Les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida ...

L’ALTRA ESCOLA
DESPRÈ S DE L’ESCOLA ELS
NOIS I NOIES DUEN A TERME
ALTRES ACTIVITATS, PERÒ
PRINCIPALMENT FAN SERVIR
LES TIC DES DE CASA I PER
COMUNICAR-SE AMB AMICS
I AMIGUES
però també positiu, atès que es pot convertir en un element
que permeti augmentar la col·laboració i comunicació
entre la família i els joves.
D’altra banda, un dels principals motius de preocupació,
tant per a educadors com per a les famílies,
respecte a les relacions que els joves mantenen amb
les TIC, és la possibilitat que apareguin comportaments
addictius que suposin un trastorn en el seu desenvolupament
personal i social. Es constata un augment
progressiu de patologies relacionades amb les TIC en
els darrers anys. En aquest sentit, correm el risc de
responsabilitzar les TIC sense relacionar-ho amb la maduresa
personal i el caràcter de l’usuari. Aquestes patologies
poden suposar una manca de control i una
dependència que generin conductes addictives.
Segons els nostre estudi, una de les tecnologies
que genera addicció i dependència és l’ús del telèfon
mòbil; aquesta addicció pot ser una de les causes de
l’absentisme escolar i de la manifestació de certes conductes,
com el no respectar horaris, xatejar a totes hores
i deixar de relacionar-se amb els iguals. Els experts
parlen d’«addiccions sense drogues».
Fins fa poc els estudis sobre addiccions respecte a
l’ús de les TIC es referien principalment a la televisió,
que era l’«altra escola» per excel·lència. A hores d’ara
ha perdut el seu protagonisme, perquè ha estat desbancada
per les altres TIC –mòbil, internet, ordinador,
videoconsoles. En aquests sentit, recerques actuals,
com la nostra, assenyalen que després de l’escola els
nois i noies duen a terme altres activitats, com ara l’estudi
d’idiomes, l’esport, però que principalment fan ser-
ESCOLA
CATALANA
26 ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
vir les TIC des de casa per comunicar-se amb amics i
amigues. Lògicament en fan un ús individual i amb una
finalitat específica, però això està encara lluny de la
imatge d’aïllament que els mitjans de comunicació han
publicat de manera alarmista sobre aquestes TIC, mostrant
nois i noies als quals els seus progenitors els duen
l’aliment a les habitacions interferint el menys possible
en les seves activitats amb la tecnologia.
En l’àmbit educatiu, principalment a les escoles, l’ús
de les TIC resulta essencial. L’estudi de la Universitat
de Navarra ens mostra com internet no és la causa del
fracàs escolar, i que les qualificacions baixes no tenen
a veure amb l’ús d’internet i mòbil, si bé tenen certa
influència mediatitzada per l’entorn i, com ja hem esmentat,
per la maduresa personal de l’usuari.
Cal constatar que tot i que els nois i noies tenen una
bona formació tecnològica i saben usar les TIC, necessiten
que se’ls informi sobre l’ús adient i les conseqüències
d’un mal ús. En aquesta formació aniria molt bé que hi
participessin tant els joves com els seus progenitors. Els
pares no poden delegar l’ús de les TIC al professorat; ells,
a casa, poden continuar aquesta tasca educativa.
Per concloure, hem evidenciat que els infants i joves
fan servir les TIC, fora de l’horari escolar, principalment
per a activitats d’oci, d’entreteniment i de relació
amb els iguals, i que aquest tipus de tecnologies
presenten una enorme flexibilitat que permet la seva
transformació i l’adquisició de noves dimensions segons
els usuaris; però el que ens ha d’interessar com a
educadors és com influeixen en les relacions socials
amb els seus iguals i amb els adults. Perquè gràcies a
les TIC es poden propiciar nous espais i oportunitats
de cooperació i participació que comportin un aprenentatge
cooperatiu i, per tant, una millora de la convivència,
que tanta falta ens fa. ■
MARIA ROSA BUXARRAIS
és professora de la Facultat de Pedagogia de la UB
L’escola catalana és de tothom. Subscriviu-vos-hi
www.escolacatalana.cat • telèfon: 93 319 80 50