t.íi V t'u at'i ALTRES ASSOCIACIONS CARRER maig-juny de 1999 .. ^ s°*< >* *«*• ^^#«» -í *" X-^^y. ^W^'t*^ y >.*'l>í^l.í^n:^^ ^>y* -^ *Ws^^ t^ *v -íír ^ ^'S·' . ^^^v^^*^ír^*-*^^^^É?^&í^*^jí
maig-juny de 1999 CARRER BARCELONÈS 11 • Dues imatges ben suggerents de l'estil de Colom: a l'esquerra, una de les seves prostitutes del Xino; a la dreta, una escena quotidiana de família El Barri Xino arriba al museu gràcies a la mirada de Colom EUGENI MADUENO El Museu Nacional d'Art de Catalunya (l\/lnac) torna a exposar la mostra fotogràfica que Joan Colom va exhibir a la desapareguda Sala Aixelà de Barcelona l'any 1961. La mostra es diu "El Carrer" -que és l'escenari en què Colom ha treballat sempre-, i recull imatges de la Barcelona popular i canalla preses al Barri Xino entre els anys 50 i 60. La mostra té varies singularitats, segons ens ha explicat el comissari i també fotògraf Jorge Ribalta. Una és que les quaranta-nou fotografies exposades són les mateixes, i guarden la mateixa seqüència, de les que es van exhibir l'any 1961. L'altre aspecte remarcable és el reconeixement que una institució com el Mnac fa de l'obra de Joan Colom, "el millor reporter gràfic espanyol de tots els temps", segons el crític Josep i^viaria Casademont. El reporter que va saber fotografiarcom ningú el pathosó'un barri oficialment ja inexistent, però al qual la seva opció pels ambients i temes populars li han restat el protagonisme ciutadà que han tingut altres fotògrafs de la seva generació, com ara Pomes 0 Miserach. "Si l'exposició que Leopoldo Pomes va fer a La Virreina era un autohomenatge generacional i reflectia la Barcelona burgesa; la de Joan Colom al Mnac és la seva contraimatge, doncs reflecteix i reivindica la Barcelona popular", diu Jorge Ribalta. Joan Colom va néixer a Barcelona l'abril de 1921. Els seus pares tenien un negoci de flors al <strong>carrer</strong> Joaquim Costa, on Colom va haver de començar a treballar molt aviat. El 1945 va entrar a treballar com a comptable en una empresa tèxtil de Barcelona, on va continuar fins a la seva jubilació, el 1986. La seva activitat com a fotògraf començà tard, als 36 anys, quan es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (1957). Durant la setmana feia de comptable^ i els caps de setmana se n^anava al Xino amb la Leica a la mà i, tot passejant buscava gent L'afecció a la fotografia la va haver de compaginar sempre amb la feina a l'oficina. Durant la setmana feia de comptable, i els caps de setmana se n'anava al Xino amb la Leica a la mà i, tot passejant amunt i a baix, anava buscant gent, enquadrant i disparant. "Jo feia el <strong>carrer</strong>", explica Colom a Ribalta, i estableix una analogia entre la feina dels periodistes d'abans (quan les no tícies locals no arribaven soles als diaris i s'havia d'anar a buscar-les al <strong>carrer</strong>) i les de les prostitutes, en el sentit que ambdós "fan el <strong>carrer</strong>". Colom va "baixar" al Xino tots els caps de setmana dels anys 1958 i 1959. De vegades portava una filmadora de Súper 8 sota l'aixella, i prenia imatges que, degudament editades, també es poden veure a l'exposició del Mnac. Són unes imatges sorprenents, totalment contemporànies, d'un gran ritme seqüencial i un estil narratiu sorprenent. Crec que si es passessin per BTV no sorprendrien ningú; tal és la seva vigència i modernitat. Un any després de concloure el treball al Barri Xino, Colom va fer l'exposició a la Sala Aixelà, i després es va mostrar en altres ciutats i pobles de Catalunya. Les 49 fotos estaven -estanordenades segons aquesta seqüència: les 12 primeres eren imatges de nens, a continuació venien escenes de personatges adults -estàtics o amb gestos dinàmics-; la segona meitat estava totalment dedicada a les escenes de prostitució i les dues imatges finals eren una mena d'epíleg dramàtic i pessimista de la sèrie, una fotografia d'un tomàquet estrellat al paviment i un gos defecant, "amb les quals Colom sembla voler expressar una opinió de ràbia i protesta", escriu Ribalta. Més que referències eròtiques, les prostitutes de Colom són l'emblema del proletariat urbà modern. I encara que les seves imatges tenen més intenció poètica que no política, el cert és que les seves matrones -agafades a peu de portal, negociant preus amb els seus clients o esperant-los fatigosament a la cantonada- són el viu referent de l'Espanya franquista dels 50 i 60 en la qual la imatge de les prostitutes -en tant que dones humiliades, forçades a vendre el cos per a Més que referències eròtiques, les prostitutes fotografiades per Joan Colom són Vemblema del proletariat urbà modern sobreviure- s'identificava amb el conjunt de les classes populars. El coneixement públic de les fotos de Colom va tenir dues reaccions, cap d'elles bones per al futur de l'artista, com veurem ara. Una va ser la reacció adversa de les autoritats de l'època, que, com era de preveure, van recórrer a la moral per demanar la censura de les exposicions itinerants. Unes opinions, reaccions i polèmiques, que van JOAN COLOM afectar l'ànim de Colom, que, com he dit abans, no fotografiava la realitat per denunciar-la, en el sentit polític, sinó només per mostrar-la i/o treure una opinió artística; fins i tot moralitzant. L'altra adversitat va venir després de la proposta de l'editorial Lumen de publicar-li les fotografies de les prostitutes acompanyant un text que Camilo José Cela va escriure per acompanyar-les. El llibre, titulat "Izas, rabizas y colipoterras", va obtenir un gran èxit de vendes, però va provocar les ires d'una de les dones fotografiades, que va presentar una demanda judicial contra els autors, que finalment va perdre. Aquestes reaccions adverses van sumir Colom en la depressió. Va deixar de sortir a fer fotos els caps de setmana. I el que és pitjor, va destruir bona part del seu arxiu. No va ser fins als anys 80 i 90, un cop jubilat, que Colom va tornar al Xino i a La Rambla, i per fer una producció en color, el contingut de la qual encara no es coneix. Tant de bo ara que el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha col.locat la seva figura al lloc que li pertoca dins els grans fotògrafs catalans contemporanis -segons valora David Balsells, conservador del Departament de Fotografia del museu-. Colom s'animarà a deixar anar la resta de la seva producció.
Change language