carrer - Favb

6 CRÒNICA
En
i.í4 vtru tttrt
CARRER
paraules Tempesta per una demolició
Dèficit
d'escoles bressol
Hem llegit a la premsa unes
declaracions de la mare del
menut Sergi: "Els polítics ens
demanen que tinguem més
fills i llavors no tenim escoles
bressol on portar-los". Aquesta
veïna que es queixa és una de
les 1.680 que s'han quedat
sense plaça pública a la nostra
ciutat. El conseller
d'Ensenyament va prometre
que en construirien 30.000 a
tot Catalunya, però la realitat
és que el dèficit continua.
w
Hotels pels núvols
Sovint a Barcelona i rodalies
-Madrid també s'ha enfilat al
mateix carro- és molt difícil
trobar una habitació. El sector
ha optat pel camí fàcil de pujar
les tarifes. Algunes veus
reclamen un nou Pla d'Hotels.
La Favbe s va oposar a
l'anterior perquè les tarifes
hoteleres han pujat un 21% en
mig any. En aquest tema no hi
ha diferències amb la ciutat on
es feien blocs a solars
qualificats d'equipaments. Si
volen construir hotels que ho
facin on correspongui.
•
Audiència Pública
de Residus
Des del passat mes de
desembre, l'Ajuntament
dubtava a acceptar la petició
de la Favb d'Audiència
Pública. Senzillament no
responia. A la fi, després d'una
setmana de Passió, la va
convocar de manera
precipitada i els grups
municipals d'Iniciativa i de
Convergència en van sol·licitar
la suspensió. L'alcalde Clos va
accedir-hi minuts abans de
començar la sessió. Ara, l'han
convocada pel 25 de maig, tres
dies abans que comenci la
campanya electoral. Compleixen
el reglament de Participació,
però ja no estan en condicions
d'arribar a acords. A més, la
presidirà el regidor Vegara, el
qual ja té les maletes fetes i no
repeteix en el càrrec per
voluntat pròpia.
•
Premi Maria
Aurèlia Campmany
S'hi van presentar 21
projectes. Les normes indiquen
que un dels premis l'atorga el
públic assistent a l'acte i
l'altre un jurat d'expertes.
Aquest any, el projecte
presentat amb el títol de "Prou
d'Agressions" ha rebut tots dos
premis. L'han promogut
diverses entitats de dones de
Nou Barris. Aquest projecte
pretén canviar la mentalitat
social dels barris a través del
treball dels col·lectius de
dones i del treball a les
escoles. Té, per tant, un enfoc
preventiu
FRANCISCO J. MANZANO I GERARD MELGAR
La gent que passejava a prop de la
cruïlla entre els carrers Camí de
Vallvidrera I Sant Pere Claver va notar
que alguna cosahavia canviat en aquella
zona. L'edifici noucentista, que havia
estat residència dels primers delegats
del govem a Catalunya, la família
Valls i Tabemer, ja no hi era. t\/lillor dit,
l'havien enderrocat.
Però el més sorprenent era que la
casa s'havia demolit quan s'estava
estudiant la possible protecció de la
seva façana i, per tant, existia una
suspensió de la llicència d'obres en la
parcel·la de l'edifici, una de les tres en
què es va dividir la finca al novembre
de 1997. Segons l'Ajuntament, la confusió
es va produir per un "error informàtic".
La torre, situada en un solar on
una comunitat depropietarishavia contractat
la construcció de 13 vivendes
unifamiliars, estava inclosa en el pla
especial de catalogació del districte de
Sarrià-Sant Gervasi. Això vol dir, concretament,
que s'estava considerant el
seu pas des del nivell D -en el qual
s'han de guardar fotografies i plànolsal
nivell C, que també implica la conservació
de la façana. En qualsevol cas, la
casa no es podia enderrocar per una
suspensió d'obres que era vigent per
dos anys des del febrer de 1998. En
canvi, ri 1 de juny d'aquell mateix any,
el servei d'Urbanisme, amb el primer
tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC),
al cap, va autoritzar la constmcció de
sis vivendes a la parcel·la de la torre,
dues de les quals havien d'anar on era
l'edifici protegit. Sembla que ningú es
va adonar de l'error.
Tampoc ho van fer quan, a l'agost,
la promotora Kandacom SL, que gestiona
les obres de la comunitat de
propietaris des de juny del 1998, va
demanar permís per enderrocar la
casa. Ei districte, que també havia de
tenir constància de la suspensió
d'obres, va concedir l'autorització, prèvia
consulta als responsables del projecte
de revisió del catàleg arquitectònic,
que depèn de l'àrea de Patrimoni
de l'Ajuntament central. El regidor del
districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume
Ciurana (CiU), intenta explicar-ho amb
un il·lustratiu exemple: "això és igual
que quan un metge diagnostica una
malaltia. La infermera no s'atrevirà a
contradir-b, perquè en teoria el metge
és l'expert". El permís de demolició
tenia el vist-i-plau delegat de Jordi
Rogent, que com a cap del projecte de
revisió hauria de conèixer quins són els
edificis precatalogats. Així doncs, tot
maig-juny de 1999
Un error municipal va possibilitar el passat 7 d'abril l'enderrocament
d'un edifici protegit a Sarrià-Sant Gervasi. La promotora haurà de
reconstruir-lo després de les protestes veïnals
Al solar que ocupava la casa ja han començat les obres d'una nova construcció
apunta a què I' "error informàtic" consisteix
en què, des d'un principi, la
suspensió de llicència d'obres i la inclusió
de la casa en el pla especial de
protecció no van ser anotats en el
registre informàtic de Patrimoni ni en el
del districte.
* Negatiu precedent
Però els errors municipals en
aquesta mateixa finca tenen un
precedent que complica la credibilitat
d'una equivocació involuntària.
Concretament, al setembre de
1998, en el solar on es trobava
l'edifici van sertalats més d'un centenar
d'arbres de manera il·legal.
Aleshores es va tractar també d'un
error similar, però la polèmica aixecada
per l'incident tampoc va servir
per a què ningú s'adonés de la
il·legalitat dels permisos de construcció
i d'enderrocament en la
parcel·la de la torre.
EL PERIODICO
Amb tot això, no és estrany que
els veïns de Sarrià veiessin que les
màquines feien anar per terra el 7
d'abril del present any aquell edifici
que havia reflectit les tendències
de l'alta burgesia barcelonina de
començaments de segle.
Poques hores després de sortir
a la llum la notícia, el gerent d'Urbanisme,
Borja Carreras-Moysi, i
el del districte, Ricard Huertas, van
posar els seus càrrecs a disposició
de l'alcalde, Joan Clos, que finalment
no va acceptar les seves dimissions.
Paradoxalment, des
d'aleshores no s'ha convocat cap
sessió plenària al Consell Municipal
de Sarrià-Sant Gervasi per tractar
l'assumpte. El Partit Popular va
sol·licitar un ple extraordinari, però
el president del Consell, Josep
Maria Vegara (PSC), va denegar la
proposta per falta de majoria.
Ciurana adverteix que "en no presentar-se
a la reelecció, és probable
que Vegara no convoqui ni el
ple ordinari del mes de maig".
Quant a les responsabilitats, es
va produir un creuament d'acusacions.
Per la seva part, el primer
tinent d'alcalde, Xavier Casas, va
assegurar que "la llicència d'enderrocament
la va donar el districte".
Jaume Ciurana no va trigar en
contestar que "l'error greu es pro­
JOSEP MASIP
dueix l'li de juny de 1998, quan
Casas autoritzà la construcció de
sis cases tot i la suspensió d'obres
existent des de febrer". Ciurana té
clar que el fet de pertànyer a Convergència
i Unió l'ha perjudicat. "La
reacció de Casas davant un regidor
del Partit Socialista hauria estat
la d'assumir la seva responsabilitat".
El regidor exposa detalls que
-segons ell- proven la seva innocència.
"Quan vam celebrar el ple a
l'Ajuntament central, vaig ser jo el
que va fer una pregunta sobre
aquest tema. Si tingués alguna cosa
que ocultar no ho hauria fet".
La solució final a tota aquesta
polèmica ha estat un acord entre el
departament de Xavier Casas i la
promotora Kandacom, que, segons
l'arquitecte que va signar els treballs
de demolició, Santiago
Bergnes de las Casas, obliga l'empresa
a reconstruir l'edifici amb la
façana anterior. La casa, però, serà
una vivenda plurifamiliar.
Els mateixos veïns que el dia 8
d'abril es van sorprendre en no
veure la torre, probablement es
plantegin, un cop l'hagin reconstruït,
que han retrocedit en el temps
si és que els poders públics no
donen una versió més coherent
dels seus errors.
De fabricants de llençols a especuladors
• La família Valls-Tatjemer, accionista majoritària del Banco Popular Espariol,
és la propietària d'aquesta finca i, per tant, beneficiària d'aquesta operació
especulativa. La família té una llarga tradició en la indústria del tèxtil -qui no coneix
els llençols de la Viuda de Tolrà?-, fins a la liquidació de les seves empreses
(entre les que també hi havia Manufactures Valls).
Aquesta nissaga va conèixer la seva època daurada durant l'antic Règim, no
és estrany, doncs, que a alguns dels seus membres se'ls relacioni amb l'Obra
de mossèn Escriba de Balaguer.