carrer - Favb

i \ Juliol de 1994
Carlos Gascón
Lluitador
La veu del
CARRER ENTREVISTA II
'Es tracta (Tassolir qualitat
de vida per a tothonV*
arlo; arres és sobre
tot un lluitador. No hi ha cap responsable
polític de totes les
administracions a qui no hi hagin
arribat les múltiples reivindicacions
del seu col·lectiu.
— Quins són els principals
problemes dels minusvàlids a
Barcelona?
^ Per als adults, el laboral. El
vuitanta per cent dels minusvàlids
catalans en edat laboral
estem a l'atur. Gairebé cap empresa
no compleix la llei que
l'obliga a contractar un minusvàlid
físic per cada cinquanta treballadors.
Tampoc el subsidi de
garantia d'ingressos mínims no
es fa efectiu. L'administració diu
que no hi ha prou diners per
acomplir-lo, però, en canvi, sí
que n'hi ha per pagar una pensió
vitalícia de 245 mil pessetes als
ex-ministres, incloent-hi el que
va deixar 4 milions d'aturats.
— Per què les empreses no
contracten minusvàlids?
M Per què tenen d'on triar. I
ara, amb els contractes brossa,
encara més. Els avantatges fiscals
i els incentius són ridículs.
— Quines són les seves
propostes?
M En primer lloc, punt final a
l'Once. Crear una associació
integradora dels minusvàlids i
que els seus beneficis es destinessin
íntegrament a crear
alternatives laborals i socials i
no a la compra de mitjans de
comunicació com ha fet l'Once.
Es podria començar per lega-
V L PALLER 1?
JJ DE CAN VILADQMAT M\
Residència - Casa de pagès
Passeu uns dies tranquils en
un ambient de pagès al Solsonès
Miti·i pt-'OSH) o pensifS compk'tti - C IUIILI lasi'l.m.i
Tel. 973-29 90 26
Una entrevista de Rosa Maria Palència
La manca d'integració laboral és el
problema principal al que ha de fer
front el col·lectiu de minusvàlids físics
de Barcelona.
Carlos Gascón
litzar el cupó del minusvàlid
físic que ven l'Amiba. Projectes
en sobren. Com polígons d'habitatges
amb baixos que creïn llocs
de treball directes. Que les
empreses que no vulguin
contractar minusvàlids siguin
SI NECESITAS UN TAXI,
TRUCA'NS
BARNA-
TAXI
357 77 75
RUBÉN PÉREZ
RETRAT
Lluitador amb
crosses
Té quaranta anys i
una minusvalia,
seqüela de la
poliomielitis, que
l'obliga a desplaçarse
amb l'ajut d'un
bastó. Fa set anys
(l'edat del seu fill)
que Carlos participa
a diversos col.lectius
en defensa dels
interessos dels
minusvàlids. Des
que va anibar a la
vocalia de
minusvàlids de
l'associació de veïns
de Sant Andreu les
coses al distncte
comencen a millorar
per al seu col.lectiu.
Té ben clar que
l'única marginació
dels minusvàlids
prové "dels
responsables
polítics a les
administracions que
no compleixen les
lleis" per a la seva
inteOTació.
sancionades amb un impost amb •• Aquest no és un problema
el qual es generaria un fons per social, és un problema polític. Jo
a la creació de llocs de treball mai no he trobat discriminació
directes.
de la gent. Represento la darrera
generació de minusvàlids per
— Hi ha discriminació per als polio, però ara hi ha una nova
minusvàlids a Barcelona? fàbrica de fer-los: els accidents
CAM
a
CAMÍ
t/5 (X)
.11
Si voleu tenir un bon record
dels vostres millors
moments (casaments,
festes, inauguracions,
exposicions, etc.)
Truqueu al telèfon
44108 51
PREUS AJUSTATS
de trànsit. La gent sap que la
nostra situació és imposada, com
la de les víctimes del terrorisme
0 de la colza, nosaltres no hem
fet res per trobar-nos en aquesta
situació. La societat és com un
tren. La màquina és l'administració
i els ciutadans som els
vagons. Si la màquina no
compleix les lleis, la societat no
funciona. Nosaltres el que fem
és pressionar perquè es
compleixin. Els culpables de la
nostra marginació són els responsables
polítics que han
permès una discriminació on
només els cecs compten. I en
això no hi ha gaire diferència
entre els partits. Tots es comporten
igual... de malament.
— En aquest sentit, la seva
vocalia està aconseguint una
eliminació gairebé total de les
barreres arquitectòniques al
districte de Sant Andreu, com
ho han fet?
•ü Suposo que en part per
casualitat, perquè hem arribat
al momentjusten què s'iniciaven
unes obres ja previstes. El que
hem fet és obligar a complir una
llei que fa més de deu anys que
existeix. Ara ens prenen en
compte, però van ser mesos de
silenci en què cap responsable
del districte no ens va atendre.
Fins que optàrem per escriure a
la premsa, llavors férem dossiers
amb els retalls i còpies de les
instàncies i els vam enviar a
quaranta despatxos de tota
mena de responsables socials i
polítics. Des del bisbe de Barcelona,
fins al conseller Comas; a
sindicats i partits polítics.
Aleshores ens va cridar el coordinador
del districte i ara ens
fan cas, però fins per Nadal no
veurem els resultats reals.
— Això vol dir que el que
persevera, ho aconsegueix?
H Estic content pel que hem
aconseguit, però mai no em cansaré
de dir que l'eliminació de
barreres arquitectòniques no és
una millora només per al nostre
col.lectiu que, per sort, és
minoritari. Es tracta d'assolir
qualitat de vida per a tothom.
També les mestresses de casa,
els carters, les persones grans o
amb mobilitat reduïda, hi surten
guanyant. Aquesta lluita és
de molts anys. Gràcies a aquells
que ens han precedit en la lluita
tenim lleis que ara ens toca fer
complir. Els que ens segueixin
trobaran problemes nous, però
no el de les barreres arquitectòniques
al nostre barri.
NOU
Telèfon dels
Veïns
412 76 48