Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
8<br />
La Veu del<br />
ENTREVISTA CARRER maig-juny de 1999<br />
-Antonina Rodrigo<br />
Escriptora<br />
"Z/es dones de la República<br />
van perdre la història^^<br />
om (mq^giPriodtigo en el seu<br />
últim llibre, "Mujery exilio. 1939", cada<br />
dona compromesa amb la República,<br />
cada una de les que va patir en pròpia<br />
carn la Guerra i l'exili, també va patir un<br />
exili interior, '1an desesperado y<br />
destructivo como el exterior".<br />
En el llibre biografia vint-i-dues dones<br />
de totes les classes socials, procedències<br />
i professions, entre les quals hi ha<br />
les barcelonines Sara Berenguer, natural<br />
del Poble Sec i membre del Comitè<br />
Revolucionari de Les Corts i Elena<br />
Bonet. Però també hi apareixen Maria<br />
Zambrano, guardonada recentment<br />
amb el Premio Cervantes, Vicenta<br />
Lorca, la mare del poeta, Antònia<br />
Adroher, militant del POUM o la coneguda<br />
Clara Campoannor, pionera del<br />
vot femení. És un estudi realitzat durant<br />
molt temps i, encara que sembli<br />
opotunista, surtara, a puntdecelebrarse<br />
el 60è aniversari del final de la<br />
Guerra "perquè l'editorial va tenir problemes<br />
de diners i s'ha endarrerit dos<br />
anys la publicació".<br />
En aquesta entrevista, s'hi barregen<br />
sentiments molt diversos i s'hi paria<br />
d'un desig irreprimible: recuperar la<br />
memòria per a no oblidar la història.<br />
— Quin és el paper de les dones<br />
en la guerra civil?<br />
iH Les dones van estar al front de<br />
la reraguarda, fent possible que els<br />
homes estessin al front. Les dones<br />
estaven a les fàbriques d'armament,<br />
dirigint hospitals, a cases de<br />
repòs, treballant la terra,... i després<br />
tenint cura de la gent gran i<br />
dels seus fills. Les dones són d'un<br />
material humà molt valuós.<br />
— Per què és tan fàcil usar les<br />
dones com a armes en una guerra?<br />
^ És tan fàcil perquè la dona<br />
s'entrega a cani de res, només pel<br />
fet de salvar la seva família.<br />
— Com aconseguien sortir-se'n?<br />
•i Les espanyoles tenien una càrrega<br />
d'humanitat increïble. Estaven<br />
molt preparades, perquè havien<br />
aconseguit superar amb èxit<br />
32 mesos de guerra.<br />
— Aquest Instint de superació, és<br />
intrínsecament femení, és un tret<br />
que ens diferencia dels homes?<br />
•i Sí, sens dubte. En els camps de<br />
concentració molts homes se suïcidaren.<br />
En canvi, no hi ha constància<br />
que cap dona es traiés la vida. Perquè<br />
elles sabien que eren el motor de la<br />
seva família i del seu grup. Les dones<br />
a la guerra són l'esperit mateix de la<br />
supervivència.<br />
— Per què a les dones se'ns<br />
considera un grup a part?<br />
Una entrevista de IVIarta Pluja<br />
ARXIU<br />
Rodrigo va ser pionera en aquesta línia d'investigació<br />
^ Les dones no tenen identitat. Les<br />
dones de la república, a més de perdre<br />
la guerra també van perdre la<br />
seva història. En canvi, els homes<br />
van entrar-hi per la porta grossa,<br />
£imb medalles, noms de <strong>carrer</strong>s i places.<br />
Ara han donat la Legió d'Honor<br />
a Sara Gioiilén, però és l'única.<br />
— Com s'elabora un llibre com<br />
aquest? Quines vies d'investigació<br />
segueix per trobar les dones que<br />
encara són vives i per seguir el<br />
rastre de les que ja han mort?<br />
•• Gravo amb elles, els fills, els marits,<br />
vaig a l'Arxiu de la Guerra Civil<br />
de Salamanca i sobretot consulto<br />
premsa de l'època. Però no és ima<br />
feina fàcil. Moltes les he trobat jo,<br />
però alguna m'ha trobat a mi, com<br />
Teófila Madrofial, que va morir poc<br />
després d'entrevistar-se amb mi. Jo<br />
vaig fer un viatge a Sudamèrica becat<br />
per la Generalitat per a parlar de<br />
la Guerra. A les xerrades, jo explicava<br />
que volia trobar les dones del 39 i<br />
deixava elmeu telèfon. Desprésd'ima<br />
d'aquelles conferències, ima amiga<br />
d'ella es va posar en contacte amb mi.<br />
MTii vaig trobar... Pressentia que<br />
s'estava morint i va voler retrobar-se<br />
com a mare de la guerra amb el seu<br />
fill reencarnat en mi i em va explicar<br />
tota la seva vida...<br />
— Per què repetim sempre els<br />
mateixos esquemes, els<br />
mateixos errors?<br />
•i Em sento molt frustrada... Ara<br />
s'acompleixen els 60 anys del final de<br />
la guerra, nosaltres vam protagonitzar<br />
el primer èxode massiu... I no<br />
hem après res, cada vegada som més<br />
cruels. Quan veus aquells nens plorant,<br />
vells morint-se, dones arrossegant<br />
la seva família sola, al costat de<br />
casa, a quatre passes... M'entristeixo...<br />
A més, el que estan fent en<br />
aqueU país [Kosovo] no té nom...<br />
— I per què no diem res, per què<br />
callem?<br />
Retrat<br />
Testimoni<br />
de càrrec<br />
ANTONINA ROORíGO i;<br />
Antonina Rodrigo és de<br />
l'Albaicín. Granada, però<br />
viu a Barcelona des de<br />
l'any 1970. La seva<br />
dedicació a la literatura<br />
s'ha centrat bàsicament en<br />
l'assaig i la biogi-afia. És<br />
una dona dolça i<br />
tranquil·la. A primera<br />
vista sembla que tingui<br />
una paciència de santa, i<br />
tots aquests trets li van<br />
que ni pintats per a la seva<br />
tasca d'investigadora i<br />
escriptora. Gairebé són<br />
dons de la Mare Natura.<br />
És una escollida per<br />
reflotar la memòria dels<br />
milers de doncs<br />
compromeses amb la causa<br />
antifeixista i per fer-les<br />
recobi'ar la dignitat<br />
perduda. De la seva<br />
producció destaquen els<br />
estudis sobre Lorca -<br />
recordareu "García Lorca.<br />
El amigo de Cataluna"<br />
(Edhasa, Barcelona, 1984),<br />
citat en el número 55 de la<br />
nostra publicació-, sobre la<br />
Uegendai-ia figm-a de<br />
Mariana de Pineda, i sobre<br />
figures catalanes<br />
universals com l'actiiu<br />
Mai'garida Xirgu, el<br />
ciiTii-già Josep Trueta o el<br />
pintor Salvador Dalí.<br />
Acaba de presentai- un<br />
volum sobi'e les dones que<br />
van viui'e i lluitar sota la<br />
bandera roja, "Mujery<br />
exilio. 1939"'(C()mpanía<br />
Literària, Madrid, 1999).<br />
Primer va ser "Mujeres de<br />
F]spana. Las .silenciadas<br />
del franquismo" i tancarà<br />
a{|uesta trilogia un as.saig<br />
sobre les dones oblidades,<br />
amb un objectiu clai":<br />
rt^'opilar els últims<br />
testimonis directes<br />
d'acjiiella obscura etapa de<br />
^ Estem fets unes gallines! L'actitud<br />
que tenim també m'entristeix.<br />
— Rescatar en un llibre les<br />
consciències i les lluites d'aquestes<br />
dones, és també rescatar la història<br />
per evitar l'oblit definitiu?<br />
^ Hauria de servir per esmenar<br />
aquests errors, però no serveix.<br />
L'imperialisme, el capitalisme cafre<br />
representat pels EUA i el dels<br />
països pobres com nosaltres és el<br />
que ens fa covards. Anant a la<br />
guerra som igual que ells, no, pitjor<br />
que ells. Per què hi ha diplomàtics<br />
si se'ls salten a la torera?<br />
— Com es treballa en el camp de<br />
la investigació en el nostre país?<br />
^ Ara hi ha gent que hi treballa,<br />
però quan jo vaig començar crec que<br />
vaig ser pionera. Ara hi ha molts<br />
congressos per rescatar material, però<br />
com que el franquisme va durar tant<br />
i com que la gent encara ara té por de<br />
parlar... costa molt... M'imagino el<br />
que devien haver patit per no voler<br />
parlar encara avui...<br />
— Amb les coses que li<br />
expliquen aquestes persones,<br />
deu ser molt dur...<br />
^ És molt difícil separar la tasca<br />
d'investigadora de la pròpia vida,<br />
no és gens fàcil. És impossible<br />
que no t'afecti. Moltes vegades he<br />
acabat plorant mentre entrevistava<br />
algú.<br />
— [La conversa ha arribat a un<br />
moment d'alta tensió, i cal diriglr-la<br />
cap a qüestions que requereixen<br />
més distància]. Creu que les<br />
administracbns fan el que cal en<br />
aquesta tasca de recuperació de la<br />
memòria històrica?<br />
^ Quan van arribar els sociaHstes<br />
tothom creia que s'obririen les portes<br />
a la tomada dels exüiats i a la recuperació<br />
de la memòria històrica, jjerquè<br />
era la seva gent. Però no ho van fer<br />
perquè no volien aixecar crostes, volien<br />
que tot seguís igual. Per a explicar<br />
la història veritable cal dir les<br />
coses pel seu nom, i això encara no<br />
s'ha fet. Portaria gent de les Brigades<br />
Internacionals va ser molt bo, però hi<br />
ha gent com César Vidal que diu que<br />
tot va ser mentida. Se t'obren les<br />
ferides quan sents aquestes coses...<br />
Qui sí ha fet coses ha estat la pròpia<br />
gent, més enllà dels governs. Ara<br />
s'està intentant ajudar a recuperar<br />
els arxius personals a través de<br />
l'Associación Guerra CivU Espanola<br />
per tal que es quedin a la Universitat<br />
de Barcelona i es puguin estudiar.<br />
— Com va arribar Antonina<br />
Rodrigo a Barcelona?<br />
•I Em vaigcasar amb Eduard Pons<br />
Prades. El vaig conèixer a l'exili.<br />
Vam viure uns anys a franca i<br />
després, l'any setanta vam tomar.<br />
Hi estic molt de gust. Barcelona és<br />
una ciutat molt europea. I els andalusos<br />
ens entenem molt bé amb<br />
el caràcter català.<br />
— Veu diferències entre la fornia<br />
d'encaixar la seva sinceritat entre<br />
Barcelona i altres ciutats de l'Estat?<br />
•i Fora d'aquí sempre he de vigüar<br />
molt què dic. Jo no tinc pèls a la<br />
llengua i sempre m'avisen, "aquí no<br />
diguis això", "vigila què expHques".<br />
En canvi aquí hi ha més Uibertat. Jo<br />
crec que el meu llenguatge és natural<br />
perquè estic acostumada a parlar<br />
aquí i quan surto em titllen de massa<br />
conümdent. M'identifico molt bé amb<br />
la gent d'aquí.
Change language