l.a Vott íiel DOSSIER CARRER maig-juny de 1999 Ciutadania: necessitats, esperances i iL·lusions ® edició actualitzada de la Barcelona dels barris ha permès donar a conèixer alguns dels canvis que ha experimentat la població de Barcelona, tant pel que fa a les seves característiques -que condicionen les necessitats-com per a les seves esperances i il·lusions, i així, amb aquesta clau cal entendre la majoria de les reivindicacions que s'apunten des dels diferents barris. Pel que fa a les característiques, els indicadors recollits mostren que a la ciutat hi ha menys gent que fa deu anys. Tots els districtes han perdut població i, a escala de barri, sols el Teulat, per efectes de la Vila Olímpica, i Vallvidrera-Les Planes han vist augmentar de forma notable el nombre de residents. La pèrdua, protagonitzada esencialment pels joves i lligada a les dificultats de trobar un habitatge ha tingut, entre altres conseqüències, la de reduir la natalitat a Barcelona - els infants neixen a altres municipis- i la d'accel.lerar l'envelliment de la població. Les xarxes d'ajut i solidaritat familiar també poden haver-se afeblit. Sota la pressió de la distància, els ajuts intergeneracionals resulten més difícils. Des d'un punt de vista econòmic, la renda mitjana barcelonina ha seguit un procés de creixement important, que ha afavorit més als barris benestants. Les diferències entre districtes i barris no tan sols no s'han mitigat, sinó que han tendit a augmentar lleugerament. Un procés similar han seguit el treball (ocupació laboral), el nivell professional i el d'estudis: tots els barris han millorat la seves condicions, però els canvis han estat més positius en els barris de classe alta. Per posar només un exemple: entre 1986 i 1996 el percentatge de persones amb estudis superiors ha passat al districte de Nou Barris de l'I,3% al 2,6%; al de Sarrià-Sant Gervasi, del 17,5 al 22,3%. Si s'atén a les dades de barris les diferències són encara més remarcables: 28,7% a Tres Torres; 0,7% a Vallbona i Torre Baró. Quant a les necessitats iil.lusions, el pacient treball de recuU fet des de la <strong>Favb</strong> de les cinc revindicacions més importants de cada barri, ha permès fer im Uistat força detallat. S'ha pogut comparar, a més, amb el de 1991. Per al conjunt de la ciutat v·i.'^. - " ' ^ - " ^ ^ ^ ^ ^ REIVINDICACIONS Urbanisme Serveis (1) Mobilitat Habitatge Seguretat Sanitat Esport Cultura Educació Medi ambient Associacionisme Gent Gran Dones Joventut Marginació Infància Sistema tributari Altres Díscapacitació Treball Anna Alabart LLOC D'ORDRE 1991 1999 1 1 - (2) 2 3 3 7 4 8 5 4 6 10 7 5 8 11 9 2 10 9 11 6 12 15 13 12 14 13 15 16 16 18 17 17 18 14 - (19) DIFERÈNCIA LLOC D'ORDRE 1999-1991 0 Les reivindicacions ordenades segons freqüència Comparació entre l'ordre de 1991 i 1998 (1) Serveis i treball són dos ítems que apareixen, per primera vegada, en el llistat de 1999. Això és el que ha impedit poder comparar directament els percentatges corresponents i haver de treballar amb llistes ordinals En la comparació s'ha prescindit d'ambdós ítems. Els números que apareixen entre parèntesi indiquen el lloc que ocupen en el llistat de 1999 l'urbanisme és el protagonista de les reivindicacions. Absorbeix el 16,4% de totes les presentades. Aquesta preeminència s'observa tant en la publicació de 1991 com en la de 1999. Però, entre una i altra data s'han produït variacions que resulten interessants i que responen d'una banda a canvis en les necessitats i, d'altra banda, a l'evolució en els valors de la ciutadania. Per analitzar-ho s'ha preparat una petita taula comparativa dels dos anys on consta el lloc on se situa cada tipus de reivindicació. Algunes reivindicacions han deixat pas a altres, ara considerades com a més urgents. Les dades posen de manifest la major atenció que les associacions de veins dediquen avui a qüestions relacionades amb gent gran i medi ambi íM'í^^ Portaferrissa, 13, pral. 08002 Barcelona Tel. 93 302 73 47 Fax. 93 317 11 68 CURSOS INTENSIUS Juliol 1999 del 5 ai 16 i del 19 ai 30 Ciutat Vella: Eixample: Sants: Les Corts: Sarrià- Sant Gervasi: Gent Gran Sanitat Seguretat Marginació Treball Cultura Gent Gran Associacionisme Treball Medi ambient Educació Sistema tributari Cultura Seguretat Serveis - -1 -4 -4 1 -4 2 -3 7 1 5 -3 1 1 -1 -2 0 4 - Gràcia: Horta: Nou Barris: Sant Andreu: Sant Martí: ent, discapacitat i cultura. La primera és la conseqüència de l'increment de veUs (especialment dones) -en termes relatius i absoluts- i de les característiques socioeconòmiques barcelonines: major nombre de persones d'edat que viuen soles, perquè els seus recursos els ho permeten; major percentatge de dones laboralmen tactives; allunyament dels fills cap a d'altres mvmicipis. Les altres tres, es deriven d'ima major sensibUitat social. Paral.lelament, es comprova que hi ha temes que ara són menys punyents que l'any 1991. Com a exemples, seguretat ciutadana -per a la millora que s'ha produïts, i habitatge -possiblement perquè els barcelonins, desanimats de poder solucionar col.lectivament el problema, han modificat les seves estratègies, optant per desplaçar-se fora de la ciutat quan necessiten un nou estatge. També han retrocedit, esport i educació. Dues qüestions molt Uigades a l'estructura d'edats d'vma població que ara s'ha envellit. I, finalment, ha disminuït el nombre de reivindicacions que tenen a veure amb les dones. Cal atribuir-ho al major protagonisme del col.lectiu femení que allibera el moviment vemal de reivindicacions en aquesta línia. Les diferències que s'observen quan s'analitzen les reivindicacions per districtes també són interessants [el càlcul s'ha fet a partir de les diferències entre la mitjana barcelonina i la de cada un dels districtes. El que indica la llista és el conjunt de reivindicacions que els districtes fan per sobre de la mitjana de la ciutat]. N'oferim un resum en el quadre adjunt. Urbanisme Mobilitat Educació Infància Urbanisme Medi ambient Serveis Associacionisme Mobilitat Habitatge Sistema tributari Díscapacitació Mobilitat Sanitat Les reivindicacions responen a les necessitats i il·lusions dels barris i districtes
maig-juny de 1999 Fa temps que passa, cada cop són més i la situació està fumuda* De vegades fem com si no els veiéssim, però de sobte, un dia, a la botiga o al súper t'adones que X mots MÍMKT fe 15 La Veu ilel CARRER PUBLICITAT Z7 (Comprem deixalles i són cares) i ISÓ6LA RKSI TóT, DE V/^AP£S ftf2rEM Pt>STiCS Sóc I na MARS CcrioDirAT EN VAM Piíf^ ^ &S l·A H^'^ Pl^Tic fbR£XPAM CAS\S^ T'HEM V^trrtAMoTo ÇM teOAUMÇKT UÉSRmtES -7 SÓC VAWMISÍI U&:oS\STm^ I SI Í:^LATP/A TAv
Change language