a les telecomunicacions de catalunya - Col·legi Oficial d'Enginyers ...

Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi
Especial
E
s'ofereixen als mercats actuals i l'adquisició d'altres
empreses del sector i de fora del Principat. Però el
fet de que el seu mercat principal sigui generalment
l'intern dificulta que puguin desenvolupar un rol de
pal de paller, al voltant del qual es desenvolupi una
indústria més potent de les telecomunicacions a
Catalunya.
Tot i amb això, hi ha un conjunt de companyies
punteres de telecomunicacions i Internet, proveïdores
de serveis al sector empresarial i les llars que han
situat Barcelona en el mapa de les telecomunicacions
-també gràcies al World Mobile Congress-, a les companyies
i als inversors internacionals. Malgrat esser
aquesta una interessant oportunitat estratègica, la
massa crítica assolida fins al moment no sembla ser,
però, suficient.
També existeix un conjunt de companyies en el sector
continguts digitals IT amb una dimensió suficient i
amb possibilitats de crear efectes d'arrossegament
La realitat de les infraestructures
de telecomunicacions a
Catalunya encara necessita de
millores substancials per tal de no
perjudicar la competitivitat de les
empreses
que poden ser la base d'un complex autòcton telecomunicacions-continguts-publicitat-serveis
a les empreses
que seria més potent si la rica indústria editorial
catalana evoluciona amb
èxit cap al sector digital.
No obstant, també és un
escenari difícil, i més quan
els processos en curs de
fusions i aliances en el
sector audiovisual espanyol
poden afectar directament
aquest escenari.
En definitiva, a mesura que
el sector de telecomunicacions
es va reestructurant
i van emergint companyies
i aliances estratègiques
horitzontals i a
mesura que avança la reestructuració
cap al segment
dels continguts, es
Josep Lladós
Universitat Oberta
de Catalunya
Lluís Garay
Universitat Oberta
de Catalunya
va posant de manifest que actualment a Catalunya
no hi ha gaires jugadors de pes internacional (ni en
equipaments, ni en operadors ni en continguts). De
no avançar cap a polítiques que fomentin l'emprenedoria,
afavoreixin estratègies adequades de
creixement i promoguin la localització de noves
empreses, es fa difícil pensar que Barcelona pugui
competir amb molt d'èxit amb altres ciutats informacionals
que mostren una clara voluntat de competència
global. En conclusió, des d'una perspectiva a curt
termini es pot afirmar que la situació del sector a
Catalunya és saludable però, des d'una vessant més
estratègica, caldria manifestar que de no incidir amb
urgència en els factor crítics de competitivitat el futur
no semblaria ser tan prometedor.
Destacar per últim, la importància que té la tasca
desenvolupada per entitats com ara el propi COETTC,
amb les seves accions i actes que organitza i impulsa
cada any i que tenen un efecte cohesionador i tractor
del sector a Catalunya
Ramon Ribera
Universitat Oberta
de Catalunya
M. Jesús Martínez
Universitat Oberta
de Catalunya
19