a les telecomunicacions de catalunya - Col·legi Oficial d'Enginyers ...

Entrevista
E
bient per tal de millorar l'accés a les xarxes de comunicacions
sense fil. Es tracta de fer un desplegament
ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i
amb el medi ambient, i procurant, alhora, que la
ciutadania obtingui el màxim profit de la societat de
la informació.
- El COETTC ha promogut un manifest en suport del
projecte Xarxa Oberta, el projecte que ha de dur la
fibra a tots els municipis catalans creant una xarxa
que vertebri les comunicacions electròniques del país
al segle XXI. Al manifest s'han adherit múltiples
associacions i empreses del país així com ciutadans
a títol personal. Aquest manifest ha estat promogut
per recolzar el projecte vistes les pressions d'algun(s)
agent(s) del mercat. Com veu el projecte Xarxa Oberta?
El projecte Xarxa Oberta és una necessitat en l'actual
moment econòmic. Les necessitats de la pròpia Generalitat
en consum de banda ampla s'estan incrementant
per projectes de digitalització d'imatge en sanitat,
telediagnosi, pels projectes d'Educació, Justícia o
Interior, per citar-ne alguns. Això ens porta a la decisió
de tantes famílies de si apostar per un lloguer o per
una hipoteca. Actualment, mitjançant el model de
contractes de serveis amb operadors de comunicacions
és com si estiguéssim pagant un lloguer. A la Generalitat
el que hem plantejat és canviar el model i cercar
al sector privat algú qui construeixi una xarxa de fibra
òptica i a qui li contractem aquests serveis en règim
de concessió, obtenint com a retorn tant el servei (de
molta més capacitat) com la xarxa completa al cap
de vint anys. És a dir, un model hipoteca. Fets els
números ens resulta pràcticament igual el cost mensual
d'un model o de l'altre, el que fa molt més atractiu
el model hipoteca que el de lloguer. Un valor afegit
del model hipoteca és el poder posar l'excedent de
capacitat d'aquesta xarxa a disposició del mercat, el
que permetria a altres operadors accedir a la xarxa
i poder oferir els seus serveis a llocs on fins ara no el
poden oferir.
Per tant, en un moment de crisi com l'actual, ens
sembla que és el moment per, mantenint el nivell de
despesa (no incrementant-la), apostar per crear una
infraestructura molt necessària, tal com diu el manifest,
que ajudi a contenir els costos malgrat la necessitat
de l'increment de capacitat, i que tingui un
retorn clar als vint anys, quan ja solament s'hagin
d'afrontar els costos de manteniment i no del servei.
A més, aquesta infraestructura, aprofitada pel teixit
productiu del país, recolzarà la competitivitat, la
productivitat i serà un element clau en la cohesió
territorial digital.
- Parlem ara de l'evolució del sector TIC a Catalunya
els darrers anys.
Segons els resultats de l'Estudi del sector empresarial
de les TIC a Catalunya 2009, de la Fundació Observatori
per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOB-
SIC), el volum total de facturació del conjunt
d'empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a
l'entorn dels 14.000 milions d'euros. Tot i que el total
de facturació empresarial TIC es va reduir el 2009,
amb una caiguda del 4,4%, les perspectives dels
empresaris per a enguany són clarament favorables
i s'espera un creixement del 3,2% per al 2010. Pel
que fa a l'ocupació el sector empresarial de les TIC
de Catalunya va ocupar a gairebé 65.000 assalariats,
essent un sector que genera una ocupació neta d'uns
5.000 treballadors anuals en els darrers dos anys.
Aquestes dades demostren fins a quin punt les noves
tecnologies són un factor de creixement econòmic
per al nostre país, i que un context de crisi és una
gran oportunitat per focalitzar els nostres esforços
en projectes tractors en aquest sector, que sens dubte
tindran un efecte multiplicador en tota la nostra
economia. Això, però, no seria possible sense politiques
públiques d'impuls de la millora de la competitivitat
de les empreses i dels professionals catalans
del sector TIC emmarcades dins del pla TIC.cat.
- Pel que fa als professionals, quines perspectives
ofereix el sector de les tecnologies de la informació
i la comunicació?
Les professions TIC son professions amb futur i de
futur. Això ho demostra l'estudi realitzat per la FOBSIC
i el programa ENGINYCAT que quantifica que la taxa
d'atur entre els titulats en estudis tècnics és del 7,6%
respecte al 17,9% de la mitjana de la societat catalana,
és a dir, 10 punts inferior. L'elevada demanda de
professionals de les TIC és transversal, prové de tots
els sectors públics i privats, i és una oportunitat per
als joves que es plantegen el seu futur professional.
Es tracta a la vegada d'un sector intensiu en valor
afegit i innovació que permet superar millor situacions
de crisi econòmica.
En aquest sentit el Govern va posar en marxa el pla
ENGINYCAT, que compta amb la participació de la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació,
i pretén despertar noves vocacions
d'enginyers i corregir el dèficit de professionals que
es preveu per al 2015. Un any després de la posada
en marxa del programa, la demanda per estudiar
alguna especialitat d'enginyeria ha augmentat un
11,2%. L'augment més espectacular s'ha produït en
59