carrer - Favb

maig-juny de 1999 CARRER BARCELONÈS 11
• Dues imatges ben suggerents de l'estil de Colom: a l'esquerra, una de les seves prostitutes del Xino; a la dreta, una escena quotidiana de família
El Barri Xino arriba al museu
gràcies a la mirada de Colom
EUGENI MADUENO
El Museu Nacional d'Art de
Catalunya (l\/lnac) torna a exposar
la mostra fotogràfica que
Joan Colom va exhibir a la desapareguda
Sala Aixelà de
Barcelona l'any 1961. La mostra
es diu "El Carrer" -que és
l'escenari en què Colom ha treballat
sempre-, i recull imatges
de la Barcelona popular i canalla
preses al Barri Xino entre els
anys 50 i 60. La mostra té varies
singularitats, segons ens ha
explicat el comissari i també
fotògraf Jorge Ribalta. Una és
que les quaranta-nou fotografies
exposades són les mateixes,
i guarden la mateixa seqüència,
de les que es van exhibir l'any
1961. L'altre aspecte remarcable
és el reconeixement que una
institució com el Mnac fa de
l'obra de Joan Colom, "el millor
reporter gràfic espanyol de tots
els temps", segons el crític
Josep i^viaria Casademont. El
reporter que va saber fotografiarcom
ningú el pathosó'un barri
oficialment ja inexistent, però
al qual la seva opció pels ambients
i temes populars li han restat
el protagonisme ciutadà que
han tingut altres fotògrafs de la
seva generació, com ara Pomes
0 Miserach.
"Si l'exposició que Leopoldo
Pomes va fer a La Virreina era
un autohomenatge generacional
i reflectia la Barcelona burgesa;
la de Joan Colom al Mnac és la
seva contraimatge, doncs reflecteix
i reivindica la Barcelona
popular", diu Jorge Ribalta.
Joan Colom va néixer a
Barcelona l'abril de 1921. Els
seus pares tenien un negoci de
flors al carrer Joaquim Costa,
on Colom va haver de començar
a treballar molt aviat. El 1945
va entrar a treballar com a comptable
en una empresa tèxtil de
Barcelona, on va continuar fins
a la seva jubilació, el 1986. La
seva activitat com a fotògraf
començà tard, als 36 anys, quan
es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica
de Catalunya (1957).
Durant la
setmana feia de
comptable^ i els
caps de setmana
se n^anava al
Xino amb la
Leica a la mà i,
tot passejant
buscava gent
L'afecció a la fotografia la va
haver de compaginar sempre
amb la feina a l'oficina. Durant
la setmana feia de comptable, i
els caps de setmana se n'anava
al Xino amb la Leica a la mà i,
tot passejant amunt i a baix,
anava buscant gent, enquadrant
i disparant.
"Jo feia el carrer", explica
Colom a Ribalta, i estableix una
analogia entre la feina dels periodistes
d'abans (quan les no­
tícies locals no arribaven soles
als diaris i s'havia d'anar a buscar-les
al carrer) i les de les
prostitutes, en el sentit que
ambdós "fan el carrer".
Colom va "baixar" al Xino tots
els caps de setmana dels anys
1958 i 1959. De vegades portava
una filmadora de Súper 8
sota l'aixella, i prenia imatges
que, degudament editades, també
es poden veure a l'exposició
del Mnac. Són unes imatges
sorprenents, totalment contemporànies,
d'un gran ritme seqüencial
i un estil narratiu sorprenent.
Crec que si es passessin
per BTV no sorprendrien ningú;
tal és la seva vigència i
modernitat.
Un any després de concloure
el treball al Barri Xino, Colom va
fer l'exposició a la Sala Aixelà, i
després es va mostrar en altres
ciutats i pobles de Catalunya.
Les 49 fotos estaven -estanordenades
segons aquesta seqüència:
les 12 primeres eren
imatges de nens, a continuació
venien escenes de personatges
adults -estàtics o amb gestos
dinàmics-; la segona meitat estava
totalment dedicada a les
escenes de prostitució i les dues
imatges finals eren una mena
d'epíleg dramàtic i pessimista
de la sèrie, una fotografia d'un
tomàquet estrellat al paviment i
un gos defecant, "amb les quals
Colom sembla voler expressar
una opinió de ràbia i protesta",
escriu Ribalta.
Més que referències eròtiques,
les prostitutes de Colom
són l'emblema del proletariat
urbà modern. I encara que les
seves imatges tenen més intenció
poètica que no política, el
cert és que les seves matrones
-agafades a peu de portal, negociant
preus amb els seus clients
o esperant-los fatigosament
a la cantonada- són el viu
referent de l'Espanya franquista
dels 50 i 60 en la qual la
imatge de les prostitutes -en
tant que dones humiliades, forçades
a vendre el cos per a
Més que
referències
eròtiques, les
prostitutes
fotografiades
per Joan Colom
són Vemblema
del proletariat
urbà modern
sobreviure- s'identificava amb el
conjunt de les classes populars.
El coneixement públic de les
fotos de Colom va tenir dues
reaccions, cap d'elles bones per
al futur de l'artista, com veurem
ara. Una va ser la reacció adversa
de les autoritats de l'època,
que, com era de preveure,
van recórrer a la moral per demanar
la censura de les exposicions
itinerants. Unes opinions,
reaccions i polèmiques, que van
JOAN COLOM
afectar l'ànim de Colom, que,
com he dit abans, no fotografiava
la realitat per denunciar-la,
en el sentit polític, sinó només
per mostrar-la i/o treure una
opinió artística; fins i tot moralitzant.
L'altra adversitat va venir després
de la proposta de l'editorial
Lumen de publicar-li les fotografies
de les prostitutes acompanyant
un text que Camilo José
Cela va escriure per acompanyar-les.
El llibre, titulat "Izas,
rabizas y colipoterras", va obtenir
un gran èxit de vendes, però
va provocar les ires d'una de les
dones fotografiades, que va presentar
una demanda judicial
contra els autors, que finalment
va perdre.
Aquestes reaccions adverses
van sumir Colom en la depressió.
Va deixar de sortir a fer
fotos els caps de setmana. I el
que és pitjor, va destruir bona
part del seu arxiu.
No va ser fins als anys 80 i
90, un cop jubilat, que Colom va
tornar al Xino i a La Rambla, i
per fer una producció en color,
el contingut de la qual encara
no es coneix.
Tant de bo ara que el Museu
Nacional d'Art de Catalunya ha
col.locat la seva figura al lloc
que li pertoca dins els grans
fotògrafs catalans contemporanis
-segons valora David
Balsells, conservador del Departament
de Fotografia del
museu-. Colom s'animarà a deixar
anar la resta de la seva producció.