carrer - Favb

M
a Noelia, que viu al Bon Pastor, va néixer el
mateix any que Jordi Pujol era escollit
president de la Generalitat i tot just un any
després que Catalunya recuperés els
ajuntaments democràtics. Encara no té 19
Bnys, es declara d'esquerres i el 13 de juny
anirà a votar per primera vegada. "La gent
no ho entén, però em fa molta U-lusió", diu
sincera. "Més que poder treure'm el carnet de
conduir o que qualsevol altra cosa", reafirma
amb im somriure. I s'explica: "Crec en la
democràcia i en la política, encara que això
Parlant del
CARRER
{ de la ciutat
^^Crec en la democràcia
però no m^agrada
conifunciona!\
no significa estar d'acord amb com fimciona.
La democràcia és molt més que anar a votar
cada quatre anys; és un procés de
socialització, d'educar i de fer participar la
gent. És ll^ir el diari i saber què han fet els
que ens governen". És la definició d'algú que
pensa que votar sense coneixement de causa
o manipulat per una campanya bipolaritzada
"potser no val la pena", però que afirma que
*^o creure en la democràcia és debcar les
portes obertes al feixisme".
Tot això ho diu una jove que, en temps de
Sal i pebre L'acudit
Podem arribar tard
Maria Angeles, 43 anys, indigent, va morir a cops a
Palma de Mallorca. Aziz, un marroquí de 14 anys, va ser
colpejat salvatgement al Vendrell per un altre jove de 15
anys. Pallissa mortal a Getxo a un indigent, malalt,
adicte a les drogues. I podríem ampliar la llista si la
memòria ens ho permetés.
Morts, violència. Els destinataris, drogodependents,
immigrants, pobres de solemnitat, sense casà. Els
agressors, terriblement joves. Cada mort és un dels
nostres. No podem mirar cap un altre costat. Si no
reaccionem, no dubtem que es faran realitat aquelles
paraules del poeta: "Un dia vendran a por nosotros. Serà
demasiado tarde".
Zeta
descrèdit i desencant, ha optat per estudiar
Ciències Poh'tiques perquè vol "lluitar perquè
la política sigui alguna cosa important". El
discurs, però, no l'ha après durant el seu
primer any de classes a l'Autònoma; la
inquietud li ve d'abans. "El meu pare és
sindicalista i ens ha fet viure a casa la
poh'tica i els problemes socials", explica. I es
declara també influenciada per la seva
militància a la Joventut Obrera Cristiana i
pel paper d'un parell de professors "progrés"
d'una escola de monges de Sant Andreu on
OUÏ És QtTT
NOELIA TORRES
Estudiant
MARC ANDREU
Periodista
IGNASI R, RENOM
Fotògraf
maig-Juny de 1999
anava cada dia embotida dins de l'autobús.
Sí, de Sant Andreu, perquè al Bon Pastor no
hi ha institut. I sí, amb autobús, perquè al
Bon Pastor no hi ha metro.
"El metro influeix en tot. De petita, jo ja
el recordo com un dels problemes
essencials del barri: pancartes al carrer i
cartes a l'Ajuntament redactades a
classe", explica. Un panorama que no ha
canviat gaire en 20 anys. "Diuen que a
l'Autoritat del Transport Metropolità ja
hi ha consens i que el tema del Bon
Pastor està acceptat, però com que
Generalitat i Ajuntament difereixen
en els projectes i els
pressupostos...". La cançoneta de
sempi"e, que la Noelia ha escoltat a
les reunions de la Coordinadora
Pro-Metro i que reconeix com la
principal causa del desencant
polític d'un bani que veu com la
majoria de partits li han
instrumentalitzat la seva principal
reivindicació pel simple afany de guanyar
alguns vots en època electoral.
"A la facultat és diferent, però al barri, la
gent veu la poHtica com quelcom
inaccessible", expfica la NoeHa. "No hi ha
consciència democràtica perquè
l'individualisme i la societat materialista i
competitiva l'ofeguen, però també perquè
molts poh'tícs l'han matat en perdre els
valors de l'honestedat i l'honradesa", matisa.
Recuperar aquests valors és una de les coses
que demana al proper alcalde o alcaldessa.
Però també demana el metro, "que no
s'utilitzi els joves ni les precarietats del barri
per fer demagògia", i que s'incrementin els
pressupostos per temes socials.
No demana perquè sí: la Noelia, que
treballa cada dia voluntàriament al Centre
Educatiu i de Lleure (CEL) de la parròquia
del Bon Pastor, conebc bé la mai^inalitat del
seu barri. I la de més enllà. "He fet im treball
sobre l'exclusió social a Barcelona i he
descobert l'altra cara de la ciutat: la pobresa
tradicional s'ha estancat però augmenta la
nova pobresa de la precarietat social". Ho diu
així de cru, com així de simpàtica reconeix,
revivint el 92, que "Barcelona ha canviat
moltíssim; és una societat europea i
cosmopolita". I afegeix: "El meu dubte és si el
mèrit ha de ser només dels que han estat al
govern municipal; perquè Barcelona, la
ciutat, la fa la gent".
%j^s:xi-: %
FER