«» -í *" X-^^y. ^W^'t*^ y >.*'l>í^l.í^n:^^ ^>y* -^ *Ws^^ t^ *v -íír ^ ^'S·' . ^^^v^^*^ír^*-*^^^^É?^&í^*^jí
maig-juny de 1999 CARRER BARCELONÈS 11<br />
• Dues imatges ben suggerents de l'estil de Colom: a l'esquerra, una de les seves prostitutes del Xino; a la dreta, una escena quotidiana de família<br />
El Barri Xino arriba al museu<br />
gràcies a la mirada de Colom<br />
EUGENI MADUENO<br />
El Museu Nacional d'Art de<br />
Catalunya (l\/lnac) torna a exposar<br />
la mostra fotogràfica que<br />
Joan Colom va exhibir a la desapareguda<br />
Sala Aixelà de<br />
Barcelona l'any 1961. La mostra<br />
es diu "El Carrer" -que és<br />
l'escenari en què Colom ha treballat<br />
sempre-, i recull imatges<br />
de la Barcelona popular i canalla<br />
preses al Barri Xino entre els<br />
anys 50 i 60. La mostra té varies<br />
singularitats, segons ens ha<br />
explicat el comissari i també<br />
fotògraf Jorge Ribalta. Una és<br />
que les quaranta-nou fotografies<br />
exposades són les mateixes,<br />
i guarden la mateixa seqüència,<br />
de les que es van exhibir l'any<br />
1961. L'altre aspecte remarcable<br />
és el reconeixement que una<br />
institució com el Mnac fa de<br />
l'obra de Joan Colom, "el millor<br />
reporter gràfic espanyol de tots<br />
els temps", segons el crític<br />
Josep i^viaria Casademont. El<br />
reporter que va saber fotografiarcom<br />
ningú el pathosó'un barri<br />
oficialment ja inexistent, però<br />
al qual la seva opció pels ambients<br />
i temes populars li han restat<br />
el protagonisme ciutadà que<br />
han tingut altres fotògrafs de la<br />
seva generació, com ara Pomes<br />
0 Miserach.<br />
"Si l'exposició que Leopoldo<br />
Pomes va fer a La Virreina era<br />
un autohomenatge generacional<br />
i reflectia la Barcelona burgesa;<br />
la de Joan Colom al Mnac és la<br />
seva contraimatge, doncs reflecteix<br />
i reivindica la Barcelona<br />
popular", diu Jorge Ribalta.<br />
Joan Colom va néixer a<br />
Barcelona l'abril de 1921. Els<br />
seus pares tenien un negoci de<br />
flors al <strong>carrer</strong> Joaquim Costa,<br />
on Colom va haver de començar<br />
a treballar molt aviat. El 1945<br />
va entrar a treballar com a comptable<br />
en una empresa tèxtil de<br />
Barcelona, on va continuar fins<br />
a la seva jubilació, el 1986. La<br />
seva activitat com a fotògraf<br />
començà tard, als 36 anys, quan<br />
es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica<br />
de Catalunya (1957).<br />
Durant la<br />
setmana feia de<br />
comptable^ i els<br />
caps de setmana<br />
se n^anava al<br />
Xino amb la<br />
Leica a la mà i,<br />
tot passejant<br />
buscava gent<br />
L'afecció a la fotografia la va<br />
haver de compaginar sempre<br />
amb la feina a l'oficina. Durant<br />
la setmana feia de comptable, i<br />
els caps de setmana se n'anava<br />
al Xino amb la Leica a la mà i,<br />
tot passejant amunt i a baix,<br />
anava buscant gent, enquadrant<br />
i disparant.<br />
"Jo feia el <strong>carrer</strong>", explica<br />
Colom a Ribalta, i estableix una<br />
analogia entre la feina dels periodistes<br />
d'abans (quan les no<br />
tícies locals no arribaven soles<br />
als diaris i s'havia d'anar a buscar-les<br />
al <strong>carrer</strong>) i les de les<br />
prostitutes, en el sentit que<br />
ambdós "fan el <strong>carrer</strong>".<br />
Colom va "baixar" al Xino tots<br />
els caps de setmana dels anys<br />
1958 i 1959. De vegades portava<br />
una filmadora de Súper 8<br />
sota l'aixella, i prenia imatges<br />
que, degudament editades, també<br />
es poden veure a l'exposició<br />
del Mnac. Són unes imatges<br />
sorprenents, totalment contemporànies,<br />
d'un gran ritme seqüencial<br />
i un estil narratiu sorprenent.<br />
Crec que si es passessin<br />
per BTV no sorprendrien ningú;<br />
tal és la seva vigència i<br />
modernitat.<br />
Un any després de concloure<br />
el treball al Barri Xino, Colom va<br />
fer l'exposició a la Sala Aixelà, i<br />
després es va mostrar en altres<br />
ciutats i pobles de Catalunya.<br />
Les 49 fotos estaven -estanordenades<br />
segons aquesta seqüència:<br />
les 12 primeres eren<br />
imatges de nens, a continuació<br />
venien escenes de personatges<br />
adults -estàtics o amb gestos<br />
dinàmics-; la segona meitat estava<br />
totalment dedicada a les<br />
escenes de prostitució i les dues<br />
imatges finals eren una mena<br />
d'epíleg dramàtic i pessimista<br />
de la sèrie, una fotografia d'un<br />
tomàquet estrellat al paviment i<br />
un gos defecant, "amb les quals<br />
Colom sembla voler expressar<br />
una opinió de ràbia i protesta",<br />
escriu Ribalta.<br />
Més que referències eròtiques,<br />
les prostitutes de Colom<br />
són l'emblema del proletariat<br />
urbà modern. I encara que les<br />
seves imatges tenen més intenció<br />
poètica que no política, el<br />
cert és que les seves matrones<br />
-agafades a peu de portal, negociant<br />
preus amb els seus clients<br />
o esperant-los fatigosament<br />
a la cantonada- són el viu<br />
referent de l'Espanya franquista<br />
dels 50 i 60 en la qual la<br />
imatge de les prostitutes -en<br />
tant que dones humiliades, forçades<br />
a vendre el cos per a<br />
Més que<br />
referències<br />
eròtiques, les<br />
prostitutes<br />
fotografiades<br />
per Joan Colom<br />
són Vemblema<br />
del proletariat<br />
urbà modern<br />
sobreviure- s'identificava amb el<br />
conjunt de les classes populars.<br />
El coneixement públic de les<br />
fotos de Colom va tenir dues<br />
reaccions, cap d'elles bones per<br />
al futur de l'artista, com veurem<br />
ara. Una va ser la reacció adversa<br />
de les autoritats de l'època,<br />
que, com era de preveure,<br />
van recórrer a la moral per demanar<br />
la censura de les exposicions<br />
itinerants. Unes opinions,<br />
reaccions i polèmiques, que van<br />
JOAN COLOM<br />
afectar l'ànim de Colom, que,<br />
com he dit abans, no fotografiava<br />
la realitat per denunciar-la,<br />
en el sentit polític, sinó només<br />
per mostrar-la i/o treure una<br />
opinió artística; fins i tot moralitzant.<br />
L'altra adversitat va venir després<br />
de la proposta de l'editorial<br />
Lumen de publicar-li les fotografies<br />
de les prostitutes acompanyant<br />
un text que Camilo José<br />
Cela va escriure per acompanyar-les.<br />
El llibre, titulat "Izas,<br />
rabizas y colipoterras", va obtenir<br />
un gran èxit de vendes, però<br />
va provocar les ires d'una de les<br />
dones fotografiades, que va presentar<br />
una demanda judicial<br />
contra els autors, que finalment<br />
va perdre.<br />
Aquestes reaccions adverses<br />
van sumir Colom en la depressió.<br />
Va deixar de sortir a fer<br />
fotos els caps de setmana. I el<br />
que és pitjor, va destruir bona<br />
part del seu arxiu.<br />
No va ser fins als anys 80 i<br />
90, un cop jubilat, que Colom va<br />
tornar al Xino i a La Rambla, i<br />
per fer una producció en color,<br />
el contingut de la qual encara<br />
no es coneix.<br />
Tant de bo ara que el Museu<br />
Nacional d'Art de Catalunya ha<br />
col.locat la seva figura al lloc<br />
que li pertoca dins els grans<br />
fotògrafs catalans contemporanis<br />
-segons valora David<br />
Balsells, conservador del Departament<br />
de Fotografia del<br />
museu-. Colom s'animarà a deixar<br />
anar la resta de la seva producció.
IS PUBUCITAT CARRER maig-juny de 1999<br />
CRJ3TALHRÍA - GAFiPlJ^TEFlÍA 05 ALUWIJMJO Y P\/G<br />
i<br />
10% de descuenlos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de bano, rejas de seguridad, cortinas plegables<br />
DIVISIONES DE ALUMINIO<br />
REJAS DE SEGURIDAD<br />
PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO<br />
Hnos. JURADO<br />
C/. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16<br />
ExposJción: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26<br />
, 'X<br />
Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00<br />
^ XANCO<br />
.Jk. CAMISERIA<br />
ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA<br />
Fundada l'any 1820<br />
Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural<br />
Popelin Cotton 100%<br />
Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56<br />
Ronda General Mitre, 181 Tel, 211 54 45 BARCELONA<br />
Properes activitats del Taller de Músics en<br />
motiu del 20 aolversarl:<br />
-juny, 21 -Dia de la Múska-19:00 h. -Pla^a. de Catalunya<br />
'BRAM!!'<br />
ÍA BOMBA SONORA DEIS 20 ANYS DEL TAÜER DE MUSICS.<br />
TOTS PODEM PARTICIPAR EN EL CONCERT MÉS GRAN I SOLIDARI.<br />
-juliol, del 5 al ^1<br />
seu del Jailer-Requesens, 5-<br />
Juliol Intensiu<br />
CURSOS INTENSIUS DE TOTS ELS NIVELLS I TOTS ELS INSTRUMENTS.<br />
MATRICULA: DEL 14 DE JUNY AL 2 DE JULIOL.<br />
CURS DEL 5 AL 23 DE JULIOL<br />
informadó: TALLEE IDE MÚSICS<br />
Ui n 41^3 413 41(1) (?Ko n m
maig-juny de 1999<br />
LLIBRES<br />
Una mica d'història<br />
JORDI RABASSA<br />
Pau Vinyes va presentar el passat 21<br />
d'abril, al Bar Versalles, "Una mica<br />
d'història. Com passava el temps abans a<br />
Sant Andreu de Palomar", amb<br />
l'assistència de més d'un centenar de<br />
persones. L'acte va ser breu i popular: una<br />
escena de taverna. Tres proletaris, entre<br />
els quals el mateix Vinyes i el ninotaire<br />
Salesas, i un marquès, el prologuista,<br />
conseller de districte i també escriptor,<br />
Joan Pallarès, mentre jugaven al dòmino<br />
llegien algun dels articles curts que<br />
s'inclouen al llibre. Aquesta proximitat<br />
entre l'autor i els futurs lectors és ima de<br />
les característiques a destacar del treball<br />
del primer. Pau Vinyes ha buscat la<br />
complicitat amb el lector que pot<br />
reconèixer algun dels moments que es<br />
narren en el llibre, i pot matisar-les amb<br />
mü i un colors diferents, portant l'escena a<br />
qualsevol racó de la seva memòria.<br />
"Una mica d'història..." consta de dues<br />
parts. La primera, de Pau Vinyes, és im<br />
estudi periodístic i rigorós de la vida<br />
quotidiana a Sant Andreu de Palomar, des<br />
de l'annexió fins a l'arribada de la televisió<br />
domèstica. L'habitatge, la ràdio, els serveis<br />
públics, els metges, la festa major, els jocs<br />
de quitxalla i dels grans, les meuques...<br />
són alguns dels temes que se'ns presenten<br />
de manera àgil i molt atractiva.<br />
La segona part recull imia trentena<br />
d'articles que Joan Vinyes (pare de Pau)<br />
havia pubHcat al Sant Andreu De Cap a<br />
Peus durant els anys 1988 i 1989. Narren<br />
històries del <strong>carrer</strong>, de personatges<br />
coneguts del barri, de costums, etc.; és<br />
adir, anècdotes i vivències que més d'ima<br />
vegada, per allò de no ometre res i dir les<br />
coses pel seu nom, havien ofès les ments<br />
benpensants del barri. El llibre, que s'ha<br />
finançat el propi autor, és la darrera<br />
aventura de Pau Vinyes, que ens ha volgut<br />
endinsar en aquella història menuda sense<br />
la qual l'anomenada història amb<br />
majúscules perd tot el sentit, ima història<br />
que és la del barri de Sant Andreu, més<br />
enllà de polítiques, annexions i noms<br />
políticament correctes, pel popular preu de<br />
1500 pessetes. Qui dóna més per menys?<br />
"Una mica d'història. Com passava el<br />
temps abans a Sant Andreu de Palomar",<br />
de Pau i Joan Vinyes, amb ü.lustracions de<br />
Florenci Salesas, 125 pàgines.<br />
EXPOSICIONS<br />
La Reconquesta<br />
d'Europa<br />
REDACCIÓ<br />
Bona part d'allò que ha caracteritzat la<br />
vida a les ciutats europees ha tingut Uoc<br />
als seus espais públics. Encara avui és el<br />
receptacle de la sociabilitat.<br />
La reforma, reconstrucció i creació<br />
de l'espai públic, amb exemplars com<br />
el cobriment de la Ronda del Mig, la<br />
urbanització de la Meridiana, el<br />
Polígon Guineueta o el Parc Canyelles<br />
de Barcelona, juntament amb projectes<br />
de Lió, París, Berlin i altres ciutats<br />
europees, es podran veure al Centre de<br />
Cultura Contenporànea de Barcelona<br />
fins el 20 de juny.<br />
TRADICIÓ<br />
Trenta anys fent pinya<br />
19<br />
La Veu íteí<br />
CARRER BARCELONÈS<br />
ÉLIA HERRANZ<br />
Els Castellers de<br />
Barcelona tenen un<br />
local al Clot on, dos<br />
dies a la setmana (un<br />
dia els infantils),<br />
passen moltes hores<br />
assajant. Aquest any<br />
és especial: en fa 30<br />
que es va fundar la<br />
colla, al 1969. El seu<br />
president, Josep<br />
Maria Jené, explica<br />
amb orgull que<br />
aquesta continuïtat<br />
els ha convertit en la<br />
quarta colla més<br />
antiga de Catalunya en un lloc, Barcelona, on no hi ha una gran afició castellera.<br />
En un llibre que s'editarà amb motiu de l'aniversari es parla dels inicis i<br />
l'evolució d'una colla que actualment fa unes 40 sortides l'any i compta, en els<br />
moments forts, amb 300 castellers.<br />
Els antecedents més immediats es remunten a finals dels cinquanta, quan gent<br />
emigrada de les terres de Vilanova, Valls o Vilafranca que trobaven a faltar els<br />
castells feien intents perquè arrelés aquesta festa popular. Un dels caps de colla<br />
dels Castellers de Barcelona va ser anxaneta als Castellers de Vilafranca, d'on el<br />
seu pare n'era també cap de colla.<br />
Ara, aquesta colla està formada per un col·lectiu ben heterogeni. Com ens diu el<br />
Josep Maria: "hi ha homes i dones, totes les classes socials, tots els oficis, diferents<br />
procedències, tots els barris: és com una societat en miniatura. Hi ha també molt<br />
moviment de gent. És una activitat, la dinàmica de la qual és desconeguda; la gent<br />
coneix només el resultat final. És feina d'assaig, assaig, assaig i molta dedicació. És<br />
també una activitat que admet molts nivells de participació diferents on tothom és<br />
benvingut i tothom pot participar: els castellers no són només els que pugen<br />
amunt". Josep Maria explica com n'és d'important psicològicament, sobretot pels<br />
nens que han de pujar a dalt de tot, que es vegi a baix una bona pinya de gent,<br />
"com si fos un matalàs".<br />
L'acte central de la celebració serà una actuació el dia 20 de juny a la Plaça Sant<br />
Jaume que serà retransmesa per televisió. Però es faran més actes. L'organització<br />
d'unes jornades sanitàries per prevenir lesions. La gravació d'un vídeo on es veu el<br />
funcionament de la colla per dins, una exposició fotogràfica al pati de l'Ateneu<br />
Barcelonès o l'esmentat llibre sobre la història de la colla amb una introducció<br />
general de la festa castellera a Barcelona. Aquest any els Castellers de Barcelona<br />
volen fer una celebració d'alçada.<br />
LLIBRES<br />
"El sexe de la notícia", una reflexió<br />
sobre el sexisme a la premsa escrita<br />
ROSA MARÍA PALÈNCIA<br />
A la nostra premsa escrita de cada dia les<br />
nedadores professionals sovint es<br />
transformen en "beUes sirenes" com les<br />
dones polítiques o empresàries s'ens<br />
presenten com "terratrèmol" o "Barbie de<br />
ferro". La temptació d'adjectivar tant<br />
rasp)ecte físic com psíquic de les dones a la<br />
vida pública està sempre present a les<br />
taules de les redaccions. Això no és més<br />
que una de les moltes i molt sucoses<br />
reflexions que aporta el Uibre "El sexe de la<br />
notícia. Reflexions sobre el gènere a la<br />
informació i recomanacions d'estU"<br />
recentment enllestit per una colla<br />
d'entusiastes periodistes de l'Associació de<br />
Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).<br />
El llibre l'ha editat la Diputació de<br />
Barcelona i l'ADPC, i l'ha elaborat un<br />
equip de cinc periodistes, entre les quals<br />
hi ha les nostres companyes de "La Veu<br />
del Carrer", Marta Bach (coordinadora<br />
del llibre) i Marta Pluja, a més d'Elvira<br />
Altés, Joana Gallego i Montse Puig. És<br />
un treball honest, útil i, no per<br />
accessible, menys rigorós.<br />
"El sexe de la notícia" és el producte<br />
d'un esforç d'anàlisi des de la<br />
perspectiva de gènere que ve a<br />
confirmar com, després de més de 20<br />
anys de democràcia i 25 des del<br />
naixement del Moviment Feminista a<br />
Catalunya, la participació de les dones a<br />
la vida pública d'aquest país encara no<br />
apareix reflectida amb normalitat als<br />
diaris de casa nostra.<br />
Entre altres qüestions, el llibre posa<br />
damunt la taula de la reflexió fets com<br />
l'abundant pervivència a la premsa escrita<br />
d'estereotips i tòpics envers les dones, tant<br />
als textos com a les imatges; la citació<br />
freqüent de les dones en relació als homes:<br />
la seva situació d'esposes, mares o fiUes<br />
sovint apareix reflectida com una dada<br />
més important que els seus propis mèrits.<br />
Les rutines periodístiques que insisteixen<br />
en un cert dret tàcit a interrogar sobre la<br />
vida privada de les dones que<br />
constitueixen notícia i no pas, en canvi,<br />
dels homes que ho són.<br />
Les autores de "El sexe de la notícia",<br />
ens aporten una lúcida reflexió sobre el<br />
caràcter més ocultatiu que no pas<br />
esclaridor de l'abusiu ús del genèric<br />
masculí a tota mena d'informacions. Com<br />
va dir el degà del Col·legi de Periodistes de<br />
Catalimya, Salvador Alsius a l'acte de<br />
presentació del Uibre, aplicar la<br />
perspectiva de gènere que les autores<br />
proposen no és res més que fer un<br />
periodisme veritablement professional i<br />
reflexiu i, per tant, més ètic.<br />
Justament, això és un altre mèrit<br />
d'aquest treball: les autores no s'han<br />
conformat amb una reflexió rigorosa<br />
basada en l'anàlisi, sinó que han volgut<br />
afegir recomanacions d'estil útils no<br />
només per els i les periodistes, també<br />
per a tota persona que estigui<br />
interessada en escriure amb respecte a<br />
la realitat i no pas als estereotips i<br />
l'inconscient sexista que,<br />
malauradament, encara roman a<br />
l'aguait a moltes taules de redacció.<br />
LLIBRES<br />
Art i Lletres a<br />
Horta-Guinardó<br />
MARTA BACH<br />
La inauguració de la nova biblioteca<br />
del districte d'Horta-Guinardó va<br />
servir de colofó per a la presentació del<br />
llibre "Art i Lletres a Horta-Guinardó",<br />
escrit pel periodista Christian Andreu,<br />
redactor de La Veu de Carrer. Un bon<br />
lloc, per presentar el que ha de ser el<br />
primer volum d'una col·lecció que<br />
aspiri a ocupar un espai a les<br />
prestatgeries de totes les biblioteques<br />
de Barcelona.<br />
A mode de crònica sòcioprofessional,<br />
"Art i Lletres a Horta-Guinardó" ens<br />
acosta la memòria de personatges que<br />
viuen o han estat vinculats amb el<br />
districte d'Horta-Guinardó. El<br />
ceramista Jordi Aguadé, escriptors i<br />
escriptores com Joaquim Carbó, Joan<br />
Josep Isern, Juan Marsé, Roser<br />
Capdevila, Mercè i Montserrat Canela,<br />
Màrius Serra, Víctor Mora, Feliu<br />
Formosa, Marta Pessarrodona, etc;<br />
artistes plàstics com el recentment<br />
desaparegut Joan Brossa i Andrés<br />
Francesch, Joan Iranzo, Xavier Valls,<br />
Joan Mateos, Marisa Ordónez, entre<br />
altres, conformen una petita gran<br />
història de les diferents formes<br />
d'expressió que ha donat aquesta zona<br />
nord de la ciutat de Barcelona.<br />
La gràcia del llibre, i mèrit de<br />
Christian Andreu, és que dóna veu<br />
tant a artistes propers del gran públic<br />
i, alhora, a altres que, tot i no ser tan<br />
coneguts, tenen molt a dir i a mostrar.<br />
De passada, s'evidencia que l'accés a la<br />
palestra pública encara és un dels<br />
secrets més ben guardats per als qui,<br />
en algun moment o altre, han tastat el<br />
gust de ser homes i dones amb una<br />
dimensió pública.<br />
Si sempre s'ha dit que Horta-<br />
Guinardó és un districte molt gran i<br />
divers, la ciutadania que hi viu s'ha de<br />
felicitar de comptar amb tan de talent<br />
per metre quadrat, tal i com demostra<br />
aquesta obra. També cal agrair al<br />
districte la idea de gestar un llibre<br />
d'aquestes característiques, tot i que<br />
ara els queda la feina d'encoratjar a<br />
fer extensiu aquest rigorós treball a<br />
tots els altres districtes de la ciutat.<br />
Perquè, encara que en època electoral<br />
hi ha frases que s'utilitzen amb<br />
desmesura, és ben cert que la ciutat la<br />
fan les persones. "Art i Lletres a Horta<br />
Guinardó" ho demostra. I amb escreix.<br />
Per altra banda, el passat 22 de<br />
maig es va presentar a Torre Jussana<br />
el llibre "La Clota. Àlbum de fotos",<br />
que recull en imatges tota la història<br />
del barri. La compilació fotogràfica l'ha<br />
realitzat Desideri Díez, el qual també<br />
ha escrit els textos.<br />
L'edició d'aquest treball, editat per<br />
l'AV, demostra un cop més que el teixit<br />
associatiu de la ciutat és ben viu.
20 PUBUCITAT<br />
i.a veu fnfi<br />
CARRER<br />
La universitat torna a Ciutat Vella<br />
maig-juny de 1999<br />
El retorn de la Universitat de Barcelona<br />
al Raval, un pas important<br />
en la recuperació de Ciutat Vella<br />
'NiviiKsriAr ni; IJAKCMÍLÍJNA<br />
Ajuntament Mu deBactíoM<br />
Districte de Ciutat Vella<br />
Promoció Ciutat Vella, S.A.
I.íí Veu (tel<br />
maig-juny de 1999 CARRER VEÏNS<br />
Els joves de Poblenou<br />
fabriquen il.lusions de barri<br />
El col·lectiu La Fàbrica aporta noves energies al moviment associatiu de Sant Martí i reivindica l'autogestió d'un espai juvenil<br />
,POBLENOU<br />
PMARC ANDREU<br />
Des de finals de 1998, a Poblenou<br />
han anat apareixent periòdicament<br />
pintades i s'han fet algunes sorolloses<br />
accions reivindicatives que porten<br />
el segell del col·lectiu juvenil La<br />
Fàbrica. La supressió dels<br />
parquímetres i zones blaves del voltant<br />
de la Rambla i el rescat de<br />
l'edifici industrial de Can Saladrigas<br />
de les urpes de la piqueta especulativa<br />
són dues victòries recents del<br />
moviment veïnal poblenoví a les que<br />
La Fàbrica hi ha contribuït activament.<br />
De fet, el naixement i el nom<br />
d'aquest col·lectiu de joves de procedència<br />
diversa tenen molt a veure<br />
amb aquestes dues batalles veïnals.<br />
"La imposició dels parquímetres<br />
ai Poblenou va despertar la inquietud<br />
i consciència d'uns quants joves<br />
que vèiem la necessitat de mobilitzar-nos<br />
perfer-nos un lloc i construirnos<br />
un futur al Poblenou", explica<br />
l'editorial del número zero del seu<br />
fanzine Alerta, editat amb motiu de<br />
les Festes de Maig. La participació<br />
en les mobilitzacions contra les zo<br />
:Í#<br />
'Us<br />
nes blaves va ser el reactiu d'unes<br />
preocupacions socials i de barri més<br />
àmplies, forjades ja per molts dels<br />
membres de La Fàbrica en algunes<br />
entitats juvenils del Poblenou. És<br />
així que, mentre conjuntament amb<br />
l'Arxiu Històric i l'Associació de Veïns<br />
aixecaven la bandera de la conservació<br />
de Can Saladrigas com a<br />
símbol de la preocupació per un<br />
patrimoni arquitectònic i industrial<br />
amenaçat per "l'especulació urbanística<br />
que aixeca pisos d'alt<br />
estànding inassequibles als joves i<br />
veïns de classe treballadora", La Fàbrica<br />
va endegar un procés<br />
assembleari per reactivar les energies<br />
juvenils del Poblenou.<br />
Amb la participació de gent d'entitats<br />
i grups com La Raspa, els<br />
esplais Movi i Va que Roda, Les<br />
Golfes, els Diables i la JOC, La Fàbrica<br />
ha preparat un projecte que<br />
pretén donar sortida a la reivindicació<br />
d'autogestió d'un espai públic<br />
obert a tot el jovent. Igual que l'habilitació<br />
de Can Saladrigas com a equipament<br />
de barri, l'ampliació de les<br />
llars d'avis i la creació d'una llar<br />
d'infants pública al Xalet de la Paperera,<br />
la necessitat d'un local social<br />
BARCELONA,<br />
POSA'T GUAPA<br />
JA TÉ 13 ANYS<br />
que i'Aiimíemenl d« Barcelona<br />
va, f)058f eomarxe ia campanya<br />
Barcelona, possM guapa.<br />
UB» t:.ampdíiyí! ges!!íH,i»
VEÏNS<br />
iBreus de barri<br />
EL CLOT<br />
De farinera a centre cultural<br />
El mes de maig passat es va<br />
inaugurar La Farinera del Clot<br />
com a centre cultural. Vint anys<br />
de reivindicació han donat els<br />
seus fruits. Tot un rècord: vint<br />
anys. El barri va celebrar amb<br />
alegria la inauguració, sobretot<br />
en comprovar que s'han<br />
respectat els tres molins de<br />
fusta i tota la forja del vell<br />
edifici, el Centre Cultural el<br />
cogestionaran el Districte i el<br />
teixit associatiu.<br />
LES CORTS<br />
A la tercera va la vençuda<br />
Un nou Pla urbanístic garanteix<br />
que les cases del <strong>carrer</strong><br />
d'Anglesola no aniran a terra.<br />
Diverses entitats fa temps que<br />
reclamaven que es respectessin<br />
les característiques del <strong>carrer</strong> i<br />
dels edificis, ja que forma part<br />
del nucli històric de Les Corts.<br />
Ara, el document urbanístic<br />
presentat assumeix aquesta<br />
reivindicació.<br />
TORRE BARÓ<br />
Volen que se'ls tingui en compte<br />
El 28 d'abril, Joan Clos va retirar<br />
del Ple de l'Ajuntament la<br />
proposta de construir 700 pisos a<br />
Torre Baró. Els veïns havien<br />
amenaçat d'interrompre la sessió<br />
de la plaça Sant Jaume. El<br />
regidor Santiburcio havia tramitat<br />
aquesta obra a l'esquena del<br />
veïnat. Torre Baró exigeix que es<br />
portin a terme les actuacions que<br />
contemplava el Peri.EI barri va<br />
plantejar les seves exigències<br />
amb crits i pancartes al Pregó de<br />
la Festa Oficial del Districte.<br />
LES CORTS<br />
El Barca 2000 irrita<br />
A l'Assemblea celebrada el<br />
passat dia 5 de maig, 300 veïns i<br />
veïnes van acordar portar a terme<br />
una oposició frontal a un projecte<br />
que no s'ha de realitzar entre uns<br />
barris que ja suporten diferents<br />
equipaments. Es va acordar fer<br />
diverses accions de protesta i es<br />
va enviar una carta a l'alcalde<br />
demanant que el període<br />
d'al.legacions s'allargui fins a<br />
finals de setembre. També va ser<br />
molt comentat que un Pla<br />
d'aquesta envergadura no<br />
s'aprovés inicialment al Ple, sinó<br />
per un decret del Tinent d'Alcalde.<br />
Al mateix temps, és imperdonable<br />
l'actitud del president del FC<br />
Barcelona, Josep Lluís Núnez,<br />
d'aprofitar l'eufòria de la<br />
celebració de les lligues per<br />
reclamar el suport de l'alcalde en<br />
públic, quan el tema està en<br />
període d'al.legacions.<br />
TRINITAT NOVA<br />
Enderrocament de 891 habitatges<br />
Més de vuit anys reclamant que<br />
es remodelessin tots els<br />
habitatges afectats d'aluminosi.<br />
Han calgut moltes reunions,<br />
manifestacions i denuncies<br />
perquè el barri aconsegueixi el<br />
que és just i raonable. Compromís<br />
d'aixecar de bell nou 900 cases<br />
més en sis anys. Les condicions<br />
econòmiques són especials i<br />
reconeixen que la majoria de<br />
veïns i veïnes està jubilada i té un<br />
nivell econòmic molt baix.<br />
IM Veu del<br />
CARRER<br />
10 anys de concurs literari a Sant Antoni<br />
,SANT ANTONI<br />
F ALFONS BARCELÓ<br />
El dia 16 de maig es va fer<br />
l'entrega a la Casa Golferichs,<br />
dels premis corresponents al<br />
10è Concurs Literari del Barri<br />
de Sant Antoni. Prèviament es<br />
va presentar el llibre editat per<br />
rAssociació de Veïns i pel Districte<br />
de l'Eixample, "Xè Aniversari<br />
Concurs Literari", que inclou<br />
els treballs guardonats a<br />
les anteriors convocatòries.<br />
Gom a membre de la Junta de<br />
l'Associació de Veïns del Barri de<br />
Sant Antoni, crec que cal plantejar<br />
les següents reflexions:<br />
1. És bo de tant en tant mirar<br />
al darrere. És el que avui fem<br />
amb la publicació dels treballs<br />
guardonats en les diferents edicions<br />
del concurs.<br />
2. Per què 10 anys? Perquè<br />
tenim deu dits a les mans. I<br />
perquè a la nostra cultura el<br />
sistema mètric decimal ja sembla<br />
gairebé natural.<br />
Cada realitat concreta té la<br />
seva escala temporal apropiada.<br />
Hi ha papallones que viuen<br />
unes poques hores i serralades<br />
que han viscut milions d'anys.<br />
Alguns elements químics tenen<br />
una vida mitjana inferior al segon,<br />
mentre determinats arbres<br />
poden viure molts segles. Un<br />
poeta va comentar que els jardiners<br />
per a les roses serien<br />
éssers immortals.<br />
10 anys és una bona unitat<br />
temporal per examinar la vida<br />
dels barris i dels concursos literaris.<br />
Per això des de l'Associació<br />
de Veïns del Barri de Sant<br />
Antoni vam voler celebrar<br />
aquest aniversari amb un èmfasi<br />
especial. Gràcies al suport<br />
del Districte de l'Eixample ho<br />
hem pogut fer. I aquest llibre<br />
n'és el testimoni material.<br />
Aturem la guerra<br />
,BARCELONA<br />
I REDACCIÓ<br />
Durant les últimes setmanes, ais<br />
barris de la nostra ciutat s'han<br />
celebrat nombrosos debats dins<br />
la campanya "Aturem la guerra".<br />
També hi ha hagut concentracions<br />
a la plaça de Sant<br />
3. Malgrat els immensos avenços<br />
científics i tècnics, encara vivim<br />
en un món martiritzat per la<br />
guerra i la fam, l'atur i la marginació,<br />
l'opressió i la falta de llibertats<br />
democràtiques. En un món amb<br />
aquestes tares la justificació de la<br />
literatura no és immediata. Per<br />
descomptat que les activitats<br />
escapistes no solen ser il·legals, ni<br />
és punible l'escriptura que busca la<br />
pura evasió. Però l'ideal d'una bona<br />
vida no és tan sols no anar a la<br />
presó: també és desitjable poderse<br />
mirar al mirall sense sentir vergonya<br />
d'allò que un va fent.<br />
4. Ara bé, si se'm pregunta<br />
quins són els grans problemes<br />
que amenacen el progrés i la viabilitat<br />
de la societat moderna, contestaré<br />
que LA INCULTURA (això<br />
és, la ignorància i l'incivisme) és<br />
un dels principals perills, encara<br />
que no sigui ni l'únic ni el primer.<br />
I dins d'aquest capítol, no cal insistir<br />
que l'escriptura constitueix<br />
un dels grans territoris de conreu<br />
de la intel·ligència i la socialització,<br />
una de les àrees importants<br />
de la cultura humana. S'ha d'entendre<br />
"cultura" en sentit ampli.<br />
Tan vàlid com a indicador cultural<br />
és ser capaç de fer correctament<br />
una anàlisi gramatical com resoldre<br />
una equació de segon grau, i<br />
tan valuós saber empeltar un taronger<br />
com tocar la flauta o arreglar<br />
una aixeta.<br />
5. Les cultures no tenen vida<br />
pròpia. Són creacions històriques<br />
que es mantenen gràcies<br />
al suport actiu de les persones.<br />
La cultura s'ha d'aprendre i la<br />
seva difusió es fa per mitjà de la<br />
paraula, de la imitació, de<br />
l'exemple, de l'ensenyament<br />
formal, amb l'ajut d'artefactes<br />
materials i conceptuals, condicionada<br />
per institucions de tota<br />
mena. I és interioritzada i rumiada<br />
i modificada per cada nova<br />
generació. I constitueix un terri-<br />
Jaume i una segona manifestació<br />
ei diumenge 30 de maig, a la<br />
qual assistiren milers de persones.<br />
La <strong>Favb</strong>, que forma part de<br />
la Plataforma ciutadana convocant<br />
d'aquests actes, està convençuda<br />
que la guerra no és<br />
cap solució i que la paguen, com<br />
sempre, els sectors més desfavorits.<br />
/; ^ 8 H-fȏ<br />
"^íis^<br />
tori complex amb àrees de normes<br />
i de coneixements ben assentats;<br />
amb herències molt respectables<br />
i amb construccions<br />
efímeres; amb la gran ciència<br />
d'acadèmies i laboratoris al costat<br />
de les tècniques seculars de<br />
la bona cuina.<br />
6. Però no estem aquí només<br />
per retre homenatge a la llengua<br />
i per homenatjar els amants<br />
de l'escriptura.<br />
El llibre que presentem no és<br />
únicament una col·lecció de paraules<br />
catalanes escrites per diferents<br />
persones al llarg de deu<br />
anys. És també fruit d'una colossal<br />
cooperació humana: en la tria<br />
i composició han treballat Sílvia<br />
Oliver i Montse Pomes, amb ordinadors,<br />
disquets i impressores<br />
fabricats per no se sap qui. El<br />
disseny va ser realitzat per Jordi<br />
Tàrrega. Després, el llibre ha estat<br />
imprès per la impremta municipal<br />
sobre paper tret d'arbres<br />
canadencs o de l'Amazònia, tallats<br />
amb serres alemanyes i<br />
transportats en vaixells anglesos,<br />
governats per un capità grec i<br />
mariners portuguesos.<br />
Tot i així aquesta immensa<br />
maig-juny de 1999<br />
cooperació s'ha vertebrat d'una<br />
determinada manera per un impuls<br />
específic, atesa la voluntat<br />
d'organitzacions cíviques de<br />
tots tipus, una organització voluntària,<br />
l'Associació de Veïns<br />
del Barri de Sant Antoni, i l'organització<br />
política municipal,<br />
l'Ajuntament a través del Districte<br />
de l'Eixample.<br />
7. En resum, aquests són els<br />
tres elements centrals que volia<br />
remarcar. La paraula, la cooperació<br />
humana, les institucions.<br />
Tots tres elements són importants,<br />
però la seva integració<br />
positiva no queda mai assegurada<br />
per decret.<br />
Passa que les institucions es<br />
burocratitzen si no hi ha processos<br />
de control i de renovació.<br />
Resulta també que la cooperació<br />
humana s'afebleix si la societat<br />
potencia mecanismes basats<br />
en principis egoistes i mercantils.<br />
I pel que fa a les paraules<br />
convé apuntar que no són<br />
del tot innocents: poden enganyar<br />
i poden fer mal. Però també<br />
és veritat que ens poden fer<br />
més humans, més solidaris i tal<br />
vegada més feliços.<br />
8. Des de fa gairebé quaranta<br />
anys sóc un lector compulsiu. Amb<br />
els llibres he après, he gaudit, m'he<br />
avorrit i m'he irritat. Ara, per evitar<br />
perdre el temps, demano que només<br />
em recomanin llibres molt<br />
bons, i en reciprocitat em plau donar<br />
a conèixer les obres que m'han<br />
interessat especialment.<br />
En un dia com avui, vull aprofitar<br />
l'avinentesa per retre el meu<br />
homenatge particular i dedicar el<br />
meu record a l'obra "Si això és un<br />
home" de Primo Levi, on informa<br />
de les seves experiències als<br />
camps de concentració nazis.<br />
"Ens queda la paraula", escrigué<br />
un poeta. Primo Levi va demostrar<br />
que no era una frase purament<br />
retòrica.<br />
Una porta oberta en<br />
la lluita de l'aigua<br />
, ULTIMA HORA<br />
' REDACCIÓ<br />
Davant les nombroses consultes<br />
que s'han rebut a la <strong>Favb</strong>, hem<br />
d'informar que el manifest de compromisos,<br />
si bé suposa un pas endavant<br />
en la solució del conflicte<br />
social que representa la lluita de<br />
l'aigua, no és de bon tros la firma<br />
de la pau definitiva.<br />
És important que la Generalitat<br />
accepti que 100 litres per persona<br />
i dia tinguin un preu bonificat. També<br />
és important que s'accepti que<br />
el preu de l'aigua torni al que tenia<br />
el 1990 més els IPCs corresponents.<br />
I igualment remarcable és<br />
que se simplifiqui la factura i es<br />
limiti a contemplar el preu de l'aigua<br />
més l·lva \ una taxa de la Generalitat<br />
que assumeixi el cànon hidràulic<br />
i la taxa de sanejament.<br />
El document de compromisos que<br />
es va firmar amb la Generalitat el 25<br />
de maig, té el vist-i-plau de les dues<br />
bandes i ara s'haurà d'acompanyar<br />
de les signatures dels grups parlamentaris<br />
per aprovar la nova llei.<br />
En el moment de tancar aquesta<br />
edició, l'Entitat Metropolitana ens<br />
ha convocat pel 27 de maig per<br />
signar un altre document que implica<br />
treure del rebut de l'aigua la taxa<br />
de tractament de residus, i concretar<br />
unes tarifes que permetin arribar<br />
a la reivindicació del preu de<br />
l'aigua de 1990 més l'IPC.<br />
Mentre els acords signats no<br />
s'apliquin i el resultat no sigui un nou<br />
rebut de l'aigua, la campanya continuarà.<br />
Només quan això sigui una<br />
realitat palpable i no només una promesa<br />
electoral, acabarà la lluita contra<br />
els impostos abusius en el rebut.
maig-juny de 1999<br />
EL COR ROBAT<br />
Lleonard Ramírez<br />
president de l'AV Racó de les Corts<br />
"El Barca no<br />
ha fet cap gest<br />
per als barris"<br />
CATHEBINA AZON<br />
PUYAL<br />
Va néixer a Sants l'any 1928. Durant la seva joventut va<br />
pertànyer a la JOC. En l'actualitat és jubilat. La seva solidaritat<br />
amb la vaga de l'AEG va acabar en el famós Tribunal de<br />
Orden Publico. Va ser fundador de la heroica Editorial Nova<br />
Terra i viu a les Corts des de 1953.<br />
~ La teva primera acció veïnai?<br />
— Va ser repartint octavetes que feien una crida per no<br />
agafar els tramvies. Era l'any 1951. Els fulls me'ls va<br />
donar en Benet.<br />
— Tota una vida d'agitació i propaganda?<br />
Ahir, amb els companys de l'Associació, vam pintar unes<br />
quantes pancartes contra el projecte Barca 2000.<br />
— Què opina ei barri d'aquest projecte?<br />
— 300 veïns en una assemblea van expressar de mil maneres<br />
la seva irritació. Un altre tema important és Can<br />
Rigalt.<br />
— Per...<br />
— Aquesta franja de terreny està reservada per a Parc des<br />
de 1920. S'han de defensar aquests terrenys. Vam aconseguir<br />
que el Barca retirés el seu projecte de ciutat esportiva.<br />
És un tema de salut pública. El Parc Metropolità és un<br />
objectiu prioritari.<br />
— Tots contra ei Barca?<br />
— No. No som anti Barca. El tenim al costat. El Barca no<br />
només no ha fet cap gest pels barris sinó que les seves<br />
propostes ens perjudiquen.<br />
— Com es va fundar la teva associació de veïns?<br />
— Racó de les Corts es va fundar al 1991. Les seves primeres<br />
activitats van ser culturals; després va aparèixer l'urbanisme<br />
i altres temàtiques.<br />
— Els joves?<br />
— També marxen del barri. El barri està envellint. Només<br />
en el sector oest hi viuen 700 persones, tenen més de 65<br />
anys i viuen soles.<br />
~ Què plantegeu?<br />
— Un Centre de Dia i habitatges públics en règim de<br />
lloguer per a joves.<br />
— Hi ha una coordinadora d'associacions de veïns al<br />
districte?<br />
— Sí. És un gran guany. Cada mes ens reunim set associacions<br />
de veïns i, en el nostre cas, sortim potenciats.<br />
— Resultats...<br />
— La Biblioteca del districte, les sales polivalents, el Cap,<br />
el petit centre cívic de Santa Tecla.<br />
— I el regidor Marcet?<br />
— Ens portem bé. Va acceptar fer un ple sobre el Barca<br />
2000, però es posa massa nerviós quan pengem pancartes.<br />
— Vols afegir alguna cosa més?<br />
— Sí. És inaudit que la vorera de l'avinguda Madrid a<br />
l'alçada de Collblanc, només tingui un metre. No hi ha<br />
dret. És una infàmia.<br />
La Veu del<br />
CARRER<br />
FAVB<br />
Vuit anys després<br />
demanem la paraula<br />
La Cave va celebrar la XIla. Assemblea General a l'Hospitalet<br />
.L'HOSPITALET<br />
FJOAN B. ISART<br />
L'assembleaGeneral de Cave d'aquest<br />
any celebrada els dies 7,8 i 9 de maig<br />
a la ciutat de l'Hospitalet, va ser força<br />
diferent, perquè no només es tractava<br />
d'aprovar els documents habituals de<br />
la gestió del l'any 1998, sinó que del<br />
que es tractava era de debatir els<br />
estatuts i les normes de règim intern i<br />
pertant canvis en l'organització. Hi van<br />
assistir 350 persones, 250 delegats de<br />
79 Federacions i 16 Confederactons<br />
autonòmiques.<br />
En aquesta assemblea anàvem a<br />
discutir, ni més menys, el tipus d'organització<br />
que es volia adequar al moviment<br />
veïnal a partir d'ara, tema que<br />
sens dubte comportava canvis estructurals<br />
importants, potser pensant en la<br />
necessitat a l'hora d'equiparar-nos a<br />
altres moviments socials.<br />
Sense voler entrar amb judicis<br />
capciosos i després de durs debats,<br />
crec que el moviment en va sortir<br />
enfortit i convençut que el debat no<br />
havia estat negatiu sinó tot el contra<br />
ri i el més important és que cal enfortir-lo<br />
però sense fer canvis estructurals<br />
molt profunds que puguin ser<br />
incòmodes per a la gran majoria de<br />
les nostres entitats de base, les associacions<br />
de veïns, que en definitiva<br />
són les que treballen en els nostres<br />
barris per aconseguir els objectius<br />
bàsics, que són ajudar a resoldre<br />
els problemes socials que es<br />
Vicenç Bagan, adéu al model de la il·lusió<br />
.BARCELONA<br />
FJOAN CAMPAMÀ I COMPTE<br />
No és gens fàcil descriure una persona<br />
d'aquelles que no s'adiu amb<br />
un patró determinat; però, sortosament,<br />
aquest escrit va adreçat a les<br />
amigues i als amics de la nostra<br />
entitat, als usuaris i usuàries de la<br />
bicicleta, que el coneixíeu prou bé.<br />
Així, doncs, no em sento amb la<br />
responsabilitat de fer un retrat exacte<br />
(ni exhaustiu) del nostre amic<br />
Vicenç Bagan.<br />
Era una persona d'edat indefinida,<br />
que conservava la força i l'agilitat del<br />
jovent, tenia la saviesa pròpia de l'experiència<br />
dels més grans i, ensems, la<br />
il·lusió i l'espontaneïtat que caracteritzen<br />
els infants. Aquests trets el feien<br />
creditor de l'afecte de tothom: grans,<br />
joves i petits; sense distinció de sexe,<br />
raça, religió, nivell social...<br />
Lluitava contra el poder de les<br />
lleis absurdes i s'enfrontava a la injustícia<br />
(evident i permesa) que, generalment,<br />
se'n deriva. En resum:<br />
denunciava qualsevol fet que menyspreés<br />
el respecte a la integritat hu<br />
CARLES<br />
Vicenç Bagan en una de les seves activitats<br />
mana. En aquesta línia (de lluita,<br />
denúncia i reivindicació) era un element<br />
temut i perillós. Malgrat no<br />
posseir el do de l'oratòria, ni els<br />
coneixements de què fan gala aquells<br />
que dominen la jurisprudència, era<br />
un adversari a respectar perquè,<br />
normalment, se sortia amb la seva.<br />
En Vicenç gaudia del qualificatiu de<br />
persona non grata entre els que gosen<br />
aprofitar-se de la situació privilegiada<br />
d'ésser al vèrtex de la piràmide<br />
econòmicosocial. Possiblement, alguns<br />
d'aquests individus s'hauran alegrat<br />
de la seva mort: l'única forma<br />
imaginable per deixar-los de fer nosa.<br />
Tanmateix, la immensa majoria,<br />
som a temps de treure profit del seu<br />
exemple. Jo, particularment, el tenia<br />
per un excel·lent amic i mestre. Et<br />
pariava de qualsevol fet de la seva vida<br />
amb total senzillesa, sense donar-se'n<br />
importància -això em feia sentir petit al<br />
seu costat; potser per no haver estat<br />
capaç de lligar les meves idees amb la<br />
sevaaplicaciópràctica-. Donava-home<br />
d'acció com era- més valor als fets que<br />
no pas a les paraules. Fruïa per un<br />
igual en organitzar i dur a bon terme<br />
una sortida reivindicativa, com en re<br />
plantegen a la nostre societat avui.<br />
Diria que vàrem fer una molt bona<br />
feina deixant a les associacions llibertat<br />
en les seves actuacions i ajudant-les<br />
amb els recursos estructurals<br />
necessaris per anar avançant a<br />
través de les Federacions i fer que<br />
les Confederacions Autonòmiques i<br />
Estatal siguin les que aportin a l'estructura<br />
organitzava plantejaments<br />
polítics al moviment.<br />
Altres temes tractats varen ser la<br />
concessió de les insígnies d'Or de la<br />
Cave als companys Isidre Barreiros<br />
de Vigo i a José Miguel Jiménez de<br />
Las Palmas per la seva tasca al<br />
moviment veïnal.<br />
Per últim va haver-hi la signatura<br />
d'un Protocol de col·laboració entre<br />
les entitats ARCI de Itàlia, CSF de<br />
França i la Cave. Aquest protocol es<br />
basa en els objectius fonamentals<br />
de la lluita contra l'exclusió social,<br />
l'accés per a tothom a la cultura i<br />
l'educació i la creació d'una Xarxa<br />
Europea d'Iniciatives Ciutadanes.<br />
Joan B. Isart és sots president de<br />
la <strong>Favb</strong><br />
parar-nos la bicicleta (era dels pocs<br />
que duia eines).<br />
En Vicenç feia realitat els nostres<br />
ideals d'infants i de persones adultes.<br />
Ens feia oblidar el pas dels anys<br />
i el complex del "què diran?" fent-nos<br />
ballar el seu minuet: senzillament<br />
deliciós; la millor manera de començar<br />
el 1999 per a molts de nosaltres.<br />
L'home íntegre, autèntic, ens ha<br />
deixat. Potser ho ha fet perquè, així,<br />
aprenguem a lluitar per nosaltres<br />
mateixos. És més fàcil que et treguin<br />
les castanyes del foc que no pas<br />
treure-te-les tot sol.<br />
Quan sóc al local d'Amics de la<br />
Bici, hi veig en Vicenç. Amb ei seu<br />
somriure murri, benèvol, de persona<br />
que entén i accepta la incongruència<br />
en alguns aspectes de la meva vida;<br />
com si sabés que em cal, encara, un<br />
cert temps de maduració.<br />
La seva presència, el seu esperit,<br />
ens ha d'empènyer a arribar, com<br />
ell, a ésser pals de paller de la nostra<br />
existència. És el millor homenatge<br />
que li podem retre, com a mestre i,<br />
sobretot, amic.<br />
J. Campamà és d'Amics de la Bici<br />
TARVAL<br />
Trobada ciclista, a la Vall d'en Bas, in memoriam
M<br />
a Noelia, que viu al Bon Pastor, va néixer el<br />
mateix any que Jordi Pujol era escollit<br />
president de la Generalitat i tot just un any<br />
després que Catalunya recuperés els<br />
ajuntaments democràtics. Encara no té 19<br />
Bnys, es declara d'esquerres i el 13 de juny<br />
anirà a votar per primera vegada. "La gent<br />
no ho entén, però em fa molta U-lusió", diu<br />
sincera. "Més que poder treure'm el carnet de<br />
conduir o que qualsevol altra cosa", reafirma<br />
amb im somriure. I s'explica: "Crec en la<br />
democràcia i en la política, encara que això<br />
Parlant del<br />
CARRER<br />
{ de la ciutat<br />
^^Crec en la democràcia<br />
però no m^agrada<br />
conifunciona!\<br />
no significa estar d'acord amb com fimciona.<br />
La democràcia és molt més que anar a votar<br />
cada quatre anys; és un procés de<br />
socialització, d'educar i de fer participar la<br />
gent. És ll^ir el diari i saber què han fet els<br />
que ens governen". És la definició d'algú que<br />
pensa que votar sense coneixement de causa<br />
o manipulat per una campanya bipolaritzada<br />
"potser no val la pena", però que afirma que<br />
*^o creure en la democràcia és debcar les<br />
portes obertes al feixisme".<br />
Tot això ho diu una jove que, en temps de<br />
Sal i pebre L'acudit<br />
Podem arribar tard<br />
Maria Angeles, 43 anys, indigent, va morir a cops a<br />
Palma de Mallorca. Aziz, un marroquí de 14 anys, va ser<br />
colpejat salvatgement al Vendrell per un altre jove de 15<br />
anys. Pallissa mortal a Getxo a un indigent, malalt,<br />
adicte a les drogues. I podríem ampliar la llista si la<br />
memòria ens ho permetés.<br />
Morts, violència. Els destinataris, drogodependents,<br />
immigrants, pobres de solemnitat, sense casà. Els<br />
agressors, terriblement joves. Cada mort és un dels<br />
nostres. No podem mirar cap un altre costat. Si no<br />
reaccionem, no dubtem que es faran realitat aquelles<br />
paraules del poeta: "Un dia vendran a por nosotros. Serà<br />
demasiado tarde".<br />
Zeta<br />
descrèdit i desencant, ha optat per estudiar<br />
Ciències Poh'tiques perquè vol "lluitar perquè<br />
la política sigui alguna cosa important". El<br />
discurs, però, no l'ha après durant el seu<br />
primer any de classes a l'Autònoma; la<br />
inquietud li ve d'abans. "El meu pare és<br />
sindicalista i ens ha fet viure a casa la<br />
poh'tica i els problemes socials", explica. I es<br />
declara també influenciada per la seva<br />
militància a la Joventut Obrera Cristiana i<br />
pel paper d'un parell de professors "progrés"<br />
d'una escola de monges de Sant Andreu on<br />
OUÏ És QtTT<br />
NOELIA TORRES<br />
Estudiant<br />
MARC ANDREU<br />
Periodista<br />
IGNASI R, RENOM<br />
Fotògraf<br />
maig-Juny de 1999<br />
anava cada dia embotida dins de l'autobús.<br />
Sí, de Sant Andreu, perquè al Bon Pastor no<br />
hi ha institut. I sí, amb autobús, perquè al<br />
Bon Pastor no hi ha metro.<br />
"El metro influeix en tot. De petita, jo ja<br />
el recordo com un dels problemes<br />
essencials del barri: pancartes al <strong>carrer</strong> i<br />
cartes a l'Ajuntament redactades a<br />
classe", explica. Un panorama que no ha<br />
canviat gaire en 20 anys. "Diuen que a<br />
l'Autoritat del Transport Metropolità ja<br />
hi ha consens i que el tema del Bon<br />
Pastor està acceptat, però com que<br />
Generalitat i Ajuntament difereixen<br />
en els projectes i els<br />
pressupostos...". La cançoneta de<br />
sempi"e, que la Noelia ha escoltat a<br />
les reunions de la Coordinadora<br />
Pro-Metro i que reconeix com la<br />
principal causa del desencant<br />
polític d'un bani que veu com la<br />
majoria de partits li han<br />
instrumentalitzat la seva principal<br />
reivindicació pel simple afany de guanyar<br />
alguns vots en època electoral.<br />
"A la facultat és diferent, però al barri, la<br />
gent veu la poHtica com quelcom<br />
inaccessible", expfica la NoeHa. "No hi ha<br />
consciència democràtica perquè<br />
l'individualisme i la societat materialista i<br />
competitiva l'ofeguen, però també perquè<br />
molts poh'tícs l'han matat en perdre els<br />
valors de l'honestedat i l'honradesa", matisa.<br />
Recuperar aquests valors és una de les coses<br />
que demana al proper alcalde o alcaldessa.<br />
Però també demana el metro, "que no<br />
s'utilitzi els joves ni les precarietats del barri<br />
per fer demagògia", i que s'incrementin els<br />
pressupostos per temes socials.<br />
No demana perquè sí: la Noelia, que<br />
treballa cada dia voluntàriament al Centre<br />
Educatiu i de Lleure (CEL) de la parròquia<br />
del Bon Pastor, conebc bé la mai^inalitat del<br />
seu barri. I la de més enllà. "He fet im treball<br />
sobre l'exclusió social a Barcelona i he<br />
descobert l'altra cara de la ciutat: la pobresa<br />
tradicional s'ha estancat però augmenta la<br />
nova pobresa de la precarietat social". Ho diu<br />
així de cru, com així de simpàtica reconeix,<br />
revivint el 92, que "Barcelona ha canviat<br />
moltíssim; és una societat europea i<br />
cosmopolita". I afegeix: "El meu dubte és si el<br />
mèrit ha de ser només dels que han estat al<br />
govern municipal; perquè Barcelona, la<br />
ciutat, la fa la gent".<br />
%j^s:xi-: %<br />
FER