19.04.2013 Views

carrer - Favb

carrer - Favb

carrer - Favb

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

JtiUol de 1994 CARRER DOSSIER 11<br />

JAUME<br />

Senyoria<br />

Editorial La Campana<br />

CABRE<br />

107 pàgines<br />

Diuen que la ficció sempre és superada<br />

per la \'ida, però a voltes és preferible<br />

que la ficció només sigui literatura. Sa<br />

Senyoria no té escrúpols, és calculador,<br />

intrigant i pilota; es belluga pels<br />

passadisos del Palau de Justícia i<br />

<strong>carrer</strong>s de la Barcelona del segle<br />

XVIII.<br />

El to irònic, l'assassinat, la corrua de<br />

personatges, un paquet amb papers...,<br />

l'execució d'un innocent per un cnra no<br />

comès però políticament necesari, un<br />

amor desgraciat, Talegi'e amistançada<br />

que apaga els seus fugots posant<br />

banyes, les Cofraries de Sang,..<br />

El llenguatge fi*esc, la intriga servida.<br />

Un excel·lent llibre per gaudir amb una<br />

cei-vesa fresca un vespre d'estiu.<br />

Maragda Royo<br />

HORACIO<br />

Capitalisme i morfologia urbana<br />

gd. Circulo de Lectores, 1990<br />

256 pàgines<br />

Als anys 70, quan molts homes i dones<br />

volien millorar aquesta ciutat, un petit<br />

llibre ens va ajudar a entendre la<br />

història i la realitat de la nostra ciutat,<br />

els seus raonaments profunds, els<br />

actors diversos i contradictoris.<br />

El seu autor, catedràtic de Geografia,<br />

era un desconegut per a nosaltres,<br />

però el seu treball es va llegir i discutir<br />

a les baniades. Perquè com indica J.L.<br />

Abellan 'quan estudia les ciutats, el<br />

seguiment que fa de fenòmens tan<br />

caracterizats com els eixamples, el<br />

barraquisme, els polígons residencials<br />

i la incorporació al teixit urbà de nuclis<br />

rurals de les anomenades àrees<br />

metropolitanes constitueixen una<br />

Veritable història de Espanya a través<br />

del desenvolupament del capitalisme i<br />

la seva influència a la morfologia<br />

Urbana". El llibre, exhaurit, ha estat<br />

reeditat pel Circulo de Lectores, amb<br />

l'afegit d'un capítol dedicat al<br />

planejament urbà a Espanya del 1975<br />

al 1989.<br />

Encara que potser no és un text<br />

estiuenc, en recomano la lectura igual<br />

que les aventures de Cai^'allo, de<br />

Vàzquez Montalban, o les novel.les de<br />

Juan Marsé, perquè a totes aquestes<br />

obres Barcelona és la protagonista.<br />

Andrés Naya<br />

L'Hora violeta<br />

Edicions 62<br />

233 pàgines<br />

ROIG<br />

La major part de les obres de la<br />

Montsen'at passen a Barcelona,<br />

sobretot a la zona de l'Eixample. Són<br />

un clar exponent de la vida de cada dia<br />

que passa en aquest barri tan<br />

barceloní vista per aquesta autora<br />

durant els últims vint-i-cinc anys.<br />

Víctor Mora<br />

THOMAS<br />

La montana màgica<br />

Ed.Plaza y Janés<br />

LUIS<br />

ROJAS MARCOS ^02 pàgings_<br />

La Ciudad y sus desafies. Héroes y<br />

víctimas<br />

Ed. Espasa Caipe<br />

Madrid, 1992<br />

Per als que durant l'estiu dediquen<br />

una estoneta a la reflexió, l'assaig del<br />

psiquiatra sevillà-novaiorqués pot<br />

resultar una excel·lent eina. El llibret<br />

ídues-centes pàgines només) està<br />

dirigit als urbanites, com els<br />

barcelonins, interessats en augmentar<br />

la seva quaUtat de vida mitjançant<br />

alguna cosa més que els<br />

electrodomèstics, però posant el seu<br />

gra de sorra per assolir una ciutat més<br />

tolerant i vivible. Els disset capítols<br />

tracten temes tan diversos com<br />

l'ecologia urbana, la sida, el racisme,<br />

l'avortament, l'homosexualitat o<br />

l'eutanàsia.<br />

Rosa Maria Palència<br />

MANN<br />

Aquesta novel·la simbòlica fou escrita<br />

a principis del segle XX però no va ser<br />

coneguda fins després de la Primera<br />

Guen'a Mundial i el seu autor va<br />

obtenir el Nobel el 1929. Un dels<br />

protagonistes de la novel·la és<br />

Settembrini, un italià que simbolitza el<br />

progressisme i que es deleix per venir<br />

a Barcelona, considerada a l'època com<br />

la capital de l'avenç, a un congrés de<br />

pei'sonatges progi*essistes. Un altre<br />

dels personatges, la senyora<br />

Chauchat, russa del Caucas que<br />

simbolitza el conservadurisme, viatja<br />

per Espanya i no s'identifica amb<br />

Madrid o amb El Escorial de Felip II,<br />

sinó amb Barcelona, quan veu ballar la<br />

sardana, ja que la gent agafada de les<br />

mans i els homes en barretina li fan<br />

sentir la tradició del país. Per a ella,<br />

Barcelona representava les arrels més<br />

ancestrals, mentre que per a<br />

Settembrini, el progressisme més<br />

avançat. Les dues vessants de la<br />

Barcelona actual.<br />

José Antonio Gonzàlez<br />

Casanova<br />

FRANCESC<br />

La nova pobresa<br />

Edicions 62<br />

CANDEL<br />

253 pàgines<br />

Un passeig a través de l'altra Barcelona,<br />

de la mà d'un dels escriptors més<br />

compromesos amb els sectors<br />

desafavorits de la nostra ciutat: la de<br />

les cues de persones sense recursos<br />

davant dels menjadors socials. La dels<br />

que dormen al <strong>carrer</strong>, I també la<br />

Barcelona de la pobresa amagada.<br />

Crec que és un llibre que es llegeix<br />

d'una tirada perquè és una magnífica<br />

crònica de la vida quotidiana de persones<br />

reals, socialment excloses, de les<br />

seves frustracions i desesperances.<br />

Montse Sintas<br />

JOSEP MARIA<br />

DE SAGARRA<br />

Vida privada<br />

Editorial Proa<br />

354 pàgines<br />

És el retrat de la vida de la burgesia<br />

catalana de començaments de segle.<br />

És l'èpüca de la burgesia consolidada i<br />

enriquida ràpidament a partir del subministrament<br />

als bel·ligerants de la<br />

Primera Guen'a Mundial. Barcelona<br />

anava adquirint les característiques<br />

d'una ciutat opulenta: el casino de<br />

l'Arrabassada, els cafès-concert, el ballet,<br />

l'òpera... Tot això amb el desenvolupament<br />

i la consolidació del moviment<br />

sindical, on fanarco-sindicalisme<br />

anava prenent un paper preponderant.<br />

Joan Costa<br />

EDUARD<br />

MANUEL<br />

Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per<br />

a una altra Barcelona<br />

Llibres de l'Index<br />

Barcelona, 1991<br />

Aquest llibre és com una recuperaciórèplica,<br />

al cap de disset anys, del<br />

famós llibre Barcelona (,a dónde vas?,<br />

que varen fer Martí Jusmet i Eduard<br />

Moreno, al fmal de l'època Porcioles.<br />

En Vàzquez Montalban diu en el<br />

pròleg: "Alguns tenim la impressió que<br />

els Jocs Olímpics han servit de coartada<br />

pei' reactivar aquell projecte de la<br />

Gran Barcelona, un model de creixement<br />

fet a la mida dels interessos dels<br />

de sempre, avalats, fins i tot en aquesta<br />

ocasió, pel laisser faire, laisser<br />

passer d'im ajuntament governat pels<br />

socialistes i en el qual professionals,<br />

tècnics i polítics que van ser enemics<br />

implacables d'aquella Gran Barcelona<br />

especulativa ocupen o han ocupat<br />

importants càrrecs. Era possible créixer<br />

d'una altra manera?<br />

Aquestes paraules em sembla que<br />

apunten a l'essència de l'obra, que té la<br />

gràcia d'estar presentada amb molta<br />

riquesa de comentaris i testimonis, que<br />

la il·lustren i avalen abundosament.<br />

Jordi Vila-Abadal

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!