carrer - Favb

maig-juny de 1999
LLIBRES
Una mica d'història
JORDI RABASSA
Pau Vinyes va presentar el passat 21
d'abril, al Bar Versalles, "Una mica
d'història. Com passava el temps abans a
Sant Andreu de Palomar", amb
l'assistència de més d'un centenar de
persones. L'acte va ser breu i popular: una
escena de taverna. Tres proletaris, entre
els quals el mateix Vinyes i el ninotaire
Salesas, i un marquès, el prologuista,
conseller de districte i també escriptor,
Joan Pallarès, mentre jugaven al dòmino
llegien algun dels articles curts que
s'inclouen al llibre. Aquesta proximitat
entre l'autor i els futurs lectors és ima de
les característiques a destacar del treball
del primer. Pau Vinyes ha buscat la
complicitat amb el lector que pot
reconèixer algun dels moments que es
narren en el llibre, i pot matisar-les amb
mü i un colors diferents, portant l'escena a
qualsevol racó de la seva memòria.
"Una mica d'història..." consta de dues
parts. La primera, de Pau Vinyes, és im
estudi periodístic i rigorós de la vida
quotidiana a Sant Andreu de Palomar, des
de l'annexió fins a l'arribada de la televisió
domèstica. L'habitatge, la ràdio, els serveis
públics, els metges, la festa major, els jocs
de quitxalla i dels grans, les meuques...
són alguns dels temes que se'ns presenten
de manera àgil i molt atractiva.
La segona part recull imia trentena
d'articles que Joan Vinyes (pare de Pau)
havia pubHcat al Sant Andreu De Cap a
Peus durant els anys 1988 i 1989. Narren
històries del carrer, de personatges
coneguts del barri, de costums, etc.; és
adir, anècdotes i vivències que més d'ima
vegada, per allò de no ometre res i dir les
coses pel seu nom, havien ofès les ments
benpensants del barri. El llibre, que s'ha
finançat el propi autor, és la darrera
aventura de Pau Vinyes, que ens ha volgut
endinsar en aquella història menuda sense
la qual l'anomenada història amb
majúscules perd tot el sentit, ima història
que és la del barri de Sant Andreu, més
enllà de polítiques, annexions i noms
políticament correctes, pel popular preu de
1500 pessetes. Qui dóna més per menys?
"Una mica d'història. Com passava el
temps abans a Sant Andreu de Palomar",
de Pau i Joan Vinyes, amb ü.lustracions de
Florenci Salesas, 125 pàgines.
EXPOSICIONS
La Reconquesta
d'Europa
REDACCIÓ
Bona part d'allò que ha caracteritzat la
vida a les ciutats europees ha tingut Uoc
als seus espais públics. Encara avui és el
receptacle de la sociabilitat.
La reforma, reconstrucció i creació
de l'espai públic, amb exemplars com
el cobriment de la Ronda del Mig, la
urbanització de la Meridiana, el
Polígon Guineueta o el Parc Canyelles
de Barcelona, juntament amb projectes
de Lió, París, Berlin i altres ciutats
europees, es podran veure al Centre de
Cultura Contenporànea de Barcelona
fins el 20 de juny.
TRADICIÓ
Trenta anys fent pinya
19
La Veu íteí
CARRER BARCELONÈS
ÉLIA HERRANZ
Els Castellers de
Barcelona tenen un
local al Clot on, dos
dies a la setmana (un
dia els infantils),
passen moltes hores
assajant. Aquest any
és especial: en fa 30
que es va fundar la
colla, al 1969. El seu
president, Josep
Maria Jené, explica
amb orgull que
aquesta continuïtat
els ha convertit en la
quarta colla més
antiga de Catalunya en un lloc, Barcelona, on no hi ha una gran afició castellera.
En un llibre que s'editarà amb motiu de l'aniversari es parla dels inicis i
l'evolució d'una colla que actualment fa unes 40 sortides l'any i compta, en els
moments forts, amb 300 castellers.
Els antecedents més immediats es remunten a finals dels cinquanta, quan gent
emigrada de les terres de Vilanova, Valls o Vilafranca que trobaven a faltar els
castells feien intents perquè arrelés aquesta festa popular. Un dels caps de colla
dels Castellers de Barcelona va ser anxaneta als Castellers de Vilafranca, d'on el
seu pare n'era també cap de colla.
Ara, aquesta colla està formada per un col·lectiu ben heterogeni. Com ens diu el
Josep Maria: "hi ha homes i dones, totes les classes socials, tots els oficis, diferents
procedències, tots els barris: és com una societat en miniatura. Hi ha també molt
moviment de gent. És una activitat, la dinàmica de la qual és desconeguda; la gent
coneix només el resultat final. És feina d'assaig, assaig, assaig i molta dedicació. És
també una activitat que admet molts nivells de participació diferents on tothom és
benvingut i tothom pot participar: els castellers no són només els que pugen
amunt". Josep Maria explica com n'és d'important psicològicament, sobretot pels
nens que han de pujar a dalt de tot, que es vegi a baix una bona pinya de gent,
"com si fos un matalàs".
L'acte central de la celebració serà una actuació el dia 20 de juny a la Plaça Sant
Jaume que serà retransmesa per televisió. Però es faran més actes. L'organització
d'unes jornades sanitàries per prevenir lesions. La gravació d'un vídeo on es veu el
funcionament de la colla per dins, una exposició fotogràfica al pati de l'Ateneu
Barcelonès o l'esmentat llibre sobre la història de la colla amb una introducció
general de la festa castellera a Barcelona. Aquest any els Castellers de Barcelona
volen fer una celebració d'alçada.
LLIBRES
"El sexe de la notícia", una reflexió
sobre el sexisme a la premsa escrita
ROSA MARÍA PALÈNCIA
A la nostra premsa escrita de cada dia les
nedadores professionals sovint es
transformen en "beUes sirenes" com les
dones polítiques o empresàries s'ens
presenten com "terratrèmol" o "Barbie de
ferro". La temptació d'adjectivar tant
rasp)ecte físic com psíquic de les dones a la
vida pública està sempre present a les
taules de les redaccions. Això no és més
que una de les moltes i molt sucoses
reflexions que aporta el Uibre "El sexe de la
notícia. Reflexions sobre el gènere a la
informació i recomanacions d'estU"
recentment enllestit per una colla
d'entusiastes periodistes de l'Associació de
Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
El llibre l'ha editat la Diputació de
Barcelona i l'ADPC, i l'ha elaborat un
equip de cinc periodistes, entre les quals
hi ha les nostres companyes de "La Veu
del Carrer", Marta Bach (coordinadora
del llibre) i Marta Pluja, a més d'Elvira
Altés, Joana Gallego i Montse Puig. És
un treball honest, útil i, no per
accessible, menys rigorós.
"El sexe de la notícia" és el producte
d'un esforç d'anàlisi des de la
perspectiva de gènere que ve a
confirmar com, després de més de 20
anys de democràcia i 25 des del
naixement del Moviment Feminista a
Catalunya, la participació de les dones a
la vida pública d'aquest país encara no
apareix reflectida amb normalitat als
diaris de casa nostra.
Entre altres qüestions, el llibre posa
damunt la taula de la reflexió fets com
l'abundant pervivència a la premsa escrita
d'estereotips i tòpics envers les dones, tant
als textos com a les imatges; la citació
freqüent de les dones en relació als homes:
la seva situació d'esposes, mares o fiUes
sovint apareix reflectida com una dada
més important que els seus propis mèrits.
Les rutines periodístiques que insisteixen
en un cert dret tàcit a interrogar sobre la
vida privada de les dones que
constitueixen notícia i no pas, en canvi,
dels homes que ho són.
Les autores de "El sexe de la notícia",
ens aporten una lúcida reflexió sobre el
caràcter més ocultatiu que no pas
esclaridor de l'abusiu ús del genèric
masculí a tota mena d'informacions. Com
va dir el degà del Col·legi de Periodistes de
Catalimya, Salvador Alsius a l'acte de
presentació del Uibre, aplicar la
perspectiva de gènere que les autores
proposen no és res més que fer un
periodisme veritablement professional i
reflexiu i, per tant, més ètic.
Justament, això és un altre mèrit
d'aquest treball: les autores no s'han
conformat amb una reflexió rigorosa
basada en l'anàlisi, sinó que han volgut
afegir recomanacions d'estil útils no
només per els i les periodistes, també
per a tota persona que estigui
interessada en escriure amb respecte a
la realitat i no pas als estereotips i
l'inconscient sexista que,
malauradament, encara roman a
l'aguait a moltes taules de redacció.
LLIBRES
Art i Lletres a
Horta-Guinardó
MARTA BACH
La inauguració de la nova biblioteca
del districte d'Horta-Guinardó va
servir de colofó per a la presentació del
llibre "Art i Lletres a Horta-Guinardó",
escrit pel periodista Christian Andreu,
redactor de La Veu de Carrer. Un bon
lloc, per presentar el que ha de ser el
primer volum d'una col·lecció que
aspiri a ocupar un espai a les
prestatgeries de totes les biblioteques
de Barcelona.
A mode de crònica sòcioprofessional,
"Art i Lletres a Horta-Guinardó" ens
acosta la memòria de personatges que
viuen o han estat vinculats amb el
districte d'Horta-Guinardó. El
ceramista Jordi Aguadé, escriptors i
escriptores com Joaquim Carbó, Joan
Josep Isern, Juan Marsé, Roser
Capdevila, Mercè i Montserrat Canela,
Màrius Serra, Víctor Mora, Feliu
Formosa, Marta Pessarrodona, etc;
artistes plàstics com el recentment
desaparegut Joan Brossa i Andrés
Francesch, Joan Iranzo, Xavier Valls,
Joan Mateos, Marisa Ordónez, entre
altres, conformen una petita gran
història de les diferents formes
d'expressió que ha donat aquesta zona
nord de la ciutat de Barcelona.
La gràcia del llibre, i mèrit de
Christian Andreu, és que dóna veu
tant a artistes propers del gran públic
i, alhora, a altres que, tot i no ser tan
coneguts, tenen molt a dir i a mostrar.
De passada, s'evidencia que l'accés a la
palestra pública encara és un dels
secrets més ben guardats per als qui,
en algun moment o altre, han tastat el
gust de ser homes i dones amb una
dimensió pública.
Si sempre s'ha dit que Horta-
Guinardó és un districte molt gran i
divers, la ciutadania que hi viu s'ha de
felicitar de comptar amb tan de talent
per metre quadrat, tal i com demostra
aquesta obra. També cal agrair al
districte la idea de gestar un llibre
d'aquestes característiques, tot i que
ara els queda la feina d'encoratjar a
fer extensiu aquest rigorós treball a
tots els altres districtes de la ciutat.
Perquè, encara que en època electoral
hi ha frases que s'utilitzen amb
desmesura, és ben cert que la ciutat la
fan les persones. "Art i Lletres a Horta
Guinardó" ho demostra. I amb escreix.
Per altra banda, el passat 22 de
maig es va presentar a Torre Jussana
el llibre "La Clota. Àlbum de fotos",
que recull en imatges tota la història
del barri. La compilació fotogràfica l'ha
realitzat Desideri Díez, el qual també
ha escrit els textos.
L'edició d'aquest treball, editat per
l'AV, demostra un cop més que el teixit
associatiu de la ciutat és ben viu.