carrer - Favb

Juliol de 1994
Barri
5
l.a veu del
CARRER CRÒNICA
barri El Carmel no és tan dolç com voldríem
El Carmel, barri de
turons i carrers
costeruts, és molt
gran i molt desigual.
Tant, que els
mateixos veïns i
veïnes prefereixen
parlar dels Carmels,
així, en plural. Des
de fa molts anys,
com a d'altres barris,
estan pendents que
es facin realitat els
Peris previstos.
Però malgrat això,
els Carmels són
ben diferents ara
de fa 25 anys.
•
_^ MARC ANDREU
El nom del Carmel prové del
Santuari que hi ha al capdamunt
d'un dels tres turons on s'enfila el
barri. Durant anys va ser una de
les zones més deixades de la
ciutat. El barraquisme convivia
amb la manca d'equipaments de
tot tipus, i els carrers sense asfaltar,
amb desnivells vertiginosos,
eren veritables torrenteres.
Avui, de barraquisme només
en resta el vertical. D'equipafTients,
gairebé no en falten. I els
Carrers, estan tots asfaltats;
gràcies a la pressió i l'enginy dels
Veïns, que sovint han ajudat els
enginyers a resoldre problemes
Un barri fortificat
que la pendent feia irresolubles.
Així ho explica Paco Rosales,
president de l'associació de
veïns, que mentre passegem pel
barri va saludant familiarment a
tothom, donant a entendre el
perquè no canviaria el Carmel
Les pendents del Carmel i
_^ ROSER ARGEMÍ
El carrer de l'Alguer, al Carmel,
és una pujada amb un desnivell
de més del 20 per cent. La prifTiera
meitat és una rampa molt
dreta, que ara està en obres i
els vianants no poden passarhi,
i la resta és muntanya per
Urbanitzar, amb diversos trams
d'escales. Actualment va del
Carrer Calderón de la Barca fins
al carrer Murtra, al costat del
tiamant CAP aconseguit amb
Penes i esforços pel veïnat, i
niolt a la vora d'uns habitatges
Socials buits. Però el carrer ha
d'obrir-se fins a dalt de la careria,
encara que hi ha alguna
Casa afectada en el seu traçat.
El planejament preveu de fer-hi
Un aparcament municipal i unes
terrasses ajardinades, però
•^ingú no en sap res.
El que sí saben els veïns és
^ue l'alcalde Maragall, quan
acabava d'arribar a l'alcaldia i
^a iniciar les seves visites als
barris, va anar al Carmel i segurament
esgarrifat per la pendent
del carrer de l'Alguer, va
dir que allà hi farien la primera
escala mecànica de Barcelona.
Han passat anys, els jocs olímpics
són un record i no hi ha cap
escala mecànica al barri.
Encara que parlar d'eliminar
les barreres arquitectòniques al
barri del Carmel sembla una
ironia, i que no s'ha resolt el
problema de les escales, l'Àrea
de Benestar Social de l'Ajuntament
de Barcelona ha fet una
forta inversió en alguns carrers
per adaptar-los al màxim a la
legislació que les elimina. Evidentment
la majoria de carrers
continuen tenint una pendent
fortíssima, fins al punt que els
contenidors d'escombraries han
d'estar falcats amb pedres per
no anar-se'n pendent avall, però
moltes voreres són més transitables
i el conjunt fa més agradable
la vida al barri.
per un pis a Pedralbes.
• Ambient popular
ESCARLATA BLANCO
De fet, aquest, popular i familiar,
és l'ambient que es respira pels
carrers. Ara que fa bo, i més encara
per la festa major al juliol, ta
gent treu la cadira fora de casa,
aprofitant les terrasses que fan
les escales que s'enfilen turó
amunt. O passeja pel carrer Calderón
de la Barca, arreglat fa un
parell d'anys i convertit en una
espècie de rambla serpentejant,
espina dorsal i comercial d'un
dels Carmels.
Però no tot és tan bonic. Els
cotxes envaeixen el barri, fins al
punt que s'han convertit en un
dels principals problemes, per la
manca d'aparcaments. I això que
Rosales es mostra satisfet amb
els autobusos que comuniquen
el Carmel amb la ciutat! Però és
que el transport privat prima
també sobre el públic en un barri
que, no per casualitat, té les
entranyes foradades pel túnel de
la Rovira.
Potser pels cotxes, potser pels
pendents, o per alguns carrers
mal acabats i molts ni començats,
el barri té també un aspecte gris
i una mica brut. En qualsevol
cas, la imatge de ben segur que
no seria aquesta si els Peris
planejats fa més de 10 anys
s'haguessin dut a terme. Però
l'Ajuntament, passades les
prioritats olímpiques, no té diners
per als Peris del Carmel. De fet,
per exemple, des de fa 4 anys hi
ha un munt d'habitatges socials
nous i buits que esperen ser
ocupats pels veïns i veïnes
afectats per l'obertura del carrer
Llobregós, que no arriba mai
perquè no hi ha diners per a les
indemnitzacions.
• Okupació?
Mentrestant, molt a la vora, hi ha
una ocupació que sí que és real.
Un grup d'o/cupes van establirse
fa un any en un edifici afectat
Els petits veïns semblen disfrutar amb les obres
per un Peri amb la intenció de
crear un casal de joves. Ara són
unacinquantena, i bastants viuen
a la casa ocupada, amb la porta
apuntalada per prevenir qualsevol
intent de desallotjament
(seria el tercer) per part de la
guàrdia urbana. Molts són del
barri, i pateixen la manca de feina
i de pisos assequibles a la gent
de la seva edat. Com a alternativa
autogestionària, els okupes
han creat diversos tallers
(serigrafia, manualitats...) i
organitzen xerrades, concerts,
video-fòrums i exposicions.
Alguns veïns no se'ls miren
amb gaire simpatia i els associen
El transport
privat prima
també sobre el
públic en un barri
que, no per
casualitat, té les
entranyes
foradades pel
túnel de la Rovira
a problemes de drogaddició. Però
d'altres no barregen coses, els
comprenen i els donen suport.
Els okupes són també part de la
realitat i la vida dels Carmels. Un
barri ric en iniciatives i associacions
que, per exemple, va contribuir
a crear la primera i única
ràdio del districte VII, Maxikanal
(106.2 fm), confiscada i tancada
fa més de dos anys per l'Administració
a causa d'interessos
polítics.
ESCARLATA BLANCO