carrer - Favb

Juliol de 1994
3
Ltt reu tiel
CARRER CRÒNICA
Piscinas y Deportes: El culebrón inacabable
MARÍA EUGÈNIA IBÀNEZ
La construcción del polémico polideportivo
soterrado de Sotaverd
en los antiguos terrenos de Piscinas
y Deportes està paralizada
desde hace meses porque, según
fuentes de la empresa, la
venta de plazas de aparcamiento
no ha alcanzado el ritmo previsto.
Es decir, si no se venden
los "pàrkings" no hay edificio soterrado
ya que la venta debe
financiar las obras del club deportivo
privado. En este nuevo
capitulo del "culebrón" de Piscinas
y Deportes se dan incumplimientos
del contenido del plan
especial y de la concesión administrativa
en relación con los cuales
parece lógico pensar que el
Ayuntamiento deberà definirse.
En el capitulo dedicado a las
etapas del plan especial se seàala
que la apertura de todas las instalaciones
deberà realizarse, como
màximo, 18 meses después de la
concesión de la licencia. Este documento
fue otorgado por el Ayuntaniiento
de Barcelona el 2 de diciembre
de 1991 y, en consecuencia, el
plazo de venció el 2 de junio de
1993. El pliego de condiciones administrativas
que regula la concesión
de Piscinas y Deportes prevé
sanciones, incluso la extinción de la
concesión, en el supuesto de incumplimiento
de plazos. Però el
Ayuntamiento, de momento, no se
ha pronunciado al respecto.
Al margen de la atonia econòmica,
explicación oficial de la lenta
venta de plazas de aparca-
Piscinas i Esports
Parc Esportiu Popuiar
Els Interessos van per sota el verd
Parpal í associats
miento, lo cierto es que en el
solar de Piscinas y Deportes se
ha dado también una falta de
previsión no imputable a la situación
econòmica. En aquella zona
de Sarrià-Sant Gervasi la gran
mayoria de los edificios disponen
de su aparcamiento propio,
hecho que no se da en otros
puntos de Barcelona. Es decir,
que un somero estudio de mer-
cado deberia haber permitido
saber con antelación que la salida
al mercado de un aparcamiento
con capacidad para casi
mil vehiculos no iba a provocar la
inmediata colocación del letrero
"no hay plazas". El resumen de la
situación del aparcamiento es,
pues, la siguiente: las plazas de
venta no se venden y las de rotación,
de pago por horas, tampo-
co han resuelto el problema del
aparcamiento ilegal en la zona.
Por lo general las aceras y
pasos de peatones de la zona de
la calle Ganduxer y plaza Sant
La paralización de
las obras pone en
su sitio el cuento de
la lechera del
Ayuntamiento en
torno a la utilización
privada de lo que
podían haber sido
unas magníficas
instalaciones
públicas
Gregori Taumaturg siguen siendo
hoy el aparcamiento preferido
de los habitantes de la zona,
clientes de Semon, por ejemplo,
que parecen tener bula para dejar
su coche donde les viene en
gana. No deja de ser una nota
pintoresca que esta charcuteria
de súper lujo disponga en dias
propicios para la venta de un
elegante "gorrilla" que aparca y
vigila los coches de sus clientes,
por lo general situades en doble
y triple fila, sobre las aceras y
pasos cebra. Todo ello con el
beneplàcito, por omisión, de la
Guardia Urbana que, para ser
sinceros, evita el paso por la
zona. Però volvamosa Sotaverd.
La paralización de las obras
La corruiOpfÇffujLCHapM^ocracia
El coneixement de pràctiques de corrupció generalitzada
entre els governants i entre l'esíaMs/imenf econòmic del
País ha portat fins a l'extrem el desprestigi de la politica.
És un fet destacable que aquest desprestigi no s'hagi traduït
en una mobilització popular efectiva. És alarmant
que el profund descontentament de la societat catalana
i espanyola el canalitzin els mitjans de comunicació
sensacionalistes i la dreta espanyola, la qual no dubta
de posar-s'hi al davant com a palanca per arribar al
govern.
Ni la corrupció és inevitable ni deriva de causes
inipossibles de combatre. Ben al contrari, deriva d'uns
niecanismes molt concrets sobre els que està
estructurada la vida pública democràtica i deriva alhora
de la naturalesa mateixa del capitalisme com a construcció
històrica, amb les particularitats pròpies de la seva
instal.lació a Catalunya i Espanya sota el franquisme. Té
relació també, i tothom ho sap, amb la politica econòmica
que ha seguit el govern socialista els darrers anys, amb
les prioritats i preferències que ha defensat des de 1982.
No estem davant d'una corrupció genèrica, sinó davant
de l'evidència de mecanismes politics i econòmics que
faciliten la privatització d'allò que és públic i permeten la
florida dels privilegis i dels comportaments antisolidaris.
t^otze anys de premeditat allunyament dels valors propis
de l'esquerra i del socialisme històric han erosionat molt
Seriosament la capacitat de resposta popular davant de
l'accelerat procés de degradació de la vida pública, i han
portat a una situació d'obert desprestigi de la política en
el sentit més ampli del terme. La corrupció s'ha mogut
paral·lelament, en aquest sentit, amb el segrest de la
politica en mans d'una casta de professionals.
Determinats episodis de desconnexió entre l'opinió pública
i la majoria parlamentària, tal com l'entrada a
l'OTAN 0 la vaga general del 14 de desembre, haurien
d'haver alertat sobre els perills d'una tan dràstica
separació entre el pais real i el país legal.
El perill real de la corrupció és el de la corrupció
mateixa de la idea de la cosa pública, que avui per avui
s'empara sota l'òrbita de l'Estat. L'experiència italiana
recent ens hauria de fer molt conscients de com el
privilegi i la privatització de les funcions estatals no
porten cap a un floriment de la iniciativa social sinó cap
a un capitalisme més destructiu i cap a unes formes
polítiques més autoritàries.
La nostra posició passa per l'enfortiment de la idea
d'interès públic, de l'interès col·lectiu, de la transparència,
de la democràcia en definitiva. La lluita contra la corrupció
és la lluita per a la dignificació de la vida pública i
sotmetiment del privilegi a l'interès col·lectiu. A un interès
col·lectiu que ha de ser definit des de la transparència i
de l'exercici real de la democràcia.
Aquestes aspiracions les concretem en una sèrie de
mesures indefugibles i inajornables. Per aconseguir-les
de los antiguos terrenos de Piscinas
y Deportes pone en su sitio
el cuento de la lechera que el
Ayuntamiento de Barcelona montó
en torno a la utilización privada
de lo que podian haber sido magnificas
instalaciones deportivas
públicas. Claro que no ha sido
ese el único cuento de la lechera
con el sello municipal. Hay màs,
el plan de hoteles, por ejemplo,
ha sido la fabulación màs lograda
por esta administración. Un
plan de hoteles que el paso del
tiempo ha demostrado que fue
una complicada excusa para
construir un único hotel: el Juan
Carlos I. Però volvamos a Sotaverd.
En Piscinas y Deportes había
soluciones presentadas por tos
vecinos que eran factibles y que
fueron rechazadas por empecinamiento
municipal, por esa soberbia
pròpia de los malos politicos
que olvidan de dónde les viene
el poder y a quién deben rendir
cuentas. A lo largo de cinco
largos anos, el "culebrón" pasó
de la dirección de Jordi Parpal a
la de Josep Maria Serra Marti sin
que en el cambio se pudieran
evitar las contradicciones ni la
oposición de las entidades a un
proyecto que acabarà siendo disfrutado
por unos pocos. En este
cúmulo de despropósitos, los
responsables municipales ni siquiera
han sido capaces de evitar
el incumplimiento de las clàusulas
de la concesión administrativa.
Felicidades.
cal trencar el clima d'apatia i de resignació que s'ha
instal·lat en la consciència del pais. Amb més urgència
i convenciment que mai demanem:
1) La reforma immediata del sistema de finançament
dels partits. Que commisions d'investigació vagin al fons
dels escàndols que han commogut l'opinió pública. Que
això es faci tant a les Corts espanyoles com al Parlament
de Catalunya.
2)Un canvi de la politica econò-mica que fins ara ha estat
orientada a servir els interessos del capitalisme
especulatiu generador de tot tipus de corrupció.
Demanem la seva substitució per una politica econòmica
diferent que posi en primer pla interessos solidaris i
col·lectius, i que afavoreixi alhora un creixement econòmic
de bases més sòlides.
3) Que s'obri una discussió pública sobre la reforma del
Tribunal de Comptes, de la Fiscalia General de l'Estat i
sobre la garantia d'una independència real del poder
judicial. Ens alarma i preocupa, a més a més, lafusió dels
ministeris de Justícia i d'interior.
4)Cridem a una urgent reforma de la vida pública, a la
lluita contra la privatització i el segrestament de la
politica, a la democratització del sistema electoral, amb
llistes obertes i mecanismes de control dels electors
sobre els representants. En síntesi, un conjunt de mesures
que permetin una incidència efectiva dels ciutadans en
els centres de decisió i d'informació de l'Estat.
Acció Ecologista. Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ateneu Contracorrent. Assemblea d'Unitat Popular. Centre de Treball i
documentació. Confederació General del Treball. Els Verds. Espai Roig-Verd-Violeta. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Fundació per la Pau.
Iniciativa per Catalunya. Justícia i Pau. Mientras Tanto. Moviment d'Objecció de Consciència. Partit dels Comunistes de Catalunya. SOS Racisme.