carrer - Favb

Juliol de 1994
1
La veu del
CARRER OPINIÓ
Albert Serratosa Palet
Enginyer Barcelona i el seu entorn
Tj^ 1 títol (que m'han suggerit)
mereix d'entrada una reflexió de caire
semàntic. Barcelona, un petit poblament
d'origen romà, ha estat el nucli inicial i
més dinàmic durant dos milennis d'un
territori de gran abast tocant la Mediterrània.
La delimitació precisa del terme
municipal ha sofert modificacions en més
i en menys, de les quals es recorden per
damunt de tot les derivades de les annexions
de municipis confi"ontants durant
la segona meitat del segle XIX i primera
del segle XX. Aquests fets comporten un
doble significat que, en no explicitar-se,
dóna pas a un seguit de malentesos.
A Barcelona, per la seva història i el
seu dinamisme peoner, se li reconeix
sense cap reticència el dret a donar nom
al seu entorn immediat: conurbació de
Barcelona, aglomeració de Barcelona,
entitat municipal metropolitana de Barcelona,
àrea metropolitana de Barcelona.
Es pràctica habitual (i comuna amb
altres ciutats semblants) que a fora de
Catalunya els residents a municipis de
la rodalia barcelonina s'identifiquin, en
ésser preguntats, com a habitants de
Barcelona. És un reconeixement, fins i
tot satisfactori, del paper representatiu
del gran municipi. El tema esdevé conflictiu,
encara que quasi sempre consciència
clara, quan es recorden greuges "imperialistes"
d'annexions no volgudes o de
càrregues ambientals més enllà dels seus
límits municipals.
En una primera fase, més o menys a
partir de 1950, tots els inconvenients
caiguts sobre la "zona d'influència" es
posaven en el passiu de Barcelona, la
primera a créixer i la més dinàmica. No
obstant això, més endavant tots els
territoris de la rodalia començaren a
Isabel Fonoll
Psicòloga
i^L JBkrrs ran d'un fet greu produït a
Madrid per dos joves s'ha provocat una
reacció d'alarma social i de crítica injustificada
dels jocs de rol.
Aquests jocs s'usen a l'ensenyament
amb fins didàctics, en tractaments de
salut mental amb fins terapèutics, per a
diversió i per a d'altres finalitats constructives.
Cal afegir que no és extraordinàriament
diferent de "les ventis" (aventures)
a les que jugàvem quan érem petits,
entre les quals n'inventàvem moltes de
fer por als nostres amics, per la qual cosa
no ens va renyar mai ningú.
En aquest cas un jove, molt probablement
psicòpata, i un altre que s'ha
deixat arrossegar amb molt poc seny pel
més gran, han trobat en el joc una manega
de justificar accions repugnants i
delictives. És el responsable, no per haver
usat el rol o altres vies, sinó per no
créixer amb vitalitat pròpia emparada
en una sinergia fruit de l'aglomeració
que, sense acord previ, tothom anomenava
simplement "de Barcelona", fins i
tot quan ja la ciutat havia començat a
minvar pel que fa a nombre d'habitants.
Els símptomes eren prou visibles als
anys 60, però el fenomen es revela
clarament a partir de la dècada dels 80.
L'àrea metropolitana continua rebent el
nom de Barcelona, seguint la pràctica
universal, però ja no és la ciutat central
l'únic motor .Tots els municipis fins a 30
o 50 quilòmetres (i per certs efectes més
enllà) comencen a tenir empenta pròpia
i a generar necessitats de tota mena. El
port comercial o la Universitat Autònoma
ja no són, és ben evident, instruments
exclusius de Barcelona. Tampoc no ho
són els equipaments menys ben vistos,
sigui una autopista, un circuit de carreres
o una línia elèctrica d'alta tensió.
Dels 4,3 milions d'habitants de l'àrea
Jocs de Rol
distingir entre fantasia i realitat, als
seus vint anys. De fantasies sàdiques
tots en tenim, però és del tot evident que
no passem a les mans. Hi posem controls
emocionals, raons afectives, valors
morals, etc. El psicòpata no té alterada
la claredat mental o raonament sinó els
vincles afectius i les emocions. No és un
irresponsable però si un malalt i un
perill social.
No és l'únic a qui demanar comptes: a
casa seva no van trobar mai llargs
ganivets a la tauleta de nit que els
infongués sospita? Mai van notar conductes
massa estranyes o preocupants? No
és possible. Alguns pares es fan els sords
i els cecs davant conductes molt poc
correctes, donant per fet que els seus fills
i filles són molt macos, tot ho han de fer
bé i no els calen consells ni avisos de
ningú. Si una conducta "és massa" cal el
consell d'un professional, des del nen
metropolitana (les set comarques compreses
entre el riu Foix i la Tordera),
menys de la meitat (1,6 milions) viuen a
Barcelona. De les 43.000 hectàrees urbanes
en el mateix àmbit, tan sols 8.000
corresponen a Barcelona-ciutat. Dit d'una
altra manera, el vaixell no es redueix a la
cabina del capità. Tots els tripulants
participen dels avantatges de la travessa
marítima i, naturalment, tots comparteixen
els perills i les incomoditats.
Els límits marcats per les creuetes i
les ratlles no justifiquen carregar certs
morts als altres. Tots, absolutament tots,
i en igualtat de condicions, com preconitzava
Ildefons Cerdà, tenim dret a
gaudir d'un medi ambient digne i agradable,
a disposar dels mateixos serveis
d'aigua, gas, electricitat o telèfons, a
tenir al nostre abast una gamma variada
d'equipaments sanitaris, educatius o
de lleure, a desplaçar-nos sense congestions
ni massa perill per arribar a l'escola.
maleducat que planta cara constantment
fins al psicòpata no detectat.
També es pot passar comptes al nostre
sistema de salut pública, que només contempla
els casos de malat mental evident,
no la salut mental preventiva. La psicologia
i psiquiatria són lentes, però preveuen,
milloren i curen. Si una cosa es
pot remeiar de petit, quan dóna símptomes
encara petits, que no esperin als
vint anys. Són perills socials que es poden
evitar. Reclamen una Salut Mental
més àmplia, preventiva, gratuïta i pública.
Reclamen també més equips d'orientació
i assessorament educatius que avaluïn
i aconsellin els casos incipients.
Cal també un major control del
contingut ideològic i cultural de tot el
material i activitats d'oci dels nostres
joves menors d'edat. En nom de la llibertat
de comerç no es prenen les mesures
que a vegades caldria: com a mínim que
a l'hospital, al parc, al lloc de treball o a
la platja.
Tot benefici té la seva càrrega i, per
tant, de forma simètrica tots ens hem de
sentir responsables dels efectes secundaris
no desitjats. Consumeixen més
aigua, més electricitat i més combustibles
els no residents a Barcelona que els
residents. Produeixen més residus
domèstics i eliminen més aigües negres
els metropolitans de fora ciutat que els
de dintre.
Aquesta és la situació avui dia. Estem
en un punt de no retorn. Hem arribat,
volent 0 no, a la dimensió metropolitana,
segons pautes de conducta similars a tot
el món. És el moment de deixar de culpar-nos
uns als altres. Tots som protagonistes.
Tots som responsables. A les nostres
mans està preparar un futur amb
tendències de millora contínua. Estem
lluny de les aglomeracions monstruoses
de 10, 15 o 20 milions d'habitants, avui
freqüents en el món. Tenim un entorn
excepcional de muntanyes, boscos, camps
agrícoles, platges. Estem al costat d'un
mar únic, càlid, pacífic, acollidor, maco.
El nostre clima es pot classificar entre
els millors del món.
Seria un crim malmetre tants trumfos
per unes picabaralles sense fonament.
Ajudar a conservar els valors al nostre
abast i a millorar les tendències és
l'objectiu bàsic del Pla Territorial Metropolità
de Barcelona, un instrument que
vol estar al servei de tots els municipis i
especialment de tots els ciutadans als
quals els límits municipals no fan
diferents ni en drets ni en deures.
Albert Serratosa Palet es director del Pla
Territorial Metropolità de Barcelona.
estiguin dins dels valors i drets constitucionals
i no atemptin contra ells. Que hi
hagi una major intervenció del ministeri
de Cultura vetllant per conjuntar diversió
i uns mínims culturals. Que es posin
rètols avisant de la nocivitat d'algunes
joguines 0 activitats si fos el cas: pel·lícules
d'alt contingut violent, joguines tradicionalment
agressives, llibres de contingut
masclista, vídeo-jocs racistes, activitats
gimnàstiques que diuen aprenen per a
defensar-se, còmics de dibuixos fortament
sexuals, i moltes d'altres, entre les que hi
ha els jocs de rol comercials. També completar
i millorar la legislació sobre materials
perillossos 0 d'evident mal ús, com
és el cas dels sprays; i fer-la complir.
Igual que una flor no fa primavera, un
cas patològic i aïllat no ha de produir
alarma social. Però és una lliçó que podem
aprofitar per millorar el que ja tenim, on
molta de la feina encara està per fer.