carrer - Favb

maig-juny de 1999
EL COR ROBAT
Lleonard Ramírez
president de l'AV Racó de les Corts
"El Barca no
ha fet cap gest
per als barris"
CATHEBINA AZON
PUYAL
Va néixer a Sants l'any 1928. Durant la seva joventut va
pertànyer a la JOC. En l'actualitat és jubilat. La seva solidaritat
amb la vaga de l'AEG va acabar en el famós Tribunal de
Orden Publico. Va ser fundador de la heroica Editorial Nova
Terra i viu a les Corts des de 1953.
~ La teva primera acció veïnai?
— Va ser repartint octavetes que feien una crida per no
agafar els tramvies. Era l'any 1951. Els fulls me'ls va
donar en Benet.
— Tota una vida d'agitació i propaganda?
Ahir, amb els companys de l'Associació, vam pintar unes
quantes pancartes contra el projecte Barca 2000.
— Què opina ei barri d'aquest projecte?
— 300 veïns en una assemblea van expressar de mil maneres
la seva irritació. Un altre tema important és Can
Rigalt.
— Per...
— Aquesta franja de terreny està reservada per a Parc des
de 1920. S'han de defensar aquests terrenys. Vam aconseguir
que el Barca retirés el seu projecte de ciutat esportiva.
És un tema de salut pública. El Parc Metropolità és un
objectiu prioritari.
— Tots contra ei Barca?
— No. No som anti Barca. El tenim al costat. El Barca no
només no ha fet cap gest pels barris sinó que les seves
propostes ens perjudiquen.
— Com es va fundar la teva associació de veïns?
— Racó de les Corts es va fundar al 1991. Les seves primeres
activitats van ser culturals; després va aparèixer l'urbanisme
i altres temàtiques.
— Els joves?
— També marxen del barri. El barri està envellint. Només
en el sector oest hi viuen 700 persones, tenen més de 65
anys i viuen soles.
~ Què plantegeu?
— Un Centre de Dia i habitatges públics en règim de
lloguer per a joves.
— Hi ha una coordinadora d'associacions de veïns al
districte?
— Sí. És un gran guany. Cada mes ens reunim set associacions
de veïns i, en el nostre cas, sortim potenciats.
— Resultats...
— La Biblioteca del districte, les sales polivalents, el Cap,
el petit centre cívic de Santa Tecla.
— I el regidor Marcet?
— Ens portem bé. Va acceptar fer un ple sobre el Barca
2000, però es posa massa nerviós quan pengem pancartes.
— Vols afegir alguna cosa més?
— Sí. És inaudit que la vorera de l'avinguda Madrid a
l'alçada de Collblanc, només tingui un metre. No hi ha
dret. És una infàmia.
La Veu del
CARRER
FAVB
Vuit anys després
demanem la paraula
La Cave va celebrar la XIla. Assemblea General a l'Hospitalet
.L'HOSPITALET
FJOAN B. ISART
L'assembleaGeneral de Cave d'aquest
any celebrada els dies 7,8 i 9 de maig
a la ciutat de l'Hospitalet, va ser força
diferent, perquè no només es tractava
d'aprovar els documents habituals de
la gestió del l'any 1998, sinó que del
que es tractava era de debatir els
estatuts i les normes de règim intern i
pertant canvis en l'organització. Hi van
assistir 350 persones, 250 delegats de
79 Federacions i 16 Confederactons
autonòmiques.
En aquesta assemblea anàvem a
discutir, ni més menys, el tipus d'organització
que es volia adequar al moviment
veïnal a partir d'ara, tema que
sens dubte comportava canvis estructurals
importants, potser pensant en la
necessitat a l'hora d'equiparar-nos a
altres moviments socials.
Sense voler entrar amb judicis
capciosos i després de durs debats,
crec que el moviment en va sortir
enfortit i convençut que el debat no
havia estat negatiu sinó tot el contra­
ri i el més important és que cal enfortir-lo
però sense fer canvis estructurals
molt profunds que puguin ser
incòmodes per a la gran majoria de
les nostres entitats de base, les associacions
de veïns, que en definitiva
són les que treballen en els nostres
barris per aconseguir els objectius
bàsics, que són ajudar a resoldre
els problemes socials que es
Vicenç Bagan, adéu al model de la il·lusió
.BARCELONA
FJOAN CAMPAMÀ I COMPTE
No és gens fàcil descriure una persona
d'aquelles que no s'adiu amb
un patró determinat; però, sortosament,
aquest escrit va adreçat a les
amigues i als amics de la nostra
entitat, als usuaris i usuàries de la
bicicleta, que el coneixíeu prou bé.
Així, doncs, no em sento amb la
responsabilitat de fer un retrat exacte
(ni exhaustiu) del nostre amic
Vicenç Bagan.
Era una persona d'edat indefinida,
que conservava la força i l'agilitat del
jovent, tenia la saviesa pròpia de l'experiència
dels més grans i, ensems, la
il·lusió i l'espontaneïtat que caracteritzen
els infants. Aquests trets el feien
creditor de l'afecte de tothom: grans,
joves i petits; sense distinció de sexe,
raça, religió, nivell social...
Lluitava contra el poder de les
lleis absurdes i s'enfrontava a la injustícia
(evident i permesa) que, generalment,
se'n deriva. En resum:
denunciava qualsevol fet que menyspreés
el respecte a la integritat hu­
CARLES
Vicenç Bagan en una de les seves activitats
mana. En aquesta línia (de lluita,
denúncia i reivindicació) era un element
temut i perillós. Malgrat no
posseir el do de l'oratòria, ni els
coneixements de què fan gala aquells
que dominen la jurisprudència, era
un adversari a respectar perquè,
normalment, se sortia amb la seva.
En Vicenç gaudia del qualificatiu de
persona non grata entre els que gosen
aprofitar-se de la situació privilegiada
d'ésser al vèrtex de la piràmide
econòmicosocial. Possiblement, alguns
d'aquests individus s'hauran alegrat
de la seva mort: l'única forma
imaginable per deixar-los de fer nosa.
Tanmateix, la immensa majoria,
som a temps de treure profit del seu
exemple. Jo, particularment, el tenia
per un excel·lent amic i mestre. Et
pariava de qualsevol fet de la seva vida
amb total senzillesa, sense donar-se'n
importància -això em feia sentir petit al
seu costat; potser per no haver estat
capaç de lligar les meves idees amb la
sevaaplicaciópràctica-. Donava-home
d'acció com era- més valor als fets que
no pas a les paraules. Fruïa per un
igual en organitzar i dur a bon terme
una sortida reivindicativa, com en re­
plantegen a la nostre societat avui.
Diria que vàrem fer una molt bona
feina deixant a les associacions llibertat
en les seves actuacions i ajudant-les
amb els recursos estructurals
necessaris per anar avançant a
través de les Federacions i fer que
les Confederacions Autonòmiques i
Estatal siguin les que aportin a l'estructura
organitzava plantejaments
polítics al moviment.
Altres temes tractats varen ser la
concessió de les insígnies d'Or de la
Cave als companys Isidre Barreiros
de Vigo i a José Miguel Jiménez de
Las Palmas per la seva tasca al
moviment veïnal.
Per últim va haver-hi la signatura
d'un Protocol de col·laboració entre
les entitats ARCI de Itàlia, CSF de
França i la Cave. Aquest protocol es
basa en els objectius fonamentals
de la lluita contra l'exclusió social,
l'accés per a tothom a la cultura i
l'educació i la creació d'una Xarxa
Europea d'Iniciatives Ciutadanes.
Joan B. Isart és sots president de
la Favb
parar-nos la bicicleta (era dels pocs
que duia eines).
En Vicenç feia realitat els nostres
ideals d'infants i de persones adultes.
Ens feia oblidar el pas dels anys
i el complex del "què diran?" fent-nos
ballar el seu minuet: senzillament
deliciós; la millor manera de començar
el 1999 per a molts de nosaltres.
L'home íntegre, autèntic, ens ha
deixat. Potser ho ha fet perquè, així,
aprenguem a lluitar per nosaltres
mateixos. És més fàcil que et treguin
les castanyes del foc que no pas
treure-te-les tot sol.
Quan sóc al local d'Amics de la
Bici, hi veig en Vicenç. Amb ei seu
somriure murri, benèvol, de persona
que entén i accepta la incongruència
en alguns aspectes de la meva vida;
com si sabés que em cal, encara, un
cert temps de maduració.
La seva presència, el seu esperit,
ens ha d'empènyer a arribar, com
ell, a ésser pals de paller de la nostra
existència. És el millor homenatge
que li podem retre, com a mestre i,
sobretot, amic.
J. Campamà és d'Amics de la Bici
TARVAL
Trobada ciclista, a la Vall d'en Bas, in memoriam