carrer - Favb

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos* 08002 Barcelona N^57maig-juny 1999

CARTES
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Badal, Brasil i Bordeta
93 422 80 30
Baix Guinardó
93 436 81 80
Barceioneta
93 221 72 44
Baró de Viver
93 311 41 93
Barri del Call
93 317 29 65
Bon Pastor
93 346 46 18
Camp d'en Grassot
93 458 48 53
Camp Nou
93 339 91 70
Can Baró
93 285 12 96
Can Caralleu
93 280 07 24
Can Clos
93 331 11 13
Can Ensenya
93 359 06 80
Can Peguera
93 357 13 33
Canyelles
93 427 66 11
Carmel
93 357 57 48
Casc Antic
93 319 75 65
Cases Eduard Aunós
93 223 23 94
Els f Í^Í^P.
de distribució
£/g CARRER
Cera
93 241 05 92
Ciutat Meridiana
93 276 30 94
Clot-Camp de l'Arpa
93 232 46 10
Clota
93 357 72 59
Coll-Vallcarca
93 284 23 12
Congrés
93 340 70 12
Coor. Casc Antic
93 310 53 33
Diagonal Mar
93 307 91 20
Dreta Eixample
93 265 87 63
Esquerra Eixample
93 453 28 79
Estrelles Altes
93 431 31 29
Font Castellana
93 219 96 13
Font d'en Fargues.
93 420 40 66
Font Guatlla-Magòria
93 424 85 06
Font del Mont
93 406 90 49
Fontanella
93 406 90 49
Fort Pienc
93 231 11 46
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3
Informació Cultural. Rambles, 118
La Rosa de Foc. Rec, 69
CC.OO. Via Laietana, 16
El Cafeti. Hospital, 99
El Glaciar. Plaça Reial
Taller de MiJsics. Requesens, 5
Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260
Forn de pa Aubet. Sicilià, 205
Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275
Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281
Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89
Autoservei Navarro. Av Mistral, 6
Celler de l'Estevet.Calàbria, 57
Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136
Centre Social de Sants. Olzinelles, 30
Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10
CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116
CC Can Cadena. Mare de Déu del Por1,397
CC La Bàscula. Foc, 128
C. S. Personals Corts. Masferrer, 33
CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13
Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9
Quiosc. Plaça de Sarrià
Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3
Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7
Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42
CC Coll. Aldea, 15-17
CC La Sedeta. Sicília, 321
C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8
Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9
Polisportiu Perill. Perill, 16-22
Polisportiu Claror. Sardenya, 333
CC El Carmel. Santuari, 27
Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40
CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20
C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8
Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13
Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n
C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaiïa, s/n
Centre Sóller. Plaça Sóller s/n
Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276
CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25
Papereria Llibreria. Finestrelles, 56
CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38
CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111
Can Guardiola. Cuba, 2
Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n
Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n
Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés
CC La Sagrera. Martí Molins, 29
C. Barri Congrés. Acàcies, 26
Farmàcia. Bolívia, 19
Llibreria Etcètera. Llull, 203
El Tio Chie, Rambla Poblenou, 44-46
CC Sant Martí. Selva de Mar, 215
Complex Espoiliu Verneda. Binèfar, 10-14
Casal Alternatiu. La Verneda, 18
C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n
Foment Martinenc. Provença, 595
Gòtic
93 315 18 20
Gràcia
93 458 02 91
Gran Via
93 454 51 97
G. Via-Perú-Espronceda
93 308 77 34
Guineueta
93 428 46 23
Horta
93 420 90 06
Hostafrancs
93 426 91 66
Joan Maragall
93 347 73 10
La França
93 325 08 93
La Llacuna
689 75 70 03
La Palmera
93 314 35 48
La Pau
93 313 28 99
La Satàlia
93 441 96 49
La Vinya
93 331 44 40
Les Corts
93 330 74 36
Maresme
93 266 18 56
Mont d'Orsà-Vallvidrera
93 406 84 53
Edita
i.a veu aei
CARRER
Moreno, Ferran Navarro, Núria
Federació d'Associacions de Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís
Veïns de Barcelona
Rueda, Ferran Sagarra, Mercè
Obradors, 6-8 baixos
Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde,
08002 Barcelona
Genaro Villagrasa, Pau Vinyes
Telèfon: 93 412 76 00
Fax: 93 412 58 88
e-mail: favb@emehac.com
Secretària de redacció i
Maquetació
Montse Ayats
Consell de direcció
Andrés Naya i Manel Andreu
Cap de redacció
Maria Pluja
Consell de redacció
Laia Altarriba, Christian Andreu,
Marc Andreu, Laura Aparicio,
Marta Bacti, Anna Bartolomé,
Sara Casas, Ella Herranz, Chelo
Losada, Rosa Maria Palència,
Marta Pardell, Jaime J. Rubio,
Carme Sànchez, Àlex
Tisminetzky, Jordi Vila
Consell assesor
Anna Alabart, Ernest Alós, Roser
Argemi, Jesús Berruezo, Esther
Cànovas, Joan Costa, Xec
Febrer, Jordi Gasull, Josep
Ramon Gómez, Joan B. Isart,
Alfons López, Eugeni Madueno,
Pep Martí, Mariano Meseguer,
Pep Miró, José Molina, Eduard
Imprès en paper ecològic de 65 grams
Dipòsit legal: B - 21300 -1995
Administració
Marga Parramon
Publicitat
Eva Grau, Isabel Mancebo
i Carmen Plaza
Fotografia
Dani Codina, Josep Masip,
Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés
Portada
VILLUENDAS + GÓMEZ DISSENY
Fotomecànica i Impressió
Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)
Distribució
Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)
La FAVB no està necessàriament
d'acord amb les opinions que
s'expressen als articles signats per
particulars o col·lectius.
Qualsevol reproducció total o
parcial del contingut d'aquesta
revista haurà de fer esment del
seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la
col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat
de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.
®
ATM:
el miracle!
Després de fer moltes reunions amb l'Ajuntament i la
Generalitat, la Favb va denunciar ptiblicament que "pretenien
dinamitar el pla de transports de Barcelona". EUs seguien
dient que no volien firmar cap acord, encara que fossin
parcials. Uns i altres suggerien "si no hi ha acord, ja ens ho
farem".
L'Autoritat iinica del Transport Metropolità, creada fa un
any i mig, estava lligada de mans i peus per interessos
particulars. Eren incapaços d'arribar a consensuar res.
Però va arribar la comissió executiva i tòt va canviar.
Prèviament el conseller Macias i el tinent d'alcalde Casas,
n'havien parlat per telèfon. Les pressions i les dentlncies els
van fer canviar de rumb. Hi va haver un acord parcial, jjerò
queden molts temes pendents, que han de quedar resolts
abans del proper Consell d'Administració el 30 de juny.
Esperem que no tomin a repetir-se aquells mítings en què
els alcaldables de tota mena, i fins i tot els Presidents de la
Generalitat, cridaven assenyalant els barris assegurant "aviat
hi arribarà el metro". La necessitat de transport públic no ha
de ser moneda electoral.
Però continuem intranquils per alguns temes:
• A la Zona Franca: el metro arribarà només fins a
l'entrada de les grans barriades? Les estacions quedaran gaire
a la vora dels 50.000 habitants de la zona?
• S'accepta incorporar al pla l'arribada del metro fins a
Torre Baró i Ciutat Meridiana, però no es defineix si serà el
metro convencional o un de Ueuger. Els tècnics s'ho han
d'estudiar, •çerò ens temem que la indefinició suposi
endarrerir-lo més.
• L'allargament de la línia 3: per què no arriba fins a
Trinitat Nova per enllaçar amb el metro de Ciutat Meridiana i
Torre Baró? Com es pot plantejar que vagi a Via Júlia i Torres
i Bages? La reivindicació és forta i clara: ha d'arribar fins a
Trinitat Nova.
• A Bon Pastor, Carmel, Horta, Vall d'Hebron, Taxonera:
tenen recoUides les seves reivindicacions en el pla aprovat,
f>erò cal resoldre molts temes concrets.
Totes les velles i justes reivindicacions s'han de fer realitat.
Es planifica un pla del 2001 al 2010, però cal prioritzar les
connexions amb els barris. Ja s'han d'encarregar-ne els
projectes.
Ara que veiem una mica més a prop l'arribada del
transport públic de qualitat als nostres barris, no podem
oblidar l'entorn de la gran Barcelona. El munt de poblacions
com Gavà, Vüadecans, Montcada, Sant Boi, Castellbisbal o
tantes EÜtres, que deuen sumar la fal·lera de cap a un milió
d'habitants, no tenen garanties de ser tingudes en compte en
aquestes previsions. Des de Barcelona els fem arribar la
nostra solidaritat i el nostre suport.
maig-juny de 1999
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Montbau
93 428 29 34
Navas
93 340 62 49
Ntra. Sra. de la Salut
93 204 86 04
Ntra. Sra. del Port
93 431 30 16
Nou de la Rambla
93 441 01 83
Paraguai-Perú
93 278 06 93
Parc
93 221 04 87
Parc de l'Escorxador
93 325 00 44
Parc la Vall d'Hebron
93 428 68 66
Penitents-Taxonera
93 420 20 97
Poblenou
93 266 44 41
Poble Sec
93 441 36 65
Polvorí
93 432 36 42
Porta
93 359 44 60
Prosperitat
93 276 30 15
Provençals Verneda
93 307 46 95
Racó de les Corts
93 440 48 50
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars
i la seva distribució és gratuïta
CARTES
DELS
LECTORS
Regidor desinformat
Sr. Pep Puig, regidor de Ciutat
Sostenible:
Estic d'acord amb part del seu
escrit a l'últim número de La Veu
del Carrer, doncs jo, que no sóc un
habitual dels temes municipals,
desconec absolutament el que
significa el departament de Ciutat
Sostenible i m'agradaria conèixer
quina és la tasca del departament.
Però no és aquest el principal
motiu del meu escrit. Fa un cert
temps, al programa de TV2 Grar)
Angular, es va fer un reportatge
sobre antenes de telefonia on sortia
entre d'altres el senyor Puig,
argumentant que a l'Ajuntament
disposaven d'informació al
respecte per als ciutadans que hi
estiguessin interessats.
Gom que a la nostra Comunitat
teníem una oferta de Retevisión i
atesa l'emissió de l'esmentat
programa ens van entrar certs
temors, vam telefonar al senyor
Puig i la resposta, després de
ATUREM LA GUERRA ALS BALCANS
Rambles
93 317 29 40
Raval
93 441 77 21
Roquetes
93 359 65 72
Ronda Sant Antoni
93 442 24 12
Ronda Sant Pere
93 317 31 39
Sagrada Família
93 246 53 19
Sagrera
93 408 13 34
Sant Andreu
93 93 345 96 98
Sant Antoni
93 423 93 54
Sant Cristòfol
93 432 34 71
Sant Genis
93 417 03 67
Sant Gervasi
93 211 81 65
Sant Gregori
93 200 13 04
Sant Martí Provençals
93 314 17 04
Sant Ramon Nonat
93 440 14 54
Sants
93 331 10 07
Sarrià
93 204 90 58
Sudoest del Besòs
93 278 18 62
Torre Baró
93 276 09 48
Torre Llobeta
93 429 07 06
Triangle de Sants
93 431 75 45
Trinitat Nova
93 353 88 44
Trinitat Vella
93 274 19 58
Turó de la Peira
93 358 06 95
Unió-M Baibera-Sta Mafganda-Penedides
93317 16 11
Vallbona
93 354 89 82
Verdum
93 276 02 30
Verneda Alta
93 314 58 13
Via Trajana
93 381 16 25
Xile
93 440 85 08
Zona Sud Sant Andreu
93 346 72 03
Zona Universitària
93 401 77 43
Canvis: Montse Ayats
Telèfon 93 412 76 00
EL ROTO
diversos intents, va ser que no
disposava de cap tipus
d'informació.
Davant això, em vaig sentir
enganyat, ja que una vegada més,
un polític m'aixecà la camisa.
i,Quines accions cal prendre per
què hi hagi més coherència entre
allò que ens diuen els nostres
representants?
Jordi Rodríguez
President de la Comunitat de
Propietaris Grup Josep Civit
Aclariment
La foto que va servir de base a
la portada de l'últim Carrer,
dedicada a José Agustín Goytisolo,
era de Francesc Català Roca.
Aquest aclariment vol ser una
disculpa vers la seva família i un
reconeixement a la seva obra.
El proper Carrer el podreu
recollir als punts de distribució
el proper mes de setembre.

maig-juny de 1999 CARRER CRÒNICA
Benvingut, míster Hines!
S. GUTIÉRREZ, M. PARDELL I J. J. RUBIO
L'oficina d'informació de la zona residencial
Diagonal Mar es troba al carrer
Josep Pla número 2. Es tracta d'un
edifici semblant a una casa colonial,
amb àmplies finestres i un petit parc
perquè els nens es distreguin mentre
els pares demanen informació sobre la
urbanització que s'està construint al
Poblenou.
A l'interior, plena de sofàs i seients
de cuir, hi ha una sala amb un mostrador
de fusta i vidre on es pot accedir a
la informació general sobre el nou barri
de Barcelona. Aquest té cinc illes de
vivendes, pràcticament a primera línia
de mar, amb instal.lacions privades
(piscines climatitzades, pistes del modern
paddie, places de pàrquing i zones
recreatives), un multiespai comercial
i d'oci que comptarà amb un cinema
de vint sales, un hotel i tot un palau
de congressos, a més del parc públic
amb llac incorporat.
Les zones privades, segons ens
expliquen, estaran separades del parc
públic amb tanques, a més de protegides
-paraules textuals- amb guardes
de seguretat les vint-i-quatre hores del
dia. Els 1.875 pisos que s'aniran
construintfinsel2006o2007 oscil·laran
entre els 65 i els 150 metres quadrats
i les dues, tres o quatre habitacions, a
més dels dúplex.
Al rebedor d'alguns d'aquests habitatges
es construirà una bòveda de
vidre que deixarà passar la llum del sol.
Cadavivendadisposaràd'airecondidonat,
paviments de martsre i parquet i
fusteria exterior d'alumini. A més, tots
els pisos seran totalment exteriors (a
excepció, tot sigui dit, dels lavabos) i
amb terrasses de 30 metres quadrats
i amplis finestrals amb vistes al parc
amb palmeres i a la platja, al més pur
estil de Florida.
I és que, de fet, com va quedar
reflectit a les al·legacions que la Favb
va presentar al projecte el gener de
l'any passat, s'està construint un barri
seguint models nordamericans i trencant
amb l'estil mediterrani i europeu
d'habitatgesque caracteritza Barcelona
i que, segons l'arquitecte Josep Oliva
Casas, s'hauria de mantenir: "La ciutat
que té èxit és el tipus de ciutat d'espais
Diagonal Mar, un projecte d'habitatges de luxe a l'estil americà
s'instal.la a Barcelona en un complex residencial, lúdic i comercial.
La immobiliària texana Hines no només promociona i construeix el
barri, sinó que també vol pagar la nova parada de metro
La verticalitat dels edificis contrasta amb la construcció tradicional del barri
continus i amb espais urbanístics com
places o rambles. Són aquests espais
els que realment tenen èxit, la gent en
gaudeix. En el cas de Diagonal Mar,
segons la idea del promotor, el parc
estarà al servei dels que viuen en
aquests blocs". S'està trencant, doncs,
la coherència urtDanística de la ciutat.
"S'està produint una manera de fer
ciutat que no té res a veure amb la
nostra cultura. S'haurien d'estudiar les
condicions de cada ciutat i buscar millores,
però és que aquest barri es
podria construir a Chicago igual que
s'està fent a Barcelona" explica Ferran
Navarro, l'arquitecte. Segons ell, l'estil
arquitectònic americà no té res a veure
amb la nostra ciutat: "Barcelona té una
barreja d'usos i activitats, la ciutat està
molt en contacte amb el comerç. En
aquest sentit. Diagonal Mar és tot el
contrari, els pisos tan alts allunyen els
ciutadans del carrer". Tal com assegura
Oliva, "és una urt^anització on es
prioritza la vivenda i que resulta
insolidària respecte la resta de la ciutaf.
Enric Miralles, l'arquitecte que ha
dissenyat el parc, en canvi, nocreu que
s'hagi seguit un model americà: "Tot
aixóésdemagògíabarata. Si la vivenda
la paga un banc alemany és estil ale­
No solo te expropio, ahora te dejo sin sol
JESÚS BARBERO IZQUIERDO
Erase una vez en una Ciudad Olímpica...
Expropiaciones del Ayuntamiento. El Ayuntamiento
decide que donde vives toda tu vida, en pisos de propiedad,
es una zona a remodelar. Inicia expropiación, tú pones
recurso judicial, però el Ayuntamiento te presiona para que
lo retires. Eso nos puede pasar a todos però esta vez les toco
a vecinos de la calle Taulat con Lope de Vega, en Poblenou.
Viviendas protegides de Regesa. Te presiona para que
lo retires ofreciéndote unas viviendas en Provençals, 10 -en
plaza Ramon Calsina, junto a la torre de Macosa- sin
explicaciones concretas sobre como estaria ordenada la
plaza. Cuando te expropian ves que te ofrecen una casa y
piensas que los administradores municipales realmente te
ofrecen una buena vivienda.
Construcciones Fadesa. La plaza hoy sigue desordenada
desde diciembre, cuando vinieron a vivir. Però en
Marzo nuestros vecinos ven levantarse un hotel a cuatro
metros de distancia de sus comedores y habitaciones. Ante
las quejas de los vecinos la constructora dice que se siente
engafiada. Y no solo no es justo, sinó que por mucho que
digan los del Ayuntamiento, parece ilegal menos separación
que 18 metros ante ventanas; aún diran que es calidad tener
el comedor todo el dia con luz elèctrica.
Xavier Casas. No solo no es justo sinó que el teniente de
alcalde de Urbanismo reconoce que es un error, con el
consuelo tonto de que el mal de aprobarlo fue de todos los
grupos municipales. Sugiere que el hotel lleve las escaleras
y ascensores mas lejos. Los vecinos sugieren que o se tire
parte del edificio hasta 18 metros de vista, o si no hay
DANI CODINA
# El nuevo hotel està literalmente pegado a los pisos
IGNAbI R RENOM
many i si la paga la Caixa és estil català.
No té res d'estil americà, ja que no es
troba als Estats Units, ni és una base,
ni té tanques i, a més, es va fer un
estudi de mercat amb gent d'aquí i la
gent que hi anirà a viure és d'aquí i no
pariarà pas anglès".
* Un gegant de la construcció
No es pot oblidar, de tota manera, que
Hines és una de les principals companyies
immobiliàries dels Estats Units.
Aquesta companyia fundada a Texas
el 1957 ha facturat en els últims sis
anys més de mil milions de dòlars.
segons es pot llegir a la seva pàgina
d'Intemet. Es a dir, a Hines no li suposaria
pas un problema pagar els entre
500 i mil rnilions de pessetes que pot
costar la nova parada de metro de la
línia 4 que es construirà a Diagonal-
Llull. La Generalitat tenia projectada
aquesta construcció, però Hines no
volia deixar durant uns anys el seu
centre comercial sense metro, així que
pretenia avançar uns diners però ni hi
ha cap figura legal que li ho permeti.
L'advocat José Molina no veu cap
problema legal en aquesta usurpació
de tasques del poder públic: "Si ve una
empresa i s'ofereix per construir el
metro, l'ajuntament estarà encantat. I
aquíl'empresaté un interès molt directe,
el de generar plusvàlues per les vivendes
i augmentar els preus". A més de
metro, el tramvia recorrerà tota
laDiagonal fins el litoral i la línia 7
d'autobusos ja passa pel que serà un
nou barri de luxe a Barcelona.
* Un barri trencat en dos
L'Associació de Veïns de Poblenou
protesta perquè no hi haurà habitatges
de protecció oficial dins el luxós complex
residencial. A Diagonal Mar, un
pis d'uns cent metres quadrats pot
arribar fins als trenta-dos milions. Els
habitatges de tres i quatre habitacions
oscil·len entre els vint-i-sis i els quaranta-un
milions de pessetes, segons la
immobiliària Hines. I encara més, un
cop instal·lada en el barri, cada família
haurà de pagar entre quinze mil i divuit
mil pessetes a la comunitat de veïns
per costejar el manteninrient de les
piscines, zones verdes i pistes de
padd/eprivades. L'associació de veïns
tem que l'estructura del barri quedi
trencada. El president, Joan Maria Soler,
creu que 'la gent d'aquest barri
popular no hi podrà anar a viure allà".
Segons Soler, no s'estan construint
vivendes pels joves de Poblenou, que
es veuen obligats a mancar.
Tot i el preu dels pisos, molta gent
s'ha sentit atreta per la possibilitat de
viure envoltada pel luxe. Més de cinc
mil persones han demanat informació
i han deixat les seves dades per visitar
el pis mostra.
solución que el hotel se amplíe por sus casas y a ellos les
den otras con vistas.
Francesc Narvàez. Desde la sede del Distrito Sant
Martí dicen que no solo ha sido un error, sinó que no se les
ha informado bien desde el Ayuntamiento. El concejal
Narvàez indica que "el hotel se ha hecho tan pegado a las
viviendas para que se vea mas la torre". Y a la vez es mas
importante que la torre se vea a que unos vecinos vean la
luz.
Joan Conde. Para iluminado el gerente del Distrito que
conmina a los vecinos a que depongan su derecho a
manifestarse porque sinó se enfada y no pactaran. Pactos
como cuando la expropiación, vecino a vecino y dividiendo,
ofreciendo a cada uno una casa en otro lugar en vez de
arreglar el error. Ya caerà otro expropiado en esa vivienda
que ahora dejan. Y calladitos que hay elecciones. Però los
compafieros de la Asociación de Vecinos Poblenou han
apoyado a los vecinos a que no paren hasta que pare la
construcción del hotel, esta es su única fuerza y a
aprovechar antes de elecciones.
Érase un articulo que no contaba una noticia, sinó una
lucha urgente. Tan, tan urgente que esperamos que
cuando esto salga en Junio ya no sea noticia, sinó que
esté arreglada tal y como los expropiades merecen.

4
La Veu del
CRÒNICA CARRER maig-juny de 1999
'Angelitos Negros', una revista
innovadora, didàctica i molt crítica
ANNA BARTOLOMÉ I SARA CASAS
Dins el panorama de la premsa aí
nostre país, on gairebé no hi ha
cap publicació que es mostri crítica
amb els esdeveniments polítics i
socials d'actualitat, acaba de néixer
la revista Angelitos Negros amb
el propòsit de tractar amb humor
tot tipus de temes que poden interessar
la nostra societat.
Alfons López, el director
d'Angelitos Negros, es mostra molt
il·lusionat amb el nou projecte que
acaba d'emprendre. Juntament
amb en Joan Aliu, en Pepe Gàlvez,
en Xavier Roca i en Juanjo Sarto
van decidir crear la seva pròpia
revista després del desencant que
els va provocar el fet que l'intent
del Grup Zeta, on ells col·laboraven,
de publicar una revista en la línia
d'Angelitos Negros no quallés.
La nova criatura és, segons el
mateix Alfons López, "una revista
en clau d'humor, però seriosa en
contingut, que és crítica amb els
assumptes d'actualitat. Hem volgut
omplir el buit que hi ha de
publicacions d'opinió crítiques ja
que creiem que per a l'evolució
del pensament són necessàries
les veus discordants". Angelitos
Negros té tres parts ben diferenciades.
La primera tracta àmpliament
qüestions greus de l'àmbit
polític i social internacional. En el
cas d'aquest primer exemplar, el
tema escollit ha estat la situació
dels habitants de la província de
Chiapas i la seva relació amb el
govern mexicà. La segona part
de la revista, que ocupa les pàgines
centrals, tracta temes difícils
de comprendre per a gran part de
la gent, com per exemple el funcionament
de la borsa o les ciutats
sostenibles, i se'ls dóna un tractament
didàctic per fer-los més
entenedors. Per acabar, trobem
un últim espai dedicat a coses
més mundanes com la religió, el
sexe, els bons costums, etcètera.
Angelitos Negros és una publicació
trimestral acord amb el canvi
de les estacions de l'any. Per a
aquest primer número, el tiratge
de la revista ha estat curt, només
de dos mil exemplars, ja que la
publicació té el handicap que no
hi ha cap entitat ni editorial que li
doni suport econòmic. L'Alfons
López és de l'opinió que no s'ha
tractat de manera justa la revista
perquè hi treballen primeres firmes
com l^ax o Carlos Azagra i
articulistes gràfics de premsa comarcal
i local com Jap, Napi o
Ermengol. A més, a Angelitos
Negros hi ha una participació molt
important de col·laboradors
sudamericans. De fet, aquest primer
exemplar s'ha realitzat entre
el diari La Jornada, un dels més
progressistes de Mèxic i que està
à favor del moviment zapatista, i
els fundadors de la revista. A part
dels col·laboradors mexicans,
també hi han participat articulistes
i dibuixants argentins com
Fontanarrosa i Langer.
Angelitos Negros ha sorgit
amb un esperit no lucratiu. Els
seus membres són conscients
que els principis sempre són
difícils i que, de moment, no
poden contemplar la revista com
un negoci. Encara és aviat per
saber l'èxit que tindrà la publicació
en un futur pròxim, ja que
els responsables d'Angelitos
Negros no saben la reacció del
públic i si també interessarà als
fanàtics dels còmics, sobretot
del manga, tot i que la revista no
està destinada específicament
per a ells.
Aquesta nova publicació és
d'àmbit estatal. A Catalunya es
pot trobar als quioscos més importants
i a les llibreries especialitzades
de l'àrea de Barcelona i
de les principals capitals de comarca.
A la resta d'Espanya només
les llibreries especialitzades venen
la revista. Però un fet a destacar i
que mostra ei propòsit de modernitat
i d'adequació al procés de globalització
que vivim és que tots els interessats
poden comprar Angelitos
Negros per Internet a la direcció:
www.angelitosnegros.com.
La revista de humor poiíticamente incomodo
IflS CATÀSTROFES
VIENEN, DESTRUYEN
V SE VAN..
fk^
. .LOS GOBiERNOS
ViENEN.OESTRUVtN
V S£ QUEPAN.
E't»it»ljdt, * éiMM
EN KUESTRO
SUPLEMENTO DE CUSIC0SUIS11?ÀIOS:LABOLSA
CLOS MISTERIÓS DE LA VIOA AL ALCAHCE DEL HAS CRETIMO)
Onades repressives contra el moviment okupa
ÀLEX TlSMlNETZKY
El 7 de maig passat foren detingudes
cinc persones relacionades amb
cases okupades de Barcelona. Els
joves restaren a comissaria sota
l'acusació d'haver participat en els
incidents produïts durant una
bicicletada contra els desallotjaments
realitzada el 24 d'abril darrer i on un
policia va arribar a esgrimir l'arma
contra els bicicletaires.
Segons han informat en roda de
premsa els okupes, les detencions es
van produir durant tot el dia als llocs de
treball i a les respectives vivendes.
Després de dos dies a les dependències
policials, els squatters van ser
alliberats sense ni declarar davant el
jutge, i sense que els interroguessin
sobre la seva relació amb el cas. Tots
els indicis apunten que l'operació encara
és oberta i s'esperen noves de-
EL PERIODICO
• A la foto podem veure el policia que va desenfundar la seva arma en
una manifestació ol

maig-juny de 1999
#.

6 CRÒNICA
En
i.í4 vtru tttrt
CARRER
paraules Tempesta per una demolició
Dèficit
d'escoles bressol
Hem llegit a la premsa unes
declaracions de la mare del
menut Sergi: "Els polítics ens
demanen que tinguem més
fills i llavors no tenim escoles
bressol on portar-los". Aquesta
veïna que es queixa és una de
les 1.680 que s'han quedat
sense plaça pública a la nostra
ciutat. El conseller
d'Ensenyament va prometre
que en construirien 30.000 a
tot Catalunya, però la realitat
és que el dèficit continua.
w
Hotels pels núvols
Sovint a Barcelona i rodalies
-Madrid també s'ha enfilat al
mateix carro- és molt difícil
trobar una habitació. El sector
ha optat pel camí fàcil de pujar
les tarifes. Algunes veus
reclamen un nou Pla d'Hotels.
La Favbe s va oposar a
l'anterior perquè les tarifes
hoteleres han pujat un 21% en
mig any. En aquest tema no hi
ha diferències amb la ciutat on
es feien blocs a solars
qualificats d'equipaments. Si
volen construir hotels que ho
facin on correspongui.
•
Audiència Pública
de Residus
Des del passat mes de
desembre, l'Ajuntament
dubtava a acceptar la petició
de la Favb d'Audiència
Pública. Senzillament no
responia. A la fi, després d'una
setmana de Passió, la va
convocar de manera
precipitada i els grups
municipals d'Iniciativa i de
Convergència en van sol·licitar
la suspensió. L'alcalde Clos va
accedir-hi minuts abans de
començar la sessió. Ara, l'han
convocada pel 25 de maig, tres
dies abans que comenci la
campanya electoral. Compleixen
el reglament de Participació,
però ja no estan en condicions
d'arribar a acords. A més, la
presidirà el regidor Vegara, el
qual ja té les maletes fetes i no
repeteix en el càrrec per
voluntat pròpia.
•
Premi Maria
Aurèlia Campmany
S'hi van presentar 21
projectes. Les normes indiquen
que un dels premis l'atorga el
públic assistent a l'acte i
l'altre un jurat d'expertes.
Aquest any, el projecte
presentat amb el títol de "Prou
d'Agressions" ha rebut tots dos
premis. L'han promogut
diverses entitats de dones de
Nou Barris. Aquest projecte
pretén canviar la mentalitat
social dels barris a través del
treball dels col·lectius de
dones i del treball a les
escoles. Té, per tant, un enfoc
preventiu
FRANCISCO J. MANZANO I GERARD MELGAR
La gent que passejava a prop de la
cruïlla entre els carrers Camí de
Vallvidrera I Sant Pere Claver va notar
que alguna cosahavia canviat en aquella
zona. L'edifici noucentista, que havia
estat residència dels primers delegats
del govem a Catalunya, la família
Valls i Tabemer, ja no hi era. t\/lillor dit,
l'havien enderrocat.
Però el més sorprenent era que la
casa s'havia demolit quan s'estava
estudiant la possible protecció de la
seva façana i, per tant, existia una
suspensió de la llicència d'obres en la
parcel·la de l'edifici, una de les tres en
què es va dividir la finca al novembre
de 1997. Segons l'Ajuntament, la confusió
es va produir per un "error informàtic".
La torre, situada en un solar on
una comunitat depropietarishavia contractat
la construcció de 13 vivendes
unifamiliars, estava inclosa en el pla
especial de catalogació del districte de
Sarrià-Sant Gervasi. Això vol dir, concretament,
que s'estava considerant el
seu pas des del nivell D -en el qual
s'han de guardar fotografies i plànolsal
nivell C, que també implica la conservació
de la façana. En qualsevol cas, la
casa no es podia enderrocar per una
suspensió d'obres que era vigent per
dos anys des del febrer de 1998. En
canvi, ri 1 de juny d'aquell mateix any,
el servei d'Urbanisme, amb el primer
tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC),
al cap, va autoritzar la constmcció de
sis vivendes a la parcel·la de la torre,
dues de les quals havien d'anar on era
l'edifici protegit. Sembla que ningú es
va adonar de l'error.
Tampoc ho van fer quan, a l'agost,
la promotora Kandacom SL, que gestiona
les obres de la comunitat de
propietaris des de juny del 1998, va
demanar permís per enderrocar la
casa. Ei districte, que també havia de
tenir constància de la suspensió
d'obres, va concedir l'autorització, prèvia
consulta als responsables del projecte
de revisió del catàleg arquitectònic,
que depèn de l'àrea de Patrimoni
de l'Ajuntament central. El regidor del
districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume
Ciurana (CiU), intenta explicar-ho amb
un il·lustratiu exemple: "això és igual
que quan un metge diagnostica una
malaltia. La infermera no s'atrevirà a
contradir-b, perquè en teoria el metge
és l'expert". El permís de demolició
tenia el vist-i-plau delegat de Jordi
Rogent, que com a cap del projecte de
revisió hauria de conèixer quins són els
edificis precatalogats. Així doncs, tot
maig-juny de 1999
Un error municipal va possibilitar el passat 7 d'abril l'enderrocament
d'un edifici protegit a Sarrià-Sant Gervasi. La promotora haurà de
reconstruir-lo després de les protestes veïnals
Al solar que ocupava la casa ja han començat les obres d'una nova construcció
apunta a què I' "error informàtic" consisteix
en què, des d'un principi, la
suspensió de llicència d'obres i la inclusió
de la casa en el pla especial de
protecció no van ser anotats en el
registre informàtic de Patrimoni ni en el
del districte.
* Negatiu precedent
Però els errors municipals en
aquesta mateixa finca tenen un
precedent que complica la credibilitat
d'una equivocació involuntària.
Concretament, al setembre de
1998, en el solar on es trobava
l'edifici van sertalats més d'un centenar
d'arbres de manera il·legal.
Aleshores es va tractar també d'un
error similar, però la polèmica aixecada
per l'incident tampoc va servir
per a què ningú s'adonés de la
il·legalitat dels permisos de construcció
i d'enderrocament en la
parcel·la de la torre.
EL PERIODICO
Amb tot això, no és estrany que
els veïns de Sarrià veiessin que les
màquines feien anar per terra el 7
d'abril del present any aquell edifici
que havia reflectit les tendències
de l'alta burgesia barcelonina de
començaments de segle.
Poques hores després de sortir
a la llum la notícia, el gerent d'Urbanisme,
Borja Carreras-Moysi, i
el del districte, Ricard Huertas, van
posar els seus càrrecs a disposició
de l'alcalde, Joan Clos, que finalment
no va acceptar les seves dimissions.
Paradoxalment, des
d'aleshores no s'ha convocat cap
sessió plenària al Consell Municipal
de Sarrià-Sant Gervasi per tractar
l'assumpte. El Partit Popular va
sol·licitar un ple extraordinari, però
el president del Consell, Josep
Maria Vegara (PSC), va denegar la
proposta per falta de majoria.
Ciurana adverteix que "en no presentar-se
a la reelecció, és probable
que Vegara no convoqui ni el
ple ordinari del mes de maig".
Quant a les responsabilitats, es
va produir un creuament d'acusacions.
Per la seva part, el primer
tinent d'alcalde, Xavier Casas, va
assegurar que "la llicència d'enderrocament
la va donar el districte".
Jaume Ciurana no va trigar en
contestar que "l'error greu es pro­
JOSEP MASIP
dueix l'li de juny de 1998, quan
Casas autoritzà la construcció de
sis cases tot i la suspensió d'obres
existent des de febrer". Ciurana té
clar que el fet de pertànyer a Convergència
i Unió l'ha perjudicat. "La
reacció de Casas davant un regidor
del Partit Socialista hauria estat
la d'assumir la seva responsabilitat".
El regidor exposa detalls que
-segons ell- proven la seva innocència.
"Quan vam celebrar el ple a
l'Ajuntament central, vaig ser jo el
que va fer una pregunta sobre
aquest tema. Si tingués alguna cosa
que ocultar no ho hauria fet".
La solució final a tota aquesta
polèmica ha estat un acord entre el
departament de Xavier Casas i la
promotora Kandacom, que, segons
l'arquitecte que va signar els treballs
de demolició, Santiago
Bergnes de las Casas, obliga l'empresa
a reconstruir l'edifici amb la
façana anterior. La casa, però, serà
una vivenda plurifamiliar.
Els mateixos veïns que el dia 8
d'abril es van sorprendre en no
veure la torre, probablement es
plantegin, un cop l'hagin reconstruït,
que han retrocedit en el temps
si és que els poders públics no
donen una versió més coherent
dels seus errors.
De fabricants de llençols a especuladors
• La família Valls-Tatjemer, accionista majoritària del Banco Popular Espariol,
és la propietària d'aquesta finca i, per tant, beneficiària d'aquesta operació
especulativa. La família té una llarga tradició en la indústria del tèxtil -qui no coneix
els llençols de la Viuda de Tolrà?-, fins a la liquidació de les seves empreses
(entre les que també hi havia Manufactures Valls).
Aquesta nissaga va conèixer la seva època daurada durant l'antic Règim, no
és estrany, doncs, que a alguns dels seus membres se'ls relacioni amb l'Obra
de mossèn Escriba de Balaguer.

maig-juny de 1999
7
i.a veu «Cl
CARRER REPORTATGE
Lajgíe nt
arrer H Ederlezi {*) en Gràcia
JORDI TARRÉS
Salgo de ver, oir y degustar la última
película de Emir Kusturica Gato Negro,
Gato Blanco, "una historia de
gitanos", tal y como la resume su
director. Que pedazo de película.
Todo en ella es arrollador, puro canto
de vitalidad y libertad, Pura Vida.
En estado de ensimlsmamiento bajo
por la calle Torrijos hasta llegar a la
Plaça del Poble Romaní donde
Gràcia, ademàs de ganar un espacio
publico, ha empezado a limpiar el
rostro de la vergüenza de esta nuestra
Europa común, casa de todas las
personas ratificadas, o no, como europeas.
Seis atïos después de su
inauguración, la Plaça del Poble
Romaní aún es el único espacio
publico en toda Europa dedicado al
pueblo gitano.
Antes de que se desvanezca el
estado de jubilo en el que me encuentro,
cruzo las calles que me
llevan hacia la Plaça del Poble
Romaní. Los conciertos, abiertos a
todas las personas paseantes, se
dan cita en el chaflàn que queda
entre las calles de Mare de Déu dels
Desemparats con calle Puigmartí,
justo a la esquina del mercado de la
Abacería Central, al módico precio
de una sonrisa, un cigarro o algo
para un cafè.
Llego a la plaza por la calle
Siracusa desde donde tengo una
perspectiva general. Cuando uno ve
esta plaza por primera vez lo primero
que en ella destaca es la prominente
y solitària chimenea que se levanta
espigada hacia el cielo, único vestigio
de la otrora, y hoy ausente, fàbrica
del "VaporNou". Todo un símbolo
y testimonio del pasado industrial
del barrio -uno de los núcieos centrales
de la "Setmana Tràgica" de
Barcelona (julio de 1909)-. En dicho
solar fabril se levanta de arriba a
abajo la plaza y el pàrking Siracusa
-pàrking de la "Societat Municipal
d'Aparcaments i Sen/eis S.A-.
Situada en la base de la chimenea
se encuentra una placa conmemorativa,
hecha de azulejos verdes
y amarillos. La placa es un recuerdo
y toda una dedicatòria que la Unió
Gitana de Gràcia quiso hacer en
honor del desaparecido Gato Pérez
(1951/1990). Hijo bonarense, però
predilecte de Gràcia y gitano de adopción.
La placa reza a ritmo de rumba
blanca lo siguiente: "Gitanosymorenos
son los ases del compàs/.../
Ahora vengo yo con sabor aunque
no sea moreno". Sabios versos de
un canto a la convivència, restan así
colgades para quien quiera leer. Y
es que ya lo dice el Oncle Manel,
gitano de ojos experimentades y temple
conciliador, miembro de la junta
de la Unió Gitana de Gràcia y hacedor
ocasional de historias y cuentos
gitanos, recordàndonos unas palabras
de la regidora del distrito Teresa
Sandoval: "Gràcia no seria el que
és sense els gitanos de Gràcia".
Nimiedades de la historia y contrasentidos
han omitido sucesivamente
el reconocimiento a este pueblo,
silenciando a hombres y mujeres,
personajes anónimos o reconocidos,
rostros con menor o mayor
fortuna... Gente silenciada. La pa-
La plaza del Poble Romaní es el único espacio publico
europeo dedicado a los gitanos. Debe servir para limpiar
el nombre del pueblo gitano
Uí^
TARVAL
La chimenea del Vapor Nou se erige como símbolo y testimonio del pasado industrial del barrio
trafía y la ignorància se ha cebado
muchas veces con la constància y
tenacidad de sus modus vivendi.
Desde la Pragmàtica de los Reyes
Gatólicos, pasando por el triàngulo
invertido de color marrón que los
nazis utilizaban para tachar a los
gitanos, y segregaries de la Sociedad.
Oscura distinción que se cobro
a màs de 500.000 personas en les
Campos de la muerte.
El desacuerdo y la razón de ser se
concentran en la Plaça del Poble
Romaní. Parafraseande a Gato Pérez
"allà on és més curta la distància des
del cel 0 des del mar". La plaza es un
hemenaje, una encrucijada de esperanza,
desalientes y transites.
Azul y verde llenan todo el
espacio, colores que trazan la amplitud
de la diàspora de todo un pueblo.
En medio, siguiendo la línea del
horizonte, una rueda de carro
permanentemente itinerante.
Itinerancia y libertad son dos rasgos
constantes en la cultura del pueblo
gitano. Azul del cielo y verde de las
praderas, y en medio la rueda del
carro: es la bandera gitana.
• Gitanos: del Portal a Gràcia
Les gitanos vinieron a Barcelona
hace màs de 500 anos. Primero se
establecieron, tal y como nos cuenta
el Oncle Manel, en el "Portal",
emplazamiento cercano a la actual
Ronda de Sant Antoni y exterior a
murallas. De esta simiente inicial,
hace ya 200 afíes, salieron 4 familias:
"els Sagalés, els Valentí, els Batista
i els Malla". Estes se trasladaron a
vivir a lo que hoy conocemos como
barrio de Gràcia, cuando entonces
aún era un pueblo cercano a
Barcelona. Hoy dia son màs de 110
familias las que componen la
comunidad gitana del barrio. El Oncle
Manel recuerda con nostàlgia
cuando él y su cuadrilla iban a
pastorear las cabràs per les campes
de lo que hoy son la calle Escorial y
el céntrice paseo de Sant Joan.
El sentimiento de pertinència al
barrio es muy hondo, aunque ese no
quiere decir que per ello se haya
perdido para siempre el sentido de
itinerancia y movilidad que caracte-
riza a la ètnia gitana. Hay muchos
gitanos de Gràcia que van y vienen,
se marchan por un tiempo, màs o
menes largo. Ejemple de elles es el
Oncle Manel que se fue a Buenos
Aires a trabajar y regresó unes anos
después a Gràcia, hay también los
que no vuelven, pere la mayería de
elles llevan el barrio de Gràcia en el
corazón: "Gràcia és Gràcia" dïce el
Oncle Manel. Y sintetizando claramente
éste sentimiento cuenta: "Jo
sóc gitano, em sento molt orgullós
• Los niüos juegan en la puerta del Casal, donde sus mayores juegan a la petanca
del que sóc, però sempre dic: el meu
barri. Gràcia. Sóc un gitano del barri
de Gràcia".
• Diferentes actores
Frente al ventanal del Casal d'Avis-
Residència Assistida i Casal de Gent
Gran de Gràcia, destellos de luz se
filtran entre las hojas circulares del
Àrbol del Amor, Cercis Siliquastrum.
Los metes verdes de sus hojas y los
púrpuras rosades de sus flores se
mezclan en una fràgil danza, de vez
en cuando, azuzada veluptuesamente
por el viento. Desde el misme
ventanal, però detràs de él,
Concepció, Encarnación, la sefíera
Hortènsia y el serïer Romero juegan
al dominó. Parecen estar absortes
per el juege però de soslaye todes
miran a la plaza. No se les escapa ni
una. Las marcas de lo cotidiano trazan
la animada charia. Son espectadores
silencioses del ritmo de la
plaza. Les gusta ver la "Festa Major,
les puntaires, les persones que
prenen el sol o esperen l'hora de
dinar, els 'petanqueros' i la canalla
que surt de l'escola per venir-hi a
jugar". Cada uno, en su momento,
participantes distintes de la misma
plaza. Hace màs de once anos que
vienen regularmente al Casal a pasar
el rato. Y desde que existe la
Plaça del Poble Romaní la centemplan
durante todas las estaciones
del afío. Es curioso, pere cada uno
tiene preferència por una estación
distinta.
Fuera del Casal, y en la parte
superior de la plaza, las bolas de la
petanca giran diestramente guiadas
deslizàndose por el suele de tierra.
Después de cada jugada vuelven a
las manes robustas y arrugadas.
Vuelven para volver a empezar a
salir. Salen para volver a empezar a
girar. Itinerancia permanente se dan
cita cada tarde en los campos de
petanca.
(') Ederlezi: es el dia de los gitanos
en lengua romaní.
TARVAL

8
La Veu del
ENTREVISTA CARRER maig-juny de 1999
-Antonina Rodrigo
Escriptora
"Z/es dones de la República
van perdre la història^^
om (mq^giPriodtigo en el seu
últim llibre, "Mujery exilio. 1939", cada
dona compromesa amb la República,
cada una de les que va patir en pròpia
carn la Guerra i l'exili, també va patir un
exili interior, '1an desesperado y
destructivo como el exterior".
En el llibre biografia vint-i-dues dones
de totes les classes socials, procedències
i professions, entre les quals hi ha
les barcelonines Sara Berenguer, natural
del Poble Sec i membre del Comitè
Revolucionari de Les Corts i Elena
Bonet. Però també hi apareixen Maria
Zambrano, guardonada recentment
amb el Premio Cervantes, Vicenta
Lorca, la mare del poeta, Antònia
Adroher, militant del POUM o la coneguda
Clara Campoannor, pionera del
vot femení. És un estudi realitzat durant
molt temps i, encara que sembli
opotunista, surtara, a puntdecelebrarse
el 60è aniversari del final de la
Guerra "perquè l'editorial va tenir problemes
de diners i s'ha endarrerit dos
anys la publicació".
En aquesta entrevista, s'hi barregen
sentiments molt diversos i s'hi paria
d'un desig irreprimible: recuperar la
memòria per a no oblidar la història.
— Quin és el paper de les dones
en la guerra civil?
iH Les dones van estar al front de
la reraguarda, fent possible que els
homes estessin al front. Les dones
estaven a les fàbriques d'armament,
dirigint hospitals, a cases de
repòs, treballant la terra,... i després
tenint cura de la gent gran i
dels seus fills. Les dones són d'un
material humà molt valuós.
— Per què és tan fàcil usar les
dones com a armes en una guerra?
^ És tan fàcil perquè la dona
s'entrega a cani de res, només pel
fet de salvar la seva família.
— Com aconseguien sortir-se'n?
•i Les espanyoles tenien una càrrega
d'humanitat increïble. Estaven
molt preparades, perquè havien
aconseguit superar amb èxit
32 mesos de guerra.
— Aquest Instint de superació, és
intrínsecament femení, és un tret
que ens diferencia dels homes?
•i Sí, sens dubte. En els camps de
concentració molts homes se suïcidaren.
En canvi, no hi ha constància
que cap dona es traiés la vida. Perquè
elles sabien que eren el motor de la
seva família i del seu grup. Les dones
a la guerra són l'esperit mateix de la
supervivència.
— Per què a les dones se'ns
considera un grup a part?
Una entrevista de IVIarta Pluja
ARXIU
Rodrigo va ser pionera en aquesta línia d'investigació
^ Les dones no tenen identitat. Les
dones de la república, a més de perdre
la guerra també van perdre la
seva història. En canvi, els homes
van entrar-hi per la porta grossa,
£imb medalles, noms de carrers i places.
Ara han donat la Legió d'Honor
a Sara Gioiilén, però és l'única.
— Com s'elabora un llibre com
aquest? Quines vies d'investigació
segueix per trobar les dones que
encara són vives i per seguir el
rastre de les que ja han mort?
•• Gravo amb elles, els fills, els marits,
vaig a l'Arxiu de la Guerra Civil
de Salamanca i sobretot consulto
premsa de l'època. Però no és ima
feina fàcil. Moltes les he trobat jo,
però alguna m'ha trobat a mi, com
Teófila Madrofial, que va morir poc
després d'entrevistar-se amb mi. Jo
vaig fer un viatge a Sudamèrica becat
per la Generalitat per a parlar de
la Guerra. A les xerrades, jo explicava
que volia trobar les dones del 39 i
deixava elmeu telèfon. Desprésd'ima
d'aquelles conferències, ima amiga
d'ella es va posar en contacte amb mi.
MTii vaig trobar... Pressentia que
s'estava morint i va voler retrobar-se
com a mare de la guerra amb el seu
fill reencarnat en mi i em va explicar
tota la seva vida...
— Per què repetim sempre els
mateixos esquemes, els
mateixos errors?
•i Em sento molt frustrada... Ara
s'acompleixen els 60 anys del final de
la guerra, nosaltres vam protagonitzar
el primer èxode massiu... I no
hem après res, cada vegada som més
cruels. Quan veus aquells nens plorant,
vells morint-se, dones arrossegant
la seva família sola, al costat de
casa, a quatre passes... M'entristeixo...
A més, el que estan fent en
aqueU país [Kosovo] no té nom...
— I per què no diem res, per què
callem?
Retrat
Testimoni
de càrrec
ANTONINA ROORíGO i;
Antonina Rodrigo és de
l'Albaicín. Granada, però
viu a Barcelona des de
l'any 1970. La seva
dedicació a la literatura
s'ha centrat bàsicament en
l'assaig i la biogi-afia. És
una dona dolça i
tranquil·la. A primera
vista sembla que tingui
una paciència de santa, i
tots aquests trets li van
que ni pintats per a la seva
tasca d'investigadora i
escriptora. Gairebé són
dons de la Mare Natura.
És una escollida per
reflotar la memòria dels
milers de doncs
compromeses amb la causa
antifeixista i per fer-les
recobi'ar la dignitat
perduda. De la seva
producció destaquen els
estudis sobre Lorca -
recordareu "García Lorca.
El amigo de Cataluna"
(Edhasa, Barcelona, 1984),
citat en el número 55 de la
nostra publicació-, sobre la
Uegendai-ia figm-a de
Mariana de Pineda, i sobre
figures catalanes
universals com l'actiiu
Mai'garida Xirgu, el
ciiTii-già Josep Trueta o el
pintor Salvador Dalí.
Acaba de presentai- un
volum sobi'e les dones que
van viui'e i lluitar sota la
bandera roja, "Mujery
exilio. 1939"'(C()mpanía
Literària, Madrid, 1999).
Primer va ser "Mujeres de
F]spana. Las .silenciadas
del franquismo" i tancarà
a{|uesta trilogia un as.saig
sobre les dones oblidades,
amb un objectiu clai":
rt^'opilar els últims
testimonis directes
d'acjiiella obscura etapa de
^ Estem fets unes gallines! L'actitud
que tenim també m'entristeix.
— Rescatar en un llibre les
consciències i les lluites d'aquestes
dones, és també rescatar la història
per evitar l'oblit definitiu?
^ Hauria de servir per esmenar
aquests errors, però no serveix.
L'imperialisme, el capitalisme cafre
representat pels EUA i el dels
països pobres com nosaltres és el
que ens fa covards. Anant a la
guerra som igual que ells, no, pitjor
que ells. Per què hi ha diplomàtics
si se'ls salten a la torera?
— Com es treballa en el camp de
la investigació en el nostre país?
^ Ara hi ha gent que hi treballa,
però quan jo vaig començar crec que
vaig ser pionera. Ara hi ha molts
congressos per rescatar material, però
com que el franquisme va durar tant
i com que la gent encara ara té por de
parlar... costa molt... M'imagino el
que devien haver patit per no voler
parlar encara avui...
— Amb les coses que li
expliquen aquestes persones,
deu ser molt dur...
^ És molt difícil separar la tasca
d'investigadora de la pròpia vida,
no és gens fàcil. És impossible
que no t'afecti. Moltes vegades he
acabat plorant mentre entrevistava
algú.
— [La conversa ha arribat a un
moment d'alta tensió, i cal diriglr-la
cap a qüestions que requereixen
més distància]. Creu que les
administracbns fan el que cal en
aquesta tasca de recuperació de la
memòria històrica?
^ Quan van arribar els sociaHstes
tothom creia que s'obririen les portes
a la tomada dels exüiats i a la recuperació
de la memòria històrica, jjerquè
era la seva gent. Però no ho van fer
perquè no volien aixecar crostes, volien
que tot seguís igual. Per a explicar
la història veritable cal dir les
coses pel seu nom, i això encara no
s'ha fet. Portaria gent de les Brigades
Internacionals va ser molt bo, però hi
ha gent com César Vidal que diu que
tot va ser mentida. Se t'obren les
ferides quan sents aquestes coses...
Qui sí ha fet coses ha estat la pròpia
gent, més enllà dels governs. Ara
s'està intentant ajudar a recuperar
els arxius personals a través de
l'Associación Guerra CivU Espanola
per tal que es quedin a la Universitat
de Barcelona i es puguin estudiar.
— Com va arribar Antonina
Rodrigo a Barcelona?
•I Em vaigcasar amb Eduard Pons
Prades. El vaig conèixer a l'exili.
Vam viure uns anys a franca i
després, l'any setanta vam tomar.
Hi estic molt de gust. Barcelona és
una ciutat molt europea. I els andalusos
ens entenem molt bé amb
el caràcter català.
— Veu diferències entre la fornia
d'encaixar la seva sinceritat entre
Barcelona i altres ciutats de l'Estat?
•i Fora d'aquí sempre he de vigüar
molt què dic. Jo no tinc pèls a la
llengua i sempre m'avisen, "aquí no
diguis això", "vigila què expHques".
En canvi aquí hi ha més Uibertat. Jo
crec que el meu llenguatge és natural
perquè estic acostumada a parlar
aquí i quan surto em titllen de massa
conümdent. M'identifico molt bé amb
la gent d'aquí.

maig-juny de 1999
int anys d'Ajuntaments democràtics
donen una perspectiva històrica suficient
per analitzar amb objectivitat la tasca
política assolida durant el període. Hom
podria afirmar que la política municipal
arreu de Catalunya, a grans trets, ha estat
positiva. La vida democràtica, històricament,
està més arrelat en la consciència dels ciutadans
que la política general de les autonomies
0 de l'Estat. El municipi (municipium)
entre els romans significava "ciutat principal
i lliure que es governa per les seves
pròpies lleis". Més tard, la ciència política va
aportar noves definicions del mot, però quasi
totes coincideixen en resumir el municipi
com una entitat d'origen i caràcter natural
que neix per donar satisfacció a les relacions
d'una comxuiitat de persones, la família, el
clan, etc.
Amb el municipi neix el concepte primari
de societat democràtica que no necessita de
l'Estat per ser creada i animada. Més aviat
el municipi com entitat política natural s'oposa
a l'Estat com un ens abstracte creat per
una activitat jurídica-política fruit d'una elit
social que exerceix com a classe dominant,
però que és incapaç de garantir la democràcia
sense l'existència prèvia de les llibertats
locals. Alexis de Tocqueville, referint-se a la
importància del municipi, diu: "En el municipi
resideix la força dels pobles lliures. Les
institucions locals són a la llibertat el que les
escoles primàries són a la ciència: en elles el
poble es forma i aprèn a usar la llibertat i
regir el seu comportament sota el regnat
d'ella. Els homes han fet les nacions i els
estats, però el municipi sembla sortit directament
de les mans de Déu".
Tomant al municipi aquí i ara, s'ha de
destacar que malgrat les mancances econò­
i.tt veu uet
CARRER
OPINIÓ
Eduard Moreno
Urbanista Vint anys de democràcia municipal
miques per la gasiveria de l'Estat i de la
Generalitat, els ajimtaments democràtics
se'n surten bastant bé en la gestió financera
dels ens. Durant el procés d'aquests vint
anys ha sorgit una nova i jove classe política
bastant eficaç, que tret dels casos puntuals
de corrupció i una excessiva professionalitat
dels càrrecs, pot representar -per dir-ho en
termes futbolístics- un planter de polítics
per ocupar càrrecs de més compromís a la
política nacional com és el cas de França, on
molts ministres i diputats són o han estat
alcaldes o regidors d'algun municipi.
El municipi és, també, el marc ideal pels
governs locals d'esquerra per tal de fer una
política socialitzadora en el camp de la
cultura, l'ensenyament, els transports,
benestar social i l'urbanisme, al servei dels
ciutadans. S'ha de dir que malgrat que el
80% de la població de Catalunya resideix
en municipis governats per l'esquerra, no
sempre els ajuntaments tenen aquesta ten­
Àlex Tisminetzky i Laia Altarriba
Periodistes Dels veïns, als negocis
oques similituds podríem trobar
tot comparant aquell 3 d'abril de 1979, jornada
en la qual se celebraren les primeres
eleccions als ajuntaments postfranquistes,
amb els comicis municipals barcelonins del
13 de juny. Ha plogut molt des d'aquells dies
que van representar el primer triomf electoral
dels partits de l'esquerra tradicional que
fins aleshores havien estat en l'oposició al
règim fi-anquista i fins feia molt poc, havien
hagut de patir la clandestinitat.
Mirant les velles fotografies, els cartells
amb l'estètica pròpia de l'època, els polítics
rejovenits -sobretot Uuint molt més cabell- i la
propaganda electoral, hom s'adona de com ha
canviat l'escenari polític barceloní en les dues
darreres dècades; a poc a poc, els partits tradicionals
de l'esquerra han anat perdent els seus
símbols d'identitat que els diferenciaven i els
caracteritzaven com a tals. Entre la classe
poUtica, ja pocs gosen autodefinir-se en públic
com a marxistes (quan aleshores era im dels
pocs orgulls compartits per tota la progi-essia
del país); tampoc la falç i el martell s'han pogut
salvar i han anat caient dels murals i cartells.
Semblaria que, de mica en mica, i d'una forma
paulatina però constant, el mapa polític de la
nostra ciutat ha anat transformant-se davant
els ulls dels barcelonins sense que ens n'haguem
ni adonat.
I, encara que pugui semblar increïble, fa
només vint anys, la victòria del que es va dir
mtreball
I SOCUU.SM uMTCAi ct cxutunY* i:í2&
ZZZLÍtSX^S.
'A Cafurnameni snti la gent que KeteHa'
Ciutats i pobles per vitve-lü
Wm^,
^ • ^ ^ • y
fjàB^
HHHiB {.'.i^^L
el "pacte de progrés" (PSUC i PSC, principalment,
encara que també hi havia CIU) fou
un dels resultats d'una eufòria reivindicativa,
sorgida dels pobles i barris de l'àrea
metropolitana, en demanda d'un canvi cap a
una societat més justa i igualitària: als carrers
s'exigien habitatges populars, espais
verds, equipaments assequibles (escoles, hospitals,..),
prioritat pels transports públics,
municipis oberts al poble, una cultura popular
i participativa i tantes altres demandes
sorgides de la rica i plural xarxa associativa
existent al nostre país, conformada per les
associacions de veïns, assemblees de treballadors
i molts col·lectius populars extesos
per centres de treball i d'ensenyament, barris,
viles i ciutats.
Molts potser encara recorden la nit del 4
de març de 1979, amb escenes que ara podrien
sorprendre el més agosarat, com les de
Cornellà, on els victoriosos militants del
PSUC al consistori anunciaven a la premsa
i amb el puny alçat que "tomem a prendre el
Palau d'Hivern, i penjarem les banderes
roges als Ajuntaments". 0 d'altres poden
sorprendre's, i amb certa ironia recordar,
com la policia va reprimir contundentment
la celebració que va convocar el PSOE amb
motiu del seu triomf a l'alcaldia de Madrid
-potser seria bo de fer-li recordar a Joan Clos,
que darrerament està tan preocupat per la
manca d'eficiència repressora contra les incòmodes
manifestacions pels carrers
barcelonins. I tants altres exemples que seria
extens fer un recull de la gran quantitat
d'anècdotes que ens poden il·lustrar els grans
viratges que han donat els partits polítics en
els darrers anys de vida política.
Però sortint de l'anecdotari i de
l'empalagosa melanconia pels temps passats,
hem de saber mirar enrere per fer un
balanç dels vint anys d'eleccions municipals
que aquests dies es commemoren. I, potser,
només podem concloure que moltes de les
dència i en referència a l'urbanisme àdhuc
és moltes vegades contrària, ja que després
de la bona embranzida de 1979 el
poder polític municipal es doblega sovint
davant el poder econòmic, depredador històric
del sòl urbà, mitjançant tripijocs urbanístics
a favor dels interessos privats
que lesionen greument els interessos generals,
que segons la Constitució l'administració
pública ha de servir amb objectivitat.
grans promeses que tantes il·lusions van
generar encara resten incomplertes i en estat
letàrgic, han estat apartades als calaixos
dels despatxos municipals i ara es van cobrint
de pols tot esperant temps millors per
sortir a la llum: l'especulació creixent ha
produït uns preus inassequibles per gran
part dels barcelonins i ha transformat les
polítiques d'habitatge en simples discursos
buits de contingut, els transports públics
continuen subordinats als privats generant
una ciutat insostenible ecològicament, i tantes
i tantes realitats (com l'atur, la precarietat
laboral, la contaminació...) que molts un dia
somniaren canviar, i que encara resten intactes
davant els nostres ulls.
I per contra, actualment ens trobem, en
plena campanya electoral, que la majoria de les
propostes dels polítics de la ciutat segueixen
repetint el missatge olímpic de la Barcelona
dels negocis, de les grans infraestructures per
tal d'esdevenir un centre logístic de nivell europeu,
de la ciutat del comerç... sense plantejar
formes d'augmentar la participació ciutadana
en la presa de decisions o polítiques que permetin
acollir dignament els immigrants que cada
dia arriben a la nostra ciutat. I és que sembla
que aquests vint anys han convertit la major
part dels polítics municipals en gestors de les
ciutats al servei dels negocis, les grans multinacionals
0 les grans convencions econòmiques, i
no pas al servei dels veïns i veïnes.

EL CUARTO FOSC
i.it vett «í'l
CARRER
Febre blaugrana Instrumentalització electoral
Núnez va embogir. L'eufòria
que li produïren les
quatre copes va superar
totes les previsions. Li va
dir al President de la Generalitat
: "Hauries de dir
que el president del Barca "^•· >
és tan important com el »^
de la Generalitat . Una
mica més tard, a la seva
emissora amiga, la Cope,
se sincerava: "és trist pen- mé^^
sar què seria del Barca
sense mi"... I de forma
inaudita es va transformar
en sindicalista groc per tal i
de reivindicar, davant del
propi alcalde Clos, la ciutat esportiva de Can Rigalt i ei projecte urbanístic Barca 2000.
Intenta capitalitzar l'eufòria dels culés per pressionar a favor d'uns projectes que
transgredeixen la normativa urbanística. El Barca és més que un club, ningú ho posa en
dubte. Allò que neguem és que el Barca sigui la finca de l'especulador Núriez... i Navarro.
No dubtem, tampoc, que el Barca no mereix tenir un president d'aquesta calanya.
Tanquem aquest individu al Cuarto Fosc perquè es convenci que ha perdut la
privatització de Can Rigalt i que no li serà fàcil imposar al districte de Les Corts un projecte
que potencia un centre comercial i lúdic que no té res a veure amb la qualificació
d'equipament esportiu.
Regesa
Veïns del Poblenou van ser expropiats per tal que la Diagonal
arribés al mar. Pressionats per la tristament famosa Rosa Fornàs,
van arribar a les seves noves cases construïdes per Regesa i van
pagar de 8 a 10 milions. Regesa no els va advertir que al davant
de les seves finestres hi construirien tot un hotel. Ni la Fornàs ni
Regesa els van advertir. En tema d'expropiacions se solen
SA explicar les coses amb mitges veritats. La xapussa, la injustícia,
ja estava consumada.
Crèiem que Regesa no era una promotora pura i dura a imatge
i semblança dels Núfiez i Navarro. Suposàvem que tenien més sensibilitat social. La
tanquem ai Cuarto Fosc amb el convenciment que l'única solució del problema és fer
recular l'hotel.
^ S ^ ^ ^ '
m^;!^^
\i: *
# ,
i^0>'
f)/^
Que cadascú jugui el seu paper. Si un dirigent veïnal
opta per presentar-se a les eleccions o decideix donar
suport públicament a una opció, la pràctica veïnal és
que cessi del seu càrrec fins després de les eleccions.
Es bo diferenciar els espais. No creiem en allò que "en
període d'eleccions tot s'hi val". No podem compartir
que CiU reparteixi un futlletó electoral publicant una
foto de l'alcaldable envoltat de dirigents veïnals. Ignorem
si la foto és robada d'algún diari o tenen l'autorització
dels protagonistes. En tots dos casos ho considerem
poc encertat.
Un altre cas per comentar és el fet que en la publicació
La Rosa del PSC de Barcelona, un número
clarament electoral i amb una amplíssima tirada, es
publica una foto de la junta de la Favb amb l'alcalde,
com a exemple de participació, quan la foto correspon
a una reunió en la qual es reclamava, contràriament,
més participació.
Durant la campanya, expliqueu les coses, agafeu
compromisos, critiqueu els contrincants, però no sol
ser rendible ni bo utilitzar el moviment veïnal
Districtes amb cotxe
L·^íiílUj.z} Usi any 1^1 po
./*' :^^-^ "'í---
l'c. la ; ^ ^ ^ ^ ^
' %?:if^..^..«..,.,
En urbanisme Barcelona mira endavant
- % ^
*

11
La Veu del
maig-juny de 1999 CARRER DOSSIER
Ja fa deu anys que la Favb va editar per
primera vegada La Barcelona dels
Barris, un llibre que volia radiografiar
la situació de la ciutat des del punt de
vista dels barris, amb una visió diferent
de les macroimatges institucionals, que
sovint són molt lluny de la realitat.
Avui, amb la perspectiva de deu anys i
®
laborar un llibre com La Barcelona
dels Barris no és una tasca
fàcil, tot i trobar la necessitat
d'una segona edició revisada.
La primera edició -en aquells moments
pensada com a única- va sortir el 1991
amb la intenció de fer una mena de
balanç de la intervenció del moviment
veïnal en la transformació de la ciutat,
a les portes d'un gran esdeveniment
(les Olimpíades), i amb la idea de deixar
constància del fet que la ciutat és
en funció de la gent que hi viu, hi lluita
i l'estima, no pas de les grans campanyes
d'imatge institucionals.
Just vuit anys més tard, a les portes
d'un altre gran esdeveniment (El Fòrum
de les Cultures del 2004) i d'unes
noves eleccions municipals, calia reprendre
el fil d'aquells textos i, bo i
revisant-los, fer-ne una nova lectura.
Perquè, com fa vuit anys, el teixit associatiu
de la ciutat té molt a dir en un
projecte de ciutat de cara al següent
mil·lenni.
La Barcelona dels Barris, s'estructura
en quatre parts diferenciades, analitzant
i reflexionant sobre els aspectes més re-
Uevants que afecten la ciutadania.
La primera part, anomenada Barri
a Barri, analitza la ciutat tot partint
dels districtes municipals, però barri a
barri -com el seu nom indica-. Amb la
coordinació d'Anna Alabart, sociòloga i
professora de la Universitat Autònoma
de Barcelona, s'ha fet un estudi sociològic
-amb les dades del Padró de 1996
i amb les dades extretes l'Institut d'Estadística-
referit a població: taxes de
natalitat i mortalitat, envelliment, procedència,
nivell professional, etc.
Aquestes dades s'ofereixen comaparades
amb les aparegudes en l'anterior edició, la
qual cosa permet fer una anàlisi ràpida de
l'evolució de la vida a la ciutat i comprendre
com es distribueix la població en quantitativament
i qualitativa.
En aquest mateix capítol es fa una
anàlisi de les associacions de veïns de
cada barriada. Amb l'ajut d'unes fitxes,
es va demanar a cada AV que aportés les
dades més significatives de la seva actuació
i un llistat de reivindicacions, per
àmbits. D'aquesta manera, les xifres es
converteixen en persones i la marca
Barcelona pren una dimensió real. Amb
La Barcelona dels Barris
amb la imminència d'unes noves
elccions municipals democràtiques,
surt a la llum l'edició revisada i
comparada d'aquest llibre. La
Barcelona dels Barris recull tota la
informació essencial sobre la vida a la
ciutat, amb dades quantitatives i
qualitatives, però també pretén donar
DOSSIER
Radiografia d'una metròpolis
Marta Pluja
A la presentació del llibre al CCCB hi va haver una nombrosa assistència de públic
les reivindicacions de cada associació es
posa en relleu la direcció política municipal
en urbanisme, sanitat, mobilitat,... i
tots aquells temes que de debò interessen
als barcelonins i barcelonines -molts
d'ells ja apareguts el 1991-.
A La Barcelona dels Barris, diverses
persones expertes reflexionen sobre temes
d'interès ciutadà com l'associacionisme,
l'urbanisme, el medi ambient,
l'economia o la mobilitat, fent un intent
per sentar les bases de quin camí hauria
de seguir la metròpolis per encarar el
futur amb vies a la sostenibilitat i a
harmonitzar l'espai amb les persones.
Una tercera part: La Barcelona de la
Diversitat, s'endinsa en el món de la
gent, pròpiament dit. Dones, gent gran,
joventut i infància, immigració, pobre­
sa, discapacitació i multiculturalitat,
són els temes tractats en profunditat i
sobre el terreny per experts i expertes
amb un sentit crític i en pro de la
constructivitat, amb mires a fer una
ciutat millor, més habitable, més tolerant
i més solidària.
Per últim. La Barcelona Metropolitana,
analitza el segle i mig de trajectòria
metropolitana, amb arguments
contundents, potser inèdits per a molta
gent, però amb veracitat i rigor.
Com en l'edició anterior, la Favb ha
volgut incloure un Manifest que serveixi
de punt de partida per al debat
electoral. Es tracta d'un decàleg amb
els eixos bàsics de les reivindicacions
de l'associacionisme veïnal -que analitzarem
a les pàgines centrals d'aquest
les pistes per encaminar-la cap al nou
mil·lenni. Experts en grans temes i en
no tan grans fan una reflexió sincera,
oberta i a vegades agosarada sobre la
nostra ciutat, el passat, però també el
seu futur més immediat. Si esteu
interessats en un exemplar, el podeu
passar a recollir a la Favb.
DANI CODINA
dossier-. Aquest document l'han
debatit en taula rodona les persones
que concursen per a l'alcaldia de tots
els partits polítics de la ciutat.
El llibre es completa amb uns annexos
que inclouen, a més de la metodologia
de treball utilitzada en la seva confecció,
un calendari de festes majors
als barris i els anys de fundació de les
associacions de veïns i veïnes. A més,
també s'hi fa una relació completa de
les associacions de veïns i veïnes, amb
les dades per contactar-hi.
Així doncs. La Barcelona dels Barris
vol deixar palesos els problemes de la
ciutat per contribuir a donar-hi solucions
i, al mateix temps, vetllar per l'aprofundiment
de la democràcia, d'una manera
independent i responsable.

n DOSSIER
CARRER maig-juny de 1999
Decàleg veïnal per a una
^ ^ ^ edició del 1991 de La Barcelona
I Wm dels Barris ja incorporava un
^ ^ ^ "Memoràndum" que compilava
les principcils reivindicacions de la Federació
d'Associacions de Veïns de Barcelona,
com a portaveu de totes les associacions de la
ciutat. Per això, i tenint en compte la proximitat
de les eleccions municipals, a l'edició
revisada d'enguany no hi podia faltar un text
de semblants característiques.
En aquesta ocasió l'entitat ha optat per
un "Manifest" en forma de decàleg que, a
més de recollir les reivindicacions bàsiques
i més urgents del teixit veïnal de
Barcelona, ha servit d'eina de discussió
per a les formacions polítiques que opten a
l'alcaldia de la Casa Gran.
Aquest document va dirigit a tota la
ciutadania que viu als barris de la ciutat,
però principalment a la Generalitat i a
l'Ajuntament, que -en última instànciasón
els responsables de la seva aplicació.
Amb aquest "Manifest", la Favb vol donar
un pas més cap a la democràcia participativa
i aconseguir que les reivindicacions es
facin realitat. El compromís és per seguir
lluitant per una Barcelona més justa,
menys desequilibrada, més soli daria i més
participativa.
Per aquest motiu, abans de la presentació
del llibre, tots els candidats i candidates
ja tenien una còpia escrita d'aquest
"Manifest", per tal de poder-lo anar estudi­
CIVIV
Centre Municipal de Vela
PORT OLlMPIC DE BARCELONA
ant. I el dia 2 de juny, a l'Ateneu Barcelonès,
es va celebrar una taula rodona amb
tots ells, moderada per Eduard Moreno, en
la qual es van discutir els deu punts que tot
seguit us resumim.
1. L·luita contra- ^especulació
• La Favb s'oposa a qualsevol tipus
d'especulació i, per tant, als plans urbanístics
de Diagonal-Mar, a la requalificació
del Camp de l'Espanyol, a la supressió del
sòl industrial a Poblenou, a l'especulació
amb els solars de les presons
• Cal que el Pla d'Actuació Municipal
2000-2004 reculli l'expropiació de Can
Eigalt per poder-hi fer el Parc Metropolità,
i també un plantejament seriós per a la
rehabilitació del barri de la Mina i els que
l'envolten, així com prioritzar les actuacions
del Peri a la Bai-celona Vella i als
baiTis perifèrics
•Cal ampliar el verd urbà amb caràcter
públic i gratuït
2, Defensar el carúcter
públic de la aanitat
• El dret a la salut és universal i ha de
continuar essent públic. A més, cal dotar la
xarxa pública de les infraestructures humanes
i tècniques suficients per a una
millor qualitat i, per això, és necessèria
una inversió proporcional a les necessitats
• Descentralitzar el servei d'urgències
Informació i inscripcions:
Moll de Gregal, s/n
Port Olímpic 08005 Barcelona
Tel. 932 211 499 Fax: 932 212
813
Horari: de 10 a 20 h.
www.vela-barcelona.com
per tal que sigui més eficient i no estigui
sempre saturat
• El tractament ales drogodependències
també ha de ser del tot públic i amb un
centre a cada districte
/ també de Vensenyament
• El mapa escolar ha de ser una realitat
immediata per no haver de tancar escoles,
per acollir l'alumnat amb fracàs escolar,
per cobrir el dèficit d'escoles bres sol -enca­
BuBquRm façanes d'Edificis amb
ííH.
BSQrafiats, Sustiuem tresors vuítceniisles
0 madeínisles. Busquem tresors
de la nostra amuitectura. Perquè ara
ProEixample. amb EI suporl tíe la
Comissió Europea, concedeix ajuts
I Ajuntament de Barcelona
ra que sigui competència de la Generalitat-,
sense haver d'esperar al 2003
• Cal una xarxa de biblioteques públiques
a cada districte, recolzada per una
petita xarxa de banis
3. Fer realitat el dret
constitucional a Vhabitatge
• L'Ajuntament ha de forçar un conveni
amb la Generalitat per construir deu mil
habitatges públics en quatre anys i posarlos
al mercat en règim de lloguer,
especialment per als joves
• Crear un banc d'habitatges per a persones
en situacions de necessitat extrema
i per a les que tenen situacions familiars
especials
• Accelerar la intervenció en els pisos
amb aluminosi i potenciar la rehabilitació
de totes les cases amb dèficits estructurals,
així com actuar en els mil habitatges
buits de la ciutat, recolzant l'oltupació
• Potenciar l'ús de materials no contaminants
i d'energies alternatives, habilitar
espais per a la recollida selectiva i
d'altres per aparcar-hi bicicletes
• Facilitar sòl per a les cooperatives
veïnals i habilitar terrenys per a Facarapada
de treballadors temporals
4. Prioritzar el transport
públic
• L"ATM ha d'aprovar abans de deu
IdVj ;vm] >;sr: ~n
•••-»..- • • l i •
e5T^^; 3U5Cflr/r
cspFïcials per a la restauració dels
esgrafiats de les façanes. Si laniu un
tresor amagai a ca;a vosua. i esteu
interessats a recupetat-lo amb tota la
seva esplendor, truqueu-nos avui maleix,
perquè l'oferta d'aiuts ÉS limitada.
ProEixample
93 A57 05 22

t.íi l'crj ílfl
maig-juny de 1999 CARRER DOSSIER u
iutat en període electoral
íiyà
anys un pla d'actuació que impliqui una
inversió mínima de quaranta mil milions
anuals i recolliries reivindicacions històriques
del metro a Bon Pastor. Horta-Carmel,
Maresme, Nou Barris Nord i Zona Franca
i establir un bitllet únic de metro i bus per
anar de casa a la feina
• Prioritzar el transport públic vol dir
potenciar la mobilitat sostenible, reduir
l'ús irracional del cotxe, i potenciar l'ús de
la bicicleta
• Implantar súperilles de trànsit calmat
a l'Eixample i abandonar el projecte
del túnel a Horta, a més de potenciar les
connexions ferroviàries amb el Vallès
S, Aprofundir en la defensa
del medi ambient
• Complir el compromís de reduir, l'any
2004, el 20% d'emissions de gasos d'efecte
hivernacle (respecte del 1987)
• Aprovar un pla de residus que garanteixi
la recuperació de 60% abans del 2006
i generalitzar un sistema de recollida que
garanteixi la separació domiciliària,
construir deixalleries apropant-les a la
població i donant prou informació sobre el
seu ús
• Estalviar energia en les campanyes
d'il·luminació nadalenca i en tots els edificis
municipals, destinant l'import, d'aquest
estalvi a projectes solidaris
• Garantir la conservació integral del
parc de Collserola, ampliant-ne el perímetre
actual i creant zones de preparc. Portar
a terme els Peri que hi limiten
€. Solució Justa en la lluita
de l'aigua
• El nou rebut ha dlncloure només el
preu de l'aigua, el cànon hidràulic, la taxa
de sanejament i l'Iva al 4%-. L'Ajuntament
ha de treure la taxa del clavegueram del
rebut. També s'ha de treure el Tangrem
Greenpeace prologa et manual d'ús de tes
Vores del Cinturó
Per fer un ús correcte dels pisos, el
Patronat Municipal de l'Habitatge ha
editat una guia que és un manual d'ús de
les vivendes. A més de recolUr-ne totes les
particularitats que tes diferencia d'un
habitatge tradicícionat, també n'explica
quin tractament s'ha de donar als pisos i
t'edifici per poder extreure'n un rendiment energètic òptim que
garanteixi un estalvi.
Aquest tlibre ha obtingut el rconeixement de Torganització
ecologista Greenpeace. Ei responsable de Ics Campanyes
d'Energia i Atmosfera, José Luís Ortega, ha estat l'autor del
pròteg, í en ell anima l'Administració Pública a continuar
treballant en aquesta línia, per tat que'' cada cop més promocions,
públiques i privades, segueixin aquest camí". A més d'engrescar
els nous llogaters a fer cas dels consells que en la guia es detallen:
"Des de casa nostre, els hàbits d'utilització de l'enegia, l'aigua,
els materials... tenen una incidència directa en la salut del nostra
medi ambient. Importen les quantitats que fem servir, el seu
origen, i els residus que generem. Una actitud conscient pot reduir
de forma molt important l'impacte del nostre modus de vida en el
canvi climàtic, ta capa d'ozó, ta contaminació tòxica, la
biodtversitat...Per això animem els habitants d'aquests habitatges
a seguir els conseUs d'aquesta publicació".
Afegir, (ambé, que el Patronat Municipal de l'Habitatge construeix
ja totes les noves promocions arran de la campanya de les Vores,
seguint aquests criteris de sostenibilitat.
Eugeni Forradellas i Bombardó
President del Patronat Municipal de l'Habitatge
Regidor-ponent d'Habitatge
Ajuntament 4\h de Barcelona
Patronat Municipal de l'Habitatge
• Penalitzar el malbaratament i considerar
un preu polític el consum de cent
litres per persona al dia
• La taxa de tractaments de residus ha
de ser un impost municipal i estar en
relació amb la producció de residus individualitzada
• L'acord haurà d'arribar abans del 2000
i s'aproparà als preus de 1990 més les
corresponents inflacions. Després de pactar
el rebut es negociaran els impostos
7. Defensa de les llibertats
• Fer realitat la Carta Municipal i les
transferències corresponents. El Reglament
Orgànic s'ha de desenvolupar amb el
teixit associatiu
• Escollir directament els Consellers de
districte
• Memòria Participativa per a les actuacions
importants
• Dret a veu en els Plens de la plaça
Sant Jaume i en tots els Plens de Districte
• Desenvolupar el dret a la informació i
reconèixer les entitats com a interlocutores
i amb seus dignes
• Debat per modificar les normes electorals:
llistes obertes, límits de temps,
penalitzacions...
8, Barcelona^ ciutat
solidària
• Incrementar les partides pressu­
postàries d'assistència social, per
reduir les borses de pobresa i per millorar
les condicions de vida de les persones
immigrants
• Derogació de la Llei d'Estrangeria,
garantint papers per a tothom
• Dedicar, com a mínim, el 0,7% a
projectes de solidaritat
• Dret a vot per a totes les persones
estrangeres, siguin comunitàries o no,
i reconèixer el seu dret a candidatura
• Suprimir les barreres arquitectòniques
de tota la ciutat, prioritzant el
transport públic
• Les presons han d'estar a les ciutats
9. La gent gran
• Esmenar el dèficit d'equipaments
• Posar en marxa d'im.mediat un
Programa d'Atenció Integral
• Ampliar els horaris dels Centres de
Dia i fomentar l'assistència domiciliària
• Ampliar el nombre de places
geriàtriques i modernitzar les existents
10. Dones i ciutat
• Ampliar el nombre de cases d'acollida
i no limitar-hi el període d'estada
• Habilitar pisos per a dones amb
situacions familiars difícils
• Dedicar els recursos suficients als
centres de planificació familiar, evitant-ne
el tancament
Qj

l.a Vott íiel
DOSSIER CARRER maig-juny de 1999
Ciutadania: necessitats, esperances i iL·lusions
®
edició actualitzada de la
Barcelona dels barris ha
permès donar a conèixer
alguns dels canvis que ha experimentat
la població de Barcelona,
tant pel que fa a les seves característiques
-que condicionen les necessitats-com
per a les seves esperances
i il·lusions, i així, amb aquesta
clau cal entendre la majoria de
les reivindicacions que s'apunten
des dels diferents barris.
Pel que fa a les característiques,
els indicadors recollits mostren
que a la ciutat hi ha menys
gent que fa deu anys. Tots els
districtes han perdut població i, a
escala de barri, sols el Teulat, per
efectes de la Vila Olímpica, i
Vallvidrera-Les Planes han vist
augmentar de forma notable el
nombre de residents. La pèrdua,
protagonitzada esencialment pels
joves i lligada a les dificultats de
trobar un habitatge ha tingut,
entre altres conseqüències, la de
reduir la natalitat a Barcelona -
els infants neixen a altres municipis-
i la d'accel.lerar l'envelliment
de la població. Les xarxes
d'ajut i solidaritat familiar també
poden haver-se afeblit. Sota la
pressió de la distància, els ajuts
intergeneracionals resulten més
difícils.
Des d'un punt de vista econòmic,
la renda mitjana barcelonina
ha seguit un procés de creixement
important, que ha afavorit
més als barris benestants. Les
diferències entre districtes i barris
no tan sols no s'han mitigat,
sinó que han tendit a augmentar
lleugerament. Un procés similar
han seguit el treball (ocupació
laboral), el nivell professional i el
d'estudis: tots els barris han millorat
la seves condicions, però els
canvis han estat més positius en
els barris de classe alta. Per posar
només un exemple: entre 1986 i
1996 el percentatge de persones
amb estudis superiors ha passat
al districte de Nou Barris de l'I,3%
al 2,6%; al de Sarrià-Sant Gervasi,
del 17,5 al 22,3%. Si s'atén a les
dades de barris les diferències
són encara més remarcables:
28,7% a Tres Torres; 0,7% a
Vallbona i Torre Baró.
Quant a les necessitats iil.lusions,
el pacient treball de recuU fet des de
la Favb de les cinc revindicacions
més importants de cada barri, ha
permès fer im Uistat força detallat.
S'ha pogut comparar, a més, amb el
de 1991. Per al conjunt de la ciutat
v·i.'^. - " ' ^ - " ^ ^ ^ ^ ^
REIVINDICACIONS
Urbanisme
Serveis (1)
Mobilitat
Habitatge
Seguretat
Sanitat
Esport
Cultura
Educació
Medi ambient
Associacionisme
Gent Gran
Dones
Joventut
Marginació
Infància
Sistema tributari
Altres
Díscapacitació
Treball
Anna Alabart
LLOC D'ORDRE
1991 1999
1
1
-
(2)
2
3
3
7
4
8
5
4
6
10
7
5
8
11
9
2
10
9
11
6
12
15
13
12
14
13
15
16
16
18
17
17
18
14
-
(19)
DIFERÈNCIA
LLOC D'ORDRE
1999-1991
0
Les reivindicacions ordenades segons freqüència
Comparació entre l'ordre de 1991 i 1998
(1) Serveis i treball són dos ítems que apareixen, per primera vegada, en el llistat de 1999. Això és
el que ha impedit poder comparar directament els percentatges corresponents i haver de treballar
amb llistes ordinals En la comparació s'ha prescindit d'ambdós ítems. Els números que apareixen
entre parèntesi indiquen el lloc que ocupen en el llistat de 1999
l'urbanisme és el protagonista de les
reivindicacions. Absorbeix el 16,4%
de totes les presentades. Aquesta
preeminència s'observa tant en la
publicació de 1991 com en la de 1999.
Però, entre una i altra data s'han
produït variacions que resulten interessants
i que responen d'una banda
a canvis en les necessitats i, d'altra
banda, a l'evolució en els valors de la
ciutadania. Per analitzar-ho s'ha preparat
una petita taula comparativa
dels dos anys on consta el lloc on se
situa cada tipus de reivindicació. Algunes
reivindicacions han deixat pas
a altres, ara considerades com a més
urgents.
Les dades posen de manifest la
major atenció que les associacions de
veins dediquen avui a qüestions relacionades
amb gent gran i medi ambi­
íM'í^^
Portaferrissa, 13, pral.
08002 Barcelona
Tel. 93 302 73 47
Fax. 93 317 11 68
CURSOS
INTENSIUS
Juliol 1999
del 5 ai 16
i del 19 ai 30
Ciutat Vella:
Eixample:
Sants:
Les Corts:
Sarrià-
Sant Gervasi:
Gent Gran
Sanitat
Seguretat
Marginació
Treball
Cultura
Gent Gran
Associacionisme
Treball
Medi ambient
Educació
Sistema tributari
Cultura
Seguretat
Serveis
-
-1
-4
-4
1
-4
2
-3
7
1
5
-3
1
1
-1
-2
0
4
-
Gràcia:
Horta:
Nou Barris:
Sant Andreu:
Sant Martí:
ent, discapacitat i cultura. La primera
és la conseqüència de l'increment
de veUs (especialment dones) -en
termes relatius i absoluts- i de les
característiques socioeconòmiques
barcelonines: major nombre de persones
d'edat que viuen soles, perquè
els seus recursos els ho permeten;
major percentatge de dones
laboralmen tactives; allunyament
dels fills cap a d'altres mvmicipis. Les
altres tres, es deriven d'ima major
sensibUitat social.
Paral.lelament, es comprova que
hi ha temes que ara són menys punyents
que l'any 1991. Com a exemples,
seguretat ciutadana -per a la
millora que s'ha produïts, i habitatge
-possiblement perquè els
barcelonins, desanimats de poder solucionar
col.lectivament el problema,
han modificat les seves estratègies,
optant per desplaçar-se fora de
la ciutat quan necessiten un nou
estatge. També han retrocedit, esport
i educació. Dues qüestions molt
Uigades a l'estructura d'edats d'vma
població que ara s'ha envellit. I, finalment,
ha disminuït el nombre de
reivindicacions que tenen a veure
amb les dones. Cal atribuir-ho al
major protagonisme del col.lectiu femení
que allibera el moviment vemal
de reivindicacions en aquesta línia.
Les diferències que s'observen
quan s'analitzen les reivindicacions
per districtes també són interessants
[el càlcul s'ha fet a partir
de les diferències entre la mitjana
barcelonina i la de cada un dels
districtes. El que indica la llista és
el conjunt de reivindicacions que
els districtes fan per sobre de la
mitjana de la ciutat]. N'oferim un
resum en el quadre adjunt.
Urbanisme
Mobilitat
Educació
Infància
Urbanisme
Medi ambient
Serveis
Associacionisme
Mobilitat
Habitatge
Sistema tributari
Díscapacitació
Mobilitat
Sanitat
Les reivindicacions responen a les necessitats i il·lusions dels barris i districtes

maig-juny de 1999
Fa temps que passa,
cada cop són més i la
situació està fumuda*
De vegades fem com
si no els veiéssim,
però de sobte, un dia,
a la botiga o al súper
t'adones que
X
mots
MÍMKT fe
15
La Veu ilel
CARRER PUBLICITAT
Z7
(Comprem deixalles i són cares)
i
ISÓ6LA
RKSI TóT, DE
V/^AP£S ftf2rEM
Pt>STiCS
Sóc
I na MARS CcrioDirAT
EN VAM Piíf^ ^ &S l·A H^'^
Pl^Tic
fbR£XPAM
CAS\S^
T'HEM V^trrtAMoTo
ÇM
teOAUMÇKT
UÉSRmtES
-7
SÓC VAWMISÍI U&:oS\STm^ I SI
Í:^LATP/A
TAv

t.íi V t'u at'i
ALTRES ASSOCIACIONS CARRER maig-juny de 1999
.. ^ s°*< >* *«*• ^^#«» -í *" X-^^y. ^W^'t*^ y >.*'l>í^l.í^n:^^ ^>y* -^ *Ws^^ t^ *v -íír ^ ^'S·' . ^^^v^^*^ír^*-*^^^^É?^&í^*^jí

maig-juny de 1999 CARRER BARCELONÈS 11
• Dues imatges ben suggerents de l'estil de Colom: a l'esquerra, una de les seves prostitutes del Xino; a la dreta, una escena quotidiana de família
El Barri Xino arriba al museu
gràcies a la mirada de Colom
EUGENI MADUENO
El Museu Nacional d'Art de
Catalunya (l\/lnac) torna a exposar
la mostra fotogràfica que
Joan Colom va exhibir a la desapareguda
Sala Aixelà de
Barcelona l'any 1961. La mostra
es diu "El Carrer" -que és
l'escenari en què Colom ha treballat
sempre-, i recull imatges
de la Barcelona popular i canalla
preses al Barri Xino entre els
anys 50 i 60. La mostra té varies
singularitats, segons ens ha
explicat el comissari i també
fotògraf Jorge Ribalta. Una és
que les quaranta-nou fotografies
exposades són les mateixes,
i guarden la mateixa seqüència,
de les que es van exhibir l'any
1961. L'altre aspecte remarcable
és el reconeixement que una
institució com el Mnac fa de
l'obra de Joan Colom, "el millor
reporter gràfic espanyol de tots
els temps", segons el crític
Josep i^viaria Casademont. El
reporter que va saber fotografiarcom
ningú el pathosó'un barri
oficialment ja inexistent, però
al qual la seva opció pels ambients
i temes populars li han restat
el protagonisme ciutadà que
han tingut altres fotògrafs de la
seva generació, com ara Pomes
0 Miserach.
"Si l'exposició que Leopoldo
Pomes va fer a La Virreina era
un autohomenatge generacional
i reflectia la Barcelona burgesa;
la de Joan Colom al Mnac és la
seva contraimatge, doncs reflecteix
i reivindica la Barcelona
popular", diu Jorge Ribalta.
Joan Colom va néixer a
Barcelona l'abril de 1921. Els
seus pares tenien un negoci de
flors al carrer Joaquim Costa,
on Colom va haver de començar
a treballar molt aviat. El 1945
va entrar a treballar com a comptable
en una empresa tèxtil de
Barcelona, on va continuar fins
a la seva jubilació, el 1986. La
seva activitat com a fotògraf
començà tard, als 36 anys, quan
es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica
de Catalunya (1957).
Durant la
setmana feia de
comptable^ i els
caps de setmana
se n^anava al
Xino amb la
Leica a la mà i,
tot passejant
buscava gent
L'afecció a la fotografia la va
haver de compaginar sempre
amb la feina a l'oficina. Durant
la setmana feia de comptable, i
els caps de setmana se n'anava
al Xino amb la Leica a la mà i,
tot passejant amunt i a baix,
anava buscant gent, enquadrant
i disparant.
"Jo feia el carrer", explica
Colom a Ribalta, i estableix una
analogia entre la feina dels periodistes
d'abans (quan les no­
tícies locals no arribaven soles
als diaris i s'havia d'anar a buscar-les
al carrer) i les de les
prostitutes, en el sentit que
ambdós "fan el carrer".
Colom va "baixar" al Xino tots
els caps de setmana dels anys
1958 i 1959. De vegades portava
una filmadora de Súper 8
sota l'aixella, i prenia imatges
que, degudament editades, també
es poden veure a l'exposició
del Mnac. Són unes imatges
sorprenents, totalment contemporànies,
d'un gran ritme seqüencial
i un estil narratiu sorprenent.
Crec que si es passessin
per BTV no sorprendrien ningú;
tal és la seva vigència i
modernitat.
Un any després de concloure
el treball al Barri Xino, Colom va
fer l'exposició a la Sala Aixelà, i
després es va mostrar en altres
ciutats i pobles de Catalunya.
Les 49 fotos estaven -estanordenades
segons aquesta seqüència:
les 12 primeres eren
imatges de nens, a continuació
venien escenes de personatges
adults -estàtics o amb gestos
dinàmics-; la segona meitat estava
totalment dedicada a les
escenes de prostitució i les dues
imatges finals eren una mena
d'epíleg dramàtic i pessimista
de la sèrie, una fotografia d'un
tomàquet estrellat al paviment i
un gos defecant, "amb les quals
Colom sembla voler expressar
una opinió de ràbia i protesta",
escriu Ribalta.
Més que referències eròtiques,
les prostitutes de Colom
són l'emblema del proletariat
urbà modern. I encara que les
seves imatges tenen més intenció
poètica que no política, el
cert és que les seves matrones
-agafades a peu de portal, negociant
preus amb els seus clients
o esperant-los fatigosament
a la cantonada- són el viu
referent de l'Espanya franquista
dels 50 i 60 en la qual la
imatge de les prostitutes -en
tant que dones humiliades, forçades
a vendre el cos per a
Més que
referències
eròtiques, les
prostitutes
fotografiades
per Joan Colom
són Vemblema
del proletariat
urbà modern
sobreviure- s'identificava amb el
conjunt de les classes populars.
El coneixement públic de les
fotos de Colom va tenir dues
reaccions, cap d'elles bones per
al futur de l'artista, com veurem
ara. Una va ser la reacció adversa
de les autoritats de l'època,
que, com era de preveure,
van recórrer a la moral per demanar
la censura de les exposicions
itinerants. Unes opinions,
reaccions i polèmiques, que van
JOAN COLOM
afectar l'ànim de Colom, que,
com he dit abans, no fotografiava
la realitat per denunciar-la,
en el sentit polític, sinó només
per mostrar-la i/o treure una
opinió artística; fins i tot moralitzant.
L'altra adversitat va venir després
de la proposta de l'editorial
Lumen de publicar-li les fotografies
de les prostitutes acompanyant
un text que Camilo José
Cela va escriure per acompanyar-les.
El llibre, titulat "Izas,
rabizas y colipoterras", va obtenir
un gran èxit de vendes, però
va provocar les ires d'una de les
dones fotografiades, que va presentar
una demanda judicial
contra els autors, que finalment
va perdre.
Aquestes reaccions adverses
van sumir Colom en la depressió.
Va deixar de sortir a fer
fotos els caps de setmana. I el
que és pitjor, va destruir bona
part del seu arxiu.
No va ser fins als anys 80 i
90, un cop jubilat, que Colom va
tornar al Xino i a La Rambla, i
per fer una producció en color,
el contingut de la qual encara
no es coneix.
Tant de bo ara que el Museu
Nacional d'Art de Catalunya ha
col.locat la seva figura al lloc
que li pertoca dins els grans
fotògrafs catalans contemporanis
-segons valora David
Balsells, conservador del Departament
de Fotografia del
museu-. Colom s'animarà a deixar
anar la resta de la seva producció.

IS PUBUCITAT CARRER maig-juny de 1999
CRJ3TALHRÍA - GAFiPlJ^TEFlÍA 05 ALUWIJMJO Y P\/G
i
10% de descuenlos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de bano, rejas de seguridad, cortinas plegables
DIVISIONES DE ALUMINIO
REJAS DE SEGURIDAD
PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO
Hnos. JURADO
C/. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16
ExposJción: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26
, 'X
Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00
^ XANCO
.Jk. CAMISERIA
ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA
Fundada l'any 1820
Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural
Popelin Cotton 100%
Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56
Ronda General Mitre, 181 Tel, 211 54 45 BARCELONA
Properes activitats del Taller de Músics en
motiu del 20 aolversarl:
-juny, 21 -Dia de la Múska-19:00 h. -Pla^a. de Catalunya
'BRAM!!'
ÍA BOMBA SONORA DEIS 20 ANYS DEL TAÜER DE MUSICS.
TOTS PODEM PARTICIPAR EN EL CONCERT MÉS GRAN I SOLIDARI.
-juliol, del 5 al ^1
seu del Jailer-Requesens, 5-
Juliol Intensiu
CURSOS INTENSIUS DE TOTS ELS NIVELLS I TOTS ELS INSTRUMENTS.
MATRICULA: DEL 14 DE JUNY AL 2 DE JULIOL.
CURS DEL 5 AL 23 DE JULIOL
informadó: TALLEE IDE MÚSICS
Ui n 41^3 413 41(1) (?Ko n m

maig-juny de 1999
LLIBRES
Una mica d'història
JORDI RABASSA
Pau Vinyes va presentar el passat 21
d'abril, al Bar Versalles, "Una mica
d'història. Com passava el temps abans a
Sant Andreu de Palomar", amb
l'assistència de més d'un centenar de
persones. L'acte va ser breu i popular: una
escena de taverna. Tres proletaris, entre
els quals el mateix Vinyes i el ninotaire
Salesas, i un marquès, el prologuista,
conseller de districte i també escriptor,
Joan Pallarès, mentre jugaven al dòmino
llegien algun dels articles curts que
s'inclouen al llibre. Aquesta proximitat
entre l'autor i els futurs lectors és ima de
les característiques a destacar del treball
del primer. Pau Vinyes ha buscat la
complicitat amb el lector que pot
reconèixer algun dels moments que es
narren en el llibre, i pot matisar-les amb
mü i un colors diferents, portant l'escena a
qualsevol racó de la seva memòria.
"Una mica d'història..." consta de dues
parts. La primera, de Pau Vinyes, és im
estudi periodístic i rigorós de la vida
quotidiana a Sant Andreu de Palomar, des
de l'annexió fins a l'arribada de la televisió
domèstica. L'habitatge, la ràdio, els serveis
públics, els metges, la festa major, els jocs
de quitxalla i dels grans, les meuques...
són alguns dels temes que se'ns presenten
de manera àgil i molt atractiva.
La segona part recull imia trentena
d'articles que Joan Vinyes (pare de Pau)
havia pubHcat al Sant Andreu De Cap a
Peus durant els anys 1988 i 1989. Narren
històries del carrer, de personatges
coneguts del barri, de costums, etc.; és
adir, anècdotes i vivències que més d'ima
vegada, per allò de no ometre res i dir les
coses pel seu nom, havien ofès les ments
benpensants del barri. El llibre, que s'ha
finançat el propi autor, és la darrera
aventura de Pau Vinyes, que ens ha volgut
endinsar en aquella història menuda sense
la qual l'anomenada història amb
majúscules perd tot el sentit, ima història
que és la del barri de Sant Andreu, més
enllà de polítiques, annexions i noms
políticament correctes, pel popular preu de
1500 pessetes. Qui dóna més per menys?
"Una mica d'història. Com passava el
temps abans a Sant Andreu de Palomar",
de Pau i Joan Vinyes, amb ü.lustracions de
Florenci Salesas, 125 pàgines.
EXPOSICIONS
La Reconquesta
d'Europa
REDACCIÓ
Bona part d'allò que ha caracteritzat la
vida a les ciutats europees ha tingut Uoc
als seus espais públics. Encara avui és el
receptacle de la sociabilitat.
La reforma, reconstrucció i creació
de l'espai públic, amb exemplars com
el cobriment de la Ronda del Mig, la
urbanització de la Meridiana, el
Polígon Guineueta o el Parc Canyelles
de Barcelona, juntament amb projectes
de Lió, París, Berlin i altres ciutats
europees, es podran veure al Centre de
Cultura Contenporànea de Barcelona
fins el 20 de juny.
TRADICIÓ
Trenta anys fent pinya
19
La Veu íteí
CARRER BARCELONÈS
ÉLIA HERRANZ
Els Castellers de
Barcelona tenen un
local al Clot on, dos
dies a la setmana (un
dia els infantils),
passen moltes hores
assajant. Aquest any
és especial: en fa 30
que es va fundar la
colla, al 1969. El seu
president, Josep
Maria Jené, explica
amb orgull que
aquesta continuïtat
els ha convertit en la
quarta colla més
antiga de Catalunya en un lloc, Barcelona, on no hi ha una gran afició castellera.
En un llibre que s'editarà amb motiu de l'aniversari es parla dels inicis i
l'evolució d'una colla que actualment fa unes 40 sortides l'any i compta, en els
moments forts, amb 300 castellers.
Els antecedents més immediats es remunten a finals dels cinquanta, quan gent
emigrada de les terres de Vilanova, Valls o Vilafranca que trobaven a faltar els
castells feien intents perquè arrelés aquesta festa popular. Un dels caps de colla
dels Castellers de Barcelona va ser anxaneta als Castellers de Vilafranca, d'on el
seu pare n'era també cap de colla.
Ara, aquesta colla està formada per un col·lectiu ben heterogeni. Com ens diu el
Josep Maria: "hi ha homes i dones, totes les classes socials, tots els oficis, diferents
procedències, tots els barris: és com una societat en miniatura. Hi ha també molt
moviment de gent. És una activitat, la dinàmica de la qual és desconeguda; la gent
coneix només el resultat final. És feina d'assaig, assaig, assaig i molta dedicació. És
també una activitat que admet molts nivells de participació diferents on tothom és
benvingut i tothom pot participar: els castellers no són només els que pugen
amunt". Josep Maria explica com n'és d'important psicològicament, sobretot pels
nens que han de pujar a dalt de tot, que es vegi a baix una bona pinya de gent,
"com si fos un matalàs".
L'acte central de la celebració serà una actuació el dia 20 de juny a la Plaça Sant
Jaume que serà retransmesa per televisió. Però es faran més actes. L'organització
d'unes jornades sanitàries per prevenir lesions. La gravació d'un vídeo on es veu el
funcionament de la colla per dins, una exposició fotogràfica al pati de l'Ateneu
Barcelonès o l'esmentat llibre sobre la història de la colla amb una introducció
general de la festa castellera a Barcelona. Aquest any els Castellers de Barcelona
volen fer una celebració d'alçada.
LLIBRES
"El sexe de la notícia", una reflexió
sobre el sexisme a la premsa escrita
ROSA MARÍA PALÈNCIA
A la nostra premsa escrita de cada dia les
nedadores professionals sovint es
transformen en "beUes sirenes" com les
dones polítiques o empresàries s'ens
presenten com "terratrèmol" o "Barbie de
ferro". La temptació d'adjectivar tant
rasp)ecte físic com psíquic de les dones a la
vida pública està sempre present a les
taules de les redaccions. Això no és més
que una de les moltes i molt sucoses
reflexions que aporta el Uibre "El sexe de la
notícia. Reflexions sobre el gènere a la
informació i recomanacions d'estU"
recentment enllestit per una colla
d'entusiastes periodistes de l'Associació de
Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
El llibre l'ha editat la Diputació de
Barcelona i l'ADPC, i l'ha elaborat un
equip de cinc periodistes, entre les quals
hi ha les nostres companyes de "La Veu
del Carrer", Marta Bach (coordinadora
del llibre) i Marta Pluja, a més d'Elvira
Altés, Joana Gallego i Montse Puig. És
un treball honest, útil i, no per
accessible, menys rigorós.
"El sexe de la notícia" és el producte
d'un esforç d'anàlisi des de la
perspectiva de gènere que ve a
confirmar com, després de més de 20
anys de democràcia i 25 des del
naixement del Moviment Feminista a
Catalunya, la participació de les dones a
la vida pública d'aquest país encara no
apareix reflectida amb normalitat als
diaris de casa nostra.
Entre altres qüestions, el llibre posa
damunt la taula de la reflexió fets com
l'abundant pervivència a la premsa escrita
d'estereotips i tòpics envers les dones, tant
als textos com a les imatges; la citació
freqüent de les dones en relació als homes:
la seva situació d'esposes, mares o fiUes
sovint apareix reflectida com una dada
més important que els seus propis mèrits.
Les rutines periodístiques que insisteixen
en un cert dret tàcit a interrogar sobre la
vida privada de les dones que
constitueixen notícia i no pas, en canvi,
dels homes que ho són.
Les autores de "El sexe de la notícia",
ens aporten una lúcida reflexió sobre el
caràcter més ocultatiu que no pas
esclaridor de l'abusiu ús del genèric
masculí a tota mena d'informacions. Com
va dir el degà del Col·legi de Periodistes de
Catalimya, Salvador Alsius a l'acte de
presentació del Uibre, aplicar la
perspectiva de gènere que les autores
proposen no és res més que fer un
periodisme veritablement professional i
reflexiu i, per tant, més ètic.
Justament, això és un altre mèrit
d'aquest treball: les autores no s'han
conformat amb una reflexió rigorosa
basada en l'anàlisi, sinó que han volgut
afegir recomanacions d'estil útils no
només per els i les periodistes, també
per a tota persona que estigui
interessada en escriure amb respecte a
la realitat i no pas als estereotips i
l'inconscient sexista que,
malauradament, encara roman a
l'aguait a moltes taules de redacció.
LLIBRES
Art i Lletres a
Horta-Guinardó
MARTA BACH
La inauguració de la nova biblioteca
del districte d'Horta-Guinardó va
servir de colofó per a la presentació del
llibre "Art i Lletres a Horta-Guinardó",
escrit pel periodista Christian Andreu,
redactor de La Veu de Carrer. Un bon
lloc, per presentar el que ha de ser el
primer volum d'una col·lecció que
aspiri a ocupar un espai a les
prestatgeries de totes les biblioteques
de Barcelona.
A mode de crònica sòcioprofessional,
"Art i Lletres a Horta-Guinardó" ens
acosta la memòria de personatges que
viuen o han estat vinculats amb el
districte d'Horta-Guinardó. El
ceramista Jordi Aguadé, escriptors i
escriptores com Joaquim Carbó, Joan
Josep Isern, Juan Marsé, Roser
Capdevila, Mercè i Montserrat Canela,
Màrius Serra, Víctor Mora, Feliu
Formosa, Marta Pessarrodona, etc;
artistes plàstics com el recentment
desaparegut Joan Brossa i Andrés
Francesch, Joan Iranzo, Xavier Valls,
Joan Mateos, Marisa Ordónez, entre
altres, conformen una petita gran
història de les diferents formes
d'expressió que ha donat aquesta zona
nord de la ciutat de Barcelona.
La gràcia del llibre, i mèrit de
Christian Andreu, és que dóna veu
tant a artistes propers del gran públic
i, alhora, a altres que, tot i no ser tan
coneguts, tenen molt a dir i a mostrar.
De passada, s'evidencia que l'accés a la
palestra pública encara és un dels
secrets més ben guardats per als qui,
en algun moment o altre, han tastat el
gust de ser homes i dones amb una
dimensió pública.
Si sempre s'ha dit que Horta-
Guinardó és un districte molt gran i
divers, la ciutadania que hi viu s'ha de
felicitar de comptar amb tan de talent
per metre quadrat, tal i com demostra
aquesta obra. També cal agrair al
districte la idea de gestar un llibre
d'aquestes característiques, tot i que
ara els queda la feina d'encoratjar a
fer extensiu aquest rigorós treball a
tots els altres districtes de la ciutat.
Perquè, encara que en època electoral
hi ha frases que s'utilitzen amb
desmesura, és ben cert que la ciutat la
fan les persones. "Art i Lletres a Horta
Guinardó" ho demostra. I amb escreix.
Per altra banda, el passat 22 de
maig es va presentar a Torre Jussana
el llibre "La Clota. Àlbum de fotos",
que recull en imatges tota la història
del barri. La compilació fotogràfica l'ha
realitzat Desideri Díez, el qual també
ha escrit els textos.
L'edició d'aquest treball, editat per
l'AV, demostra un cop més que el teixit
associatiu de la ciutat és ben viu.

20 PUBUCITAT
i.a veu fnfi
CARRER
La universitat torna a Ciutat Vella
maig-juny de 1999
El retorn de la Universitat de Barcelona
al Raval, un pas important
en la recuperació de Ciutat Vella
'NiviiKsriAr ni; IJAKCMÍLÍJNA
Ajuntament Mu deBactíoM
Districte de Ciutat Vella
Promoció Ciutat Vella, S.A.

I.íí Veu (tel
maig-juny de 1999 CARRER VEÏNS
Els joves de Poblenou
fabriquen il.lusions de barri
El col·lectiu La Fàbrica aporta noves energies al moviment associatiu de Sant Martí i reivindica l'autogestió d'un espai juvenil
,POBLENOU
PMARC ANDREU
Des de finals de 1998, a Poblenou
han anat apareixent periòdicament
pintades i s'han fet algunes sorolloses
accions reivindicatives que porten
el segell del col·lectiu juvenil La
Fàbrica. La supressió dels
parquímetres i zones blaves del voltant
de la Rambla i el rescat de
l'edifici industrial de Can Saladrigas
de les urpes de la piqueta especulativa
són dues victòries recents del
moviment veïnal poblenoví a les que
La Fàbrica hi ha contribuït activament.
De fet, el naixement i el nom
d'aquest col·lectiu de joves de procedència
diversa tenen molt a veure
amb aquestes dues batalles veïnals.
"La imposició dels parquímetres
ai Poblenou va despertar la inquietud
i consciència d'uns quants joves
que vèiem la necessitat de mobilitzar-nos
perfer-nos un lloc i construirnos
un futur al Poblenou", explica
l'editorial del número zero del seu
fanzine Alerta, editat amb motiu de
les Festes de Maig. La participació
en les mobilitzacions contra les zo­
:Í#
'Us
nes blaves va ser el reactiu d'unes
preocupacions socials i de barri més
àmplies, forjades ja per molts dels
membres de La Fàbrica en algunes
entitats juvenils del Poblenou. És
així que, mentre conjuntament amb
l'Arxiu Històric i l'Associació de Veïns
aixecaven la bandera de la conservació
de Can Saladrigas com a
símbol de la preocupació per un
patrimoni arquitectònic i industrial
amenaçat per "l'especulació urbanística
que aixeca pisos d'alt
estànding inassequibles als joves i
veïns de classe treballadora", La Fàbrica
va endegar un procés
assembleari per reactivar les energies
juvenils del Poblenou.
Amb la participació de gent d'entitats
i grups com La Raspa, els
esplais Movi i Va que Roda, Les
Golfes, els Diables i la JOC, La Fàbrica
ha preparat un projecte que
pretén donar sortida a la reivindicació
d'autogestió d'un espai públic
obert a tot el jovent. Igual que l'habilitació
de Can Saladrigas com a equipament
de barri, l'ampliació de les
llars d'avis i la creació d'una llar
d'infants pública al Xalet de la Paperera,
la necessitat d'un local social
BARCELONA,
POSA'T GUAPA
JA TÉ 13 ANYS
que i'Aiimíemenl d« Barcelona
va, f)058f eomarxe ia campanya
Barcelona, possM guapa.
UB» t:.ampdíiyí! ges!!íH,i»

VEÏNS
iBreus de barri
EL CLOT
De farinera a centre cultural
El mes de maig passat es va
inaugurar La Farinera del Clot
com a centre cultural. Vint anys
de reivindicació han donat els
seus fruits. Tot un rècord: vint
anys. El barri va celebrar amb
alegria la inauguració, sobretot
en comprovar que s'han
respectat els tres molins de
fusta i tota la forja del vell
edifici, el Centre Cultural el
cogestionaran el Districte i el
teixit associatiu.
LES CORTS
A la tercera va la vençuda
Un nou Pla urbanístic garanteix
que les cases del carrer
d'Anglesola no aniran a terra.
Diverses entitats fa temps que
reclamaven que es respectessin
les característiques del carrer i
dels edificis, ja que forma part
del nucli històric de Les Corts.
Ara, el document urbanístic
presentat assumeix aquesta
reivindicació.
TORRE BARÓ
Volen que se'ls tingui en compte
El 28 d'abril, Joan Clos va retirar
del Ple de l'Ajuntament la
proposta de construir 700 pisos a
Torre Baró. Els veïns havien
amenaçat d'interrompre la sessió
de la plaça Sant Jaume. El
regidor Santiburcio havia tramitat
aquesta obra a l'esquena del
veïnat. Torre Baró exigeix que es
portin a terme les actuacions que
contemplava el Peri.EI barri va
plantejar les seves exigències
amb crits i pancartes al Pregó de
la Festa Oficial del Districte.
LES CORTS
El Barca 2000 irrita
A l'Assemblea celebrada el
passat dia 5 de maig, 300 veïns i
veïnes van acordar portar a terme
una oposició frontal a un projecte
que no s'ha de realitzar entre uns
barris que ja suporten diferents
equipaments. Es va acordar fer
diverses accions de protesta i es
va enviar una carta a l'alcalde
demanant que el període
d'al.legacions s'allargui fins a
finals de setembre. També va ser
molt comentat que un Pla
d'aquesta envergadura no
s'aprovés inicialment al Ple, sinó
per un decret del Tinent d'Alcalde.
Al mateix temps, és imperdonable
l'actitud del president del FC
Barcelona, Josep Lluís Núnez,
d'aprofitar l'eufòria de la
celebració de les lligues per
reclamar el suport de l'alcalde en
públic, quan el tema està en
període d'al.legacions.
TRINITAT NOVA
Enderrocament de 891 habitatges
Més de vuit anys reclamant que
es remodelessin tots els
habitatges afectats d'aluminosi.
Han calgut moltes reunions,
manifestacions i denuncies
perquè el barri aconsegueixi el
que és just i raonable. Compromís
d'aixecar de bell nou 900 cases
més en sis anys. Les condicions
econòmiques són especials i
reconeixen que la majoria de
veïns i veïnes està jubilada i té un
nivell econòmic molt baix.
IM Veu del
CARRER
10 anys de concurs literari a Sant Antoni
,SANT ANTONI
F ALFONS BARCELÓ
El dia 16 de maig es va fer
l'entrega a la Casa Golferichs,
dels premis corresponents al
10è Concurs Literari del Barri
de Sant Antoni. Prèviament es
va presentar el llibre editat per
rAssociació de Veïns i pel Districte
de l'Eixample, "Xè Aniversari
Concurs Literari", que inclou
els treballs guardonats a
les anteriors convocatòries.
Gom a membre de la Junta de
l'Associació de Veïns del Barri de
Sant Antoni, crec que cal plantejar
les següents reflexions:
1. És bo de tant en tant mirar
al darrere. És el que avui fem
amb la publicació dels treballs
guardonats en les diferents edicions
del concurs.
2. Per què 10 anys? Perquè
tenim deu dits a les mans. I
perquè a la nostra cultura el
sistema mètric decimal ja sembla
gairebé natural.
Cada realitat concreta té la
seva escala temporal apropiada.
Hi ha papallones que viuen
unes poques hores i serralades
que han viscut milions d'anys.
Alguns elements químics tenen
una vida mitjana inferior al segon,
mentre determinats arbres
poden viure molts segles. Un
poeta va comentar que els jardiners
per a les roses serien
éssers immortals.
10 anys és una bona unitat
temporal per examinar la vida
dels barris i dels concursos literaris.
Per això des de l'Associació
de Veïns del Barri de Sant
Antoni vam voler celebrar
aquest aniversari amb un èmfasi
especial. Gràcies al suport
del Districte de l'Eixample ho
hem pogut fer. I aquest llibre
n'és el testimoni material.
Aturem la guerra
,BARCELONA
I REDACCIÓ
Durant les últimes setmanes, ais
barris de la nostra ciutat s'han
celebrat nombrosos debats dins
la campanya "Aturem la guerra".
També hi ha hagut concentracions
a la plaça de Sant
3. Malgrat els immensos avenços
científics i tècnics, encara vivim
en un món martiritzat per la
guerra i la fam, l'atur i la marginació,
l'opressió i la falta de llibertats
democràtiques. En un món amb
aquestes tares la justificació de la
literatura no és immediata. Per
descomptat que les activitats
escapistes no solen ser il·legals, ni
és punible l'escriptura que busca la
pura evasió. Però l'ideal d'una bona
vida no és tan sols no anar a la
presó: també és desitjable poderse
mirar al mirall sense sentir vergonya
d'allò que un va fent.
4. Ara bé, si se'm pregunta
quins són els grans problemes
que amenacen el progrés i la viabilitat
de la societat moderna, contestaré
que LA INCULTURA (això
és, la ignorància i l'incivisme) és
un dels principals perills, encara
que no sigui ni l'únic ni el primer.
I dins d'aquest capítol, no cal insistir
que l'escriptura constitueix
un dels grans territoris de conreu
de la intel·ligència i la socialització,
una de les àrees importants
de la cultura humana. S'ha d'entendre
"cultura" en sentit ampli.
Tan vàlid com a indicador cultural
és ser capaç de fer correctament
una anàlisi gramatical com resoldre
una equació de segon grau, i
tan valuós saber empeltar un taronger
com tocar la flauta o arreglar
una aixeta.
5. Les cultures no tenen vida
pròpia. Són creacions històriques
que es mantenen gràcies
al suport actiu de les persones.
La cultura s'ha d'aprendre i la
seva difusió es fa per mitjà de la
paraula, de la imitació, de
l'exemple, de l'ensenyament
formal, amb l'ajut d'artefactes
materials i conceptuals, condicionada
per institucions de tota
mena. I és interioritzada i rumiada
i modificada per cada nova
generació. I constitueix un terri-
Jaume i una segona manifestació
ei diumenge 30 de maig, a la
qual assistiren milers de persones.
La Favb, que forma part de
la Plataforma ciutadana convocant
d'aquests actes, està convençuda
que la guerra no és
cap solució i que la paguen, com
sempre, els sectors més desfavorits.
/; ^ 8 H-fȏ
"^íis^
tori complex amb àrees de normes
i de coneixements ben assentats;
amb herències molt respectables
i amb construccions
efímeres; amb la gran ciència
d'acadèmies i laboratoris al costat
de les tècniques seculars de
la bona cuina.
6. Però no estem aquí només
per retre homenatge a la llengua
i per homenatjar els amants
de l'escriptura.
El llibre que presentem no és
únicament una col·lecció de paraules
catalanes escrites per diferents
persones al llarg de deu
anys. És també fruit d'una colossal
cooperació humana: en la tria
i composició han treballat Sílvia
Oliver i Montse Pomes, amb ordinadors,
disquets i impressores
fabricats per no se sap qui. El
disseny va ser realitzat per Jordi
Tàrrega. Després, el llibre ha estat
imprès per la impremta municipal
sobre paper tret d'arbres
canadencs o de l'Amazònia, tallats
amb serres alemanyes i
transportats en vaixells anglesos,
governats per un capità grec i
mariners portuguesos.
Tot i així aquesta immensa
maig-juny de 1999
cooperació s'ha vertebrat d'una
determinada manera per un impuls
específic, atesa la voluntat
d'organitzacions cíviques de
tots tipus, una organització voluntària,
l'Associació de Veïns
del Barri de Sant Antoni, i l'organització
política municipal,
l'Ajuntament a través del Districte
de l'Eixample.
7. En resum, aquests són els
tres elements centrals que volia
remarcar. La paraula, la cooperació
humana, les institucions.
Tots tres elements són importants,
però la seva integració
positiva no queda mai assegurada
per decret.
Passa que les institucions es
burocratitzen si no hi ha processos
de control i de renovació.
Resulta també que la cooperació
humana s'afebleix si la societat
potencia mecanismes basats
en principis egoistes i mercantils.
I pel que fa a les paraules
convé apuntar que no són
del tot innocents: poden enganyar
i poden fer mal. Però també
és veritat que ens poden fer
més humans, més solidaris i tal
vegada més feliços.
8. Des de fa gairebé quaranta
anys sóc un lector compulsiu. Amb
els llibres he après, he gaudit, m'he
avorrit i m'he irritat. Ara, per evitar
perdre el temps, demano que només
em recomanin llibres molt
bons, i en reciprocitat em plau donar
a conèixer les obres que m'han
interessat especialment.
En un dia com avui, vull aprofitar
l'avinentesa per retre el meu
homenatge particular i dedicar el
meu record a l'obra "Si això és un
home" de Primo Levi, on informa
de les seves experiències als
camps de concentració nazis.
"Ens queda la paraula", escrigué
un poeta. Primo Levi va demostrar
que no era una frase purament
retòrica.
Una porta oberta en
la lluita de l'aigua
, ULTIMA HORA
' REDACCIÓ
Davant les nombroses consultes
que s'han rebut a la Favb, hem
d'informar que el manifest de compromisos,
si bé suposa un pas endavant
en la solució del conflicte
social que representa la lluita de
l'aigua, no és de bon tros la firma
de la pau definitiva.
És important que la Generalitat
accepti que 100 litres per persona
i dia tinguin un preu bonificat. També
és important que s'accepti que
el preu de l'aigua torni al que tenia
el 1990 més els IPCs corresponents.
I igualment remarcable és
que se simplifiqui la factura i es
limiti a contemplar el preu de l'aigua
més l·lva \ una taxa de la Generalitat
que assumeixi el cànon hidràulic
i la taxa de sanejament.
El document de compromisos que
es va firmar amb la Generalitat el 25
de maig, té el vist-i-plau de les dues
bandes i ara s'haurà d'acompanyar
de les signatures dels grups parlamentaris
per aprovar la nova llei.
En el moment de tancar aquesta
edició, l'Entitat Metropolitana ens
ha convocat pel 27 de maig per
signar un altre document que implica
treure del rebut de l'aigua la taxa
de tractament de residus, i concretar
unes tarifes que permetin arribar
a la reivindicació del preu de
l'aigua de 1990 més l'IPC.
Mentre els acords signats no
s'apliquin i el resultat no sigui un nou
rebut de l'aigua, la campanya continuarà.
Només quan això sigui una
realitat palpable i no només una promesa
electoral, acabarà la lluita contra
els impostos abusius en el rebut.

maig-juny de 1999
EL COR ROBAT
Lleonard Ramírez
president de l'AV Racó de les Corts
"El Barca no
ha fet cap gest
per als barris"
CATHEBINA AZON
PUYAL
Va néixer a Sants l'any 1928. Durant la seva joventut va
pertànyer a la JOC. En l'actualitat és jubilat. La seva solidaritat
amb la vaga de l'AEG va acabar en el famós Tribunal de
Orden Publico. Va ser fundador de la heroica Editorial Nova
Terra i viu a les Corts des de 1953.
~ La teva primera acció veïnai?
— Va ser repartint octavetes que feien una crida per no
agafar els tramvies. Era l'any 1951. Els fulls me'ls va
donar en Benet.
— Tota una vida d'agitació i propaganda?
Ahir, amb els companys de l'Associació, vam pintar unes
quantes pancartes contra el projecte Barca 2000.
— Què opina ei barri d'aquest projecte?
— 300 veïns en una assemblea van expressar de mil maneres
la seva irritació. Un altre tema important és Can
Rigalt.
— Per...
— Aquesta franja de terreny està reservada per a Parc des
de 1920. S'han de defensar aquests terrenys. Vam aconseguir
que el Barca retirés el seu projecte de ciutat esportiva.
És un tema de salut pública. El Parc Metropolità és un
objectiu prioritari.
— Tots contra ei Barca?
— No. No som anti Barca. El tenim al costat. El Barca no
només no ha fet cap gest pels barris sinó que les seves
propostes ens perjudiquen.
— Com es va fundar la teva associació de veïns?
— Racó de les Corts es va fundar al 1991. Les seves primeres
activitats van ser culturals; després va aparèixer l'urbanisme
i altres temàtiques.
— Els joves?
— També marxen del barri. El barri està envellint. Només
en el sector oest hi viuen 700 persones, tenen més de 65
anys i viuen soles.
~ Què plantegeu?
— Un Centre de Dia i habitatges públics en règim de
lloguer per a joves.
— Hi ha una coordinadora d'associacions de veïns al
districte?
— Sí. És un gran guany. Cada mes ens reunim set associacions
de veïns i, en el nostre cas, sortim potenciats.
— Resultats...
— La Biblioteca del districte, les sales polivalents, el Cap,
el petit centre cívic de Santa Tecla.
— I el regidor Marcet?
— Ens portem bé. Va acceptar fer un ple sobre el Barca
2000, però es posa massa nerviós quan pengem pancartes.
— Vols afegir alguna cosa més?
— Sí. És inaudit que la vorera de l'avinguda Madrid a
l'alçada de Collblanc, només tingui un metre. No hi ha
dret. És una infàmia.
La Veu del
CARRER
FAVB
Vuit anys després
demanem la paraula
La Cave va celebrar la XIla. Assemblea General a l'Hospitalet
.L'HOSPITALET
FJOAN B. ISART
L'assembleaGeneral de Cave d'aquest
any celebrada els dies 7,8 i 9 de maig
a la ciutat de l'Hospitalet, va ser força
diferent, perquè no només es tractava
d'aprovar els documents habituals de
la gestió del l'any 1998, sinó que del
que es tractava era de debatir els
estatuts i les normes de règim intern i
pertant canvis en l'organització. Hi van
assistir 350 persones, 250 delegats de
79 Federacions i 16 Confederactons
autonòmiques.
En aquesta assemblea anàvem a
discutir, ni més menys, el tipus d'organització
que es volia adequar al moviment
veïnal a partir d'ara, tema que
sens dubte comportava canvis estructurals
importants, potser pensant en la
necessitat a l'hora d'equiparar-nos a
altres moviments socials.
Sense voler entrar amb judicis
capciosos i després de durs debats,
crec que el moviment en va sortir
enfortit i convençut que el debat no
havia estat negatiu sinó tot el contra­
ri i el més important és que cal enfortir-lo
però sense fer canvis estructurals
molt profunds que puguin ser
incòmodes per a la gran majoria de
les nostres entitats de base, les associacions
de veïns, que en definitiva
són les que treballen en els nostres
barris per aconseguir els objectius
bàsics, que són ajudar a resoldre
els problemes socials que es
Vicenç Bagan, adéu al model de la il·lusió
.BARCELONA
FJOAN CAMPAMÀ I COMPTE
No és gens fàcil descriure una persona
d'aquelles que no s'adiu amb
un patró determinat; però, sortosament,
aquest escrit va adreçat a les
amigues i als amics de la nostra
entitat, als usuaris i usuàries de la
bicicleta, que el coneixíeu prou bé.
Així, doncs, no em sento amb la
responsabilitat de fer un retrat exacte
(ni exhaustiu) del nostre amic
Vicenç Bagan.
Era una persona d'edat indefinida,
que conservava la força i l'agilitat del
jovent, tenia la saviesa pròpia de l'experiència
dels més grans i, ensems, la
il·lusió i l'espontaneïtat que caracteritzen
els infants. Aquests trets el feien
creditor de l'afecte de tothom: grans,
joves i petits; sense distinció de sexe,
raça, religió, nivell social...
Lluitava contra el poder de les
lleis absurdes i s'enfrontava a la injustícia
(evident i permesa) que, generalment,
se'n deriva. En resum:
denunciava qualsevol fet que menyspreés
el respecte a la integritat hu­
CARLES
Vicenç Bagan en una de les seves activitats
mana. En aquesta línia (de lluita,
denúncia i reivindicació) era un element
temut i perillós. Malgrat no
posseir el do de l'oratòria, ni els
coneixements de què fan gala aquells
que dominen la jurisprudència, era
un adversari a respectar perquè,
normalment, se sortia amb la seva.
En Vicenç gaudia del qualificatiu de
persona non grata entre els que gosen
aprofitar-se de la situació privilegiada
d'ésser al vèrtex de la piràmide
econòmicosocial. Possiblement, alguns
d'aquests individus s'hauran alegrat
de la seva mort: l'única forma
imaginable per deixar-los de fer nosa.
Tanmateix, la immensa majoria,
som a temps de treure profit del seu
exemple. Jo, particularment, el tenia
per un excel·lent amic i mestre. Et
pariava de qualsevol fet de la seva vida
amb total senzillesa, sense donar-se'n
importància -això em feia sentir petit al
seu costat; potser per no haver estat
capaç de lligar les meves idees amb la
sevaaplicaciópràctica-. Donava-home
d'acció com era- més valor als fets que
no pas a les paraules. Fruïa per un
igual en organitzar i dur a bon terme
una sortida reivindicativa, com en re­
plantegen a la nostre societat avui.
Diria que vàrem fer una molt bona
feina deixant a les associacions llibertat
en les seves actuacions i ajudant-les
amb els recursos estructurals
necessaris per anar avançant a
través de les Federacions i fer que
les Confederacions Autonòmiques i
Estatal siguin les que aportin a l'estructura
organitzava plantejaments
polítics al moviment.
Altres temes tractats varen ser la
concessió de les insígnies d'Or de la
Cave als companys Isidre Barreiros
de Vigo i a José Miguel Jiménez de
Las Palmas per la seva tasca al
moviment veïnal.
Per últim va haver-hi la signatura
d'un Protocol de col·laboració entre
les entitats ARCI de Itàlia, CSF de
França i la Cave. Aquest protocol es
basa en els objectius fonamentals
de la lluita contra l'exclusió social,
l'accés per a tothom a la cultura i
l'educació i la creació d'una Xarxa
Europea d'Iniciatives Ciutadanes.
Joan B. Isart és sots president de
la Favb
parar-nos la bicicleta (era dels pocs
que duia eines).
En Vicenç feia realitat els nostres
ideals d'infants i de persones adultes.
Ens feia oblidar el pas dels anys
i el complex del "què diran?" fent-nos
ballar el seu minuet: senzillament
deliciós; la millor manera de començar
el 1999 per a molts de nosaltres.
L'home íntegre, autèntic, ens ha
deixat. Potser ho ha fet perquè, així,
aprenguem a lluitar per nosaltres
mateixos. És més fàcil que et treguin
les castanyes del foc que no pas
treure-te-les tot sol.
Quan sóc al local d'Amics de la
Bici, hi veig en Vicenç. Amb ei seu
somriure murri, benèvol, de persona
que entén i accepta la incongruència
en alguns aspectes de la meva vida;
com si sabés que em cal, encara, un
cert temps de maduració.
La seva presència, el seu esperit,
ens ha d'empènyer a arribar, com
ell, a ésser pals de paller de la nostra
existència. És el millor homenatge
que li podem retre, com a mestre i,
sobretot, amic.
J. Campamà és d'Amics de la Bici
TARVAL
Trobada ciclista, a la Vall d'en Bas, in memoriam

M
a Noelia, que viu al Bon Pastor, va néixer el
mateix any que Jordi Pujol era escollit
president de la Generalitat i tot just un any
després que Catalunya recuperés els
ajuntaments democràtics. Encara no té 19
Bnys, es declara d'esquerres i el 13 de juny
anirà a votar per primera vegada. "La gent
no ho entén, però em fa molta U-lusió", diu
sincera. "Més que poder treure'm el carnet de
conduir o que qualsevol altra cosa", reafirma
amb im somriure. I s'explica: "Crec en la
democràcia i en la política, encara que això
Parlant del
CARRER
{ de la ciutat
^^Crec en la democràcia
però no m^agrada
conifunciona!\
no significa estar d'acord amb com fimciona.
La democràcia és molt més que anar a votar
cada quatre anys; és un procés de
socialització, d'educar i de fer participar la
gent. És ll^ir el diari i saber què han fet els
que ens governen". És la definició d'algú que
pensa que votar sense coneixement de causa
o manipulat per una campanya bipolaritzada
"potser no val la pena", però que afirma que
*^o creure en la democràcia és debcar les
portes obertes al feixisme".
Tot això ho diu una jove que, en temps de
Sal i pebre L'acudit
Podem arribar tard
Maria Angeles, 43 anys, indigent, va morir a cops a
Palma de Mallorca. Aziz, un marroquí de 14 anys, va ser
colpejat salvatgement al Vendrell per un altre jove de 15
anys. Pallissa mortal a Getxo a un indigent, malalt,
adicte a les drogues. I podríem ampliar la llista si la
memòria ens ho permetés.
Morts, violència. Els destinataris, drogodependents,
immigrants, pobres de solemnitat, sense casà. Els
agressors, terriblement joves. Cada mort és un dels
nostres. No podem mirar cap un altre costat. Si no
reaccionem, no dubtem que es faran realitat aquelles
paraules del poeta: "Un dia vendran a por nosotros. Serà
demasiado tarde".
Zeta
descrèdit i desencant, ha optat per estudiar
Ciències Poh'tiques perquè vol "lluitar perquè
la política sigui alguna cosa important". El
discurs, però, no l'ha après durant el seu
primer any de classes a l'Autònoma; la
inquietud li ve d'abans. "El meu pare és
sindicalista i ens ha fet viure a casa la
poh'tica i els problemes socials", explica. I es
declara també influenciada per la seva
militància a la Joventut Obrera Cristiana i
pel paper d'un parell de professors "progrés"
d'una escola de monges de Sant Andreu on
OUÏ És QtTT
NOELIA TORRES
Estudiant
MARC ANDREU
Periodista
IGNASI R, RENOM
Fotògraf
maig-Juny de 1999
anava cada dia embotida dins de l'autobús.
Sí, de Sant Andreu, perquè al Bon Pastor no
hi ha institut. I sí, amb autobús, perquè al
Bon Pastor no hi ha metro.
"El metro influeix en tot. De petita, jo ja
el recordo com un dels problemes
essencials del barri: pancartes al carrer i
cartes a l'Ajuntament redactades a
classe", explica. Un panorama que no ha
canviat gaire en 20 anys. "Diuen que a
l'Autoritat del Transport Metropolità ja
hi ha consens i que el tema del Bon
Pastor està acceptat, però com que
Generalitat i Ajuntament difereixen
en els projectes i els
pressupostos...". La cançoneta de
sempi"e, que la Noelia ha escoltat a
les reunions de la Coordinadora
Pro-Metro i que reconeix com la
principal causa del desencant
polític d'un bani que veu com la
majoria de partits li han
instrumentalitzat la seva principal
reivindicació pel simple afany de guanyar
alguns vots en època electoral.
"A la facultat és diferent, però al barri, la
gent veu la poHtica com quelcom
inaccessible", expfica la NoeHa. "No hi ha
consciència democràtica perquè
l'individualisme i la societat materialista i
competitiva l'ofeguen, però també perquè
molts poh'tícs l'han matat en perdre els
valors de l'honestedat i l'honradesa", matisa.
Recuperar aquests valors és una de les coses
que demana al proper alcalde o alcaldessa.
Però també demana el metro, "que no
s'utilitzi els joves ni les precarietats del barri
per fer demagògia", i que s'incrementin els
pressupostos per temes socials.
No demana perquè sí: la Noelia, que
treballa cada dia voluntàriament al Centre
Educatiu i de Lleure (CEL) de la parròquia
del Bon Pastor, conebc bé la mai^inalitat del
seu barri. I la de més enllà. "He fet im treball
sobre l'exclusió social a Barcelona i he
descobert l'altra cara de la ciutat: la pobresa
tradicional s'ha estancat però augmenta la
nova pobresa de la precarietat social". Ho diu
així de cru, com així de simpàtica reconeix,
revivint el 92, que "Barcelona ha canviat
moltíssim; és una societat europea i
cosmopolita". I afegeix: "El meu dubte és si el
mèrit ha de ser només dels que han estat al
govern municipal; perquè Barcelona, la
ciutat, la fa la gent".
%j^s:xi-: %
FER