a les telecomunicacions de catalunya - Col·legi Oficial d'Enginyers ...

E Entrevista
l'àmbit de l'edificació, amb un 18,3%, seguit de
l'enginyeria de telecomunicacions i informàtica, amb
un 12,3%.
- Quins projectes més destacats està duent a terme
la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de facilitar
la incorporació de les empreses en la Societat de la
Informació?
El Departament de Governació i Administracions
Públiques i el Departament d'Innovació, Universitats
i Empreses treballem conjuntament en un doble
vessant, per una part mitjançant polítiques de foment
de la "demanda" mitjançant el pla PIMESTIC que ha
generat una inversió en noves tecnologies superior
als 80M¤ en quatre anys i que ha format i orientat
a més de 10.000 empresaris de petites i mitjanes
empreses catalanes amb l'objectiu de millorar la seva
productivitat i competitivitat mitjançant un ús eficient
de la tecnologia, i d'altra banda, mitjançant polítiques
de foment de "l'oferta" amb la posada en marxa del
pla TIC.cat, que neix amb l'objectiu d'ajudar les
empreses TIC catalanes a créixer millorant alguns
dels àmbits clau per al negoci. En els dos primers
anys d'execució d'aquest pla ja han participat més
de 4.000 empresaris i s'ha generant una inversió en
el sector de més de 100 M€. I cal afegir l'esforç
d'impulsar dins del Govern l'aprovació d'un Pla de
seguretat de la informació a Catalunya i la creació
del CESICAT com l'eina per garantir una Societat de
la Informació segura per a la ciutadania, les empreses
i les administracions públiques, i per donar resposta
a la problemàtica dels incidents informàtics. Aquests
incidents afecten molt negativament la confiança
en els mitjans electrònics, cosa que inhibeix el desplegament
de la Societat de la Informació com a
eina per a la circulació d'idees, informació i coneixement,
i també de la seva utilització per relacionarse
amb les administracions públiques o per efectuar
transaccions comercials.
- Finalment, com veu el futur de les polítiques
públiques en telecomunicacions, cap a on anem?
Ja he dit abans que les tecnologies no són neutres
igual que no ho són les polítiques públiques. Hi ha
un fort component d'ideologia en la política
d'infraestructures, també en la gestió de les telecomunicacions.
D'entrada, un dels reptes dels propers
anys serà reflexionar sobre la intervenció pública en
el mercat, sobre si ha de ser major o menor i en funció
de què. En el cas de les telecomunicacions, la reflexió
haurà de ser profunda, perquè ens hi juguem el
futur econòmic del país que, en cap cas, ha d'estar
sotmès només als capricis del mercat.
D'altra banda, s'haurà de treballar amb el convenciment
que el futur del país, en la mesura que depengui
de les telecomunicacions, no pot estar determinat
només per decisions preses lluny de la realitat catalana,
a nivell internacional, es clar, però tampoc per decisions
preses des d'un Estat centralista i amb una nul·la
sensibilitat territorial com l'Estat espanyol. Després
d'aquest temps al capdavant de la Secretaria de
Telecomunicacions, estic més convençut que mai,
perquè tinc molts elements per a poder afirmar-ho
amb rotunditat, que Catalunya necessita un model
propi, que en bona part ja hem pogut implantar i
que està planificat, que exploti totes les possibilitats
de la seva gent i del seu territori. Posar les noves
tecnologies al servei d'un país lliure, just i equilibrat,
al servei de la seva economia i la seva prosperitat o
deixar tot això en mans dels designis del mercat i dels
desitjos de les grans corporacions; aquest és, en tot
cas, el dilema. I tenir clar que els models tecnològics
són com són en tant els models de país són els que
són. El model tecnològic d'un independentista no
pot ser mai el mateix que el de un nacionalista espanyol.
- Com ha de ser, doncs, el model català de telecomunicacions?
Doncs, tal com ja he dit, ha de ser un model “a la
catalana”, és a dir, un model basat en el diàleg i la
col·laboració, en allò que dèiem abans, “enraonar”,
i això és, per dir-ho d'una manera aristotèl·lica, arribar
al punt just, a la justa mesura, sobre el que li pertoca
fer a un i el que li pertoca fer a l'altre. La col·laboració
entre el sector públic i el sector privat és possible;
nosaltres ho hem demostrat al llarg del temps que
portem dirigint les telecomunicacions catalanes, i
esperem seguir amb aquest model perquè és el que
funciona. Es tracta, al capdavall, que uns i altres ens
ajudem i anem intercanviant els papers quan es tracta
d'innovar, crear entorns, posar en marxa iniciatives
tractores, estimular la demanda, obrir mercats... Són
molts els elements que uneixen els dos sectors , masses
per a deixar-ho tot en mans d'un o altre. Això, és clar,
depèn molt, com he dit abans, del model de societat
que es vulgui en un futur, del model de país que es
tingui. És en aquest sentit que estic convençut que
a Catalunya li pertoca un model propi, diferent, si es
vol, en la mesura que és un país diferent, amb una
realitat diferenciada de l'Estat espanyol, un país en
el que conflueixen circumstàncies específiques, no
necessàriament millors o pitjors però sí diferents
d'altres territoris de l'Estat espanyol
Redacció
60